Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘enquadernacions’

Foto n. 22388 – black larder beetle (Dermestes ater)
Picture modified from Edmund Reitter: Fauna Germanica – Die Käfer des Deutschen Reiches (1908) – Permission granted to use under GFDL by Kurt Stueber. Source: http://www.biolib.de

“El enemics dels llibres IIIb”.

Dermeste. Com el lepisme pertany, també, a la família dels coleòpters, i és ‘especialista’ en devorar matèries animals dessecades, especialment el cuir de les tapes i lloms dels llibres. Degut a això, la depredació d’aquest insecte es presenta en forma irregular, és a dir, sense formar galeries fixes i estables com els anobiums, sinó que segueix direccions arbitràries determinades per la proximitat dels cuirs que l’atrauen.

Tinea tapezella. Els francesos la denominen ‘teigne tapissiére’, ja que es diferencia de les varietats conegudes per ‘tinea pellonella’ ( que devora els ocells dissecats). La ‘tapezella’ prefereixles peces de llana. Totes, però, en estat de larva, causen estralls quan fan la metamorfosi entre els llibres, especialment les de la subespècie conegura per ‘pseudeocophora opretella. L’insecte perfecte és nocturn i d’ala gris, i té una longitud de deu a quinze mil·límetres.

Altres espècies de fauna bibliòfaga. Seria inacabable ( i impropi de la finalitat de vulgaritzadora d’aquestes notes), de ressenyar les innombrables espècies de bibliòfags, fauna que està integrada per coleòpters, ortòpters, tisanurs, pseudoneuròpters, lepidòpters, aràcnids, etc. Igualment seria prolix d’intentar una localització aproximada de tots aquests destructors de llibres, que al llarg dels anys malmeten una quantitat esfereïdora d’exemplars. Entre ells s’entredevoren. A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona s’ha comprovat aquest fet. Un artròpode, el ‘ pediculoides ventricosus’, mata les erugues de l’espècie ‘ nicobium’, i un himenòpter, localitzat en la pròpia biblioteca ( ‘scleroderma demestica’) succiona la matèria de les larves paralitzades. En molts llibres antics es pot apreciar com els cadàvers i les restes de molts insectes han constituït una massa amb el paper,compactant-lo totalment.

Tots els insectes a què ens venim referint tenen un procés evolutiu de curta durada, determinat primordialment pel clima i el grau de calor. Els autors abans esmentats diuen que això fa que en les regions llevantines es produeixin de tres a quatre generacions cada any ( a l’hivern no mostren tanta activitat)…

La comunicació dels senyors Mateu i Arellano correspon als anys 1939-40. D’aleshores ençà, la gamma d’insecticides experimentats ha permès de combatre amb eficàcia moltes d’aquestes espècies destructores del llibre, aplicant, en cada cas, el tractament adequat a les característiques de les diverses classes a exterminar. Quaranta anys enrera, l’únic procediment fiable era la fumigació a base d’àcid cianhídric, que no sols destruïa les larves, sinó també les postes. Aquest sistema, indiscutiblement, tenia molta més garantia que les fórmules recomanades a final del segle XIX, basades en mescles d’arseniat de potassa, biclorur de mercuri i estricnina. I – quin dubte hi ha – les fórmules actuals, ja industrialitzades, encara ofereixen major garantia. Però malgrat tot, no ens fem massa il·lusions; encara és recomanable el ‘vell procediment’, que els comunicants esmentats no es descuiden d’aconsellar: ‘és urgent – deien – que es recorri al medi simplista, però eficaç, d’orejar els llibres i obrir-los, desarticulant els canals oberts per l’eruga i exterminar aquesta per procediments contundents, sense que hagi d’impressionar l’ànim del bibliotecari o arxiver les proporcions del mal, ja que és preferible de netejar una part, per petita que sigui, de la biblioteca o arxiu, a deixar-la sense remeimomentani, en espera del definitiu…’ Subscrivim íntegrament aquestes paraules , que no han perdut vigència – ni la perdran mai – i recomanem que quan en obrir un vell infoli surti esverat un peix argentat, fent les característiques ziga-zagues. L’esclafem sense contemplacions. Haurem fet una positiva – i irreversible – demostració d’amor al llibre.

