Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘fires del llibre’

Marca d’Ibarra

(La bibliofília) El col·leccionisme és una altra cosa. Si hem arribat a dotar-nos d’una biblioteca personal és perquè voldríem tenir a mà quants més llibres millor, per si s’escau algun dia llegir-los. Però acumular-los no és l’important.

A un li fascinen els llibres. Encara que, abans que un bibliòfil en el sentit clàssic, un es considera un bibliòfag, un devorador de llibres. I, abans que un col·leccionista, un lector, un curiós en desig de comunicació permanent amb gents que han destil·lat coneixement de la seva experiència humana. Un té alguns milers de llibres, això sí, i somia en poder-los dedicar un dia el temps i l’espai que es mereixen.

Un se sent més abans un bibliòfil – en el sentit d’un amant dels llibres, un apassionat dels llibres – que pròpiament un col·leccionista. Fer col·lecció d’alguna cosa – siguin llibres, segells o el que sigui – demana la convicció que hi ha una totalitat perfectament definida d’alguna cosa els buits de la qual es poden anar completant amb tenacitat i paciència. Un col·leccionista té, com el que fa mots encreuats, una idea acabada d’alguna cosa. I voldria poder tancar l’àlbum algun dia.

Un no té aquesta obsessió per posseir res idealment preestablert. Crec que la sorpresa i el misteri desmenteixen qualsevol pretensió humana de voler quadrar la realitat com sigui. Col·leccionar té molt a veure amb recol·lecta i amb ‘encant’, però els seus motors són l’explotació i la recerca. Un bibliòfil sol ser un aventurer, un caçador de peces d’ocasió, algú que se sent feliç en companyia dels seus trofeus “.

Ésser  bibliòfil”, Oriol Pi de Cabanyes, a La Vanguardia el 10/05/2006.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2006/05/10/pagina-26/48436838/pdf.html?search=oriol%20pi%20de%20cabanyes

“ Refugiémonos en las librerías de viejo; compremos libros viejos. Comprémoslos por la sencilla e imperiosa razón de que no podemos comprar libros nuevos. Ya no se imprimen libros. Se publican todos los meses centenares de libros nuevos, y no se imprime ninguno. No pueden llamarse libros lo que al presente sale de las imprentas. Son objetos que se fabrican brutalmente, lo mismo que se fabrican otros artefactos y chismes de la industria. Los maravillosos adelantos del arte de imprimir – estereotipia, linotipia, etc.- han matado el bello oficio del tipógrafo. Sobre papel malo, deleznable, estampan caracteres borrosos, sucios; se encuaderna desgarbadamente después; se lanza el volumen al mercado como otra mercancía cualquiera. Lo importante es imprimir mucho y rápidamente. La misma industria de la imprenta ha acabado con el arte de imprimir. Y el desamor de los tipógrafos ha acabado de realizar la obra funesta. En Madrid no se puede imprimir hoy un libro elegantemente. Sancha e Ibarra, los grandes impresores del siglo XVII ( sic), no tienen descendientes. No se podría tampoco encuadernar bellamente un libro si no quedaran uno o dos encuadernadores amantes de su arte. No aman su arte los tipógrafos. Y se puede pasar por alto en cuanto a las reivindicaciones de los tipógrafos – más o menos

Marca de Sancha

exorbitantes o justas; no lo discutimos -; pero sean cualesquiera las reivindicaciones de los tipógrafos, lo esencial sería que el trabajo que dieran, más largo o más corto, mejor o peor retribuido, fuera realizado concienzuda, escrupulosa, fervorosamente. Lo peor que puede sucederle a un obrero cualquiera, el que escribe o el que imprime, es perder el amor a su trabajo. Luchemos ardientemente porque nuestro esfuerzo sea retribuido con justicia; esforcémonos, con perseverancia y tesón, por que el esfuerzo que realizamos sea realizado en las mejores condiciones posibles – económicas e higiénicas -; pero realicemos el trabajo que hayamos de realizar escrupulosamente, con amor, con fervor. Una vez ante la tarea, olvidémoslo todo, y sólo veamos la perfección en la obra que hemos de realizar.

