Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibre antic’

56 fira llibre

“ Una fira és una barreja de festa i de mercat. El fet és que els llibres aprofiten l’ocasió, com anuncia el nom de la fira, i surten de les llibreries per anar a trobar els lectors com per fer-los adonar de la seva existència i oferir-los una possible i agradable relació íntima. Tots els llibres i tots els lectors esperen l’ocasió de trobar-se i aquesta és una bona oportunitat perquè es trobin. Les fires fan la feina de les mitjanceries, són una mica celestines i no hi ha res que faci més contents els llibreters que quan el passejant curiós, troba el que buscava o es deixa sorprendre per l’atracció d’una coberta o per les paraules que li dirigeixen des de la contracoberta. En el cas dels llibres vells, de les llibreries de vell, o de les llibreries que mantenen un fons en que es barrejen llibres moderns i vells, aquesta sortida és a més una segona o tercera oportunitat, com unes segones o terceres núpcies, una nova vida.

 

               Aquesta barreja de festa i de mercat que és la fira, és un gest vital, agosarat, racoleur  que dirien els francesos, i que podriem traduir per seductor, destinat a seduir o enganxar lectors, que jo trobo molt propi de l’ofici de llibreter perquè una de les seves feines és trobar lectors i demostrar-los que els llibres formen part de la vida, són un dels components essencials de la vida, de la mateixa manera que ho són l’amistat, l’amor, l’alegria, els negocis, l’ambició, la tendresa…, en fi tot el que fa la vida més agradable i fàcil i entenedora i digne de ser viscuda.”

                Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

 

               “ ¿Quiere usted relatarme algo sobre su pasión de bibliófilo?.

Jamás me había preocupado de bibliofilia. Pero entendiendo que todo buen editor debe conocer a fondo su oficio, comencé a formarme una colección técnicoprofesional, en la que figurasen los mejores tratados de imprenta, tipografía, encuadernación, grabado e ilustración aparecidos en todas las lenguas cultas. Al mismo tiempo me pareció indispensable poseer un buen fondo de obras de historia del arte que pudieran servirme de base para documentarme en mis trabajos.

               Salí, pues, a viajar por Europa, visité las mejores librerías, las exposiciones, los talleres de los encuadernadores e impresores; y así, manejando libros de cultura y descubriendo de día en día las maravillas que en su confección se hacían, casi sin  darme cuenta me encontré dando gusto a mi nueva e inevitable inclinación. De manera que me encontré con que era un bibliófilo más, sin haber querido serlo.

               Actualmente poseo una biblioteca particular compuesta por más de 6.000 volúmenes, entre los cuales hay unos 2.000 de ediciones esmeradísimas, unos 1.000 de libros técnicoprofesionales que ofrecen un gran interés, unos 3.000 en papel de hilo y un centenar de piezas de extremada rareza, que pueden calificarse de verdaderos tipos de suntuosidad y belleza bibliográfica”.

                Entrevista feta per E. Giménez Caballero a Gustau Gili, en el diari El Sol, el 14 de noviembre de 1928, a la página 1.

 

          

 

Read Full Post »

la librería ambulante              la librería encantada

             Estic de sort, els quatre últims llibres que he llegit m’han agradat molt, ho he passat molt bé i els he trobat molts curts.

            Sóc català i m’estimo més llegir en català que en castellà, però així i tot, malgrat tot, això del bilingüisme és una ganga, volia posar ‘txollo’, però crec que no és gaire correcte, el cas és que és una gran sort poder llegir en català i en castellà.

            Els tres últims llibres no estan traduïts al català, La librería ambulante, La librería encantada i La vida cuando era nuestra, no sé que esperant per fer-ho, estic segur que en vendrien molts, són tres grans llibres, i més si els que els lleigeix s’estima els llibres com a tals, doncs en els tres les llibreries i els llibres en general jugant un paper molt important en les històries que ens expliquen.

la vida

            Segur que els dos primers, en anglès, idioma original, encara deuen ser millors, però així i tot, estan molt molt bé. Crec que la prosa té avantatge sobre la poesia, no és tan complicat explicar les coses com inventar-les. La poesia és difícil, la majoria de vegades, i si no està escrita en el teu idioma encara ho és més. De vegades no hi ha per on agafar-la, i si es traduïda encar menys, crec que la poesia  hauria de ser llegida sempre en el idioma original, traduïda perd moltes moltes coses, crec que ho perd quasi tot, no és el mateix, no és el que les escriu vol dir, vol mostrar, vol ensenyar, vol…, vol moltes coses i en un altre idioma ho miris per on ho miris no té res a veure, la traducció de la poesia traeix tot allò que l’autor vol dir.

