Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘taxació’

Ni Biblioteconomia ni Documentació

            1.- No tinc NPI de moltes coses.

2.- No tinc NPI de Biblioteconomia ni de Documentació.

3.- Intento i vull aprendre Bibliologia i, com diu en Martínez de Sousa en el títol del seu Diccionari, “ y ciencias afines”.

Dit això i sense ànim d’ofendre a ningú, vull escriure quatres coses sobre tot això del que no tinc NPI, segur que en moltes de les coses que escric estic equivocat, en moltes coses no tinc prou informació ni prou coneixement, però el món del llibre em té captivat i no puc evitar buscar, estudiar, llegir, aprendre un munt de coses relacionades amb tot això, i trobo que en aquest país i a la dita Ciutat de la Literatura aquest tema està una mica oblidat i deixat de banda. En un quants llocs fan i ensenyen unes quantes coses, però em sembla que poques, molt poques per aquells que vulguin saber més coses sobre el llibre antic, restauració, conservació, història del llibre, taxació, catalogació i moltes coses més.

Signatura de Miguel de Cerbantes Saavedra.

 

Si un jove ( o no tan jove) vol saber i/o estudiar coses com: Enquadernació de llibres, Història del Llibre, Bibliometria, GravatsBiblioteconomia, Tipografia, Bibliopsicologia, Bibliotecografia,Taxació de llibres i documents, Restauració de llibres, Bibliografia, Exlibris, Bibliosociometria,Teoria i Història de la Documentació, Catalogació i conservació d’objectes escrits, Bibliotecologia, Escrits Efímers, Bibliogènesi, Cartografia, Bibliòtica,etc., on ha d’anar? A un lloc? A sis llocs? A vint? A quantes Facultats haurà d’anar? A tots aquests llocs: Biblioteconomia i Documentació , Belles Arts  , Informàtica  , Periodisme ,

ESAGED , Ciències de la Comunicació  , Psicologia , etc., crec que pot trobar coses; i a quantes Escoles?, com la Llotja , la Massana , Escola de Treball , EADT , La Industrial , EINA , Antoni Algueró , i a moltes Escoles d’Arts Gràfiques repartides per tot el país, … I també pot anar a llocs com: Berta Blasi ( Conservació/Restauració), El Plec ( Enquadernació artesanal), Monastir de Sant Pere de les Puel·les, on tenen un  magnífic Taller de Restauració de Document Gràfic i on de tant en tant fan cursets sobre Cal·ligrafia, Filigranes, etc., i on pots saber més coses sobre la base de dades PFES: Papel y Filigranas en España , i per estar al dia en Biblioteconomia i Documentació tenim els cursets organitzats pel COBDC.

Escola de Bibliotecàries – MDC UB  ( http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/fotobib/id/228 )

Malgrat l’existència d’aquests llocs per estudiar i aprendre, moltes de les matèries a dalt escrites i unes quantes més no apareixen en cap lloc.

No és possible una Facultat de Bibliologia? O una Facultat dedicada a aquestes coses? O que en una mateixa Facultat hi hagi diferents especialitzacions? Els màsters i altres cursets, com els de Llibreria, Efímers (Ephemera), o El llibre antic estan molt bé, però crec que són molt pocs.

Escola de Bibliologia  (1973-1982) – MDC UB  http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/fotobib/id/204 )

Potser no hi ha suficient demanda per estudiar aquestes matèries? Potser algunes estan passades de moda o obsoletes? Potser són estudis sense sortida?

En altres llocs ensenyen moltes més coses i dediquen  molt més espais i temps a la “Bibliología y ciencias afines”.

Abans de posar aquestes quatre ratlles en el vlok he consultat amb un amic, l’Amadeu Pons,  i m’ha posat al dia sobre els problemes per fer tot el que a mi m’agradaria, és impossible, no hi gaire demanda ni d’estudiants ni gaires llocs per desenvolupar aquests coneixements. Amb el que ensenyen a la Facultat, diu, obren el camí per a que els estudiants vegin i trobin coses que no coneixien o no s’esperaven i puguin anar fent altres coses ( cursets, conferències, seminaris, postgraus, etc.) per satisfer els seus desitjos.

