B
–Baca: 1. Corretja de la premsa tipogràfica. 2. Corda de cànem gruixuda que antigament servia per moure el tauler de la premsa.
–Back up: Vegeu “còpia de seguretat”.
–Background: Imatge que s’utilitza de fons i sobre la qual aniran textos o una composició d’imatges a la composició d’un full.
–Bacteri : Microorganisme unicel·lular, que es desenvolupa en determinats ambients de calor i humitat, sobretot en ambients humits.
–Bactericida: Substància emprada per destruir els bacteris. Nota: L’òxid d’etilè és molt utilitzat com a bactericida per eliminar els bacteris dels llibres, a més de ser usat també com a fungicida i insecticida. –Badana: 1. Pell adobada fabricada amb pell de moltó o d’ovella. Pot tenir diversos tipus de qualitats: blanquet, llisa, xagrinada, serrada, pasta valenciana i sumac. Ve en color natural, avellana clar, i poc uniforme. Se sol aprofitar per al tenyit. Vegeu l’entrada de “tipus de pell”. 2. Pell adobada d’ovella o de moltó, de molta flexibilitat i suavitat, relativament prima, emprada en enquadernació.
–Badana: 1. Pell adobada fabricada amb pell de moltó o d’ovella. Pot tenir diversos tipus de qualitats: blanquet, llisa, xagrinada, serrada, pasta valenciana i sumac. Ve en color natural, avellana clar, i poc uniforme. Se sol aprofitar per al tenyit. Vegeu l’entrada de “tipus de pell”. 2. Pell adobada d’ovella o de moltó, de molta flexibilitat i suavitat, relativament prima, emprada en enquadernació.
–Badana blanquet: Material per cobrir enquadernacions. Pell de borrec tractada amb mordent per ser tenyida per fer pasta espanyola o valenciana. Vegeu “pell de carner”.
–Badana serrada: Material per cobrir enquadernacions, pell badana molt rebaixada.
–Badana valenciana: Vegeu “pasta valenciana”.
–Badana xagrinada: Material per cobrir enquadernacions, pell badana que intenta imitar el xagrí.
–Badaina: Enformador de fulla estreta i gruixuda emprat per a fer mosses, forats, etc., a la fusta picant sobre el mànec amb una maça.
–Baedeker: Guia de viatges editades per Karl Baedeker.
–Bafarada, globus o fumet: Contorn dins del qual es col·loquen textos. Sol tenir un sortint en un dels costats que enfoca cap a la imatge del personatge que suposadament ha dit la frase o el lloc del text on s’ha d’afegir el text (ús en manuscrits antics). Molt corrent el seu ús en els còmics, encara que també es pot utilitzar com a contorn d’una nota en un llibre. Quan la frase vol representar un pensament, la bafarada es fa en forma de núvol i el sortint està format per cercles que van minvant segons s’acosten al personatge que pensa la frase.
–Bagant: Post de fusta que tanca l’aigua del rec del molí quan convé parar la roda.
–Baieta: 1. Rectangle de teixit de llana sense costures, d’uns 60 x 45 cm, que serveix per a posar-hi el paper. En molts molins en diuen Saials. 2. Feltre. Saial. Teixit de llana o fibra sintètica, gruixut de trama i ordit consistents, damunt del qual es diposita el paper en el moment inicial de la seva formació, tant sigui en el procés manual desprenent-se de la forma, com de l’industrial desprenent-se de la malla del bombo, formador o de la taula formadora; per les seves característiques absorbents, ajudarà en el procés de l’assecat. Ja que la pasta tendra del paper reposarà i s’assecarà damunt del saial, els seus relleus, motivats per la trama i l’ordit, es traslladaran a la superfície del paper i li passaran la textura, aspror o gra que puguin tenir. Segons quina sigui la seva posició a la màquina de paper rebrà el nom de “baieta muntant” o “baieta ponedora”. 3. Per la seva capacitat absorbent, es pot utilitzar en restauració com a superfície sobre la qual col·locar el material mentre o després d’un “bany de neteja” o per “humectació controlada”.
–Baieta muntant: Cinta de feltre de llana que està situada sobre el full de paper a les premses cilíndriques.
–Baieta ponedora: Cinta de feltre que envolta el cilindre ponedor i fa desprendre el full del bombo i que després queda per sota el full de paper quan passa pels cilindres de la premsa.
–Baix punt: Punt que a la puntuació grega clàssica es col·locava a la part inferior de la línia (.), com el nostre punt ordinari, equivalia al nostre punt i coma (;) i als dos punts (:) i indicava una pausa.
–Baix relleu: Relleu esculpit en què les figures representades sobresurten lleugerament del fons pla, de manera que l’escala de profunditat resulta considerablement reduïda en relació amb les altres dues dimensions.
–Baixa resolució: Quan parlem d’imatges digitals, una resolució menor de la necessària per a la seva òptima reproducció. El motiu de l’ús d’imatges de baixa resolució és que, en tenir menys dades, són més fàcils de manejar a causa de la mida més petita.
El concepte de baixa resolució —com el contrari d’alta resolució— no és un valor absolut, sinó que depèn de la mida a què es pretén reproduir una imatge. Dit d’una altra manera: Una imatge és de baixa resolució si es vol reproduir molt gran i és d’alta resolució si la mida de reproducció és molt petita.
L’ús indegut d’imatges de baixa resolució en disseny gràfic és un dels problemes principals en preimpressió i impremta.
–Baixar espai que taca: Vegeu “correcció tipogràfica”.
–Baixar interlínia que taca: Vegeu “correcció tipogràfica”.
–Baixar material blanc que taca: Vegeu “correcció tipogràfica”.
–Bala: 1. Coixinet de pell farcit de llana, crinera o drap que es va emprar a la impremta antiga per entintar el motlle. L’entintat es feia després de moldre finament la tinta sobre el marbre i d’homogeneïtzar-la fregant una amb una altra dues bales. la van usar els impressors fins a finals del segle XVIII, quan va ser substituïda pel corró de gelatina. 2. Coixinet que fan servir els gravadors per impregnar de tinta la planxa. 3. Rodet amb mànec que usen els impressors per donar tinta a la composició quan en volen treure proves. 4. El batedor era l’encarregat d’entintar les formes: amb una bala a cada mà les cobria de tinta i les fregava entre elles per treure l’excés de tinta. Després copejava les bales sobre les formes. Les bales es desmuntaven cada dia per eliminar els rastres de tinta i estirar la pell. 5. Conjunt de deu raimes de paper que antigament servia d’unitat de compte.
–Balaire: Encarregat del molí paperer, sense sou, que només anava a comissió sobre la venda de les bales. De vegades també es cuidava del salari dels treballadors i d’altres despeses. També en deien Pelaires o Majordoms.
–Balanç: En litografia, posar la quantitat adequada de tinta i aigua, mantenint netes les àrees sense imatge.
–Balanç de blancs: En fotografia i vídeo, identificar el punt blanc a la zona a gravar perquè els colors surtin naturals.
–Balancer: Palanca de ferro col·locada a la màquina de fer el paper que, per mitjà d’un contrapès, dona més o menys pressió a la premsa de la màquina.
–Balancí: Un tipus de premsa impressora.
–Balda : Vegeu “prestatge”.
–Baldaquí: 1. Estructura mòbil que consisteix en un dosser sostingut per columnes.
2. Cinta que es fa servir per mantenir diversos lligalls junts. Procedeix de l’època de Felip II qui, davant la gran quantitat de documentació que va començar a haver-hi durant el seu regnat (a finals del segle XVI) va decidir obrir un Concurs Administratiu per aconseguir les millors cintes. Va guanyar la ciutat holandesa de Bois-le-duc, que feia unes cintes vermelles de gran qualitat. El nom de la ciutat va donar nom a les cintes i, de passada, a l’acció que comporta molta paperassa. És comú que se segueixin posant les cintes de color vermell.
–Ballar: 1. Defecte de l’enquadernació. Quan les lletres d’una paraula, ja sigui impresa al text com a daurada a la coberta, van unes canviades per altres i són difícils de corregir. 2. Quan les línies d’escriptura no són regulars ni paral·leles.3. Les línies d’escriptura, no estar ben arrenglerades, per la qual cosa resulten tortuoses.
–Ballesta: En impremta, cadascuna de les peces d’acer col·locades a la part interior de la lira de premsa, que serveixen, per pressió, per facilitar l’execució de la tirada.
–Baló: Aparell de fusta de forma cònica o hexagonal, amb un arbre horitzontal al centre, que té embotits uns barrots de ferro que en rodar espolsen els draps que s’han posat a dintre. Aquest aparell no té sempre la mateixa forma.
–Baló de paper: Unitat de mesura de paper, que equival a 24 raimes.
–Balonar: 1. Treure els draps dels sacs o de les bales i ventejar-los tirant-los enlaire per a eliminar-ne la primera pols. Era una de les feines més dures del molí i només la feien les dones. 2. Passar els draps pel baló. Tb Balejar.
–Bàlsam: S’utilitza com a “aglutinant” de vernissos, laques o pigments. Són bàlsams la “trementina veneciana”, la “trementina d’Estrasburg”, el “bàlsam de Canadà” o el “bàlsam de Copaiba”.
–Balustre: Elements decoratius arquitectònics. Es van fer servir profusament en alguns estils d’enquadernació, com durant el Renaixement. Està format per “columnes”.
–Bambú: 1.Planta que ve en tiges i que se solen utilitzar les tiges com a càlam. Avui dia es venen en tauletes o com a fibres premsades amb què es poden realitzar tapes de fusta per a portafolis. 2. Planta de canyes robustes i flexibles que, convertida en làmines, s’ha usat com a suport de l’escriptura als països de l’Àsia meridional.
–Banc:1. Taula de treball horitzontal. 2. Seient estret i llarg, generalment de fusta, amb respatller o sense, on s’asseia el copista.
–Banc del comptador: Tamboret de seient rodó, amb tres peus, on seuen les treballadores del comptador. Tb Banca del comptador i Banqueta del comptador.
–Banc de dades: 1. Conjunt estructurat de dades arxivades en una sèrie de fitxers que van proveïdes de les referències convenients, de manera que l’accés es pot classificar per temes o aplicacions concretes. 2. Base de dades que pot ser objecte d’explotació pública. 3. Conjunt de dades format per una base de dades i els programes que contribueixen a la creació, el manteniment i l’explotació.
–Banc de dades terminològiques: Conjunt de dades terminològiques processades i emmagatzemades en un suport de dades electrònic.
–Banc de fretar: Caixa de fusta posada sobre quatre potes, que té aproximadament un metre i mig de llargada per mig d’ample i d’alçària, sobre la qual es ferma, amb unes cordes, un paquet d’una o dues raimes per mitjà d’un torn i amb una ganiveta gran es tallen els fulls que sobresurten massa. Les tapes de fusta de cada costat s’obren per a recollir els fulls de paper. D’aquestes tapes, se’n diuen Ales.
–Banc de llevar: Aparell de fusta d’uns 80 cm d’alçària on el llevador posa els fulls de paper quan els va separant dels saials, Té la forma de faristol o pla inclinat, amb dos peus al davant i un braç mòbil al darrere que el sosté.
–Banc de llibres: Servei de préstec de llibres de text a estudiants que no els poden comprar.
–Banc de ponar: Post de fusta d’uns 60 x 60 cm, amb dos reforços a la part de sota que, al mateix temps que mantenen aquesta post una mica elevada de terra, fan de guies perquè llisqui sobre uns carrils cap a sota la premsa un cop ha rebut suficient paper, generalment una posta.
–Banc de la premsa: Gran peça de fusta col·locada a terra que fa de sòcol a la premsa de fusta per al paper fet a mà.
–Banca del mirador: Taula de fusta amb quatre peus que serveis per a col·locar-hi la posta de paper que s’ha d’estendre abans que l’agafin les amanidores.
–Bancada: Cadascuna de les bigues horitzontals de fusta que traven els puntals o cuixes de la premsa de fer el paper a mà. La bancada superior fa de femella del cargol o espiga.
–Bancada de l’arener: Conjunt de muntants sobre els quals està col·locat l’arener de la màquina de fer paper.
–Bancada de la pastera: Part de la màquina de fer el paper on hi ha la tina del bombo.
–Banc de treball: 1. Taula inclinada on col·locar-se dempeus per compondre tipus i altres treballs de la impremta tipogràfica. 2. Per a la taula sobre la qual treballa el copista, vegeu “escriptori”.
–Bancada del llevador: Part de la màquina de fer paper on hi ha el cilindre de llevar.
–Banc del pla: Part de la llomera que s’enganxa a la tapa als plànols.
–Banda: 1. Carrils d’acer sobre els quals llisquen el carro o la platina a les màquines plano-cilíndriques. 2. Plats de la platina a les màquines plano-cilíndriques. 4. Material que cobreix a joc amb el llom les enquadernacions a mitja tapa, que es posa a la vora de la tapa. 5. Zona decorada de forma allargada, més ampla que la “barra”. 6 .Peça que travessa el camper de l’escut en diagonal, de dreta a esquerra.
–Banda bibliogràfica: És un resum de dades bibliogràfiques, impreses al peu de la coberta d’una revista. Conté les dades següents, en aquest ordre: títol abreujat, número del volum, número de la revista, paginació, lloc de publicació i data d’aparició (dia, mes, any).
–Banda de paper: Tota l’amplada del paper d’una bobina que entra a la màquina.
–Banda del pla: La part de la llomera que s’enganxa a les contratapes.
–Bandejat: 1. Problema de resolució de colors en imprimir-los, on, en comptes de veure’s unes transicions suaus d’uns colors a uns altres en un degradat, els colors se separen per bandes de color, notant-se els salts de color. Solen donar aquest problema la utilització d’una sensibilitat ISO més alta, imatges HDR, un format de sortida amb perfil de compressió (.jpg, .pdf), una resolució baixa… Es pot mitigar amb un desenfocament gaussià o una subtil aplicació de un filtre de soroll al degradat en programes com Photoshop. 2. Defecte que passa quan falta tinta i apareixen bandes de color més clar.
–Bandera: 1. Composició en bandera: En tipografia, compondre els textos sense que un dels costats o tots dos estiguin igualats verticalment. La bandera és sempre la zona que queda sense justificar, per això una justificació a l’esquerra porta la bandera a la dreta. A més de la centrada, hi ha un quart tipus amb bandera als dos costats que no segueix cap tipus de justificació, ni tan sols centrada, amb entrades i sortides desiguals a totes les línies. 2. La bandera pot ser d’entrada, de sortida o centrada. A més, en un quart tipus de bandera, la composició es pot fer forçant la desigualtat de totes les línies. No és una composició usual ni de fàcil lectura però és força eficaç en alguns casos per cridar l’atenció. 2 . Secció de revista o publicació periòdica destinada a identificar els responsables d’aquest producte imprès: personal administratiu, autors, corresponsals, assistents, columnistes, assessors i representants legals, entre d’altres, hi caben en aquesta presentació.
