Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘biblioteques’

Il·lustració de Joan Vila D’Ivori.

 

Joan Vila ‘D’vori” nascut el 1890, té un lloc destacat dins d’aquesta vesant, car representa el darrer esglaó i d’aquesta bibliofília que neix durant la Renaixença i arriba fins al primer quart del nostre segle. Els anys trenta representen, en canvi, l’inici d’allò que convenim a descriure com a bibliofília contemporània, on predomina la idea de l’art per art.

Tanmateix Vila, que als anys quaranta tindrà la seva pròpia editorial de bibliòfil, mantindrà sempre vigent l’esperit vuitcentista fins a la seva darrera producció. Ell, com altres, esdevé una figura pont entre dues èpoques, el segle XIX – tot i la seva tardana data de naixença – i el segle XX, enllaçant l’etapa renaixentista amb la noucentista, amb poc ressò del modernisme. Del món neomedieval vuitcentista al barroquisme noucentista, sense fer escala en l’Art Nouveau – el vessant important del modernisme -, l’obra de Joan Vila, i d’una manera especial la bibliòfila, supera el marc cronològic, els estils i les modes i, des de la primera producció fins a l’última, l’artista s’expressa tal com sent l’obra que il·lustra o simplement decora.

La introducció de Joan Vila en el camp de la bibliofília és conseqüència de les seves relacions amb l’editor Ramon Miquel y Planas. Ell és qui descobreix el jove dibuixant, a través del seu amic i col·laborador habitual Josep Triadó i Mayol, i li fa els primers encàrrecs de la seva carrera per endinsar-lo després progressivament en el camp bibliofílic.

Ben aviat, doncs, el 1908, Joan Vila il·lustra per a Miquel y Planas Les rondalles populars catalanes, i el 1909, s’ocupa del segon volum d’aquest mateix títol. Vila només té divuit anys, Miquel i confia i seguirà fent-ho d’aleshores en endavant.

 

Si Josep Triadó (1870-1929), gran dibuixant, conegut especialment per la seva tasca exlibrista forjada en ple modernisme, és el gran mestre de l’art del dibuix de Joan Vila, Miquel y Planas és el seu iniciador en el món tan ampli i fascinant del llibre concebut des de l’origen com una obra d’art. En aquest sentit, cal reivindicar la figura de Miquel, que, si cercant en J. Triadó un assidu col·laborador de les seves produccions editorials tenia garantit un bon resultat, amb Vila, tot just un aprenent, feia una aposta molt més incerta. Aquest darrer, però, malgrat una breu interrupció per diverses circumstàncies personals, després d’uns quants anys hi tornà a col·laborar novament i seguí alhora, tot i que des d’una interpretació pròpia, el mestratge de Triadó. Això féu que Vila esdevingués, d’una banda,u n notable il·lustrador de la segona generació noucentista i, d’una altra banda, un dels principals editors de bibliofília a l’etapa immediata a la guerra. Vila continuà,tant en un camp com en l’altre, el camí que els seus mestres havien perfilat, com a hereus d’una etapa vuitcentista innovadora. Per aquest motiu, podem dir que D’Ivori representa el tercer esglaó tant en el dibuix com en l’edició de bibliòfil moderna catalana, car segueix la línia d’Apel·les Mestres en primer lloc i en segon dels modernistes en el traç, i de M. Aguiló i de Miquel y Planas, respectivament, en l’edició”.

D’Ivori. Bibliofília i exlibrisme”, de Pilar Vélez en el llibre: D’Ivori. La màgia de la il·lustració, de Josep M. Cadena, M. Castillo i Pilar Vélez. Editat per l’Ajuntament de Barcelona, dins la col·lecció El traç que alliçona (nº 2), pàgs. 148-149.

 

Ex libris fet per Josep Triadó

 

ξ          ξ          ξ          ξ          ξ          ξ          ξ

 

“ Apasionarse por la lectura termina convirtiendo a todo lector en un bibliófilo, un ser humano amante del libro, el que constantemente está deseando más y más ejemplares de una determinada especie o clases, cada individuo tiene su propia búsqueda, los hay de biografías, raros, primeras ediciones, enciclopedias, con dedicatoria o firmados por el autor, esotéricos, ediciones limitadas, históricos, idiomas, literatura, científicos, instructivos, de fotografías o de cualquier temática que a uno le mueva el entusiasmo, por lo general termina uno mezclando diferentes opciones, convirtiendo un lugar abandonado y propicio de nuestra casa en una biblioteca sobrepoblada y rica en matices tan indispensable para el hogar como la cocina o el comedor de diario, el rincón de sabiduría que revela una psicología.

