Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Oficis del llibre’

“ S’han preguntat alguna vegada d’on surten tots els llibres que volten pel món? Jo, com a restauradora de llibres de professió, encara em meravello quan penso la facilitat amb què es creen volums i més volums avui dia, si es compara amb els mètodes de fabricació dels segles passats. Trobem edicions noves i de segona mà, de col·leccionista, llibres a un euro, llibres de préstec, d’altres que s’abandonen al carrer… Petits embolcalls de coneixements sense els quals les cases semblen buides d’algun element, com si fossin part de l’ànima dels seus habitants. Però d’on van sortir, els primers llibres? Anem enrere en el temps fins als orígens de la nostra cultura llatina per esbrinar-ho.

Durant l’Imperi Romà la majoria de textos s’escrivien en rotlles de papir i pergamí. A partir del segle I aC es va introduir el còdex, l’avantpassat del nostre llibre modern, fet de tauletes de fusta o làmines de pergamí unides per un dels seus costats. Ambdós sistemes coexistiren, però el còdex, associat a la tradició cristiana, s’anà imposant sobre el rotlle fins que acabà predominant cap el segle IV. A diferència del rotlle, en el còdex es podia escriure per ambdues bandes del pergamí, estalviant espai i material, fet que el feia més econòmic; també era més fàcil trobar passatges concrets en el text i, amés, com que tenia tapes que protegien l’interior, era més resistent i durador.

A l’antiga Grècia, tenir una biblioteca privada ja era un costum establert, i els patricis rics de Roma van incorporar el col·leccionisme a la seva vida quotidiana, van dedicar una de les estances de la casa exclusivament a la biblioteca. Posseir una col·lecció rica determinava un cert estatus social; encarregar llibres estava de moda, fossin quins fossin els continguts, fins al punt d’adquirir volums a pes. El filòsof Sèneca, disgustat per aquesta tendència, escrigué a De tranquilitate animi  que aquestes col·leccions només servien per ‘embellir les parets de la casa’. Una de les biblioteques privades més importants d’aquesta època va ser la Villa dei Papiri, a Herculà, amb 1800 rotlles, destruïda durant l’erupció del Mont Vesuvi l’any 79.

El Còdex. Bibliòfils a l’Imperi Romà, Carla Busquets, Blind Books, Barcelona, 2014. Desplegable ( 42×30 cms.).

 

Villa del Papiri a Herculà

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ El bibliómano se puede decir que es como un caso patológico del bibliófilo, que se manifiesta de varias formas; es un bibliómano el que forma una biblioteca y no consiente que nadie vea sus libros. Es bibliómano el que reúne muchos ejemplares de una misma edición de un libro. Es un caso de bibliomanía el que se cuenta de D. Bartolomé José Gallardo, que iba a la Biblioteca Nacional acompañado de un criado, que dejaba en un patio, y luego, so pretexto de que no veía, se hacía sacar los libros junto a una ventana, por la que distraídamente echaba al criado algún libro que le interesaba y se lo llevaba a su casa. Otro caso de bibliomanía es el de un bibliófilo, ya fallecido, que estando en una librería en que se acababa de hacer una compra de libros, en que se encontraba un ejemplar de la corta tirada de la Historia de San Vicente de la Barquera por Leguina, y al ver entrar a otro bibliófilo que le podía disputar la adquisición del libro, no dudó un momento en guardárselo en el bolsillo. El libro fué activamente buscado por el que había entrado, y al no encontrarle y reclamarlo tuvo un dependiente que manifestar donde se hallaba el libro, pues había visto al que se lo guardó, y entonces éste confesó que lo había hecho para que el otro no lo viera y adquirirlo él después. Otro bibliófilo vió en casa de un encuadernador dos ejemplares de un mismo libro raro, pero de escaso valor, y dijo al encuadernador que viera si conseguía del propietario de los ejemplares le cediese uno, y la contestación de éste fué: ‘ Dígale a don Fulano que si a él le sobra un millón de pesetas a mí también me sobran, pero en cambio yo tengo dos ejemplares de un libro que él no tiene ninguno’.

Fco. Vindel: “Los Bibliófilos y sus Bibliotecas” , reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 9-10.

 

Anuncis

Read Full Post »

 

Biblio9valles: vlok de la Biblioteca del IES 9 Valles   a Puente San Miguel (Cantabria). També es pot seguir a Instagram: https://www.instagram.com/biblio9valles/?hl=es

 

BiblioAGUA: repositori digital de l’Autoridad Nacional del Agua (Perú).
https://appadvice.com/app/biblioagua/1429093098

 

BiblioArena: biblioplatges a San Juan de la Arena  (Asturias) http://www.biblioasturias.com/biblioarena-la-biblioplaya-de-san-juan-de-la-arena/ i a la platja de Los Quebrantos a Soto del Barco (Asturias).

 

 

BiblioAutor: una biblioteca virtual per a autors amb llibres electrònics, audio i vídeo.
Amb el propòsit, entre d’altres coses,  de rescatar guions i de trobar-ne de nous. Més informació a:
http://www.bibliored30.com/search/label/biblioautor

 

 

 

Bibliobit: e-books, llibres i lectors electrònics. http://www.bibliobit.net/

 

Bibliocineradiotv: grup de debat a Facebook en col·laboració amb Bibliored 3.0. Més informació a: http://www.bibliored30.com/2015/05/bibliocineradiotv-grupo-de-debate-en i a : html

https://www.facebook.com/groups/1390973431230112

 

BiblioEstudi: la Biblioteca Municipal de Vinaròs amb motiu de les convocatòries d’exàmens i amb l’objectiu d’ampliar l’horari d’apertura, del 17 de desembre al 8 de febrer mantindrà els següents horaris de les instal·lacions: De dilluns a divendres: de 0900 a 1400 i de 1530 a 2100. Dissabtes i diumenges: de 0900 a 2100.

 

BIBLIOMEM: nova llista de distribució electrònica del sector bibliotecari, adreçada als professionals interessats en el patrimoni audiovisual en biblioteques i serveis especialitzats universitaris. Administrada i gestionada dins de l’àmbit del Servicio de Documentación Multimedia de la Facultad de Ciencias de la Infomación de la Universidad Complutense de Madrid.

Us hi podeu inscriure a: https://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A0=BIBLIOMEM

 

Bibliopacientes: vlok de la Biblioteca de Pacientes de l’Hospital Universitario Reina Sofía de Córdoba.

“La Biblioteca de Pacientes, junto al BookCrossing, forman parte del Proyecto de Animación a la Lectura que se impulsa desde la Biblioteca y el Aula Hospitalaria. Ambas iniciativas se alinean y forman parte a su vez del Proyecto de Humanización del Hospital”.

 

Biblioplaza: es tracte d’una sucursal de la biblioteca pública posada en un parc i anomenada Biblioplaza, per fomentar la lectura a llocs fora de la biblioteca. A Santiago de Chile. http://bibliorios.blogspot.com/2008/09/biblioplaza.html

 

BIBLIORed3.0: multimèdia sobre ciències d’informaciócomunicació en biblioteques i serveis universitaris. Cap a una xarxa iberoamericana amb accés obert. Vist a: http://www.bibliored30.com/

 

Biblio-restaurante: el Biblio-restaurante més elegant a Villena (Alacant). http://www.villena.es/?s=concurso+master+chef.

La biblioteca del CEIP Diego  Requena (Albacete) també fan una activitat amb aquest nom.

Hi ha més llocs que organitzen Biblio-restaurante, com en el CEIP Palacio de Noja (Cantabria), explicat en el vlok http://elpatiodemirecreobiblioteca.blogspot.com/2014/04/biblio-restaurante.html ,però tots fan coses diferents .

Biblioteca Pública de Villena

 

CEIP Diego Requena (Albacete)

 

Bibliorestaurant: com el de la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet.

En diferents col·legis hi ha Bibliorestaurants.