Els texts alineats d’una
Manera o altre. Es poden posa d’esquerra
a dreta, centrats,
amb bandera de sortida,
en bandera d’entrada, sense
justificar, de diferents maneres segons
el gust de cadascun o la manera com
volem que
quedi el tex. El resultat
és molt variat.
Realment en alguns casos,
no queden del tot bé.
Bandera amunt, bandera avall.
–Bandera a la dreta: En tipografia, compondre els textos alineant igual a la dreta i deixant amb distàncies desiguals (sense unificar) per l’esquerra. El nom ve de la sensació que fa el text de ser una bandera amb el pal a la dreta i onejant “per l’entrada” del text. És una composició tipogràfica que dificulta la lectura i que no se sol utilitzar més que per a textos molt curts (peus de foto, sumaris, etc…). També s’anomena “bandera d’entrada”.
–Bandera a l’esquerra: En tipografia, compondre els textos alineant igual a l’esquerra i deixant amb distàncies desiguals (sense unificar) per la dreta. El nom ve de la sensació que fa el text de ser una bandera amb el pal a l’esquerra i onejant “per la sortida” del text. És el tipus de composició més usual als textos amb alfabets occidentals per ser la composició tipogràfica més fàcil. També s’anomena “bandera de sortida”.
–Bandera al centre: En tipografia, compondre els textos centrant horitzontalment totes les línies unes respecte a les altres, deixant distàncies desiguals (sense unificar) pels dos costats. En composició, com que és text sense justificar, s’anomena “bandera” (com la d’entrada o la de sortida). És de lectura difícil i només s’ha de fer servir per a textos curts.
–Banderola: 1.Dibuix d’una banda amb forma de papir desenrotllat i allargat que té sovint un emblema o inscripció dins. En forma curta es fa servir per posar títols, però molt allargada pot ser decoratives i/o tenir frases del personatge al costat del que apareixen. En aquests casos es coneix com a “filactèria”. Finalment, també es pren com a banderola les banderes més llargues que amples que acaben en dues puntes, però en aquests casos és millor anomenar-les “estendard”. 2. Motiu ornamental que representa una banda de tela o de pergamí llarga i estreta, desplegada amb un traç més o menys capriciós, destinada normalment a dur una inscripció.
Filactèria daurada
–Bany: 1. Aigua amb productes, sobre el qual es diposita el paper per fer el “paper d’aigües”. 2. Aigua amb productes o sense on s’introdueix el material a restaurar. Antigament se solia rentar el paper amb sabó al bany, però avui dia es prefereix fer servir només aigua.
–Bany àcid: Bany que en fotogravat s’aplica a la planxa per dissoldre el metall les parts no cobertes. Tb Bany corrosiu.
–Bany d’aturada: A l’operació de revelatge de fotografia analògica, bany lleument àcid en què se submergia un material fotosensible per aturar l’acció del revelador. La seva acció anava seguida de la del fixador.
L’aturada o bany d’aturada solia consistir en aigua neta raonablement amb una dilució d’àcid acètic a l’1% o 2%.
–Bany de calç: Aigua amb calç en què se submergeix la pell durant l’adob abans de treure-li els cabells.
–Bany de neteja: Tècnica de restauració. Al costat de la “humectació”, són tècniques humides per a la neteja dels materials. Al bany se submergeix el material en un líquid durant un temps (des d’uns segons, a hores). Gràcies a aquest es poden extreure els elements no desitjats per mitjà de la dissolució, s’introdueixen compostos beneficiosos per a la restauració i conservació del material (rehidratació, reenganxament, desacidificació, canvi de color). Té els seus riscos ja que pot suposar la pèrdua de resistència mecànica del material o la dissolució de tintes o partícules que s’haurien de mantenir. Perquè això no passi, s’han de fer proves als materials abans de la seva introducció al bany, i s’ha de manipular amb cura (per exemple, un full mullat s’ha de col·locar sobre un altre suport com vidre, tela, reixeta, làmina de polietilè o teixits no-teixits com el ‘reemay’ o el ‘hollytex’). Quan estem davant de materials solubles cal accelerar la humectació del bany disminuint la tensió superficial de l’aigua (afegint-li alcohol o submergint-lo només en alcohol), fixant i impermeabilitzant zones que ho necessitin (mitjançant l’aplicació d’un adhesiu no soluble com el Paraloid B72 al 15 % en xilè o acetona, que és irreversible i brillant, el ciclododegà, que s’evapora en uns dies, o una combinació de tots dos), o es pot realitzar una humectació controlada. En aquest cas el material ja no se submergeix en el líquid, sinó que llença líquid sobre ell de forma controlada. Això es pot realitzar mitjançant aerògrafs, humidificadors ultrasònics, taula o disc de succió, bany de flotació, humectació per contacte (entre dues superfícies absorbents humitejades, ja siguin paper assecant, feltre o baieta d’assecat), pinzell, pipeta, comptagotes.
–Bany galvànic: Mode antic d’obtenció de matrius a les foses tipogràfiques.
–Bany no aquós: En restauració, bany de neteja que es realitza amb un líquid diferent de l’aigua, com és l’alcohol.
–Banyarriquer: Insecte coleòpter que ataca principalment la fusta de les tapes dels llibres i de les prestatgeries.
–Barba: Qualsevol dels filaments que queden a les vores d’un full de paper si no han estat retallades o si s’han retallat amb un instrument poc tallant. 2. Desigualtat que hi ha a les vores dels fulls de paper fet a mà. 3. Aspror que tenen a la superfície les lletres d’impremta mal polits.
–Barba de la ploma: Part dura i buida de la ploma que es talla en bisell per realitzar la punta del “càlam”.
–Barba fictícia: Tallar les vores del paper esquinçant-lo perquè apareguin fibres soltes com si fossin “barba”.
–Barba natural: Les fibres que queden soltes a les vores del paper durant la seva fabricació. Si un paper té “barba natural” als quatre costats es diu que té un “marge intons”.
–Barbarisme: Error de tipus gramatical o ortogràfic en l’escriptura d’una paraula.
–Bàrbula: Qualsevol dels petits filaments que guarneixen les vores de les barbes de les plomes dels ocells.
–Barem: 1. Llibre de comptes ajustats. 2. Llibre d’aritmètica elemental.
–Baren: Objecte dur elaborat a base de fibres vegetals -fulles de bambú- amb què es frega el paper contra el tac entintat a l’estampació en relleu. Aquest sistema de fregament amb ‘baren’ o amb qualsevol instrument dur -una simple cullera, per exemple- constitueix una alternativa a l’estampació per premsat i es pot considerar com el mètode més antic practicat per obtenir estampes. El ‘baren’, el pla de fregament del qual és circular i lleugerament convex, procedeix d’Àsia oriental.
–Bari: Element químic alcalí utilitzat en pigments com a sulfat. En substàncies poroses s’utilitza l’hidròxid de bari com a agent consolidant i fixatiu.
–Barita: El mateix que “sulfat de bari”.
–Barra: Signe que consisteix en una línia recta diagonal traçada de dalt a baix i de dreta a esquerra. 2. Asta transversal. 3. Defecte d’impressió que consisteix que part de l’imprès surt sense imprimir o molt més clar perquè no ha rebut l’element impressor la quantitat suficient de tinta. 4. Palanca de ferro de la premsa d’imprimir que té una maneta de fusta a l’extrem i serveix per fer pressió. 5.Traç vertical o oblic entre dues lletres contigües que serveix per indicar que pertanyen a mots diferents.
6. Motiu ornamental format per una simple banda rectilínia de poca amplària.
7. Peça fonamental que travessa el camper d’un escut en diagonal, d’esquerra a dreta.
–Barra: 1.Palanca amb què es pressiona a la premsa. 2. Filet gruixut ornamental, que pot ser un dibuix o portar text. 3. A la tipografia, la barra horitzontal que uneix dos traços laterals d’un caràcter. També s’anomena perfil, filet i asta transversal o travesser.
Les parts fixes de les lletres són aquelles de les quals no podem prescindir perquè defineixen el caràcter. Alguns elements fixos importants són ascendent (7), descendent (6), asta (3), travesser o asta transversal (2), contrapunxó o contraforma (4), arc o espatlla (9), espina (10), vèrtex (1), etc. Els elements gràfics opcionals són els que no defineixen parts estructurals de la lletra però aporten riquesa formal al caràcter. Les parts opcionals més importants són remat, gràcia o serif (8), ungla o ganxo (11), llàgrima o gota (12), cua (5), coll (13), etc.
–Barra de calibratge: Tira de control de tons amb què es comprova la qualitat de la impressió.
–Barra de distribució: Òrgan de la linotípia que es compon d’una barra disposada a la part superior i paral·lelament al magatzem, dotada a la part inferior d’unes estries amb què arrossega les matrius fins al seu respectiu canal.
–Barra de fracció: Signe tipogràfic (/) que és una barra vertical. S’utilitza per marcar una divisió entre números, i per assenyalar el canvi de pàgina o línia en les transcripcions textuals de caràcter diplomàtic, com a signe abreujat (com per exemple, quan poses “carrer” com a “c/”), etc. Segons la RAE (2010): “Als manuscrits grecs i llatins, que rarament utilitzaven l’espai com a separador de paraules i la lectura dels quals es realitzava en veu alta, s’utilitzava un signe amb forma de barra per separar veus o expressions que no s’havien de llegir unides Després del triomf de l’espai com a separador de paraules, la barra va continuar utilitzant-se com a signe de divisió de paraules a final de línia. A més d’aquest ús auxiliar, tant en manuscrits com en els primers textos impresos, la barra, anomenada vírgula, es va utilitzar com a signe de puntuació amb valor similar al de la coma actual”.
–Barra doble: Signe ortogràfic auxiliar que es feia servir en la puntuació medieval i humanística per assenyalar la divisió de paraules a final de línia. Avui dia s’utilitza per separar el final de línia a la transcripció de textos poètics en línia seguida, per indicar el canvi de paràgraf o pàgina a la transcripció de textos antics, o en informàtica.
–Barra espaiadora: Tecla especial del teclat que serveix per afegir l’espai entre paraules.
–Barra invertida: Signe tipogràfic (\) que és una barra invertida cap al costat contrari que la “barra de fracció”. 2. Símbol tipogràfic en forma de barra inclinada cap a l’esquerra que es fa servir per separar conceptes alternatius o indicar rutes en alguns sistemes informàtics. En tipografia s’anomena també “contrabarra”. TB es diu Antibarra.
–Barra llarga: Barra de fusta, d’uns 2,5 m de llargada, que, per un extrem, es col·loca dins del forat de l’esclop o del fanal de la premsa i que, per l’altre, mitjançant una argolla s’uneix a una corda o cadena que es cargola al torn. Amb l’ajuda dels barrons, per a donar les últimes premsades a la posta de paper que s’està preparant.
–Barrat: Signe creuat per una o més barres, sigui en sentit vertical, horitzontal o inclinat.
–Barret: Tapa de fusta del moló de la pila holandesa o cilindre. Tb Barret del cilindre.
–Barretina: Full de paper plegat en quatre parts sempre en el mateix sentit.
–Barró: Cadascun dels dos barrots de fusta, que fan al voltant d’un metre de llarg, de secció quadrada al centre i rodons als extrems, que, en forma de creu, travessen el torn de la premsa. Quatre homes els feien rodar a força de braços per a poder donar la màxima pressió a la premsa. Tb Barrot.
–Barrot: Reforçador de caixes, galeres, galerins i ‘xivalets’.
–Bas de page: 1. “Bas de page” és el terme francès acceptat pels estudiosos de la il·luminació medieval, que significa literalment “peu de pàgina”. Forma part de la decoració dels marges —marginàlia— juntament amb les ‘drôleries’, i se’n diferencia per la seva ubicació sempre a la part baixa del full i per presentar escenes emmarcades per l’orla, de contingut burlesc, moralitzant o religiós, que poden tenir o no relació amb el text. 2. Van ser especialment importants a l’aparell icònic dels còdexs de finals del segle XIII i els segles XIV i XV; al segle XV la seva temàtica va deixar de ser burlesca per completar la narració del tema de la vinyeta principal de la pàgina o per a temàtica heràldica.
–Base: 1.Part inferior d’una lletra sobre la qual aquesta descansa.
2. Es tracta de totes les espècies químiques (molècula o ió) capaços de captar protons. És el contrari de “àcid”, perquè actua sobre materials àcids o grassos. És només “substància alcalina”. Les seves bases fortes són la “sosa”, la “potassa càustica”, però més dèbils la “cal” i l’amoníac.
–Base de dades: Informació organitzada sobre un tema i una proposta concreta.
–Base de dades bibliogràfica: Conjunt de referències bibliogràfiques emmagatzemades en suport electrònic i estructurades de manera que puguin ser recuperades automàticament.
–Base de dades lèxiques: Emmagatzematge estructurat de la informació que en lexicografia informatitzada serveix per a la gestió d’un diccionari.
–Base de làmpada: El mateix que “cul de làmpada” i “cul de llàntia”.
–Base de làmpada invertida: És una distribució dels paràgrafs contrària al “cul de làmpada”. En aquest cas es van eixamplant segons que passa d’un paràgraf a un altre.
–Base del cosit: Element (tapa o quadern) al qual està subjecte el fil al començament del treball i a partir del qual es cusen resta d’elements.
–Basíliques: Col·lecció de lleis formades per ordre de l’emperador bizantí Basili el Macedoni (812-886) i del seu fill Lleó (866-912).
–Basilisc: Figura que representa un animal fabulós amb el cos d’àguila i la cua de rèptil.
–Baskerville: Lletra tipogràfica romana antiga creada, dissenyada i fosa per John Baskerville.
–Bassa: Dipòsit d’aigua clara per a la tina o les piles.
–Basse-taille: Tècnica de decoració “esmaltada” utilitzada durant el gòtic en què els compartiments es realitzen per mitjà del modelatge del material-base. Es treballa amb esmalts translúcids que es col·loquen als compartiments modelats per després fondre’ls.
–Bastarda: 1. Lletra d’impremta que imita l’escriptura bastarda. 2. Escriptura que apareix en certes cancelleries a mitjan segle XIV, emprada també per a la redacció de còdexs, sobretot en llengua romànica. Vegeu “itàlica”.
–Bastidor: 1. Marc on es tensa amb cordes la pell mentre s’adoba. 2. Armadura de fusta on es col·loquen els cordills per cosir els llibres.
–Bastonet: Suport de paper, corda o cuir sobre el qual es broda la capçada.
–BAT: El mateix que “proba final”.
