Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibres d’artista’

maria luz morales 2

Hi ha a Barcelona i en abundor llibreries estrangeres, cosmopolites. Faltes, però, de caràcter com tot el que es disgrega en desig d’universalitat. Sura altrament en elles quelcom de l’ambient del magatzem de modes, amb sos cartellets que, profusament col·locats damunt dels volums, s’obstinen en atraure vers ells la nostra atenció. ‘Nova publicació’ diuen aquests cartellets que harmonitzen perfectament amb les cobertes cridaneres dels llibres exposats.

Aquí trobareu llibres en tots els idiomes moderns i sereu compresos sia quin sia el vostre; s’us recomanarà amb insistència la millor revista de modes i la novel·la més entretinguda i la més moral i la més lliure i l’últim èxit de llibreria i l’última paraula del credo cubista. ( I s’us contestarà amb somriure de desdeny si demaneu algun llibre clàssic). I veureu en la llibreria cosmopolita com tothom – mossos, clients, dependència – enraona alt i es mou de pressa en l’anar i venir apressat de la vida cosmopolita, moderna, febrosenca. I veureu també – veureu i admirareu – a lo més principal de la clientela; gentils i elegants donetes que, o no saben el què compren o s’ho emporten, segons el criteri del dependent; versis romàntics i revistes de modes, novel·les detectivesques i novel·les modernes, on es parla molt d’amor i on abunden els diàlegs curts per a que no cansin.

 

Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

maria luz morales

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

 

llibres bibliòfil

“ Para empezar una colección de libros de bibliofilia hay que ver muchos ejemplares para poder saber cual es verdaderamente un buen libro.

Dejarse asesorar por un buen experto.

Tener en cuenta el número de tirada ( cuanto más corta mejor).

Leer atentamente el colofón donde se especifica claramente si lo que vamos a adquirir es realmente una buena compra, es decir, litografía, grabado, punta seca, etc.

Que no le falte ninguna hoja. Sobre todo cerciorarse en el caso de ilustraciones en rama ( separadas del texto).

Escoger un autor.

Los mejores ejemplares son los de tiradas cortas, limitadas, numeradas, con originales y firmadas a mano por los artistas.

Algunos desaprensivos arrancan las litografías para sacarlas al mercado.

Cuando no se indique nada más que ilustración de… pueden ser unas magníficas reproducciones fotomecánicas, pero nada más.

En España cada vez se demanda más el libro ilustrado.

El comprador de libros de bibliofilia es culto y entiende del tema, no es una venta por capricho.

El papel adquiere una gran importancia en las obras de bibliofilia”.

 

Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

 

el ratón de biblioteca de

ex vlokis 2

Anuncis

Read Full Post »

d'aci i d'allà 88

 

“Poca cosa sap d’una ciutat qui no ha recorregut – dues avui, tres demà, amb ocasió avui d’adquirir un volum fa temps cobejat; amb dolorosa necessitat de vendre’n dos, molt estimats, un altre dia –  totes ses llibreries.

               Ès clar que no són les llibreries tota la ciutat, però són en gran part el reflex de l’esperit de la ciutat.

Jo no capeixo que a una ciutat pugui dirse-li pitjor insult que aquell que a una població de l’Andalusia li canta la copla andalusa:

            “……Ciudad famosa

            del vino y de la alegría;

            tienes trescientas tabernas

            y una sola librería.”

luz morales 4 dibuixos d'Apa

 

L’últim vers de la cobla és ja, d’un sol tret, tot un retrat.

               Les llibreries de la ciutat inquieta augmenten, talment sa inquietud dia per dia. En les avingudes amples com en els carrerons, des dels aparadors atraients de les tendes luxoses, o en els quioscos i llocs ambulants, que en aquest exèrcit de les llibreries constitueixen les avançades, la lletra de motllo del llibre, la revista, el periòdic, per a la xarxa temptadora – ensems sol·licitació i promesa – vers el vianant.

luz morales 2

 

És multipliquen les llibreries de la ciutat inquieta i és cada una flama, gran o petita, amb què s’aviva la foguera de sa eterna inquietud…

I cada flama té vida i llum pròpia i es diferencia de totes les altres en aspecte, en esperit, en la personalitat del que entra a comprar i en la del que ven, tant, que es diria que s’adapten quelcom de l’esperit particular que alena en les pàgines dels llibres – vells o nous, profunds o lleugers, austers o picardiosos, aspres o amables, consagrats ja com immortals o ‘ocells de pas’, ‘flors d’un dia’ de la ciència, de l’art o la literatura – que esperen en els prestatges a què el buf d’un altre esperit els faci parlar.

