Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘fires’

llibreria-verdaguer1

“ A més dels llibreters esmentats, pels volts de l’any 1898 acudien a les fires l’Adan, en Giganda, (à) el Navarro; en Palau, amb la seva muller; en Joanet Batlle; en Mas, que tenia la ‘Llibreria Cervantes’ al carrer de la Palla; el pare Dubà, l’Olivella, en Fargas, en Cerqueda, que estava a la Ronda, prop el carrer Ponent; en Peña, en Colom; un castellà que després va vendre segells en una entrada del carrer de Ferran, prop de l’església de Sant Jaume; en Riera, (à) Cremallots; el Matalasser; en Carbonell, (à) el Paleta; en Peicasat, en Feliu Montpart i en Royo.

Aquest hi va anar fins que foren abolides. Es tornà, però, botiguer, i va tenir establiment al carrer d’Avinyó, a la Plaça Milans, al carrer de Ponent, prop de la Ronda de Sant Antoni, al carrer de la Palla, on avui hi ha en Josep Balaguer, i a la Rambla de Santa Mònica. Va tenir una barraca al Mercat de Santa Madrona. Mentrestant, amb en Moya – que havia estat dependent d’en Bosch – va posar la botiga del carrer de Pelai, que actualment és del noi gran d’en Palau.

L’Herrero, que era un entusiasta dels llibres il·lustrats i dels gravats, també anava a les fires. Estava al carrer de Boters, tocant a la Plaça Cucurulla.

Cap a les darreries hi acudiren en Medina i en Ricard Duran. Aquest, per tal d’engranallar els parroquians, feia discursos i recitava trossos de les obres d’en Pitarra.

llibreria-milla1

Llibreria Millà ( ara tancada)1

També acudien a les fires els Millà, ancorats ja fa quaranta vuit anys al carrer de Sant Pau. Començant per l’avi Melcior, seguint pel pare, el qual hi anà poc perquè l’ofici de comediant aleshores li tirava més, i continuant per l’Àngel, que, encara avui, per bé que només de tant en tant, el diumenge que se sent firaire posa parada al Mercat diumenger de Sant Antoni. L’Àngel va anar a les fires, primerament com a ajudant del seu avi i després com a venedor.

Tanmateix, es fa bastant difícil d’establir d’una manera precisa quins foren els llibreters que acudien a les fires diada per diada i any per any. Ara l’un, ara l’altre, hi solien fer cap tots. I de venedors de llibres, a l’època, n’hi havia ufana·.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 41.

              1.- tancada la tenda que hi havia al carrer Sant Pau, però continua a Sant Antoni i on line.

edmundo-de-amicis

Edmondo de Amicis

“ Una casa sin libros es como un jardín sin flores”. Frase de Edmondo de Amicis.

 

ics-de-xavier-1

 

Anuncis

Read Full Post »

rastro sevilla 1

Rastro Sevilla

“ Els llibreters de vell són una cosa molt seriosa. Tot i que no ho semblin al primer cop d’ull. Rieu-vos del seu aire o prescindiu-ne; és igual. Alguns d’ells, per fora semblen drapaires; oi? Doncs per dins són, en general, més llibreters que els de nou. A la seva manera, però.

rastro madrid 1

Rastro Madrid

N’hi ha, entre ells, que a l’hora de la venda fan tota la comèdia que poden per tal de reeixir. N’hi ha que, tot i el seu deseiximent aparent pels llibres, arreconen tots els papers que troben, mentre parlin – i si hi ha gravats, encara més – de les placetes barcelonines més amagades. N’hi ha que es fan relligar els llibres per en Brugalla – quins refinats, aquests manos !-, i que, per poc que puguin, els amaguen, car tenen por que llurs clients, en veurel’s, no se n’apoderin, de grat o per força, i malgrat que els paguin bé. No és sorprenent de trobar-ne algun que estigui infectat de bibliomania. I no en manquen que es mouen en un món, seu del tot, del qual no volen sortir ni a fums da sabatot, on només viuen ells, les fitxes i els llibres. Si algú els dóna a entendre que vol comprar-ne un que encara no ha estat fitxat, se’l miren de mal aire, com si es tractés d’un subjecte perillós.