–Batan: Màquina formada per grans maces de fusta, utilitzada per espolsar i desfibrar els draps dels quals es fa la pasta de paper.
–Batanar: donar cops amb el batà.
–Batak: Vegeu “manuscrit batak”.
–Batanatge: 1. Colpejat amb el mall. 2. Operació d’acabament consistent a sotmetre les pells i els cuirs a l’acció copejadora del bombo.
–Batedor: 1. Operari encarregat d’entintar la forma a la impressió antiga. 2. Instrument amb què a les fàbriques de paper es talla i bat el drap abans de ficar-lo a les piles. 3. Era un dels operaris oficials a la impremta manual, encarregat d’entintar suficientment i adequadament la forma amb les bales, evitant les taques al plec. 4. El batedor era el coadjutor del tirador, per la qual cosa estava subordinat a ell. Era un treball minuciós i polit. Després de l’entintat i barreja de tinta, el batedor havia de rentar les formes amb lleixiu per reutilitzar-les.
–Batedor d’or: El que fa pa d’or.
–Batent: En tipografia i disseny gràfic, duplicat d’un text que se situa darrere d’aquest amb un petit desplaçament lateral i vertical i li dona una certa aparença tridimensional.
Un text amb un batent blanc nítid.
Un text amb una ombra o batent obscur desenfocat.
Les batents se solen fer servir per facilitar la lectura d’un text sobre un fons visualment complicat o simplement per destacar-lo.
Un text amb una batent vermella nítida.
El duplicat pot ser més clar o més fosc que el text original i pot ser nítid o estar lleugerament desenfocat. Quan està desenfocat se sol anomenar “ombra”.
–Bateria: Conjunt de rodets d’una màquina impressora que reparteixen la tinta.
–Batifuller: Artesà que fa pans d’or, d’argent o altres metalls, batent-los a cops de martell.
–Batik: 1. Es tracta d’una tècnica de tintat. 2. Materials tintats amb aquesta tècnica, que poden ser paper o tela.
–Batre: 1. Treballar l’or, el coure o un altre metall a cops de martell fins a reduir-los a xapes o làmines. 2. Reduir el gruix d’un volum donant-li cops amb una massa.3. Distribuir la tinta sobre la taula per mitjà del corró o les bales per fer-la més fluida i homogeneïtzar-la. 4. Colpejar el volum amb un mall o martell o premsar-lo per disminuir-ne el gruix i fer que desaparegui l’empremta de la impressió tipogràfica. 3. Ajustar i acomodar les raimes de paper després d’haver-les format. 5. Talleu el drap abans de ficar-lo a les piles o sota els cilindres. deixant de banda el que es troba en males condicions. 6. Part de la construcció del llibre. Martellejar el llom i cap dels quadernets per treure’ls possibles desperfectes.7. Part de la fabricació del paper. Martellejar el paper fins a donar-li la consistència, gruix i llisor adequats. 8. Part de l’adobament de la pell. Donar cops sobre la pell amb el martell per treballar-la. 7. Martellejar el metall per a aplanar-lo.
–Batut: 1. Operació que consisteix a distribuir la tinta sobre la taula per mitjà de les bales o del corró per fer-la més fluida i homogeneïtzar-la. 2. Operació de l’enquadernació que consisteix a copejar amb un mall o martell el volum format pels plecs impresos per aplanar-lo.
–Beats: 1. Nom amb què són coneguts certs còdexs medievals que contenen el Comentari a l’Apocalipsi i el Llibre de Daniel, escrits pel Beat de Liébana, que constitueixen les creacions més característiques de la miniatura alt-medieval espanyola. 2. S’ha pres com a data de redacció de l’original l’any 776.
A cadascuna de les successives còpies, se les coneix amb el nom del monestir on van ser elaborades, o bé, pel lloc on es conserven. El Beat de Sitges i el Beat de l’Escorial són exemples d’aquest tipus de còdexs. 24 dels còdexs conservats estan profusament il·luminats.
Beatus d’Urgell
–Bec: Extrem de la ploma d’escriure que escampa la tinta damunt el paper. Nota: Forma llatina: acumen pennae.
–Belinògraf: Aparell per reproduir a distància fotografies i altres documents per mitjà dels circuits telefònics ordinaris.
–Bembo: Lletra tipogràfica dissenyada per Francesco Griffo el 1493 per encàrrec d’Aldo Manuzio, impressor venecià. El nom de la lletra no correspon ni al seu creador ni a la persona que el va encarregar, sinó a l’autor del llibre on es va fer servir per primera vegada, el cardenal i humanista italià Pietro Bembo (1470-1547), que va escriure De Aetna.
–Ben-day: Procediment de fotogravat que consisteix a ombrejar un dibuix amb punts, trames, ratlles, etc., mitjançant plaques de gelatina.
–Beina: Arruga impossible de treure que a vegades tenen algunes fulls, causada per defectes dels saials o perquè el portador els ha posat arrugats sobre la banca de portar.
–Bene valete: Monograma format per les lletres d’aquestes dues paraules que s’utilitzava com a fórmula de comiat en certs documents de la cancelleria pontifícia.
–Benediccionari: Llibre litúrgic que conté les fórmules de les benediccions que dona el bisbe en dies solemnes.
–Benedictional: Manuscrit religiós que solia contenir una col·lecció de benediccions episcopals agrupades segons l’any litúrgic.
–Berceau: Gal·licisme per a granejador. Eina dentada usada en gravat per granejar a mà les planxes de metall, en la tècnica de la manera negra o “mezzotinto”. La paraula ve del francès berceau (bressol) pel moviment que es fa al granejar la planxa.
–Besant: Petit disc d’or amb què es decoraven alguns manuscrits. Pren el nom
de la moneda anomenada així (ja que era petita i d’or).
–Bestiari: 1. En literatura medieval, recopilació de descripcions i relats d’animals reals o fantàstics, sovint ricament il·luminats, amb una lliçó moral que pretenia instruir els lectors amb el dogma de l’època. 2. Els dos antecedents del bestiari llatí són el Physiologus, d’autor i data desconeguts, encara que diverses hipòtesis el daten entre els segles II i IV dC. C. a Alexandria; i les Etymologiae, escrites per San Isidoro de Sevilla al segle VII d. C.
Bestiari d’Aberdeen, s. XII
–Bestreta: 1. Part o fragment d’una obra que es publica abans que estigui acabada o sigui publicada. 2. Percentatge dels drets pecuniaris que l’editor avança a l’autor a compte dels rendiments econòmics que generi l’obra realitzada per aquest.
–Best-seller: Llibre més venut en un període de temps determinat.
–Betagrafia: Procediment radiogràfic per prendre la imatge de la filigrana del paper mitjançant l’acció dels raigs beta sobre una placa sensible a través d’un document.
–Betum: Barreja d’hidrocarburs pesants. Es pot utilitzar com a pigment. Es dissol amb trementina, nafta o dissolvents orgànics. Posat sobre els materials, deixa una pel·lícula transparent color marró que va enfosquint amb el temps. Cal tenir en compte que, si s’utilitza com a pàgina per a l’or, s’enfosquirà de mica en mica. No confondre amb l’asfalt.
–Beure en bones fonts: Rebre els coneixements de bons mestres o prendre’ls de bones obres, o adquirir notícies de persones o en llocs dignes de tot crèdit.
–Bevell: Arbre amb què se sol fer paper de fibra curta, i que s’utilitza molt als països nòrdics.
–Bianchi girari: Motiu ornamental en forma de fullatge i tiges entrellaçades, deixat en blanc sobre un fons de color.
–Bestreta: 1. Part o fragment d’una obra que es publica abans que estigui acabada o sigui publicada. 2. Percentatge dels drets pecuniaris que l’editor avança a l’autor a compte dels rendiments econòmics que generi l’obra realitzada per aquest.
–Best-seller: Llibre més venut en un període de temps determinat.
–Betagrafia: Procediment radiogràfic per prendre la imatge de la filigrana del paper mitjançant l’acció dels raigs beta sobre una placa sensible a través d’un document.
–Betum: Barreja d’hidrocarburs pesants. Es pot utilitzar com a pigment. Es dissol amb trementina, nafta o dissolvents orgànics. Posat sobre els materials, deixa una pel·lícula transparent color marró que va enfosquint amb el temps. Cal tenir en compte que, si s’utilitza com a pàgina per a l’or, s’enfosquirà de mica en mica. No confondre amb l’asfalt.
–Beure en bones fonts: Rebre els coneixements de bons mestres o prendre’ls de bones obres, o adquirir notícies de persones o en llocs dignes de tot crèdit.
–Bevell: Arbre amb què se sol fer paper de fibra curta, i que s’utilitza molt als països nòrdics.
–Bianchi girari: Motiu ornamental en forma de fullatge i tiges entrellaçades, deixat en blanc sobre un fons de color.
–Bibelot: (veu francesa): Llibret d’extraordinària raresa o curiositat.
–Bíblia: 1. Conjunt dels llibres sagrats canònics de cristians i jueus. 2. Volum que conté els escrits bíblics. 3. Llibre de capçalera o que gaudeix de la màxima autoritat segons el parer d’algunes persones.
–Bíblia de 42 línies: Es coneix com la primera impressió realitzada per Gutemberg que agafa el seu nom del nombre de línies que hi havia en un full. Tot i això, en realitat, la primera publicació de Guttember va ser el Missal de Costança. La versió barata de la impressió (la “vulgata editio”) va ser la reproducció de la Bíblia. Té 1280 pàgines, il·lustracions xilogràfiques i pintures a mà.
–Bíblia moralitzada: 1. Les bíblies moralitzades o historiades (en francès bibles moralisées o historiées) reprodueixen una selecció de passatges bíblics en llatí o en francès, que relacionen textos de l’Antic i el Nou Testament, en una forma d’exegesi tipològica d’extraordinària riquesa textual i figurativa, acompanyats de comentaris moralitzants i de les il·luminacions corresponents. 2. Solia tenir una distribució d’imatges en vuit medallons a cada pàgina, a imitació dels vitralls gòtics.
–Bíblia pauperum: La que comparava l’Antic i el Nou Testament, amb imatges contraposades.
–Bibliàtrica: Art de restaurar els llibres sagrats.
–Biblid: (acrònim de Bibliographic identification) Conjunt de dades bibliogràfiques per identificar els articles de les publicacions en sèrie i dels llibres que contenen contribucions de més d’un autor. Tb es diu Identificació bibliogràfica.
–Biblioajudant: ajudant de biblioteca. Així anomenen en alguns llocs a les persones que ajuden i/o col·laboren en les tasques bibliotecàries.
–Biblioassessor: La Biblioteca Nellit Abuchaibe de Uniguajira (Colombia) ofereix un servei de xat (meet) mitjançant el qual els usuaris reben orientació i assessoria en línia sobre serveis i recursos de la Biblioteca en temps real.
–Biblioblocaire: persona amb un bloc dedicat al món del llibre. En això dels vloks, alguns encara dubten entre Blog i Bloc.
–Biblioblogaire: persona amb un blog dedicat al món de llibre.
–Bibliobús: Òmnibus automòbil proveït de prestatgeries que s’empra per al transport de llibres amb fins bibliotecaris o de comerç. El bibliobús és una biblioteca ambulant que té per objectiu apropar el llibre al lector, especialment a les zones de l’extra-radi urbà o a les rurals.
–Bibliocasta: lladre de llibres, però que es dedica sobretot a robar o agafar parts dels llibres, només col·lecciona portades, dedicatòries, frontispicis, ‘cul-de-lampe’, lletres il·luminades, il·lustracions, miniatures, exlibris, marques d’enquadernadors. Nom donat per M. Audin en el seu llibre Le Livre.
–Biblioclàstia: Destrucció de llibres.
–Biblioclepte: Lladre de llibres.
–Bibliocleptòman: persona que, víctima d’un impuls neuròtic persistent, roba llibres en llibreries o en biblioteques, sense cap motivació d’ordre econòmic. És sinònim de Bibliopirata, persona que roba llibres, documents i altres peces de biblioteques i arxius.
–Bibliocleptomania: Mania de robar llibres.
–Bibliocopiar: Copiar per transport als llibres comercials disposats a aquest efecte.
–Bibliocrís: Llibre escrit i estampat en or. (Bibliocriso en cast.)
–Bibliocrom: Llibre imprès en paper de color. Aquest costum va estar de moda entre 1845 i 1850.
–Biblioeconomia: Segons diu Buonocore, aquesta paraula va ser proposada per José Antonio Ramos, bibliotecari cubà, en lloc de Biblioteconomia. No sembla haver tingut fortuna, ja que no té ús pels especialistes.
–Bibliòfag: Animal o persona que menja llibres i documents.
–Bibliofàgia: La bibliofàgia és especialment animal. Però s’ha donat el cas de persones que han consumit pergamins ( per ex. a Itàlia durant el segle XVI, i a l’Àsia es va arribar a ingerir paper per causes supersticioses. Buonocore conte que el 1370 Barnabó Visconti, príncep de Milano, va imposar als enviats pel Papa Nicolau V, que portaven una Butlla d’excomunió, la pena de menjar-se davant d’ell el pergamí en que estava escrita; i que molts individus pertanyents al poble Tàrtar tenien la costum de menjar-se els fulls de paper dels llibres per així impregnar-se de la saviesa continguda en ells.
‘Bibliofagia (2) y Melomanía’: és un programa de Daniel Nail, dedicat a la música i la literatura.
–Bibliofer: Vagó biblioteca destinat a proporcionar llibres als ferroviaris i als seus familiars, així com als habitants de llogarrets que no tenen biblioteca.
–Bibliofilaci: que guarda els llibres. Sinònim de biblioteca i bibliotecari.
–Bibliòfil: Persona aficionada a les edicions originals, rares i curioses de llibres.
–Bibliofília: 1. Afició pel llibre per raó del seu valor històric i estètic. especialment pels rars i curiosos. 2. El terme bibliofília fa referència a l’estima que una persona té pels llibres. És una forma de col·leccionisme basada tant en la bellesa física de l’objecte com en l’atracció intel·lectual del contingut.
–Bibliofiliana: Conjunt de pensaments, anècdotes, dites, refranys, etc., referents al llibre.
–Bibliofílic: Pertanyent o relatiu a la bibliofília.
–Bibliofilm: Pel·lícula que conté la reproducció d’un llibre.
–Bibliòfob: persona que pateix bibliofòbia.
–Bibliofòbia: Aversió morbosa als llibres.
–Bibliofòbic: De la bibliofòbia o relacionat amb ella.
–Bibliòfor: També anomenat Estacionari, és l’empleat d’una biblioteca encarregat del seu interior i s’encarrega d’entregar els llibres, i portar-los amunt i avall. Sinònim de bibliotecari.
–Bibliofoto: 1. Llibre obtingut per projecció fotogràfica. 2. Aparell amb què s’obté la projecció d’un llibre.