Particularmente me inclino por la literatura universal en toda su capacidad abarcadora, pero no desestimo salir del rubro en varias oportunidades. Leer es una pasión que nos lleva a ese vicio, a ese desenfreno de adquirir desmesuradamente, empiezas con unos pocos y terminas rodeado de ellos, sufriendo por hallarles un espacio decente en donde ponerlo para que perduren, no se malogren y que estén a fácil disposición, no siempre se tienen estantes adecuados entonces se improvisan nuevos sitios, en cajones, apilados en cualquier superficie plana, a veces en el suelo, en el armario, en diferentes habitaciones, repisas, muebles, aparadores, depende de la imaginación que nos lleva a descubrir recursos.

La biblioteca crece como un globo que inflamos hasta llegar al exceso de atiborrar el área desbordándola, se inicia uno con un pequeño monto y vas avanzando a un ingente conjunto, 12, 30, 100, 1000, 5000 y no paras, siempre estás incrementando tu personal número de libros, entras en la necesidad imperiosa de seguir buscando, de ahí la frase sabia de ‘ sólo sé que no sé nada’ de Sócrates y a mayor conocimiento mayor inquietud, surgen mayores requerimientos, más preguntas que responder, y donde mejor que en un libro.

Las bibliotecas nos exigen, tenemos en mente un deseo de cerrar el círculo, pero esto nunca sucede, yace como una patología y una droga que nos atrae cada cierto tiempo con un anhelo vehemente, se entremezcla la utilidad con la simple posesión del objeto. Llegas a tener más de lo que necesitas, porque termina siendo un placer casi orgásmico, un recordatorio mental, un eco interminable y cada vez más sonoro, un sueño repetible, una meta realizadora y alcanzable, una manía, que nos gobierna y nos emociona”.

Article: “ Adicción por los libros” de Mario Salazar en el seu vlok: Nenúfares efervescentes.

Avui està a: https://www.totalping.com/noticias-enviadas/1996756149/adiccin-por-los-libros/, però només es llegeix part del que aquí hi ha.

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »

(en el primers temps) “Hi parava l’Amiguito, llibreter encantista, assidu a les fires. Havia tingut parada a Sant Sebastià.Hi anava, també traslladat de Sant Sebastià, l’avi Melcior Millà. En els seus darrers temps el secundava en les mecàniques de la instal·lació i en la venda el seu nét Àngel, que aleshores era un marrec. Es situava al carrer d’Urgell.

Hi posaven parades de certa importància en Ciganda, (à) el Navarro i l’Adan. També hi tenia parada, el Barretina.

Hi començà de vendre llibres en Carbonell, (à) el Paleta.

Esquella de la Torratxa, La. Núm 0735 (10 febr. 1893)

 

L’Uson, més conegut per Joanonus, també va començar a vendre llibres en aquells Encants. Era tot un tipus. Treballava en un establiment de compra i venda de mobles i de deixalles d’obres que hi havia al carrer d’Urgell, al tros que va del Mercat de Sant Antoni al carrer de Corts. Va treure, doncs, el nas als Encants a través de la finestra d’un drapaire.

Barrejats amb les desferres i els mobles vells queien a vegades pilots de llibres. L’Uson era el qui els administrava. Fou degut a aquesta circumstància que va  començar a negociajar-hi. Per altra banda, ja estava tarat de literatisme.

Escrivia versos i altres treballs literaris, en castellà i en català. Havia col·laborat assíduament a L’Esquella de la Torratxa. Signava els seus treballs amb els pseudònim de Joanonus. Fou el fundador i director del periòdic El Titella.

Es féu llibreter professional després de la setmana tràgica, això és, a les darreries del 1909. L’any 1914 va instal·lar-se al Mercat de Santa Madrona.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 54-55.