No se imprimen ya libros. No hay libros nuevos. El arte de imprimir se acaba. El arte, tan sencillo, tan bello, de colocar trazos negros en una página blanca – de colocarlos armoniosamente – está en sus postrimerías. Compremos libros viejos; refugiémonos en los puestecillos de estos perseverantes, callados, modestos difundidores de la cultura.

Article: “En la feria de libros viejos”, Azorín a ABC Madrid del 11 d’octubre de 1922, p.3

Don Quixote imprès per Sancha

Read Full Post »

“La primera Fira del Llibre d’Ocasió antic i modern quedà establerta, d’acord amb l’autorització municipal, a l’andana principal de la banda mar de la Gran Via, davant de l’edifici de la Universitat, entre els jardins de la plaça del mateix nom i el carrer de Balmes. Inaugurada el dissabte vint de setembre, durà deu dies, fins al dilluns vint-i-nou del mateix mes. Molt ben rebuda pel públic i per la premsa, aconseguí esser una de les manifestacions més notables de les festes de la Mercè d’aquell any. Els llibres catalans hi foren presents amb normalitat, junt amb els castellans.

Agraïts per les atencions rebudes de l’ajuntament, els participants a la primera Fira decidiren fer un donatiu de mil pessetes, destinades a la subscripció oberta per a la compra d’un pulmó d’acer. Amb aquest motiu el president del gremi, senyor Bosch, visità l’alcalde Simarro i fou felicitat per com havia anat aquella manifestació dels llibreters de vell. La impressió general fou que la segona Fira ja tenia el permís assegurat i els participants

decidiren celebrar l’èxit i la continuïtat que tindria amb un sopar d’homenatge a la comissió organitzadora. El celebraren el 5 de desembre de 1952 a la Granja Royal i per a l’ocasió editaren un menú de gran format, especialment imprès per a aquella ocasió, que a la portada oferia de nou el dibuix que Ramon Borrell havia fet per al cartell anunciador de la Fira. El llibreter Joan Balagué, que tenia la musa festiva fàcil i practicava el vers humorístic en tota celebració gremial, va distribuir pocs dies després una llarga composició que comença així:

“Pel molt èxit celebrar

de la prima Fira nostra,

’organitzà un gran sopar

donant-ne de bon gust mostra”.

 

Cadena, Josep M.: “Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991; p. 19-20.

 

Josep Mª Cadena i Simó Busom

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

“ A tenor del uso que recibe como sufijo, normalmente peyorativo, una palabra tan bella y noble como ‘amor’ ( -filia: philía, en griego) se ha ido degradando con el tiempo: necrofilia, pedofilia… En el imaginario colectivo, al parecer se ha acabado asociando, como mínimo, con una manía compulsiva, una obsesión malsana: una enfermedad. Así, no es de extrañar que los bibliófilos tengan ( tengamos) que andar por la vida pidiendo disculpas por su afición, por su devoción a unos objetos que, ya por sí, parecen bastante estigmatizados en la sociedad ágrafa e iletrada en la que vivimos. Un bibliófilo aparece a los ojos de no pocos como un friki ( un fenómeno de feria, una rareza), ya no del arte o la cultura, sino del papel, y ese invento en vías de extinción ¡ Ya no hablamos del pergamino o del papiro… Como mucho, se disculpa se la propensión al códice o la lámina posee una ambición inversora, una perspectiva ‘rentable’; ahora bien, ¿ cómo afición? Vade retro ¡ lo que prima es el volumen de usar y tirar, de consumo rápido y que no deje huellas, si es posible incluso que se autodestruya tras su lectura leve y superficial ( sospecho que muchos ya lo hacen: a mi se me han deshecho bastantes entre las manos). ¿ Qué es eso de que un libro aspire a durar y perdurar, a detener el tiempo, a erigirse como un objeto digno en sí mismo, sí, amable?.

Tengo para mí que la bibliofilia es, para muchos ( para casi todos los que no forman parte de la secreta cofradía), una dolencia mental, casi un insulto al resto de la sociedad. Poe eso, no es de extrañar que los letraheridos reaccionen a la defensiva, unos, pidiendo disculpas por su monomanía, y otros, a la ofensiva, acusando al orbe entero de ignorar el valor del arte y la cultura. Ni calvos, ni con tres pelucas: si de algo ha de servir el culto ( cultivo) por el libro antiguo es para reforzar el sentido del respeto entre las personas y la tolerancia ante lo ajeno. Por mucho que ese extraño sea, con frecuencia, la persona a la que más cerca tenemos todos los días”.