Hi ha els que només pensen a vendre llibres. La qüestió és vendre’n, i per això, al capdavall, es fa la festa. Siguin bons, siguin dolents; tant és. Això no és cap mal; ans bé és llei de l’ofici. De tot hi ha d’haver a la vinya del senyor dels llibreters”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 9.

rastro VLC 1

 

Rastro València

 

florons FSB 392

 

feria libro zaragoza III  2007

“ No paséis por la Feria, ni paseéis junto a ella. Visitadla con el mismo sosiego con el que uno visita a su madre, cuando ya anciana precisa de nuestro tiempo y de nuestro cariño y pasamos una tarde a su lado. Tomad los libros en vuestras manos y escuchadlos. Ignorad el ruido de vuestras preocupaciones profesionales o personales, para escuchar su llamada, que nunca es ruidosa. Abrid vuestra mente a la belleza de sus grabados y al ingenio de sus frases. Abrid igualmente vuestros bolsillos y recordad que la compra de un buen libro. De un libro bello, es una maravillosa inversión en bienes materiales. No es una inversión especulativa, sino una inversión a largo plazo, pero con un tipo de interés fijo: la riqueza interior.

feria libro zaragoza  VII 2011

Ganaréis en sosiego y en sabiduría, aunque a la vez aprenderéis la discreción que han de tener las personas sabias, para evitar la pedantería. Viviréis con su lectura las emociones que otros sintieron y escribieron, trascendiendo del Tiempo y del Espacio. Con su lectura podréis ignorar esas leyes físicas.

Y dentro de unos cuantos años – si los habéis tratado bien – podréis ofrecerlos a vuestros hijos o nietos y seréis los artífices de nuevos encuentros entre vuestros libros y sus nuevos amigos.

¿Se puede pedir algo más para ser felices durante unos instantes?”.

 Del pregó de Juan F. Pons León a la VI Feria del Libro Viejo y Antiguo de Zaragoza, l’any 2010.

 

ex vlokis 2

 

Read Full Post »

“ ‘És la crisi del llibre ¡’ – Aquesta exclamació ha estat i és encara motiu d’articles i enquestes, de converses i comentaris. Després d’uns anys, en els quals els llibres es venien a dotzenes de milers, hom diu que han minvat aquells compradors apassionats i que la gent no llegeix tant.

Diem tot seguit, però, que això no és cert. Avui es llegeix més que mai, molt més que aquests darrers anys.

Per obra i gràcia de la política, de la literatura – ja no calia dir-ho, – del comerç, de les tasques de taller i, també, de l’esport, l’adquisició d’un llibre és una cosa habitual i preferent en la vida dels ciutadans d’ara.

Amb honor a la nostra ciutat hem de declarar que avui s’hi venen enormes quantitats de llibres i que se n’arriben a llegar molts més dels que la gent es pensa.

Per a constatar-ho hem fet tot el contrari de quedar-nos a casa sumant xifres o anant per les cases editorials cercant estadístiques. Hem sortit al carrer, en direcció als grans i populosos mercats barcelonins. Allà hem vist eixams de compradors. Hi veureu riuades de gent, contingudes per les parades i munts de llibres, com es frisen cercant l’obra suggestiva, la lectura que els ha d’apassionar o instruir.

Parades Santa Madrona1

 

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

A les parades de Santa Madrona, al mercat del Paral·lel, d’una Llibreria de vell a una de nou, són molts, moltíssims i de tots els estaments. Mireu-vos-els.

En aquesta munió enlleminida per la lectura hi ha la representació més autèntica del poble. Per aixó, les menes de lectors son variadíssimes i es presten a comentaris molt lluïts. Des de l’intelectual, passant pel simple aficionat a la lectura, al gairebé analfabet, fullegen llibres i més llibres, en demanen d’altres per acabar, sempre, comprant-ne algún.

Història, sociologia, llibres d’ensenyament primari, novel·les, tot es ven – ens diu un llibreter amic. Efectivament, tots els autors, totes les matèries tenen un dia o altre un comprador.

parades santa Madrona 2

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

Cal dir-ho tot: Cada llibre suggerirà un procés, discret, sense matisos, gairebé sempre, però a vegades la seva adquisició és un riu d’anècdotes.

-Què tenen ‘La Barca’ de Calderón? – preguntà a un llibreter un nou-vingut a la lectura que havia sentit parlar  amb grans lloances de … Calderón de la Barca”.

Article “Llibres ¡ Llibres¡ “ d’A. i E.P.

 

ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ       ℵ

 

pell1

“ La biblioteca de la Universidad Brown presume de tener un libro de anatomía que combina de manera por demás macabra forma y función. Su pasta, curtida y pulida hasta tener un suave tono castaño dorado, parece cuero fino, y lo es: es piel humana.

            De hecho, varias de las más importantes bibliotecas de Estados Unidos, incluyendo la de Harvard, tienen libros así en sus colecciones. La práctica de empastar libros con piel humana ( que en términos técnicos se denomina encuadernado antropodérmico) no era rara en siglos pretéritos, aunque el asunto no siempre se discutiera entre la gente fina.

            En esa época, las mejores bibliotecas eran de coleccionistas privados. Algunos eran doctores que accedieron a la piel de miembros amputados o de pacientes cuyos cuerpos no eran reclamados. En otros casos, bibliófilos ricos compraban la piel de criminales ejecutados, de cadáveres de las escuelas médicas y de personas que morían en la indigencia.

            Hoy día, por lo común las bibliotecas conservan estos volúmenes en sus colecciones de libros raros, y no permiten su circulación libre. Pero los eruditos sí pueden examinarlos”.

 

            Article: “ Curiosidad: en EEUU libros con forros de piel… humana”, de Eduardo J. Carletti en el vlok Axxón.

Http://axxon.com.ar/not/158/c-1580152.htm .

pell2

Read Full Post »

sant antoni 2

               “ Com s’aprèn això de ser bibliòfil ?- riu-. Jo no he anat a cap acadèmia de bibliòfils. Suposo que s’aprèn amb el temps, a base de veure molts llibres i molts llibreters i estar amb gent que en sap més. D’aquesta manera, s’acaba per començar a distingir els exemplars bons.

               Amb Casanova un aprèn que els lloms de color terra no tenen perquè excitar tots els bibliòfils. Hi pot haver una persona que no vulgui res de segona mà i tingui llibres contemporanis magnífics. Llibres nous, llibres vells, tant se val, mentre acabin per satisfer l’afany de l’amant del llibre. Ell no trobarà res avui, potser perquè tampoc està per la feina i potser perquè aquí s’hi ha de venir a primera hora. No a l’hora de demanar la primera cervesa del dia. I unes olives. Casanova prefereix un tallat i quan se l’acaba desapareix. És substituït pel bibliòfil número quatre i tot seguit el cinqué.

               El quart es diu Joan Serra i té una parada situada enmig d’altres desenes de parades sota el porxo de Sant Antoni ( però, tot llibreter de vell és bibliòfil ?). El color que predomina en la seva parada és el del pergamí, l’ocre, una gamma àmplia de marrons i terres. Només exhibeix uns quants llibres de tapa brillant, i demà aniran venuts a l’engròs. Així que paga la pena fer una ullada a la seva parada.

sant antoni 1

               Li pregunto què faria si un passavolant descobreix a la seva parada un llibre rar que ell sap que li falta a la col·lecció d’un bibliòfil de debò. Home¡, se sorprèn Serra, mentre se li escapa pels ulls l’experiència de 20 anys en el negoci. Aleshores arriba el cinqué bibliòfil, un individu que saluda Serra amb familiaritat. Tot seguit, Serra li ensenya el contingut d’una bossa que fins ara tenia amagada sota la parada i l’home tria amb agilitat. Aparta tres llibres, que compra. Després es deixa engolir de nou per la multitud que omple la fira aquest matí. I un descobreix el que ja sap: que és un neòfit en això de la bibliofília. Vendre al comprador equivocat els llibres interessants de debò, no deu passar mai.”

               Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, p. IV.

sant antoni 3

Encants Sant Antoni, 1910-1915- Brangulí ANC

 

 

intons 1

              “ Me preguntaba alguien hace poco acerca de los libros intonsos. Me doy cuenta de que, si para muchos de los nacidos a partir de la segunda mitad del siglo XX eso de los ‘libros intonsos’ suena a chino, para los que ya sólo hayan conocido la era del libro digital va a resultar algo tan lejano como las tablillas de arcilla de los sumerios. Muy brevemente, pues, explicar que los sistemas de impresión y encuadernación que se utilizan desde hace varios siglos – y que se encuentran en un proceso de transformación que no sabemos dónde acabará – implican que una hoja de papel de gran tamaño que contiene el texto de varias páginas se doble formando un pliego. Luego estos pliegos se unen, ya sea mediante cosido o fresado, y se encuadernan. Antiguamente, cuando todo el proceso era artesanal, esos pliegos se dejaban muy a menudo intonsos – literalmente, ‘ sin cortar las barbas’-, es decir, era el propio lector el que debía abrir los bordes unidos de las páginas a medida que avanzaba en la lectura. Hoy en día las máquinas se encargan de esta labor, y sólo en algunos libros exquisitos y de coleccionistas se mantiene la costumbre de no cortar las páginas. Para un bibliófilo, esos ejemplares intonsos, que no han sido abiertos ni, por tanto, leídos, tienen un valor superior al del ejemplar ‘afeitado’. Como dice con ironía Víctor Infantes en su Biblia de los bibliófilos: ‘El bibliófilo no debe caer jamás en la tentación de leer un libro, ¿ para qué?(…) Qué mayor honra que adquirir un libro que no tiene la más leve señal de haber sido leído, incólume y virginalmente conservado; y transmitirlo así, para otros afectos, sin el más mínimo testigo de una ignominiosa lectura’. Confieso que mi debilidad, cuando husmeo en librerías de viejo o – aún mejor – en bibliotecas de amigos, es dar con uno de esos ejemplares intonsos que sólo fueron abiertos en parte y detectar en qué punto se le acabó al ignoto lector la paciencia o el gusto por la lectura. Voyerismo puro, sin duda”.

            Article : “Libros intonsos” , de Socorro en l’ interessant vlok Notas para lectores curiosos, el 24 de maig de 2010.

http://notasparalectorescuriosos.blogspot.com.es/2010/05/libros-intonsos.html

 

Read Full Post »

56 fira llibre

 

“ Sempre que hi hagi només un lector que s’interessi pel contingut d’un llibre, sigui clàssic o no, sigui per simple curiositat o per estudi o plaer, el converteix en un llibre actual, present, viu.

Ja ho diu Henry Miller amb una expressió feliç “ De què serveixen els llibres si no ens acosten a la vida, si no aconsegueixen fer-nos-la viure i veure amb b alta i amb v baixa, amb més intensitat, amb més avidesa?” Els llibres ens acosten a la vida, i els llibreters ens acosten als llibres. Fires com aquesta, ens acosten als llibres i ens els retornen quan ja els donàvem per perduts. Perquè els llibres es poden perdre, es poden oblidar, es poden ignorar…, en definitiva l’exaltació i la recuperació dels llibres que avui celebrem, no vol pas dir que els llibres no tinguin enemics. En tenen, i són poderosos.

