Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘exlibris’

l'amor al llibre rahola 2

 

               “ Altres homes esclarits han estimat el llibre amb un apassionadament tan gran i en circumstàncies tals, que n’han estat víctimes. Amb raó s’ha dit que el qui vulgui conèixer de sobte totes les misèries de la terra, ha de veure’s obligat a vendre els seus llibres estimats. Ha de produir, verament, una dolorosa tristesa la necessitat de vendre els llibres que hem aconseguit reunir a costa d’esforços i de sacrificis de tota mena, i que han estat els nostres companys fraternals en les hores de joia i en les hores de defalliment; aquests llibres, com l’humaníssim Don Quijote,- la més pura, la més alta glòria d’un poble,- que ens han fet riure i ens han fet pensar, o han estat un bàlsam per a les nostres íntimes ferides, o ens han aconsellat discretament en la incertesa i en l’angoixa.

               Davant la nostra imaginació desfilen alguns dels personatges que es pot dir que no varen tenir altra passió veritable que la del llibre, i per ell varen viure, i per ell varen morir. ¡Quantes tragèdies íntimes i silencioses¿…”.

               RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 15.

 

               “ Ex libris ( expresión latina que significa ‘de entre los libros de’) hace referencia a las marcas de propiedad que se colocan en el reverso de la cubierta de un libro y que indican el nombre de su dueño o de la biblioteca a la que pertenece. Por lo general, a dicho nombre lo precede la expresión ‘ ex libris’, aunque también se encuentran variantes como, por ejemplo, ‘ex bibliotheca’, ‘e-libris’ u otras mucho más domésticas como ‘Soy de…’.

               Los ex libris no son meras etiquetas identificativas ( sobre todo si tenemos en cuenta que buena parte de ellos incluyen alguna imagen atística), sino que en función del esmero que se haya puesto en su diseño pueden convertirse en auténticas obras de arte en miniatura.

ex libris Amenophis III

 

               El primer ex libris documentado trata del siglo XV AC: se trata de una placa esmaltada de barro cocido presuntamente propiedad del faraón egipcio Amenophis III. Esta rudimentaria marca de propiedad habría sido utilizada a modo de sello en los estuches donde se guardaban los rollos de papiro. En la actualidad se halla en el Museo Británico.

               Durante la Edad media los ex libris más habituales consistieron en anotaciones manuscritas en los códices. En una época en donde la cultura descansaba, casi en su totalidad, en las manos del clero, los monjes encargados de copiar los libros acostumbraban a dejar comentarios en los márgenes.

               Este libro pertenece a los monjes del monasterio de Santo Jacopo deRipoli en Firenze. Quien lo coja, tenga la bondad de devolverlo pronto y sin ningún desperfecto. Este libro es mío.”

               Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.

http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20.

Read Full Post »

exlibris RMP

 

               “Qué més exquisit, què més artesanal, què més íntim i civilitzat que l’ex – libris, aquelles marques de biblioteca que des de l’època medieval, per bé que de maneres diverses, han servit per a identificar el titular o el propietari d’un llibre ¡

exlibris Font de Rubinat

 

               Quan l’ex – libris és cotitzat com els segells o els timbres filatèlics, descontextualitzant-lo del seu marc i de la seva propia finalitat, mostrant unes quatre-cent peces i un documentat catàleg sobre l’ex – libris i els ex – libristes, perquè tant uns com els altres formen part de la història de l’art del nostre país.

exlibris Triadó

               De sempre, els nostres ex – libris, com els de tot Europa, han recollit part de la personalitat dels seus titulars. Ultra les referències heràldiques, genealògiques o de referencia nominal, s’ha reflectit quelcom de la manera de ser del seu propietari.

exlibris A Riquer1

               D’ençà la fi de segle, s’inicia un renovellament d’aquesta forma d’art que, entre nosaltres, aportà importants valors creatives. Tant els autors de les comandes com els creadors artístics dels ex – libris eren gent que fruïen de les arts i estimaven els llibres, volien recrear els seus ulls amb imatges agradables i enriquir els volums amb aquest additament artístic que, de mica en mica, ha anat adquirint i s’ha transformat en una manera de fer art, aliada fonamentalment a les tècniques més pures del gravat.

               “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

exlibris Balaguer

 

Hotel Drouot1

 

               “  ‘Habría que precisar en primer lugar’, nos señala el editor Manuel Arroyo, ‘ qué es la bibliofilia; yo creo que podríamos diferenciar entre la bibliofilia clásica; es decir, la encuadrada en el ámbito estricto del libro antiguo, bien hecho, primorosamente elaborado, y la llamada bibliofilia de ediciones facsímiles, ahora muy en boga’. Existe, no obstante, en los círculos bibliófilos de Madrid, cuyo eje central son las llamadas ‘ librerías anticuarias o bibliófilas’, un marcado sentimiento de recelo, cuando no de desprecio, hacia las ediciones facsímiles. ‘Eso no es bibliofilia, es un mercado para nuevos ricos. Un mercado con una lista de clientes fabricada de antemano, a los que se convence de que esto es muy bonito y dentro de diez años se triplicará su valor actual’, nos manifiesta el dueño de la librería Escalinata, de Madrid…

               En materia de precios, el mutismo es general, ‘ porque se ha exagerado una barbaridad en la prensa’. Sin embargo, grosso modo, se puede afirmar que no es ni mucho menos imposible hallar buenas ediciones a precios asequibles a casi todos los bolsillos.