Amb els ‘E-books’, aparells electrònics on es poden llegir moltes coses, molta gent pensava i deia que els Llibres desapareixerien o quasi, de moment està molt clar que la gent els prefereix ( de llarg) més que altres coses.

Crec que els Llibres són molt importants, i per molts motius.

Podem aprendre, podem somiar, podem gaudir d’històries meravelloses, els podem acaronar i, fins i tot, besar, i si a tot això hi afegim una bona enquadernació ( pell, paper, il·lustracions, tipus,…) ja no sé que més dir.

Crec, i perdoneu la insistència, que bibliotecaris, documentalistes, arxivers i altres professionals, per fer la seva feina en les millors condicions, agrairien i acollirien de bona gana més màsters, cursets, seminaris i conferències dedicades als temes mencionats, com fan en altres llocs.

 

Read Full Post »

colporteurs-10

P- “En els seus darrers temps( Nicomedes Perayre) anava sol pel carrer i corria pels encants i per les llibreries carregat de papers i de xacres.

Finalment, cansat i avorrit de la vida, es va retirar a Riells. Estava malalt. Va morir a Barcelona. Féu hereus de tot el que hi havia al magatzem del carrer dels Comtes de Barcelona a uns pagesos d’aquell poble que l’havien cuidat en els seus darrers temps. Aquests s’ho varen voler treure aviat del davant. Estaven molt lluny de sospitar el valor del que hi havia entaforat allà dintre, negat de pols i tapat per les teranyines. Si s’ho haguessin pensat ! S’ho varen malvendre a en Ramoneda, un negociant de Granollers que tractava amb tot el que es presentés. Aquest ho va oferir a l’Aballaneda per vuit mil pessetes. El qual no va veure el negoci clar i va refusar-ho.

En Ramoneda va deixar entrat tothom al magatzem, va deixar triar, es va orientar respecte dels preus per allò que sentia a dir als visitants, i n’arribà a treure unes cinquanta mil. Se n’hauria pogut treure molt més.

Ben garbellat i ben apariat, varen sortir de l’antre col·leccions de periòdics catalans i totes les partitures de les òperes: gairebé un miler; autògrafs de personatges cèlebres; llibres, entre ells algun incunable; auques, romanços i goigs; imatgeria catalana, naips, vidre i ceràmica, i col·leccions de gegants en miniatura i de soldats de plom.

Tot això barrejat amb pols, teranyines i rates. La pols, les teranyines i les rates eren molt amigues d’en Perayre. Especialment les darreres bestioles. Elles li anaven rosegant els papers, i ell s’hi tornava engegant-los sermons paternals-

-Sigueu bones minyones – els predicava -,car tots ens havem d’estimar com a germans…

Era el Sant Francesc de les rates del seu soterrani.

Germà arbre, germà llop, germana rata…

I bé: tot i el grotesc de la seva vida, fórem injustos si no reconeguéssim que en Perayre, en el fons, es mogué empès pel gran amor que sentia per les coses del passat. Sobretot, per les de Barcelona, de Catalunya… Si tota la seva vida la dedicà a la recerca de les que s’hi referien i a guardar-les gelosament, no fou pas pels beneficis materials que li havia de reportar aquell constant treball de llevar-se a les sis del matí per tal d’anar als encants i a recórrer després els drapaires, llibreries, antiquaris i on fos, sinó ans bé per gaudir-ne manipulant-les. La seva fi no fou la d’un home que ha sabut apilotar moneda, sinó la d’una víctima de la seva dèria dominant. I això, per broma que s’hi faci, al capdavall mereix un respecte”.

 

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 37-38.

valoracion-y-tasacion-libro-antiguo5

“ Ninguna colección verdadera es el resultado de uno o dos golpes de suerte. Los libros que la forman hay que buscarlos y localizarlos siempre de uno en uno, a lo largo de toda una vida hecha poco a poco, día a día y libro a libro. No se adquieren por metros, ni en grandes almacenes, sino en librerías anticuarias, salas de subastas, ferias de libros antiguos o rastrillos. Para reunir esta colección serán necesarias miles y miles de horas ( para mi, gozosas y satisfactorias) de búsqueda y localización de cada uno de los ejemplares”.

 

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60 .

precio-y-valor-del-libro-antiguo-jaca-2004

Read Full Post »

                                     Imatge                     

               “ La identificació és el primer pas, ineludible, per a la taxació. El llibre posseeix diversos matisos que tenen a veure amb els seus continguts ( l’obra) i amb els seus aspectes materials ( l’objecte). És necessari un coneixement profund dels instruments per a la identificació per esbrinar la raresa i les característiques del llibre antic ( integritat, format, edició, variants, etc.), que són molt nombroses, però perfectament conegudes pels professionals de la documentació i del comerç del llibre. D’aquest primer contacte amb les eines documentals s’aconsegueix identificar l’obra, mitjançant els seus elements essencials: autor i títol, les dades relatives a la fabricació del llibre ( lloc d’impressió, nom de l’impressor i data) i l’edició; i d’altres característiques pròpies de l’edició específica a la qual pertany l’exemplar: presencia o absència d’il.lustracions, existéncia de preliminars ( especialmente de caràcter literari), format, col.lació, tipografia, llengua, etc. Però aquesta anàlisi ajuda a definir dues qüestions bàsiques: la integritat de l’exemplar i, en certa manera, una aproximació a la raresa del document.

            Amb la identificació es pot establir una primera aproximació a l’estimació del valor del document, ja que tots els aspectes fonamentals són coneguts. La valoració és el resultat de l’adicció de valoracions parcials de nombrosos aspectes: autor, obra, matèria, edició, lloc de publicació, llengua, tipografia, il.lustració, arquitectura tipogràfica, etc. Tots aquests aspectes defineixen el conjunt dins del qual fou creat el document que es posseeix, però s’ha d’advertir que d’aquesta manera s’obté més una aproximació a la valoració que a la taxació”.

            Art. “Comerç i taxació del llibre antic” de Manuel José Pedraza Gracia,a Item, n. 51, jul-des 2009, p. 123.

                                      Imatge

               “ En virtud de extraña atribución, de que sin duda disfrutan por derecho potestativo los meridionales ( que aborrecen todo lo que no sea generatio spontanea, que no cuesta tantas fatigas y sudores) se echa en cara á los bibliófilos y eruditos su afán de exhumar cosas de otros, en vez de dar la mejor y más nueva forma posible á las suyas. Hablando de esto, se pone verdaderamente feroz é irresistible Unamuno. Sus razones son las vulgares y corrientes, tan ilógicas como ellas, aunque aderezadas con salsa de distinción y novedad formal puramente. Es, en efecto, vulgar creencia, afianzada por las tradiciones, referencias, apólogos y chascarrillos satíricos de muchos siglos de estupidez, la de suponer que la tarea de bibliófilo trae consigo un decaimiento de la personalidad, una renuncia á todo lo original é idiosincrático, una deposición de todas las energías individuales, una decadencia intelectual subsiguiente al rudo laborar de una vida apolillada ( dicen ellos) entre pergaminos. Se piensa que el legajo ó el manuscrito, ó simplemente el libro, sedimenta en todos cuantos lo manejan por necesidad ó por gusto algo como un moho del espíritu, y esteriliza, arrugándolas como papel viejo, las más lúcidas inteligencias. Pero esto no pasa de ser un fanatismo vulgar, nacido de la aversión hacia todo el que se dedica á tareas algo más nobles y laboriosas, aunque, sin duda, menos fructíferas que la elaboración de piezas del género chico ó de retales de poesía albumínea”.

            Article de la revista Nuestro Tiempo, nº 71, Madrid, 1906. Parlant del llibre Orígenes de la novela, de Menéndez y Pelayo, Bailly-Baillière, M, 1905. ( sense autor).

Read Full Post »