Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Impremta’

didot1

Firmin Didot

“ Estem assistint a un canvi radical en els mitjans tècnics que serveixen per a la confecció del llibre. En la història del llibre hi va haver el canvi enorme que va ser el pas del manuscrit a la impressió per mitjà de tipus mòbils. Va ser un invent, el de la impremta, que ha condicionat, de llavors ençà, tota l’evolució de la cultura de l’home Després de Gutenberg i fins ara, al llarg de cinc segles, l’evolució de l’impremta ha estat sorprenentment limitada. A part de les màquines d’imprimir, naturalment – minerves, màquines planes, rotatives -, que permetien fer el treball més ben fet i més ràpid, i que eren el resultat natural de l’avenç tecnològic. Per`la lletra en relleu de Gutenberg perdurava. De la caixa i la composició a mà es passà a la linotip, que componia mitjançant un teclat i que fonia ratlles senceres. Es passà després a la monotip, a darrers del segle passat, que també usava teclat, però no fonia ratlles d’una sola peça, sinó ratlles en les quals les lletres quedaven separades. Per a la correcció, doncs, no calia refondre una ratlla, amb la consegüent font de nous errors, sinó que es corregien només les lletres errades. En la impressió, el canvi més notable fou l’invent de l’offset – derivat de la litografia – que evitava el greu problema derivat del relleu del tipus, que podia produir un relleu en el paper.

elzevir1

Elzevir

L’art de la impremta, al llarg de la seva evolució, va perseguir sempre dos objectius: feina més ben feta i més ràpida, i per tant més econòmica. O sigui, un objectiu de cara a la qualitat, i un altre de cara a l’economia. Segons allò que es tractava de fer, la dominant era una o l’altra. Els grans impressors que han existit, els grans llibres que només buscaven la qualitat – la bibliofília – són una mostra d’un art refinat que va superar la pura artesania, i que a mi em resulta especialment interessant per allò que té d’obra en equip. Avui dia un llibre amb el peu d’impremta de Didot, d’ Elzevir, de Plantin, d’ Ibarra, de tants noms il·lustres, es per si mateix una garantia de qualitat i d’obra ben feta.

plantin-emblema1

Plantin

De cop i volta tot això s’ha acabat. Ha sortit una nova tècnica, la fotocomposició, que no té com a base el tipus en relleu sinó la fotografia, i només es persegueix un objectiu, l’econòmic. De qualitat ningú no en parla. Els nous professionals saben tocar un teclat i no saben res relacionat amb el llibre. Els problemes no es resolen sinó que s’eviten: si és difícil justificar una ratlla, no es justifica, no s’alinea una columna per la dreta, i en paus. Al mateix temps, a algú se li ha acudit de suprimir el sangrat del començament dels paràgrafs, la qual cosa, ajuntada a l’anterior, significa la desaparició dels punts i a part, amb el que representa de pobresa expressiva. Potser d’això en sortirà algun dia una nova estètica, una nova concepció del llibre com a objecte bell. De moment, però, em sembla que ningú no pensa en aquest aspecte del problema.”

Article:” Sobre la impremta i uns impressors”, de Jaume Pla, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 8 d’octubre de 1984; pp. 15-16.

ibarra-1781

Ibarra

jaume-pla-1

JaumePla

¿ Las cartas antiguas, los libros de recuerdos y otros documentos son del interés de los coleccionistas, o los bibliotecarios, o los libreros?.

Generalmente las cartas, tarjetas, documentos, y manuscritos escritos acerca de, o firmados por personalidades que han hecho contribuciones significativas en su campo, son de interés particular para los coleccionistas y bibliófilos. Las cartas y los diarios de escritores desconocidos solamente pueden ser de interés si dan información desconocida sobre acontecimientos, lugares, o tendencias históricas importantes. El valor de los manuscritos, documentos, fotografías, como el de los libros impresos, depende del interés que tenga el contenido, y del estado de conservación.

edicio-princeps-tirant1

¿ Cuál es la primera edición?.

