Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibreries’

65a-fira-del-llibre-docaasio-antic-i-modern-barcelona-2016a

65ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

          Des de fa uns quants anys escric quatre coses sobre la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, normalment la critico i la comparo amb altres, quedant la de la Ciutat Literària de la Unesco en quarta posició l’any passat i en tercer lloc aquest 2016, si tenim en compte el número de llibreries presents a cada fira. Però un llibreter ‘viatger’ de Barcelona em diu que per qualitat es pot considerar la segona i jo m’alegro.

He estat avui a Barcelona, a la fira, unes 7 hores. He parlat amb uns i altres, he passat una molt bona estona malgrat no haver comprat cap llibre, queden més dies per fer-ho i, sortosament, aquest any  hi ha 35 llibreries, 2 més que l’any passat.

I , com ja els he dit a uns coneguts, llibreters del Mercat de Sant Antoni , no vull criticar gaire la fira, però el Gremi de Llibreters de Vell hauria d’esforçar-se una miqueta més, segur que tant els llibreters com els que comprem llibres els hi agrairíem.

Per no allargar-me, només vull deixar escrit que el millor que he vist a la fira d’avui han estat el 5 punts de llibre que el llibreter Carlos, de Badalona, ens ofereix amablement.

 

punts-llibre-llibreria-carlos1

(De la vergonya de no tenir a Barcelona, Ciutat Literària de la Unesco,un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques com cal, ja en parlarem un altre dia.)

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

65a fira del llibre d'ocaasió antic i modern barcelona 2016a

Per finals de setembre està prevista la 65a. Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona, també anomenada Fira de Llibres Usats, d’Ocasió , Tebeos i Restes de Sèrie, també de Llibres Vells, potser sí, d’Antics no gaires.

Fa uns dies, ho anuncien ensenyant en diversos llocs el cartell de la Fireta, i de moment, la fireta comença el dia 16 de setembre, no sabem res més (21/08/2016).

28 feria madrid

A Madrid fan la 28ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo , del 29 de setembre al 16 d’octubre, però ja tenen cartell, llistat de llibreries participants (39) i altres informacions, com el llistat dels llibres que cada any editen per la Fira i que aquest any és el llibre: “El ideal de los cocineros” de T. Waps ( edició facsímil).

el ideal de los cocineros

Edició original de 1950

A Barcelona , en el Gremi de Llibreters de Vell s’ho pensen una mica. Quantes llibreries hi hauran aquest any? ( l’any passat 33), potser ho sabrem el dia de la inauguració, però segur que seran menys que a les dues fires de Madrid  i a la de València; de moment, perquè al pas que va, segurament en pocs anys hi haurà més ciutats amb fires millors i amb més llibreries, sort que Barcelona és Ciutat UNESCO de la Literatura.

Els organitzadors de la Fireta de Barcelona, com en els últims anys van una mica endarrerits i la informació és escassa, i d’edicions res, ni la conferència que alguna personalitat fa el dia de la inauguració. Anys enrere, molts anys enrere, editaven petits llibrets o opuscles, avui no hi ha ni programa ni informació sobre les llibreries, i sort que un diari s’anuncia regalant bosses per portar els llibres.

40 feria libro ocasión madrid 2016

A Madrid a la 40ª Feria del Libro Antiguo y de Ocasión que van fer a la primavera ( 29 d’abril- 16 de maig) hi havia 39 llibreries. I com en anys anteriors van publicar una obra amb tema madrileny, el llibre: “ Madrid-Moscou. De la Dictadura a la Guerra Civil en España” d’Armando Boaventura.

madrid-moscou fira madrid 2016

A València a la  39ª Feria del Libro antiguo y de ocasión , feta a l’hivern ( 25 de febrer a 28 març) hi havia 34 llibreries.

39 feria libro viejo valència 2016

De la vergonya que uns quants sentim per la falta d’un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques, com cal a Barcelona, ja en parlaré un altre dia.

exvlokis blau

Read Full Post »

bouquiniste i bibliòfil a paris

“ No ha de confondre’s al bibliòfil amb el bouquiniste, del que parlarem, i no obstant això el bibliòfil no desdenya comprar llibres d’ocasió ( bouquineur)una vegada darrera d’una altra. Sap que més d’una perla es troba entre el fem, i més d’un tresor literari sota un bast embolcall. Desgraciadament, els obsequis de la fortuna són molt rars. Quant al bibliòman, ell no compra mai de vell, perquè fer-ho seria escollir. El bibliòman no escull, compra i ja”.

Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 198.

bouquinistes  Paris

 

“ Me incluyo entre esas personas que son capaces de amar un libro con tanta o más pasión que a un ser humano, hasta el punto de que el afecto que siento por ellos ha reemplazado, en ciertas ocasiones, mi inclinación por el sexo opuesto. Pero, afortunadamente, mi afición no ha resultado ser exagerada en exceso, pues no faltan quienes se han sepultado en vida entre estanterías para no separarse de sus compañeros de papel, y otros que han llegado incluso a matarse al no poder conseguir aquel volumen que tanto deseaban. Parecen casos extremos y ciertamente lo son; pero hay uno de ellos que los supera a todos, el caso de un hombre que destacó por su singularidad y por su afán de llegar más lejos que nadie en pos de los libros. Tan lejos que estuvo dispuesto a renunciar a la única cosa más valiosa que la vida. El honor.

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.

 

bouquinistes paris del vlok stevemccurry.wordpress.comone-magical-instant-2

 

exvlokis blau

 

Read Full Post »

O hauria de dir:  64a. Fira de Llibres Usats, d’Ocasió , Tebeos i Restes de Sèrie . I vells,potser sí, antics no gaires, nous molts.

Deia l’any passat que al pas que anava, la Fireta del Llibre d’Ocasió de Barcelona passaria de ser la 3a. a ser la 6a .o 7a. Em tingut sort, no ha estat així, només ha passat a ser la 4a., i segueix baixant, sembla que ningú ho vol arreglar, encara que, sortosament,  aquest any hi ha 2 llibreries més. I desitjo que alguns negocis del Passeig de Gràcia no continuïn posant problemes a la ubicació de les parades de llibres, perquè sembla que no es veuen bé els seus aparadors.

Així doncs la cosa anirà així:

-64a. Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern , Barcelona, 2015. Des del 18 setembre  al  4 d’octubre. Amb 33 llibreries (27 de Barcelona, 2 de València, 1 de Tona, 1 de Tarragona, 1 de Vich, 1 de Madrid).

64 fira cartell 2

 

 

Sobre el Cartell ? de la 64a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern.

És un llibre el que té a la falda ?, és un llapis el que té a la mà dreta ? , està fent ratlles en una ‘cosa blanca’ que podria ser un llibre ?, o una ‘tablet’ ?, o qualsevol altra cosa ?

Està llegint?, copiant?, pintant?, només mirant ?

És normal que algú escrigui en la contracoberta d’un llibre ?

El vestit i el ‘pentinat’, quadren ?

La posició de la ‘cosa blanca’, de la mà i del cap, quadren ?

Si vol llegir, crec que no és una postura gaire còmoda. Com a cartell per una fira de llibres em sembla bastant penós. Però d’art pictòric no hi entenc gaire, només sé el que m’agrada i el que no. I aquest Cartell, del pintor Ramón Aguilar Moré ( Barcelona, 1924) ‘que cultiva un expressionisme decorativista, d’arabesc fort i colors brillants’1 ¡¡¡, no m’agrada gens. ( 1.- Gran Enciclopèdia Catalana).

Em queixo moltes vegades, en el Tuit cada dia,  de que a Barcelona hi hauria d’haver un Museu del Llibre i la Impremta, és vergonyós que en aquesta ciutat, tan ‘famosa’ per la seva gran indústria editorial no en tingui un com els que ja havia tingut anys enrere, i ara volen que la nomenin Ciutat de la Literatura, potser fa uns anys era una gran ciutat editorial, i encara ho és, però ja no com abans ni de bon tros.

64 fira 1

Tan costa tenir un Museu del Llibre i de la Impremta com cal?

Tan costa organitzar una Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern, com cal ?

L’any passat vaig escriure quatre coses de la 63a. Fireta, en Joan, un senyor que sembla (pel seu mail) treballa en algun lloc de la Generalitat em va fer un comentari, anava així:

1.Joan: Et puc preguntar què fas tú? Veig que sempre critiques tot allò que fan els altres, però en canvi tampoc no es veu que tu facis res de positiu.

I jo li vaig respondre: Joan, em pots preguntar el que vulguis. Critico, però crec que és una manera de que altres vegin coses, és una manera de fer que gent de la Generalitat com tu ho llegeixin i potser facin alguna cosa. Jo soc una persona normal, pago els meus impostos, compleixo amb el que em pertoca i dic coses que molts pensen i callen.

I de vegades en comptes de criticar intento deixar bé les coses que m’ho semblen i explico coses de gent, de llocs i d’esdeveniments que valen molt la pena.

Si una cosa no m’agrada ho dic. Jo sóc poca cosa per arreglar les coses per les que en teoria ja hi ha gent, o hi hauria d’haver-la.

Si ningú diu res crec que tot anirà pitjor, dient les coses és com es poden arreglar, jo critico, però crec que d’alguna cosa servirà. Si ningú fa cas i es dedica a criticar al criticador haurem de pagar algú més de la Generalitat perquè critiqui al que critica al criticador. Et puc preguntar què fas tú, a més a més de criticar?

64 fira 2

Encara estic esperant resposta. Potser aquest any, si la seva feina a la Generalitat li deixa temps per continuar mirant vloks, potser em podrà criticar una mica més. Doncs benvinguda sigui la crítica.
            Del vlok del Gremi de Llibreters de Vell ja en parlaré un altre dia, de moment segueix igual de malament que l’any passat o pitjor, com a mínim podrien posar-lo al dia.

I de la Fira ?, doncs hi aniré, remenaré on em deixin, gaudiré d’unes molt bones estones només mirant i compraré llibres.

Bé, fins avui no he pogut anar-hi. Ara  arrivo a casa de la 64a. Fireta, i escric quatre coses més per posar-ho en el vlok.

Una: erem quatre gats, perdó, dos i mig.

Dues: ‘llibreries de vell’ poques poques.

Tres: uns quants llibreters es queixen de que la gent no compra llibres.

Quatre: no he aconseguit ni un cartell, ni un trist llistat de llibreries. Sí que he aconseguit tres bosses de plàstic amb propaganda d’un diari normal  i un esportiu, de la mateixa casa i que formen part dels patrocinadors de la Fireta.

Si voleu informació  la podeu trobar en el vlok  Elisabet Parra Comunicació (àudios de la inauguració i el pregó, fotos, etc.). Las imatges que fico són d’aquest vlok.

https://elisabetparracomunicacion.wordpress.com/2015/09/18/inaugurada-la-64a-fira-del-llibre-docasio-antic-i-modern/

64 fira 3

En altres llocs ho fan de manera diferent:

– 27ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 2015. Des del 1 al 18 d’octubre. Amb 41 llibreries  (25 de Madrid, 6 de València, 2 de Vitoria, 2 de Barcelona, 1 de Segovia, 1 de Gurrea de Gállego (Osca), 1 de Bilbao, 1 d’ Urueña, 1 de Salamanca i 1 de Zaragoza). Amb llistat de les llibreries i edició d’un llibre. Organització a càrrec de Libris (www.libris.es).

27 feria madrid

-39 feria del libro antiguo y de ocasión, Madrid, 2015.Des del 30 d’abril fins al 17 de maig. Amb 39 llibreries (31 de Madrid, 4 de Barcelona, 1 de Salamanca, 1 de Pamplona, 1 de Granada i 1 de Sevilla ). Amb llistat de les llibreries i edició d’un llibre. Organitza: Asociación de Libreros de Lance de Madrid (http://www.feriadeprimavera.com/ )

feria libro aantiguo madrid 2015 primavera

 

-XXVIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Valencia (2015). Des del 26 de febrer fins el 22 març. Amb – 36 llibreries ( de Madrid, Barcelona,Alacant, Castelló, Zaragoza,Vitoria i Huesca). Organitza: Gremio de Libreros de Lance de la Comunidad Valenciana. 

fira llibre antic vlc 2015

 

Read Full Post »

encants de sant sebastià

Encants Pl. de Sant Sebastià (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

“ El prototipus, però, del llibreter de vell de la segona meitat del segle fou Baldomer Gual, (à) el Mero. Rival, directe i aferrissat, d’en Llordachs. Empeltat de drapaire, i home, en tant que llibreter de vell, dels que tiraven al dret sense manies. Allò que de moment donava moneda, allò que era bo. Allò que no en donava, allò que era dolent. Al mig de la seva vida de llibreter es dibuixa una bifurcació curiosa. La primera meitat d’aquesta fou de drapaire. La segona, de llibreter. Per què? Perquè en aquella els llibres bons no eren encara gaire apreciats. Més aviat costaven de vendre. Els qui en compraven eren pocs… Ah, sí? Doncs cap al molí, venut a pes de paper, anava a parar el text dels llibres. Les cobertes, en canvi, que eren de pergamí, i que es pagaven millor, eren venudes per a fer timbals.

A la segona, i coincidint amb l’ interès que demostraven els bibliòfils del país pels llibres d’envergadura, en Gual va prescindir dels timbals i començà de conrear l’amistat o la relació amb els entesos.

De tot el qual es dedueix que el Mero era dels que no badaven, i que, per tant, sabia adaptar-se a les circumstàncies i al moment. És una qualitat, aquesta, que no té pas tothom.

Plaça Sant Sebastià

Plaça de Sant Sebastià (Foto de Francesc Brunet i Recasens)

Ell i en Llordachs foren els llibreters de vell de més història que hi hagué a Barcelona de l’any 1869 al 1914.

Va néixer a Barcelona el 1848. Fou venedor als Encants de Sant Sebastià. Pels volts del 1870 tenia botiga al carrer de l’Arc de Sant Miquel de l’Argenteria.

Fou en aquesta botiga allà on es va dedicar a comprar llibres antics, especialment si eren relligats en pergamí. Com que en aquells temps trasbalsats abundaven, en comprava tants com volia. Ja que molta gent se’n desfeia per por d’ésser malvista com a clerical.

El Mero arrencava les cobertes que eren de pergamí, i tot seguit se les venia perqu’e en fessin timbals. En Saleta, que era un dependent seu, tenia l’especialitat de destralejar el text.

“Així es varen malmetre – diu en Palau – incunables, gòtics i peces desconegudes per la història de la Impremta”.

Era un home dotat d’instint comercial. Per als negocis tenia un nas de gos caçador. Fent de drapaire contínuament i de llibreter a estones, el més natural era que prosperés. En efecte, va prosperar.

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 25-26.

voltes dels Encants de Sant Sebastià

Voltes dels Encants de Sant Sebastià (1908) Foto de Francesc Brunet i Recasens

 

℘          ℘          ℘         ℘          ℘          ℘          ℘

           la lagunilla 1 méxico

“ Naturalmente que quien no tuviera el tiempo y la dedicación necesaria para hacer el devoto recorrido por las librerías que hemos mencionado, así como por muchas otras que existían entonces – como la Otelo en Puente de Alvarado-, debía esperar al domingo para acudir festivamente al gran mercado de La Lagunilla, en donde existía, y por fortuna existe en nuestros días, una sección especial dedicada a la venta de libros. Hasta la década de los años ochenta, muy destacados libreros de viejo tenían su puesto en este mercado dominical, desde los ya mayores como don Fernando Rodríguez y don Baldo López hasta los jóvenes vendedores, quienes ofrecían lo más granado de su mercancía a conocedores y aficionados.

Ahí vimos y conocimos afamados bibliómanos como el doctor Ignacio Bernal, quien enfrentaba verdaderas batallas verbales hasta lograr que el vendedor dejara el libro anhelado en un precio sensato; conocimos por primera vez al vehemente coleccionista de libros y otras chucherías, Carlos Monsiváis; Guillermo Tovar era aún un chiquillo cuando ya compraba sus libros en La Lagunilla. Muchas eran las caras conocidas que recorrían afanosamente los diferentes puestos de este mercado dominguero, y quienes con satisfacción encontraban alguna de las joyas por años esperada y que al final de cuentas pasaría a formar parte de sus bibliotecas. Hay que decir con franqueza que en el pasado, practicar el delicioso arte de la compra de libros antiguos era una actividad que podían realizar hasta los estudiantes de escasos recursos, ya que los precios eran razonables, además de que, en efecto, tanto las librerías de usado como los puestos de La Lagunilla solían ser auténticos paraísos donde los bibliómanos, los aficionados, los recién contagiados del virus del coleccionismo, así como dos o tres despistados podían descubrir tesoros de la bibliografía mexicana e internacional, joyas de edición rara y curiosa o simplemente ediciones agotadas”.

 

Article:”Librerías de viejo”, de Felipe Solís, a México en el Tiempo, nº 11. Febrer-març 1996.

http://librerosmexicanosdeviejo.blogspot.com.es/2009/05/librerias-de-viejo.html

la lagunilla 2

Read Full Post »

real fàbrica fundició de lletra de barcelona

Real Fàbrica de Fundició de Lletra de Barcelona

“ Altre llibreter de l’època, remarcable pel seu amor al llibre, fou Josep Lluch. Aquest llibreter estava establert, des del 1833, al carrer de la Llibreteria. Era molt entès en llibres antics. Quan, l’any 1835, es produí la crema de convents, arriscà la seva vida per salvar els manuscrits, els llibres i els pergamins de les biblioteques dels convents dels Carmelites Descalços que hi havia al carrer del Carme, i dels Dominics de Santa Caterina.

L’endemà mateix va poder treure els llibres que s’havien salvat del convent de Sant Agustí, mitjançant el permís de les autoritats. Per tal de salvar-los va penetrar al convent passant pel soterrani d’una casa del carrer de Sant Pau, que comunicava amb aquell.

És en aquesta època que el llibre antic comença a despertar fort interès entre gent escollida. I és en tal època també que hom ambienta la llegenda barcelonina del llibreter assassí, que féu molta forrolla, ací i a fora, però especialment a l’estranger, de mitjan segle ençà”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 22.

carmelites descalces barcelona 1Carmelites Descalços al carrer del Carme cremat al juliol de 1935

 

šsenyal1

 

feria libro madrid 1919

“ Madrid se ha inundado de librerías de viejo. Además de los veintitantos puestos de la Feria de libros, no hay ya calle sin importancia o próxima a esta en la que no se haya montado tinglados y cuchitriles, y a veces tiendas en serio, donde se trafica con el libro como si fuera tabaco, azúcar, aceite o cualquier otro artículo de difícil adquisición, por su escasez o carestía. Hay librero que en poco tiempo ha ganado más dinero que Manolete, o aparenta haberlo ganado, a juzgar por el incremento de su negocio y la vida prócer con que se produce en los lugares bien frecuentados. Por estos precios estraperlísticos que ha alcanzado el libro, se comprenderá fácilmente por qué no es hoy el más inteligente el que adquiere más libros, sino aquel que dispone de más dinero. Se me dirá, con error, que eso ha ocurido siempre.

No, siempre no ha ocurrido eso. Cuando estaba el libro al alcance de todas las fortunas, el libro era adquirido por el bibliófilo, puesto que siendo sus búsquedas frecuentes, encontraba el libro antes que el mero caprichoso que visitaba las librerías de tarde en tarde.

Hoy ocurre que el bibliófilo pide precio por el libro que ve antes que el caprichoso adinerado, y como el precio es sencillamente escandaloso, el bibliófilo se retira apabullado y mohíno y el señor con buena cartera, se lleva el libro que enriquecerá su biblioteca pero que nadie cogerá luego para  enterarse de lo que dicen sus páginas interesantes.

Los mismos libreros están escandalizados del precio a que algunas veces se ven obligados a comprar los libros a los particulares; pero esa indignación no les dura más que el tiempo que invierten en pagarlos y colocarlos en los estantes. Cuando se han hecho con los libros, desahogan su despecho marcando a su vez en los mismos, y a lápiz, el precio nuevo, con una cifra equivalente al triplo o cuádruplo del precio pagado por ellos.

Hecha esta pequeña manipulación el sosiego vuelve al alma del librero.

No digo nada cuando el libro comprado es de los llamados raros o curiosos, o cree el librero que es de esa categoría. Entonces la estimación del libro sube a las nubes y el libro comprado en diez pesetas es marcado en el angulito superior de la guarda con un ciento setenta y cinco o doscientos como una casa”.

 Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, G.A.I.C.E., Madrid, 1949, pp. 33-34.

feria libro madrid 1949 foto en tuit de Campúa fotógrafo

Foto de “Campúa” de la Feria del Libro a Madrid (1949)

Read Full Post »

llibre de llibreters

“ Com hem dit, en Cerdà, llibreter d’ocasió, es quedà la llibreria secular d’en Piferrer, a la Plaça de l’Àngel. Fou l’única, en el seu temps, que vengué la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, en la versió que es representava al Liceu.

Tenia també en Cerdà l’exclusiva de la revista La Moda Elegante, la qual, perquè repartia figurins i dibuixos, va fer forrolla entre les senyores barcelonines.

El 1894 la casa va liquidar. En Baldomer Gual, (à) el Mero, va comprar les existències que hi havia al magatzem que la casa Piferrer tenia a la mateixa Plaça de l’Àngel.

El trasllat dels llibres fou fet a carretades i va durar dos mesos.

L’estoc de llibres que hi havia amagatzemat allà era immens,  en sortiren un gran nombre que anaven molt buscats.

Segons en Joan Baptista Batlle, que arreplegà els que hi havia en una altra casa de la Travessera de Dalt, amb la quantitat enorme de llibres que van sortir de la casa Piferrer hi havia per a alimentar el mercat barceloní de llibres vells una pila d’anys. I en Gual, si no hagués tingut la dèria de girar de pressa, s’hi hauria fet molt ric”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 15.

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

llibreria en el Mercado El Volador

“ Para todos aquellos que sufrimos la desmesurada fiebre por la compra y el coleccionismo de libros, la vetusta ciudad de México ha sido un verdadero paraíso por la abundancia y variedad de negocios dedicados a la venta de libros usados, los cuales tienen en ocasiones una procedencia oscura e inenarrable; en ellos se entretejen historias que esconden pleitos de herencia, robos, angustias económicas y otras muchas anécdotas, que dan por resultado el que nuestros viejos amigos, los libros de segunda mano, aparezcan en el mercado una y otra vez.

Ya con anterioridad algunos estudiosos han hecho importantes publicaciones como la de libros y libreros en la ciudad de México que nos relata especialmente la empresa de editar y vender estos vehículos de cultura, especialmente en la época colonial; así también, hay quien nos describe a los libreros anticuarios, la categoría más alta y sofisticada de los comerciantes de libros de segunda mano, quienes por sus conocimientos y especialización se dedican al tráfico de ediciones raras y valiosas que alcanzan precios estratosféricos., diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Pero en esta ocasión centraremos nuestra atención en los sencillos vendedores de libros usados, de viejo o de segunda mano, los que con orgullo y dedicación, diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Llibreria en el Mercado del Volador

Llibreria en el Mercado El Volador

Nuestra experiencia personal se remonta a mediados de este siglo, cuando existían en la ciudad de México numerosos vendedores de libros usados que tenían su ubicación especialmente en el Centro Histórico; algunos de ellos nos relatan cómo sus antecesores ejercían su oficio en el desaparecido Mercado del exVolador, en el espacio que hoy ocupa el edificio de la Suprema Corte de Justicia, adonde los había trasladado el gobierno de la ciudad, después que desapareciera el terrible Parían que afeaba la Plaza mayor de la urbe.

Fue don fernando Rodríguez – presidente por años de la unión de libreros -, que tenía su negocio en una vivienda de la calle de Mesones núm. 129, en una extraordinaria vecindad del siglo XVIII, quien nos introdujo en el fascinante mundo del libro de segunda mano. Él nos fue guiando sobre el significado de las ‘primeras ediciones’, de las ‘ediciones numeradas’, de los empastados en cuero con dorados y repujados; fue también quien nos mostró aquellas joyas que tenían la dedicatoria del autor o los que conservaban los exlibris de algunos de sus dueños anteriores. Los diálogos conformaron un curso que duró varioa años, y durante él aprendimos las cosas básicas y más importantes que debe saber todo buen coleccionista de libros que, al final de cuentas, termina por ser un apasionado buscador de ediciones de todos los tiempos”.

 

Article:”Librerías de viejo”, de Felipe Solís, a México en el Tiempo, nº 11. Febrer-març, 1996.

Http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/5336-Librer%EDas-de-viejo

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Read Full Post »

Older Posts »