Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibreters’

 

A Twitter:

20 de juliol del 2019.

“ Cien años de soledad”, una de les millors novel·les de la història, diuen els que en saben. Fa 3 dies que vaig començar, ja era hora, a llegir-la, vaig per la pàgina 100, surt molta gent ( 31) i molts llocs ( 21), és un embolic, un rotllo. Decideixo seguir perquè és Cien /

años de soledad. Hi ha llibres que vas llegint i vas mirant quantes pàgines falten per acabar el capítol i de vegades, fins i tot, quantes per acabar el llibre. Per a mi això em diu que no estic a gust amb el que llegeixo, que no m’agrada massa i que vull que s’acabi aviat, però /

… segueixo, que no em passi res, aquest llibre té 495 pàgines. Espero que la cosa vagi a millor. Milions de persones així ho han vist i llegit, no sóc tan rar, o sí. De moment sé que uns dels protagonistes es diu José Arcadio Buendía, en 100 pàgines /

surt el seu nom complet 118 vegades, 118. En la coberta de darrere posa. “ El Quijote de nuestro tiempo” ( Pablo Neruda ). I, si, veig que em passarà com amb el Quixote, no em va agradar gens i el vaig trobar repetitiu i fat. Però quan l’acabi ho sabré. ( Si l’acabo)./

23 de juliol del 2019.

Llibre llegit.

Doncs he acabat el llibre i, si féssim un Índex Onomàstic, ocuparia unes 6 pàgines. José Arcadio Buendía, després de les 118 vegades que surt fins a la pàgina 100, torna a sortir 24 vegades fins a la pàgina 173, en la qual mor; i després de mort surt 23 vegades més, en total en surt unes/

165 vegades. Altres protagonistes de la novel·la també surten moltes vegades, alguns tantes com ell, són el coronel Aureliano Buendía, Melquíades, Úrsula, Iguarán, Fernanda, José Arcadio, Arcadio, Aureliano Buendía,…/

Altres potser no tantes, però quasi: Remedios, Meme-Renata, Amaranta, Pilar Ternera, José Arcadio Segundo, Aureliano Segundo, Aureliano, Petra Cotes,..
Per cert d’Aurelianos en surten uns 12, més uns 10 o 12, citats com a fills ( 17 il·legals) del coronel Aureliano Buendía /

dels que no surten els cognoms.
Entre Arcadios i Aurelianos hi ha un batibull impressionant. Hi ha moments en què quasi no saps de quin Aureliano o de quin Arcadio es parla.
Noms llargs no n’hi ha gaires, però 2 destaquen:/

Tranquilina María Miniata i Santa Sofía de la Piedad, i m’adono que el meu nom complet, sense cognom, és Francesc Xavier Tomás Mateo.
Quan anava per la pàgina 245, no sé per què, he recordat les ‘telenovel·les’ i els fulletons i he pensat que aquesta/

novel·la és, possiblement, l’inici de tots ells. 7 dies per llegir una novel·la són molts dies. Les novel·les que m’agraden, de tantes pàgines com aquesta, em duren 2 o 3 dies. Una de les millors paraules del llibre la diu “el sabio catalán” ( llibreter de vell). “Collons” (sic), a la pàgina 476./

Tot això va començar en el Twitter, però volia escriure unes quantes coses més i crec que és millor continuar aquí, potser no ho llegirà ningú o molt poca gent, però tinc ganes de fer-ho, i mentre ho faig gaudeixo.

Hi ha llibres que s’han de llegir, hi ha llibres que s’han de llegir, hi ha llibres que s’han de llegir,… Hi ha llibres que si no els has llegit no ets ningú, diuen alguns.

Hi ha uns quants llibres que ja fa anys que els hauria d’haver llegit, però entre unes coses i altres i que la cua és molt llarga, molt llarga, i els gustos i les prioritats també i etc., etc., no ha estat possible, i per desgràcia no ho serà en aquesta vida.

La setmana passada en vaig empassar el fulletó, precursor de les telenovel·les, “Cien años de soledad”, avui començaré, i que déu ( el que sigui) m’agafi confessat, “En busca del tiempo perdido” del Marcel Proust.

 

El de García Márquez és, diuen els que en saben, una de les millors novel·les de la història, aquest del Proust també, diuen.

26 juliol del 2019. A la biblioteca he trobat una edició de Plaza&Janés, en dos volums, el primer de 1967, de 1612 pàgines en paper bíblia i el segon de 1968 de 1517 pàgines, també en paper bíblia, donats pel pintor Armand Cardona Torrandell, la qual cosa m’anima una mica a llegir-lo

Començaré ara i veuré com va la cosa, a l’inici hi ha un pròleg d’en Mauricio Serrahima, des del full IX al LXVIII ( unes 49 pàgines). Ens explica quasi tota la llarga novel·la, fins i tot ens diu com acaba o quasi. I vull destacar tres frases del pròleg, la primera  a la pàgina XX: “ Queda, así, clara la manera con que la acción de la interminable novela de Proust…”; la segona a la pàgina XLIX: “ Los seres humanos de Proust son seres humanos”; i la tercera a la pàgina LXVII: “… que si la obra de Proust es triste1 y es incompleta, ello obedece a que era incompleta y triste la vida que Proust tenía de la realidad,…”. Bé, us aconsello no llegir el pròleg, és un rotllo de collons i segons com, no anima gaire a llegir el llibre ( amb més de 3000 pàgines).

Bé, estic a la biblioteca i en un recés, perquè el pròleg d’en Serrahima se’l mereix, trobo un altre llibre: “Informe de lectura. Inicis de la Llibreria Calders: llibres, llibreters, llibreries, editors, autors, lectors…”, de la Isabel Sucunza i l’Abel Cutillas, editat per Comanegra, Barcelona, 2017. Són dos llibres en un, els autors expliquen com van posar en marxa la seva llibreria. En quant el vaig agafar de la prestatgeria el vaig començar a llegir, vaig deixar el Proust perquè la Isabel em va enganxar i amb l’Abel m’ha passat igual, i avui, 29 de juliol, l’he acabat, i perquè ha anat la cosa tan ràpida?, doncs perquè normalment els llibres interessants i amens passant volant. A més a més m’ha permès conèixer el Víctor ( per telèfon i ‘twitter’) i saber alguna cosa més de la llibreria, com per exemple que els diumenges obren fins a les 19.30, la principal raó crec que és perquè tenen molt a la vora el Mercat de Sant Antoni i suposo que alguns dels que van al Mercat de Llibres Vells aprofiten el viatge, sobretot si són de fora, i s’acosten a la Calders. Li vaig preguntar si tenien catàleg a la xarxa, em va dir que alguna cosa estaven fent i que més endavant hi hauria alguna cosa. Vaig fer un ‘tuit’ explicant una mica això que he escrit.

Mercat de Sant Antoni

El llibre m’ha semblat molt amè i molt interessant, i, no sóc ningú, però el recomano. Només una cosa no m’ha agradat, i és que l’Abel utilitza una paraula per la coberta dels llibres, ‘portada’, que està en el diccionari, però li tinc mania si s’utilitza per parlar de les cobertes.

I ara he de recuperar el temps no perdut i començo amb el Marcel, ja us ho diré.

29 de juliol. Llegeixo fins a la pàgina 44: aguantant.

30 de juliol, a les 12.53 continuo i a les 13.02 arribo al final del capítol I. Ara començaré el capítol II, normalment els llibres que no he acabat els he deixat a la pàgina 50 (+-)( Ulysses, Senyor dels Anells, 2666, etc.). Amb aquest faré un esforç i, de moment, llegiré fins a la pàgina 100, en té més de 3000 o sigui que no serà res. Bé, segueixo. 13.07

A les 13.45, a la pàgina 64 ho deixo, vaig a preparar-me el dinar. Des de les 13.07 fins a les 13.45: 38 minuts, però entremig he anat a veure la bústia perquè la cartera ha trucat, cap carta, ni de bancs.

A les 17.00 continuo fins les 17.57 i fins la pàgina 76, m’estic adormint. Ja seguiré. Però la cosa no pinta gaire bé. A les 18.08 decideixo seguir i a les 19.00 ho deixo, però a les 19.03 llegeixo fins a la pàgina 94 i són les 19.36 quan paro de llegir, he passat de la pàgina 100, he arribat a la 106, de 3219, a poc a poc.

31 de juliol. 15.38. En tot el dia no he tingut ganes d’agafar el llibre, ara continuaré llegint, però a les 16.50, sembla que no és una bona hora per llegir, m’agafa son. A la pàgina 132 ho deixo. També he llegit 2 pàgines, les 963-964, on comença “ El mundo de los Guermantes”, per veure per on anirà la cosa i no em diu res. No tinc ganes de continuar amb aquest llibre, demà aniré a la muntanya un parell de dies, potser m’animaré.

1 d’agost: no he llegit res del Proust ni he tingut ganes de fer-ho. He anat cap a l’interior, 3 hores amb el cotxe. A la tarda tampoc. He tingut un parell de moments de dubte, però no.

2 d’agost ( divendres): de moment res de res. A la tarda crec que tampoc perquè tornaré a casa i no sé a quina hora arribaré.

3 d’agost:-.
4 d’agost:-.
5 d’agost: tot el dia a la platja amb el llibre al costat, ni tocar-lo. Sense ganes de llegir.

Quan un llibre t’agrada, gaudeixes, imagines, penses,… et fa passar, com a mínim, una bona estona. Si el tens al costat i no tens gens de ganes de saber com continua, què passa ( si és que passa alguna cosa), és que el llibre no val ( per a mi) la pena seguir llegint-lo; per molt famós i amb molt bones crítiques des de fa anys, de tota la vida, de gent que en sap d’aquestes coses. El llibre és, diuen els que en saben, una gran obra de la literatura universal, sí, pot ser, però a mi no m’agrada, no em fa sentir res, no em sap greu parar de llegir per fer una altra cosa, no em passa com amb altres llibres que desitjo acabar com més aviat millor el que estigui fent per poder continuar llegint.

El “En busca del tiempo perdido” que estic llegint no m’agrada gens, no em diu res, no em fa imaginar ni sentir res, llegeixo esperant que passi alguna cosa, esperant llegir el que sigui que em faci continuar, però no hi ha manera, em sembla ( a mi) un rotllo de collons.

O sigui que no llegeixo més, procuraré llegir un altre llibre que no em faci perdre el temps com aquest.

Ja m’ha passat amb alguns llibres molt famosos, molts bons ( diuen), immillorables, obres impressionants i úniques. Amb altres llibres no tant famosos i amb llibres gens famosos he gaudit molt, i que duri¡

A la pàgina 132 ho he deixat i potser en pàgines posteriors, la 300, la 600, la 1000, la 2000, la 3000, la cosa és diferent, s’anima, es fa més agradable i potser trobaria el que li han trobat els entesos, però hi ha molts llibres per llegir i com deia, ja he perdut prou temps amb aquest “gran” llibre, “En busca del tiempo perdido”.

Potser d’aquí uns anys ho torni a provar, però és difícil. Demà tornaré els dos toms a la biblioteca.

Abans de posar-ho en el vlok he llegit unes quantes crítiques, quasi totes bones, alguns han tardat anys a llegir l’obra completa, altres no tant, molts han llegit parts de l’obra, però quasi tothom ( dels que he llegit) diu que s’ha de prendre amb calma i que llegir-la costa molt, però que al final val la pena, és possible; un exemple, a Casa del Libro diuen: “Novela autobiográfica, basada en la idea bergsoniana de la persistencia del pasado en el fondo de la memoria subconsciente”.

Com deia, potser en una altra vida valdrà la pena, però en aquesta la cua és molt llarga i de llibres bons (  que segur que m’agradaran), sortosament, segur que n’hi ha uns quants.

1.- La paraula “triste” i derivades surt unes 17 vegades en 132 pàgines.

 

Anuncis

Read Full Post »

65a-fira-del-llibre-docaasio-antic-i-modern-barcelona-2016a

65ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

          Des de fa uns quants anys escric quatre coses sobre la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, normalment la critico i la comparo amb altres, quedant la de la Ciutat Literària de la Unesco en quarta posició l’any passat i en tercer lloc aquest 2016, si tenim en compte el número de llibreries presents a cada fira. Però un llibreter ‘viatger’ de Barcelona em diu que per qualitat es pot considerar la segona i jo m’alegro.

