Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibreries’

“ La veritat és que els amants de les llibreries es poden assemblar molt als pelegrins; de vegades, una llibreria té una reputació consagrada, i hi viatgem amb l’esperança de trobar-hi un moment salvífic. Anem a la Skakespeare and Company de París, l’últim tribut de George Whitman a la llibreria del mateix nom regentada per Sylvia Beach, que va publicar l’Ulisses de James Joyce. A la Bertrand de Lisboa, que va obrir el 1732 i es va traslladar a la seva ubicació actual a la Rua Garrett després que la llibreria quedés destruïda arran del gran terratrèmol del 1755. A la Selexyz Dominicanen, que ocupa una església del segle XIII a Maastricht i solia fer les funcions d’un cobert per a bicicletes particularment esplendorós. A l’ara difunta Rizzoli del carrer 57 Oest de Nova York, amb les seves espectaculars aranyes de llum i baixos relleus, o a la Moriota Shoten de Tòquio, que en

Hay-on-Wye

qualsevol moment ven exemplars múltiples d’un sól llibre. A Hay-on-Wye, una població de 1.500 ànimes situada a la frontera entre Anglaterra i Gal·les que té dues dotzenes de llibreries, i que cada any augmenta per un breu lapse de temps, a fi d’allotajar una quantitat de persones fins a cinquanta vegades superior a la pròpia població mentre acull el seu famós festival, descrit una vegada per Bill Clinton com ‘ el Woodstock de la ment’.

Tanmateix, a la majoria de nosaltres, les epifanies de llibreria més riques ens han esdevingut no en llocs als quals hem arribat deambulant cansadament con cercador piedosos, sinó en d’altres amb els quals vam ensopegar per atzar”.

De la Introducció del llibre “Tafanejar. Llibreries del món”, escrita per l’editor Henry Hitchingss, p.20-21.

Selexyz Dominicanen a Maastricht

“ El libro como obra de arte invita al espectador-lector a “leer lo visual y a mirar lo textual”. Hay dos miradas que confluyen tanto en el que crea el libro como en el espectador-lector, una mirada interior o introspección visual y una mirada exterior o expresión literal…

El libro como objeto de arte es eminentemente interdisciplinar, se abre a un sinfín de disciplinas y enfoques múltiples. Es también un libro que despierta todos los sentidos para ganarse el sinsentido del sentido del libro tradicional y a su vez nos ofrece la libertad creativa desnuda de quien lo concibe. Suele ser, por lo general, un ejemplar único ( libro original, libro montaje, libro reciclado…) y seriado ( oscilan entre 1 y 1000 aproximadamente) y la figura del editor no suele intervenir en ese tipo de libros.

Éstas son características todas ellas objetivables y fácilmente perceptibles pero hay una característica que debemos mencionar y que creemos que es especialmente relevante: el libro como objeto de arte tiene un espíritu de “universalidad”, construye un mensaje, a ser posible universal, es más amplio y más internacional, y en eso reside la encrucijada entre el contenido y la forma. En cierta manera el libro como obra de arte constata la amplia red de conexiones a las que está unido, así pues, si recordamos las palabras de Michel Foucault refiriéndose al libro tradicional, en La arqueología del saber, nos daremos cuenta de que el libro como obra de arte va más lejos va siempre más allá, está inmerso en alusiones constantes a otros libros, frases, estableciendo una red”.

Article:”El libro como obra de arte y como documento especial” de Magda Polo Pujadas,a Anales de Documentación, 2011, vol.14, nº 1.

Llibreria Rizzoli a New York ( ara tancada)

 

Read Full Post »

 

A Twitter:

20 de juliol del 2019.

“ Cien años de soledad”, una de les millors novel·les de la història, diuen els que en saben. Fa 3 dies que vaig començar, ja era hora, a llegir-la, vaig per la pàgina 100, surt molta gent ( 31) i molts llocs ( 21), és un embolic, un rotllo. Decideixo seguir perquè és Cien /

años de soledad. Hi ha llibres que vas llegint i vas mirant quantes pàgines falten per acabar el capítol i de vegades, fins i tot, quantes per acabar el llibre. Per a mi això em diu que no estic a gust amb el que llegeixo, que no m’agrada massa i que vull que s’acabi aviat, però /

… segueixo, que no em passi res, aquest llibre té 495 pàgines. Espero que la cosa vagi a millor. Milions de persones així ho han vist i llegit, no sóc tan rar, o sí. De moment sé que uns dels protagonistes es diu José Arcadio Buendía, en 100 pàgines /

surt el seu nom complet 118 vegades, 118. En la coberta de darrere posa. “ El Quijote de nuestro tiempo” ( Pablo Neruda ). I, si, veig que em passarà com amb el Quixote, no em va agradar gens i el vaig trobar repetitiu i fat. Però quan l’acabi ho sabré. ( Si l’acabo)./

23 de juliol del 2019.

