Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bibliotecàries’

El món egipci – Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

“ Des del primer destí diplomàtic, Toda manifesta una singular dèria col·leccionista que consisteix a adquirir una gran diversitat de peces museístiques per cedir-les, tot seguit, a institucions públiques. En l’estada a l’Extrem Orient aplega una col·lecció de monedes i medalles de més de 15.000 unitats que s’integren al Museo Arqueológico Nacional; de les excavacions a Egipte procedeixen nombrosos objectes —incloses vuit mòmies— que passen a formar part del Museo Arqueológico i de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova; de les estades a Sardenya, a més d’una bona col·lecció de llibres, també porta vestits típics de l’illa que dóna al Museu de Vilanova, els papers de l’explorador català Domènec Badia —conegut com Alí Bei—, que cedeix a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i les actes dels parlaments sards, que diposita en el Congrés dels Diputats, que li havia fet l’encàrrec de localitzar la documentació. No es pot negar que

Imatge de l’Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.

Toda tenia un sisè sentit per trobar aquesta mena de materials i, sobretot, tenia mà esquerra per aconseguir-los —per aquelles dates encara era habitual omplir les sales dels grans museus amb peces d’una procedència que avui seria qüestionable. A part d’una mòmia i altres artefactes, la Biblioteca Museu de Vilanova va ser segurament la primera institució que va rebre una important donació de llibres i documents del diplomàtic. Inaugurada l’octubre de 1884, l’entitat havia estat creada per Víctor Balaguer per posar a disposició del públic les seves col·leccions d’art, arqueologia, etnologia, de llibres, etc., i fer realitat les idees de regeneració i de progrés en què es fonamentava el seu pensament. Toda, bon amic de Balaguer des dels anys d’estudiant a Madrid, fa aportacions importants al projecte del mecenes: hi ha constància que el 1888 dóna una quantitat important de llibres i documents —inclosos manuscrits propis— i que, ja instal·lat a Londres, en la dècada següent continua amb les deixes de llibres i d’objectes a l’entitat. Fort i Cogul anota que el donatiu de Toda és el més important després de l’aportació de Víctor Balaguer; tanmateix, com en altres casos, el volum de llegat és molt imprecís.

Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura de Reus també es va veure afavorit pels donatius de Toda que, des de 1870, estava molt lligat a la institució, primer com a redactor d’El Eco del Centro de Lectura i després com a col·laborador de la Revista del Centre de Lectura. Quan el 1916 Evarist Fàbregas compra l’actual edifici de l’entitat, Toda regala 10.000 pessetes per a les obres de restauració i 2.000 llibres de literatura estrangera per a la biblioteca (Anguera, 1977, p. 131). En els anys vint i trenta va ser vocal de la Junta de Museus de l’entitat i va continuar col·laborant a la Revista del Centre de Lectura. En la part material també va cedir moltes peces per al Museu del Centre i va ajudar al sosteniment de la biblioteca fent-se càrrec, a inici dels anys vint, del sou de Plàcid Vidal, auxiliar de la biblioteca que estava casat amb Amèlia Güell, cosina de Toda”.

Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers”, article d’Assumpció Estivill Rius a “BiD Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, nº 37. http://bid.ub.edu/37/estivill.htm

Excursió d’alumnes bibliotecàries al Castell d’Escornalbou l’any 1927( Imatge de l’article)

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

“ Compra y venta de libros.

Es indudable que entre los bibliófilos cunde el deseo más o menos declarado de verificar transacciones entre ellos, pero a veces, aunque se conozcan o cuanto más amigos sean, no se atreven a hacerse mutuas ofertas por consideraciones de precios o de diferente índole, lo cual se traduce en paralización de una actividad que podría alcanzar auge en beneficio de todos.

De ahí nuestra idea de organizar la ‘ Bolsa del Bibliófilo’, que empezó modestamente y cada día alcanza mayor desarrollo.

En efecto, muchos lectores se han dado cuenta de la ventaja que supone comprar o vender de manera tan cómoda y anónima, y cada día recibimos más libros que añadir a la lista, lo cual es la mejor demostración de cuanto exponemos.

Además, no hay que olvidar lo propicio del momento, con un ambiente que se presta a numerosas operaciones, siendo a nuestro parecer prudente aprovechar la coyuntura”.

Oferta-anunci a la revista El Bibliófilo, nº 1 de setembre de 1945 ( 2ª època), a l’última pàgina.

 

Anuncis

Read Full Post »