Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibres d’artista’

“ Suprimides les fires tradicionals barcelonines que envaïen els carrers de la ciutat durant una bona part de l’any, en subsistiren quatre d’importants: la de Nadal i Reis, la de Sant Josep, la de Sant Joan i la de la Mercè. Els firaires de joguines, bijuteria, etc, paraven al Passeig de Colom. Les dels llibreters s’establiren a la Placa de la Universitat.

Com diem, havien format part, o millor, havien anat enganxades amb les altres. Eren, però, les més importants i de caràcter més general.

Havien funcionat a la Rambla de Canaletes, a la del Centre, a la de Catalunya, a la de Santa Mònica, a la Gran Via, i també al Passeig de la Duana i al de Colom. En aquest darrer lloc començaren d’anar de recó. Segons sembla, i pels motius que fossin, l’Ajuntament les mirava de cua d’ull.(avui estan en el mateix to)

El mateix que succeïa a les fires petites, les parades es barrejaven. Les joguines anaven de bracet amb els melons i les síndries; els cacauets i les avellanes feien costat als càntirs; la terrissa fraternitzava amb els cavalls i les nines de cartró, les trompetes de llauna, els molins de vent, els timbals, etc. Els llibres, per tant, havien de fer el mateix.

Fins que, tot d’una, els llibreters s’acoblaren i començaren d’instal·lar llurs parades als extrems de les fires. Finalment, aconseguiren d’acoblar-se a la Plaça de la Universitat.”

 

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 42.

 

El bosque donde habito

 

“ Hoy en día, los nuevos editores proponen recuperar las ediciones de bibliofilia adaptándolas a los nuevos cambios tecnológicos. Los editores , minoritarios, desde sus galerías de arte o talleres de edición, realizan un esfuerzo por mantenerlas, apostando por las técnicas más novedosas, incluyendo productos hasta ahora inusuales como la fotografía, la serigrafía, la estampa digital o aquellos que resultan de la fusión de otras técnicas, creando productos híbridos hasta ahora inclasificados, conviviendo los sistemas de impresión tradicionales con las nuevas tecnologías digitales, asumiendo el compromiso de crear una bibliofilia más contemporánea. Si bien es cierto que las ediciones de bibliofilia son artículos con altos costes de producción, que hay que rentabilizar y que necesitan nuevas vías para su comercialización, los editores se han encargado de buscar nuevos canales de distribución e Internet está desarrollando un papel importante, teniendo una aceptación considerable. Se ha ampliado el marco de difusión y venta, se puede comprar y vender libros a través del correo electrónico siendo las facilidades que ofrecen los editores infinitas, desde la compra a plazos, suscripciones parciales, domiciliaciones bancarias, transferencias o tarjetas de crédito, modalidades de pago mensuales, trimestrales o semestrales, incluso se pueden adquirir las estampas independientes del libro. Todo son comodidades pero es de destacar que, en ciertas ocasiones, la venta on line está afectando al concepto de libro ilustrado indivisible, donde el texto y la estampa forman un todo. Se está perdiendo el sentido real del libro, provocando en muchas ocasiones que este se oferte desmembrado, adquiriéndose las estampas sueltas y perdiendo su auténtica identidad, la de acompañar a un literato. Ante tanto desbarajuste que ofrecen los editores, se inclina hacia un producto más estable que le garantice una adquisición fiable, consecuencia por la que el libro en edición facsímile está adquiriendo un esplendor considerable.

Aún así no renunciaremos a la contemplación frente a una edición de bibliofilia, a la arquitectura del libro, su anatomía, la definición y el estudio de cada una de sus partes, los diferentes papeles y la variedad de calidades existentes según su fabricante, de disfrutar del tacto que tiene el papel hecho a mano, del rastro que deja la incisión de un tipo impreso manualmente, del olor que desprende la tinta incrustada en el papel después de años sumergida entre sus fibras, del valor de la estampación, la correcta maquetación, el significado de una encuadernación original, la importancia que adquiere el justificar la limitación de una tirada y todo el lenguaje que la rodea que hace que el libro adquiera una identidad propia… del valor que tiene una imagen cuando su destino es el acompañamiento y aclaración de un texto literario”.

Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, pp.4, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista, http://www.redlibrodeartista.org  .

(Imatges en el vlok de Marta Aguilar Moreno http://martaaguilarmoreno.blogspot.com.es/2014/12/libros-de-artista.html )

Read Full Post »

jaume pla gravador

Gravat de Jaume Pla

“ La expressió ’llibres de bibliòfil’ ha adquirit un significat específic. No resisteixo la temptació de resumir els criteris de Jaume Pla sobre el tema. Aquests llibres, malgrat que la màquina ha envaït totes les fases de producció, han de ser executats amb ‘la perfecció entranyable i plena de seducció de les coses fetes a mà’. ‘La seva justificació deriva del primor d’execució material que es persegueix i del to espiritual que denota saber apreciar els detalls de perfecció, de bon gust i de sensibilitat’. Els llibres de bibliòfil són considerats més per l’aspecte artístic, com objectes d’art, que no com a instruments de lectura.

Esquematitzant, un bon llibre de bibliòfil ha de ser el resultat de les condicions següents: valor literari del text, perfecció de la part tipogràfica, encert de les il·lustracions, si n’hi ha, en la seva doble relació espiritual amb el text i material amb la tipografia; resultat aconseguit amb aquests elements quant a harmonia, personalitat i caràcter.

Respecte a la tipografia, partint que un llibre és un text per ser llegit, s’ha de parar atenció en l’elecció dels tipus, en la justificació encertada de les línies i en l’espaiat regular entre aquestes i entre les paraules, en la disposició de les pàgines, en la proporció de blancs i d’espais impresos, en els marges, en la igualtat de tintatge en una pàgina i entre les pàgines del llibre. L’impressor ha de conèixer l’ofici i se li ha d’exigir un treball ben fet.

En la il·lustració, Jaume Pla es refereix a les qualitats que han de posseir els artistes per ser il·lustradors, ja que no tots són igualment aptes per a la  interpretació de tots els textos. S’ha de buscar un paral·lel entre la sensibilitat de l’escriptor i la de l’il·lustrador; hi ha d’haver una compenetració espir tual absoluta entre ambdós. En una edició de bibliòfil només són acceptables les tècniques nobles de reproducció: xilografia, talla dolça i litografia.  Les il·lustracions han de ser fetes directament per la mà de l’artista, no per una màquina.

Respecte al resultat, Pla creu que un llibre de bibliòfil ha de ser en el seu conjunt una obra d’art, i que l’excel·lència de les parts, considerades cada una per separat, no condueix forçosament a la perfecció del tot. Els elements han de ser manejats per un artista que tingui una idea de conjunt per tal d’aconseguir l’harmonia total”.

          F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.86-87.

grabado calccografico pla

 

§          §          §          §          §          §          §

 

la Bruyere

“ No siempre es fácil penetrar el alma del bibliófilo, desenmarañar las razones por las que codicia un libro al tiempo que desdeña otro. El bibliófilo es un ser muy sutil, mucho menos enajenado de lo que la gente supone. Se acabó la época en que podía representársele todavía con los rasgos trazados por La Bruyère, como encerrado en su curtiduría e incubando con ojo celoso libros magníficamente encuadernados que jamás abría. Se acabó aquello de figurárselo como un maniaco cuyo motivo para preferir una edición era la errata que la deslucía. El bibliófilo contemporáneo debe ser un hombre de gusto, tener educación literaria y saber decidirse tanto por motivos literarios como por motivos materiales o de pura curiosidad. Debe seguir la moda necesariamente, pero con prudencia, y no temer el desdeñar lo que ésta pondera sin razones de peso, y de investigar lo que desatiende. Debe tener espíritu crítico, cosa que faltó a muchos de sus predecesores, saber de literatura tanto como de calidades de papel e impresiones perfectas. Su quehacer consiste en conservar intactos libros cuyo texto ofrezca un valor indudable, conservarlos con toda la lozana apariencia que tuvieron en el momento de su aparición. De ahí procede la extrema importancia que conceden a su cubierta, y en verdad habría que ser un bárbaro para burlarse de semejante preocupación, pues la tapa de un libro es una piel que desollada nunca fue muy seductora. Gracias a los bibliófilos sabremos algún día cómo fueron hechos nuestos libros y cuál era su belleza exterior, pues sólo ellos exigen papeles durables y sólo ellos los saben vestir con dedicación. Todos los escritores deben amar a los bibliófilos”.