He estat avui a Barcelona, a la fira, unes 7 hores. He parlat amb uns i altres, he passat una molt bona estona malgrat no haver comprat cap llibre, queden més dies per fer-ho i, sortosament, aquest any  hi ha 35 llibreries, 2 més que l’any passat.

I , com ja els he dit a uns coneguts, llibreters del Mercat de Sant Antoni , no vull criticar gaire la fira, però el Gremi de Llibreters de Vell hauria d’esforçar-se una miqueta més, segur que tant els llibreters com els que comprem llibres els hi agrairíem.

Per no allargar-me, només vull deixar escrit que el millor que he vist a la fira d’avui han estat el 5 punts de llibre que el llibreter Carlos, de Badalona, ens ofereix amablement.

 

punts-llibre-llibreria-carlos1

(De la vergonya de no tenir a Barcelona, Ciutat Literària de la Unesco,un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques com cal, ja en parlarem un altre dia.)

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

Llordachs 3

El Mero era més hàbil que en Llordachs per al conreu d’aquesta mena de diplomàcia. Aquest posseïa més llibres que el Mero, car els agabellava tots, la qual cosa el va obligar a haver de llogar un magatzem, al carrer de Dufort, i un mosso, l’Amadeu, perquè li’n tingués cura. Als darrers anys de la seva vida va tenir un altre magatzem al carrer d’en Trenta.

Comptava amb una clientela molt bona; la millor de Barcelona. Composta dels bibliòfils més coneguts i notables d’aleshores i de molta gent de carrera. Un dels més assidus de la seva llibreria fou don Marcel·lí Menéndez y Pelayo, quan estudiava açí. El qual se li entaforava pels recons de la llibreria a furgar els llibres, i se li enfilava a l’escala per tal de trobar-ne, amb la intenció de fruir-lo primer que ningú, algun de cobejat i rar. Aquesta mania d’enfilar-se a les escales buscant pels recons llibres curiosos o ignorats sembla que era una obsessió de don Marcel·lí. També l’ha tinguda en Pius Baroja.

A la seva època d’esplendor en Llordachs fou també editor. Va publicar algunes de les obres dèn Peius Gener, entre elles Els Cent Consells del Consell de Cent. I els contes de Boccaccio, amb les famoses il·lustracions de Gustau Doré. Posseïa el fons de les obres d’Amanci Peratoner, que tracten de l’amor, de la felicitat conjugal, etc. Amanci Peratoner era molt conegut entre els llibreters, car voltava sempre per les llibreries de vell.

peratoner

Hom sol·licitava sovint en Llordachs perquè valorés les biblioteques que eren posades a la venda. Entre moltes, taxà la del senyor Elies de Molins i la de mossèn Cinto Verdaguer, en la qual hi havia una quantitat enorme d’opuscles sobre felibrige. Això ens ho conta l’Àngel Millà, el qual va ajudar-lo en la tasca d’ordenació.

Havia enviat molts llibres a mèrica. De les voltes va passar al carrer Nou, prop l’’Edèn Concert’. D’on va traslladar-se al del Vidre. Com que anava a mal borràs va traspassar la botiga, amb les existències corresponents, a en Rosés. Va instal·lar-se, després, en un piset del carrer del Paradís, on va publicar el darrer catàleg. Estava derrotat, era vell i amb prou feines si comptava amb mitjans per a viure. Alguns dels seus companys, condulguts de la seva dissort, feren gestions, perquè l’admetessin a la Casa de Caritat. L’Antoni López, propietari de la ‘Llibreria Espanyola’ de la Rambla del Mig i editor de La Campana i de L’Esquella, publicà, l’any 1916, una carta patètica a favor d’en Llordachs.

En els seus darrers temps hom el veia pel carrer conduït en una cadira de rodes per un criat de la Casa de Caritat. S’havia tornat orb i estava impossibilitat. Encara, però, tenia el cap clar.

Anava a passar moltes estones a la llibreria d’en Palau. Va morir el 4 de gener del 1918.

La seva fi fa molta pena. ¿Com s’explica, penseu, que l’home que havia estat un dels llibreters de vell més importants de Barcelona fes una fi tan trista? Busqueu l’explicació pel cantó de la dèria i és possible que la trobeu…”.