 

Bibliorestaurante: nova activitat a la Biblioteca del IES Parque Goya  (Zaragoza). Més informació a:

http://biblosdenuestrabiblioteca.blogspot.com/2015/10/bibliorestaurante-poesia-para-llevar.html

 

El Bibliorestaurante de la Biblioteca del CEIP Ramón y Cajal ( La Orotava-Tenerife), tambés és molt interessant.

I també més Bibliorestaurante a diferents llocs.

 

BibliotascaBibliotasques: una de les activitats a fer desprès de llegir un llibre, saber coses i conèixer l’autor, això ho podem veure mitjançant el vlok de la biblioteca de l’Escola Pia de Granollers. http://mediateca.epiagranollers.cat/p/autors-lescola.html

Però Bibliotasca són moltes més coses i per conèixer-les millor cal mirar a:  https://es.slideshare.net/COBDC/j-badiella-bibliotasca, on Jordi Badiella ho explica força bé.

 

Biblio-TEE: nou sistema de prestatgeries de TEE-books. https://noticias.infurma.es/diseno-2/biblio-tee-el-nuevo-sistema-de-estanterias-de-teebooks/56846

 

Biblioterapia (4): “La Red de Bibliotecas Públicas de Galicia pone a disposición de todos los gallegos y gallegas el proyecto Biblioterapia, lecturas saludables con el objetivo de ayudar a pacientes y familiares a entender mejor y afrontar los problemas de salud, así como a mejorar su bienestar a través de la lectura”.

https://rbgalicia.xunta.gal/es/actualidade/avisos/biblioterapia-lecturas-saludables

 

BiblioTV: nou projecte de difusió cultural liderat pel Coordinador de Medios Digitales Alfonso Hernández. Universidad Autónoma de Pueblahttps://www.facebook.com/biblioTV/

Més informació a: https://universoabierto.org/2016/01/12/multimedia-en-bibliotecas-universitarias-mexicanas-marketing-2-0-en-bibliotecas-redocom-2-0-bibliotv-benemerita-universidad-autonoma-puebla/

 

 

Read Full Post »

Fabricació de paper a la Xina

“La Xina es distingeix per posseir una civilització antiga i una tradició d’escriptura mil·lenària. Durant molts anys es van conservar llibres que van ser transmesos d’una generació a una altra. Les estimacions ens porten a calcular que a la Xina hi ha més de 2,2 milions de volums publicats abans de 1794, sense parlar dels nombrosos diaris, revistes, manuscrits i altres documents preciosos antics i més recents. Com han aconseguit els bibliotecaris xinesos preservar aquest patrimoni ?

Pabelló Tianyi ( 1561), una de les biblioteques xines més antiga.

La investigació de les decisions adequades per a una biblioteca sembla molt important i s’ha de reflexionar sobre ella. Les precaucions i les opcions arquitectòniques es dedueixen de les relacions fonamentals entre els elements: paper, foc i aigua. Així les biblioteques xineses antigues generalment estan construïdes dins d’un jardí botànic, prop de l’aigua, però separades de la sala principal per un mur (a fi de protegir-les d’un incendi eventual).

Amb el temps, per protegir els llibres dels nombrosos insectes, com ara el cuc del paper i les formigues, s’utilitzava la tarongina i l’arsènic.

Els llibres rars es conservaven entre dues planxes de fusta, anomenades pels bibliotecaris antics ‘nanum’. Aquestes planxes protegien els llibres de la deformació i de la humitat, així com la pols.

S’utilitzava l’olor forta de les boletes de càmfora per caçar insectes i, de vegades, les caixes per ordenar els llibres eren construïdes en fusta de càmfora. A més s’utilitzava l’olor d’algunes herbes medicinals famoses, bé fora col·locant entre les pàgines dels llibres (tabac, lotus) o bé incorporant-les a la fabricació del paper, com en el cas del paper Wangnien Hong (amb arsènic) i el paper Jiao (amb pebre) “.

Article de Lin Zuzao: “Mètodes antics i moderns de conservació de llibres rars i altres materials preciosos a la Xina“, a la revista International Preservation News nº 19 de juliol de 1999, pàg. 11.

Read Full Post »