  És per això que un tomb per les llibreries de la ciutat, enriqueix l’esperit com un viatge…”

               Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.(dibuixos d’Apa a l’article)

 

luz morales 3

 

 

 

∂         ∂          ∂          ∂          ∂          ∂          ∂

“ Obras imposibles o demasiado raras aparte, lo que se ha dado en llamar ediciones de bibliofilia se refiere a aquellas que se realizan en pequeñas tiradas ( rara vez superan el número de quinientos ejemplares y suelen rondar la cifra de cien), numeradas y firmadas, ejecutadas con materiales de alta calidad y recurriendo a los mejores profesionales ( tipógrafo, encuadernador…) para que la ejecución sea impecable y, por último y más notorio, dotada de sentido artístico para lo cual se recurre a la intervención de un artista plástico cuya visión de los textos ( y aquí hay para todos los gustos, desde los clásicos grecolatinos hasta poemas inéditos de creadores contemporáneos en activo) y plasmación en imágenes de la palabra escrita formen un todo con la obra.

            Nos adentramos con estos volúmenes en un terreno muy resbaloso puesto que el objeto físico conocido como libro comunica en estas ediciones por partida doble. Vamos a explicar un poco la filosofía de este tipos de obras; vamos , en definitiva, a poner palabras a sentimientos que más de uno de ustedes supongo ha tenido en algún momento de su vida ante un ejemplar de estas características ( o ante ese libro que, por cualquier circunstancia, se desea poseer).

ediciones de bibliofilia 1

 

Los libros que nos acompañan en nuestra vida están concebidos y realizados  ( y con esta idea nos acercamos a ellos para leerlos) para que sólo nos sirvan como alimento para la mente, es decir, para que nos den conocimiento ( hablamos de las obras de ciencias, filosofía, tecnologías e, incluso, alguna novela ) o bien, para lo que está allí escrito ( en el libro) nos llegue a la más íntima espiritualidad; es el caso de la poesía, en particular y del resto de la literatura, en general.

            En otras palabras, no le pedimos a los libros que nos regalen sensaciones, que nos despierten y agasajen los sentidos ( recordemos, la vista, el oído, el gusto, el tacto y el olfato). Práctiamente sólo utilizamos la vista como medio para descifrar un código de signos que van directamente al cerebro para ser ‘asimilados’ pero que, en la mayoría de los casos,, no pasan por el placer de las sensaciones. Cuando abrimos un libro normal, corriente, no esperamos, no le pedimos o exigimos que despierte, como objeto material que es, los sentidos. Cuando abrimos un libro no esperamos la piel amada para ser acariciada, olida, degustada y oída, incluso. Lo normal es que lo allí escrito vaya directamente a bien al cerebro o bien a esa cosa extraña que hemos denominado espíritu.

            No lo esperamos pero es lo que anhelamos porque para eso el bibliófilo ha hecho del libro y todo lo que le rodea su objeto de deseo. Esto que digo se puede encontrar en estas ediciones que editores extraños producen para regocijo de sus lectores. Por un lado, estaría la comunicación implícita en la letra impresa y, por otro, ese cúmulo de sensaciones que tienen estas obras: las imágenes o una bella tipografía- limpia y bien compuesta- que regalan la vista, el tacto del papel artesano, el olor de los soportes o la tinta y el sonido al pasar las páginas o al deslizar nuestros dedos por las líneas”.

           Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

(Imatges dalt , d’un molt bon article de Candela Vizcaíno en el vlok elgranotro http://elgranotro.com.ar/index.php/libros-especiales-de-las-ediciones-de-bibliofilia-a-los-libros-de-artista-2/ )

ex vlokis 2

Read Full Post »

blaeu catalunya

 

Blaeu

“ Si bé el preu d’una publicació en el món bibliofílic sol estar subjecte – com en el cas de la major part d’altres bens – a les oscil.lacions de l’oferta i la demanda, hem vist que altre variables d’ordre material, intel.lectual, ideològic o, inclús, de tipus sentimental, tenen influència en la seva determinació.

En general, el bibliòfil té la convicció de que, en Qúestió de preus, qualsevol temps passat ha estat millor. Si bé aquesta afirmació podria no ser correcta per a altres classes de béns o mercaderies, en el cas de la bibliofília – fent excepció d’algunes situacions extraordinàries com guerres o el cas de la desamortització a Espanya – penso que és real. Hem vist, però, que aquest increment en pessetes constants, es inferior al que ‘visualment’ ens donen a entendre els augments assolits en pessetes corrents.

Al segle XIX, o inclús a principis del XX, s’oferien executòries de noblesa, incunables i atles per unes poques pessetes. Avui el seu cost és de milers d’euros. El nostre llibreter Antoni Palau va vendre, a principis del segle XX, per 100 pessetes els onze volums que formen l’atles de l’edició castellana del Blaeu. Avui aquests volums costen una fortuna.

Bello Sanjuan era molt crític amb els llibreters. En la seva obra que he esmentat abans posava de manifest que, als voltants de l’any 1949, alguns d’ells, havien guanyat més diners que Manolete… amb l’inconvenient, deia, que els preus ‘estraperlístics’ que aplicaven feia que els llibres fossin més assequibles per als ‘caprichosos adinerados’ que per als bibliòfils. Suposava que els llibreters demanaven als seus clients el triple o el quàdruple del preu que ells havien pagat, fent excepció d’aquelles publicacions que consideraven rares o curioses perquè, en aquest cas, si n’havien pagat 10 pessetes podien passar a demanar-ne 175 ´200… Els llibres de Pio Baroja, – de gran demanda en aquells moments – els llibreters en pagaven – segons l’estat de conservació i qualitat de l’enquadernació – entre 2 i 4 pessetes i els revenien entre 14 i 16 pessetes i, afegia: ‘ … mientras tanto D. Pío sin carbón para encender la estufa’.

Recordem que, quan això tenia lloc, el nostre país es trobava en una situació econòmica molt crítica; el Pla d’Estabilització encara no havia arribat… Va ser al fil dels anys seixanta quan l’economia espanyola inicia una evolució que va impulsar el creixement del mercat bibliofílic.

En el curs dels últims 30 anys, període del que disposo d’informacions pròpies, he verificat l’existència d’una progressiva tendència a l’alça, del preu dels llibres antics, atles, mapes gravats i altres documents d’interès bibliofílic. Cada vegada es més perceptible una disminució en l’oferta d’aquests tipus de publicacions, molt especialment de les més rellevants, i un augmment de la seva demanda la qual cosa haurà d’incidir en un gradual augment dels seus preus.

manual palau

Molts bibliòfils i llibreters utilitzen el Manual d’Antoni Palau per tenir una idea històrica de l’evolució dels preus dels llibres. Inclús, sovint, molts de nosaltres hem adoptat els nostres propis mòduls de conversió per actualitzar els preus que allí s’indiquen i comparar-los amb els actuals, força erosionats a causa de la inflació i les succesives devaluacions monetàries. També hem vist que els catàlegs que ens envien les llibreries antiquàries o de vell són útils per a actualitzar valors i veure, ocasionalment, discrepàncies de preus en un mateix llibre.

Tal com he comentat precedentment Internet és, al meu criteri, el mitjà que ofereix avui una més àmplia informació dels preus assolits en diferents subhastes així com, també, de les ofertes que efectuen al seu través un cada vegada més elevat nombre de llibreters.

 Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. 

revista de arte logopress 1 alberti duran

 

Alberti

 

“ Los preferidos por los coleccionistas son los aguafuertes originales, papel Japón imperial y enriquecidos con un dibujo original de un pintor importante. Los ejemplares más buscados son los grabados en madera o en metal punta seca.

            A lo largo de la historia se han ilustrado los mejores ejemplares de la literatura. Lope de Vega manifestaba que ‘ la poesía y la pintura son artes hermanas, haciendo de ellas y de sus protagonistas fuente de inspiración’. En uno de sus sonetos ‘ Que no es hombre quien no hace bien a nadie’ nombra a Marino ( Giovanni Battista) como gran pintor de los oídos y Rubens, gran poeta de los ojos.. De igual manera los pintores se han identificado con la literatura, como lo hizo Tiziano en los seis cuadros que componen la serie mitológica conocida como ‘poesías’ que tienen su inspiración en fuentes literarias ( Dánae y la lluvia de oro, Venus y Adonis, Perseo y Andrómeda, Diana y Acteón, etc.).

michelagniolo  sonetos revista de arte 2

Michelagniolo  Sonetos

La trayectoria del libro ilustrado ha sido más importante fuera que dentro de España, aparecen en el mercado con frecuencia magníficos ejemplares extranjeros, muchos franceses. Los libros ilustrados tienen un gran número de seguidores, sólo hay que observar las subastas en francia, Inglaterra, etc., con pujas millonarias. La tendencia en los últimos años del coleccionismo de libros en España va en aumento, cada vez hay más entendido y el mercado mueve un gran número de libros importantes, pero aún queda mucho camino por andar, estamos en la línea de salida”.

      Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

revistadearte

 

Read Full Post »

rahola

“ Estimar el llibre no vol pas dir, doncs, que tinguem de sacrificar-nos per a adquirir-lo, col.locar-lo després en una lleixa, tancar la llibreria amb pany i clau i augmentar el catàleg amb una papereta, o morir de desesperació, si la dissort ens desposseeix de la nostra biblioteca; sinó que hem de tenir-lo per company en les nostres penes i en les nostres alegries, i, llegir-lo, i rellegir-lo, i meditar-lo, si conté consells discrets, sàvies ensenyances o encisadores belleses d’estil.

Llibre únic, en aquest sentit, és el Quijote, el contingut del qual apar que es renovelli constanment: de tal manera que, per més que el llegim, mai no l’esgotarem, car sempre ens dirà coses noves, profundes i originals. I, en dir això, ja compendreu que no em refereixo a aquelles coses que s’han entossudit a veure-hi alguns, més aviat cervantòmans que cervantòfils,- dels quals ens parlava l’erudit cervantista Joan Givanel, ara fa un any, a l’Ateneu de Girona-, en les quals ni remotament va pensar l’excels autor d’aquell llibre immortal”.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 17-18.

 

ivorypress3

“ Las ediciones de bibliófilo son una tentación para cualquier espíritu sensible y a ellas sucumben reputados profesionales de otros campos del saber que, en algún momento concreto de sus vidas, descubren el irresistible encanto de estas obras.

            Este es el caso de la televisiva doctora Elena Ochoa que, tras abandonar su puesto de titular de Psicopatología en la Universidad Complutense de Madrid y en el cénit de su carrera y de su vida, descubre lo que se puede hacer con este tipo de libros. Su editorial , Yvory Press , con sede en Londres, se centra en la producción de lo que la misma Elena Ochoa denomina ‘libro-escultura’.

ivorypres         ivorypress 2

El primero de ellos ( con una tirada de 200 ejemplares) se titula Reflections y es del artista vasco recientemente fallecido Eduardo Chillida. Se compone de un pesado bloque de más de treinta y dos kilos de peso, similar al granito, que guarda una carpeta con 11 facsímiles ( dibujos) del artista, un ensayo original de los escritores John Berger y Carlos Fuentes y el facsímil de un cuaderno personal encontrado en un rincón del estudio del artista por la mujer de éste antes de la muerte del escultor vasco. El proyecto es muy ambicioso y, en la actualidad, tras concluir la obra de Richard Long titulada Caminando y durmiendo, trabaja en otra del artista inglés Francis Bacon ( la cual va a llevar por nombre Detritus).

