Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘il·lustracions’

Masegosa, Millà i Alum recolliren el manifest desig dels llibreters de vell i d’ocasió de Barcelona per afirmar la seva personalitat, diferenciada per les característiques del negoci, en relació amb els llibreters de nou. I com particularment sentien la crida del carrer, donat que des de feia molts anys paraven en els mercats dominicals de Barcelona, la idea de muntar una fira especial per al llibre vell i d’ocasió els sortí d’una manera natural. La dificultat vindria en el moment de materialitzar-la, doncs d’antuvi toparen amb l’oposició municipal, les reticències del sector més fort del gremi i l’actitud desmenjada dels companys en els que més confiaven per a impulsar el projecte. Però l’habilitat negociadora dels tres – especialment de Josep Masegosa, que anys abans ja havia mogut cel i terra per a conservar el mercat dominical de llibres sota la marquesina de Sant Antoni – aconseguí que el projecte arribés a bon terme. No fou possible portar-lo a la pràctica per la tardor de 1951, com s’havia pensat en un principi, però un any després es posà en marxa.

El president del Gremi Sindical de Llibreters, Josep Bosch i Oliveró, presentà el 4 d’agost de 1952 una instància a l’ajuntament de Barcelona demanant permís i ajut per a organitzar la Fira. Realitzà una triple argumentació per a que la resolució municipal fos favorable: el prestigi aconseguit pels llibreters d’antiquària i d’ocasió de Barcelona que sabrien fer una manifestació de gran relleu cultural; la possibilitat de recupera una tradició de fires de llibres davant l’edifici de la Universitat dins de les festes de La Mercè i dies abans de la festa de Sant Jeroni, patró dels llibreters; i el desig de deixar fora de la Festa del Llibre del 23 d’abril als llibreters de vell, que ja no es barrejarien més amb els de nou al tenir manifestació pròpia. Argument aquest darrer que anava acompanyat d’una reflexió sobre que d’aquesta manera seria més factible eradicar l’ intrusisme de la venda de llibres pel carrer.

Desconec quin argument fou el decisiu, però el fet és que la comissió permanent de l’ajuntament de Barcelona, presidit llavors per l’alcalde Antoni Maria Simarro i Puig, en la seva sessió del 3 de setembre autoritzà la celebració de la Fira. Donà el permís amb caràcter excepcional i només per aquell any, amb voluntat de comprovar els seus resultats i exigí que les instal·lacions fossin dignes. Prengué totes les precaucions necessàries per a deixar sense efecte futures edicions, però oferí la necessària llum verda per a començar. Com també ho va fer el Gremi de Llibreters, que donà l’empara del seu nom però deixà tota l’organització sota la responsabilitat de Josep Masegosa.

Cadena, Josep M.: “Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991; p. 17-18.

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

 

 

“ Las ediciones de bibliofilia tal como las conocemos hoy en día se remontan a la Francia de la época románica. Fue entonces, cuando se empezó a trabajar aunando los textos con las imágenes de aristas plásticos en unas ediciones realizadas con calidades magníficas, en tiradas muy cortas y numeradas y ya nacidas con la pretensión de conformar los volúmenes más preciados de las bibliotecas de los bibliófilos. En verdad, el país galo tiene una producción amplísima en este tipo de obras. De estas primeras ediciones hay que destacar la traducción que Mallarmé hiciera del poema de Poe , El Cuervo y que estaría ilustrada por Manet. Una obra que salió a la luz en 1875.

En las primeras décadas del siglo XX, Skira – el editor de los surrealistas – Kahnweiler o Vollard harán magníficas ediciones con obras de Hugué, Picasso, Gris, Matisse… donde la obra gráfica no aparece firmada y el artista plástico estampa su rúbrica en el colofón del libro, dando así no sólo unidad sino el carácter de totalidad que tienen estos libros.

