Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibreries antiquàries’

“No s’ha trobat encara un nom apte, eufònic i precís per designar al comerciant, o comerç de llibres de segona mà, usats, vells, rars, antics i desapareguts de les llibreries de ‘nou’. D’altra banda, el nom de llibreter antiquari no els quadra a tots aquests venedors i només uns quants podria usufructuar-lo amb propietat. Els restants, venen de tot: vell i nou, un nou clar està, de segona mà, o bé que procedeix de fons editorials, de liquidacions, etc.

El Gremi de Llibreters és molt antic entre nosaltres. La ‘Comfraria dels Llibreters‘, que té per patró a Sant Jeroni, data de l’any 1553. En l’actualitat s’ha inaugurat l’Escola de Llibreria de Barcelona, dirigida pel llibreter i bibliòfil senyor José Porter. No obstant això, ja a mitjan segle XVI existia aquí, i patrocinada pels propis llibreters, una escola – antecessora de l’actual – en què l’alumne començava d’aprenent, passava a oficial, i si el deixeble era aplicat obtenia el ambicionat títol de mestre.

-Els llibreters del llibre de vell, amb botiga oberta, són al voltant d’un centenar – ens explica el senyor José Pi Caparrós, president del grup sindical de Llibreters de Vell-. A Espanya hem de ser uns set-cents.

La junta del gremi està en plena efervescència. ‘Els vells – ens diu Eroles, un altre llibreter enamorat del seu ofici – hem donat pas a cares noves en la direcció del gremi. Des de fa tres anys, la Junta Directiva està integrada per gent jove, i cregui que porten fetes ja una porció de coses.

José Balaguer, secretari del gremi i president nacional dels Llibrers d’Ocasió, ens confirma l’activitat de la junta.

-Intentem desenvolupar una tasca cultural pròpia d’aquells que comercien amb el llibre, i al mateix temps l’estimen. El gremi forma part de la comissió de festes de la Mercè. Entre altres coses organitzades pel gremi o en què aquest ha participat cal esmentar les exposicions sobre temes teatrals i nadalencs, i la representació de ‘Mar i cel‘, de don Àngel Guimerà.

Procurem, al seu torn, que cada any tingui un caràcter més digne l’exposició del llibre d’ocasió – rar i antic – que vam celebrar a la plaça de la Universitat durant les festes de la Mercè. Per a aquest any voldríem que participessin llibreters d’altres països. Ja veurem “.

Article: “Libreros anticuarios”(Vendedores de sabiduría)”, d’Arturo Llopis, a La Vanguardia del  17 de març de 1963.

 

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

El Bibliófilo de José Gutiérrez Solana (1933)

“ El bibliófilo lo define ( RAE), diciendo. “ Es el aficionado a las ediciones originales, más correctas o más raras, de los libros”. Esta definición no es la del bibliófilo en general: todo lo más, será la de un bibliófilo de exquisito gusto, a quien sus medios de fortuna le permiten ser bibliófilo de esta forma. Si para ser bibliófilo hubiere que ajustarse a esta definición, puede decirse que ha habido pocos o ninguno, pues siempre los bibliófilos han reunido los libros de una materia o ramo determinados, debido en la mayoría de los casos a su desenvolvimiento intelectual, afición o profesión, y que los medios de fortuna de que han dispuesto no les ha permitido comprar los libros en ediciones originales más raras o correctas de los libros, sino que han tenido que limitar su amor al libro y adquisición del mismo sobre una especialidad de la que han formado biblioteca en muchos casos modesta e incluso con sacrificios que revelan al estudioso, al admirador y, por tanto, al amigo del libro, que es el bibliófilo”.

Fco. Vindel: “Los Bibliófilos y sus Bibliotecas” ,reedició no venal editada per LIBRIS  per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 7-8.

 

Anuncis

Read Full Post »

“L’enquadernació és cosa indispensable pel llibreter antiquari a la moderna, però no ho és tot: li cal, a més a més, un lot d’exemplars únics o raríssims, peces desglossades, de poques pàgines d’impressió, sense data, sortides clandestinament d’una impremta de províncies, com les cançons polítiques o obscenes que avui pul·lulen entre el poble. Aquestes ximpleries, que sovint no tenen més valor que el que se’ls hi vulgui donar, es venen amb més facilitat que els bons llibres.
Aquests només figuren, dins de les llibreries antiquàries a la moderna, en la pitjor edició, que habitualment és la més estimada a causa d’una línia de més o de menys. El censor real, sense proposar-s’ho, va marcar un preu fabulós pels volums mancats de frares.
Hi ha diferents classes de llibres que el llibreter antiquari a la moderna busca, d’acord amb les fantasies conegudes dels seus clients; un recull tant les arcaiques novel·les de cavalleria com despulles d’un navili naufragat; un altre es dedica a llibres antics en rústica, per l’únic motiu de ser pocs els que han escapat a l’enquadernació; aquest és apassionat dels exemplars en gran paper, en paper vitel·la, en vitel·la; aquell va a la recerca d’ex-libris d’homes cèlebres, com si quedés alguna cosa del difunt en el llibre que va tocar. Un llibre, efectivament, equival perfectament a una ploma, un bastó, un tinter o qualsevol altra relíquia d’un savi: les decepcions amb els llibres són menys freqüents que amb altres objectes, doncs encara que són ben coneguts uns quants poetes llatins anotats per RacineBoileau, si hi ha un bon nombre de volums amb la firma de Grosley Baluze, s’hauria de crear un magatzem d’objectes d’escriptori amb totes les plomes que asseguren van pertànyer a Voltaire.

Lacroix, Pablo: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 43-45.

 

Llibreria Guillermo Blázquez (Madrid)

“ En ese pequeño universo de librerías de lance, encantes, rastros, ferias, salones, conviene comenzar distinguiendo el mercado del libro de ocasión – libros usados, de segunda mano, baratos o saldados – de lo que es estrictamente el mercado del libro antiguo: ejemplares escasos en comercio, y que alcanzan gran valor. ‘Cuando se habla del libro antiguo, nos referimos al que abarca desde el siglo XV hasta finales del XVIII’, señala Guillermo Blázquez, propietario de la librería del mismo nombre en Madrid. ‘Lo que no significa que todo el libro antiguo sea bueno y caro, ni que el libro de los siglos XIX y XX no tenga interés. De hecho, no es excepcional encontrarse con que los libros de la generación del 27 alcanzan mayor cotización que libros del XVI’. En este mercado de librería anticuaria se incluyen también libros de alta bibliofilia – ediciones de corta tirada, numeradas, con obra de cotizados artistas -, primeras ediciones y libros dedicados. También, hay géneros que se ponen de moda durante un tiempo, y que incrementan su cotización hasta que la demanda se estanca. Es el caso de los libros de cocina, en su momento, o de esgrima, y más recientemente los libros de caza, que tuvieron gran demanda hace unos años, y que ahora no se venden tan bien. ‘Hay libros, sin embargo, que siempre mantienen su interés’, asegura Guillermo Blázquez. ‘Primeras ediciones del Siglo de Oro, libros de historia, viajes, genealogía y álbumes de grabados a los que últimamente se ha sumado el libro científico: una primera edición de Galileo puede costar en torno a 100.000 euros, y una primera de Einstein ronda los 30.000’. El valor de un libro lo determina, en primer lugar, su rareza. Pero también influye el tipo de encuadernación; que el libro haya sido o no restaurado; que conserve amplios márgenes ( en cada nueva encuadernación se pierden unos milímetros de papel), y su estado: la ausencia de humedad, hongos, polilla, manchas de óxido, todo ello influye en el precio.”

Article: “ Lecturas de anticuario”, de Jesús Marchamalo, a la revista Mercurio, nº 136, de desembre de 2011, pp. 16-17. http://www.revistamercurio.es/images/pdf/mercurio_136.pdf

Imatge de l’article

 

Read Full Post »

una-historia-de-la-lectura

“ L’amor per la lectura és alguna cosa que s’aprèn però no s’ensenya. De la mateixa forma que ningú pot obligar-nos a enamorar-nos, ningú pot obligar-nos a estimar un llibre. Són coses que ocorren per raons misterioses, però del que si estic convençut és que a cadascun de nosaltres hi ha un llibre que ens espera. En algun lloc de la biblioteca hi ha una pàgina que ha estat escrita per a nosaltres”.

            Alberto Manguel. Llegit a: http://elpais.com/diario/2007/01/13/cultura/1168642803_850215.html

 

llibreria-lello-a-oporto

Llibreria Lello (Porto)

“ Creo que amar los libros, amar la literatura es, ante todo, amar las palabras, amar los textos, lo que los libros nos cuentan y cómo nos lo cuenta.

Sin embargo, no son infrecuentes, entre los amantes de la literatura, la aparición de otros amores secundarios, de una especie de efectos colaterales.

Uno de ellos, sería el amor por las librerías y por lo que de placer tiene la experiencia de búsqueda y compra de libros: pasearse por el interior de librerías con encanto, bucear entre estantes sin un destino fijo esperando descubrir joyas ocultas, recibir el consejo de un buen librero, ojear volúmenes, examinar contraportadas, leer párrafos al azar…”.

Article: “Efectos colaterales del amor a la literatura”, per Ignacio G.R. Gavilan  (  http://bluechip.ignaciogavilan.com/2016/08/doce-sectores-donde-blockchain-se.html#.V6d9e_mLTIU  )  , en el vlok  http://elcielodelgavilan.ignaciogavilan.com/2009_06_01_archive.html

 

exbloguisquadrat2

 

Read Full Post »

elogi de la follia

“La bibliofília s’ofereix a totes les edats de l’home – des de l’infant més menut entusiasmat per les il·lustracions en colors imaginatives, fins al més vell que col·lecciona incunables hispanoclàssics -. Mentre hi hagi vida i coneixement i es puguin girar les pàgines o es tingui algú per girar-les, el bibliòfil pot exercir la seva professió. I si es té una relativa salut l’exercici no depèn dels capricis de cap més persona ni de cap altra consideració.

Efectivament, sembla que la malaltia bibliomaníaca, amb les seves tranquil·litats i satisfaccions allarga la vida. Apuntem alguns noms d’erudits bibliòfils: Manuel Gómez Moreno, Ramón Menéndez Pidal, Américo Castro, Homero Serís, Pau Font de Rubinat, Eduard Toda i cas extraordinari, una dona, tota una dona com Clara Luisa Penney.

clara luisa penney

Tot allò incita a la gent en grau extraordinari i el bibliòfil amb la saviesa i calma acumulades, continua llegint i manejant llibres sense respondre i sense parlar gaire ‘d’allò’, llevat als seus co-malalts més estimats i admirats.

Veiem, doncs, que malgrat certs paral·lels amb algunes característiques de l’alcoholisme o de l’amor cortès, millor s’assembla la bibliofília en les seves manifestacions més importants a la bona i sana follia de la qual gaudia l’heroi de Cervantes, el qual haurà arribat a comprendre-ho pregonament tant per inclinació i experiència com per la lectura d’una obra ja bassada en l’Elogi de la follia d’Erasme, Censura de la locura humana y excel·lencies della, de Gerónimo de Mondragón, primera edició de Lleida, 1598. A propòsit, conec un exemplar d’aquesta obra amb enquadernació de cordovà, color cor, decorada en or i firmada per Chambolle-Duru que…”.

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 17-18.

 

š     š     š     š     š     š ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

š     š     š     š     š     š     š

“ Cada vez que vamos al sótano, nos preguntamos cuanto valdrán esos libros que están allí desde los tiempos de nuestros padres y abuelos. Si desea saber que es lo que más influye en los libros, lea lo que afirman los expertos…

La oferta y la demanda es un elemento que influye ampliamente. Si bien no asegura la calidad de contenido, como cualquier objeto de mercado, el libro se determina por estos parámetros.

Existen tantas respuestas como personas, o incluso más. Pero se pueden ver algunas tendencias: Existe gente que busca en el libro una identificación con sí misma, sus ideas, o la sociedad en la que vive. Puede que estos libros le retrotraigan a su niñez, su juventud, sus familias o sus ciudades. Otros buscarán libros que tengan relación con su trabajo, o con los hobbies que practican, mientras que algunos preferirán aquellos que los lleven a lugares que visitaron, o en los que jamás estuvieron pero a los que les gustaría llegar. Un género que últimamente ha concitado mucha atención, es el de las biografías, en el que se busca conocer la historia de aquellas personas a las cuales los lectores admiran o admiraron. En definitiva, los libros son como un cristal del espíritu humano: ‘ dime que estás leyendo y te diré quien eres’, sería el ajuste de la clásica frase que podríamos hacer.

Y formar una pequeña biblioteca personal, es una tarea muy íntima y creativa. Pensando en los fríos términos de ‘mercado’ u ‘oferta y demanda’, comienzan a entrar en juego las características particulares de cada libro. Muchas editoriales, suelen sacar dos tipos de ediciones del mismo libro: la original y la de bolsillo. Las primeras suelen ser más grandes, poseen hojas más gruesas, letras más amplias, y tapas mejor diseñadas, mientras que las segundas, son todo lo contrario, pero mucho más económicas. Luego, influye mucho la edición: las primeras tiradas suelen ser las más caras, ya que son más difíciles de conseguir. Otras veces, influye el hecho de que el libro haya sido poseído por alguna persona muy importante ( por ej. Galileo, García Lorca, Borges). Y sin dudas una de las cosas que más valor les dará, es el hecho de que estén firmadas por el autor”.

 

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.

Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514 .

 

ex vlokis 2

š     š     š     š     š     š     š

š

Read Full Post »