Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibreria antiquària’

Manuscrit de les obres de Petrarca

“L’home al qual s’ha donat el nom de ‘pare de l’humanisme’ o ‘el primer home modern’, el poeta Francesco Petrarca, és també, no sense raó, anomenat el pare de la bibliofília moderna “.

 DAHL, Svend: Historia del libro, Alianza Universidad, Madrid, 1985, pp. 83.

 

“El libro se gasta, y en España se gasta más que en ningún otro país. En España – causa bochorno decirlo – , en muchos pueblos apartados, viejos, históricos, se enciende todas las mañanas el fuego con hojas de libros antiguos. Todavía no han pasado por esos caserones de las históricas y solitarias ciudades los bibliófilos. Se gastan los libros en España más que en ningún otro país.¿Por qué un librero-anticuario de París puede ofrecer al aficionado un libro del siglo XVI o XVII en forma irreprochable, sin un rasguño, sin una mancha, y es, por el contrario, raro que eso pueda hacerse en España? ¿Acaso los verdaderos libreros-anticuarios de París tienen más cuidado de los libros que los de Madrid? Puede ser; los libreros de París arreglan y componen el libro antes de entregarlo al comprador, lo limpian, lo encuadernan primorosamente, lo acicalan y después piden por él tres veces más que pediría un librero de Madrid. Es posible que se deba a este cuidado de los libreros la abundancia de volúmenes irreprochables en el comercio francés; pero también hay en ello un motivo más amplio y más hondo. La vida española, en los siglos pasados, ha sido más dura y áspera. La guerra ha absorbido todas nuestras energías. El medio español – físico y moral – es otro. El libro era peor tratado que en Francia. No hablamos de las grandes bibliotecas, sino del volumen corriente, del libro que es llevado por la casa de una parte a otra. Esos libros son los que constituyen el fondo de las librerías de viejo. Y si esos libros, generalmente, en París se hallan limpios e íntegros, en Madrid es raro hallarlos sin desgarrones, manchas y remiendos. El libro viejo es un índice de cultura. Lo es en cuanto al estado material de los volúmenes; y lo es en cuanto a la clase de libros que se encuentran en las librerías de viejo.¿Qué libros franceses, por ejemplo, se han leído más en España durante el siglo XVIII? Examinad los puestos de libros viejos; tendréis, repasándolos, una imagen de la mentalidad, del gesto, de las direcciones del público español en aquella época. ¿Que autores españoles ha preferido más el público español en la primera mitad del siglo XIX? Daos una vuelta por las librerías de viejo; veréis palpablemente cómo la literatura es especulación mental de minorías selectas, y cómo son las minorías selectas las que crean, a la larga, los valores literarios, y no las grandes masas de lectores: grandes masas que son las que leían estos millares y millares de libros anodinos, deleznables”.

Article: “En la feria de libros viejos”, Azorín a ABC Madrid del 11 d’octubre de 1922, p.3

http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1922/10/11/003.html 

Cuesta Moyano ( anys 20)

 

Anuncis

Read Full Post »

“Des del naixement de la impremta, les fires van ser un lloc important en el procés de comercialització del llibre. Aquestes tenien uns privilegis que agilitaven la compravenda dels diferents productes. En concret, en el cas del llibre, suposaven els següents avantatges:

. El transport s’abaratia per que es podia aprofitar l’enorme afluència de carros amb mercaderies.

. Les transaccions eren més còmodes, a l’existir en elles els canvistes que feien factibles els canvis de moneda de diferents països.

. L’afluència de gent a aquestes fires augmentava les possibilitats de compra.

. Els llibreters i impressors es reunien en elles a intervals regulars, el que facilitava que poguessin saldar els seus deutes. També possibilitava que adquirissin nou material tipogràfic necessari per fondre i gravar els caràcters i anunciar la propera publicació d’un llibre assegurant que no anava a ser publicat per un altre col·lega.

Les fires més importants de l’Europa dels segles XVI i XVII van ser la francesa de Lió (Lugduni), les de Frankfurt i Leipzig a Alemanya i l’espanyola de Medina del Campo.

La fira de Lió va ser, en principi la més important, per trobar-se en un nucli comercial molt actiu que posava en contacte les mercaderies procedents de França, Itàlia, Alemanya i Suïssa. Sedes, espècies, arròs, ametlles i plantes medicinals passaven per aquesta ciutat per a ser distribuïdes a tot Europa.