Paul Valery deia que els llibres tenen els mateixos enemics que els homes: el foc, la humitat, les bestioles i les bestiasses, el temps… i sobretot, el seu interior, allò que porten a dintre. O sigui, els continguts”.

Emili Teixidor, en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

 

 

                                   ❦   ❦   ❦

 

 

Gaziel                                                        Gaziel – Director de La Vanguardia (1920-1936)

“ Ante un público femenino, compuesto en su mayor parte de damas aristocráticas, ha evocado galanamente nuestro ‘Gaziel’ las ‘joyas desconocidas’ que pertenecieron a un puñado de insignes mujeres, cuyos brazaletes, collares y zarcillos hizo populares la Historia… o la leyenda. Al lado de las perlas de esos collares, junto al brillo de los claros diamantes de esos brazaletes, tan traídos y llevados por historiadores, novelistas y vulgo novelero aficionado a historias deslumbrantes ( ¡ oh los herretes de brillantes, caros al bello Buckingham¡, ¡ oh el ‘collar de la reina’, asombro de las ingenuas lectoras de Alejandro Dumas¡), las ‘joyas desconocidas’ y más preciadas de reinas, princesas, altas damas y cortesanas hermosas – que también a su modo fueron reinas – permanecen en sombra de olvido, sin que apenas algún espíritu selecto las traiga a la claridad de vida del recuerdo. Y sin embargo, en ellas, en esas joyas preciosas e inigualables, se engarza la fina turquesa de la sensibilidad humana, el claro diamante de la inteligencia porque esas joyas son… los libros”.

 Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

maria luz morales

 

                               María Luz Morales, directora de La Vanguardia (1936-1936)

Read Full Post »

I és que entre el lector i el llibre es produeix una alquímia molt particular que en fa una experiència gairebé íntima i si no fixem-nos que si quan llegim algú dóna un cop d’ull des del darrera nostre a la pàgina que llegim, ens sentim incòmodes, com si ens robessin una cosa molt preuada, potser perquè el plaer de la lectura és tan personal que difícilment el podem compartir, exactament com passa amb altres experiències fonamentals que reclamen la mobilització exclusiva de tot allò que som, com si entréssim en un somni. És la trobada intensa i diferida de dos éssers gràcies a la paraula silenciosa, o com ho diu un gran autor, gràcies al silenci que no calla, l’alfabet.

En el cas del llibre d’ocasió aquesta trobada entre el lector i el llibre, és més intensa encara perquè es tracta d’un retrobament. Sigui un llibre buscat i desitjat o d’una troballa deguda a l’atzar, l’experiència és molt més personal i satisfactòria. Sovint es tracta d’un exemplar únic i difícil de trobar, cosa que no passa amb les novetats i llibres més recents, oferts a dojo. Perquè un llibre es converteixi en un bé apreciat com una obra d’art, en una propietat podríem dir-ne, cal que passi el temps, la prova del temps i dels diferents canvis de domicili, de les diverses neteges de les biblioteques domèstiques, de l’interès del propietari per conservar-lo…, tot de factors que exactament com passa amb els humans demanen temps, com per afermar una amistat o un amor. El pas del temps ens envelleix i ens fa més comprensius i fins i tot a vegades, no sempre per desgràcia, més assenyats.

Aquesta és la riquesa acumulada, el valor afegit, dels llibres vells”.

Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

encants 1932

                         Encants del Mercat de Sant Antoni, ca. 1910-1920.                               cortesia del l’Associació Sant Antoni Comerç (SAC), segurament                          procedent de l’Arxiu fotogràfic de l’AHCB. Malgrathaver estat                             datada aquesta fotografia com del 1932, és probable que                                         correspongui a la dècada de 1910.