–Bibliofotografia: 1. Microfotografia d’un llibre. 2. Reproducció d’aquesta microfotografia, ampliada a voluntat.
–Bibliofotograma. Fotograma obtingut amb el bibliofoto.
–Bibliogènesi: procés de creació i producció d’un llibre.
–Bibliogeografia: Estudi de la distribució i localització geogràfica dels llibres, aplicable als incunables, els rars i els curiosos, els d’una branca especial, etc.
–Bibliognata: versat en tot allò que es refereix als llibres i en bibliografia.
–Bibliognosta: persona que té un coneixement aprofundit de tot el que fa referència als llibres. Persona entesa en llibres. Persona entesa en Bibliognòsia (coneixement del llibre, també ciència del llibre o coneixement històric dels aspectes exteriors del llibre; enquadernació).
–Bibliogonia: Producció de llibres.
–Bibliogonista: persona versada en Bibliogonia També disciplina que tracta de l’origen i evolució dels llibres i que, per tant, també pot escriure obres sobre aquesta disciplina.
–Bibliògraf: 1. Persona que posseeix amplis coneixements de bibliografia. 2. Persona que es dedica a escriure llibres. 3. Copista de llibres. Bibliografia. 1. Catàleg o llista d’obres i documents referents a un autor o a una matèria. 2. Tècnica d’identificació i descripció de documents i de l’organització de les descripcions obtingudes. En el Diccionario de Bibliología y ciencias afines, de Martínez de Sousa, Ed. Trea, Gijón, 2004 ( 3ª ed), posa la definició de 53 diferents Bibliografies.
–Bibliògraf: 1. Persona que posseeix amplis coneixements de bibliografia. 2. Persona que descriu llibres. 3 Copista de llibres.
–Bibliografia: 1. Catàleg o llista d’obres i documents referents a un autor o una matèria. 2. Tècnica d’identificació i descripció de documents i de l’organització de les descripcions obtingudes. 3. Ciència dels repertoris. 4. Coneixement dels manuscrits. 5. Ciència del llibre. 6. Ciència de les biblioteques.
–Bibliografia acumulativa: Bibliografia que, publicada separadament. s’incorpora després a altres bibliografies compilades prèviament de la mateixa manera.
–Bibliografia alfabètica: Bibliografia que disposa les entrades per ordre alfabètic, que pot ser d’autors, títols, matèries o llocs d’impressió.
–Bibliografia amagada: Conjunt de documents no designats amb la veu bibliografia, però que contenen dades bibliogràfiques.
–Bibliografia analítica: Bibliografia que classifica els llibres d’acord amb el contingut, afegint a la referència un judici crític o una anàlisi.
–Bibliografia anotada: Bibliografia que compta amb comentaris o glosses.
–Bibliografia d’autor: Bibliografia de les obres d’un autor o de les obres sobre un autor.
–Bibliografia de bibliografies: Suma de tots els repertoris publicats després del segle XV.
–Bibliografia catalogràfica: Part de la bibliografia que es dedica a l’estudi dels problemes relacionats amb la indexació i catalogació segons el contingut semàntic dels llibres, així com dels processos de la comunicació per mitjà dels documents escrits.
–Bibliografia corrent: Bibliografia que recull la fitxa bibliogràfica dels llibres que van apareixent i informa de la producció bibliogràfica actual. Tb es diu Bibliografia actual, Bibliografia en curs.
–Bibliografia crítica: Bibliografia que ofereix, juntament amb la descripció externa (fitxa bibliogràfica), un judici crític o orientador del seu contingut, validesa i contribució.
–Bibliografia cronològica: Bibliografia que disposa les obres, documents o treballs d’acord amb la data en què van ser publicats.
–Bibliografia descriptiva: Bibliografia que completa la fitxa bibliogràfica amb altres descripcions relatives a la tipografia, il·lustració, format, enquadernació, classe de paper, làmines, pàgines, preu, etc.
–Bibliografia especialitzada: Bibliografia que proporciona llibres o documents que tracten un sol tipus de matèries, disposades en ordre cronològic, geogràfic, temàtic, alfabètic, etc.
–Bibliografia estadística: Bibliografia l’ordenació de la qual es basa en el nombre de consultes. edicions, vendes, traduccions, etc.
–Bibliografia exhaustiva: Bibliografia que intenta recopilar totes les obres existents relacionades amb una matèria, autor, etc. Tb es diu Bibliografia completa.
–Bibliografia general: Bibliografia que recull tota mena d’obres, sense limitació d’autors, matèries, llengües, èpoques o llocs.
–Bibliografia general internacional: Bibliografia que registra les publicacions impreses sense distinció de matèries ni llengües. Tb es diu Bibliografia general universal.
–Bibliografia general nacional: Bibliografia que proporciona les publicacions sense distinció de matèries, però escrites en una sola llengua o aparegudes al territori d’una sola nació.
–Bibliografia geogràfica: Bibliografia que classifica les obres o documents segons el lloc d’impressió.
–Bibliografia històrica: Nombre d’alguns del conjunt d’estudis bibliològics que inclouen la història de la tipografia, l’edició i el comerç del llibre, que formen part de la bibliografia segons altres dissenys.
–Bibliografia indicativa: Bibliografia que només proporciona les dades de la fitxa bibliogràfica.
–Bibliografia internacional: Bibliografia que recull tot tipus d’objectes i documents sense distinció de la llengua d’origen.
–Bibliografia local: 1. Bibliografia que recull les obres produïdes en una regió geogràfica o a les quals es refereix. 2. Conjunt de productes produïts en una regió geogràfica on es refereix. Tb s’anomena Bibliografia regional.
–Bibliografia material: Tècnica per a l’estudi de les edicions impreses mitjançant parts dels exemplars d’una mateixa edició o d’edicions diferents per refer el text original o cercar tant com sigui possible amb la intenció de l’autor.
–Bibliografia municipal: 1. Relació dels objectes editats en una ciutat o dels que va ser escrit per ella. 2. Conjunt d’elements editats en una ciutat on se’n veuen afectats.
–Bibliografia nacional: Que representa les obres produïdes en un país, o bé les dels seus autors publicades en altres o altres països, o les d’altres autors, no nacionals, a prop del país.
–Bibliografia primària: En un repertori bibliogràfic, la que es refereix a les obres el text original de les quals s’ha tingut a la vista. Tb es diu Bibliografia de primera mà.
–Bibliografia prospectiva: Llista de documents que es publicaran.
–Bibliografia retrospectiva: Repertori bibliogràfic que fa referència al material produït a partir d’una data determinada.
–Bibliografia secundària: Conjunt d’obres obtingudes d’una altra bibliografia o altres fonts no consultades directament.
–Bibliografia selectiva: 1. Bibliografia que registra només determinades obres, seleccionades segons un criteri, de la producció bibliogràfica d’un autor, país o matèria. 2. Repertori bibliogràfic seleccionat per a consulta, lectura o estudi duna matèria determinada.
–Bibliografia sumària: Llista breu d’obres o treballs.
–Bibliografia tècnica: Llista de documents sobre una disciplina científica o tecnològica particular.
–Bibliografia topogràfica: Bibliografia que ordena per països, regions, llocs, etc.
–Bibliografia universal: 1. Llista de documents sense limitació de matèria o lloc dedició. 2. Vell projecte, afavorit per l’Institut Internacional de Bibliografia abans de la clausura, que pretenia elaborar la llista de totes les obres i publicacions existents. Donada la quantitat immensa d’obres produïdes al llarg de la història del llibre imprès, aquest projecte sembla avui gairebé un somni.
–Biblio-Informàtics: nous rols en l’era digital. Biblioteca Médica Nacional ( Cuba).
–Biblioinnovador: paraula que podria traduir la paraula ’Innobrarian’ (Foote). I que voldria dir alguna cosa així com aquell bibliotecari que innova, que aporta idees noves, que busca i crea novetats.
Maria Delmàs-Ruiz i Alexandre López-Borrull ho expliquen millor en un article del “bid”, número 35, de desembre de 2015: “Perfil professional a les biblioteques públiques: visió dels bibliotecaris mateixos”.
–Bibliòlatra: Persona que posseeix molts llibres, però no els coneix.
–Bibliolatria: 1. Culte o adoració excessiva als llibres. 2. Entre protestants, adhesió massa servil al text de la Bíblia.
–Bibliòleg: persona dedicada a la Bibliologia.
–Bibliolit: Nom aplicat als manuscrits antics que van aparèixer petrificats entre la lava de les erupcions volcàniques de Pompeia i Herculà.
–Bibliolítia: Destrucció voluntària de llibres.
–Bibliologia: 1. Ciència que s’ocupa del llibre en els aspectes interns i externs, materials i immaterials, històrics, terminològics i tècnics. 2. Ciència que estudia l’elaboració, la difusió i l’ús de l’escrit i de la comunicació escrita.
–Bibliologia lexicogràfica: Aplicació a la lexicografia dels aspectes relatius al llibre en tant que entre espiritual i material, així com en tant que ciència que estudia l’elaboració, distribució i ús de l’escrit i de la comunicació escrita.
–Bibliòman: Persona que pateix bibliomania.
–Bibliomanci: aquell que practica la Bibliomància (endevinar per mitjà d’un llibre obert). Sinònim Bibliomant.
–Bibliomania: Passió exagerada per posseir molts llibres.
–Bibliomàtica: Parteix de la bibliologia que estudia l’escrit informatitzat.
–Bibliòmetre: Regla mètrica que s’empra en el mesurament dels llibres per establir-ne el format.
–Bibliometria: 1. Tècnica que té per objecte calcular l’extensió o mesura dels llibres basant-se en diversos coeficients, format, tipus de lletra, quantitat d’espais (pulsacions), pes del paper, etc. 2. Ciència que estudia la naturalesa i el curs d’una disciplina, en tant que doni lloc a publicacions, per mitjà del còmput i l’anàlisi de les diverses facetes de la comunicació escrita.
–Bibliomite: empleat d’una llibreria antiquària.
–Biblión: (veu grega) A l’Antiguitat, escrit de poca extensió.
–Bibliòpata: Persona obsessionada amb els llibres, la malaltia dels quals està més avançada que la del bibliòfil.
–Bibliopatologia: Estudi dels símptomes i causes de les malalties i mals dels llibres en tant que objecte material.
–Bibliopea: Art de compondre o escriure llibres.
–Bibliopègia: 1. Art d’enquadernar llibres. 2. Els vocables bibliopege i bibliopègia no s’han de considerar sinònims absoluts d’enquadernador i enquadernació. Ambdós termes es van fer servir molt fins a finals del segle XIX, però amb un sentit més històric i noble, ja que es referien a l’enquadernació, entesa no com una mera tècnica manual, sinó com un art complex i delicat que va comptar amb il·lustres mestres en tots els països.
Bibliopègia no és una paraula reconeguda per la Reial Acadèmia Espanyola. És un anglicisme. L’Oxford English Dictionary limita el concepte a l’enquadernació artística i considera «Bibliopegy» com a vocable construït a partir del grec (βιβλίον, “llibre”, i πηγία, “al costat”) i 1835 com la seva primera aparició escrita coneguda.
–Bibliopègic: De la bibliopègia o relacionat amb ella.
–Bibliopèpsia: Propensió a la lectura precipitada i fragmentària de moltes obres sense aprofitament.
–Bibliopígraf: copiador de cartes.
–Bibliopirata: 1. Furtador de llibres. Biblioclepta: Neologisme creat per l’escriptor Serafín Estébanez Calderón (1799-1867), que en un sonet injuriós dedicat al bibliòfil José Gallardo (1788-1852) li deia:
Caco, cuco, faquín, bibliopirata,
Tenaza de los libros, chuzo, púa,
De papeles, aparte lo ganzúa,
Hurán, carcoma, polilleja, rata.
2. Editor que produeix i ven llibres sense autorització de l’autor, del editor o dels seus representants legals.
–Bibliopirateria: 1. Robatori de llibres. 2. Utilització indeguda dels drets d’autor.
–Bibliopola: 1. Llibreter, mercader de llibres. Amb aquest nom eren coneguts a la Grècia clàssica, designació equivalent a Librarius, com se’ls deia a Roma. 2. Venedor de llibres. Llibreter. Segons Vossio, en un comentari sobre Càtul, el llibreter ho era tot: era a la vegada ‘bibliographus’, copista i escriptor de llibres; ‘bibliopegus’, relligador; ‘bibliopola’, venedor. 2. Establien els seus llocs comercials (tabernae) al fòrum o a prop seu. Aquesta pràctica va començar al voltant del segle I aC a Roma (època imperial), encara que a poc a poc es va anar estenent per totes les províncies de l’Imperi.
Aquells ‘bibliopolae’ que també feien la tasca d’edició gaudien d’un gran prestigi social i econòmic, ja que als seus tallers treballava una quantitat enorme d’esclaus copistes als quals havien de pagar sous alts.
–Bibliopolista: llibreter. Sinònim de Bibliopola.
–Bibliopsicòleg: dins de la psicologia aquell que estudia la relació dels fenòmens psíquics existents entre el lector, el llibre i l’autor.
–Bibliorrea: Gran existència o producció de llibres. ( Del portuguès Bibliorreia)
–Bibliòscop: Persona que només coneix els seus llibres pel seu aspecte extern.
–Bibliosociometria: Mesurament de l’acció del llibre i del document sobre l’home i la societat.
–Bibliòsof: 1. Secretari o tenedor de llibres. 2. Aquell que és expert en matèria de llibres i els col·lecciona amb evident bon gust i discerniment.
–Bibliosofia: Coneixement del llibre.
–Bibliotacta: 1. El que s’ocupa especialment de la classificació i catalogació de llibres. Sinòni de Bibliotecari. 2. Persona entesa en Bibliotàxia (part de la Biblioteconomia que tracta de l’art o tècnica de classificar i ordenar llibres) i que, per tant, també pot escriure obres sobre aquesta disciplina-
–Bibliòtaf: Antigament, eclesiàstic encarregat de la guarda de les actes dels concilis, de l’expedició de diplomes i de l’administració de béns d’un monestir. 2. Bibliòman que amaga gelosament els seus llibres a la vista dels altres. 3. Part d’una biblioteca on es reserven i es guarden les obres precioses o que no es poden facilitar a qualsevol persona.
–Bibliotafi: Biblioteca d’un bibliòman on els llibres són gelosament guardats i custodiats per sostreure’ls a la vista dels altres.
–Bibliotàfia: Lloc d’una biblioteca on es reserven i guarden els llibres que no estan a disposició del públic.
–Biblioteca. 1. Guarda, custòdia i conservació dels llibres. 2. Edifici, local o sala on es reuneixen gran quantitat de llibres. 3. Conjunt o col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents organitzats segons sistemes preestablerts i destinats a servir el públic.
–Biblioteca ambulant: Vehicle (vaixell, burro, camell, furgoneta, autobús, camió o vagó de ferrocarril, etc.) equipat amb prestatgeries per transportar llibres i altres materials bibliogràfics, generalment per dotar-ne a nuclis de població que no tenen biblioteca.
–Biblioteca associada: Biblioteca relacionada amb una altra o altres amb què comparteix la propietat o el control, però amb el seu propi consell de direcció i la seva autonomia administrativa.
–Biblioteca autònoma: Biblioteca que no pertany a cap xarxa de biblioteques.
–Biblioteca Braille: Biblioteca constituïda per documents escrits pel sistema Braille.
–Biblioteca central: Biblioteca que coordina tècnicament i administrativament una xarxa o grup de biblioteques que en depenen. Tb es diu Biblioteca universitària.
–Biblioteca de classe: Col·lecció de llibres, necessaris per al desenvolupament de les classes, que es troben a l’aula i solen canviar-se diverses vegades l’any.
–Biblioteca departamental: 1, Biblioteca especial establerta en un departament universitari o en una altra institució d’ensenyament que depèn d’una altra central. 2. Biblioteca sostinguda per un govern departamental.
–Biblioteca dipositària: Biblioteca que rep gratuïtament les publicacions que editen altres biblioteques, governs o organismes internacionals, a fi que els posin a disposició del públic.
–Biblioteca de dipòsit: 1. Centre bibliotecari, generalment rural, al qual una biblioteca matriu envia periòdicament lots de llibres amb destinació a la lectura del veïnat. 2. Biblioteca científica que té com a objectiu primordial conservar els documents originals de nivell territorial, nacional o internacional, per posar-los a disposició dels usuaris.
–Biblioteca del dipòsit legal: Biblioteca destinada legalment per rebre i custodiar un exemplar de cadascuna de les publicacions produïdes al país.
–Biblioteca especial: Biblioteca formada per col·leccions particulars de materials, com ara manuscrits orientals, mapes, discos, diapositives, etc.
–Biblioteca especialitzada: 1. Biblioteca formada per obres corresponents a una sola disciplina o branca de coneixement: ciències mèdiques, dret, arquitectura, enginyeria, etc. 2. Biblioteca privada que pertany a una institució, com ara museus, diaris, revistes, etc.
–Biblioteca experimental: Biblioteca establerta a títol experimental, a fi d’observar si es donen les condicions per a la viabilitat del servei amb caràcter permanent en una zona determinada.
–Biblioteca filial: Biblioteca que tècnicament i administrativament depèn d’una altra, anomenada biblioteca central, però de la qual es troba físicament separada.
–Biblioteca de fonts: Conjunt de fonts disponibles per utilitzar-lo en un ordinador amb un programa de composició de textos o a la sortida de dades per impressora.
–Biblioteca general: Biblioteca els fons de la qual comprenen tota mena de matèries.
–Biblioteca governamental: Biblioteca especial al servei d’entitats governamentals.
–Biblioteca d’hospital: Biblioteca especial formada en un establiment hospitalari per proporcionar lectura adequada als malalts.
–Biblioteca d´il·lustracions: Conjunt d´il·lustracions digitalitzades que poden ser utilitzades per un programa de composició o compaginació.
–Biblioteca infantil: Biblioteca destinada a la instrucció i esbarjo dels nens en edat escolar.
–Biblioteca informatitzada: Biblioteca on tots o algun dels processos tècnics es realitzen de manera automatitzada amb l’ajuda d’un sistema d’ordinadors.
–Biblioteca institucional: Biblioteca que depèn d’una institució pública o privada per a ús exclusiu del personal.
–Biblioteca internacional: Biblioteca creada per un organisme internacional amb material d’interès supranacional destinat a investigadors, diplomàtics, congressistes, etc.
–Biblioteca de recerca: Biblioteca dotada de documents la quantitat i qualitat dels quals permeten una tasca de recerca exhaustiva.
–Biblioteca lliure: Biblioteca oberta a qualsevol persona, sense altres condicions que el compliment del reglament.
–Biblioteca monàstica: Biblioteca que pertany a un monestir o comunitat religiosa.
Biblioteca de Montserrat
–Biblioteca municipal: Biblioteca pública sostinguda i administrada per un ajuntament, amb caràcter públic i lliure.
–Biblioteca de música: Biblioteca especial formada per obres i partitures musicals.
–Biblioteca nacional: Institució de caràcter públic, enciclopèdic i conservador, sostinguda per la nació i destinada a guardar els tresors bibliogràfics i la producció intel·lectual del seu país.
–Biblioteca oberta: Biblioteca que permet l’accés del lector als prestatges per servir directament els llibres que necessita, que es troben col·locats segons la classificació decimal universal. és a dir, per matèries.
–Biblioteca d’obres originals: Biblioteca formada majoritàriament per obres originals, no per reproduccions o còpies.
–Biblioteca oficial: Biblioteca que depèn duna autoritat o cos polític.
–Biblioteca parlamentària: Biblioteca establerta en una institució parlamentària a fi de reunir, catalogar i classificar llibres i documents relatius a les ciències socials, jurídiques, econòmiques i polítiques d’una banda, i de l’altra, els documents parlamentaris de la resta de països, publicacions oficials nacionals i internacionals i els diaris i publicacions més importants tant nacionals com internacionals.
–Biblioteca parroquial: Biblioteca establerta per una parròquia per a ús dels seus feligresos.
–Biblioteca pilot: Biblioteca organitzada i equipada amb les tècniques i materials més moderns, per tal que pugui servir de model a altres biblioteques més o menys properes.
–Biblioteca de presó: Biblioteca instal·lada en una presó i sostinguda per ella per a ús dels empleats i dels reclusos.
–Biblioteca de préstec: Biblioteca el fons de la qual està destinat al préstec, no a la consulta in situ.
–Biblioteca privada: Biblioteca formada per una persona per a ús exclusiu, o per una societat, empresa, entitat pública o privada o associació per a ús dels seus membres.
–Biblioteca professional: Biblioteca, generalment privada, els fons bibliogràfics de la qual estan formats per obres d’una o diverses especialitats.
–Biblioteca pública: Biblioteca general de caràcter popular i lliure, posada al servei de la ciutat, regió o comunitat on es troba emplaçada, sostinguda amb fons del Govern o de la comunitat i que atén gratuïtament les necessitats i interessos culturals de lectors no especialitzats.
Biblioteca Arús
–Biblioteca de referència: Biblioteca o part d’aquesta on es dipositen les obres de referència i permet la consulta in situ.
–Biblioteca tancada: Biblioteca que no permet l’accés del lector als prestatges per la qual cosa cal sol·licitar els documents al bibliotecari.
–Biblioteca tècnica: Biblioteca el fons de la qual es destina predominantment a la ciència i l’enginyeria en una o més de les seves disciplines.
–Biblioteca de tipus: Conjunt de tipus que es poden utilitzar en un programa de composició o compaginació.
–Biblioteca de treball: Forma d’ensenyament activa que serveix d’alternativa a la utilització del llibre de text.
–Biblioteca universal: Projecte consistent a ajuntar en un lloc determinat la totalitat dels documents disponibles.
–Biblioteca universitària: Biblioteca que pertany a una universitat o institució equivalent i els fons bibliogràfics de la qual estan a disposició dels alumnes per al compliment dels fins universitaris i bibliotecològics.
–Biblioteca vivent: Persona d’extraordinària erudició.
–Bibliotecari: persona que té la cura d’una biblioteca o que hi exerceix una funció bibliotecològica.
Escola de Bibliotecàries
–Bibliotecari de biblioteca científica: Bibliotecari especialment preparat per al treball a una biblioteca científica.
–Bibliotecari de biblioteca escolar: Bibliotecari especialment preparat per a l’exercici de les funcions a la biblioteca escolar, la qual cosa pressuposa posseir coneixements de pedagogia, psicologia, etc.
–Bibliotecari especialitzat: 1. Bibliotecari pèrit en alguna de les branques de la biblioteconomia, com la classificació, catalogació, etc. 2. Bibliotecari especialment preparat per al treball a una biblioteca especialitzada.
–Bibliotecari especialitzat de biblioteques públiques: Bibliotecari especialment preparat per al treball a una biblioteca pública.
–Bibliotecari de referència: Bibliotecari encarregat del servei d’ajuda intel·lectual als lectors, a fi que aquests puguin aprofitar racionalment i metòdicament els recursos del fons bibliogràfic i documental de la biblioteca.
–Bibliotecari titular: Persona que, per haver superat amb èxit els estudis de biblioteconomia, rep el títol corresponent, que el faculta per exercir la seva professió.
–Bibliotècnia: Part de la bibliologia que comprèn el procés tècnic de realització del llibre: preparació de l’original, composició, compaginació, impressió i enquadernació.
–Bibliotècnic: es designa amb aquest nom al bibliotecari titular, aquell que ha cursat estudis sistemàtics en escoles del ram, per a diferenciar-lo del bibliotecari formal o de fet, val a dir, no diplomat. Sinònim de Bibliotecòleg.
–Bibliotecòfil: Persona que sent amor per les biblioteques.
–Bibliotecofília: Amor per les biblioteques.
–Bibliotecografia: Disciplina descriptiva que té per objecte l’estudi de la història, estadística i composició bibliogràfica de les biblioteques.
–Bibliotecògraf : Persona que descriu i estudia les biblioteques ( contingut, història, estadístiques, etc.).
–Bibliotecòleg: Persona que professa la Bibliotecologia (ciència que estudia els aspectes bibliològics i documentals de les biblioteques. Disciplina ocupada en els coneixements relatius al llibre i a la biblioteca, que comprèn 5 disciplines subsidiàries : la bibliologia, la bibliotècnia, la bibliografia, la biblioteconomia i la bibliotecografia.
–Bibliotecologia: Ciència que estudia els aspectes bibliològics i documentals de les biblioteques.
–Bibliotecònom : persona entesa en Biblioteconomia (art de conservar, ordenar i administrar una biblioteca. Aquest antic art coneix avui un gran auge per la necessitat de professionalitzar la gestió de la creixent informació, utilitzant medis telemàtics. Aquest terme fou incorporat al castellà per Dionisio Hidalgo quan va traduir i edità l’obra Bibliothèconomie : instructions sur l’arrangement, la conservation et l’administration des bibliothèques d’Auguste-Constantin Hesse, creador del terme) i que, per tant, pot haver escrit obres sobre aquesta disciplina.
–Biblioteconomia: Ciència de la informació que comprèn els coneixements teòrics i tècnics relacionats amb l’organització, administració i funcionament d’una biblioteca.
–Biblioteconomia especialitzada: Biblioteconomia aplicada a una matèria específica o a uns propòsits determinats.
–Biblioterapeuta : Els ‘biblioterapeutes’ recomanen llibres a la gent amb problemes. ( més estès a França i USA).
–Biblioterapeútica: Medicina dels llibres. Per ser ‘preventiva’ o ‘curativa’. La ‘preventiva’ consisteix a col·locar els llibres en llocs airejats, però no molt; treure’ls-hi la pols quatre o cinc vegades l’any, netejant-los amb una camussa. La ‘curativa’ consisteix en la reparació de tots els defectes que puguin tenir els llibres, tals com trencaments, forats produïts pels insectes, cremades, humitats, etc., i les avaries accidentals, com taques, rigidesa de la pell, decoloració, etc.
El 1914, Eduard Toda, va fundar, amb finalitats docents, el Laboratori de Restauració de la Biblioteca de Catalunya. Va facilitar els elements necessaris per a aquesta disciplina, que va anomenar “Biblioteràpia”, i va fer de catedràtic algun temps. Més tard aquest Laboratori va anar a més i va estar posat a disposició de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona.
–Biblioteràpia: utilització de lectures, individualment o en grup, com a auxiliars terapèutics en medicina i psiquiatria.
–Biblioteràpic: De la biblioteràpia o relacionat amb ella.
–Biblioteratòleg: aquell que com diu en un vlok francès: “recopilo llibres que els passatges de la vida (els seus, els nostres, així com les interaccions entre els seus i els nostres) han canviat de la condició de “llibre ordinari” (fins i tot ordinàriament monstres) a la del “llibre monstruós”. Entenent per llibre monstruós aquell que per motius diferents té uns defectes, tares, errates, etc., difícils d’explicar.
–Biblioteratologia: Aplicació de la Terotologia al món delsllibres.
–Bibliotheca: Paraula usada en els inventaris medievals.
–Bibliòtica: Anàlisi de documents i manuscrits per determinar, mitjançant l’estudi de la cal·ligrafia, la seva autenticitat i el seu autor.
–Bibliotista: 1. Persona que es dedica a la ciència de la Bibliòtica (ciència de l’anàlisi cal·ligràfic, especialment la que estudia els documents i els manuscrits per determinar la seva autenticitat o el seu autor). 2. Que pertany a aquesta ciència.
–Bibliotuber-a: Ho he trobat en el Termcat: persona que penja vídeos a la xarxa, especialment a Youtube, amb recomanacions de llibres. Ve de la paraula anglesa Booktuber.
–Bibliovoluntari: personal que realitza, voluntàriament, treballs en biblioteques, com: realitzar lectures a grups o individus amb les competències lectores limitades: persones grans, discapacitats, immigrants, etc. També col·laboració en accions puntuals ajudant al personal bibliotecari: concursos, aniversaris, festivals, encants, tallers, accions formatives, etc. I ajudant en el préstec de llibres a col·lectius desvalguts, etc., etc.
–Biblística: Branca de la bibliografia que té per objecte el coneixement de les edicions de la Bíblia.
–Biblos: 1. Nom que els antics grecs donaven al papir. 2. Llibre de papir. 3. Llibre de pergamí.
–Bicolor: 1. A dos colors. 2. Impressió a dues tintes. Als diaris impresos és comú que les zones dedicades als anuncis més cars s’imprimeixin en negre al costat d’un altre color. 3. Maquinària amb dos cossos d’impressió amb els quals s’imprimeixen dos colors alhora.
–Bicrom: De dos colors o tons. En arts gràfiques, s’usa per descriure qualsevol treball on només s’usen dues tintes o tipus de llum i els seus matisos o percentatge, sense que intervingui una tercera. De vegades s’usa com a sinònim de duotono, encara que hi ha qui distingeix entre tots dos termes
–Bicromia: 1. Reproducció dun original en colors de to continu modulat mitjançant dues tintes de colors oposats, però complementaris, que se superposen. 2. Treball així realitzat.
–Bífid: Que es divideix en dues branques.
–Bifoli: Un full plegat per la meitat, que es converteix en dos fulls amb una doblegada al centre (on es pot cosir). De vegades es troba escrit en llatí, que en singular en bifolium i en plural bifolia. 2. Peça rectangular de pergamí, paper, etc., plegat per la meitat per formar 2 folis (4 pàgines). Nota: S’utilitza bf. com a abreviatura.
