Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘bouquineur’

bouquiniste i bibliòfil a paris

“ No ha de confondre’s al bibliòfil amb el bouquiniste, del que parlarem, i no obstant això el bibliòfil no desdenya comprar llibres d’ocasió ( bouquineur)una vegada darrera d’una altra. Sap que més d’una perla es troba entre el fem, i més d’un tresor literari sota un bast embolcall. Desgraciadament, els obsequis de la fortuna són molt rars. Quant al bibliòman, ell no compra mai de vell, perquè fer-ho seria escollir. El bibliòman no escull, compra i ja”.

Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 198.

bouquinistes  Paris

 

“ Me incluyo entre esas personas que son capaces de amar un libro con tanta o más pasión que a un ser humano, hasta el punto de que el afecto que siento por ellos ha reemplazado, en ciertas ocasiones, mi inclinación por el sexo opuesto. Pero, afortunadamente, mi afición no ha resultado ser exagerada en exceso, pues no faltan quienes se han sepultado en vida entre estanterías para no separarse de sus compañeros de papel, y otros que han llegado incluso a matarse al no poder conseguir aquel volumen que tanto deseaban. Parecen casos extremos y ciertamente lo son; pero hay uno de ellos que los supera a todos, el caso de un hombre que destacó por su singularidad y por su afán de llegar más lejos que nadie en pos de los libros. Tan lejos que estuvo dispuesto a renunciar a la única cosa más valiosa que la vida. El honor.

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.

 

bouquinistes paris del vlok stevemccurry.wordpress.comone-magical-instant-2

 

exvlokis blau

 

Read Full Post »

 

 

                         

         “ La paraula bibliòfil no té una definició universal. Etimològicament, significa el qui estima els llibres. L’estimació està motivada especialmente per alguna peculiaritat de les edicions, per la bellesa, per la qualitat global o per la raresa. Són qualificats com a bibliòfils les persones que, mogudes per l’interès per la cultura, reuneixen el major nombre posible de llibres, considerats com a instruments d’aquesta. Els bibliòfils es dediquen a col.leccionar els llibres, però també a estudiar-los.

          El bibliòfil estima els llibres o s’hi interessa pel valor del text ( literari o filològic, històric o documental), però especialmente per les característiques materials en conjunt ( il.lustració, relligadura, qualitats en el seu conjunt, etc.) o per algún aspecte particular ( lloc d’impressió, procedència o temàtica concreta) o també per alguna singularitat o raresa. L’interès pel llibre se centra més en el continent que no pas en el contingut. Per als bibliòfils, el llibre, com a objecte selecte, esdevé més important que el que diu. Davant de la manca de peces dignes de ser col.leccionades per les qualitats bibliogràfiques, es decideixen a produir obres selectes, més estimades des del punt de vista tipogràfic que per llur contingut.”

           L’interès pel llibre: gabinets de lectura, bibliofília i exlibrisme” de F. Xavier Puig Rovira, dins L’exaltació del llibre al vuitcents. Art, industria i consum a Barcelona, BC, Barcelona, 2008, pp.180-181.

 

 

                               

          “ No vaya a creerse que la bibliofilia o la bibliomanía son pasiones o achaques de personas sabias y provectas. Hay todavía quien se figura al bibliófilo, al enamorado de los libros, como un señor de más de medio siglo, vestido a la moda de diez años ha, con chistera o chambergo, unas antiparras formidables y, desde luego, armado de una lente para descifrar los más intrincados enigmas tipográficos. Ese es el bibliófilo o bouquineur de la caricatura de los tiempos de Gavarni. El amante de los libros tiene todas las edades, a partir de la adolescencia. Yo sé de criaturas que se sienten atraídas por los libros antes de saber leer. El bouquineur es joven o viejo, rico o pobre, viste falda o pantalón. No hay exclusivas ni excepciones en esto de querer al libro, de adorarlo egoísticamente, substrayéndolo al manejo o la ignorancia del vulgo”.

          Article: “ El amor al libro” d’Alberto Insúa, a La Voz, diari de Madrid, el 1922.

 

 

                                

Read Full Post »