Els enemics del llibre”, article en el Catàleg 1977 de La Llibreria del Sol i de la Lluna, p. 137-138.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

 

“ El libro objeto es una representación particular del libro de artista. Aunque conserva la apariencia de libro tradicional modifica la forma del volumen, el material, el formato y el religado. En él se subraya una cualidad importante del libro: su tactilidad. Lo táctil tiene más importancia que el contenido verbal, lo que confiere al libro un carácter más internacional y amplio que el libro escrito. El conjunto del libro como objeto constituye su mensaje.

En otra categoría, el nobjeto-libro es el más diferente respecto al libro porque se trata de trabajos plásticos que toman el libro como tema. La amplitud de formato, una mirada arqueológica del libro, variaciones sobre formas arcaicxas… prefiguran el libro y las transformaciones o destrucciones de los libros tradicionales o del mismo libro. Muchas veces funcionan como anti-libros. Es la forma del nlibro la que constituye el mensaje.

En general los libros de artista están realizados por uno o varios artistas como trabajo artístico no teniendo otro objetivo que el libro mismo, y que se ofrece al público como un paquete completo de informaciones a precios generalmente módicos y asequibles. En la actualidad  estos libros ya tienen su propio coleccionismo y la idea que impulsó su creación ha ido asimilándose a las necesidades del mercado del arte, pero hay un sector crítico que reivindica su diferencia entre las otras tipologías. El contenido del libro constituye el mensaje”.

Article d’Antònia Vilà a: http://www.ub.edu/imarte/fileadmin/user_upload/PDFs/El_Llibro._Los_Libr.pdfos

Les 4 imatges són de l’article.

 

Anuncis

Read Full Post »

d'aci i d'allà 88

 

“Poca cosa sap d’una ciutat qui no ha recorregut – dues avui, tres demà, amb ocasió avui d’adquirir un volum fa temps cobejat; amb dolorosa necessitat de vendre’n dos, molt estimats, un altre dia –  totes ses llibreries.

               Ès clar que no són les llibreries tota la ciutat, però són en gran part el reflex de l’esperit de la ciutat.

Jo no capeixo que a una ciutat pugui dirse-li pitjor insult que aquell que a una població de l’Andalusia li canta la copla andalusa:

            “……Ciudad famosa

            del vino y de la alegría;

            tienes trescientas tabernas

            y una sola librería.”

luz morales 4 dibuixos d'Apa

 

L’últim vers de la cobla és ja, d’un sol tret, tot un retrat.

               Les llibreries de la ciutat inquieta augmenten, talment sa inquietud dia per dia. En les avingudes amples com en els carrerons, des dels aparadors atraients de les tendes luxoses, o en els quioscos i llocs ambulants, que en aquest exèrcit de les llibreries constitueixen les avançades, la lletra de motllo del llibre, la revista, el periòdic, per a la xarxa temptadora – ensems sol·licitació i promesa – vers el vianant.

luz morales 2

 

És multipliquen les llibreries de la ciutat inquieta i és cada una flama, gran o petita, amb què s’aviva la foguera de sa eterna inquietud…

I cada flama té vida i llum pròpia i es diferencia de totes les altres en aspecte, en esperit, en la personalitat del que entra a comprar i en la del que ven, tant, que es diria que s’adapten quelcom de l’esperit particular que alena en les pàgines dels llibres – vells o nous, profunds o lleugers, austers o picardiosos, aspres o amables, consagrats ja com immortals o ‘ocells de pas’, ‘flors d’un dia’ de la ciència, de l’art o la literatura – que esperen en els prestatges a què el buf d’un altre esperit els faci parlar.

  És per això que un tomb per les llibreries de la ciutat, enriqueix l’esperit com un viatge…”

               Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.(dibuixos d’Apa a l’article)

 

luz morales 3

 

 

 

∂         ∂          ∂          ∂          ∂          ∂          ∂

“ Obras imposibles o demasiado raras aparte, lo que se ha dado en llamar ediciones de bibliofilia se refiere a aquellas que se realizan en pequeñas tiradas ( rara vez superan el número de quinientos ejemplares y suelen rondar la cifra de cien), numeradas y firmadas, ejecutadas con materiales de alta calidad y recurriendo a los mejores profesionales ( tipógrafo, encuadernador…) para que la ejecución sea impecable y, por último y más notorio, dotada de sentido artístico para lo cual se recurre a la intervención de un artista plástico cuya visión de los textos ( y aquí hay para todos los gustos, desde los clásicos grecolatinos hasta poemas inéditos de creadores contemporáneos en activo) y plasmación en imágenes de la palabra escrita formen un todo con la obra.

            Nos adentramos con estos volúmenes en un terreno muy resbaloso puesto que el objeto físico conocido como libro comunica en estas ediciones por partida doble. Vamos a explicar un poco la filosofía de este tipos de obras; vamos , en definitiva, a poner palabras a sentimientos que más de uno de ustedes supongo ha tenido en algún momento de su vida ante un ejemplar de estas características ( o ante ese libro que, por cualquier circunstancia, se desea poseer).

ediciones de bibliofilia 1

 

Los libros que nos acompañan en nuestra vida están concebidos y realizados  ( y con esta idea nos acercamos a ellos para leerlos) para que sólo nos sirvan como alimento para la mente, es decir, para que nos den conocimiento ( hablamos de las obras de ciencias, filosofía, tecnologías e, incluso, alguna novela ) o bien, para lo que está allí escrito ( en el libro) nos llegue a la más íntima espiritualidad; es el caso de la poesía, en particular y del resto de la literatura, en general.

            En otras palabras, no le pedimos a los libros que nos regalen sensaciones, que nos despierten y agasajen los sentidos ( recordemos, la vista, el oído, el gusto, el tacto y el olfato). Práctiamente sólo utilizamos la vista como medio para descifrar un código de signos que van directamente al cerebro para ser ‘asimilados’ pero que, en la mayoría de los casos,, no pasan por el placer de las sensaciones. Cuando abrimos un libro normal, corriente, no esperamos, no le pedimos o exigimos que despierte, como objeto material que es, los sentidos. Cuando abrimos un libro no esperamos la piel amada para ser acariciada, olida, degustada y oída, incluso. Lo normal es que lo allí escrito vaya directamente a bien al cerebro o bien a esa cosa extraña que hemos denominado espíritu.

            No lo esperamos pero es lo que anhelamos porque para eso el bibliófilo ha hecho del libro y todo lo que le rodea su objeto de deseo. Esto que digo se puede encontrar en estas ediciones que editores extraños producen para regocijo de sus lectores. Por un lado, estaría la comunicación implícita en la letra impresa y, por otro, ese cúmulo de sensaciones que tienen estas obras: las imágenes o una bella tipografía- limpia y bien compuesta- que regalan la vista, el tacto del papel artesano, el olor de los soportes o la tinta y el sonido al pasar las páginas o al deslizar nuestros dedos por las líneas”.

           Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

(Imatges dalt , d’un molt bon article de Candela Vizcaíno en el vlok elgranotro http://elgranotro.com.ar/index.php/libros-especiales-de-las-ediciones-de-bibliofilia-a-los-libros-de-artista-2/ )

ex vlokis 2

Read Full Post »

“ ‘És la crisi del llibre ¡’ – Aquesta exclamació ha estat i és encara motiu d’articles i enquestes, de converses i comentaris. Després d’uns anys, en els quals els llibres es venien a dotzenes de milers, hom diu que han minvat aquells compradors apassionats i que la gent no llegeix tant.

Diem tot seguit, però, que això no és cert. Avui es llegeix més que mai, molt més que aquests darrers anys.

Per obra i gràcia de la política, de la literatura – ja no calia dir-ho, – del comerç, de les tasques de taller i, també, de l’esport, l’adquisició d’un llibre és una cosa habitual i preferent en la vida dels ciutadans d’ara.

Amb honor a la nostra ciutat hem de declarar que avui s’hi venen enormes quantitats de llibres i que se n’arriben a llegar molts més dels que la gent es pensa.

Per a constatar-ho hem fet tot el contrari de quedar-nos a casa sumant xifres o anant per les cases editorials cercant estadístiques. Hem sortit al carrer, en direcció als grans i populosos mercats barcelonins. Allà hem vist eixams de compradors. Hi veureu riuades de gent, contingudes per les parades i munts de llibres, com es frisen cercant l’obra suggestiva, la lectura que els ha d’apassionar o instruir.

Parades Santa Madrona1

 

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

A les parades de Santa Madrona, al mercat del Paral·lel, d’una Llibreria de vell a una de nou, són molts, moltíssims i de tots els estaments. Mireu-vos-els.

En aquesta munió enlleminida per la lectura hi ha la representació més autèntica del poble. Per aixó, les menes de lectors son variadíssimes i es presten a comentaris molt lluïts. Des de l’intelectual, passant pel simple aficionat a la lectura, al gairebé analfabet, fullegen llibres i més llibres, en demanen d’altres per acabar, sempre, comprant-ne algún.

Història, sociologia, llibres d’ensenyament primari, novel·les, tot es ven – ens diu un llibreter amic. Efectivament, tots els autors, totes les matèries tenen un dia o altre un comprador.

parades santa Madrona 2

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

Cal dir-ho tot: Cada llibre suggerirà un procés, discret, sense matisos, gairebé sempre, però a vegades la seva adquisició és un riu d’anècdotes.

-Què tenen ‘La Barca’ de Calderón? – preguntà a un llibreter un nou-vingut a la lectura que havia sentit parlar  amb grans lloances de … Calderón de la Barca”.

Article “Llibres ¡ Llibres¡ “ d’A. i E.P.

 

ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ       ℵ

 

pell1

“ La biblioteca de la Universidad Brown presume de tener un libro de anatomía que combina de manera por demás macabra forma y función. Su pasta, curtida y pulida hasta tener un suave tono castaño dorado, parece cuero fino, y lo es: es piel humana.

            De hecho, varias de las más importantes bibliotecas de Estados Unidos, incluyendo la de Harvard, tienen libros así en sus colecciones. La práctica de empastar libros con piel humana ( que en términos técnicos se denomina encuadernado antropodérmico) no era rara en siglos pretéritos, aunque el asunto no siempre se discutiera entre la gente fina.

            En esa época, las mejores bibliotecas eran de coleccionistas privados. Algunos eran doctores que accedieron a la piel de miembros amputados o de pacientes cuyos cuerpos no eran reclamados. En otros casos, bibliófilos ricos compraban la piel de criminales ejecutados, de cadáveres de las escuelas médicas y de personas que morían en la indigencia.

            Hoy día, por lo común las bibliotecas conservan estos volúmenes en sus colecciones de libros raros, y no permiten su circulación libre. Pero los eruditos sí pueden examinarlos”.

 

            Article: “ Curiosidad: en EEUU libros con forros de piel… humana”, de Eduardo J. Carletti en el vlok Axxón.

Http://axxon.com.ar/not/158/c-1580152.htm .

pell2

Read Full Post »

blaeu catalunya

 

Blaeu

“ Si bé el preu d’una publicació en el món bibliofílic sol estar subjecte – com en el cas de la major part d’altres bens – a les oscil.lacions de l’oferta i la demanda, hem vist que altre variables d’ordre material, intel.lectual, ideològic o, inclús, de tipus sentimental, tenen influència en la seva determinació.

En general, el bibliòfil té la convicció de que, en Qúestió de preus, qualsevol temps passat ha estat millor. Si bé aquesta afirmació podria no ser correcta per a altres classes de béns o mercaderies, en el cas de la bibliofília – fent excepció d’algunes situacions extraordinàries com guerres o el cas de la desamortització a Espanya – penso que és real. Hem vist, però, que aquest increment en pessetes constants, es inferior al que ‘visualment’ ens donen a entendre els augments assolits en pessetes corrents.

Al segle XIX, o inclús a principis del XX, s’oferien executòries de noblesa, incunables i atles per unes poques pessetes. Avui el seu cost és de milers d’euros. El nostre llibreter Antoni Palau va vendre, a principis del segle XX, per 100 pessetes els onze volums que formen l’atles de l’edició castellana del Blaeu. Avui aquests volums costen una fortuna.

Bello Sanjuan era molt crític amb els llibreters. En la seva obra que he esmentat abans posava de manifest que, als voltants de l’any 1949, alguns d’ells, havien guanyat més diners que Manolete… amb l’inconvenient, deia, que els preus ‘estraperlístics’ que aplicaven feia que els llibres fossin més assequibles per als ‘caprichosos adinerados’ que per als bibliòfils. Suposava que els llibreters demanaven als seus clients el triple o el quàdruple del preu que ells havien pagat, fent excepció d’aquelles publicacions que consideraven rares o curioses perquè, en aquest cas, si n’havien pagat 10 pessetes podien passar a demanar-ne 175 ´200… Els llibres de Pio Baroja, – de gran demanda en aquells moments – els llibreters en pagaven – segons l’estat de conservació i qualitat de l’enquadernació – entre 2 i 4 pessetes i els revenien entre 14 i 16 pessetes i, afegia: ‘ … mientras tanto D. Pío sin carbón para encender la estufa’.

Recordem que, quan això tenia lloc, el nostre país es trobava en una situació econòmica molt crítica; el Pla d’Estabilització encara no havia arribat… Va ser al fil dels anys seixanta quan l’economia espanyola inicia una evolució que va impulsar el creixement del mercat bibliofílic.

En el curs dels últims 30 anys, període del que disposo d’informacions pròpies, he verificat l’existència d’una progressiva tendència a l’alça, del preu dels llibres antics, atles, mapes gravats i altres documents d’interès bibliofílic. Cada vegada es més perceptible una disminució en l’oferta d’aquests tipus de publicacions, molt especialment de les més rellevants, i un augmment de la seva demanda la qual cosa haurà d’incidir en un gradual augment dels seus preus.

manual palau

Molts bibliòfils i llibreters utilitzen el Manual d’Antoni Palau per tenir una idea històrica de l’evolució dels preus dels llibres. Inclús, sovint, molts de nosaltres hem adoptat els nostres propis mòduls de conversió per actualitzar els preus que allí s’indiquen i comparar-los amb els actuals, força erosionats a causa de la inflació i les succesives devaluacions monetàries. També hem vist que els catàlegs que ens envien les llibreries antiquàries o de vell són útils per a actualitzar valors i veure, ocasionalment, discrepàncies de preus en un mateix llibre.

Tal com he comentat precedentment Internet és, al meu criteri, el mitjà que ofereix avui una més àmplia informació dels preus assolits en diferents subhastes així com, també, de les ofertes que efectuen al seu través un cada vegada més elevat nombre de llibreters.

 Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. 

revista de arte logopress 1 alberti duran

 

Alberti

 

“ Los preferidos por los coleccionistas son los aguafuertes originales, papel Japón imperial y enriquecidos con un dibujo original de un pintor importante. Los ejemplares más buscados son los grabados en madera o en metal punta seca.

            A lo largo de la historia se han ilustrado los mejores ejemplares de la literatura. Lope de Vega manifestaba que ‘ la poesía y la pintura son artes hermanas, haciendo de ellas y de sus protagonistas fuente de inspiración’. En uno de sus sonetos ‘ Que no es hombre quien no hace bien a nadie’ nombra a Marino ( Giovanni Battista) como gran pintor de los oídos y Rubens, gran poeta de los ojos.. De igual manera los pintores se han identificado con la literatura, como lo hizo Tiziano en los seis cuadros que componen la serie mitológica conocida como ‘poesías’ que tienen su inspiración en fuentes literarias ( Dánae y la lluvia de oro, Venus y Adonis, Perseo y Andrómeda, Diana y Acteón, etc.).

michelagniolo  sonetos revista de arte 2

Michelagniolo  Sonetos

La trayectoria del libro ilustrado ha sido más importante fuera que dentro de España, aparecen en el mercado con frecuencia magníficos ejemplares extranjeros, muchos franceses. Los libros ilustrados tienen un gran número de seguidores, sólo hay que observar las subastas en francia, Inglaterra, etc., con pujas millonarias. La tendencia en los últimos años del coleccionismo de libros en España va en aumento, cada vez hay más entendido y el mercado mueve un gran número de libros importantes, pero aún queda mucho camino por andar, estamos en la línea de salida”.

      Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

revistadearte

 

Read Full Post »

    encuadernacion art nouveau        encuadernacion catedral       encuadernacion a la dentelle

               “ Molts autors s’han referit a l’admiració que sol produir la qualitat de l’abillament d’un llibre que, en alguns casos, ha transportat al seu admirador a un quasi fetitxisme. Una bona enquadernació és, des del punt de vista de la bellesa del llibre, certament, un dels complements que més desperta l’entusiasme dels bibliòfils. Hi ha meravelles realitzades amb materials nobles ( ivori, orfebreria, esmalts, etc.), d’estils com el mudèjar, el plateresc, etc., o que procedeixen d’algun dels grans enquadernadors ( Manuzio, Grolier, Juan de Sarrià, Antonio i Gabriel Sancha, els tres Ginesta, Miquel-Rius, Emili i Santiago Brugalla, Galván, Palomino, etc.

Encuadernacion de Monier   encuadernacion1     encuadernacion de sancha

               El tantes vegades mencionat Francisco Mendoza, ens recorda al seu llibre La pasión por los libros que el bibliòfil ha de saber que un llibre amb enquadernació d’època o signada per un artista de reconegut prestigi ‘ vale un dinero, él resolverá si puede y quiere pagarlo’. Podreu observar que els llibreters mai deixen de mencionar en els seus catàlegs – per la seva repercussió en el seu valor final – el nom de l’enquadernador quan n’és un de conegut”.

                Frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. Potser en posaré més perquè va ser molt interessant.

enquadernació estil cortina

galván2

               “ –Señor Galván. ¿ hablamos de la bibliofilia?.

  – Hablemos, hablemos. Entre las nobles pasiones que desde siempre han poseído las personas de buen gusto al interesarse por las obras de arte y constituir colecciones, la bibliofilia tiene, sin duda, un puesto de honor.

                 Está en su taller. Lo tiene instalado en el Cádiz exterior, en San Severiano, en la avenida de Lebón. Goza el artesano aquí de perfecta claridad y espacio. En el taller, maquinaria, materiales y herramientas propias de la tarea manual que se realiza: guillotina, prensas, cizallas, pieles curtidas, pergaminos, bruñidores, etc. Pero uno, que lo observa todo, o casi todo, contempla que lo que verdaderamente cuida el señor Galván y sus hijos con la mayor satisfacción son los útiles del dorado y decoración. Es algo así como el ‘sancta sanctorum’ del taller, en el que abundan los ‘hierros’ de variados estilos: el mudéjar, con su característico cordoncillo; el aldino, de fondo macizo; hierros ‘grolier’ azurados, volutas tipo ‘du Senil’, los ‘deromes’ del XVIII, ‘Imperios’ de laureles y meandros, románticos, floreales y modernos.

galván1

               -Veamos, señor Galván, ¿ cómo debe formarse una biblioteca?.

              -La formación de una biblioteca exige más cuidado, perseverancia e incluso más amor que ninguna otra colección de cuadros, objetos raros o muebles de arte. Ella es, sin duda, el signo exterior que prueba más – aunque sea el más discreto – el grado de cultura del ser humano de todos los tiempos; pero para un verdadero bibliófilo el libro no existe en verdad mientras no está encuadernado.

              – Estamos, pues, en lo suyo, en su profesión.

              – Sí; es entonces cuando el libro está encuadernado, cuando adquiere su verdadero valor, añadiendo al placer puramente literario de su lectura la voluptuosidad del tacto, el olor del cuero, el reflejo y encanto de los oros y los juegos de luces de sus mosaicos.

              Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.23.

galvan4

Read Full Post »