                “ Es simplemente una captura del ánimo por las cosas, lo que nos lleva a enunciar: ‘Todo coleccionismo [bibliofilia] es monstruoso’. Tres variantes de la enfermedad. 1.- El Ganguero: es el primero de todos. Es ese individuo que visita la librería de lance y recorre detenidamente todas las secciones. Abre, hojea, mira el precio y vuelve a dejar el libro en su sitio. Después de la detenida visita, dice adiós y se va. En realidad, suele buscar el libro mal marcado por el librero, por el placer teórico de adquirir a cinco lo que vale veinte. En caso de compra, se declara regateador y cuando el precio ha bajado, todavía pide más. Es un ser abominable. Por otra parte, también existe la enfermedad en el librero. El librero ganguero es el desvalorizador por principio de los libros que le llegan, aunque por dentro arda en ansias de posesión. Ambos dos, librero y ganguero, son un alma única llena de doblez y disimulo”.

 Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

Read Full Post »

teixidor1

               “ Vells i nous, tots els llibres són una medicina, i ara no recordaré els mérits que han proclat personatges cèlebres de tots els rams de les ciències i les arts. No els recordaré perquè n’hi ha d’aquestes lloances que aprofiten el llibre, la lectura, sigui nova o vella, per atacar altres mitjans i advertir-nos dels perills que amenacen el cervell dels més joves, sobretot el perill de la dispersió i sobretot els mitjans més moderns, que fa poc era la televisió i ara són els ordinadors i els móbils. Els llibres no necessiten atacar ningú per defensar-se, es defensen molt bé sols. I recordem que no fa pas gaire també ens advertien – hi ha gent que encara ho fa – , dels perills de la lectura i de la perniciosa influència de molts llibres, que solien ser precisament els més influents. Molts llibres han estat cremats, condemnats, prohibits, estripats, censurats, corregits, calumniats, difamats, escopits, reescrits, blanquejats, permesos només amb el nihil obstat eclesiàstic o l’”imprímase” de caire militar de la censura política…, i els seus autors han seguit la mateixa sort, la mateixa mala sort; exiliats, condemnats, excomunicats, perseguits, insultats, calumniats… i alguns també cremats. Molts editors i llibreters els han seguit en el sacrifici pel fet d’haver confiat en un autor, en un llibre que no han volgut sacrificar a l’altar de les forces repressives. El llibre d’ocasió ha donat aixopluc a aquests perseguits, els ha conservat, gràcies a l’ofici dels llibreters, i així la majoria d’aquests llibres que no havien d’arribar al públic, s’han salvat gràcies a la seva feina, a la seva vocació de mitjancers i portadors de cultura. Sempre queda algun exemplar extraviat a les lleixes de les llibreries d’ocasió. I els llibreters ho fan amb tota naturalitat. I és que potser no cal tanta intencionalitat

                Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

elogiodellibro4

               “ Quien ama el libro, toma en la mano, con un sentimiento de pacífica familiaridad, el objeto que lleva este nombre, impreso sobre papel y encuadernado en tela, cuero o pergamino. Lo siente como si fuera una criatura, que se honra y se cuida, feliz de su concreción material. No sólo constituye para él un medio para conseguir un objetivo, aunque sea el más espiritual, sino algo plenamente perfecto en sí mismo, lleno de múltiples significados y capaz de dar en abundancia.

               Al verdadero amante del libro se le reconoce desde el momento en que lo coge de la estantería, lo abre, lo hojea y lo vuelve a dejar en su sitio.”

               Romano Guardini: Elogio del libro, Ed. Encuentro., Madrid., 1998.

Digitalitzat a http://www.aquiseencuaderna.com/taller%20de%20libros.html, vlok que val molt la pena, com a mínim, una ullada. ( per aprenents i no aprenents).

elogiodellibro2  elogiodellibro3

Read Full Post »

Older Posts »