GOURMONT, Remy de: L’ame du bibliophile, Petits Crayons, 1921.

remy de gourmont

Read Full Post »

rosa vera editions 1

“ En el decurs de la seva experiència bibliòfila, Jaume Pla ha arribat a la conclusió que la bibliofília interessa un públic reduït i el preu no és un element determinant que en faci limitar la venda. Allò que la limita realment és la manca d’un públic addicte al llibre ben fet. És per aquest motiu, per la manca de compradors, que s’ha de reduir el tiratge i el preu aleshores s’incrementa.

Però és que una obra ben feta requereix moltes hores de dedicació. Hores que Jaume Pla no ha escatimat en els seus llibres. I sí, bé s’hauria pogut reduir el cost en detriment de la qualitat. La Rosa Vera va optar per una altra posició. Malauradament molta bibliofília ha estat regida per editors massa comerciants que només han buscat els beneficis i no la qualitat.

La bibliofília d’obres il·lustrades amb gravats calcogràfics és a més a més una de les més difícils i de les més costoses. Hi ha tota una escola i una tradició de gravadors de fusta molt lligada al llibre. Gravar en fusta és més barat que gravar en metall. Imprimir en boix és igual de fàcil que imprimir una plana d’un text. Imprimir un metall, en canvi, és molt més entretingut, més lent, més laboriós i per tant més car.

Jaume Pla va voler que La Rosa Vera recollís un seguit de llibres il·lustrats amb gravats sobre metall. Gravats originals, fets per la mà de l’artista, i harmonitzats amb la part tipogràfica.

Aquests llibres no han estat mai per encàrrec, sinó que han obeït a un imperatiu personal. Les obres de La Rosa Vera han estat fruit d’una lliure elecció per part del seu director i no pas d’una comanda externa i han estat regits pel lema de l’obra ben feta i de qualitat.

 

“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

rosa vera gravats 2

Gravats de La Rosa Vera

 

❦    ❦    ❦    ❦    ❦    ❦    ❦

sant jordi arsliber 1

San Jorge: un Santo legendario de Liber ediciones, il. de Natalia Bayo

 

“ El libro de bibliofilia entraría en la categoría de lo que Crane Brinton ha denominado lectura oriental en contraposición a la lectura griega. Sería esta última la utilizada por el individuo apresurado ( tan eficaz en su gestión del tiempo que seguramente se conduzca él mismo a una vida totalmente inútil), el que lee para informarse, para atesorar datos que luego los utiliza para la polémica, para la conservación rápida en la que no se profundiza en ninguno de los valores del ser humano. En contraposición, a la lectura oriental se acerca el lector que no le interesa la conversación discrepante, el lector que lo que le mueve es el reconocerse en los textos. Busca el reposo, la complacencia, el paladeo y, por tanto, la repetición de todo aquello que saborea con fruición.

Volviendo a este tema de la doble comunicación, hay que asentir que es un campo bastante peligroso al que el lector de esta publicación le supongo conocedor o ‘experimentador’ o, por lo menos, con la vaga conciencia de una sana intuición.

            Por otro lado, en los últimos años, parece que hay un consenso social para asentir que los libros no sirven para casi nada y que la culpa mayoritaria de los bajos índices de lectura la tienen los propios libros porque apenas enseñan nada de utilidad. Y para corroborar esto que digo véase las estadísticas de ventas de los llamados libros prácticos ( en los que entran los de consulta y autoayuda. Seguramente la gran mayoría de los libros y, concretamente las ediciones de bibliofilia que estamos estudiando, no le sirvan para nada a todo aquel que no puede ver más allá de los dos pasos donde se encuentra. Nosotros sabemos que más allá de esos dos pasos hay kilómetros y kilómetros no sólo de conocimientos sino también de sensaciones ( que actúan como sensaciones y que luego se convierten en conocimientos)”.

                        Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

picasso arsliber1

 

Gravat de la Suite Vollard de Picasso (1939)
ex vlokis 2

Read Full Post »

maria luz morales 2

Hi ha a Barcelona i en abundor llibreries estrangeres, cosmopolites. Faltes, però, de caràcter com tot el que es disgrega en desig d’universalitat. Sura altrament en elles quelcom de l’ambient del magatzem de modes, amb sos cartellets que, profusament col·locats damunt dels volums, s’obstinen en atraure vers ells la nostra atenció. ‘Nova publicació’ diuen aquests cartellets que harmonitzen perfectament amb les cobertes cridaneres dels llibres exposats.

Aquí trobareu llibres en tots els idiomes moderns i sereu compresos sia quin sia el vostre; s’us recomanarà amb insistència la millor revista de modes i la novel·la més entretinguda i la més moral i la més lliure i l’últim èxit de llibreria i l’última paraula del credo cubista. ( I s’us contestarà amb somriure de desdeny si demaneu algun llibre clàssic). I veureu en la llibreria cosmopolita com tothom – mossos, clients, dependència – enraona alt i es mou de pressa en l’anar i venir apressat de la vida cosmopolita, moderna, febrosenca. I veureu també – veureu i admirareu – a lo més principal de la clientela; gentils i elegants donetes que, o no saben el què compren o s’ho emporten, segons el criteri del dependent; versis romàntics i revistes de modes, novel·les detectivesques i novel·les modernes, on es parla molt d’amor i on abunden els diàlegs curts per a que no cansin.

 

Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

maria luz morales

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

 

llibres bibliòfil

“ Para empezar una colección de libros de bibliofilia hay que ver muchos ejemplares para poder saber cual es verdaderamente un buen libro.

Dejarse asesorar por un buen experto.

Tener en cuenta el número de tirada ( cuanto más corta mejor).

Leer atentamente el colofón donde se especifica claramente si lo que vamos a adquirir es realmente una buena compra, es decir, litografía, grabado, punta seca, etc.

Que no le falte ninguna hoja. Sobre todo cerciorarse en el caso de ilustraciones en rama ( separadas del texto).

Escoger un autor.

Los mejores ejemplares son los de tiradas cortas, limitadas, numeradas, con originales y firmadas a mano por los artistas.

Algunos desaprensivos arrancan las litografías para sacarlas al mercado.

Cuando no se indique nada más que ilustración de… pueden ser unas magníficas reproducciones fotomecánicas, pero nada más.

En España cada vez se demanda más el libro ilustrado.

El comprador de libros de bibliofilia es culto y entiende del tema, no es una venta por capricho.

El papel adquiere una gran importancia en las obras de bibliofilia”.

 

Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

 

el ratón de biblioteca de

ex vlokis 2

Read Full Post »

d'aci i d'allà 88

 

“Poca cosa sap d’una ciutat qui no ha recorregut – dues avui, tres demà, amb ocasió avui d’adquirir un volum fa temps cobejat; amb dolorosa necessitat de vendre’n dos, molt estimats, un altre dia –  totes ses llibreries.

               Ès clar que no són les llibreries tota la ciutat, però són en gran part el reflex de l’esperit de la ciutat.

Jo no capeixo que a una ciutat pugui dirse-li pitjor insult que aquell que a una població de l’Andalusia li canta la copla andalusa:

            “……Ciudad famosa

            del vino y de la alegría;

            tienes trescientas tabernas

            y una sola librería.”

luz morales 4 dibuixos d'Apa

 

L’últim vers de la cobla és ja, d’un sol tret, tot un retrat.

               Les llibreries de la ciutat inquieta augmenten, talment sa inquietud dia per dia. En les avingudes amples com en els carrerons, des dels aparadors atraients de les tendes luxoses, o en els quioscos i llocs ambulants, que en aquest exèrcit de les llibreries constitueixen les avançades, la lletra de motllo del llibre, la revista, el periòdic, per a la xarxa temptadora – ensems sol·licitació i promesa – vers el vianant.

luz morales 2

 

És multipliquen les llibreries de la ciutat inquieta i és cada una flama, gran o petita, amb què s’aviva la foguera de sa eterna inquietud…

I cada flama té vida i llum pròpia i es diferencia de totes les altres en aspecte, en esperit, en la personalitat del que entra a comprar i en la del que ven, tant, que es diria que s’adapten quelcom de l’esperit particular que alena en les pàgines dels llibres – vells o nous, profunds o lleugers, austers o picardiosos, aspres o amables, consagrats ja com immortals o ‘ocells de pas’, ‘flors d’un dia’ de la ciència, de l’art o la literatura – que esperen en els prestatges a què el buf d’un altre esperit els faci parlar.

  És per això que un tomb per les llibreries de la ciutat, enriqueix l’esperit com un viatge…”

               Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.(dibuixos d’Apa a l’article)

 

luz morales 3

 

 

 

∂         ∂          ∂          ∂          ∂          ∂          ∂

“ Obras imposibles o demasiado raras aparte, lo que se ha dado en llamar ediciones de bibliofilia se refiere a aquellas que se realizan en pequeñas tiradas ( rara vez superan el número de quinientos ejemplares y suelen rondar la cifra de cien), numeradas y firmadas, ejecutadas con materiales de alta calidad y recurriendo a los mejores profesionales ( tipógrafo, encuadernador…) para que la ejecución sea impecable y, por último y más notorio, dotada de sentido artístico para lo cual se recurre a la intervención de un artista plástico cuya visión de los textos ( y aquí hay para todos los gustos, desde los clásicos grecolatinos hasta poemas inéditos de creadores contemporáneos en activo) y plasmación en imágenes de la palabra escrita formen un todo con la obra.

            Nos adentramos con estos volúmenes en un terreno muy resbaloso puesto que el objeto físico conocido como libro comunica en estas ediciones por partida doble. Vamos a explicar un poco la filosofía de este tipos de obras; vamos , en definitiva, a poner palabras a sentimientos que más de uno de ustedes supongo ha tenido en algún momento de su vida ante un ejemplar de estas características ( o ante ese libro que, por cualquier circunstancia, se desea poseer).

ediciones de bibliofilia 1

 

Los libros que nos acompañan en nuestra vida están concebidos y realizados  ( y con esta idea nos acercamos a ellos para leerlos) para que sólo nos sirvan como alimento para la mente, es decir, para que nos den conocimiento ( hablamos de las obras de ciencias, filosofía, tecnologías e, incluso, alguna novela ) o bien, para lo que está allí escrito ( en el libro) nos llegue a la más íntima espiritualidad; es el caso de la poesía, en particular y del resto de la literatura, en general.

            En otras palabras, no le pedimos a los libros que nos regalen sensaciones, que nos despierten y agasajen los sentidos ( recordemos, la vista, el oído, el gusto, el tacto y el olfato). Práctiamente sólo utilizamos la vista como medio para descifrar un código de signos que van directamente al cerebro para ser ‘asimilados’ pero que, en la mayoría de los casos,, no pasan por el placer de las sensaciones. Cuando abrimos un libro normal, corriente, no esperamos, no le pedimos o exigimos que despierte, como objeto material que es, los sentidos. Cuando abrimos un libro no esperamos la piel amada para ser acariciada, olida, degustada y oída, incluso. Lo normal es que lo allí escrito vaya directamente a bien al cerebro o bien a esa cosa extraña que hemos denominado espíritu.

            No lo esperamos pero es lo que anhelamos porque para eso el bibliófilo ha hecho del libro y todo lo que le rodea su objeto de deseo. Esto que digo se puede encontrar en estas ediciones que editores extraños producen para regocijo de sus lectores. Por un lado, estaría la comunicación implícita en la letra impresa y, por otro, ese cúmulo de sensaciones que tienen estas obras: las imágenes o una bella tipografía- limpia y bien compuesta- que regalan la vista, el tacto del papel artesano, el olor de los soportes o la tinta y el sonido al pasar las páginas o al deslizar nuestros dedos por las líneas”.

           Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

(Imatges dalt , d’un molt bon article de Candela Vizcaíno en el vlok elgranotro http://elgranotro.com.ar/index.php/libros-especiales-de-las-ediciones-de-bibliofilia-a-los-libros-de-artista-2/ )

ex vlokis 2

Read Full Post »

blaeu catalunya

 

Blaeu

“ Si bé el preu d’una publicació en el món bibliofílic sol estar subjecte – com en el cas de la major part d’altres bens – a les oscil.lacions de l’oferta i la demanda, hem vist que altre variables d’ordre material, intel.lectual, ideològic o, inclús, de tipus sentimental, tenen influència en la seva determinació.

En general, el bibliòfil té la convicció de que, en Qúestió de preus, qualsevol temps passat ha estat millor. Si bé aquesta afirmació podria no ser correcta per a altres classes de béns o mercaderies, en el cas de la bibliofília – fent excepció d’algunes situacions extraordinàries com guerres o el cas de la desamortització a Espanya – penso que és real. Hem vist, però, que aquest increment en pessetes constants, es inferior al que ‘visualment’ ens donen a entendre els augments assolits en pessetes corrents.

Al segle XIX, o inclús a principis del XX, s’oferien executòries de noblesa, incunables i atles per unes poques pessetes. Avui el seu cost és de milers d’euros. El nostre llibreter Antoni Palau va vendre, a principis del segle XX, per 100 pessetes els onze volums que formen l’atles de l’edició castellana del Blaeu. Avui aquests volums costen una fortuna.

Bello Sanjuan era molt crític amb els llibreters. En la seva obra que he esmentat abans posava de manifest que, als voltants de l’any 1949, alguns d’ells, havien guanyat més diners que Manolete… amb l’inconvenient, deia, que els preus ‘estraperlístics’ que aplicaven feia que els llibres fossin més assequibles per als ‘caprichosos adinerados’ que per als bibliòfils. Suposava que els llibreters demanaven als seus clients el triple o el quàdruple del preu que ells havien pagat, fent excepció d’aquelles publicacions que consideraven rares o curioses perquè, en aquest cas, si n’havien pagat 10 pessetes podien passar a demanar-ne 175 ´200… Els llibres de Pio Baroja, – de gran demanda en aquells moments – els llibreters en pagaven – segons l’estat de conservació i qualitat de l’enquadernació – entre 2 i 4 pessetes i els revenien entre 14 i 16 pessetes i, afegia: ‘ … mientras tanto D. Pío sin carbón para encender la estufa’.

Recordem que, quan això tenia lloc, el nostre país es trobava en una situació econòmica molt crítica; el Pla d’Estabilització encara no havia arribat… Va ser al fil dels anys seixanta quan l’economia espanyola inicia una evolució que va impulsar el creixement del mercat bibliofílic.

En el curs dels últims 30 anys, període del que disposo d’informacions pròpies, he verificat l’existència d’una progressiva tendència a l’alça, del preu dels llibres antics, atles, mapes gravats i altres documents d’interès bibliofílic. Cada vegada es més perceptible una disminució en l’oferta d’aquests tipus de publicacions, molt especialment de les més rellevants, i un augmment de la seva demanda la qual cosa haurà d’incidir en un gradual augment dels seus preus.

manual palau

Molts bibliòfils i llibreters utilitzen el Manual d’Antoni Palau per tenir una idea històrica de l’evolució dels preus dels llibres. Inclús, sovint, molts de nosaltres hem adoptat els nostres propis mòduls de conversió per actualitzar els preus que allí s’indiquen i comparar-los amb els actuals, força erosionats a causa de la inflació i les succesives devaluacions monetàries. També hem vist que els catàlegs que ens envien les llibreries antiquàries o de vell són útils per a actualitzar valors i veure, ocasionalment, discrepàncies de preus en un mateix llibre.

Tal com he comentat precedentment Internet és, al meu criteri, el mitjà que ofereix avui una més àmplia informació dels preus assolits en diferents subhastes així com, també, de les ofertes que efectuen al seu través un cada vegada més elevat nombre de llibreters.

 Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. 

revista de arte logopress 1 alberti duran

 

Alberti

 

“ Los preferidos por los coleccionistas son los aguafuertes originales, papel Japón imperial y enriquecidos con un dibujo original de un pintor importante. Los ejemplares más buscados son los grabados en madera o en metal punta seca.

            A lo largo de la historia se han ilustrado los mejores ejemplares de la literatura. Lope de Vega manifestaba que ‘ la poesía y la pintura son artes hermanas, haciendo de ellas y de sus protagonistas fuente de inspiración’. En uno de sus sonetos ‘ Que no es hombre quien no hace bien a nadie’ nombra a Marino ( Giovanni Battista) como gran pintor de los oídos y Rubens, gran poeta de los ojos.. De igual manera los pintores se han identificado con la literatura, como lo hizo Tiziano en los seis cuadros que componen la serie mitológica conocida como ‘poesías’ que tienen su inspiración en fuentes literarias ( Dánae y la lluvia de oro, Venus y Adonis, Perseo y Andrómeda, Diana y Acteón, etc.).

michelagniolo  sonetos revista de arte 2

Michelagniolo  Sonetos

La trayectoria del libro ilustrado ha sido más importante fuera que dentro de España, aparecen en el mercado con frecuencia magníficos ejemplares extranjeros, muchos franceses. Los libros ilustrados tienen un gran número de seguidores, sólo hay que observar las subastas en francia, Inglaterra, etc., con pujas millonarias. La tendencia en los últimos años del coleccionismo de libros en España va en aumento, cada vez hay más entendido y el mercado mueve un gran número de libros importantes, pero aún queda mucho camino por andar, estamos en la línea de salida”.

      Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

revistadearte

 

Read Full Post »

rahola

“ Estimar el llibre no vol pas dir, doncs, que tinguem de sacrificar-nos per a adquirir-lo, col.locar-lo després en una lleixa, tancar la llibreria amb pany i clau i augmentar el catàleg amb una papereta, o morir de desesperació, si la dissort ens desposseeix de la nostra biblioteca; sinó que hem de tenir-lo per company en les nostres penes i en les nostres alegries, i, llegir-lo, i rellegir-lo, i meditar-lo, si conté consells discrets, sàvies ensenyances o encisadores belleses d’estil.

Llibre únic, en aquest sentit, és el Quijote, el contingut del qual apar que es renovelli constanment: de tal manera que, per més que el llegim, mai no l’esgotarem, car sempre ens dirà coses noves, profundes i originals. I, en dir això, ja compendreu que no em refereixo a aquelles coses que s’han entossudit a veure-hi alguns, més aviat cervantòmans que cervantòfils,- dels quals ens parlava l’erudit cervantista Joan Givanel, ara fa un any, a l’Ateneu de Girona-, en les quals ni remotament va pensar l’excels autor d’aquell llibre immortal”.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 17-18.

 

ivorypress3

“ Las ediciones de bibliófilo son una tentación para cualquier espíritu sensible y a ellas sucumben reputados profesionales de otros campos del saber que, en algún momento concreto de sus vidas, descubren el irresistible encanto de estas obras.

            Este es el caso de la televisiva doctora Elena Ochoa que, tras abandonar su puesto de titular de Psicopatología en la Universidad Complutense de Madrid y en el cénit de su carrera y de su vida, descubre lo que se puede hacer con este tipo de libros. Su editorial , Yvory Press , con sede en Londres, se centra en la producción de lo que la misma Elena Ochoa denomina ‘libro-escultura’.

ivorypres         ivorypress 2

El primero de ellos ( con una tirada de 200 ejemplares) se titula Reflections y es del artista vasco recientemente fallecido Eduardo Chillida. Se compone de un pesado bloque de más de treinta y dos kilos de peso, similar al granito, que guarda una carpeta con 11 facsímiles ( dibujos) del artista, un ensayo original de los escritores John Berger y Carlos Fuentes y el facsímil de un cuaderno personal encontrado en un rincón del estudio del artista por la mujer de éste antes de la muerte del escultor vasco. El proyecto es muy ambicioso y, en la actualidad, tras concluir la obra de Richard Long titulada Caminando y durmiendo, trabaja en otra del artista inglés Francis Bacon ( la cual va a llevar por nombre Detritus).

 

detritus,  bacon

 

En este caso estamos hablando de ejemplares importantes con un elevado precio en el mercado, pero no todo es así. De hecho, se pueden encontrar algunos títulos muy interesantes bastante asequibles para cualquier bolsillo”.

            Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

Read Full Post »

Older Posts »