Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘gremi de llibreters de vell’

mercat-llibres-santa-madrona

P- “ Va rodejar-se (Babra) d’una aurèola de misteri. Al pis del carrer de Méndez Núñez feia de comprador més que no pas de venedor. Rebia els visitants al dintell de la porta. Al pis del carrer del Beat Oriol feia exactament el mateix.

Es vanava d’haver posseït els llibres més introbables. Els havia vistos tots o els havia tingut tots. Així ho assegurava ell mateix.

L’any 1915 va associar-se amb Joan Baptista Batlle. Acte seguit inauguraren la ‘Llibreria Babra’, al carrer de la Canuda. Treballaren plegats dos anys. A poc a poc, la llegenda de misteri que rodejava en Babra es va anar esvaint.

Un cop separats, Babra negociejava amb llibres de poc preu. Féu d’editor .Agabellava saldos. Va quedar-se el fons de ‘L’Avenç’. Començà d’agabellar com en Llordachs.

exlibris-batlle2

Pagava bé, unes vegades, per càlcul. Després feia per manera de rescabalar-se. A fer això i en l’art d’enlluernar els clients tenia molta traça.

No féu mai catàlegs, i fou una llàstima. Perquè havia tingut, i tenia, llibres de molta vàlua. Una vegada, l’Apa acompanyà l’erudit francès Pelliot, que havia vingut a Barcelona a donar una conferència, a la llibreria d’en Babra. No n’hi va descobrir pas poques, de coses bones, allà! L’home estava entusiasmat. S’hi havia gastat els diners que portava i molts d’altres. Li demanava un llibre rar, i en Babra feia memòria. Al cap d’uns moments l’anava a buscar. I així un enfilall. Aquell home va sortir meravellat de la llibreria.

Si hagués volgut, hauria pogut explicar moltes coses interesants.

Va morir l’1 de febrer del 1930. La vídua i el fill posaren a la venda la llibreria per un milió de pessetes. Quatre bibliòfils barcelonins – els germans Tolrà, en Patxot i en Mateu – la compraren per set.centes mil.

Mentre va durar la liquidació de la llibreria, va regentar-la en Pere Monge, el dels segells. En Palau i en Vindel també hi van intervenir.

Hi havia, realment, moltes coses bones en aquella llibreria. Possiblement, ni en Babra mateix no sabia el que hi tenia”.

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 32. (a dalt, imatge del llibre).

pliegos-de-bibliofilia

“ El desconocimiento que a menudo existe de la labor de los bibliófilos, se debe a que, en muchos casos se trata de ágrafos, aficionados a los libros que no escriben. Como mucho, redactan notas apresuradas en fuchas o catálogos de subastas. Su pasión es el libro, no la escritura. Sólo los bibliófilos que han sido al mismo tiempo bibliógrafos han conseguido trascender, publicando repertorios, memorias o estudios de los temas de su especialidad. A este respecto, escuchen a José María Serret, fundador de la revista ‘Pliegos de Bibliofilia’ y bibliófilo él mismo: ‘La bibliofilia alcanza pujanza, no por la existencia de nombres señeros y emblemáticos sino por la existencia de una gran minoría bibliófila. Y somos nosotros los bibliófilos, esa gran minoría, los que salvamos ejemplares que, salvo excepciones ( que las hay importantes), desdeñan los investigadores, porque no dan prestigio, y los anticuarios, porque no dan dinero’. El profesor Pedraza nos dice que los bibliófilos son a veces como la avanzada de los bibliotecarios: señalan lo valioso, persiguen lo olvidado, clasifican lo que otros han dejado de lado, o descubren nuevas conexiones entre temas o autores que parecían distantes. Ponen, en fin, en valor y en circulación las publicaciones que les interesan”.

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.https://www.tasacionyvaloracionlibros.com/

 

exvlokis-color

Read Full Post »

sant jerroni1

Llibres vius i llibres morts

La institució que des de fa aproximadament cinc-cents anys aglutina tots els establiments que comercialitzen llibres és el Gremi de Llibreters. Ara bé, aquest Gremi s’encarrega de tot allò referent al món del llibre viu. “Un llibre viu és tot aquell que continua catalogat per l’editorial que el va fabricar. En el moment en que aquesta el descataloga, es diu que el llibre mor i ja no es trobarà a les llibreries de nou”, explica Marià Marín, Secretari Tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. A partir d’aquest moment, aquest exemplar passa a formar part del món del llibre vell. Però aquest món no només inclou llibres descatalogats, és a dir, “llibres de taulell” tal i com es coneixen dins del sector; sinó que també en formen part el llibre bibliòfil, el d’artista i l’antic.

llibreria casals

“Nosaltres tenim uns cinc-cents anys, però ells en tenen aproximadament dos-cents; així que fa temps ja que existeix aquesta pràctica.” comenta Marín, referint-se als seus companys del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Albert Obradors n’és el President: “Ens encarreguem del llibre vell parlant en termes generals; hi ha llibres antics de col·leccionista que tenen més de cent anys i poden ser peces preuades, és a dir, llibres de bibliòfil. Llavors trobem aquells que no arriben als cent anys, els llibres d’artista (concebuts com a veritables obres d’art) i finalment el llibre de taulell o de segona mà.”

Com que la majoria d’aquestes publicacions ja han donat la volta al circuit econòmic del món del llibre no hi ha fiscalitats sobre aquests productes. És a dir, el llibre nou té un preu fix de venda al públic (al qual es prohibeix aplicar descomptes); mentre que el llibre vell varia el preu segons l’establiment que el ven. Cada llibreter valora les obres que exposa i els hi dóna un preu de sortida. El problema ve quan llibres nous regalats des de l’editorial o la llibreria acaben venent-se en una llibreria de segona mà sense haver pagat el preu fix del mercat. Així, pot ocórrer que un llibre recentment publicat estigui venent-se a meitat de preu en una llibreria de segona mà quan abans ningú ha pagat per ell.

Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

 

lletra q2

 

 

florencio bello

       “ Antes, o sea hace doce o trece años, que para el caso es como si dijéramos ayer, unos cuantos libreros bien conocidos de los amantes de las letras compraban los libros a precios baratísimos, es verdad, pero los vendían también muy baratos, reservándose como era natural una pequeña ganancia con la que cubrían los gastos inherentes a todo establecimiento mercantil y a las diarias necesidades domésticas. Como por esa baratura la venta era grande, los libreros iban poco a poco ahorrando sus pesetillas y los lectores estaban encantados de la vida porque satisfacían sus apetitos literarios a costa de ínfimos sacrificios. Tutti contenti; pero vino la guerra que subvirtió tanto valores, y cambió la decoración como por ensalmo. De la noche a la mañana aquel baratillo atracción de bibliómanos y de meros aficionados a la lectura, desapareció por escotillón, se lo tragó la tierra, vinieron nuevas costumbres y procedimientos nuevos, y unos y otros, libreros y clientes, nos quedamos con dos palmos de narices. Con más palmos los clientes que los libreros, porque estos al fin y al cabo para defender su negocio se han amoldado a los nuevos tiempos, y aquellos si no se han curado de su manía o afición, tienen que pasar por el aro del agiotaje y del estraperlo”.

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 32-33.

 

dibuixexbloguis1.thumbnail[1]

Read Full Post »