               Actualmente, y pese a que el interés por la bibliofilia registre un auge contínuo, el problema estriba en que cada vez es más difícil hallar un material verdaderamente interesante. Y para colmo no estamos en Francia, en donde todos los días hay subastas, como la del hotel Drouot, en París’, se lamenta Luis Bardón. Poe el contrario, el propietario de la librería del Prado, especializada fundamentalmente en folklore y literatura de principios de siglo, no se muestra muy amigo de las subastas, ‘porque los precios se disparan; recuerdo quepor un libro que yo estaba vendiendo a seiscientas pesetas se estaba pujango cerca de las 5.000’.

 

               Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/bibliofilia/mundo/joyas/papel/elpepicul/19810212elpepicul_10/Tes

Hotel Drouot2

 

       exbloguis33

 

                                                  (Exlibris 2, 3, 4 i 5 extrets de la BC)

Read Full Post »

 

 

 

                  

 

          “ Actualment hi ha qui no sap què és un ‘ex – libris’, perquè no n’ha vist mai cap. D’altres, solament els han perdut de vista. Direm, doncs, per començar, que aquest és el nom que es dóna al signe, símbol o emblema, generalment gravat, o bé imprès en un petit full de paper que s’aplica o enganxa a la coberta interior d’un llibre per tal d’identificar el seu propietari.

           L’ùs dels ‘ex – libris’ va començar a Alemanya a principis del segle XVI, i no es va introduir a França fins ben entrat el 1600. Al començament era sols un simple escut o emblema, per evolucionar més tard donant lloc a petites obres d’art gràcies al gravat fet en fusta, a l’aiguafort o bé en metall. El seu col.leccionisme no sorgeix, però, fins el darrer terç del segle passat, que és precisament quan apareixen a casa nostra, gravats pels millors artistas i estimulats pels bibliòfils i altre gent relacionada amb els llibres i l’art de la lletra impresa. Fou l’artista reussenc Ramon Casals i Vernis, qui el 1889 dibuixava al carbonet, per encàrrec del seu paisà, el llegendari bibliòfil Pau Font de Rubinat, el que pot considerar-se el primer ‘ex – libris’ català de l’època moderna.” 

          Article: “Hem tornat a veure ‘ex – libris’” de Lluís Bonet i Punsodas a Revista de Llibreria Antiquària, número zero,octubre 1980, pp.20.

 

                              

 

           “ Un librero de viejo aspira a tener todos los libros del mundo y ser el único del mundo. No porque le reporte más dinero, sino por absoluta vanidad. Es un hecho muy borgiano, quizá porue Borges fue bibliotecario, una manera distinta de ser librero de viejo. Por otra parte, el librero de viejo tiene un sentido cinegético muy acusado y un sentido aguzado de la seducción para conseguir algo, en este caso, un libro, aunque lo más paradójico de todo es que un librero de viejo comienza con diez mil pesetas y ningún libro y termina con diez mil libros y ninguna peseta”.

            Paraules de Constantino Gómez ( Tino Vetusta) en una entrevista feta per Víctor Guillot, al diari La Nueva España de Gijón, el 4 de gener de 2010.

 

                                        

Read Full Post »

                        

 “ L’ex.libris, usat ja antigament com a signe de propietat, en el que hi havia’l nom del bibliòfil junt ab sos blassons si era noble o bé anava orlats ab algún emblema o alegoría, ha alcansat una gran importancia artística, coincidint ab el renaixement del art aplicat a la enquadernació, gracias a ha veri empleat son talent els millors artistas europeus y americans, y avuy casi’s pot afirmar que tot bibliòfil que s’estimi no deixa de tenir el seu.

            Generalment, al nom del bibliòfil s’hi junta una alegoría relacionada ab sas aficions o ab sa manera d’ésser, y moltas vegades s’hi afegeix una llegenda que subratlla son carácter o retrata sas aspiracions. Com ab tantas cosas, Espanya ha anat endarrerida en aquest moviment exlibrista, però mercès a l’Alexandre de Riquer que inicià entre nosaltres aquest art fent qu’altres el seguissin, avuy s’ha despertat gran afició essent solicitats pels coleccionistas estrangers els ex.libris espanyols. Y pera convences de qu’es natural aquesta solicitació, no hi ha més que fullejar l’elegant volum que tenim a la vista; jo quedo emprendat d’una pila d’ex.libris, dels que uns se recomanan per la seva refinada senzillesa, mentres els altres, entre’ls que descollan els ayguaforts, són tractats ab tant carinyo, ab tal amor a l’obra, que pregonan als quatre vents que no hi ha art petit per petitas que sian la missió y las dimensions del objecte que l’estotxa” .

    Article de Sebastià Junyent a Joventut, n.213, 10 març 1904, p. 164.

                        

 “ La bibliofilia es un credo bien exigente, para algunos cercano a una religión, y toda religión ( excepto el budismo) genera sus integrismos. Estos son peligrosos hasta para la integridad física de los demás, como demuestra la Historia, pero sin duda el bibliofílico es el que veo más cercano y disculpable. Todo coleccionista tiende al perfeccionismo, pero algunos no es que tiendan, sino que lo practican con estricta observancia: ni un ejemplar que no sea excepcional, por su rareza y perfección. Se pueden compartir entre principios – como tendencia – , pero es punto menos que imposible mantenerlos en la práctica, pues para ello habría que ser un Creso.

            Pueden señalarse distintos niveles dentro de la bibliofilia, en función del interés por los libros y sobre todo de la cantidad y la calidad de los volúmenes que posee cada uno. En cierto modo, las mentadas variedades que señalaba Nogués entre los coleccionistas son válidas también para los bibliófilos: el envidioso, el pseudo, el imbécil, el avaro, el económico, el encantado, el chiflado y el vulgar”.

         MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid, 009; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 26.

           

                         Exlibris extrets de la Biblioteca de Catalunya

Read Full Post »

« Newer Posts