 

Biblioteca British Museum

 

“ En la Biblioteca del British Museum he esbozado una genuflexión ante el lugar habitual de un exiliado barbudo al que su madre le reprochaba que hubiera arruinado su vida escribiendo El Capital en lugar de acumular un capital. He saludado a la cúpula, vasta como la frente de un genio universal, de la Biblioteca del Congreso de Washington. He respirado el olor a ciencia antigua y a cebolla

Biblioteca del Congrés a Washington

 

amistosa de la Biblioteca Lenin de Moscú. He escuchado el ruido de frotamiento característico de las páginas de papel de arroz pasadas en el silencio de la Biblioteca de la Universidad Peida de Pequín. Sí, venero las grandes bibliotecas, lugares de descanso de toda la memoria del mundo, que celebró Alain Resnais. Pero es bien sabido que la veneración no es el amor y que el respeto puede no estar desprovisto de frialdad. Me inclino ante las bibliotecas cardinales. A menudo recurro a ellas. Pero me inclino con un poco de espanto. Las utilizo cuando no puedo hacer otra cosa en absoluto. Lo confieso, no soy hombre de esos inmensos conservatorios de lo impreso. Amo demasiado los libros para soportar visitarlos tan solo y poder

Biblioteca Lenin a MOCKBA.

 

abandonar los volúmenes, a la hora de cerrar, a los guardianes de sus gloriosas Bastillas. Me gusta que los libros compartan mi vida, me acompañen, callejeen, trabajen y duerman en mi compañía, se rocen con las venturas del día y los caprichos del tiempo, acepten citas conmigo a hora ‘imposibles’, ronroneen con la gata al pie de mi cama, o se arrastren con ella en la hierba, doblen un poco la punta de sus páginas en la hamaca de verano, se pierdan y se encuentren de nuevo. Los libros son para mí más unos amigos que unos servidores o unos maestros. Por eso prefiero a las bibliotecas las tiendas de las que uno sale con su amigo bajo el brazo, las grandes o pequeñas librerías, y los miembros de su familia, librerías de viejo, librerías especializadas, bouquinistas de los muelles, ferias de libros de ocasión ( en Lausana cerca del Palacio de Justicia, o en Moscú en las aceras del Teatro de Arte, y los silos de libros de segunda mano de la parte baja de la Tercera Avenida en Nueva York, y las ocho millas de estanterías que se hunden bajo decenas de miles de libros en los dos niveles,  planta baja y sótano, de la librería Strand, en la esquina de 828 Broadway y la calle 12 “.

ROY, Claude: El amante de las librerías, Olañeta Editor, B, 2011, pp.14-17.

Strand Bookstore a NY.

 

 

 

 

Read Full Post »

Biblio Strahov Praga

 

Strahov ( Praga)

“ Tot parlant del llibre, però, ¿ no caldrà que ens preguntem què és, en realitat, un llibre?… ‘Un llibre que s’escriu, ha dit bellament Josep Enric Rodó, o és paper inútil, o és una ànima que teixeix amb la seva pròpia substància el seu capoll’. Un llibre és, doncs, quelcom de ben viu, quelcom que, per damunt de la seva materialitat fugissera, palpita en les nostres mans, mentre l’acariciem. Un llibre és ‘una ànima’-l’ànima de l’autor, i àdhuc diríem l’ànima del mateix lector, si sap comprendre’l i compenetrar-se amb ell- o, senzillament, no és res: ‘paper inútil’, com diu l’aticíssim escriptor de l’Amèrica espanyola.

Biblio Trinity College

 

Trinity College

‘El llibre amic, ha escrit un altre pensador – Joan Maria Guyau – és com un ull obert que ni la mateixa mort no el tanca, i en el qual se fa sempre visible, en un raig de llum, el pensament més pregon d’un ésser humà.’

Massa sovint s’oblida aquesta alta concepció del llibre. L’autor hauria de posar-hi sempre el millor d’ell mateix. Així, sense proposar-s’ho, ennoblirà el lector. I la bondat i la bellesa es fondrien en les pàgines del llibre.

biblioMexicoNacional

 

Nacional México

La influència del llibre, així concebut, és infinita. Els grans llibres han forjat els caràcters heroics i les ànimes exaltades pel més pur misticisme, i han contribuït, meravellosament, a la formació d’aquells pobles que han deixat un rastre inesborrable de llum en la Història. Amb raó ha dit el citat autor d’Ariel que, ‘per als esperits l’aptitud dels quals és l’acció, el llibre, cabal instrument d’autoritat i simpatia, és, encara més sovint que l’exemple real i que el model vivent, la força que desvetlla i dirigeix la voluntat’”.

RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 19-20.

Biblio Piccolomini Siena

 

Piccolimini ( Siena)

“ … el amor a los libros muchas veces sobrepasa el hábito de leerlos y se extiende a la contemplación y posesión de volúmenes. La bibliofilia, o el hábito de coleccionar libros, es un pasatiempo que tiene muchos ( y muy apasionados) adeptos. Estas personas disfrutan coleccionando libros más allá de su contenido, por el placer mismo que les produce el objeto. En tiempos como los actuales, donde el libro electrónico amenaza con terminar para siempre con el reinado del libro de papel, la pasión por coleccionar libros no ha menguado sino en todo lo contrario: hoy se empieza a percibir el objeto libro como algo especial, tal vez porque se sospecha que dentro de no mucho tiempo se trate de un bien escaso, de una antigüedad inestimable más allá de su valor sentimental.

Biblioteca Uffizi, Florència

 

Uffizi ( Firenze)

Es más: muchos bibliófilos no necesariamente leen todos los libros de su colección. Existe cierto placer en lograr reunir primeras ediciones, las obras completas de un autor en lengua original o en juntar volúmenes inéditos que pueden llegar a tener un alto valor de mercado. Pero, probablemente, lo que lleva a tantas personas a amar los libros no sea otra cosa que el amor a la lectura”.

            Article: “Libros de colección”,de Mariana a Blog de Libros.( http://www.blogdelibros.com )

The Grolier Club library, NY,USA

 

The Grolier Club Library (NY)

Read Full Post »

 

               ‘Biblioaficionado’: una manera de donar nom, Nuria Amat, als bibliòfils en el seu llibre El ladrón de libros y otras bibliomanías, Muchnik Eds., Barcelona, 1988, pp.58. I,curiosament , diu l’autora, l’any 1988: “ Un disco duro , por ejemplo, podrá contener tres novelas de un escritor que trabaje en procesador de textos. Sin embargo, a fin de que estas novelas ejerzan su objetivo primordial: que el lector potencial pueda leerlas y degustarlas, tendrán que pasar obligatoriamente por una etapa de impresión que las restituya al papel de origen. No pienso que en un futuro cercano las novelas se lean a través de la pantalla de un terminal. Si acaso fuera así, se trataría de un tipo de novelas muy distintas a las hasta ahora concebidas. Que los terminales lleguen a adquirir forma y dimensión de libro y en un abrir y cerrar de ojos las páginas no sólo avancen y retrocedan solas sino que jueguen a entrecruzar sus contenidos es algo que seguramente ocurrirá”. Curiós.

                                       

                Biblio-bar (2): bar al costat de la Biblioteca de la Universitat Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, on solen anar els estudiants.

                                    

               Biblioescènic: El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques ha posat en funcionament BIBLIOESCÈNIC, el nou catàleg bibliogràfic i audiovisual de les biblioteques del MAE. L’adreca és: http://www.cdmae.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=463%3Apresentacio&catid=141%3Abibliografia-docent&Itemid=601&lang=ca.

 

               Bibliohòlic (1): addicte al biblioholisme.

               Biblioholic, The (2): vlok dedicat al món del Biblioholisme. http://www.columbia.edu/~fuat/biblioholic.net/.

               Biblioholism: The Literary Addiction, llibre de Tom Raabe, Fulcrum Pub, 2001 (10ª ed.) , 224 pp. Mirada humorística cap el món de la Bibliofília.

                                  

               Biblioholisme: adicció a la compra i lectura de llibres usats: la paraula fou utilitzada per descriure un amor pels llibres tan gran que podria ser vist com una addicció. La paraula expresa més o menys el mateix que Bibliofília, però d’una manera més humorística que retrata l’amor pels llibres més com una obsessió frenètica que com un mer passatemps.

               Bibliomanazteca:equip professional independent dedicat a fer Revisions Bibliogràfiques de Documentació científica i mèdica i de la Salut. http://paveca3.blogspot.com/.

               Biblión (4): senyal o punt de lectura que la editorial Sucesores de Manuel Soler regalava als seus lectors. A l’Article de Concepción del Valle a la revista Hibris, nº 65-66 de septembre-desembre de 2011, queda ben explicat.

               Biblión (5): En el segle XVIII no es crearen repertoris comparables en importànciai grandària a la obra de Nicolás Antonio. No obstant, amb la Ilustración la bibliografia es converteix en el coneixement dels manuscrits, concepta neoclàssic fundat en el terme biblion (art  i  ofici dels copistes).UCA.

                Biblión (6): Llibre imprés i digital de Julius B. Bux, títol: El Biblión( No agitar demasiado), 2011. http://www.lulu.com/product/ebook/bibli%c3%b3n-%28ag%c3%adtese-antes-de-usar%29/17459566.

          “El presente Biblión fue descubierto en un viaje que realizó a Finlandia el aventurero y profesor en Biblioficción Julius Bersog Bux, quien ha decidido finalmente entregarlo al público general por considerar su contenido de gran interés y general entretenimiento, además del particular atractivo científico, por constituir el libro uno de los primeros ejemplares descubiertos hasta la fecha. Su gran aliciente, ya se sabe, cada vez que se abre parece un original distinto… ¡Ah! y una advertencia, no se olvide, estimado lector: Agítelo antes de usar, ¡pero no demasiado!”.

 

                            

                Biblión (7): Revista bibliogràfica mensual, Espasa-Calpe, M, 1928-1936 (ca).Gratuïta.

                      

               Biblión (8): “BIBLION”, una biblioteca personal i compatible en castellà a  la web. http://axxon.com.ar/not/179/c-1790015.htm.

 

 

Biblion(9): Offering a thoughtful collection of curatedcontemporary and antiquarian books, unique greeting cards & stationery items,literary gifts, and original art. http://www.biblionbooks.com/

 

               Bibliophilatelia :neologisme que te el seu su origen en dues paraules gregues – biblion que significa carta escrita més tard, el llibre iy filatelia utilitzada a la Poloònia antiga per a  designar a la filatelia. z6duda@cyf-kr.edu.pl (Dr.Jerzy Duda-Cracovia).  http://www.bibliofilatelia.org.pl/index-es.html

                    

 

               Bibliopos(2)El GRUPO BIBLIOPOS és un foro de discusió per a  opositors, bibliotecaris, estudiants i persones interesades en el món  del llibre i les biblioteques.   És un grup obert a tot aquell que hi vulgui participar i compartir coneixements.

 

               BiblioRed (1): xarxa de biblioteques de Hellín. http://bibliotecahellin.blogspot.com/

                             

               BiblioRed (2): en el vlok Delineared sobre Delineaciò i plànols, apartat dedicat a la Documentació electrònica, mapas visuals, etc.. http://delineared.com/blog/bibliored/ (molt lent)

 

 

              BiblioRed (3): servei d’extensió bibliotecària de l’Ajuntament de Madrid. http://coabdm.wordpress.com/2011/05/17/empieza-a-funcionar-bibliored-un-nuevo-servicio-de-extension-bibliotecaria-del-ayuntamiento-de-madrid/.

 

               BiblioRed(4): Red Capital de Bibliotecas Públicas de Bogotá. http://www.biblored.edu.co/.

 

               BiblioRed (5): XarxaBiblioteques municipals Alfafar. http://redalfafar.blogspot.com/ ( Com . Valenciana).

                      

 

               Bibliosaurus: a la web dels dinosaures, Aragosaurus, arxiu amb més de 11.000 registres amb les cites bibliogràfiques científiques sobre Paleontologia de dinosaures publicades en tot el món des del segle XVIII. http://www.aragosaurus.com/index.php?seccion=basearag.