En el sentido más preciso, ‘primera edición’ se refiere a una obra impresa por primera vez. El uso liberal del término ‘primera edición’ ha hecho que parezca sinónimo de ‘escaso’ y de ‘objeto de valor’, lo cual no es correcto. La mayoría de los libros se imprimen solamente una vez. La determinación de si un ejemplar de una obra determinada corresponde o no a su primera edición verdadera, exige experiencia considerable y trabajar con repertorios de consulta. Los coleccionistas de trabajos literarios en especial, suelen estar interesados en las primeras ediciones, y hay un mercado animado y bien documentado para estos libros. Si un autor revisa el texto para una edición más perfecta, la impresión resultante puede ser también de interés, a veces mayor que la primera.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago. http://www.libroscaminodesantiago.com/ .

la-celestina1

Estampa per  l’edició princeps de La Celestina (Burgos 1499)

exvlokis-color

Anuncis

Read Full Post »

rosa vera 1

“ A partir de 1948 neix a Barcelona una altra iniciativa en el camp de la bibliofília que deixarà una forta empremta. Em refereixo a les edicions de La Rosa Vera, que fan una labor extraordinària en la promoció de les edicions d’alta qualitat, tant de llibres de bibliòfil com de sèries de gravats. La iniciativa parteix del gravador i pintor Jaume Pla Pallejà (1914-1995), i tot se- guit compta amb la bona acollida i el patrocini econòmic del col·leccionista i mecenes Víctor M. d’Imbert. L’aportació a la bibliofília de les edicions de La Rosa Vera és una de les més notables per l’obra realitzada i la promoció que representa de l’expansió del gravat, al qual es van dedicar alguns artistes reconeguts que el practicaven per primera vegada.

rosa vera 2

Jaume Pla destaca no només com a gravador, que domina amb una gran perfecció totes les tècniques i tots els procediments, i com a promotor del gravat i de les edicions selectes, sinó alhora com a teòric d’aquestes matèries en diversos llibres i articles, en els quals es mostra amb uns criteris molt precisos i estrictes, de gran exigència. És un dels pocs que ha exercit en aquest camp una crítica responsable i documentada. En el seu llibre Técnicas del grabado calcográfico ( 1956   la primera edició) van aprendre a gravar moltes persones d’aquí i d’altres països. L’autor, en  un capítol del llibre, teoritza potser per primera vegada sobre el que és la bibliofília: aquest capítol  ha estat una font bàsica per a molts dels qui després hem tingut una predisposició especial per l’estudi i el col·leccionisme de llibres il·lustrats.”

F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5; p.86.

tecnicas grabado jaume pla

 

 

 

          “ Para otro experto, son otros los factores que inciden en el valor de los libros. En primer lugar, señala la historia del libro, ‘en la que se incluyen su buen ranking de ventas, su precio, y la opinión de los libreros sobre la seriedad de su contenido’. En segundo lugar, ubica la experiencia propia, y la intuición para reconocer un libro con mucho valor ‘ muchas veces esos libros están escondidos, a un bajo precio, y son muy pocos los que reparan en su alto valor’.

Existe un gran número de factores. El biógrafo John Carter dijo alguna vez ‘ Luego del interés por la belleza o importancia del libro, lo cual siempre fue un parámetro importante, las dos consideraciones más substanciales son probablemente la rareza de la edición y el estado de la copia’.

Para otros, por último, lo más importante en el valor del libro es la oferta y la demanda. ‘Hay muchos factores que inciden en estas variables, pero todo quedará resumido a una cuestión: el precio de tapa’. Entre los factores que afectan a esta cuestión, se encuentran ‘los años que tiene, las ediciones limitadas, el estado, y la firma del autor, pero nada de ello es garantía de su valor: Sólo se determina por cuantos hay en el mercado y cuantas personas desearían comprarlo’.

 

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.

 

rosa vera3

Read Full Post »

marca de piferrer

Marca de J.F. Piferrer

“La llibreria més representativa i qualificada en la seva època fou la d’en Piferrer. De totes, la de més prosàpia.

La seva història és la següent. Nascuda a les darreries del segle XVII, viu fins l’any 1894. Gairebé dos segles. En el descabdellament dels quals passa per totes les transformacions que sofreix el ram de la llibreria. En aquest sentit, un punt d’enllaç i de transició alhora.

Estava situada al mig de l’indret on passa avui la Via Laietana, a tocar de la Plaça de l’Àngel. Fou fundada per Joan Piferrer, el qual entrà a formar part del gremi el 1698.

El 7 de novembre del 1702 va casar-se amb Josepa Llopis, filla de l’estamper del mateix nom que estava establert, des del 1693, a la Plaça de l’Àngel.

marca llopis

Marca de Llopis

El 1704 es va calar foc a la casa. Havent enviduat, es tornà a casar amb Teresa Jou el 1709. D’aquest matrimoni nasqueren sis nois i sis noies. Piferrer va morir el 1750. La llibreria va seguir a nom de Teresa Piferrer. Un dels fills, en Tomàs, l’administrava el 1757. Entrà a formar part del gremi el 1743. Es casà amb Eulàlia Macià el 1756. Va morir el 1775, als seixanta anys.