 

detritus,  bacon

 

En este caso estamos hablando de ejemplares importantes con un elevado precio en el mercado, pero no todo es así. De hecho, se pueden encontrar algunos títulos muy interesantes bastante asequibles para cualquier bolsillo”.

            Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

Read Full Post »

                                    miquel plana 1

“ Si l’afició als llibres ja és tot un joiós indicador, hi ha una connotació ben categórica que s’hi ha d’afegir quan es decanta cap a col.leccionar o publicar llibres molt especials, per la seva raresa o per la seva qualitat artística. Aquest és el cas de Miquel Plana, que fa trenta anys que es dedica a l’edició de llibres de bibliofilia i ja n’ha fet cent dinou…

Cada llibre de Miquel Plana és una suma de diversos elements – el valor literari del text i la perfecció tipográfica –  que creen junts la màgia del conjunt. Les il.lustracions mantenen una equilibrada relació espiritual amb el text i material amb la tipografia. El resulta tés sempre una creació harmònica amb personalitat i carácter…

Miquel Plana ens ha mostrat la seva obra total, que – per dir-ho en un intent de classificació – va en tres direccions: llibre d’autor, llibre de col.lectiu i obra diversa, que inclou nadales, poemes, calendaris i altres.

Avui la missió del llibre modern és compartida amb altres servidors de la cultura, però el llibre de bibliòfil no admet gaires ratetes ni penjaments. És una obra que l’artista fa amb les mans i amb el cor. Com l’equilibrista que estima el repte i actua sense xarxa. La vàlua d’aquesta obra genial i forçosament escassa fa que els llibres de Miquel Plana figurin a la Biblioteca Nacional d’Espanya al costat mateix d’obres il.lustrades amb estampes del segle XVI”.

  Article. “ La joia de la bibliofília” de Jordi Dalmau, a Revista de Girona, núm. 210, gener-febrer 2002, pp. 9-10.

                          miquel plana 2

 

“ Para empezar, una advertencia, y es que, ante la imposibilidad de resumir por medio de tan escasas líneas lo singular de la bibliofilia desde el punto de vista histórico, recurro a un período concreto para caracterizar el fenómeno: la revolución francesa.

En este sentido, explica Alberto Manguel que aquel ciclo político ‘intentó abolir la idea de que el pasado era propiedad de una sola clase social’. ¿ Consecuencias de ello? Después de haber escanciado las luces de la Razón y suprimido los privilegios de la alta nobleza, reunir antigüedades no fue ya un recreo de los aristócratas sino un esparcimiento burgués.

De ahí que, tanto en el período napoleónico como en el republicano, la bibliofilia fuera contagiándose a placer entre los distintos niveles sociales, gracias en parte a los saqueos efectuados en las bibliotecas del clero y de los patricios que habían subido al cadalso. ‘Para finales del siglo XIX – escribe Manguel – , la exhibición de baratijas añejas, cuadros de antiguos maestros y libros en ediciones príncipe se había convertido para los europeos en un pasatiempo de moda’.

Ese gran movimiento coleccionista se enlaza estrechamente con el triunfal apogeo de los bibliófilos del siglo XX, a quienes dedica Francisco Mendoza Días-Maroto líneas de mucha enjundia. A su entender, hay en el bibliófilo un sello vehemente, pues cuajan en su ánimo aspiraciones y búsquedas, aparte de un hábito muy costoso, que es tanto como decir ilimitado en su ambición.

‘Queda claro, pues – escribe Mendoza -, que para nosotros la bibliofilia no es una afición de tres al cuarto, sino una pasión desaforada, y el que no la sienta así no es merecedor del honroso título de bibliófilo. Si definiéramos la bibliofilia – que tiene mucho de religión -, simplemente como amor a los libros, resultaría que casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros’.

 Article de Guzmán Urrero: “ Bibliofilia”, 19 abril 2007. A http://www.thecult.es/Cronicas/bibliofilia.html

                            urrero1

Read Full Post »

« Newer Posts