 

Article: “ ¿ es la bibliofilia una enfermedad?, de José Luis Trullo en el vlok dbibliofilia. Les 2 imatges estan a l’article.

 

 

Read Full Post »

65a fira del llibre d'ocaasió antic i modern barcelona 2016a

Per finals de setembre està prevista la 65a. Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona, també anomenada Fira de Llibres Usats, d’Ocasió , Tebeos i Restes de Sèrie, també de Llibres Vells, potser sí, d’Antics no gaires.

Fa uns dies, ho anuncien ensenyant en diversos llocs el cartell de la Fireta, i de moment, la fireta comença el dia 16 de setembre, no sabem res més (21/08/2016).

28 feria madrid

A Madrid fan la 28ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo , del 29 de setembre al 16 d’octubre, però ja tenen cartell, llistat de llibreries participants (39) i altres informacions, com el llistat dels llibres que cada any editen per la Fira i que aquest any és el llibre: “El ideal de los cocineros” de T. Waps ( edició facsímil).

el ideal de los cocineros

Edició original de 1950

A Barcelona , en el Gremi de Llibreters de Vell s’ho pensen una mica. Quantes llibreries hi hauran aquest any? ( l’any passat 33), potser ho sabrem el dia de la inauguració, però segur que seran menys que a les dues fires de Madrid  i a la de València; de moment, perquè al pas que va, segurament en pocs anys hi haurà més ciutats amb fires millors i amb més llibreries, sort que Barcelona és Ciutat UNESCO de la Literatura.

Els organitzadors de la Fireta de Barcelona, com en els últims anys van una mica endarrerits i la informació és escassa, i d’edicions res, ni la conferència que alguna personalitat fa el dia de la inauguració. Anys enrere, molts anys enrere, editaven petits llibrets o opuscles, avui no hi ha ni programa ni informació sobre les llibreries, i sort que un diari s’anuncia regalant bosses per portar els llibres.

40 feria libro ocasión madrid 2016

A Madrid a la 40ª Feria del Libro Antiguo y de Ocasión que van fer a la primavera ( 29 d’abril- 16 de maig) hi havia 39 llibreries. I com en anys anteriors van publicar una obra amb tema madrileny, el llibre: “ Madrid-Moscou. De la Dictadura a la Guerra Civil en España” d’Armando Boaventura.

madrid-moscou fira madrid 2016

A València a la  39ª Feria del Libro antiguo y de ocasión , feta a l’hivern ( 25 de febrer a 28 març) hi havia 34 llibreries.

39 feria libro viejo valència 2016

De la vergonya que uns quants sentim per la falta d’un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques, com cal a Barcelona, ja en parlaré un altre dia.

exvlokis blau

Read Full Post »

goig sant jeroni

“ Constituïda la Confraria amb tots els requisits legals, el dia 2 de març de 1553 es féu una crida pública a so de quatre trompetes per tal d’assabentar els barcelonins de l’existència d’aquella. A partir de l’ esmentada data, tot llibreter amb botiga oberta a Barcelona o en el seu territori estava obligat a ingressar a la Confraria i a respectar llurs ordinacions.

Unes dades que donen idea de com funcionaria el comerç del llibre vell a Barcelona ens les ofereix el següent fet.

Per incompliment de les ordinacions, el 15 de desembre de 1612, el revenedor de llibres Joan Molner és penyorat pels cònsols de la Confraria perquè venia llibres a l’encant públic de la Plaça Nova, lloc on, el mateix que a la Plaça de Sant Jaume i a l’Encant de Mar, només ho podien fer els particulars amb intervenció, però, de corredor. Joan Molner era llibreter no examinat, i els Consellers li donaren, per excepció, llicència per a poder vendre i comprar llibres vells ‘ a fi de sustentar-se i mantenir i alimentar sa muller, casa i família’. Aleshores els llibreters només podien posar parada davant de casa seva. Tampoc no podien donar llibres a vendre a ningú que no fos de llur família.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.14.

Passarell en vlok Un balcó al Poble-Sec

Jaume Passarell ( imatge en el vlok Un balcó al Poble-Sec)

 

 

         ζ          ζ          ζ          ζ          ζ         ζ          ζ

 

 

segunda feria libro antiguo buenos aires 2005

“ Imbuido de pasión histórica y estética, el bibliófilo es ese amateur ávido de sorprender- y atesorar- todo cuanto en el libro más se aproxime a la idea de un origen: el manuscrito del autor, el primer esbozo del ilustrador, la primera edición de un texto que pueda haber significado un hito en el desarrollo de la cultura, la primera tirada de un grabado, la encuadernación de época o la que ostente la firma de un artífice que con nobleza de materiales y novedad artística haya dado coherencia final, interpretándolo, a ese conjunto que se despliega a la vez en el espacio y en el tiempo.

El término ‘incunable’ pues, por encima de su alcance técnico, que se refiere a las obras publicadas desde la invención de la imprenta hasta el año 1500, resulta válido para designar el deseo primordial del bibliófilo: acceder a la cuna, al nacimiento mismo de aquello que se ama.

Pero lejos de ser patrimonio de posibles sectas de conjurados – tal como la desinformación o la información interesada pudieron inducir a creerlo – el libro está hoy instalado en el centro de los mercados de arte internacionales y el interés que concita, no sólo como privilegiado testimonio histórico, sino como espacio de extensión del más alto refinamiento estético, crece en forma continuada.

La multiplicidad y el eclecticismo enmarcan los campos en los que el coleccionismo de libros puede desplegarse…”.

 

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, amb escrit de Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

 

colporteur

Read Full Post »

cataleg bardon 1  cataleg casals 1  cataleg farre 1

“ Plana juga amb un avantatge: té més possibilitats que ningú de trobar llibres selectes, perquè l’ofici el porta a entrar a cases particulars i pagar 50 pel que val 100 en comptes de 50 pel que val 20.

A Estruga, anar a les llibreries directament és el que li fa més goig i allò amb què va començar. Després va comprar per catàleg i en subhastes, però no directament sinó per telèfon o correspondència. Avui creu que Internet serà el gran sistema de venda de llibre de vell del futur.

Xavier Trias de Bes explica:’ Durant molts anys he comprat llibres com un caçador, amb el perdiguer i l’escopeta a la mà, és a dir, a peu, perquè aquesta és la forma més divertida de comprar llibres: remenar, preguntar, tornar-hi al cap d’un temps. Però amb el temps, això cada vegada es fa més difícil i inexorablement hem de caure en els catàlegs, en alguna subhasta o altra i en Internet’”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

cataleg ultonia 1  cataleg soler llach 1  cataleg ELT 1

fira llibre 25

“ El otro día, en el paseo de Gràcia, me encanté en una de las casetas de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que se celebra en este paseo hasta el 7 de octubre. En realidad buscaba una de esas gangas que te llevas a casa por poco más de veinte duros. Libros que hasta hace poco se vendían a dos y tres mil pesetas, aquí los puedes encontrar a precios rebentados. Estaba, pues, yo, removiendo una de esas pilas de libros cuando me di cuenta de que a mi lado había un amigo mío escritor. Enseguida noté su mala cara, pero no le di mucha importancia porque estábamos en plenas fiestas de la Mercè y el hombre podría haber pasado una noche movida. Lo saludé, pero ni se enteró; estaba tan absorto en el  montón de libros que tenía delante y que, como yo, tres personas más removían. Tuve que darle dos toques en la espalda para que reaccionara, tal era su fijación, hasta que bajó de la luna. ‘Perdona, es que…’. Me pareció entender el motivo de su ensimismamiento, pero me equivocaba. No era, como yo, el deseo de encontrar una ganga, sino, sencillamente, que la ganga era él.

fira llibre 1 fira llibre IIfira llibre 3

Puedo imaginar el dolor que se siente cuando uno ve su novela a veinte duros. No por los veinte duros, sino por lo que ello supone. Pero, en fin… La vida es dura y la del escritor mucho más. Lo invité a un café y me contó que se planteaba dejar de escribir. ‘Tampoco será para tanto. Piensa que Kafka murió sin que apenas lo conociera nadie. Y mira ahora’. No conseguí convencerlo y para animarlo nos fuimos a ver las auténticas joyas de la feria, ese libro que sólo aparece de vez en cuando y que hace caer la baba a ese extraño y curioso espécimen que es el coleccionista”.

Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.

fira llibre 23

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »