Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibreries de vell’

“ Avui els llibreters de vell i llurs botigues són una cosa molt diferent del que eren abans. Tenen un altre aire. En general, el llibreter coneix millor el llibre, i les seves botigues fan més goig, àdhuc n’hi ha de luxoses. Per altra banda, en funcionen un nombre molt superior al del segle passat i començos del present.

En l’actualitat els llibreters poden ésser dividits en tres grups. Cada grup té una manera peculiar de moure’s dintre el negoci. Hi ha aquella als quals, per damunt de tot, domina l’esperit comercial, que es palesa en la pruïja de voler vendre de totes passades i com més millor. Són els que no arriben mai a ésser llibreters en el sentit noble del mot. En canvi, es situen fàcilment i no triguen gaire a fer moneda. Més que no pas llibreters, són venedors de llibres. De la mateixa manera que practiquen aquest negoci, podrien haver-ne conreat un altre i reeixirien igualment. L’amor al llibre, per a ells, no compta gaire.

Al seu costat hi ha els que, tot i estimar-los molt – i qui sap si és per això ­-, esdevenen uns somiatruites absolutament ineptes per a negociejar-hi. Són la contrapartida dels anteriors. La cara de la pesseta els uns, i la creu els altres. Breguen tota llur vida amb els llibres amb amor i dignitat, que els tracten amb tots els miraments i no pas com a una mercaderia qualsevulla; però que, tot i això, toquen de peus a terra.

Aquests darrers són els autèntics llibreters de vell. Val a dir una cosa: són, naturalment, els que van més escassos.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 67.

 

§          §          §          §          §          §          §

 

Ex-libris fet per Picasso

 

¿ Un libro firmado, o con el exlibris, o con sellos de un propietario anterior, o con una dedicatoria del autor es más valioso?.

La relación de un libro con sus propietarios anteriores puede aumentar su valor, dependiendo de la importancia de las personas o instituciones, y de la relación concreta del libro con ellas. La indicación de la propiedad anterior puede estar bajo la forma de ex libris, firma, inscripción, sello, u otra marca distintiva. Es necesario autentificar la ‘asociación’ con la persona o institución de que se trate antes de atribuir al libro algún valor monetario superior. Encontrar un libro del siglo veinte firmado por su autor es muy común. Los autores hacen rutinariamente publicidad firmando sus libros, y por tanto estas firmas solamente no tienen mucha importancia. No obstante, los ejemplares con dedicatoria tienen más valor para los coleccionistas que las copias sin firmar. Al intentar determinar el valor de la dedicatoria de un autor, recuérdese que los libros están firmados por diversas razones: Libros que se firmaron como parte de un acontecimiento publicitario; ejemplares firmados a petición del dueño; ejemplares de un libro firmado y presentado por el autor. Las dedicatorias de ciertos autores son siempre más deseables que otras, y los caprichos y las modas cambian, de modo que solamente alguien al corriente del mercado puede dar una idea exacta del valor de un ejemplar firmado a dedicado.

 

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS, traducció adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Fingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »

66a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern  III

 

 

Nombre de llibreries a la Fira des de l’any 1952.

Dates extretes de:

Fins a l’any 1991 el nombre de llibreries és exacte, de dades extretes d’un gran llibre a més a més de la grandària, 38 x 27 cm.) de Josep Maria Cadena: Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, Edició del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991, amb l’afegitó de l’any 1992.

A partir de 1993 les dades ja no són tan exactes. Estan extretes, la majoria, d’articles de La Vanguardia i algunes, del blog del Gremi de Llibreters de Vell.

Des de 1993 els participants vénen donats amb dades com: X estands, X expositors, X parades.

Alguns anys els estands són d’un a dos més que les llibreries, són estands ocupats pel Gremi, l’Ajuntament, o altres entitats. Quan posen, en els articles, parades i expositors, pot passar el mateix.

O sigui, el nombre de llibreries, podria ser inferior o superior als aquí exposats. No gaire, però uns pocs anys poden tenir entre 1 i 2 llibreries més, o potser menys.

L’última columna correspon a aquest any, 2017.
(És possible que alguna dada no sigui correcte, si algú sap alguna cosa més exacta, li agrairé que m’ho faci saber per corregir-la.Gràcies.)

 

 

 

Read Full Post »

66a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern II

 

Tres coses:

 

    Primera:  4 punts de llibre que la “Llibreria Costa” de Vic, ofereix a clients i amics. El primer l’ofereix aquests dies i els tres següents els anirà oferint en uns mesos.

 

 

Segona: 5 punts de llibre que la “Llibreria Carlos” ofereix a clients i amics.

 

Tercera:  “Llibres de companyia” ha organitzat, per a tothom que vulgui participar-hi, un concurs de Micro Poesia amb uns quants llibres com a premi.

 

 

 

 

Read Full Post »

 

66a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern I.

 

 

(SENSE COMENTARIS)

 

 

 

Read Full Post »

 

( més llibreters en el Mercat de llibres vells del Paral·lel) “Hi pararen els dos Mauccis. Ja ho havien fet a la Ronda. Eren parents i hom els anomenava així, perquè l’un estava d’empleat en aquella editorial. Hi venien llibres, a duo, de l’editorial esmentada i de tota mena.

En Fàbregas, aquell home tan remenut a qui hom va penjar, per això, l’apel·latiu de Pam i Mig, també hi anava. No tenia botiga. A vegades, però, tenia llibres. Els llibreters, que ho sabien, anaven a furgar la seva parada. De tant en tant hi trobaven alguna ganga. Era actiu;però era més bellugadís encara. Amb el negoci barrejava discursos, als quals era molt aficionat. Fins fa poc encara parava a Sant Antoni. Ara no hi va.

El Malafé, que només ho era de nom i encara gràcies, car era una excel·lent persona, ja havia parat a la Ronda. Al Paral·lel venia llibres de text. Era la seva mania; i aquestes, en col·laboració amb les necessitats de la família, fan bellugar els homes. No era llibreter professional. Es defensava les garrofes a can Bassa i Pagès, on treballava com a enquadernador, i s’ajudava venent llibres els diumenges.

Bitllet fet per Bassa i Pagès. (anvers)

 

Hi tenia parada el Quimet, que venia igualment de la Ronda, com el Malafé. Havia estat un dels venedors d’encants més antics. Era de la flamarada, si bé, per tal de no anar de través amb el seu nom, que és manso, era dòcil com un xai. També hi venia llibres escolars, com el seu company.

-Mireu: la humanitat es això— – deia.

I assenyalava l’empedrat. Volia dir que tots els homes som iguals. Heus aquí l’empedrat aplicat a l’anarquisme. La seva, era, doncs, una humanitat empedrada.

Vivia en un entresol que tenia un metre i mig d’alçària. No gastava gas, i per tenir llum aprofitava la claror que li entrava al pis des d’un fanal. El seu anarquisme era empedrat, però anava a les fosques.”

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 63-64.

Bitllet fet per Bassa i Pagès. (revers)

 

ψ          ψ          ψ          ψ          ψ          ψ          ψ

 

 

“ Hondas vivencias y emotividad pura caracterizan los escritos sobre bibliofilia de Rafael Alberto Arrieta, culminados en El encantamiento de las sombras ( Bs As, Emecé, 1946) , escritos poemáticos subtitulados: Páginas desprendidas del manuscrito de un bibliófilo, donde se muestra el sensualismo, la morbosidad en el amor por el libro, insinuados ya desde las palabras de definición encabezadoras del volumen: ‘No soy bibliófilo, señora. Me han faltado recursos y cualidades para serlo. Mi amor a los libros, desde la infancia, se ha desarrollado como una selva. En mi biblioteca no ha regido jamás un plan metódico, una selección despiadada. Llámeme Vd. Bibliómano, concediendo a la palabra una elasticidad que abarque la libertad y la esclavitud, el fanatismo y la tolerancia, la clarividencia y la pasión…”.

CASTAGNINO, Raúl H.: Biografía del Libro. Editorial Nova, Buenos Aires, 1961. Colección Compendios Nova de iniciación cultural, nº 42, pp.122.

 

Read Full Post »

Imatge vista a  http://barcelofilia.blogspot.com.es/2014/03/bar-chicago-botilleria-parallel-82-1894.html

 

“ L’any 1920, després de la Fira de Reis, el Mercat de llibres vells de la Ronda de Sant Antoni es va passar, amb armes i bagatges, al Paral·lel… perquè l’hi obligaren. Per la seva voluntat ell no s’hauria pas mogut d’aquell lloc, on es trobava com el peix a l’aigua.

En fou bandejat, per bé que de bona manera, car, segons es va dir, armava massa xivarri. Essent així, no deixava dormir tranquils, els diumenges al matí, els veïns d’aquell indret menestral. Això era terrible. Amb el xivarri s’hi barrejà, a més, una llei de competència, la qual va acabar de fer el pes.

De primer antuvi, al Paral·lel hi hagué una vintena de parades. Aviat augmentaren fins al centenar. Va arribar a haver-n’hi unes cent cinquanta.

El Mercat començava a la vorera del lloc on hi ha el ‘Xicago’, això és, al peu de la Bretxa de Sant Pau, i tirava Paral·lel amunt. Hi hagué un moment que les parades gairebé arribaven fins a la Creu Coberta. La qual cosa dóna una idea exacta de la importància que va assolir.

Hi abundaven els venedors diumengers, els quals es renovaven contínuament. Entre aquests en va haver que hi clavaren l’àncora. Amb tot, molts d’ells no arribaren a ésser llibreters complets. D’altres es cansaren i deixaren d’anar-hi.

Hi acudien drapaires, que arrossegaven, amb el carro i el burret típics, els llibres que hi portaven.

Hi feien cap alguns llibreters professionals, els quals acabaren abandonant-lo. Hi predominaven els venedors diumengers i els circumstancials. Entre aquests darrers hi havia obrers que provaven de barrejar l’afició que sentien pel paper imprès amb una llei de profit immediat. S’havien adonat de l’existència d’uns subjectes que comerciaven amb els llibres, dels quals, tot negociejant-hi, en treien el suc, i volien fer com ells. Allò que no es prova no se sap. Si reeixien o no, és un detall que no coneixem. Per altra banda, no és de la incumbència d’aquestes ratlles escatir-ho.

Hi havia dones que feien igualment que aquells joves. Ben segur que amb la mateixa sana intenció que ells. No sabem tampoc si s’hi defensaven. Ens interessa únicament assentar el fet, amb mires a amanir amb una punta de pebre feminista aquest Mercat.

Hi anaven venedors ja coneguts; uns, dels Encants de Sant Antoni, i tots els que ja paraven el diumenge a la Ronda, com també algun botiguer.

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 61-62.

 

“ Detrás de un libro bello podemos atisbar la atención cuidadosa de algún bibliófilo empeñado en que el valor del contenido del libro pueda adivinarse ya al ver su lomo o su portada, en no someter la calidad de sus ediciones a los mandatos del comercio o de lo más aceptado por las mayorías. Al no ser ésta una empresa sencilla, sabemos que la realiza un verdadero amante de los libros. Y el amor a un objeto, como se ha repetido incansablemente, nos convierte, de alguna manera, en esclavos suyos. ¿ Quién sostiene entonces que un lector busque únicamente sabiduría y verdad? El gusto por los libros es también, una obsesión, incluso un vicio. Implica el afán de poseerlos, de guardarlos para uno mismo. Por ello es que, a menudo, los marcamos en las primeras páginas con nuestro nombre o, en el mejor de los casos, con un pequeño gráfico que condense nuestra identidad ( o lo intente): un ex libris.’Para compensar su servidumbre, el coleccionista intenta, como cualquier amante, atar con una sortija el cuerpo amado: proclamarlo propio, irrevocablemente suyo’- continúa diciendo Alfonso Alfaro en el prólogo citado al inicio. ‘No mira, sin embargo, la trampa del destino ( ars longa, vita brevis). El libro llegará tal vez a amar a su señor y siervo, y lo acompañará quizá por todo el lapso de una vida. Pero no puede renunciar al impulso de su propia naturaleza, que lo hace, que lo hace superior a esos esclavos que lo han marcado con su hierro. Durante todos los siglos que su cuerpo exista continuará haciendo caer a otros incautos en el mismo juego’. Vano intento, el de perdurar marcando así con nuestro nombre un volumen. Irónico, además, el aferrarse de ese modo a un objeto querido, con el deseo intenso de quien conoce bien sus aficiones y en ellas olvida, por momentos, su propia fugacidad.

Pero esta tradición entera llegará a su fin pronto, sostienen muchos, pues los libros serán digitales y las bibliotecas, electrónicas. Quedarán atrás, según dicen, el papel, las tintas, las pastas, el olor de sus páginas. No lo creo. No es que pretenda aferrarme a los formatos tradicionales y cerrar los ojos ante la tecnología. Pero tampoco sería adecuado dejarnos arrastrar ciegamente por lo novedoso. Los cambios que se avecinan deberían significar un enriquecimiento, y no el final, de los libros impresos y del mundo editorial. Entre tanto, los lectores y amantes, podremos seguir disfrutando del placer antiquísimo de sostener un libro entre las manos”.

Elizabeth Gutiérrez: “Bibliofilia: de libros y otras obsesiones”, en el vlok eudoxa, el 31 de maig del 2011.

 

 

Read Full Post »

“ Aquells Encants diumengers de llibres van coincidir amb un dels períodes més assenyalats del progrés del comerç del llibre vell a Barcelona. El llibre antic ja anava més buscat. Els bibliòfils de l’època, i n’hi havia que eren molt fins de nas, aixecaren la llebre i feren obrir, de retop, els ulls als venedors. Va caldre, doncs, que aquests aprenguessin l’ofici. El valor material del llibre va anar augmentant, ja que hi havia més aficionats i, per tant, més compradors. Aquesta darrera circumstància va contribuir molt a la transformació de certs venedors ocasionals en llibreters de professió.

Les parades, per altra banda, estaven més ben apariades, eren més vistoses i resultaven, en conjunt, més atractives. L’hora de no estendre els llibres pel sòl encara no havia sonat, però estava al caure. El llibre havia aconseguit carta de ciutadania al país i estava a l’abast, ja, dels estaments populars.

Fou un moment, aquell, molt favorable a l’expandiment del llibre. Propici, a més, a l’eclosió ufana del seu comerç.

De mica en mica, la major part dels llibreters establerts en botiga, cansats del treball dels dies feiners, deixaren d’anar a aquells Encants de diumenge. En els seus darrers temps estava format gairebé només per encantistes purs i per una gran munió de venedors circumstancials de llibres.

Com que cada vegada hi anava més gent a vendre, a comprar o a badar-hi, i no es podia donar un pas per la vorera on hi havia les parades, els veïns es van queixar. A proposta d’un regidor, l’Ajuntament va acordar de traslladar-les al Paral·lel. Es féu així l’any 1920, després de la Fira dels Reis”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 58-59.

 

“ Quienes consideran la lectura como un ejercicio puramente intelectual, olvidan que el libro es también un objeto y que, como tal, es capaz de desencadenar pasiones y deseos que poco tienen que ver con las virtudes del intelecto y que, muy probablemente, los lectores de este blog han experimentado ya. Un libro no es un mero soporte de textos, o al menos no debería serlo. El papel en el que está impreso, las cubiertas que lo enmarcan, la tinta y la tipografía que dan cuerpo a las palabras son el resultado de una cuidada selección y jamás ( idealmente) producto del azar. Incluso los espacios en blanco, los márgenes y las páginas vacías, son parte fundamental del libro, quizá un merecido respiro del lector. Y qué decir del olor de un volumen recién desenvuelto o de la textura de sus páginas: no hacen más que reafirmar que, lejos de ser un placer únicamente para la mente, un libro nos invita a experimentarlo con todos los sentidos”.

Elizabeth Gutiérrez: “Bibliofilia: de libros y otras obsesiones”, en el vlok eudoxa,  el 31 de maig del 2011.    (imatge de sota en el vlok).

 

Read Full Post »

Older Posts »