Entre els privilegis que es concedien a aquesta fira destaquen:

. Es respectava escrupolosament el secret professional dels comerciants per part de les autoritats.

. No s’exigia que mostressin els llibres de comptes.

. Estava autoritzat el préstec amb interès (usura).

. Es permetia que els estrangers entressin i sortissin lliurement del regne i estaven exempts de represàlies. Els seus mercaderies no estaven subjectes a cap tipus d’impost.

La fira se celebrava dues vegades a l’any per un període de 15 dies cada vegada. Els comerciants acudien a les seves carromatos i s’instal·laven als carrers i places més cèntriques de la ciutat.

La fira de Frankfurt va adquirir importància en el transcurs del segle XVI. Es caracteritzava pel comerç de draps procedents d’Anglaterra i els Països Baixos, el vi del sud d’Europa i els productes manufacturats alemanys.

Donada la importància de la impremta alemanya, per ser el bressol d’aquest invent, la venda de llibres va acudir aviat a aquesta fira. La major part dels llibreters procedien de Leipzig, Wüttenberg i Heildelberg.

A Frankfurt es reunien en un carrer anomenada “dels llibreters”, on es podien adquirir, com a Lió, tant els últims llibres impresos, com els materials necessaris per a la fosa de caràcters i matrius.

En aquesta fira es donaven dos tipus de comerciants del llibre:

. Els que des de les portes i finestres de les seves botigues cridaven els nous títols als transeünts.

. Els quincallers, venedors ambulants, que venien almanacs, plecs solts, i imatges per tota la ciutat.

Al costat d’aquests van aparèixer també:

. Fonedors i gravadors de caràcters que venien els seus materials.

. Gravadors de fusta i coure que buscaven feina.

. Autors, que venien a veure si les seves obres tenien èxit o a trobar un editor que els publiqués la propera obra. També acudien a la recerca de treball com a traductors o correctors de proves.

Fonedor de tipus. Xilografia de Jost Amman. A: Schopper, Hartmann. Panoplia omnium artium. Frankfurt, 1568.

Però la principal novetat i aportació d’aquesta fira va ser la publicació dels primers catàlegs de llibres. El primer pas va consistir en la publicació d’un catàleg de les obres de cada editor, que ell mateix imprimia per difondre-les. Molt aviat van aparèixer també els catàlegs col·lectius. Des 1564, un llibreter d’Augsburg va començar a editar un catàleg amb els llibres posats a la venda en cada fira.

A partir de 1598 va ser el consell de la pròpia ciutat de Frankfurt qui va començar a editar aquest catàleg de forma oficial. Es publicarà sense interrupció fins al segle XVIII, convertint-se en una font fonamental per a la història del llibre i de les bibliografies.

Extret de: “El comerç del llibre“, del web http://www.hiperlibro.net, i no posa autors. La web citada actualmente no apareix a Infinet. Però avui ho he vist en castellà a: http://mural.uv.es/pacerto/trabajofinal.html , un treball de final de carrera de la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de València, fet per Patricia Cervera Torrijo l’any 2006 i titulat:  “El libro moderno y el nacimiento de la documentacion”.

 

Read Full Post »

“L’únic Manual del Llibreter que consulta és la fisonomia del comprador: un somriu, un altre sospira, aquest arrufa l’entrecella, aquell es mossega els llavis; el cinquè, més experimentat, tocarà vint volums abans de posar la mà sobre el llibre que sotja: tots, a la fi, es traeixen d’una manera especial que no s’escapa al venedor de carrer, tan subtil, tan astut com un diplomàtic del gabinet de Saint-James.
L’aspecte del llibreter de carrer és molt semblant al dels seus llibres, sotmesos a les vicissituds atmosfèriques, arrelats i endurits per l’aire, tacats i groguencs per la pluja, colpejats i ressecs pel vent.
A vegades és la vella semblant a les bruixes de Macbeth, contemporània dels llibres de la seva ‘paradeta’: la lectura de novel·les en la seva joventut, potser la va conduir a vendre-les o a fer-se la drapaire de la moderna llibreria.
Altres, és un jove que xerra i riu amb la florista o amb la quincallaire veïna, contemplant els toca-sons, mirant a les dones i irritant als gossos; dins d’un mes revendrà localitats a la porta del teatre.
Aquí, és un matrimoni que es torna per fer guaita, com a les portes del Louvre, al costat dels pitjors literats. Una destitució, una reforma administrativa no deixa algunes vegades altre recurs a empleats que vivien més calents en una oficina que a la vorera d’un moll. No els hi queda més d’un pas per convertir-se en enllustradors.
Allí, un exllibreter, un antic escriptor es consolen de la seva decadència rodejats encara de llibres, malgrat del bany que els llibres els hi ha donat. No veiem militars retirats convertits en cotxers?