–Bifoli alçat: Se superposen els bifolis i es pleguen alhora.
–Bifoli central: Bifoli que ocupa la situació central del quadern sobre el qual passa el fil de costura.
–Bifoli encartat: Primer es pleguen els bifolis i després s’agrupen.
–Bifoli exterior: Bifoli que queda a l’exterior del quadernet. 2. Bifoli que forma el primer i el darrer foli d’un quadern.
–Bifoli intermedi: Bifoli situat entre els bifolis exterior i central.
–Bifolio medi: El mateix que bifoli central.
–Biela: Filet afusat o combinat amb altres que s’utilitza com a adorn o per separar dues parts d’un text.
–Bigoti: Estris d’enquadernació. Floró petit que se sol posar al llom per separar línies de text (comunament l’autor del títol). És un filet més gruixut a la part central, més conegut com a “fus” o “filet anglès”. De vegades, la part central té un motiu ornamental.2. Ornament realitzat amb aquest floró. 3.També existent en tipografia. 4. En enquadernació se sol aplicar a la retolació del llom, per separar autor de títol. El filet o fil que està més gruixut a la part central s’anomena fus o filet anglès. L’utensili amb què s’estampa és dins del grup dels ferros solts, en concret dels florons.
En tipografia és la línia horitzontal, comunament d’adorn, gruixuda pel medi o prima pels extrems; també anomenat pleca, com a filet petit o d’una sola ratlla.
–Bilingüe: Escrit en dues llengües.
–Bilis: El mateix que “fel”.
–Bill blade: Material emprat per estucar el paper en màquina, s’aplica per una cara amb ganiveta i per l’altra amb rodet, proporcionant la brillantor d’acord amb el paper emprat.
–Bilobulat: Que té el contorn format per dos arcs convexos.
–Bilogia: Llibre o tractat que consta de dues parts.
–Binió: Quadern compost de 2 bifolis, és a dir, 4 folis (8 pàgines).
–Binari: Qualsevol sistema d’emmagatzematge de la informació en què la unitat bàsica només pot emmagatzemar un de dos valors possibles (d’aquí el nom).
Usualment aquests sistemes usen un sistema numèric en base dos.
–Biobibliògraf: Persona que compon una biobibliografia.
-Bioblibliografia: Història o biografia d’un o més escriptors amb l’enumeració de les obres.
–Biodegradable: Material que es pot degradar de manera natural. Avui dia es tendeix a intentar utilitzar-los per no fer malbé la natura amb components químics.
–Biògraf: escriptor de la vida d’una o més persones.
–Biografia: 1. Història circumstanciada de la vida i fets duna persona. 2. Obra, generalment en forma de diccionari, en què es contenen biografies de persones il·lustres.
–Biografia col·lectiva: Obra que conté biografies de diverses persones agrupades per professió. nacionalitat, etc.
–Biografia ficció: Història de la vida duna persona basada en fets i amb elements que són reals fruit de la imaginació de l’autor.
–Biografia nacional: Col·lecció de biografies de personatges notables d’un país.
–Biografia novel·lada: El mateix que Biografia ficció.
–Biografiar: Compondre la biografia d’una o més persones.
–Biografiat: Persona la vida de la qual és objecte d’una biografia.
–Biogràfic: D’una biografia o relacionat amb ella.
–Bis numeratis: Dit dels folis que han estat numerats dues vegades a l’interior d’un còdex.
–Bisell: 1. Tall oblic als cantells de les tapes de cartró o fusta d’alguns llibres de luxe i de grans dimensions. 2. Falca de fusta amb què s’estrenyen els caràcters en la forma. 3. Perfil dels filets que han de formar xamfrans. 4. Extrem del bec de la ploma, tallat transversalment, en angle dret o lleugerament oblic, l’amplària del qual determina el gruix del traç.
–Bisellador: Quadrant per fer bisells als filets de plom.
–Bisellar: Part de la construcció del llibre. Tallar a 45º els cantells d’un cartró, gairebé sempre els cantells de la portada. El bisell s’escata posteriorment. Aquest acabat se sol realitzar amb enquadernacions de pell fina, deixant un suau acabat a les vores del llibre. No obstant això, es poden bisellar altres cartrons, com per exemple els utilitzats per realitzar falsos nervis al llom, o per realitzar sota relleus a la portada. 2. Xiflar la pell, més fina al final del tall, de manera que, quan s’enganxi, s’anirà afinant cap a la vora.
–Bisellat: 1. Xiflat del cuir de manera que s’afini cap a les vores. 2. Perfil que de vegades es dona a la cella de la tapa mitjançant un rebaix en angle de dins fora. 3. Aixamfranat.
–Bistre: Pigment, laca marró utilitzada en pintura artística, Es pot realitzar de forma natural de diverses maneres, ja sigui cremant fustes (i després dissolent el sutge en aiguagoma) o amb pigments naturals (com el marró de Cassel o el marró de Van Dyck). Se sol utilitzar com una aquarel·la.
–Bisturí : Instrument esmolat. S’utilitza tant per fer talls amb detall (com, per exemple, en la tècnica de mosaic amb pells), com per a la neteja mecànica de taques (raspant-hi les taques per arrencar-les).
–Bit: És la quantitat d’informació binària que conforma una imatge. 2. La mínima unitat d’informació possible. És un dels dos estats de només dues possibilitats (blanc/negre, positiu/negatiu, hi ha/no hi ha…). És, per tant, una unitat “binària”. Se sol representar com un u (1. Estat “positiu”) o un zero (0. Estat “negatiu”). És la base dels sistemes informàtics i digitals desenvolupats per l’ésser humà fins ara.
–Bitàcola: Llibre on s’apunta el rumb, velocitat, maniobres i accidents de navegació en un vaixell. / Per semblança amb la marina, s’anomena també “bitàcola” el llibre on s’apunten els detalls i el rumb seguit en un disseny.
–Bitllet: 1. Foli independent de dimensions reduïdes. 2. Fulla petita i per separat.
–Bitò: Impressió obtinguda amb dos tons d’un mateix color, un de més intens que l’altre, o amb dos tons de colors anàlegs.
–Bixina: Colorant taronja tret d’un arbust.
–Blanc: Superfície de la pàgina no ocupada per text o il·lustracions.
2.Element tipogràfic que nos’ imprimeix. 3. Conjunt de parts de la pàgina que no deixen empremta en fer la impressió d’un text, proses, espais, interlínies, línies de blanc, corondells, guanys, marges. 4. Espai que separa les unes de les altres les paraules, xifres o signes en la composició. 5. Espai del suport que apareix amb el propi color, sense escriptura ni impressió. 6. Suport en què s’efectua la impressió, sense tenir en compte el seu color real. 7. Part d’un gravat artístic protegida del mordent per mitjà de tocs de vernís posats a pinzell sobre els traços dibuixats amb el punxó. 8. Impressió del paper per una sola cara. 9. Forma amb què s’imprimeix la primera cara o invers del plec. 10. Cara del plec que s’imprimeix amb el primer motlle. 11. Imprès, formulari amb espais en blanc. 12. Separació que es deixa entre les línies duna portada, encapçalament, etc. 13. De color clar. 14. El color neutre més clar possible de percebre per l’ull humà.
–Blanc cobrent: Blanc utilitzat en impressió perquè els colors de les tintes cobreixin sobre qualsevol superfície.
–Blanc d’antimoni: Triòxid d’antimoni. Pigment d’origen artificial que esgrogueeix i s’enfosqueix en contacte amb sulfurs.
–Blanc de calç: Hidròxid de calç. Pigment blanc usat des d’antic.
–Blanc de cap: 1. Capçalera, imposició que es col·loca al costat de la branca més propera al cilindre de la màquina. 2. Blanc que separa les pàgines pels seus caps al plec imposat a la branca ia la planxa d’impressió.
–Blanc de closca d’ou: Carbonat de calci. Pigment blanc extret de la closca d’ou molta i cuita amb calç viva. Molt estable.
–Blanc d’entrada: Part del paper formada per una faixa de vuit a quinze mil·límetres, segons la màquina, que, pel fet d’estar oprimida per les pinces, no rep tinta.
–Blanc d’Espanya: 1. Pols fina de carbonat càlcic que s’usa en la preparació i neteja de les planxes metàl·liques del gravat, i en la realització de pintures al tremp. És sinònim de “blanc de calç”. 2. Quan es tracta de nitrat bàsic de bismut, que també es fa servir com a pigment blanc amb aquest nom és verinós i tendeix a enfosquir-se.
–Blanc d’estany: Òxid d’estany. Pigment blanc de baixa estabilitat.
–Blanc d’imposició:1. Marge inferior d’un imprès. 2. Guany que obté l’impressor pel blanc d’impressió. 3. Guany que aconsegueix l’impressor aprofitant per a diferent llençada la composició ja feta. 4 La pàgina que té un fragment en blanc es diu Blanc d’imposició.
–Blanc intern: Part interna de posseeixen algunes lletres amb formes tancades com la ‘a’, ‘d’ o la ‘p’. És molt important tenir-ho en compte per saber el grau de llegibilitat d’una tipografia.
–Blanc de mordassa: En impressió, espai reservat en un “esquema d’imposició” per a l’espai que no s’imprimeix per trobar-s’hi la zona on se subjecta la “forma” al “cilindre porta forma”. En casos com la “rotativa de gravat al buit”, on es grava directament sobre el cilindre, no cal aquest blanc ja que no hi ha cap subjecció al cilindre.
–Blanc d’os: Pols obtinguda d’ossos calcinats i molts, que s’usa com a pigment blanc.
–Blanc d’ou: El mateix que “blanc de closca d’ou”.
–Blanc de peu: 1. Blanc que separa les pàgines pel peu al plec imposat a la branca. 2. Blanc que queda al peu de la pàgina, entre el peu de la caixa de composició i el tall inferior.
–Blanc de pinces: Vora del plec corresponent a aquest mecanisme de la màquina d’imprimir que es deixa en blanc.
–Blanc de plom: Carbonat de plom utilitzat com a pigment blanc.
–Blanc de Sant Joan: Carbonat de calci que s’aconsegueix assecant la calç morta a l’aire.
–Blanc de sortida: Marge del plec imprès situat a la part oposada al blanc d’entrada.
–Blanc de titani: Pigment blanc, sintètic i molt estable.
–Blanc de zinc : Pigment sintètic a base d’òxid de zinc.
–Blanc diluent: Blanc transparent utilitzat en impremta per diluir el color de les tintes tipogràfiques i òfset.
–Blanc fix: Sulfat de bari. Pigment blanc molt estable i cobrent.
–Blanc i negre: Impressió en negre sobre un material blanc.
–Blanc i retiratge alhora: Impressió per les dues cares del material alhora, en impressores preparades per fer-ho.
–Blanc òptic: 1. Substància que s’afegeix a alguns materials perquè semblin més blancs del que realment són. S’apliquen especialment a papers i roba.
Els blanquejadors òptics funcionen de manera similar a les tintes fluorescents: Les seves molècules absorbeixen les emissions ultraviolades (entre els 340 i els 370 nanòmetres de longitud d’ona) i les remeten a la zona de l’espectre que es percep com a blavosa (entre els 420 i els 470 nanòmetres de longitud d’ona).
Com que es tracta de materials que de partida són comparativament grisencs o groguencs, aquest atzurat té l’efecte que l’observador percebi més blanca la superfície afectada. El seu principal desavantatge és que amb el temps (mesos o, com a molt, anys) el seu efecte desapareix i el paper perd aquesta blancor segons alguns falsament guanyada i fàcilment perduda. Aquesta és una de les raons per què molts tendeixin a evitar-los en papers d’alta qualitat per a impresos de llarga vida o proves de color.
La seva presència afecta els mesuraments colorimètrics en la creació de perfils de color, per la qual cosa s’ha de tenir en compte. Els espectrofotòmetres i programes professionals disposen de filtres i opcions a aquest efecte.
Qualsevol material que tingui un emblanquinador òptic reacciona a l’anomenada llum negra —al límit superior de l’ultraviolat— mostrant una brillantor blavosa. 2. Aparença blanca que es dona al paper a través de mitjans artificials. El més antic és el blavet, que es barrejava amb la pasta a les piles.
–Blanqueig : 1. Tractament químic que es dona a la pasta de paper per millorar-ne la blancor, eliminant totalment o parcialment la lignina de la fusta. Antigament es feia amb clor gas i derivats clorats, molt contaminants. Avui dia, estan a la Unió Europea prohibits els emblanquidors amb clor element, i es realitzen blanquejos ECF (lliure de clor elemental, però encara amb derivats clorats) o TCF (totalment lliure de clor, realitzant-se el blanquejat amb oxigen, aigua oxigenada). ..). 2. En restauració, “neteja de taques” alterant i destruint els grups cromòfors de les taques i el deteriorament químic causant d’elles (que pot arribar a esgrogueir o enfosquir el material per complet. Es pot utilitzar “blanquejadors oxidants”, “blanquejadors reductors, “blanquejadors àcids”, o “radiacions lluminoses” Un dels menys perjudicials és el “borohidrur de sodi”. 3. Als inicis de la producció industrial, procés de neteja dels draps i paper de vell que es farien servir com a matèria prima per fer-ne paper i que consisteix a bullir-los amb una barreja de sosa i calç. Modernament es blanquegen les fibres que presenten coloració amb un tractament a base de clor i d’hipoclorits.
–Blanqueig per clor: Antic costum per blanquejar el paper que es va fer servir sobretot al segle XIX i que és molt perjudicial per a la seva conservació.
–Blanquejador: Local existent en alguns molins paperers on es blanquegen els draps o les pastes amb calç i altres matèries.
–Blanquejadors àcids: Utilitzats en restauració. Són l’àcid cítric, l’àcid oxàlic i l’àcid acètic.
–Blanquejador òptic: Producte químic, colorant que absorbeix la llum ultraviolada i violeta. Es fan servir sobre el paper i la tela per fer-los semblar més blancs. Són perjudicials per a la conservació del material.
–Blanquejadors oxidants: L’hipoclorit de Sodi, l’hipoclorit de calci, el peròxid d’hidrogen o aigua oxigenada, la cloramina B, la cloramina T, el permanganat potàssic, el clorit càlcic”, el “diòxid de clor”, el “clor” i l’ozó.
–Blanquejadors reductors: Els ditionits, i el borohidrur de sodi.
–Blanquejar: 1. Augmentar la proporció dels blancs d’una composició o d’una part. 2. Tractar adequadament la cel·lulosa i la pasta per fer-les més blanques en la fabricació del paper.