            El quart, el millor, el més llarg i el que més curt s’ha ma fet, de Care Santos: L’aire que respires, en català. Sembla que això dels llibres en català deu ser alguna cosa molt difícil, i sembla que més cara.

l'aire que respires

            Opinió de poc llegit, d’ incult, doncs no sé res de literatura, he llegit uns quants llibres i en tinc una cua que no l’acabaré mai, i això que intento escollir-los molt, procuro llegir pocs o , ara, cap best-seller, la meva mania és aprendre coses sobre llibres en general i sobre bibliologia en particular, per aquest motiu llegeixo llibres sobre tipografia, impremta, història del llibre, enquadernació, i sobre tots els temes més o menys relacionats amb el món dels llibres.

            Aquests quatre últims són tres novel·les, però els llibres hi són tant o més que en algún manual de enquadernació, manual de enquadernació que estic buscant en català i no hi ha manera, segueixo buscant, alguna cosa hi ha, diuen ; a les biblioteques de la Diputació no, ja els hi he dit, més o menys, i m’han dit que hi ha llibres sobre enquadernació, però són en castellà, anglès i altres idiomes, però en català només hi ha tres llibres semblants, un sobre una exposició, un altre és un catàleg i l’altre és sobre enquadernació mudéjar, o sigui, res. Espero que es posin al dia.

hermenegildo

                                                     (exposició BC 2005)        
                                                       brugalla enquadernador          
                                                               (exposició BC 2001) 

ofici i art ok

                               (petit catàleg exposició a Artesania de Catalunya 2007)

        El que volia dir es que recomano aquest quatre llibres, em semblen molt bons, bé, a mi m’han agradat molt, i a part de les històries també vull dir que les enquadernacions, la presentació, el paper, la lletra i més coses estan força bé, sobretot en el tres primers, una cosa que no es normal que passi avui dia.

Read Full Post »

                El llibre a la humanitat

                        És com el sol a la terra,

                        Que les tenebres desterra

                        I al seny dóna claredat.

 

                        El tracte amb els llibres dóna,

                        Cert relleu a la persona.

 

                        La bella relligadura

                        És del llibre clau segura.

 

                        D’Eiximenis, metge i Llull.

                        N’aprofitaràs tot full.

 

                        El llibre és capsa tancada

                        Que’l mateix hi pots trobar

                        Una història singular

                        Que una ciència emmetzimada.

 

            A la Revista de Llibreria Antiquària, n14, p. 17.

revista llib ant numero 0

 

 

 

 

               “ Antonio Mingote hizo en el año 1975 un dibujo para el ABC que es mucho más que una viñeta: Ha venido a pedirme tu mano ese joven que tiene una tienda de libros. Le he dicho que vuelva cuando tenga un porvenir.”.

 

mingote1

          Frase-Acudit extret d’una conferència de Juan F. Pons León, llibreter de Zaragoza, en el Curs sobre Llibre Antic fet a Jaca el 2009  , dirigit per Manuel José Pedraza Gracia. ( curs que recomano doncs s’aprenen moltes coses sobre llibre antic).

Read Full Post »

 

 

 

                  

 

          “ Actualment hi ha qui no sap què és un ‘ex – libris’, perquè no n’ha vist mai cap. D’altres, solament els han perdut de vista. Direm, doncs, per començar, que aquest és el nom que es dóna al signe, símbol o emblema, generalment gravat, o bé imprès en un petit full de paper que s’aplica o enganxa a la coberta interior d’un llibre per tal d’identificar el seu propietari.

           L’ùs dels ‘ex – libris’ va començar a Alemanya a principis del segle XVI, i no es va introduir a França fins ben entrat el 1600. Al començament era sols un simple escut o emblema, per evolucionar més tard donant lloc a petites obres d’art gràcies al gravat fet en fusta, a l’aiguafort o bé en metall. El seu col.leccionisme no sorgeix, però, fins el darrer terç del segle passat, que és precisament quan apareixen a casa nostra, gravats pels millors artistas i estimulats pels bibliòfils i altre gent relacionada amb els llibres i l’art de la lletra impresa. Fou l’artista reussenc Ramon Casals i Vernis, qui el 1889 dibuixava al carbonet, per encàrrec del seu paisà, el llegendari bibliòfil Pau Font de Rubinat, el que pot considerar-se el primer ‘ex – libris’ català de l’època moderna.” 

          Article: “Hem tornat a veure ‘ex – libris’” de Lluís Bonet i Punsodas a Revista de Llibreria Antiquària, número zero,octubre 1980, pp.20.

 

                              

 

           “ Un librero de viejo aspira a tener todos los libros del mundo y ser el único del mundo. No porque le reporte más dinero, sino por absoluta vanidad. Es un hecho muy borgiano, quizá porue Borges fue bibliotecario, una manera distinta de ser librero de viejo. Por otra parte, el librero de viejo tiene un sentido cinegético muy acusado y un sentido aguzado de la seducción para conseguir algo, en este caso, un libro, aunque lo más paradójico de todo es que un librero de viejo comienza con diez mil pesetas y ningún libro y termina con diez mil libros y ninguna peseta”.

            Paraules de Constantino Gómez ( Tino Vetusta) en una entrevista feta per Víctor Guillot, al diari La Nueva España de Gijón, el 4 de gener de 2010.

 

                                        

Read Full Post »