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 24-25.

Llordachs 2

 

❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

“ Las diez cosas que detestan los clientes en una librería.

Según una encuesta que realizó la asistente del Boletín Red Librerías entre cerca de cincuenta visitantes asiduos a librerías, estas son las ‘Diez cosas que más detestan los clientes en una librería’. ¡Ojo Libreros¡.

1.- La vigilancia poco discreta.

2.- Que no les permitan abrir los libros forrados con plástico.

3.- No cumplir con los pedidos.

4.- La arrogancia del librero.

5.- Ignorancia completa frente a lo que se pregunta.

6.- Servilismo.

7.- Recurrencia en la consulta del computador.

8.- Mala presentación del librero.

9.- Libros en mal estado.

10.- Que no haya sillas para sentarse – acompañados de un rico café-, mientras se lee un libro y se toma la decisión de comprarlo.

 

A Http://cerlalc.org, publicat per César Diz.

CERLALC

CERLALC: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe.

 

Read Full Post »

llibre de llibreters

“ Com hem dit, en Cerdà, llibreter d’ocasió, es quedà la llibreria secular d’en Piferrer, a la Plaça de l’Àngel. Fou l’única, en el seu temps, que vengué la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, en la versió que es representava al Liceu.

Tenia també en Cerdà l’exclusiva de la revista La Moda Elegante, la qual, perquè repartia figurins i dibuixos, va fer forrolla entre les senyores barcelonines.

El 1894 la casa va liquidar. En Baldomer Gual, (à) el Mero, va comprar les existències que hi havia al magatzem que la casa Piferrer tenia a la mateixa Plaça de l’Àngel.

El trasllat dels llibres fou fet a carretades i va durar dos mesos.

L’estoc de llibres que hi havia amagatzemat allà era immens,  en sortiren un gran nombre que anaven molt buscats.

Segons en Joan Baptista Batlle, que arreplegà els que hi havia en una altra casa de la Travessera de Dalt, amb la quantitat enorme de llibres que van sortir de la casa Piferrer hi havia per a alimentar el mercat barceloní de llibres vells una pila d’anys. I en Gual, si no hagués tingut la dèria de girar de pressa, s’hi hauria fet molt ric”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 15.

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

llibreria en el Mercado El Volador

“ Para todos aquellos que sufrimos la desmesurada fiebre por la compra y el coleccionismo de libros, la vetusta ciudad de México ha sido un verdadero paraíso por la abundancia y variedad de negocios dedicados a la venta de libros usados, los cuales tienen en ocasiones una procedencia oscura e inenarrable; en ellos se entretejen historias que esconden pleitos de herencia, robos, angustias económicas y otras muchas anécdotas, que dan por resultado el que nuestros viejos amigos, los libros de segunda mano, aparezcan en el mercado una y otra vez.

Ya con anterioridad algunos estudiosos han hecho importantes publicaciones como la de libros y libreros en la ciudad de México que nos relata especialmente la empresa de editar y vender estos vehículos de cultura, especialmente en la época colonial; así también, hay quien nos describe a los libreros anticuarios, la categoría más alta y sofisticada de los comerciantes de libros de segunda mano, quienes por sus conocimientos y especialización se dedican al tráfico de ediciones raras y valiosas que alcanzan precios estratosféricos., diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Pero en esta ocasión centraremos nuestra atención en los sencillos vendedores de libros usados, de viejo o de segunda mano, los que con orgullo y dedicación, diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Llibreria en el Mercado del Volador

Llibreria en el Mercado El Volador

Nuestra experiencia personal se remonta a mediados de este siglo, cuando existían en la ciudad de México numerosos vendedores de libros usados que tenían su ubicación especialmente en el Centro Histórico; algunos de ellos nos relatan cómo sus antecesores ejercían su oficio en el desaparecido Mercado del exVolador, en el espacio que hoy ocupa el edificio de la Suprema Corte de Justicia, adonde los había trasladado el gobierno de la ciudad, después que desapareciera el terrible Parían que afeaba la Plaza mayor de la urbe.