 

No podemos pasar estas líneas sin aludir a la que quizá sea la obra emblemática del editor Vollard. En 1931 se da a conocer a los bibliófilos de todo el mundo el anuncio de la próxima aparición de La obra maestra desconocida de Balzac con trece aguafuertes de Pablo Picasso. En sus Memorias de un vendedor de cuadros, el editor describe la situación de la siguiente manera: ‘ De todas las obras que he editado, la que intrigó más a los bibliófilos cuando se anunció fue La obra maestra desconocida de Balzac, con aguafuertes originales y grabados en madera de Picasso, entre los cuales las realizaciones cubistas se hallan junto a dibujos que recuerdan a Ingres. Pero cada nueva obra de Picasso escandaliza, hasta el día en que la admiración sigue al asombro’.

Article: “Historia mínima de la Bibliofilia”, de Candela Vizcaíno en el vlok “ ddBibliofilia”.

 

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »

elogi de la bibliofília

 

“La biblioteca és la taverna dels liberomaníacs. Les coneix totes i va de país en país, de fitxer en fitxer, tornant sobre els seus passos en una ziga-zaga que mai no té repós ni fi. Gasta hores, salut i fortuna en les seves investigacions en el llarg curs d’una colossal borratxera paginada i enquadernada.

El virus obliga a les seves víctimes al coneixement de tot el saber humà des de la primera paraula que mai s’hagi escrit fins a la que encara està en premsa. I mai no es cansa l’investigador, ni s’adona de la seva immensa fatiga. El gran bibliòfil Antonio Rodríguez Moñino, que en pàgines descansi, va ser un home capaç de passar gana i cruels desvetllaments durant un atac greu de bibliomania, passant dies sencers sense altre sosteniment que papers impresos i fums de cigarreta. I amb tot,va dir-me un dia amb somriure angèlic: ‘No he trabajado ni un día en mi vida’. Es que molt aviat havia sucumbit a la bibliofília.

 

antonio rodríguez moñino 1

 

Deia Cervantes que llegia fins i tot els trossos de paper trobats pel carrer.   Així ha de ser per qui estima els llibres. S’ha de veure tot, saber-ho tot, recordar-ho tot, i saber com trobar ràpidament allò que no se sap encara per poder fer front al llibre de demà, el que mai no s’ha vist; la malaltia es pot donar per irremeiable quan el pacient ja no s’acontenta amb els plaers socials, amb els nodrits assortiments de les biblioteques públiques, sinó que deixa entrar els instruments de perdició pel portal de la pròpia casa  davant els ulls de la seva estimada família. La col·lecció de bons llibres, mimats i acariciats per un pare fins davant dels seus propis ulls, serà una de les causes principals de la continuació de la malaltia. Deu ser així com la bibliofília infecta els joves i fa semblar que la malaltia és hereditària.

 

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 9-10.

porter llibres

 

 

 

ℜ          ℜ         ℜ          ℜ          ℜ          ℜ

“ En numerosas ocasiones se encuentran en el mercado ilustraciones de libros expuestas como litografías cuando son láminas, la técnica está tan bien hecha que es difícil que una persona que no sea profesional se dé cuenta. Otras veces son realmente litografías arrancadas de los libros. Los libros de bibliofilia llevan siempre al final una justificación de tirada donde se especifica que en esa edición se han realizado un número concreto de ejemplares, también se indica el tipo de papel y la cantidad de cada uno. Existen profesionales del negocio que sacan fotocopias de esta página y lo adjuntan a la lámina que previamente han arrancado del libro. Con esto están dando una información engañosa al posible comprador, el número de ejemplar no es el de la lámina sino del libro. Estos casos son un atentado hacia el libro, al tiempo que se enriquecen unos pocos destruyendo obras de arte. 

justificación tirada 1

Edició numerada i justificació de tirada amb signatura de Leopoldo Lugones.

Muchas veces se valora más la ilustración que el libro. El verdadero coleccionista de bibliofilia sabe que ilustración y texto es el concepto de estos libros y que por eso tiene valor. Muchas veces se separan estas láminas del texto, el libro no se estropea si viene en rama ( sin coser, en láminas separadas del conjunto del libro), pero lo dramático, es cuando las ilustraciones están cosidas al texto y son arrancadas para exponerlas como pinturas”.

 

            Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

poemes d'amor i d'estalvi 1

 

“Poemes d’Amor i d’Estalvis”, d’Ignasi Riera i il. d’Evaristo Benítez. Liber Eds.

Read Full Post »