La llibreria va continuar a nom d’Eulàlia Piferrer, la qual traspassà el 1793. El 1785, en nom de la vídua, l’administrava Joan Sallent, el qual, després, va obrir botiga pel seu compte a la mateixa plaça.

Seguiren Francesc Piferrer i el seu fill Josep Piferrer i Depaus. El 1822 publicaren un catàleg importantíssim.

El darrer dels Piferrer, que s’anomenava Josep, viatjà molt sovint per l’estranger. Allà on anava arreplegava tots els llibres que podia, especialment si eren bons. De passada establia contractes de caràcter comercial amb tots els llibreters de fora.

El 1868 va traspassar el negoci a Isidre Cerdà, el qual, del carrer de la Plateria, número 18, va passar a la Plaça de l’Àngel com a successor dels Piferrer. Continuà el negoci amb el nom antic”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 15.

 

ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

 

perucho biblioteca

Joan Perucho a la seva biblioteca

“ Recuerdo que Juan Perucho mostraba la espléndida biblioteca de su casa barcelonesa, diciendo:’ ¡ Ay, la fatigosa tarea de mostrar libros¡’, con una satisfaccióm y un gozo que no podía ocultar. Perucho era un gran bibliófilo o lo que se entiende por tal. El relato de cómo había ido reuniendo sus ejemplares resultaba muy seductor. La bibliofilia es una manía que tiene mucho prestigio literario, prestigio a secas, y que se ha convertido en un signo de distinción social de modo que no hay puesta en escena de escritor que no tenga su lado de husma libresca como adorno de calidad. Un escritor, hoy, al que no le guste la husma libresca es poca cosa. Con los cafés como mitología literaria pasa lo mismo. Las burlas a la bibliofilia suelen venir de bibliófilos, como Charles Nodier, y tienen que ver con la saturación o con el vislumbrar lo imposible. Otras, como la acerba de Elías Canetti, en Auto de fe, muestran una cierta repulsa hacia esa pasión compulsiva que adquiere proporciones obscenas cuando se asimila a calidad humana e intelectual. El que es presa de una manía raras veces entiende algo que no sea su propia manía. Eso sí, a quien no siente la pasión por reunir libros, no le intentes explicar esta”.

 Article:”Cuestión de Bibliofilia”, de Miguel Sánchez-Ostiz, abans en el vlok Vivir de buena gana , ara en el llibre: Vivir de buena gana (Dietario 2008-2009), Irún, Alberdania, 2011.

vivir de buena gana sánchez.ostiz

 

 

 

Read Full Post »

500 años sin aldo manuzio

Crec que val la pena veure aquest vídeo de la Biblioteca Nacional de España, sobre Aldo Manuzio, que és part de la exposició que allà fan: “500 años sin Aldo Manuzio”.

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

assoc bibliòfils barcelona

“ Des de les primeres manifestacions de la bibliofília, els metges no s’han volgut adonar que la característica més especial d’aquesta malaltia és que la seva causa és també el seu remei. Només un llibre rar i curiós pot calmar un bibliòfil malalt. Per això, privats de competent assistència mèdica i agonitzants per la manca de llibres dignes, els bibliòfils han creat, imitant el grup de Alcohòlics Anònims, entitats com l’Associació de Bibliòfils   i el Grolier Club    de Nova York per la seva salvació mútua.

grolier 1

Grolier Club a New York

Aquestes institucions s’han dedicat entre altres terapèutiques, a la fàbrica de pastilles contra els dolors: edicions facsímils d’obres rares curiosament impreses en fins papers, i relligades amb luxe. Això calmarà angúnies, sense resoldre-les, i alhora animarà les esperances de trobar els exemplars originals.

Hem de parlar del problema sociològic causat per la dolça malaltia que és  la bibliofília. La gent sana mira el contaminat amb la mateixa barreja de menyspreu i de temor que es reserva per als leprosos. Però entre línees, s’entreveu el deix d’una altra emoció: la gelosia.

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 16-17.

encyclopedie 1

 

 

ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ         ℵ          ℵ

 

“ Los bibliófilos son imprescindibles en una sociedad que considera caducadas muchas cosas y valores, que no sean propios de la productividad, la rentabilidad y la especulación. Como los Monasterios son precisos, para que conozcamos que se puede vivir de otra forma bien diferente al ritmo frenético de las ciudades. Pero también son necesarios los bibliófilos en una sociedad de consumo que ha decidido que son caducas e inútiles las cosas que tengan más de tres años. La informática, el teléfono móvil, la moda de la ropa… Incluso en el  mundo de la edición, están llegando al poder esos financieros que creen que la vida de un libro ha de ser como la de una mariposa: Breve, pero intensa. Conozco editoriales que ‘reciclan’ todos los libros a los tres años de publicarse, excepto los que han sido enviados a la destrucción antes, porque no alcanzaron las ratios de venta y rentabilidad previstas. Las editoriales ‘de fondo’ están siendo engullidas por los grupos financieros, cuyos dirigentes gestionan esas empresas con los mismos criterios que una fábrica de cemento…

encyclopedie 2 gravure

El libro bien hecho, el de larga vida, que provoca el deseo de posesión de los bibliófilos tiene el derecho a permanecer como uno de los soportes de la información. Se lo merece, pues a lo largo de la Historia ha sido el motor de tantos cambios, personales y/o sociales. Ha sufrido persecuciones del poder político, del religioso, de la nobleza. Para todos ellos, el libro era ese enemigo peligroso que podía reducir sus privilegios hechos a costa de oprimir a sus semejantes. ¿ Alguien duda que la ‘Encyclopedie de Diderot et D’Alembert’ es una obra que cambió el curso de la Historia?”.

Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca    de l’any 2002, sobre Història del Llibre.

tasacion y valoracion libro jaca 2002

 

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

 

Read Full Post »

jaume pla escrits

               “ Però malauradament no tots els llibres que tenen una bona tipografia, un bon text o bones il·lustracions es poden considerar llibres de bibliòfil. Cal que tots els ingredients esmentats estiguin en perfecte equilibri els uns amb els altres i que el conjunt formi un tot unitari i compacte. Un llibre d’aquest tipus serà considerat obra d’art perquè la cura en la tipografia i l’harmonia entre el text i la imatge entren en perfecta relació, conferint a l’obra un aspecte particular on la qualitat hi és present arreu.

Jaume Pla1

               L’avantatge de Jaume Pla per fer un llibre d’aquesta mena és que era també artista il·lustrador i coneixia les dificultats o les possibilitats de la imatge. Com a gravador ( els llibres de La Rosa Vera són il·lustrats amb gravats originals),  Jaume Pla sabia quin paper era el més adequat segons el color, la textura o la consistència de les fibres. Coneixia quina pressió s’havia de donar al tòrcul perquè la petjada de la planxa no afectés visualment el text i que a la vegada la imatge sortís ben impresa.

              El fet que Jaume Pla fos alhora director, il·lustrador i estampador ha estat fonamental perquè el resultat obtingut mereixés la qualificació d’objecte d’art”.

rosa vera segell sec

               “La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

Imatges Associació d’Amics de Jaume Pla   http://www.jaumepla.info/gravats.htm

pla vilanova 1

pla vilanova 2

 

ℵ          ℵ          ℵ         ℵ         ℵ          ℵ          ℵ

“ Las definiciones de la voz ‘bibliofilia’ son variadas, según consultemos el DRAE o el ya clásico de la bibliotecaria de Paniza, Doña María Moliner. Bueno sería matizarlas, según los distintos perfiles de los lectores o de los libreros, ya que resulta variado el amor que cada uno de ellos siente hacia los libros bellos y bien hechos.

Hay elementos comunes como, por ejemplo, los gestos casi rituales, que los bibliófilos realizan, cuando se encuentran con un libro bello en sus manos, entendiendo la belleza del continente, al margen de la riqueza del texto. Su forma de tomarlo con las manos, de abrirlo lo suficiente, pero no demasiado, para conocer la belleza de sus grabados y la limpieza de su impresión. A veces, incluso, lo huelen, y no crean que es un gesto superfluo, pues a los olfatos cultivados les permite saber si esa encuadernación ha sido `lavada`. Siguiendo con la encuadernación, el repaso de los menores detalles, como los hierros o nervios en el lomo, los adornos, la suavidad de tacto de los materiales usados, especialmente en las pieles. La manera de frotar suavemente con las yemas de los dedos pulgar e índice, para conocer la consistencia y gramaje del papel usado. El examen de los grabados e ilustraciones, lupa en mano, literalmente.

Tras el examen físico del libro viene la búsqueda de detalles bio-bibliográficos acerca de los autores, impresores, traductores, encuadernadores e incluso de los editores. Si el examen de todos esos detalles ofrece un resultado satisfactorio, la conclusión en sencilla e inmediata: llega el deseo de poseer ese libro, claro”.