Llibre llegit.

Doncs he acabat el llibre i, si féssim un Índex Onomàstic, ocuparia unes 6 pàgines. José Arcadio Buendía, després de les 118 vegades que surt fins a la pàgina 100, torna a sortir 24 vegades fins a la pàgina 173, en la qual mor; i després de mort surt 23 vegades més, en total en surt unes/

165 vegades. Altres protagonistes de la novel·la també surten moltes vegades, alguns tantes com ell, són el coronel Aureliano Buendía, Melquíades, Úrsula, Iguarán, Fernanda, José Arcadio, Arcadio, Aureliano Buendía,…/

Altres potser no tantes, però quasi: Remedios, Meme-Renata, Amaranta, Pilar Ternera, José Arcadio Segundo, Aureliano Segundo, Aureliano, Petra Cotes,..
Per cert d’Aurelianos en surten uns 12, més uns 10 o 12, citats com a fills ( 17 il·legals) del coronel Aureliano Buendía /

dels que no surten els cognoms.
Entre Arcadios i Aurelianos hi ha un batibull impressionant. Hi ha moments en què quasi no saps de quin Aureliano o de quin Arcadio es parla.
Noms llargs no n’hi ha gaires, però 2 destaquen:/

Tranquilina María Miniata i Santa Sofía de la Piedad, i m’adono que el meu nom complet, sense cognom, és Francesc Xavier Tomás Mateo.
Quan anava per la pàgina 245, no sé per què, he recordat les ‘telenovel·les’ i els fulletons i he pensat que aquesta/

novel·la és, possiblement, l’inici de tots ells. 7 dies per llegir una novel·la són molts dies. Les novel·les que m’agraden, de tantes pàgines com aquesta, em duren 2 o 3 dies. Una de les millors paraules del llibre la diu “el sabio catalán” ( llibreter de vell). “Collons” (sic), a la pàgina 476./

Tot això va començar en el Twitter, però volia escriure unes quantes coses més i crec que és millor continuar aquí, potser no ho llegirà ningú o molt poca gent, però tinc ganes de fer-ho, i mentre ho faig gaudeixo.

Hi ha llibres que s’han de llegir, hi ha llibres que s’han de llegir, hi ha llibres que s’han de llegir,… Hi ha llibres que si no els has llegit no ets ningú, diuen alguns.

Hi ha uns quants llibres que ja fa anys que els hauria d’haver llegit, però entre unes coses i altres i que la cua és molt llarga, molt llarga, i els gustos i les prioritats també i etc., etc., no ha estat possible, i per desgràcia no ho serà en aquesta vida.

La setmana passada en vaig empassar el fulletó, precursor de les telenovel·les, “Cien años de soledad”, avui començaré, i que déu ( el que sigui) m’agafi confessat, “En busca del tiempo perdido” del Marcel Proust.

 

El de García Márquez és, diuen els que en saben, una de les millors novel·les de la història, aquest del Proust també, diuen.

26 juliol del 2019. A la biblioteca he trobat una edició de Plaza&Janés, en dos volums, el primer de 1967, de 1612 pàgines en paper bíblia i el segon de 1968 de 1517 pàgines, també en paper bíblia, donats pel pintor Armand Cardona Torrandell, la qual cosa m’anima una mica a llegir-lo

Començaré ara i veuré com va la cosa, a l’inici hi ha un pròleg d’en Mauricio Serrahima, des del full IX al LXVIII ( unes 49 pàgines). Ens explica quasi tota la llarga novel·la, fins i tot ens diu com acaba o quasi. I vull destacar tres frases del pròleg, la primera  a la pàgina XX: “ Queda, así, clara la manera con que la acción de la interminable novela de Proust…”; la segona a la pàgina XLIX: “ Los seres humanos de Proust son seres humanos”; i la tercera a la pàgina LXVII: “… que si la obra de Proust es triste1 y es incompleta, ello obedece a que era incompleta y triste la vida que Proust tenía de la realidad,…”. Bé, us aconsello no llegir el pròleg, és un rotllo de collons i segons com, no anima gaire a llegir el llibre ( amb més de 3000 pàgines).

Bé, estic a la biblioteca i en un recés, perquè el pròleg d’en Serrahima se’l mereix, trobo un altre llibre: “Informe de lectura. Inicis de la Llibreria Calders: llibres, llibreters, llibreries, editors, autors, lectors…”, de la Isabel Sucunza i l’Abel Cutillas, editat per Comanegra, Barcelona, 2017. Són dos llibres en un, els autors expliquen com van posar en marxa la seva llibreria. En quant el vaig agafar de la prestatgeria el vaig començar a llegir, vaig deixar el Proust perquè la Isabel em va enganxar i amb l’Abel m’ha passat igual, i avui, 29 de juliol, l’he acabat, i perquè ha anat la cosa tan ràpida?, doncs perquè normalment els llibres interessants i amens passant volant. A més a més m’ha permès conèixer el Víctor ( per telèfon i ‘twitter’) i saber alguna cosa més de la llibreria, com per exemple que els diumenges obren fins a les 19.30, la principal raó crec que és perquè tenen molt a la vora el Mercat de Sant Antoni i suposo que alguns dels que van al Mercat de Llibres Vells aprofiten el viatge, sobretot si són de fora, i s’acosten a la Calders. Li vaig preguntar si tenien catàleg a la xarxa, em va dir que alguna cosa estaven fent i que més endavant hi hauria alguna cosa. Vaig fer un ‘tuit’ explicant una mica això que he escrit.

Mercat de Sant Antoni

El llibre m’ha semblat molt amè i molt interessant, i, no sóc ningú, però el recomano. Només una cosa no m’ha agradat, i és que l’Abel utilitza una paraula per la coberta dels llibres, ‘portada’, que està en el diccionari, però li tinc mania si s’utilitza per parlar de les cobertes.

I ara he de recuperar el temps no perdut i començo amb el Marcel, ja us ho diré.

29 de juliol. Llegeixo fins a la pàgina 44: aguantant.

30 de juliol, a les 12.53 continuo i a les 13.02 arribo al final del capítol I. Ara començaré el capítol II, normalment els llibres que no he acabat els he deixat a la pàgina 50 (+-)( Ulysses, Senyor dels Anells, 2666, etc.). Amb aquest faré un esforç i, de moment, llegiré fins a la pàgina 100, en té més de 3000 o sigui que no serà res. Bé, segueixo. 13.07

A les 13.45, a la pàgina 64 ho deixo, vaig a preparar-me el dinar. Des de les 13.07 fins a les 13.45: 38 minuts, però entremig he anat a veure la bústia perquè la cartera ha trucat, cap carta, ni de bancs.

A les 17.00 continuo fins les 17.57 i fins la pàgina 76, m’estic adormint. Ja seguiré. Però la cosa no pinta gaire bé. A les 18.08 decideixo seguir i a les 19.00 ho deixo, però a les 19.03 llegeixo fins a la pàgina 94 i són les 19.36 quan paro de llegir, he passat de la pàgina 100, he arribat a la 106, de 3219, a poc a poc.

31 de juliol. 15.38. En tot el dia no he tingut ganes d’agafar el llibre, ara continuaré llegint, però a les 16.50, sembla que no és una bona hora per llegir, m’agafa son. A la pàgina 132 ho deixo. També he llegit 2 pàgines, les 963-964, on comença “ El mundo de los Guermantes”, per veure per on anirà la cosa i no em diu res. No tinc ganes de continuar amb aquest llibre, demà aniré a la muntanya un parell de dies, potser m’animaré.

1 d’agost: no he llegit res del Proust ni he tingut ganes de fer-ho. He anat cap a l’interior, 3 hores amb el cotxe. A la tarda tampoc. He tingut un parell de moments de dubte, però no.

2 d’agost ( divendres): de moment res de res. A la tarda crec que tampoc perquè tornaré a casa i no sé a quina hora arribaré.

3 d’agost:-.
4 d’agost:-.
5 d’agost: tot el dia a la platja amb el llibre al costat, ni tocar-lo. Sense ganes de llegir.

Quan un llibre t’agrada, gaudeixes, imagines, penses,… et fa passar, com a mínim, una bona estona. Si el tens al costat i no tens gens de ganes de saber com continua, què passa ( si és que passa alguna cosa), és que el llibre no val ( per a mi) la pena seguir llegint-lo; per molt famós i amb molt bones crítiques des de fa anys, de tota la vida, de gent que en sap d’aquestes coses. El llibre és, diuen els que en saben, una gran obra de la literatura universal, sí, pot ser, però a mi no m’agrada, no em fa sentir res, no em sap greu parar de llegir per fer una altra cosa, no em passa com amb altres llibres que desitjo acabar com més aviat millor el que estigui fent per poder continuar llegint.

El “En busca del tiempo perdido” que estic llegint no m’agrada gens, no em diu res, no em fa imaginar ni sentir res, llegeixo esperant que passi alguna cosa, esperant llegir el que sigui que em faci continuar, però no hi ha manera, em sembla ( a mi) un rotllo de collons.

O sigui que no llegeixo més, procuraré llegir un altre llibre que no em faci perdre el temps com aquest.

Ja m’ha passat amb alguns llibres molt famosos, molts bons ( diuen), immillorables, obres impressionants i úniques. Amb altres llibres no tant famosos i amb llibres gens famosos he gaudit molt, i que duri¡

A la pàgina 132 ho he deixat i potser en pàgines posteriors, la 300, la 600, la 1000, la 2000, la 3000, la cosa és diferent, s’anima, es fa més agradable i potser trobaria el que li han trobat els entesos, però hi ha molts llibres per llegir i com deia, ja he perdut prou temps amb aquest “gran” llibre, “En busca del tiempo perdido”.

Potser d’aquí uns anys ho torni a provar, però és difícil. Demà tornaré els dos toms a la biblioteca.

Abans de posar-ho en el vlok he llegit unes quantes crítiques, quasi totes bones, alguns han tardat anys a llegir l’obra completa, altres no tant, molts han llegit parts de l’obra, però quasi tothom ( dels que he llegit) diu que s’ha de prendre amb calma i que llegir-la costa molt, però que al final val la pena, és possible; un exemple, a Casa del Libro diuen: “Novela autobiográfica, basada en la idea bergsoniana de la persistencia del pasado en el fondo de la memoria subconsciente”.

Com deia, potser en una altra vida valdrà la pena, però en aquesta la cua és molt llarga i de llibres bons (  que segur que m’agradaran), sortosament, segur que n’hi ha uns quants.

1.- La paraula “triste” i derivades surt unes 17 vegades en 132 pàgines.

 

Read Full Post »

Dia 9 d’abril. A les 11:30 deixo la maleta a l’hostal, al carrer Montera, entre Metro Gran Vía ( tancat per obres) i Metro Sol.

Surto i vaig a parar a Sol, hi ha gent de tota mena, classe i color, un munt de gent. Rodalia de Sol i Plaza Mayor, bars i restaurants a milers.

Vaig pel carrer Fuentes, trobo el taller  on enquadernava en Palomino, al mateix lloc hi ha una tenda de materials per enquadernació, Amillo  , i un taller d’enquadernació  de llibres. En ambdós llocs m’atenen molt bé, faig fotos. En el taller una noia em diu que sap d’un altre lloc on fan i ensenyen enquadernació, em diu l’adreça i demà hi aniré a donar una ullada.

Passo per la Librería Bardón, molt maca. Continuo cap al carrer Juan de Herrera, on està la Libreria Berceo, pare i fill, molt amables i el pare no para de parlar, més d’una hora xerrant de llibres, tipografia, llibreries de vell,… una bona estona.

Segueixo cap a la llibreria Jiménez ( Mayor, 66), em diuen que, potser l’any que ve, tanquen. A prop han tancat més llibreries i també l’editorial Ollero&Ramos, al menys físicament, ‘online’ encara fan alguna cosa, crec, com unes quantes de les que deixen els locals on han estat uns quants anys i es passen a la venda per internet, com, en aquesta zona, la Librería Contreras.

 

Camino fins al carrer Cava Alta, entro en un petit restaurant, La Perejila , molt petit, som uns 30, però amb dues senyores molt amables, bones tapes i preu raonable.

Segueixo cap a la Pl. Mayor i busco un lloc amb ‘wi-fi’, trobo el bar-restaurant, Los Galayos, em prenc un sorbet i planejo pròximes visites a llibreries.

Librería San Ginés

Vaig al Pasadizo San Ginés on hi ha una llibreria del mateix nom, amb un noi amable, faig unes fotos; continuo cap a la Librería Gulliver , uns carrers més amunt, tinc sort i està oberta, ho dic perquè totes o la majoria de llibreries (39) que estan a la XLIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión  organitzada per LIBRIS , són de Madrid i tenen la tenda tancada, però alguns llibreters i passen a buscar o

Librería Gulliver

arreglar coses d’última hora, m’atén amablement la senyora llibretera i continuo cap al carrer Lope de Vega, entro a la Librería Miranda , preciosa, xerro una estona amb un noi molt amable, em posa al dia de més llibreries dels voltants que han tancat, com Renacimiento i Berrocal.

Librería Miranda

Vaig anotant en un bloc les llibreries que em vaig assabentant que han tancat, per fer uns quants canvis en el Mapa de Librerías de Viejo de Madrid  y alrededores que tinc en el meu vlok.

Continuo cap a la Libreria Del Prado , en el carrer del mateix nom, oberta també malgrat està a la Feria, parlo amb el noi que porta la llibreria amb la seva germana, però ja són les vuit i escaig i marxo buscant un lloc per sopar, però vaig primer a l’hostal a deixar algunes coses.

Hi estic una estona, consultant l’ordinador i surto a donar una volta i sopar. El carrer és ple a vessar, no vaig gaire lluny, entro en un local amb wifi, no puc deixar de costat l’ordinador. Es diu La cueva de 1900, menjo bé i amb un bon servei, surto satisfet, dono una volta fins no gaire lluny i torno a dormir. Demà estaré a la Feria tot el dia i sé que s’hi ha d’anar descansat.

Café Gijón

Dia 10 d’abril. A les 9 surto i vaig a buscar el bus que és gratis, perquè fa un servei que hauria de fer el Metro en obres. Arribo a la Cibeles i pujo per Recoletos, on està la Feria, fins al Café Gijón, entro i demano un croissant i un tallat i més tard un altre tallat. Vaig quedar-me una estona fent els mots encreuats de La Vanguardia que havia comprat abans, perquè la Feria no l’obrien fins més tard.

A les 11 vaig iniciar el passeig per la Feria, començant per l’última parada, la 39, de Madrid Libros , on tenien llibres del meu gust i a preus barats i alguns no gaire cars, hi vaig estar una estona i vaig passar a la següent, la 38, on exposava els seus llibres la Llibreria Sánchez , de Barcelona, ens vam saludar i xerrar una mica i vaig continuar per les següents parades, mirant a totes menys, crec, a dos on tenien tebeos i coses que no eren del meu gust.

Encuadernación Calero

No hi havia molta gent i es podia passejar i mirar sense cap problema. Després de la parada 1 vaig tornar enrere i vaig entrar a dinar a la part interior, perquè tenien ‘wi-fi’, de la terrassa del Café Gijón. Vaig menjar bé, el preu no era car i no vaig sortir fins a les 5 i escaig, per anar al taller del qual em van informar ahir al matí i que quedava molt a la vora, al carrer Bárbara de Braganza. El lloc és el Taller de Encuadernación Calero , em va atendre una senyora, la Chon, molt amablement i em va explicar algunes coses del local i del que feien; vaig fer unes fotos, però he vist ara que a Internet n’hi ha unes que em serveixen per posar-les aquí. Davant d’aquest taller hi havia una tenda d’antiguitats, Florin Antiques, i com no tenia pressa hi vaig entrar, hi havia coses molt maques, vaig fer unes fotos.

Com tenia temps vaig anar amb Metro a una llibreria, però la vaig trobar tancada. Eren les 6 i de tornada amb Metro, el vaig agafar fins a una parada a prop de la Cuesta de Moyano , vaig veure a un

amic llibreter( via Twitter), de la Librería Antonio (@moyanotres , Caseta núm. 3), em va explicar algunes coses i em va donar un facsímil d’una petició que l’any 1925 van fer uns quants escriptors i intel·lectuals de l’època demanant un bon lloc per posar-hi la Fira de llibres. De les 30 parades, només eren obertes unes 5 i una d’elles feia de floristeria.

De tornada, amb autobús, a la Feria, i com la parada era davant la Biblioteca Nacional d’España, vaig decidir entrar a veure el Museu del Llibre que allà tenen. És gratis, vaig veure i gaudir d’unes quantes coses, algunes catalanes, vaig fer unes fotos de màquines, eines i llibres.

En sortir tenia la Feria a 100 metres, vaig tornar a passar per la 39 i la 38, i baixant vaig conversar una mica amb la presidenta del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya , que també era allà amb la seva Llibreria Litoral , de Barcelona, vam parlar de què la pàgina web del Gremi s’hauria de millorar i posar al dia i em va dir que la Fonsi, de Llibres de Companyia , està fent i treballant en diverses coses per millorar-la.

La tarda anava passant i a les vuit i escaig vaig estar a la llibreria Gulliver i vaig tornar a l’hostal, les cames em feien una mica de figa i una dutxa i un refresc em van anar molt bé.

Los Galayos

Havia de sopar i recordava que en el bar-restaurant Los Galayos   em van atendre molt bé el dia anterior i vaig decidir anar-hi a sopar. Em va costar arribar-hi perquè és al costat de la Pl. Mayor i allà sempre hi ha molta gent, però resulta que s’iniciava la Fiesta Mayor de San Isidro i estava, la plaça, plena de gom a gom. Però ho vaig aconseguir i una vegada dins, vaig seure a l’interior, em van recomanar costelles de garrí, però creia que no tenia gaire gana per aquest plat i vaig demanar mitja ració de croquetes de pernil i formatge i un plat d’encenalls de foie amb seva caramel·litzada i pera confitada amb un molt fi pa torradet que em va saber a glòria.

Sortia a quarts de dotze, a la Plaza Mayor no hi cabia una agulla, hi havia un escenari i algú que cridava molt hi estava actuant i la gent semblava molt contenta amb els crits i soroll que escoltava, a mi l’escenari em quedava una mica lluny i no tenia clar qui eren ni que deien. Vaig seguir com vaig poder i a poc a poc vaig tornar cap a l’hostal.

Imprenta Municipal Artes del Libeo

Dia 11 d’abril. A quarts de 10 he anat una altra vegada a la Librería Berceo i després, passejant, a un altre dels museus del Llibre i les arts gràfiques que aquí sí que tenen, la Imprenta Municipal Artes del Libro, d’entrada gratuïta, amb unes quantes màquines, eines i llibres per passar una bona estona; també hi fan tallers per a adults i joves, exposicions diverses i més coses.
En sortir vaig buscar la llibreria Blázquez, que està a la Carrera de San Jerónimo, en un pis, però no hi havia ningú i on si que hi havia molta gent era davant, fent cua per entrar al Congreso.

Imprenta Municipal Artes del Libro

Vaig continuar buscant llibreries, no gaire lluny hi havia la llibreria Dedalus, al carrer Los Madrazo, però ja no existeix. I un senyor que era allà em va dir que en el carrer Libreros hi havia llibreries, em va estranyar perquè en el meu Mapa de llibreries de vell de Madrid no surt aquest carrer, i després, una vegada ja era allà, després d’agafar el Metro, vaig recordar el perquè de la seva absència, hi ha 4 llibreries, però no són de vell, encara que alguna té algunes coses, però estan dedicades als llibres de text i coses per a estudiants i a més a més no es pot entrar a dins a veure els prestatges, només t’atenen a l’entrada i no pots veure gaires coses.

           El cas és que ja era l’hora de dinar i com era a prop del carrer Montera, el de l’hostal, vaig anar-hi per deixar alguna cosa i vaig tornar al restaurant on havia sopat el dijous, m’hi vaig estar una estona, amb l’ordinador al costat, clar.
A quarts de cinc vaig anar a buscar la maleta i vaig fer camí cap a l’aeroport, hi vaig arribar aviat, vaig berenar i cap a casa.
Com a títol he posat “3 dies a Madrid “, i per acabar, i malgrat el mal de peus i el cansament després de caminar molt i molt per tot Madrid, hauria de posar “3 grans dies a Madrid “.

Vista des de l’hostal

 

Read Full Post »

65a-fira-del-llibre-docaasio-antic-i-modern-barcelona-2016a

65ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

          Des de fa uns quants anys escric quatre coses sobre la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, normalment la critico i la comparo amb altres, quedant la de la Ciutat Literària de la Unesco en quarta posició l’any passat i en tercer lloc aquest 2016, si tenim en compte el número de llibreries presents a cada fira. Però un llibreter ‘viatger’ de Barcelona em diu que per qualitat es pot considerar la segona i jo m’alegro.

He estat avui a Barcelona, a la fira, unes 7 hores. He parlat amb uns i altres, he passat una molt bona estona malgrat no haver comprat cap llibre, queden més dies per fer-ho i, sortosament, aquest any  hi ha 35 llibreries, 2 més que l’any passat.

I , com ja els he dit a uns coneguts, llibreters del Mercat de Sant Antoni , no vull criticar gaire la fira, però el Gremi de Llibreters de Vell hauria d’esforçar-se una miqueta més, segur que tant els llibreters com els que comprem llibres els hi agrairíem.

Per no allargar-me, només vull deixar escrit que el millor que he vist a la fira d’avui han estat el 5 punts de llibre que el llibreter Carlos, de Badalona, ens ofereix amablement.

 

punts-llibre-llibreria-carlos1

(De la vergonya de no tenir a Barcelona, Ciutat Literària de la Unesco,un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques com cal, ja en parlarem un altre dia.)

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

65a fira del llibre d'ocaasió antic i modern barcelona 2016a

Per finals de setembre està prevista la 65a. Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona, també anomenada Fira de Llibres Usats, d’Ocasió , Tebeos i Restes de Sèrie, també de Llibres Vells, potser sí, d’Antics no gaires.

Fa uns dies, ho anuncien ensenyant en diversos llocs el cartell de la Fireta, i de moment, la fireta comença el dia 16 de setembre, no sabem res més (21/08/2016).

28 feria madrid

A Madrid fan la 28ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo , del 29 de setembre al 16 d’octubre, però ja tenen cartell, llistat de llibreries participants (39) i altres informacions, com el llistat dels llibres que cada any editen per la Fira i que aquest any és el llibre: “El ideal de los cocineros” de T. Waps ( edició facsímil).

el ideal de los cocineros

Edició original de 1950

A Barcelona , en el Gremi de Llibreters de Vell s’ho pensen una mica. Quantes llibreries hi hauran aquest any? ( l’any passat 33), potser ho sabrem el dia de la inauguració, però segur que seran menys que a les dues fires de Madrid  i a la de València; de moment, perquè al pas que va, segurament en pocs anys hi haurà més ciutats amb fires millors i amb més llibreries, sort que Barcelona és Ciutat UNESCO de la Literatura.

Els organitzadors de la Fireta de Barcelona, com en els últims anys van una mica endarrerits i la informació és escassa, i d’edicions res, ni la conferència que alguna personalitat fa el dia de la inauguració. Anys enrere, molts anys enrere, editaven petits llibrets o opuscles, avui no hi ha ni programa ni informació sobre les llibreries, i sort que un diari s’anuncia regalant bosses per portar els llibres.

40 feria libro ocasión madrid 2016

A Madrid a la 40ª Feria del Libro Antiguo y de Ocasión que van fer a la primavera ( 29 d’abril- 16 de maig) hi havia 39 llibreries. I com en anys anteriors van publicar una obra amb tema madrileny, el llibre: “ Madrid-Moscou. De la Dictadura a la Guerra Civil en España” d’Armando Boaventura.

madrid-moscou fira madrid 2016

A València a la  39ª Feria del Libro antiguo y de ocasión , feta a l’hivern ( 25 de febrer a 28 març) hi havia 34 llibreries.

39 feria libro viejo valència 2016

De la vergonya que uns quants sentim per la falta d’un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques, com cal a Barcelona, ja en parlaré un altre dia.

exvlokis blau

Read Full Post »

bouquiniste i bibliòfil a paris

“ No ha de confondre’s al bibliòfil amb el bouquiniste, del que parlarem, i no obstant això el bibliòfil no desdenya comprar llibres d’ocasió ( bouquineur)una vegada darrera d’una altra. Sap que més d’una perla es troba entre el fem, i més d’un tresor literari sota un bast embolcall. Desgraciadament, els obsequis de la fortuna són molt rars. Quant al bibliòman, ell no compra mai de vell, perquè fer-ho seria escollir. El bibliòman no escull, compra i ja”.

Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 198.

bouquinistes  Paris

 

“ Me incluyo entre esas personas que son capaces de amar un libro con tanta o más pasión que a un ser humano, hasta el punto de que el afecto que siento por ellos ha reemplazado, en ciertas ocasiones, mi inclinación por el sexo opuesto. Pero, afortunadamente, mi afición no ha resultado ser exagerada en exceso, pues no faltan quienes se han sepultado en vida entre estanterías para no separarse de sus compañeros de papel, y otros que han llegado incluso a matarse al no poder conseguir aquel volumen que tanto deseaban. Parecen casos extremos y ciertamente lo son; pero hay uno de ellos que los supera a todos, el caso de un hombre que destacó por su singularidad y por su afán de llegar más lejos que nadie en pos de los libros. Tan lejos que estuvo dispuesto a renunciar a la única cosa más valiosa que la vida. El honor.

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.

 

bouquinistes paris del vlok stevemccurry.wordpress.comone-magical-instant-2

 

exvlokis blau

 

Read Full Post »

O hauria de dir:  64a. Fira de Llibres Usats, d’Ocasió , Tebeos i Restes de Sèrie . I vells,potser sí, antics no gaires, nous molts.

Deia l’any passat que al pas que anava, la Fireta del Llibre d’Ocasió de Barcelona passaria de ser la 3a. a ser la 6a .o 7a. Em tingut sort, no ha estat així, només ha passat a ser la 4a., i segueix baixant, sembla que ningú ho vol arreglar, encara que, sortosament,  aquest any hi ha 2 llibreries més. I desitjo que alguns negocis del Passeig de Gràcia no continuïn posant problemes a la ubicació de les parades de llibres, perquè sembla que no es veuen bé els seus aparadors.

Així doncs la cosa anirà així:

-64a. Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern , Barcelona, 2015. Des del 18 setembre  al  4 d’octubre. Amb 33 llibreries (27 de Barcelona, 2 de València, 1 de Tona, 1 de Tarragona, 1 de Vich, 1 de Madrid).

64 fira cartell 2

 

 

Sobre el Cartell ? de la 64a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern.

És un llibre el que té a la falda ?, és un llapis el que té a la mà dreta ? , està fent ratlles en una ‘cosa blanca’ que podria ser un llibre ?, o una ‘tablet’ ?, o qualsevol altra cosa ?

Està llegint?, copiant?, pintant?, només mirant ?

És normal que algú escrigui en la contracoberta d’un llibre ?

El vestit i el ‘pentinat’, quadren ?

La posició de la ‘cosa blanca’, de la mà i del cap, quadren ?

Si vol llegir, crec que no és una postura gaire còmoda. Com a cartell per una fira de llibres em sembla bastant penós. Però d’art pictòric no hi entenc gaire, només sé el que m’agrada i el que no. I aquest Cartell, del pintor Ramón Aguilar Moré ( Barcelona, 1924) ‘que cultiva un expressionisme decorativista, d’arabesc fort i colors brillants’1 ¡¡¡, no m’agrada gens. ( 1.- Gran Enciclopèdia Catalana).

Em queixo moltes vegades, en el Tuit cada dia,  de que a Barcelona hi hauria d’haver un Museu del Llibre i la Impremta, és vergonyós que en aquesta ciutat, tan ‘famosa’ per la seva gran indústria editorial no en tingui un com els que ja havia tingut anys enrere, i ara volen que la nomenin Ciutat de la Literatura, potser fa uns anys era una gran ciutat editorial, i encara ho és, però ja no com abans ni de bon tros.

64 fira 1

Tan costa tenir un Museu del Llibre i de la Impremta com cal?

Tan costa organitzar una Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern, com cal ?

L’any passat vaig escriure quatre coses de la 63a. Fireta, en Joan, un senyor que sembla (pel seu mail) treballa en algun lloc de la Generalitat em va fer un comentari, anava així:

1.Joan: Et puc preguntar què fas tú? Veig que sempre critiques tot allò que fan els altres, però en canvi tampoc no es veu que tu facis res de positiu.

I jo li vaig respondre: Joan, em pots preguntar el que vulguis. Critico, però crec que és una manera de que altres vegin coses, és una manera de fer que gent de la Generalitat com tu ho llegeixin i potser facin alguna cosa. Jo soc una persona normal, pago els meus impostos, compleixo amb el que em pertoca i dic coses que molts pensen i callen.

I de vegades en comptes de criticar intento deixar bé les coses que m’ho semblen i explico coses de gent, de llocs i d’esdeveniments que valen molt la pena.

Si una cosa no m’agrada ho dic. Jo sóc poca cosa per arreglar les coses per les que en teoria ja hi ha gent, o hi hauria d’haver-la.

Si ningú diu res crec que tot anirà pitjor, dient les coses és com es poden arreglar, jo critico, però crec que d’alguna cosa servirà. Si ningú fa cas i es dedica a criticar al criticador haurem de pagar algú més de la Generalitat perquè critiqui al que critica al criticador. Et puc preguntar què fas tú, a més a més de criticar?

64 fira 2

Encara estic esperant resposta. Potser aquest any, si la seva feina a la Generalitat li deixa temps per continuar mirant vloks, potser em podrà criticar una mica més. Doncs benvinguda sigui la crítica.
            Del vlok del Gremi de Llibreters de Vell ja en parlaré un altre dia, de moment segueix igual de malament que l’any passat o pitjor, com a mínim podrien posar-lo al dia.

I de la Fira ?, doncs hi aniré, remenaré on em deixin, gaudiré d’unes molt bones estones només mirant i compraré llibres.

Bé, fins avui no he pogut anar-hi. Ara  arrivo a casa de la 64a. Fireta, i escric quatre coses més per posar-ho en el vlok.

Una: erem quatre gats, perdó, dos i mig.

Dues: ‘llibreries de vell’ poques poques.

Tres: uns quants llibreters es queixen de que la gent no compra llibres.

Quatre: no he aconseguit ni un cartell, ni un trist llistat de llibreries. Sí que he aconseguit tres bosses de plàstic amb propaganda d’un diari normal  i un esportiu, de la mateixa casa i que formen part dels patrocinadors de la Fireta.

Si voleu informació  la podeu trobar en el vlok  Elisabet Parra Comunicació (àudios de la inauguració i el pregó, fotos, etc.). Las imatges que fico són d’aquest vlok.

https://elisabetparracomunicacion.wordpress.com/2015/09/18/inaugurada-la-64a-fira-del-llibre-docasio-antic-i-modern/

64 fira 3

En altres llocs ho fan de manera diferent:

– 27ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 2015. Des del 1 al 18 d’octubre. Amb 41 llibreries  (25 de Madrid, 6 de València, 2 de Vitoria, 2 de Barcelona, 1 de Segovia, 1 de Gurrea de Gállego (Osca), 1 de Bilbao, 1 d’ Urueña, 1 de Salamanca i 1 de Zaragoza). Amb llistat de les llibreries i edició d’un llibre. Organització a càrrec de Libris (www.libris.es).

27 feria madrid

-39 feria del libro antiguo y de ocasión, Madrid, 2015.Des del 30 d’abril fins al 17 de maig. Amb 39 llibreries (31 de Madrid, 4 de Barcelona, 1 de Salamanca, 1 de Pamplona, 1 de Granada i 1 de Sevilla ). Amb llistat de les llibreries i edició d’un llibre. Organitza: Asociación de Libreros de Lance de Madrid (http://www.feriadeprimavera.com/ )

feria libro aantiguo madrid 2015 primavera

 

-XXVIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Valencia (2015). Des del 26 de febrer fins el 22 març. Amb – 36 llibreries ( de Madrid, Barcelona,Alacant, Castelló, Zaragoza,Vitoria i Huesca). Organitza: Gremio de Libreros de Lance de la Comunidad Valenciana. 

fira llibre antic vlc 2015

 

Read Full Post »

Older Posts »