–Blanquejar la tapa: Enganxar a les tapes un paper blanc gruixut amb engrut abans d’enganxar el pergamí a sobre.
–Blanquejat: Tractament per blanquejar materials.
–Blasó: Figura o senyal que s’usa en els escuts com a signe distintiu d’una família, una ciutat, una corporació, etc.
–Blasonar: Disposar, descriure, els escuts, segons les regles i la terminologia pròpia de l’heràldica.
–Blau Bice: Carbonat de coure, succedani de l’atzurita. És un blau inestable, que tendeix al verd.
–Blau ceruli: Pigment sintètic de color blau.
–Blau cel: Denominació en pintura i de forma general que es dona al color blau clar, especialment si és més aviat brillant.
–Blau d’Alemanya: Blau realitzat amb “atzurita”.
–Blau de cobalt : Pigment sintètic de color blau intens, amb bon poder per cobrir i resistent.
–Blau d’Egipte: Pigment blau molt estable, compost de silicat de coure i calci.
–Blau marí: Colorant a base de “lapislàtzuli”. 2. Denominació en pintura i de manera general que es dóna al color blau fosc i intens. També es diu blau fosc.
–Blau de Prússia: Pigment de color blau intens obtingut de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió ferro (III).
–Blau ultramar: Pigment de color blau que en estat natural es troba en el mineral denominat lapislàtzuli.
–Blavet: Extracte blau de la planta de l’anyil que servei per a donar un to aparentment blanc al paper.
–Blistering: Defecte d’impressió que es dona en papers impresos en rotatives òfset d’assecatge per calor. Són unes butllofes que es produeixen o per un excés d’humitat del paper o per una baixa porositat. En assecar-se la tinta, el paper agafa una temperatura d’uns 130ºC que evapora l’aigua i, si aquesta aigua troba massa obstacles a la sortida, es produeixen les butllofes.
–Bloc: 1. Conjunt de fulls solts, en blanc, enganxades per un dels costats i usualment amb unes tapes de cartolina. 2. Es denomina així el cos del llibre, format pels quadernets cosits, algunes vegades ja enllomats i amb capçades.
–Bloc informatiu: Bloc tipogràfic que constitueix una unitat autònoma dins la pàgina, per exemple, el conjunt d’un text i la il·lustració, diagrama, gràfic, taula o quadre, etc.
–Bloc del llibre: Conjunt d’elements que conformen un llibre (plecs, làmines, guardes) cosit o encolat i amb el llom arrodonit i revestit, caixes, capçades, etc., refilat i disposat per ficar en tapes o afegir-hi la coberta.
–Bloc de text: Bloc, conjunt de caràcters.
–Bloc tipogràfic: text que presenta certa homogeneïtat quant al contingut o la forma de presentació.
–Blok: A les màquines perforadores, la carcassa de ferro que subjecta la pinta.
–Bloquejar: Deixar un espai lliure en impressió tipogràfica d’un tipus que encara no es pot posar (encara no se sap quin és, és defectuós, falta, el fragment és il·legible a l’original…). En aquests casos es posa un tipus cap per avall, quedant el peu a la impressió (el que s’anomena un “cap de mort”).
–Blu ray: Suport digital de documents, dins dels “discos òptics”.
–Blurb: (vos anglesa) Text elogiós i ponderatiu amb què l’editor presenta una obra i informa sobre el seu contingut, valor i utilitat.
–Bo per estampar: Prova d’estampació definitiva a què s’ha d’adaptar tota la tirada. Després que l’artista ha acabat el treball sobre la matriu, es duen a terme una sèrie d’assajos destinats a la recerca de les tintes adequades, els papers idonis o el mètode d’estampació que convé al procediment gràfic emprat. Aquests assajos -proves d’estampació- es fan sota la supervisió de l’artista, però tenint molt en compte els consells tècnics suggerits per l’estampador. Quan s’arriba a la prova definitiva, davant la total conformitat de l’artista, l’estampador la procedeix a marcar amb l’expressió ‘bon à tirer’ —BAT—, o el seu equivalent en espanyol, bo per estampar. A partir d’aquest moment, la totalitat de la tirada s’ha de fer d’acord amb les pautes establertes al ‘bon à tirer’.
–Bobina : Rotlle de paper (o altre material) continu, de grans dimensions. El format s’adequa a la impressió en grans màquines impressores anomenades “rotatives”. Eren molt comuns a la impressió de diaris. 2. En arts gràfiques, gran rotllo de paper continu que s’usa per imprimir a les rotatives. Algunes poden pesar fins i tot una tona.
–Bobina de paper: Rotlle de paper. En la producció industrial del paper en continu, paper enrotllat damunt d’un eix que li fa d’ànima i que va recollint el paper a la sortida de la màquina.
–Bobina fluixa: Una bobina fluixa en una impressora causa “defectes d’impressió”, ja que la tensió sobre el material no és uniforme.
–Bobinadora: part de la màquina continua on es bobina la cinta de paper.
–Bobinar: Enrotllar paper en una bobina.
–Boca: Obertura que es forma entre la llomera i el cosit dels quaderns quan s’obre un llibre enquadernat amb llom buit.
–Bodoni: lletra tipogràfica romana moderna dissenyada per Giambattista Bodoni, impressor italià (1740.1813), i aplicada per primera vegada al seu Manual de 1788.
–Bodonià: De l’impressor Bodoni o relacionat amb ell. Les seves edicions, lletres, etc.
–Boix: Arbust la fusta del qual s’usa per realitzar el tac xilogràfic a contrafibra. 2. Arbust de la família de les euforbiàcies, de fulla persistent, la fusta de la qual és compacta, pesada, molt dura, de gra uniforme i ajustat. Aquestes característiques fan del boix un material especialment apropiat per treballar amb la tècnica de xilografia. En efecte, el tac de boix, tallat a la testa, és molt apreciat pel gravador en fusta. Durant el segle XIX es feien servir petits tacs, de la mateixa altura que els tipus d’impremta, prèviament gravats, per il·lustrar publicacions. Aquests blocs de boix s’unien mitjançant encolat i es mantenien estrets amb cargols, que podien afluixar-se permetent la separació dels tacs, de manera que poguessin ser tallats cadascun d’ells de forma separada per diferents gravadors d’acord amb un sistema de treball en cadena.
–Bol: Composició realitzada amb bol d’Armènia i dues porcions de llapis-plom i vermell, molent-les amb aigua clara, deixant-les assecar i tornant-les a moldre juntes. S’han de donar diverses capes al material abans de posar l’or.
–Bol d’Armènia: Hidrosilicat de ferro. Argila vermella que s’utilitza en la fabricació del bol per a daurat.
–Bola(es): Terminals en forma de bola que tenen les premses antigues i que servien per fer pressió a mà subjectant-s’hi.
–Bolandista: Individu d’una societat formada per jesuïtes per publicar i depurar críticament els textos hagiogràfics originals.
–Bolet: Peça de ferro massissa, en forma de bolet. La tija, rodona, tenia un diàmetre de 8 a 10 cm i una llargada de 60 cm, amb un trau transversal d’uns 10 cm abans de la base. La copa o barret tenia uns 20 cm de diàmetre per 2 o 3 de gruix. La tija s’introduïa per l’extrem inferior de la maça, foradada prèviament, i la copa quedava ajustada a la base. Una xaveta travessava la fusta de la maça passant pel forat de la tija i en sortir per l’altre fixava completament el bolet a la maça.
–Boleta: 1. Petit paper amb un número o escrit que donen cert dret o informació a la persona que el posseeix. 2. També té altres sentits, dins del comú de paper petit escrit. En alguns casos té el mateix sentit que “papereta”, ja sigui de vot o d’empenyorament.
–Bolígraf: 1. Instrument d’escriptura amb una punta formada per una bola metàl·lica que, segons va girant en escriure, es va mullant amb la tinta dipositada al dipòsit. 2. John Loud va crear la primera patent el 1888 amb el propòsit que l’invent pogués marcar superfícies aspres com la fusta i el paper rugós.
Tot i això, l’instrument que es coneix avui dia va sortir al mercat a la dècada dels 40 de la mà de Laszlo Jozsef Biro, György Biro i Johann Georg Meyne.
–Boli-llapis: El mateix que portamines.
–Bolitxe: 1. Impremta de poca munta, amb molt poc material. 2. Utensili de fusta que es fa servir per col·locar l’or a les cobertes i el llom dels llibres.
–Bolló: 1. Clau de cap voluminós, o pedra preciosa, generalment en forma de piràmide, que s’utilitzava per protegir o adornar les cobertes dels llibres grans enquadernats amb tapa. Solien col·locar-se quatre o cinc bollons al pla de davant i altres tants a de darrere, un a cada angle i un més al centre si eren cinc. S’utilitzaven especialment als llibres de cor, per les seves grans dimensions. Als claus o caboixons se’ls anomenava ‘buillons’ quan estaven col·locats als angles i ‘umbilics’ quan es trobaven al centre de les tapes.
2. En tipografia, caràcter amb forma de cercle que es fa servir principalment per rematar textos, separar frases o marcar elements en una llista (col·locant-se llavors a l’inici de cada frase). Encara que no és obligatori, un boló senzill (quadrat o rodó) sol tenir la mateixa altura que la m de la font a què acompanya.
–Bomba: Aparell usat als molins paperers per a elevar l’aigua dels pous.
–Bombat: Que té forma convexa. Pot ser degut a la força de la gravetat (vegeu “guerxo”) o a causes ambientals (vegeu “cargolat”).
–Bombo: Cilindre fet amb tres teles metàl·liques sobreposades, tan llarg com l’amplada de la màquina de fer paper, amb uns cercles de llautó que li fan de reforç. Col·locat a la tina, el bombo acondueix i arreplega la pasta. És el primer pas vers l’elaboració del full de paper continu. L’aigua de la pasta s’escorre entre les tres trames de tela metàl·lica.)
–Bombo assecador: Bombo d’acer escalfat a molta temperatura i sobre el qual es fa passar el paper per evaporar-ne l’aigua; generalment es posa en bateria de diverses unitats.
–Bombo formador: Forma rodona. En l’evolució que en el temps experimenta la producció de paper, el sistema de forma rodona és el primer que el va mecanitzar. Fa possible un procés en continu, més regular i de producció més elevada. Consisteix en un bombo o cilindre buit per dins i en què les parets estan formades per una malla. En submergir-lo dins el dipòsit, que conté una pasta molt liquada (95-99% d’aigua i 5,1% de cel·lulosa), es produeix el buit i, per tant, es provoca la succió de la pasta, que queda adherida a la malla. Pel moviment rotatori del bombo, la pasta adherida a la malla que forma el full, i pel contacte amb el feltre, es desprès sobre el feltre i deixa lliure la malla. D’aquesta manera, s’aconsegueix una producció en continu, tan sigui per fer fulls com per fer bobines.
–Bombolla: Aire que s’ha quedat sota un acabat, pintura o material que cobreix i eleva la zona on es troba. Pot passar en una pintura feta malbé, o si hem enganxat malament el material a les tapes. Perquè no surtin bombolles en empastar cal ajustar bé el material, deixant que vagi al seu ésser i prement-lo amb la plegadora.
–Bon à tirer: 1. En gravat artístic, el mateix que “prova final”. 2. Bé per estampar. 2. És la signatura d’acceptació per part del client d’una prova contractual. En gravat artístic i impremta, gal·licisme que significa “Vàlid per imprimir”. És el que es posa (de vegades només amb les sigles “BAT”) a la prova amb què l’artista signa la seva conformitat final i que serveix de model de validesa de la tirada.
–Bony del llom: Zona engrossida que es nota en un llom del llibre, i que passa en tenir algun material a sota. Pot donar-se un bony fet a propòsit (com quan marquem els nervis), o sense voler (com quan es nota el cosit per haver posat un nus molt gruixut, o no haver col·locat material compensatori al voltant dels nervis). Si volem que el llom quedi llis, cal posar material per compensar aquests bonys, com ara trossos de tela o paper entre les zones entrenervis. Aquest material s’anomena “enllomat”, i a l’acció de posar-lo s’anomena “enllomar”.
–Bookcrossing: No és una Associació ni institució de cap classe, tan sols és un grup de persones registrades a bookcrossing.com. La pàgina es manté a través de la feina voluntària. . BookCrossing és un moviment gratuït, sense ànim de lucre, voluntari i individual. Qualsevol persona pot registrar i alliberar llibres a qualsevol lloc. La pàgina http://www.bookcrossing.com és un ‘mirror’ de la pàgina oficial, que es gestiona des dels EUA.
–Bookness: Essència del llibre que el converteix en art. La paraula va ser invent de Philip Smith. En el significat més senzill, el terme cobreix la reunió de diversos plecs subjectes junts en una seqüència fixa o variable, amb alguna mena de mecanisme d’obertura, contenidor o suport, associat amb un contingut visual o verbal referit al text.
–Book Town: Una ciutat del llibre és una ciutat o poble amb moltes llibreries de llibres usats o antiquaris. Aquestes botigues, així com els festivals literaris, atrauen turistes bibliòfils. Algunes ciutats del llibre són membres de l’Organització Internacional de Ciutats del Llibre, a Catalunya en diem Vila del Llibre .
Hay-on-Wye
–Booktuber: El que té un canal a Youtube per a recomanar lectures.
–Borboll: Porció d’àcid que s’impulsa de baix a dalt poc després de posar en contacte el metall amb un bany d’àcid. Fins a produir un inflament de la superfície.
–Bordo: En un manuscrit, falta greu i manifesta.
–Bordura: fonamental que voreja el camper i que té una amplària d’una sisena part de l’escut. Nota: Hi ha diferents tipus de bordura, com ara la bordura componada, la bordura denticulada, la bordura de peces, etc.
–Borohidrur de sodi: “Blanquejador reductor” utilitzat en “neteja de taques” en restauració. És el més innocu. S’aplica barrejant-lo amb aigua i aplicant-lo amb pinzell, hisop o mitjançant “bany de neteja” durant uns 20 o 30 segons. Cal aclarir posteriorment el material.
–Borronat: Que té el contorn ornamentat amb excrescències arrodonides.
–Borregues: Fulls enganxats, generalment dos, per culpa de la dona encarregada d’estendre el paper.
–Bossa del llibre: Sobre que a les biblioteques s’adhereix a la contratapa posterior de cada volum per conservar la fitxa del llibre o de préstec.
–Botó: 1. Ferro petit amb forma de punt. 2. Peça petita de material divers, fixada en una de les tapes d’un llibre i a la qual s’uneix la tanca col·locada a la tapa oposada.
–Botxí: Cadascuna de les dues peces de fusta, gruixudes, que s’arrimen cap a un dels extrems (forma de tascó) i que es col·loquen sobre el saial de premsar les postes. Les parts primes es posen al centre per a premsar bé el paper de les vores. De vegades els botxins estan units pel cantó prim i formen un sol cos. L’ús d’aquesta peça és genuïnament català.