          

               Bibliotelandia: butlletí informatiu de la biblioteca del CEIP Miguel de Servet a Fraga.

http://e-ducativa.catedu.es/22001875/sitio/

                              

               Bibliotemario Biblion: temari per el cos d’ajudants de biblioteques ( A2).

http://www.bibliopos.es/recursos/libros/ByD/Temarios/15temario-cuerpo-ayudantes-bibliotecas-A2.htm

Read Full Post »

         

“ Amb molta raó feia notar Paul Valery els perills d’una afecció exclusiva a l’esperit pur consentint que la matèria sigui dolenta o mal treballada.Gairebé tothom ha començat llegint sense preocupar-se d’altra cosa que del text mateix, negligint la qualitat del paper, la beutat de la impressió, l’harmònica distribució dels blancs, etc., etc. Insensiblement però, de mica en mica, en l’esperit del lector s’opera una transformació. Comença la recerca de les bones edicions, les que ofereixen un text més perfecte, corregit amb cura; després, ja cerca aquelles condicions que fan d’un llibre un objecte de col.lecció. Llavors l’home es posa en la pendent sense aturador possible: la passió inapaigable del llibre. Per més que s’especialitzi a recollir una determinada classe d’obres, no tindrà mai la col.lecció completa. La vida del bibliòfil, llavors, passa alternativament per la satisfacció que segueix a l’ingrés d’una bona peça i l’angúnia de saber que de tal edició, de la qual només es coneixen tres exemplars ( un a la Bodleiana,

          

    un a la Hispanic Society

 

                                    

 

 i un altre a la Nacional de Paris)

 

                              

 

 

, ell no en té ni un, ni, versemblantment, podrà tenir-lo mai. Ben mirat, però, això són extrems que, a nosaltres almenys, no ens emocionen profundament. La raresa per ella mateixa no és potser la qualitat més preable d’un llibre. No colpeix directament, com ho fa el bell llibre, independenment del seu valor comercial”.

 

Article: “Els XII”, de Just Cabot a ‘La revista nova’, nº 15, de març de 1918.

 

        

 

                                                 

            “La colección de las bibliotecas activas requiere un número determinado de volúmenes del que cabe no tener que pasar, pero en continua renovación, descargando las obras que se hacen viejas y adquiriendo las nuevas sin dilación. Con ello son más fáciles las tareas técnicas y administrativas y más ágil y rápido el servicio a los beneficiarios, y mucho más económico y remunerador el capital adscrito a su sostenimiento. ¡ Qué gran error la tendencia a atribuir a todas las bibliotecas el papel de museos de libros viejos, inútiles para el progreso de la ciencia y de la técnica, usurpando y entorpeciendo la labor de las bibliotecas nacionales y de los que persiguen fines de bibliofilia y de museos, a costa de la eficacia de los servicios y del cumplimiento de los fines que le son propios¡ A la sombra de este grave error se pavonean ciertas bibliotecas con la exhibición estadística de los millares de volúmenes que poseen, entre los cuales apenas unos centenares sirven para el estudio o la lectura”.

        Conferència de Javier Lasso de la Vega, en el Symposium de bibliotecaris celebrat amb motiu de la inauguració de la Biblioteca de la ONU, el 17 de noviembre de 1961, a Boletín Dir. Gral. Archivos y Bibliotecas, 1 gener 1962, n 63, p.80-81.

 

 

                                          

Read Full Post »

 

                           

 

                             

 

Biblio ( 7.26): programa en anglès, gallec i castellà que ofereix una completa gestió de llibres per biblioteques. Llistats amb llibres més sol.licitats, lectors morosos, llibres prestats i llistes de persones que més lleigeixen.És un programa ràpid, funcional i amb practiques utilitats. http://biblio.softonic.com/.

 

Biblioaliens: personatges del vlok Biblioaventurers que animen als nens a llegir. 

                                      

 

Biblioantique.com: llibres, revistes, antiguitats, etc. Llibreria de Santiago Blas, a Tudela ( Navarra). http://www.subastas.com/store/Biblioantique.com_LIBROS,_ANTIG%C3%9CEDADES,_COLECCIONISMOS

                                            

                                                        

 

Biblioaventurers: vlok de la Biblioteca Josep Jardí a Santa Perpètua de Mogoda, per animar a llegir. http://biblioaventurers.wordpress.com/.

 

Bibliobraille: Biblioteca Braille Argentina per a cecs  (BAC). Molts serveis: biblioteca, llibre parlant, impremta braille, etc.).  http://www.bac.org.ar/ 

Bibliocampamento: organitzat a l’estiu a la Biblioteca Central de Vigo, per a nens de 4 a 14 anys. Fan contes, jocs, treballs manuals i dues romeries per aprendre jocs tradicionals i cançons, etc.

 

 Biblio-classes: amb enquestes, preguntes, suggeriments, imatges, etc. A la Bibliotecaviva de l’Escola Estalella de Vilafranca del Penedès. Http://bibclasses.blogspot.com.

             

BiblioCRA: lectures i activitats interactives. Catàleg CRA, que reuneix els materials ( llissons per els estudiants) entregats en Básica i Mitja fins l’any 2010. Programa lector per motivar els estudiants, des de petits, a llegir i perquè aprenguin millor,  amb eines per ser autònoms a la biblioteca i potenciant les seves habilitats lectores i de formació. CRA: Centre de recursos per el Aprenentatge). http://www.bibliotecas-cra.cl/.

 

Bibliojardí: servei bibliotecari en el jardí de la Biblioteca Can Mulà a Mollet del Vallès.

 

Biblio-jocs: jocs relacionats amb llibres, en el vlok BibliotecaViva, de la Biblioteca de l’Escola Estalella.  Http://bibliotecaviva.blogspot.com/p/biblioteca-denllacos-per-jugar-i.html.

 

Bibliollac: biblioteca organitzada per la Biblioteca Comtat de cerdanya, en el Parc Schierbeck a Puigcerdà.

                                  

                            

 

Biblio-ludoteca: infantil comunitària, sense ànims de lucre, apolítica, arreligiosa que desenvolupa activitats i programes a favor de la infancia i la juventut de Livingston, Izabal ( Carib Guatemaltec).http://www.belubalubafurendei.org/. També en altres llocs i biblioteques.

 

                                                           

 

Bibliomullada: a la piscina municipal de Constantí. Com les bibliopiscines.

 

                                                             

 

 

Biblioparc: biblioteques organitzades en parcs de diferents llocs: Cambrils, Parets del Vallès, Artesa de Segre, etc.

 

                                                         

   

Bibliopoètiques: biblioteques i poesía, vlok de la bibliotecària Teresa . http://bibliopoetiques.blogspot.com.

 

 Biblioriu: servei bibliotecari estiuenc organitzat per la Biblioteca Bisbe Morgades de Manlleu, a l’Embarcador del Ter.

 

                               

Bibliosidades: curiositats de la biblioteca. Espai dedicat a bibliotecaris i a tots aquells que tinguin “ curiositat” per conèixer dades referents al quefer bibliotecari.  http://bibliosidades.blogspot.com/.

 

Biblioterrassa (1): a la Terrassa de la Biblioteca Pública de la Roca del Vallès organitzen actes musicals nocturns tots els estius.

Biblioterrassa (2): serveis bibliotecaris a la fresca i a les trerrasses d’algunes biblioteques: El Carmel-Juan Marsé, Les Corts-Miquel Lloveras. Montbau-Albert Pérez Baró, Mollet del Vallès, etc. A més a més de llegir, els nens poden jugar, fer manualitats, pintar, etc.

                                   

 

    

 BiblioTIC:  espai digital de la biblioteca de l’Escola de Sant Andreu a Badalona. http://www.netvibes.com/bibstandreu#biblioTIC.

 

 BiblioTweets: tweets dedicats a la Biblio…, en alguns vloks.

 

 Bibliovacances (1): article a la Penedesferadigital, parlant dels espais creats per el periode estiuenc ( bibliopiscines, biblioplatjes, biblioterrasses, etc.), a diferents pobles i ciutats. http://www.penedesdigital.cat/2010/08/04/bibliovacances-dagost-a-sant-sadurni/

 

 Bibliovacances (2): activitat per fomentar la lectura infantil durant els mesos d’estiu, a la Biblioteca Comarcal de Blanes.  http://www.bibgirona.cat/biblioteca/blanes/noticies/9871.

 

                                          

 

Biblioverano ( Proyecto): activitats desenvolupades a les piscines d’alguns llocs de Badajoz ( Don Benito, Castuera, etc), semblant a les Bibliopiscines.

Read Full Post »