 

Article: “Librero y Bibliófilo, ¿Son actividades compatibles?”, de Juan F. Pons León, a la web Cepaec Siglo XXII.

http://www.cepaecsiglo22.org/index.php/escritores-othermenu-38/513-librero-y-bibliofilo-son-actividades-compatibles

 

Read Full Post »

enquadernador1

 

 

               “L’ofici d’enquadernador pren nom de la juxtaposició dels plechs ajuntats de quatre en quatre formant quadern. Per a facilitar la tría dels llibres, fou necessari nominar-los, y a més de la ratlla: Lo Catolicon, Lo Cartoxà, Aristòtil, etc, que encapsalava lo plà del llibre, quan l’enquadernador hagué de marcar-los en lo llom, ho féu seguint l’ordre natural de la seva col-locació en les llibreríes, y com que era costúm de posar-los de plà, la inscripció fou posada de dalt a baix, o sía del cap al peu. 

quarern2

 

               Mes tart ab motíu del apilament de llibres y en busca d’aprofitar lo lloch per a que n’hi capiguessen més, fos més fácil sa consulta, y que per trauren un no s’hagués de desmuntar tota la pila, se posaren los llibres drets, l’un al costat del altre. A mitjà, segle XVI començàm a veure lloms ab inscripció de baix a dalt, sens dupte per crèurela més avinent a la vista, y per fí, la última innovació, la corrent, es posar lo títol en petit texol o badana sobreposada al llom vers lo cap del llibre.

teixell1

 

               Mentres l’ofici estigué en mans de persones intel.ligents no calgué foliar os quaderns, puix los copistes-librarii sabían lo que se feyan al relligarlos. Mes al multiplicar-se les còpies y per lo tant los enquadernadors, se féu necessari posar ordre en les fulles per evitar confusions lamentables. Axò sols resava per los enquadernadors, y a utilitat d’ells y per a que sabessen com habían de plegar lo full, se començà per signar-los per A. B. C. 

quadern3

 

               Encara que segons una disquisició que hem vist sobre aquest asumpte, lo foliar los plechs dels llibres començà per allà al 1472, no obstant devèm fer constar que la nostra Gramàtica d’en Mates del 1468 ja porta signatura en la primera y quarta página de cada plech, sense cap més indicació, lo que li dóna un segell d’incunable primitiu.

                Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibrreria L’Arxiu de juliol de 1925.

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

 

               “ El ladrón de libros, ese tipo sobre el que es difícil depositar sospecha, bien vestido, educado, culto y de buen gusto, se ha dejado caer por la Feria. Además hay bandas de manguis organizadas que compilan a petición: este año los títulos más robados son El asedio, de Arturo Pérez-Reverte,

el asedio perez reverte1

 

El tiempo entre costuras, de María Dueñas 

el tiempo entre costuras dueñas

 

o la saga de Stieg Larson. Pero también hay editoriales fetiche, como El Acantilado, que causa furor entre los chorizos bibliófilos, y colecciones clásicas como los títulos de Tusquets y Anagrama.

               Robar libros es una mala costumbre que va dejando su halo romántico para convertirse en un negocio. El ladrón de obra literaria delinquía por vicio propio, para puro disfrute personal. ‘Ahora les pagan para revenderlos en algunas librerías o en puestos’, aseguran Boris y Luis, de la librería Antonio Machado.

librería AM

 

               Todavía varios ejercen por vicio. ‘Como aquel hombre que volvió un buen día a la librería a devolvernos una maleta con todo lo que nos había robado. Le encantaba la literatura erótica. La devolución se la impuso el médico como terapia para su cleptomanía. Nos dio tanta pena que le dijimos:’anda, quédate con ello’, recuerda Boris.

hai excomunion2

 

               Al ladrón, los libreros, le tienen catalogado. ‘Alguno hasta ya te saluda’, comenta Luis. El método más habitual es cubrir el muestrario con un periódico y llevárselo de abajo. Otro es echárselo a la mano y colocarle un separador. Algunos llegan a la firma y te salen con el típico: ‘Lo traía de casa’, comenta Chus Visor. ‘Pero, ¿qué les vas a decir…?, añade.

                Article: “El furor de los ‘chorizos’ bibliófilos, de Jesús Ruiz Mantilla, a El País.com, el 11 de juny de 2010.

Read Full Post »

Older Posts »