Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibreter de vell. llibrerria de vell’

 

“ En Joan Balaguer fou un dels assidus d’aquest Mercat (el de llibres vells del Paral·lel). Hi guarnia unes parades enormes, amb una superabundància de llibres que encantava. Era dels que hi feien més negoci. L’any 1933 va comprar les existències del magatzem de can López, que estava situat al carrer de l’Om, on aquesta casa editorial també tenia la impremta. Segons sembla, les múrries s’havien entaforat a la Societat General de Publicacions, i allà va anar a buscar-les, després de haver-les ensumades de lluny, el perdiguer d’en Balaguer. Aquell mateix any va associar-se amb en Pellicena, amb el qual posaren una llibreria al carrer de Claris, número 20. La varen batejat amb el nom, un xic literari, de ‘Fira del Llibre’. es separaren al cap de dosanys. En Pellicena va establir-se sota les voltes del Paral·lel.

En Marianet Millà, home menut i carregat de barriles, especialista en quadres rebons i en músiques encara millors que els quadres, que ja és dir, hi va tenir parada. Fou un dels llibreters paral·lelistes més acèrrims. Aleshores ja ho veia tot barroc. El barroquisme, que li ve del néixer, és un dels trets més acusats del seu tarannà. Se’n va anar a Santa Madrona i allà s’ha quedat.

 

En Porter, llibreter internacional, també va tenir-hi parada. Baixant de Sants, on vivia, i després d’haver comprat la biblioteca d’un metge que havia dimitit el càrrec de liquidar malalts per liquidar llibres. Estava composta d’uns deu mil volums. Els bons se’ls va vendre a casa seva mateix, als aficionats i als entesos. La resta la portà al Paral·lel. Hi féu moneda. Després va comprar els llibres d’en Bonay i es féu llibreter professional.

En Rubio, (à) Matalasser tercer, hi féu les seves primeres armes com a llibreter. Allà va llançar de revés les vares que serveixen per a estovar la llana, i allà l’hauríeu trobat barallant-se amb els Sopenes – l’especialitat de la seva parada -, amb els parroquians i, sobretot, amb els preus dels llibres, els quals tenien la rara virtut d’atabalar-lo.

-En cada Sopena que venc perdo quinze cèntims – deia -. Però em salvo perquè en venc molts (¡).

Del Paral·lel va anar-se’n a Santa Madrona, com a propietari d’una barraca. Després va comprar a en Leandre Caparrós una de les moltes botigues que aquest ha guarnit: la de la Rambla de Santa Mònica.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 63.

 

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

 

 

“ En la Argentina hay interesantes trabajos exaltadores de la bibliofilia, por ejemplo; los de Pablo Carlos Etchart, Rafael Alberto Arrieta, Domingo Buonocore, Mario Binetti, etc. Etchart, autor de un ensayo polémico: Juvenilia mal enfocada por un español, referido a una edición de Américo Castro, ha compuesto una Apología de la bibliofilia y vituperio de la errata, publicada en Buenos Aires por Editorial Al Pequeño Bibliófilo, en 1945; y continúa el tema en Libros en la casa del abuelo, lanzada por el mismo sello en 1951; en un curioso registro de gafes – algunas que adquieren subido color – titulado El tipógrafo y el arte cisoria, circulante en edición privada (1959) bajo el seudónimo de Fra Brontolone. Etchart concluye la Apología con estos términos: ‘ Hagamos votos por que dentro de poco se pueda decir, en nuestro medio: ‘ soy bibliófilo’ con la misma naturalidad con que hoy se dice: ‘ soy argentino’, ‘soy soltero’ o ‘soy de N.S. La Belleza’. Libros en casa del abuelo evoca con prosa de andadura esca las circunstancias que encauzaron al autor a la bienquerencia de los libros; allí el libro es puente para regresar a la isla del pasado en busca del tesoro de la pasión bibliófila”.

 

CASTAGNINO, Raúl H.: Biografía del Libro. Editorial Nova, Buenos Aires, 1961. Colección Compendios Nova de iniciación cultural, nº 42, pp. 121-122.

 

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »