Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibreria de vell’

Sant Antoni – Foto de Frederic Ballell

 

“ El llibreter més popular, tant entre els mateixos firaires com entre el públic, fou en Riera, (à) Cremallots. Anava vestit de vellut estiu i hivern. Car allò que guarda el fred també guarda de la calor. Més drapaire, ell, que no pas llibreter, però. Hi acudia amb un carretó curull de llibres, comprats al Mero o a un altre llibreter professional a duro el sac, que era el preu normal a l’època.

– A ral la troca !…,

Es posava a cridar així que arribava a la parada, mentre buidava el carretó a braçades, bo i escampant els llibres per terra a la bona de Déu.

Aquest crit li sortia com un espinguet de pollastre del recó més pregon del subconscient, on tenia amagatzemat un solatge espès pastat amb els materials acumulats tota la setmana fent de mosso en un magatzem de teixits. Per raó de l’imperi del subconscient esmentat, tractava els llibres de la manera delicada que es desprèn del seu crit.

-A ral la troca !…

Aquest crit, que esdevingué famós, va començar d’ésser escoltat a la Fira de Bellcaire, i continuà essent-lo a totes les altres fires barcelonines, als encants, al Mercat diumenger de llibres de la Ronda de Sant Antoni, a les parades de la Plaça de la Universitat i àdhuc a les barraques de Santa Madrona. Fou el crit de guerra del Cremallots, i el va llançar durant tota la seva vida de llibreter.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 52-53.

Biblioteca de Nínive.

 

“ La historia de la bibliofilia se remonta a la fundación de la Biblioteca de Nínive por el rey asirio Assurbanipal ( 669-627 a. C.), aunque el filósofo Aristóteles ( 384-322 a. C.) ya poseía una colección privada que, al parecer, sirvió de modelo para la gran Biblioteca de Alejandría, fundada por el rey egipcio Tolomeo I Sóter y ampliada por su hijo, Tolomeo II Filadelfo, que llegó a contener hasta 700.000 volúmenes de papiro. En Pérgamo, Eumenes II reunió otra importante colección de libros formada por unos 200.000 pergaminos. Durante la edad media, gracias a los esfuerzos individuales y colectivos, se fundaron importantes bibliotecas en iglesias, monasterios y catedrales. Las universidades lo hicieron a partir del siglo XII. El interés por el coleccionismo de libros se relata ya en el Philobiblon ( 1473),

obra de Richard de Bury, obispo de Durham. Animados por el espíritu del humanismo, la aparición de la imprenta y el aumento general del nivel de vida, los grandes comerciantes y gobernantes de los siglos XV y XVI reunieron importantes colecciones de manuscritos y de los primeros libros impresos; así nacieron, entre otras, la Biblioteca Vaticana y la española del monasterio de San Lorenzo de El Escorial.

Biblioteca Vaticana

 

Durante los siglos XVII y XVIII la bibliofilia causó auténtico furor en Europa, especialmente en Francia. Personajes como el cardenal de Richelieu, Giulio Mazarino y Jean-Baptiste Colbert figuran entre los coleccionistas más destacados. Durante esta época se crearon también importantes bibliotecas de corte, que más tarde se convertirían en bibliotecas nacionales.

Biblioteca El Escorial

 

Hacia finales del siglo XIX el centro de la actividad bibliófila internacional se desplazó de Europa a Estados Unidos y, ya en el siglo XX, nació en Moscú la Biblioteca Lenin, la más grande del mundo en cuanto a número de ejemplares.

Los libros raros alcanzan precios muy elevados en las subastas y las transacciones privadas. En 1812 se vendió en Londres una copia de la primera edición de El Decamerón, de Giovanni Boccaccio, por 2.260 libras; fue probablemente el precio más alto pagado por un solo ejemplar desde que comenzaran las subastas de libros en el siglo XVII”.

Article: “ La asombrosa Bibliofilia”, de Miguel Angel Cuevas,  en el vlok “ Sucesos y hechos raros y asombrosos” ( ara en el vlok no surt).

 

 

 

Read Full Post »

“ A l’entorn d’en Codolosa i el seu pintoresc, els altres llibreters. Anònims, subanònims, més o menys coneguts, i amb categoria o sense.

Un d’ells el Matalasser primer. Instal·lava la seva parada d’esquena a Llotja, a l’angle que formaven els Arcs dels Pintors. Preferia vendre llibres que no pas treballar de l’ofici. Això no és cap mal. Potser, ben mirat, és un bé. A les seves velleses va deixar d’anar-hi.

També hi acudia el Gravat. Un home grassó, amb la veu arnada, que tenia llibreria al carrer de Sadurní, davant la Fonda de Tarragona. Venia comèdies castellanes i catalanes. Els volums millors els anunciava a tres rals.

Hi parava l’Enric. Ell i el Gravat ho feien a les rengleres centrals dels Encants. Col·locaven els llibres damunt de taules i els protegien per mitjà de veles.

L’Amiguito, que era andalús, també hi parava. Els darrers anys de la seva vida es va tornar molt sord. Anava a les fires i als Encants de Sant Antoni. Es va establir, després, en una escaleta del carrer de Sant Pau, al número 19, prop de la llibreria Millà. Fou sempre home de poques ambicions

En Melcior Millà – l’avi Millà de debò – hi va començar de vendre llibres. Ex-prestidigitador i gran amic d’en Canonge, havia arreconat els jocs de mans i negociejava amb el paper imprès. Era un home primmirat, i instal·lava la seva parada amb cura. Hi tenia una secció de cinc cèntims i una altra de deu ! Ves si les trobaríeu ara, al Mercat de Sant Antoni i a les barraques de Santa Madrona. Incunables a vuit i a dotze rals, llibres i comèdies a cinc i a deu cèntims. Quins temps aquells…”

Més tard, quan l’avi Millà parava als Encants del carrer d’Urgell, el substituïa el seu nét Àngel en la comesa de les mecàniques més pesades de l’ofici, com són muntar la parada, distribuir els llibres, arrossegar el carretó, etc., car aquell ja era massa vell per a realitzar-les”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 48-49.

Llibreria Millà – Fotografia de Carmen Secanella

 

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

“ El bibliófilo es una persona que colecciona libros, no que sólo compra sino que tiene en su casa una biblioteca de libros de un tema o autor específico.

No podemos confundir al coleccionista de libros con el comprador enloquecido de ellos, ya que el comprador compulsivo adquiere cualquier libro y llena su biblioteca de muchos que no tienen una relación alguna, en cambio el coleccionista trata de relacionar la temática o autor de uno con la del otro.

Este hobbie se hizo popular en el siglo XV por el duque de Borboña, quien amaba coleccionar libros populares de aquella época, tuvo en su biblioteca más de 600 volúmenes; por  ello se le considera como el hombre que más libros tuvo en ese entonces. En la actualidad para ser coleccionista de libros no hay que ser de la realeza ni ser adinerado, existen muchos métodos para obtenerlos ya sea de manera gratis o económica. Si deseas adquirirlos gratuitamente existen páginas web en los que puedes descargarlos, en ellas son permitidos sin que tengas que violar el derecho de autor. Pero si en lugar de ello lo que deseas es comprar tus libros y llenar tu biblioteca pues fácil, decide si quieres que sean usados o nuevos, recuerda que muchos de los libros de colección son antiguos y por ende no se han vuelto a editar.

Cuando desees comenzar tu colección debes pensar en el tema que escogerás, por ejemplo puedes decidirte por armar una biblioteca de libros del mismo autor, sobre algún género o campo, libros artes, libros de cómics, primeras ediciones, libros miniaturas, seriados, libros en proceso de producción, ganadores de premio, ilustrado entre otros.

Sin importar el tema que escojas para tu colección lo interesante es que no debes salirte de él, tal vez puedes combinar temas, pero lo  ideal es que tenga un tema central.

Vist en aquesta pàgina, però avui no trobat: Http://mundohobbies.portalmundos.com/bibliofilia-amor-por-los-libros/

 

Read Full Post »

“ Els Encants de Llotja o de Sant Sebastià.

Es celebraven a la plaça d’aquell nom i pels voltants de Llotja. El 1392, els encants de robes i trastos vells foren traslladats ‘en lo costat de Llotja a sol ponent’, segons consta en alguns documents antics. En les ordinacions dels llibreters, del 1553, es llegeix que hi havia el costum, aleshores, de vendre llibres a la Plaça de Sant Jaume i a la de l’Encant de Mar.

En un llibre de Lluís Pont d’Icart, historiador de Tarragona, datat el 1573, consta que a la casa d’un sastre, o ‘remendó’, de les voltes de Sant Sebastià, va trobar un ‘llibre en pergamí, escrit a mà, que és una història de Sosomeno presbíter, com la de Titus Livi o del Saballico’.

En un altre de Jacint Polo de Medina, el Museo de las Musas, es llegeix que és de la casa de la senyora Anna Maria Desplà, abans Ollastres, ‘sastressa a Barcelona, davant de la font de l’Àngel’. Aquesta font estava a la Plaça de Sant Sebastià. El 1725, sota les voltes un home venia ‘colecciones selectas y moral y elocuencia’. Vendre llibres en aquests Encants, doncs, era cosa que venia de lluny.

Funcionaren en aquell lloc fins el 1886, que varen ésser traslladats al passeig de la Creu Coberta, al tros que venint de Sants entrava a Barcelona pel Portal de Sant Antoni. El 3 de setembre del 1896 tornaren a la Plaça de Sant Sebastià, però no varen reeixir. Hi posaren parada de llibres la majoria dels venedors antics.

De tot temps foren uns encants molt animats. Els llibres hi abundaven. No solament hi havia parades arrambades a les parets de l’edifici que havia estat convent de Sant Sebastià i sota les voltes, sinó que també n’hi hagueren al pati del cafè-restaurant ‘El Nuevo Noé’.

La revifalla del 1896 no fou altra cosa, al capdavall, que l’estiuet de Sant Martí d’aquells Encants, molt populars anys abans.”

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 45.

 

 

“ Entre la bibliofilia y la bibliomanía existe la misma diferencia que entre el apetito y la glotonería. Según la RAE, la bibliofilia es la pasión por los libros, y especialmente por los raros y curiosos, mientras que bibliomanía es la pasión de tener muchos libros raros o los pertenecientes a tal o cual ramo, más por manía que para instruirse. Me temo que yo estoy a caballo entre ambos términos, pero más tirando hacia el lado bibliómano.

Me encantan los libros, me chiflan, me ponen, me fascinan e, incluso ocasionalmente me obsesionan. Toda clase de libros, ficción y no ficción, y sin manías: me da igual bolsillo que cartoné, primeras ediciones o undécimas, encuadernación de lujo o tapas blandas cual septuagenario sin Viagra. No es que desdeñe los libros bonitos, y, puesto a elegir, prefiero una primera edición que la decimocuarta; pero lo que de verdad me importa es el contenido del libro. Esto suena bien, pero ahora empiezan los problemas.

Adquiero muchos más libros de los que puedo leer. Olvidémonos por el momento de la literatura y centrémonos en la no ficción. Soy adicto a los libros ‘peculiares’, cuando no abiertamente raros. Por ejemplo, y recurriendo sólo a los que tengo cerca mientras escribo esto, ahí veo el voluminoso tratado sobre los espejos de Jurgis Baltrusaitis, y más abajo Juego y artificio, de Alfredo Aracil, un ensayo sobre los

autómatas del Renacimiento y la Ilustración, y un poco más allá, cerca de un tomo acerca de la medicina en la época romana, veo la deliciosa Guía de lugares imaginarios, y junto a ella Los jardines del sueño, de Kretzulesco-Quaranta… Bueno, supongo que os vais haciendo una idea. He leído completos muy pocos de esos libros peculiares, pero sí fragmentariamente y, desde luego, todos los he hojeado con deleite”.

 

Article: “ Bibliomanía” de l’escriptor César Mallorquí, en el seu vlok: La Fraternidad de Babel. 31-03-2007.

Read Full Post »

“ Als darrers temps d’aquelles fires hi acudia l’Altés,(à) Roques amb boles, un dels venedors de llibres més absurds de l’època. El seu record s’ha perpetuat entre els llibreters de vell a través de les seves dites, amb una punta de grotesc. De les obres d’Alarcón en deia Arcons; del Rocambole, Roques amb boles – d’això li pervenia el sobrenom – ; estava convençut que les opera omnia eren òperes del Liceu, i del Kempis en deia, tranquilament, el Quint pis.

Tractava els llibres com si fossin una mercaderia qualsevulla. No mirava si hi mancaven fulls o no, ni menys si els volums eren desaparellats. Per a ell tot era bo. Si hi mancaven fulls, els hi afegia, tot i que l’afegitó fos d’un altre llibre. Si el comprador alguna        vegada se li queixava, s’encastellava en la numeració, que era seguida – ell ja havia fet per manera d’acoblar-la bé -, i no hi havia qui fos capaç de fer – lo caure del ruc.Va tenir una barraca de llibres al carrer de Còrsega, darrera mateix de la llibreria  ‘L’Arxiu’, d’en Joan Baptista Batlle. Era de Reus, i en aquest poble, com diu la dita, manxen…

Aquestes fires foren suprimides per l’Ajuntament al·legant l’existència del Mercat de llibres de Santa Madrona i el Mercat diumenger de la Ronda. Després ja no n’hi ha hagut cap més.”

  Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passsarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 44.

 

“ Muchos son los editores actuales que se comprometen a no renunciar a estos placeres, y sinceramente, no creo que el libro digital vaya a remplazar al libro analógico, sino todo lo contrario, va a convivir con la bibliofilia más renovadora. Desde aquí, quiero romper una lanza por aquellos editores que se esfuerzan por mantener los parámetros clásicos de la bibliofilia tradicional, como la editorial catalana Tabelaria del editor Antonio Agra, que mantiene el concepto original estampado con planchas de madera o cobre y siguiendo métodos absolutamente artesanales en la impresión o el artista alemán Emilio Sdun que traslada su editorial Prensa Cicuta desde Francfurt a Los Guiraos, Almería, conservando la tradición tipográfica centroeuropea o El Gato Gris Ediciones de Poesía del editor

vallisoletano José Noriega donde destacan sus trabajos serigrafiados, o Ahora Ediciones de Bibliofilia creada en Murcia en el año 2000 por Ángel Pina retomando los grandes formatos, los escritores de renombre y las grandes serigrafías realizada junto al editor parisino Yves Rivière, editando desde 1994 primero en París y ahora desde hace cuatro años en Barcelona, centrándose en la edición de libros ilustrados con obra gráfica original. Desde hace tres años ha comenzado una nueva línea editorial “ protagonizada por la fotografía” y otros muchos que no he nombrado pero que apuestan por la fusión entre las tecnologías más avanzadas y el empleo de los métodos artesanales, donde sobresale la aplicación correcta de la técnica, la calidad de los materiales y el amor al libro”.

Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, pp.4, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista,

http://www.redlibrodeartista.org/

 

Read Full Post »

mercat-llibre-santa-madrona1

Mercat Santa Madrona

“ El més pintoresc dels firaires, però, va ésser l’Adan. S’havia fet popular mercès a les seves rareses. Era aragonès i es tenia per home llegit. Bon punt ancorat a Barcelona es posà a comprar i a vendre llibres en un portal de la Rambla de les Flors. De més a més, acudia a les fires. Va tenir, després, botiga al carrer de la Palla i, finalment, barraca al Mercat de Santa Madrona. Tenia el geni atapeït. I acoblat amb aquest, el vici d’arribar tard a les fires. Com que muntava la parada a batzegades, mai no li quedava bé i sovint li queia. Aleshores s’enfutismava. Si, tot d’una, bufava el vent i se li importava la vela o els papers, el que fos, feia uns grans marramaus. Aquesta escena solia descabdellar-se a totes les fires un día sí i l’altre també. A Santa Madrona li succeïa tres quarts del mateix amb els papers de música. El vent – a Santa Madrona bufa sempre un vent revés, que és un misteri – se li emportava els fulls, els quals feien cabrioles volejadores damunt la vorera de la caserna fins que es cansaven i s’hi ajeien. Exasperat, es donava als dimonis; però no feia ni un sol pas per a recollir-los. Eren els vianants passavolants o els badocs de les barraques els que ho havien de fer i portar-los-hi al morro. Tenia el costum de fondre’s, tant de les parades de les fires i dels encants com de les barraques. Els seus companys, en aquest cas, havien de tenir cura dels establiments d’ell. Estava sempre a punt d’engegar discursos atapeïts de sentències. Es passava les hores discursejant.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 42.

mercat-llibre-santa-madrona1a

Mercat del llibre Santa Madrona

 

“ Una habitación sin libros es como un cuerpo sin alma”. Ciceró.

biblioacudit-mingote

 

exvlokis-color

Read Full Post »

josé montero alonso1

 

“Reconeixement de la importància que aquest comerç té és la seva universalitat. D’una a una altra llibreria de països diferents, s’estableixen correspondències i es comuniquen troballes i sol·licituds. Van, d’una a una altra part, notícies de tal edició, desitjos d’aquest o aquell llibre. Així, la bibliografia compta amb un excel·lent suport en la labor de les llibreries d’ocasió, moltes de les quals publiquen butlletins d’informació bibliogràfica, àvidament seguits i buscats per tots aquells, a tot el món, que estimen el llibre i vénen a formar com una noble i romàntica Internacional d’ell. Sense l’existència d’aquestes llibreries, moltes obres i edicions valuoses s’haguessin perdut, en passar del temps, en desfer-se llars i biblioteques. Són aquests llibreters els que estan gelosament a l ‘aguait de les possibles adquisicions, de les obres que poden tenir un interès en la valoració universal del llibre. Cultural i bibliogràficament, el comerç de les publicacions antigues té una gran importància. Gràcies a ell no han desaparegut moltes obres i edicions valuoses. I sabut és, que amb freqüència els Estats adquireixen, d’els qui a aquest comerç es dediquen, volums d’interès històric o literari”.

          Art. “Elogi i ànima del libre vell” de José Montero Alonso, a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 32.

 

pepys library1

Pepys Library

“ La Bibliofilia, en el sentido específico que hoy se atribuye a la palabra, de amor al libro como objeto de colección, surge propiamente del Renacimiento, en los siglos XIV y XV, época en que los humanistas, reyes, príncipes y grandes señores se dedicaron directamente o por medio de agentes especiales, a recorrer países de Europa en busca de manuscritos, cartas, autógrafos, incunables y otros tipos de libros raros.

El bibliófilo clásico, ejemplificado por Samuel Pepys, es un individuo que ama la lectura, así como el admirar y coleccionar libros, que frecuentemente crea una gran y especializada colección. Sabe, además, distinguirlas e identificarlas ya sea por la pureza de su texto, su tipografía, la calidad del papel y la encuadernación. Los bibliófilos no necesariamente buscan el poseer el libro que aman; como alternativa tiene el admirarlos en antiguas bibliotecas. Sin embargo el bibliófilo es frecuentemente un ávido coleccionista de libros, algunas veces buscando erudición académica sobre la colección, y otras veces poniendo la forma por sobre el contenido con un énfasis en libros caros, antiguos o raros, primeras ediciones, libros con encuadernación inusual o especial y copias autografiadas”.

Del vlok ‘Letraherido’ quan parla de la Bibliofilia. Http://www.letraherido.com/210401concepto.htm

pepys library2

Pepys Library

 

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

mercat llibres Palau1

Mercat de Palau, el que queda, o quedava.

“ Al carrer de la Diputació ( Balmes-Aribau), al darrera la Universitat i formant passadís amb el reixat, existeix des de 1967 el MERCAT DE LLIBRES “ANTONI PALAU”, que aplega ( aplegava) vint pavellons aparellats i és la continuació de les ‘barraques’ de Sta. Madrona, que desapareixeren del començament de la Rambla de Santa Mònica en direcció a les drassanes, amb motiu de la reforma del sector i per a donar espai a una prolongació del ‘metro’.

Un altre dia farem l’historial d’aquell mercat, interessant i pintoresc, on anava tothom i on s’iniciaren llibreters, alguns força coneguts, que després s’establiren en diversos indrets de la ciutat.

Unes vacants produïdes recentment a les casetes han permès que siguin ocupades per gent inèdita i jove, amb ganes de treballar. I la veritat és que es nota la seva presència. Aquesta aportació de sang nova, sempre que tots els firaires contribueixin, podria capgirar l’ensopiment actual. Algú ens demana recomanar als lectors que hi vagin sovint, que incloguin aquest mercat en les rutes que segueixen per comprar llibres. Hi trobaran, és clar, i en abundància, els inevitables ‘saldos’ o restes d’edició ( moltes vegades aprofitables), però al mateix temps exemplars no corrents i qui sap si quelcom més. És qüestió d’un xic de sort i sobretot, avui com sempre, de tenir paciència i de disposar del temps necessari per a dedicar-se a l’esplai, certament aconsellable, de recercar llibres”

          Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, p. 33.

mercat palau1

Mercat Palau – Fotografia de Marcel Albet Guinart

 

 

Literary Curiosities

“ Debe ponerse atención al distinguir al bibliófilo del bibliómano. El bibliófilo no se desprende de la idea de que los libros son para leerse. El bibliómano les da otros usos: los lleva consigo como si fuesen talismanes, se pasa horas contemplando sus encuadernaciones, sus ilustraciones, sus portadas. Hay quien dice que incluso se prosterna frente a ellos, en silente adoración, dentro de ese templo chino que nombra biblioteca. Los bibliómanos no son todos iguales. Hay numerosas subdivisiones. Algunos se ocupan únicamente de libros intonsos; otros de libros impresos en negras o en cursivas; otros más de primeras ediciones; y los hay que sólo se dedican a las encuadernaciones curiosas o famosas; mientras que algunos más se dedican a la colección de temas específicos. Todos coinciden, empero, en que el mérito intrínseco del libro es secundario en comparación con su valor mercantil y su escasez excepcional”.

“El biblioclasta inglés” de William Shepard Walsh,a A Handy-Book of Literary Curiosities, J.B. Lippincott Co., Philadelphia, 1892, citat a Jaime Moreno Villarreal, De bibliomanía, Un expediente, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 219.

de bibliomanía un expediente

Read Full Post »

Older Posts »