Per alguns, la parada és el pedestal de la llibreria; per altres és l’últim esglaó. Molts llibreters han sortit d’aquí; molts han rodat fins allí. Els llibres que pateixen la picota de la ‘paradeta’ a l’aire lliure, són de dues classes: joves i vells; aquests, llençats ignominiosament de les biblioteques públiques, deteriorades totes les seves costures, molt usades les seves pàgines, són tota la literatura mediocre del segle XVIII, poesies de l’Almanac de les Muses, repertori del Teatre Italià i de l’Òpera Còmica, històries filosòfiques i novel·les eròtiques; aquells, tirats al mercat fora de les llibreries pels cracs o les rebaixes, immundícies del nostre mal gust literari o desgraciats nàufrags a la recerca de port, obres mestres de l’Imperi i tristes despulles de glòries acadèmiques”.

LACROIX, Paul: “Els aficionats als llibres vells”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 61-63.

 

 

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

 

“ Esta pasión ( la bibliofília), que tanto se vitupera y que se la mira casi como un objeto de desprecio, alcanza sin embargo, mas ó menos, á los aficionados instruidos y racionales, les proporciona puros goces y hace su completa dicha. Si poseen colecciones ó series de ediciones de una obra ó de un impresor célebre, un volumen que les falte para el completo, les contraría mucho mas que si se tratase de una cosa seria. Aparece por fin en la tienda de un librero ó en una almoneda un hermoso ejemplar de aquel libro, objeto de sus deseos y de sus infatigables diligencias, ¿ se admirarà nadie de que le paguen á un precio que parece exhorbitante, aunque en realidad sea menor del que verdaderamente vale? Personas hay que tienen por una insigne locura pagar á peso de oro tal ó cual volúmen que no comprarian por un precio ínfimo, sino tuviera tres ó cuatro líneas mas anchas las márgenes que tal otro. Sin duda que esto debe parecer un poco tonto, pero siempre será mas escusable que otras muchas pasiones humanas: esta por lo menos es de aquellas que á nadie perjudican”.

Extret de  Constantin, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas”; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, pp.9.

El podeu llegir a : https://books.google.es/books/about/Biblioteconom%C3%ADa_%C3%B3_Nuevo_manual_complet.html?id=9EsXoMqG0aUC&redir_esc=y

 

Read Full Post »

Incipit de la Gramàtica de Mates

 

“ A començaments del segle XVI existia a Barcelona una biblioteca particular importantíssima, formada a darreries del segle anterior, que hauria esdevingut d’un valor transcendental per a poder establir el procés de la introducció de la impremta a la nostra Península, si no s’hagués perdut totalment, o n’hagués restat tan sols un inventari. Ens referim a la que formà Pere Joan Mathoses, humanista rellevant de l’època, i el qual no és altre que el revisor de la cèlebre Gramàtica d’en Mates, estampada l’any 1468 ( Aquesta data, però, ha estat recusada per diversos bibliògrafs i erudits, i defensada la seva autenticitat per altres), per Joan Gherling, que tantes discussions ha promogut. Pere Joan Mathoses, prevere beneficiat de l’església del Pi, mestre en arts, home de lletres, erudit i molt al corrent de la producció intel·lectual del seu temps, segons document notarial del 13 d’abril de 1505, descobert per Sanpere i Miquel, llegà en bloc tots els seus llibres a l’església de Nostra Senyora del Pi, amb la condició que es construís un local exprés per a llur conservació, la qual cosa demostra la importància que tindria aquella biblioteca, i que, home de lletres com era Pere Joan Mathoses, no mancarien en ella els llibres que havia produït la impremta catalana fins que ell va traspassar. Dissortadament, com hem dit, aquesta biblioteca es considera perduda, car malgrat les moltes recerques que s’han fet no s’ha pogut trobar. Catalunya ha estat sempre molt dissortada en això,car per haver-se perdut els documents probatoris, definitius, no ha pogut demostrar la seva prioritat en certs fets cabdals de la cultura, com és el de la introducció de la impremta a la Corona d’Aragó, i la seva intervenció en altres, afectes al desenvolupament de la història peninsular.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 149-150.

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

… pero peor lectura.

No es solo cuestión de dinero por lo que aumentan quienes se desprenden de los libros, ya que a veces es solo 1 euro el que consiguen por ejemplar ( ediciones como la de los clásicos de TRV). Es sobre todo otro tipo de crisis la causante: la de la lectura.’¿No te das cuenta de que las generaciones jóvenes no tienen más de diez libros en casa?’, dice con cierto pesar el librero de la madrileña librería de viejo El Galeón, José González, para quien está claro que aquí, al contrario que en otros países europeos, no hay una renovación lectora. Le cuesta entender cómo es posible que se le dé tanto valor a la cultura de la rapidez y la poca profundización.

Y además la red.

Fernando Contreras, presidente del Gremio de Libreros de Madrid, habla de un presente en crisis para los libros usados, y se lamenta del daño que internet les hace.¡’Fue lo primero que nos dañó, antes de que llegara la crisis. Además, en Internet no todos lo hacen de modo legal… Esto está empezando a ser heroico’.

Para Luis Domínguez, en cambio, las nuevas tecnologías serán la clave para el librero del futuro. Este apasionado de su trabajo cree con firmeza en un cambio no muy lejano en la educación. Una variación que tiene que ver con una vuelta a la lectura. Antes de irnos, y tras regalarnos un ejemplar de una de sus obras más queridas, nos hace un guiño:’¿Saben qué hace un librero cuando descansa?. La respuesta, hermosa, no podía ser otra: leer.

¿Cuánto cuesta un libro viejo?.

El estado de conservación del libro, el número de ejemplares de la tirada en cuestión, lo raro o difícil que sea de encontrar, el dueño que haya tenido, si está firmado… Son muchos y a veces muy variables los factores que influyen en el  precio que se paga por los libros usados. A veces incluso se puede llegar a comprar simplemente por el peso… otras por el título… Y hay ejemplos de obras, como las escritas por Lorca, que, sin llegar a ser antiguas, se cotizan muy caras, sobre todo si son primeras ediciones.

 

Paula Arenas, a https://www.20minutos.es/noticia/1104812/0/librerias/segunda/mano/

 

 

Read Full Post »

delfin luis de francia

“ Hi ha col·leccions de valor incalculable, entre elles són famoses vàries que posseeixen totes o gran nombre de les infinites edicions de la Bíblia; les que estan formades per edicions d’un sol clàssic, com, per exemple, les de Ciceró i Horaci, que posseeix la biblioteca de Leipzig; la de les edicions ad usum Delphini; les col·leccions dels volums impresos pels Aldos, Comino, Bodoni, i els ja citats Elzevirios i, últimament, els Didot; les dels clàssics de Maittaire, Foulis, Barbón, etc. Són així mateix molt buscats els llibres que pertanyen a la infància de la tipografia, anomenats incunables, principalment, les primeres edicions dels clàssics antics, aquestes edicions prínceps. També es dóna gran valor a les edicions adornades amb miniatures o lletres inicials miniades, o impreses en pergamí o un altre de matèria poc usual, com la Història de l’amiant”.

FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 26-27.

aldos1

bodoni1

elzevir1

 

 

 

la escalinata2

Libreria La Escalinata (Madrid)

“  ‘Habría que precisar en primer lugar’, nos señala el editor Manuel Arroyo, ‘ qué es la bibliofilia; yo creo que podríamos diferenciar entre la bibliofilia clásica; es decir, la encuadrada en el ámbito estricto del libro antiguo, bien hecho, primorosamente elaborado, y la llamada bibliofilia de ediciones facsímiles, ahora muy en boga’. Existe, no obstante, en los círculos bibliófilos de Madrid, cuyo eje central son las llamadas ‘ librerías anticuarias o bibliófilas’, un marcado sentimiento de recelo, cuando no de desprecio, hacia las ediciones facsímiles. ‘Eso no es bibliofilia, es un mercado para nuevos ricos. Un mercado con una lista de clientes fabricada de antemano, a los que se convence de que esto es muy bonito y dentro de diez años se triplicará su valor actual’, nos manifiesta el dueño de la librería Escalinata, de Madrid…

 

librería Bardón 1

En materia de precios, el mutismo es general, ‘ porque se ha exagerado una barbaridad en la prensa’. Sin embargo, grosso modo, se puede afirmar que no es ni mucho menos imposible hallar buenas ediciones a precios asequibles a casi todos los bolsillos.

librería del prado 1

 

Actualmente, y pese a que el interés por la bibliofilia registre un auge continuo, el problema estriba en que cada vez es más difícil hallar un material verdaderamente interesante. Y para colmo no estamos en Francia, en donde todos los días hay subastas, como la del hotel Drouot, en París’, se lamenta Luis Bardón. Por el contrario, el propietario de la librería del Prado, especializada fundamentalmente en folklore y literatura de principios de siglo, no se muestra muy amigo de las subastas, ‘porque los precios se disparan; recuerdo que por un libro que yo estaba vendiendo a seiscientas pesetas se estaba pujando cerca de las 5.000’.

 

Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/bibliofilia/mundo/joyas/papel/elpepicul/19810212elpepicul_10/Tes

la escalinata Madrid

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

mercat llibres Palau1

Mercat de Palau, el que queda, o quedava.

“ Al carrer de la Diputació ( Balmes-Aribau), al darrera la Universitat i formant passadís amb el reixat, existeix des de 1967 el MERCAT DE LLIBRES “ANTONI PALAU”, que aplega ( aplegava) vint pavellons aparellats i és la continuació de les ‘barraques’ de Sta. Madrona, que desapareixeren del començament de la Rambla de Santa Mònica en direcció a les drassanes, amb motiu de la reforma del sector i per a donar espai a una prolongació del ‘metro’.

Un altre dia farem l’historial d’aquell mercat, interessant i pintoresc, on anava tothom i on s’iniciaren llibreters, alguns força coneguts, que després s’establiren en diversos indrets de la ciutat.

Unes vacants produïdes recentment a les casetes han permès que siguin ocupades per gent inèdita i jove, amb ganes de treballar. I la veritat és que es nota la seva presència. Aquesta aportació de sang nova, sempre que tots els firaires contribueixin, podria capgirar l’ensopiment actual. Algú ens demana recomanar als lectors que hi vagin sovint, que incloguin aquest mercat en les rutes que segueixen per comprar llibres. Hi trobaran, és clar, i en abundància, els inevitables ‘saldos’ o restes d’edició ( moltes vegades aprofitables), però al mateix temps exemplars no corrents i qui sap si quelcom més. És qüestió d’un xic de sort i sobretot, avui com sempre, de tenir paciència i de disposar del temps necessari per a dedicar-se a l’esplai, certament aconsellable, de recercar llibres”

          Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, p. 33.

mercat palau1

Mercat Palau – Fotografia de Marcel Albet Guinart

 

 

Literary Curiosities

“ Debe ponerse atención al distinguir al bibliófilo del bibliómano. El bibliófilo no se desprende de la idea de que los libros son para leerse. El bibliómano les da otros usos: los lleva consigo como si fuesen talismanes, se pasa horas contemplando sus encuadernaciones, sus ilustraciones, sus portadas. Hay quien dice que incluso se prosterna frente a ellos, en silente adoración, dentro de ese templo chino que nombra biblioteca. Los bibliómanos no son todos iguales. Hay numerosas subdivisiones. Algunos se ocupan únicamente de libros intonsos; otros de libros impresos en negras o en cursivas; otros más de primeras ediciones; y los hay que sólo se dedican a las encuadernaciones curiosas o famosas; mientras que algunos más se dedican a la colección de temas específicos. Todos coinciden, empero, en que el mérito intrínseco del libro es secundario en comparación con su valor mercantil y su escasez excepcional”.

“El biblioclasta inglés” de William Shepard Walsh,a A Handy-Book of Literary Curiosities, J.B. Lippincott Co., Philadelphia, 1892, citat a Jaime Moreno Villarreal, De bibliomanía, Un expediente, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 219.

de bibliomanía un expediente

Read Full Post »

revistes llibreria antiquària

“ la llibreria antiquària hispànica té una gran tradició i un gruix cultural innegable. València i Barcelona, receptores a través d’Itàlia de la novella impremta i fautores de les primeres obres d’estampació tipogràfica, mantingueren una qualitat secular en les arts del llibre, amb Saragossa, Medina del Campo, Lisboa, Toledo, Sevilla i Alcalá de Henares. Més tard, l’escola dels grans impressors històrics produí obres de factura impecable ( premses d’Ibarra, de Sancha, de Cano, a Madrid; de l’aragonès Montfort, Cabrerizo i els germans Orga, a València, etc.). De tota aquesta gran producció de llibres n’ha pervingut el fons, més o menys neulit, que encara alimenta l’alta llibreria antiquària peninsular.

impremta ibarra 1

D’un passat tan esplèndid i opulent no n’han derivat, però, els resultats que calia esperar. Les guerres civils, els aldarulls i cremes de convents, la desídia, la tómbola irracional de les desamortitzacions, junt amb la indiferència respecte d’un comú passat històric – ni conegut, ni estimat – constituïren els factors negatius que malmeteren les possibilitats del que hauria pogut ser una pròspera llibreria antiquària a l’estil de les que tenen els italians i els francesos ( per esmentar només els pobles mediterranis de més afinitat amb nosaltres). A casa nostra el llibre antic i de vàlua s’ha rarificat o s’ha destruït totalment, i el llibreter antiquari peninsular no pot competir, ni en quantitat ni en qualitat, amb els mercats francesos o italians, països que no han fet del llibre protagonista passiu de la mala història.

impremta orga 1

A part les circumstàncies indicades, entre nosaltres la llibreria antiquària queda molt per sota de l’organització intel·ligent que trobem a França i a Itàlia, on les vendes i subhastes de les grans biblioteques i conjunts de llibres es corresponen amb uns mètodes adequats de comercialització i selecció, tradicionals i de gran solera. Nosaltres no podem, ara i tant, aspirar a nivells superiors que ens acostin a l’eficiència i categoria de les llibreries antiquàries dels països que hem citat, i menys encara dels anglo-saxons. Les llibreries de Florència i Milà, o de Paris i Roma, i àdhuc les de Lisboa, són superiors a les nostres i l’ambient en general ( mostres, revistes, catàlegs, manifestacions d’alta bibliofília, relligadures d’època, etc.), assoleix un sostre molt més alt que el que és corrent i mitjanet a les nostres latituds.

Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, article introductori. “Tradició de llibreria”, pp. 3-4.

impremta sancha 1

 

 

senyal1

 

“ ¿Cuál es la diferencia entre un libro raro, escaso, antiguo, y usado?. El término ‘raro’ suele ser utilizado de forma muy ligera en la actualidad, por lo que ha perdido el significado apropiado y se ha convertido en una especie de sinónimo de ‘costoso’, o de ‘viejo’. Y, aún más, hay personas que pagan cifras relativamente elevadas por ejemplo ‘raro’ sólo porque era de los años veinte, y a pesar de que cualquier persona podía comprar otras diez copias de ese libro esa misma tarde.

El término ‘escaso’ no se utiliza tanto como raro, y quizá por ello conserva su significado apropiado: Cuando un librero dice que un libro es ‘escaso’, está diciendo que no hay muchas copias disponibles.

En cambio, la palabra ‘antiguo’ nunca es utilizada por los libreros. Si usted ve un negocio en el cual le ofrecen ‘Libros antiguos’, puede estar seguro de que en esa librería no saben nada de libros. Pero no deja de resaltar la importancia de separar este término de la palabra ‘anticuario’. Esta palabra, que se refiere a las casas de venta de objetos viejos, tiene una larga historia, y muy interesante. Se vienen a la mente los libros que pertenecieron a dos o más generaciones anteriores, cuyos contenidos difieren mucho de los actuales, en referencia a las historias, las artes, la ciencia, etc. Es un término agradable, con un cierto glamour.

Cuando se habla de ‘usados’, se suele hablar de libros de ‘segunda mano’. Esto no es valorativo, sino que es un término neutral, que en el mejor de los casos se utiliza para denominar a un libro que está muy cuidado, aunque se nota que ha sido leído; y en el peor, para hacer referencia a un libro que sólo se compraría si no existiesen más copias del original.

Si un libro es realmente escaso, no permanecerá a la venta durante mucho tiempo. Incluso muchas guías de precios de internet dan valores falsos, y por seguir esos precios muchos libreros se pierden de realizar buenos negocios. Por ello mismo, muchos recomiendan tener mucho cuidado con el e-commerce”.

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”. Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514.

 

exvlokis blau2

 

Read Full Post »

Older Posts »