Fue don fernando Rodríguez – presidente por años de la unión de libreros -, que tenía su negocio en una vivienda de la calle de Mesones núm. 129, en una extraordinaria vecindad del siglo XVIII, quien nos introdujo en el fascinante mundo del libro de segunda mano. Él nos fue guiando sobre el significado de las ‘primeras ediciones’, de las ‘ediciones numeradas’, de los empastados en cuero con dorados y repujados; fue también quien nos mostró aquellas joyas que tenían la dedicatoria del autor o los que conservaban los exlibris de algunos de sus dueños anteriores. Los diálogos conformaron un curso que duró varioa años, y durante él aprendimos las cosas básicas y más importantes que debe saber todo buen coleccionista de libros que, al final de cuentas, termina por ser un apasionado buscador de ediciones de todos los tiempos”.

 

Article:”Librerías de viejo”, de Felipe Solís, a México en el Tiempo, nº 11. Febrer-març, 1996.

Http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/5336-Librer%EDas-de-viejo

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Read Full Post »

la barcelona dels nostres avis lola anglada

“ ‘El llibre no té perquè ser car. Hi ha llibres de dos, tres, quatre, cinc mil pessetes – assegura, per reconèixer tot seguit -. No són realment llibres de bibliòfil.. S´ha de tenir en compte que aquests estan fets amb un paper especial, amb una tirada especial i no poden ser de preu baix’”.

“Segur que si l’exemplar és mediocre sempre acabarà sent car’, comenta Xavier Trias de Bes, que continua explicant que un llibre és car sempre que surt inflat de preu. I és que sempre hi ha oportunistes que exploten la passió irreflexiva de més d’un col·leccionista. En aquests casos, el més higiènic és no comprar, si no es vol: ‘Això és fer el passarell i ajudar a pertorbar els preus’. Ara bé, ‘no hi ha duros a quatre pessetes’, en llibres d’alta bibliofília.

‘Com sempre, hi ha coses molt cares i molt barates i no necessàriament has d’anar a col·leccionar incunables – concreta Anna Maria Robert -. Al principi tens un pressupost relatiu. Trobes dos llibres seguits que buscaves i, després, estàs sis mesos sense comprar-ne cap’.

A Robert no el molesta parlar dels diners que es gasta en llibres. Però passa que no ho sap. En principi, la quantitat no passa de les 25.000 pessetes, tot i que reconeix que té algun exemplar que li ha costat 150.000. En va trobar un de Lola Anglada pel qual va pagar gairebé 100.000 pessetes. ‘Si tinc els diners m’ho compro i si no, no ho compro’. I un cop ha pagat, s’oblida del preu.

 

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

llibreria sánchez barcelona

Llibreria Sánchez ( Barcelona)

“ Nos acercamos a la parada de la librería Sánchez, que es una de las atracciones de la feria por haber comprado recientemente una biblioteca con primeras ediciones muy buscadas de literatura catalana: casi todas las de Salvat Papasseit, incluso Poemes en ones hertzianes,

poemes papasseit

 libro con dibujos de Torres García y uno de los más difíciles de conseguir. Enseguida reconocimos a personajes del mundo de la cultura y celebérrimos coleccionistas detrás del mostrador y agazapados ante la vitrina, donde se guardan las perlas del bibliófilo. Cuando el coleccionista encuentra lo que busca se ilusiona como un niño con un juguete nuevo’, comenta Rafa Sánchez, dueño de la librería y uno de los organizadores de la Fira. En ella uno puede encontrar desde el libro de saldo – como el de mi amigo – hasta libros antiguos del siglo XVI o XVII  o primeras ediciones modernas; por eso el público que esos días deambula por el paseo de Gràcia es tan distinto. ‘Estamos luchando mucho para conseguir mantenernos aquí. En otro sitio esta feria sería un fracaso’, comenta otro librero, Lluís Millà.

 

llibreria milla

 

A Rafa Sánchez no le gusta lo de ‘libro de saldo’. ‘Nosotros lo llamamos ‘libro de oferta’, que queda mejor’. Mi amigo pone cara de póquer y me mira resignado”.

 Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

“ ‘És la crisi del llibre ¡’ – Aquesta exclamació ha estat i és encara motiu d’articles i enquestes, de converses i comentaris. Després d’uns anys, en els quals els llibres es venien a dotzenes de milers, hom diu que han minvat aquells compradors apassionats i que la gent no llegeix tant.