DP. Element de fusta de mida igual o superior a la del paper, que es posava a la premsa, per fer gruix, en el premsat manual.
–Bouquin: (veu francesa) Despectivament llibre vell i de poc mèrit.
–Bouquiner. (veu francesa) 1. Buscar llibres de llanci. 2. Llegir llibres vells.
–Bouquineur. (veu francesa) 1. Persona que busca llibres vells. 2. Persona a qui li agrada llegir llibres vells.
–Bouquiniste😦 veu francesa) Llibreter de vell.
Bouquinistes a Paris
–Box: 1. Tipus de gra de la pell, amb estries romboidals que s’aconsegueixen de forma industrial. 2. Pell de vedella llisa utilitzada com a material cobrent.
–Braç: 1. Part terminal d’algunes astes rectes i corbes obertes, com les de les lletres T, L, F, E, Z, K, I, C, G, S, z, k, i, c, e, s. 2. Cada un dels travessers (radis o eixos) sobre els quals va muntada la llanta de la roda. 3. Traç terminal horitzontal o vertical que no forma part expressa de la lletra. En el cas de la ‘E’, que posseeix dos braços, pot tenir una longitud regular o bé tenir diferents mides, cosa que li aporta una gran elegància. Altres lletres que poden posseir braç són la ‘L’ o la ‘K’.
–Braille: Sistema d’escriptura tàctil, format per puntejats diferents (en cel·les de sis punts en relleu), sobre els fulls que estan dissenyats per passar-hi els dits i poder llegir els seus caràcters una persona cega.
–Bramador: Forat o canal per on surt l’aigua que fa girar la roda.
–Braquigtafia: Especialitat de la paleografia que es dedica a l’estudi i la interpretació de les abreviatures.
–Brescat: Fusta rodona amb forats que es col·loca al fons del perol de la cola. A sobre es posen els retalls de pells i carnasses per a evitar que s’enganxin al fons del perol i es cremin. Si és d’aram se’n diu Pandero.
–Breu: 1.Document pontifici, redactat amb formes menys solemnes que les butlles. 2. De curta extensió.
–Breviari: Llibre de l’ofici canònic que es va començar a fer servir a partir del segle XI. Conté el prec eclesiàstic de tot l’any, excepte la missa.
–Brida: Cinta, cordó o corretja que es fixa a les tapes d’un llibre i que permet de mantenir-lo tancat per mitjà d’un nus.
–Brillantor: Capacitat d’una superfície per reflectir la llum.
–Brocat: 1. Tela que es pot utilitzar com a material cobrent en enquadernació. Ras amb adorns utilitzada en “enquadernació de luxe” .2. El “paper daurat holandès” que intenta imitar el brocat de les teles. 3.Tela brodada amb fils d’or o de plata, utilitzada a l’enquadernació. 4. Material la superfície del qual ha estat calada i deixa veure el material que està sota ell.
–Bromur de metil: Insecticida volàtil, molt tòxic que ha de ser usat per personal qualificat.
–Bronze: Aliatge de coure i estany, utilitzat com a suport de l’escriptura incisa.
–Bronzejador: Pintura que imita al bronce.
–Bronzejat: Acoloriment de l’imprès mitjançant pols de bronze que s’empolvoren sobre el plec acabat d’imprès.
–Brossa. 1. Partícula de brutícia que pot tenir un paper en què la pasta no hagi estat degudament depurada. 2. Raspall de cerres de porc senglar que s’empra per netejar els motlles un cop acabada la tirada.
–Brossar: Raspallar un paper. Recurs consistent a modificar la superfície d’un paper raspallant-la amb intensitat fins a aconseguir aixecar-ne un borrissol.
–Brotxa: 1. Eina d’enquadernació. Pinzell gruixut o bast. Molt utilitzada per estendre a mà l’adhesiu sobre el material. 2. En restauració s’utilitza per netejar la brutícia del llibre, tant de dins dels quadernets com del tall.
–Brunyidor: 1.Instrument que serveix per aplanar superfícies. N’hi ha de diversos tipus, depenent de la tècnica en què s’utilitzarà. Per a tècniques d’enquadernació vegeu “brunyidor d’àgata” i “brunyidor de metall”. En estampació s’utilitza en la tècnica a la “manera negra”, i serveix per rebaixar els grans incisos i així aconseguir els mig tons. També s’utilitza per allisar les planxes de coure, traient-los les imperfeccions abans de treballar-hi. De vegades s’usa per brunyir l’aiguatinta, realitzant una tècnica anomenada “aiguatinta brunyida”.
2. Petita eina manual utilitzada en gravat, formada per una vareta d’acer lleugerament inclinada, ovalada i molt polit. Serveix per allisar els costats de la planxa, o la superfície d’aquesta a la tècnica de la manera negra.
Normalment l’eina es troba en forma de rascador-brunyidor, ja que a l’altra banda del brunyidor s’hi troba un rascador per rebaixar i suavitzar els costats de les planxes.
3.Taula de marbre per brunyir el paper. 4. Peça de pedra molt dura i allisada (ònix, marbre, vidre o conxes) que servia per brunyir el paper a mà. Més modernament és brunyia el paper amb uns aparells semblants a un pantògraf.
–Brunyidor: Operari que refrega manualment la pedra d’àgata sobre el cartó i el brunyeix. Taula generalment de marbre damunt de la qual es brunyia el paper. Màquina de brunyir.
–Brunyidor d’àgata: Estri d’enquadernació. Pedra polida d’àgata a la qual es col·loca un mànec, per on subjectar-la per treballar-hi. Serveix per polir l’or o el paper. Per exemple: vam polir un paper a l’engrut per treure-li l’excés de material que hagi quedat sobre la seva superfície, o vam polir els talls d’un llibre abans de pintar-los perquè la pintura o daurat agafi igual a tota la seva superfície, o vam polir les zones daurades perquè quedin brillants. Solen tenir dues formes: plana i corba (també anomenada “dent de llop” o “dent de lleó”). Els corbs se solen utilitzar per a la zona de la franquícia i d’altres zones corbes de l’enquadernació. N’hi ha de diversos números, depenent de la seva grandària. S’usen prement la pedra sobre la superfície a polir, i fregant la pedra sobre ella.
–Brunyidor de metall: Eina de metall, per brunyir la pell. S’utilitza, per exemple, per aplanar, en calent, la vora de la pell sobre la qual se superposarà el paper o la tela en una “mitja enquadernació”. També pot tenir una punta en corba, com la d’àgata, però té una part plana molt més gran.
–Brunyidora: Operària que brunyeix el paper.
–Brunyidor-rascador: El que s’utilitza en “estampació”, que té una punta amb el “brunyidor” i a l’altra el “rascador”.
–Brunyir: 1. Treballar la superfície dels talls daurats o pintats amb el brunyidor de pedra d’àgata per fixar l’or i donar-los un aspecte polit i brillant. Es brunyeix, per exemple, l’or dels manuscrits il·luminats, o els talls del llibre abans de daurar-lo. Tb es diu brunyir els talls. 2. Passar la pedra d’àgata per damunt del full de cartó compacta per donar-li un acabat molt fi i brillant.
–Brunyit: Un cop corregits els desnivells de la pedra litogràfica mitjançant l’operació de poliment, l’artista litògraf, observant-ne la composició i els defectes, ha de decidir la tècnica més adequada. Les pedres de duresa desigual, per exemple, no són aptes per dibuixar amb tinta litogràfica a ploma o pinzell, però, tanmateix, si es poden utilitzar pedres amb vetes de diferent color; per la seva banda, els dibuixos a llapis litogràfic exigeixen pedres de coloració uniforme i gran duresa. Sigui com sigui, si l’artista crearà una imatge mitjançant els procediments de l’aiguada, l’aiguatinta, la punta seca, la ploma o el pinzell litogràfics, és a dir, les tècniques de litografia que es basen en l’ús de tintes, deu procedir-se, després del poliment, al brunyit de la pedra. Brunyir una pedra suposa deixar la seva superfície absolutament llisa, fregant-la, primer, amb sorra extremadament fina i, després, amb pedra tosca o carbó d’alzina en pols. En gravat calcogràfic l’operació de brunyit consisteix a allisar la superfície metàl·lica de la làmina per eliminar qualsevol irregularitat o esquerda.
–Buata: Tela encoixinada que es posa a la coberta d’alguns llibres, sota el material cobrent per donar-li volum encoixinat.
–Buatat: Encoixinat amb buata o altre material tou.
–Buckram: Tela molt resistent amb un acabat plàstic que la protegeix de l’aigua i la brutícia. Podeu imitar pell. Vegeu l’entrada de teles d’enquadernació.
–Bucle: Part inferior de la ‘g’ minúscula quan aquesta és una forma tancada. Si només teniu un traç corbat cap a l’esquerra, es diu cua.
–Bucrani: Motiu ornamental que representa un crani de bou, sovint amb garlandes i cintes.
–Buidadora: 1. El que esmolava les fulles de les cisalles i guillotines. 2. Persona o taller que es dedica al buidatge de fulles de guillotina, cisalla, etc,
–Buidar: Esmolar un ganivet de guillotina o cisalla.
–Buixol: Recipient de terrissa en forma de mitja bola que es feia servir per tenir-hi el colorant preparat per tenyir la pasta de paper. Tb Tassó.
–Buixola: Recipient d’aram amb un mànec llarg i una cabuda d’uns 10 litres que es feia servir per reposar la pasta a la tina durant l’elaboració de paper a mà. Tb Cullerot i Ferrada.
–Bulari: 1. Col·lecció de butlles. 2. Escrivà que copia les butlles.
–Burí: 1. Instrument punxegut, amb punta prismàtica o el·lipsoidal, que serveix per fer línies incises sobre metall, fusta, pell i altres superfícies. 2. Energia elèctrica per escalfar la pell. 3. Eina de gravador formada per una barra metàl·lica semi-corbada amb una punta en “v” o en altres formes, de manera que quedarà tallada i conformada pel material de la planxa o tac. Es pot utilitzar tant en el gravat al buit com en el gravat en relleu, segons on es col·loqui la tinta. 4. Impressions aconseguides amb aquesta tècnica. 5. Instrument semblant al cisell emprat per gravar metall, pedra i altres materials. 6. Aquest és un petit tros de runa que consta d’un mànec i una punta d’acer.La tècnica del burí és coneguda com talla dolça o intaglio.
–Burí quadrat: Burí de secció quadrada que s’utilitza per a fer els solc amples.
–Burí romboidal: Burí de secció romboidal que s’utilitza per a fer els solcs estrets i profunds.
–Burinada: 1. Traç realitzat amb el burí en un gravat, que queda reflectit a l’estampa. 2. Talla oberta amb burí sobre una làmina de metall. Als tractats de gravat en talla dolça dels segles XVII i XVIII, s’indica explícitament que les burinades, d’acord amb la teoria de traços, havien de constituir col·leccions de línies lleugerament corbes, paral·leles entre si. Aquestes sèries de línies es creuaven en angle oblic amb altres buriades traçades també en paral·lel, formant xarxes de rombes a les zones d’ombra.
–Burinat : Tècnica de gravat sobre superfícies metàl·liques que consisteix a realitzar incisions sobre el metall amb instrument punxegut. Diferent del cisellat, perquè en aquesta última tècnica es colpeja l’instrument per deixar la “petjada” sobre el material.
–Burinista: Persona que fa gravats al burí.
–Buró : Escriptori amb petits habitacles a la part superior i una persiana de tancament.
–Burro: 1. Premsa de fusta, amb una barra que s’obre i tanca amb una roda. Té peces de metall per facilitar l’acció de treure el queix. També serveix per fer serrades. 2. Artefacte d’enquadernació consistent en dues barres quadrades de fusta entre les quals es premsa, per mitjà de dos caragols, el llibre que s’està relligant’.
–Bust: Representació de la part superior del cos d’una persona, del pit en amunt.
–Bustrofèdic: Dit de l’escriptura en què les línies del text s’alternen d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra.. Nota: El nom d’aquesta escriptura fa referència al moviment dels bous en llaurar (boustrophedón).
–Butlla: 1. Document pontifici oficial relatiu a qüestions de fe. Porta un segell oficial estampat amb tinta vermella. 2. Bola que acompanyava certs documents. 3. Segell que acompanyava la bola de documents oficials. 4. Per extensió, el document oficial que duia aquesta bola o el segell del mateix nom. 5. Llibre imprès on es publica la butlla pontifícia. 6. Les concedia el Papa, bisbes o capítols, i la seva recaptació es destinava a la croada (turcs, guerra de Granada) ia obres a catedrals o la seva construcció, monestirs, hospitals, ordres religioses, etc.
Estan impreses en un full de diferents formats i es poden destinar a vius i difunts. Tenen segells i signatures d´autenticació.
Van perdurar fins al segle XX.
–Butlleta d’estat: Estat de curtes dimensions.
–Butlletí: 1. Publicació periòdica destinada a tractar assumptes científics, històrics, artístics o literaris, generalment editada per una corporació, institució o empresa. 2. Periòdic que conté notícies o disposicions oficials. 3. Escrit abreujat o de curta extensió. 4. Cèdula de subscripció a una obra o publicació. 5. breu informació d’agència que completa un avenç d’una notícia que s’acaba de produir. 6. Comunicació del Govern transmesa a la premsa. 7. Breu informació de les notícies més importants a ràdio i televisió.
–Butlletí analític: Butlletí que proporciona una descripció bibliogràfica seguida d’un resum del contingut.
–Butlletí bibliogràfic: Publicació periòdica el contingut del qual consisteix en llistes o fitxes de referències bibliogràfiques.
–Butlletí indicatiu: Butlletí que comprèn la descripció bibliogràfica de documents, de vegades acompanyada de la indexació d’aquests en forma de paraules clau.
–Butlletí d’índexs: Butlletí elaborat automàticament que, acompanyant generalment els butlletins bibliogràfics o de resums, permet més flexibilitat que aquests en la recerca de conceptes, els quals remet sempre a les referències dels propis documents.
–Butlletí de notícies: Publicació en sèrie editada per un organisme o corporació per als seus membres, el contingut del qual consisteix en informació d’actualitat referent a la seva esfera d’activitat.
–Butlletí de novetats: Fullet imprès per una biblioteca o institució, on es publiquen els darrers llibres adquirits per al fons.
–Butlletí de resums: Publicació periòdica que conté una sèrie de títols seguits de resums generalment ordenats per matèries.
–Butlletí de sumaris: Fullet imprès per una biblioteca o institució, on es publiquen els sumaris de les darreres publicacions periòdiques adquirides per al fons.
–Byte: Unitat de mesura dinformació binària formada per un grup de vuit bits. És sinònim d “octet”.