Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘intons’

sant antoni 2

               “ Com s’aprèn això de ser bibliòfil ?- riu-. Jo no he anat a cap acadèmia de bibliòfils. Suposo que s’aprèn amb el temps, a base de veure molts llibres i molts llibreters i estar amb gent que en sap més. D’aquesta manera, s’acaba per començar a distingir els exemplars bons.

               Amb Casanova un aprèn que els lloms de color terra no tenen perquè excitar tots els bibliòfils. Hi pot haver una persona que no vulgui res de segona mà i tingui llibres contemporanis magnífics. Llibres nous, llibres vells, tant se val, mentre acabin per satisfer l’afany de l’amant del llibre. Ell no trobarà res avui, potser perquè tampoc està per la feina i potser perquè aquí s’hi ha de venir a primera hora. No a l’hora de demanar la primera cervesa del dia. I unes olives. Casanova prefereix un tallat i quan se l’acaba desapareix. És substituït pel bibliòfil número quatre i tot seguit el cinqué.

               El quart es diu Joan Serra i té una parada situada enmig d’altres desenes de parades sota el porxo de Sant Antoni ( però, tot llibreter de vell és bibliòfil ?). El color que predomina en la seva parada és el del pergamí, l’ocre, una gamma àmplia de marrons i terres. Només exhibeix uns quants llibres de tapa brillant, i demà aniran venuts a l’engròs. Així que paga la pena fer una ullada a la seva parada.

sant antoni 1

               Li pregunto què faria si un passavolant descobreix a la seva parada un llibre rar que ell sap que li falta a la col·lecció d’un bibliòfil de debò. Home¡, se sorprèn Serra, mentre se li escapa pels ulls l’experiència de 20 anys en el negoci. Aleshores arriba el cinqué bibliòfil, un individu que saluda Serra amb familiaritat. Tot seguit, Serra li ensenya el contingut d’una bossa que fins ara tenia amagada sota la parada i l’home tria amb agilitat. Aparta tres llibres, que compra. Després es deixa engolir de nou per la multitud que omple la fira aquest matí. I un descobreix el que ja sap: que és un neòfit en això de la bibliofília. Vendre al comprador equivocat els llibres interessants de debò, no deu passar mai.”

               Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, p. IV.

sant antoni 3

Encants Sant Antoni, 1910-1915- Brangulí ANC

 

 

intons 1

              “ Me preguntaba alguien hace poco acerca de los libros intonsos. Me doy cuenta de que, si para muchos de los nacidos a partir de la segunda mitad del siglo XX eso de los ‘libros intonsos’ suena a chino, para los que ya sólo hayan conocido la era del libro digital va a resultar algo tan lejano como las tablillas de arcilla de los sumerios. Muy brevemente, pues, explicar que los sistemas de impresión y encuadernación que se utilizan desde hace varios siglos – y que se encuentran en un proceso de transformación que no sabemos dónde acabará – implican que una hoja de papel de gran tamaño que contiene el texto de varias páginas se doble formando un pliego. Luego estos pliegos se unen, ya sea mediante cosido o fresado, y se encuadernan. Antiguamente, cuando todo el proceso era artesanal, esos pliegos se dejaban muy a menudo intonsos – literalmente, ‘ sin cortar las barbas’-, es decir, era el propio lector el que debía abrir los bordes unidos de las páginas a medida que avanzaba en la lectura. Hoy en día las máquinas se encargan de esta labor, y sólo en algunos libros exquisitos y de coleccionistas se mantiene la costumbre de no cortar las páginas. Para un bibliófilo, esos ejemplares intonsos, que no han sido abiertos ni, por tanto, leídos, tienen un valor superior al del ejemplar ‘afeitado’. Como dice con ironía Víctor Infantes en su Biblia de los bibliófilos: ‘El bibliófilo no debe caer jamás en la tentación de leer un libro, ¿ para qué?(…) Qué mayor honra que adquirir un libro que no tiene la más leve señal de haber sido leído, incólume y virginalmente conservado; y transmitirlo así, para otros afectos, sin el más mínimo testigo de una ignominiosa lectura’. Confieso que mi debilidad, cuando husmeo en librerías de viejo o – aún mejor – en bibliotecas de amigos, es dar con uno de esos ejemplares intonsos que sólo fueron abiertos en parte y detectar en qué punto se le acabó al ignoto lector la paciencia o el gusto por la lectura. Voyerismo puro, sin duda”.

            Article : “Libros intonsos” , de Socorro en l’ interessant vlok Notas para lectores curiosos, el 24 de maig de 2010.

http://notasparalectorescuriosos.blogspot.com.es/2010/05/libros-intonsos.html

 

Read Full Post »