Diem tot seguit, però, que això no és cert. Avui es llegeix més que mai, molt més que aquests darrers anys.

Per obra i gràcia de la política, de la literatura – ja no calia dir-ho, – del comerç, de les tasques de taller i, també, de l’esport, l’adquisició d’un llibre és una cosa habitual i preferent en la vida dels ciutadans d’ara.

Amb honor a la nostra ciutat hem de declarar que avui s’hi venen enormes quantitats de llibres i que se n’arriben a llegar molts més dels que la gent es pensa.

Per a constatar-ho hem fet tot el contrari de quedar-nos a casa sumant xifres o anant per les cases editorials cercant estadístiques. Hem sortit al carrer, en direcció als grans i populosos mercats barcelonins. Allà hem vist eixams de compradors. Hi veureu riuades de gent, contingudes per les parades i munts de llibres, com es frisen cercant l’obra suggestiva, la lectura que els ha d’apassionar o instruir.

Parades Santa Madrona1

 

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

A les parades de Santa Madrona, al mercat del Paral·lel, d’una Llibreria de vell a una de nou, són molts, moltíssims i de tots els estaments. Mireu-vos-els.

En aquesta munió enlleminida per la lectura hi ha la representació més autèntica del poble. Per aixó, les menes de lectors son variadíssimes i es presten a comentaris molt lluïts. Des de l’intelectual, passant pel simple aficionat a la lectura, al gairebé analfabet, fullegen llibres i més llibres, en demanen d’altres per acabar, sempre, comprant-ne algún.

Història, sociologia, llibres d’ensenyament primari, novel·les, tot es ven – ens diu un llibreter amic. Efectivament, tots els autors, totes les matèries tenen un dia o altre un comprador.

parades santa Madrona 2

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

Cal dir-ho tot: Cada llibre suggerirà un procés, discret, sense matisos, gairebé sempre, però a vegades la seva adquisició és un riu d’anècdotes.

-Què tenen ‘La Barca’ de Calderón? – preguntà a un llibreter un nou-vingut a la lectura que havia sentit parlar  amb grans lloances de … Calderón de la Barca”.

Article “Llibres ¡ Llibres¡ “ d’A. i E.P.

 

ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ       ℵ

 

pell1

“ La biblioteca de la Universidad Brown presume de tener un libro de anatomía que combina de manera por demás macabra forma y función. Su pasta, curtida y pulida hasta tener un suave tono castaño dorado, parece cuero fino, y lo es: es piel humana.

            De hecho, varias de las más importantes bibliotecas de Estados Unidos, incluyendo la de Harvard, tienen libros así en sus colecciones. La práctica de empastar libros con piel humana ( que en términos técnicos se denomina encuadernado antropodérmico) no era rara en siglos pretéritos, aunque el asunto no siempre se discutiera entre la gente fina.

            En esa época, las mejores bibliotecas eran de coleccionistas privados. Algunos eran doctores que accedieron a la piel de miembros amputados o de pacientes cuyos cuerpos no eran reclamados. En otros casos, bibliófilos ricos compraban la piel de criminales ejecutados, de cadáveres de las escuelas médicas y de personas que morían en la indigencia.

            Hoy día, por lo común las bibliotecas conservan estos volúmenes en sus colecciones de libros raros, y no permiten su circulación libre. Pero los eruditos sí pueden examinarlos”.

 

            Article: “ Curiosidad: en EEUU libros con forros de piel… humana”, de Eduardo J. Carletti en el vlok Axxón.

Http://axxon.com.ar/not/158/c-1580152.htm .

pell2

Read Full Post »

confraria llibreters

               “Igualment es podria parlar de l’Europa de les llibreries. El negoci llibreter, que ja floria a les localitats universitàries i a les ciutats burgeses de la baixa edat mitjana, va créixer amb la invenció de la impremta i el seu desenvolupament. A Barcelona, segons recorden Madurell i Rubió, ja el 1533 el virrei de Catalunya va aprobar la constitució de la ‘Confraria de Sant Hierònim de Libraters de la Ciutat’, que agrupava un col·lectiu de venedors de paper, enquadernadors i comerciants de llibres que treballaven des de mitjan segle XIV.

confraria libraters

               A la França de la Il·lustració els llibreters – sovint desdoblats en impressors/editors – van ser clau per difondre el saber dels enciclopedistes. A Anglaterra van donar peu a un estatut ( Statute of Anne, 1709) per mantenir l’equilibri en els preus. L’evolució de les llibreries ha anat sempre lligada a l’avenç de la cultura.

stationer's anne

 

 

               

Stationer’s Company

 

En l’últim segle, les llibreries han estat espai d’exploració, de sociabilitat i de trovada. El lector busca el llibre desitjat i conversa amb el llibreter. I cada vegada més, troba possibilitats de relació: ja sigui en xerrades literàries, en clubs de lectura o en aquests cafès que algunes llibreries creen per fer més agradable l’experiència.

               El llibre viu una etapa de transformació i s’acosta a un ric univers de possibilitats tecnològiques. Alhora, el teixit de les llibreries es confirma com a element de primer ordre, que cal mantener i potenciar, en la vida cultural de ciutats i comunitats.(( La tradició del Sant Jordi, que celebrarem dimarts vinent, ho confirma”.))

 

               “Elogi de la llibreria”, a La Vanguardia Cultura, dimecres, 17 d’abril de 2013.

 

ξ               ξ               ξ             ξ               ξ

               “ ¿Cuál es la diferencia entre un bibliófilo y un bibliómano?La literatura al respecto es inmensa y, por extrañas razones, si los franceses escribieron cosas egregias en el siglo pasado, la bibliografía de los books on books es, en el siglo que acaba de terminar, característica de los anglosajones. Dado que no tengo intención de realizar una tarea erudita, me limitaré a citar, respecto a la bibliomanía, dos libros: A gentle madness, de Nicholas A. Basbanes  (Holt, 1995) y, para quien esté interesado en un sosegado y agudo discurso acerca de bibliofilia, el reciente Collezionare libri, de Hnas Tuzzi ( Edizioni Sylvestre Bonnard, 2000).

a gentle madness 1

collezionari libri hans

 

               Para establecer una línea divisoria entre bibliofilia y bibliomanía daré un ejemplo. El libro más raro del mundo, en el sentido de que probablemente no existen más copias en circulación en el mercado, es también el primero, la Biblia de Gutenberg. La última copia circulante fue vendida en 1987 a compradores japoneses por algo así como seis millones de dólares. Si apareciese una nueva copia, no valdría seis millones de dólares sino muchísimo más. Por eso, todo coleccionista tiene un sueño recurrente: encontrar a una viejita de noventa años que está tratando de vender un viejo libro que tiene en casa, sin saber qué es, contar las líneas, ver que son efectivamente cuarenta y dos, y descubrir que es una de las Biblias de Gutenberg; después, entonces, calcular que a la viejita le quedan pocos años de vida y que necesita de curas médicas, decidir ahorrarle el encuentro con un librero deshonesto que quizás le daría sólo algunos miles de dólares ( ella contentísima), ofrecerle en cambio cien mil dólares con los cuales elle, extasiada, renovaría su vestuario hasta el día de su muerte y conseguir así un tesoro para la propia casa.

               Y después, ¿ qué sucedería? Un bibliómano guardaría la copia secretamente para sí, y ojo con mostrarla, pues se pondrían en movimiento los ladrones de medio mundo; y entonces, la hojearía solo, de noche, como Tío Gilito cuando se baña en sus dólares. Un bibliófilo, en cambio, querría que todos vieran esta maravilla y supieran que es suya. Más tarde, escribiría al intendente de su ciudad, le pediría que hospedara el libro en el salón principal de la biblioteca comunal, pagando él mismo los enormes gastos de seguro y vigilancia, y reservándose para sí mismo y sus amigos, el privilegio de ir a verla cada vez que lo deseen. Pero ¿ en qué consiste el placer de poseer el libro más raro del mundo, sin la posibilidad de levantarse a las tres de la mañana para ir a hojearlo? Este es el drama: tener la Biblia de Gutenberg es como no tenerla”.

 

               Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

biblia gutenberg

 

 

Read Full Post »

Older Posts »