Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘biblioteca’

Antiga sala Toda a la Biblioteca de Catalunya amb la Col·lecció Bibliografia Espanyola d’Itàlia
(Fontanals; Losantos, 2007)

 

Jordina Gort (2015) parla, a la seva tesi, de la biblioteca de Toda, del contingut i dels autors, principalment estrangers, que més el van influir. Sense entrar en els detalls que estudia l’autora, val la pena destacar algun tret del fons bibliogràfic tot assenyalant allò que aporta de nou respecte a les col·leccions d’altres bibliòfils. En primer lloc, la biblioteca de Toda no se centra, com és habitual en altres col·leccionistes del país, en els impresos sortits de les premses catalanes i espanyoles, sinó que inclou majoritàriament llibres publicats a Itàlia, als Països Baixos, al Regne Unit, a França i a altres països europeus, i hi dominen les llengües estrangeres —això vol dir que els seus donatius han enriquit les nostres biblioteques amb uns fons que, altrament, difícilment hi haurien ingressat. A més, una part important del fons no respon a un mer afany col·leccionista, sinó que es basteix a partir dels interessos personals del propietari, de les seves preferències lectores; per això, abasta una àmplia mostra de matèries —llibres d’història i de geografia, d’etnologia i de costums, de biografies, memòries i relats personals i també de literatura, sobretot europea i nord-americana. En aquest gran segment de la col·lecció no hi mancaven els llibres rars i preciosos, però una part important de les edicions de bibliòfil que Toda posseïa es concentrava principalment en dues de les col·leccions que van anar a parar a la Biblioteca de Catalunya, i que són les que representen més fidelment el tipus de col·lecció de bibliòfil habitual, la que se circumscriu a un tipus concret de document, als impresos d’un lloc, a una matèria concreta… Em refereixo a la Col·lecció Elzeviriana i a la Bibliografia Espanyola d’Itàlia. Una gran part de la primera va entrar a la Biblioteca entre 1920 i 1922 i consta de més d’un miler d’edicions dels segles xvi, xvii i xviii dels Països Baixos —algunes de molt preuades—, dels tallers dels Elzevier i els Plantin, entre d’altres. La segona va ingressar a mitjan dels anys trenta, quan Toda va tenir enllestit el repertori del mateix títol que publica en cinc volums entre 1927 i 1931; en aquest cas, es va tractar d’una compra i no d’un donatiu, ja que, amb la fallida dels bancs de Catalunya i de Reus, Toda havia perdut part de la seva fortuna i necessitava capital per mantenir el nivell de vida a què estava acostumat i, sobretot, per continuar enriquint amb els seus cabals el patrimoni pobletà. La col·lecció inclou més de 3.000 volums dels més de 6.200 descrits en el repertori, i consisteix en llibres d’autors espanyols impresos a Itàlia, traduccions italianes d’obres espanyoles i obres italianes sobre Espanya. L’objectiu de la bibliografia és testimoniar la influència catalano-aragonesa i espanyola en el territori italià i, en paraules de Pla (1975, p. 82), és un “autèntic monument a les relacions ítalo-espanyoles”. La col·lecció no es va catalogar fins a la postguerra, quan, instal·lada a l’antic Hospital de la Santa Creu, la Biblioteca de Catalunya va disposar d’espai per allotjar-la.

Article d’ Assumpció Estivill Rius: “ Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers”, en la revista ‘bid’ de desembre de 2016. Imatges extretes de l’article.  http://bid.ub.edu/37/estivill.htm

Antiga Sala Toda a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (“Col·lecció de postals, Fons Joan Gómez Escofet”, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Biblioteques)

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

 

 

 

“ La mayoría de los intentos por definir el libro de artista que he conocido no consiguen su objetivo ni de lejos: o son demasiado vagos ( un libro hecho por un artista) o demasiado concretos ( no puede ser una edición limitada). Los libros de artista toman cualquier forma, participan de cualquier posible convención en cuanto a la producción de libros, de cualquier ‘-ismo’ del arte y literatura predominantes, de cualquier modo de libros, cualquier forma, cualquier grado de fugacidad o durabilidad archivística. No existen criterios específicos para definir qué es un libro de artista, pero existen muchos criterios específicos para definir qué es un libro de artista, pero existen muchos criterios para definir lo que no lo es, lo que participa de uno o lo distingue de otro. Los libros de artista son un género singular, en última instancia un género que trata sobre sí mismos, de sus propias formas y tradiciones, como de cualquier otra forma o actividad artística. Pero es un género tan poco atado por limitaciones de medios como las rúbricas más familiares de la pintura y escultura. Es una zona que precisa descripción, investigación y atención crítica antes de que emerja su especificidad. Y ése es el fin de este proyecto de actividad concreto, que está en algún lugar de la intersección, fronteras y límites de las actividades arriba mencionadas, adquiera su propia definición particular. El libro de artista como idea y como forma”.

Article d’Antònia Vilà a: http://www.ub.edu/imarte/fileadmin/user_upload/PDFs/El_Llibro._Los_Libros.pdf

 

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »

foliació2

 

“Lo procés de la foliació dels llibres fóra molt curiós seguir-lo pas a pas. Arribà a tal grau la incuria dels estampers en aquest cas particular, que per més indicacions de foliació que porte lo llibre, devegades se fà molt difícil lo comprobar si es complert o no, puix quan no està equivocada la foliació de dalt, ho està la de la signatura, o les dues alhora.

            Per a repassar bé un llibre, moltes vegades se fà necessari descosir-lo y tornar-lo a plegar plech per plech.

            La mida dels llibres, per a les Biblioteques publiques, en general, era sempre la de gran in-foli, y per a que lo públich no malmenés les obres, aquestes estaban lligadas ab cadenes d’una llargària almenys d’un metre per a que se poguessen posar, al llegar-los, sobre faristols apropriats. La enquadernació era de fusta ab cantoneres y tancadors de metall. En cambi los llibres d’hores y demés llibres populars eran petits, puis estaban en mans delicades, y son ús axí ho exigía.

encadenats

 

Los llibreters estojavan en ses botigues los millors llibres en un armari que’n deyan de parar hores, o sía que tenían los llibres d’hores y altres xilogràfichs tancats en una especie de vitrina o mostrador, com podèm veure en l’inventari d’en Miquel Cabrit, llibreter barceloní del segle XVII, qui tenía sa taberna literaria, com diría Ciceró, en la Calcetería, avuy carrer de la Llibretería.

 Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibrreria L’Arxiu de juliol de 1925.

 

cantonada1

 

“ La bibliofilia se mantiene próspera en los países que tradicionalmente la cultivan, a pesar de trastornos políticos y depresiones económicas. Londres, Paris y muchas poblaciones importantes de Francia, Bruselas, Amsterdam, Roma, Milán y Venecia celebran todos los años, de noviembre a junio, subastas bibliográficas, por las cuales desfilan libros singulares y valiosos. Cada uno de ellos cuenta por lo menos con media docena de compradores que se los disputan, sin incluir en este número a libreros y anticuarios, quienes procuran adquirirlos en la seguridad de recabar un respetable tanto por ciento, cuando no de duplicar la cantidad empleada con el aditamento de las que cada operación exige.

La venta de la biblioteca Hut, efectuada en Londres en siete sesiones, que duraron de 1913 a 1921, un mes de cada año, se recuerda todavía con emoción. Fue, sin duda, la más espléndida, rica y completa de estos tiempos, y produjo bastantes miles de libras esterlinas. Verdad es que en ella figuraban cuantas obras capitales engendrara el humano espíritu, desde los albores de la imprenta en Europa hasta mediados del siglo último, sin contar manuscritos y códices ejecutados en las mejores épocas de la miniatura. Un librero entendidísimo aseguraba que las cotizaciones de esta venta hubieran aumentado considerablemente de haberse verificado unos años después.

Tan soberbia colección puede equipararse solamente con la formada en Paris a mediados del siglo anterior por el famoso librero Fermin Didot, cuyo lujoso catálogo constituye hoy una buena obra de consulta para los aficionados a libros y manuscritos con miniaturas”.

 Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.

firmin

Read Full Post »

 

 

                                 

L’any 2008, en un article: ” Vivlioteka de LG i V “, parlava d’una biblioteca a ViLG, el poble-ciutat on visc.

Em queixava d’unes coses que no em semblaven bé, la majoria continuen igual.

 

Però avui només vull queixar-me d’una cosa: dels horaris de les biblioteques en general.

 

Els dissabtes, a l’hivern, tenim la sort de poder anar a les biblioteques pels matins, a les tardes, tan llargues, ni acostar-si.

 

A l’estiu la cosa és molt pitjor, els dissabtes totes les biblioteques del Garraf tancades, matí i tarda.

 

Curiosament, aquestes biblioteques del Garraf tenen noms com Josep Pla, Santiago Rusiñol, Joan Oliva, i Manuel de Pedrolo entre d’altres, que si ho veiessin crec que tampoc els agradaria veure tancades les biblioteques en dissabte.

 

He mirat a les biblioteques de Igualada, Vilafranca del Penedès i altres i en totes els dissabtes romanen tancades.

 

Fins i tot he mirat la Biblioteca de Catalunya, i ves per on, també tanca 3 dissabtes del mes d’agost, pensava que al menys, en una biblioteca d’aquesta mena això no passaria i m’ha deixat una mica sorprès.

 

Ja sé que tothom vol i ha de fer vacances, però a la majoria de les empreses s’ho fan perquè els dissabtes funcionin, crec que hi maneres de fer-ho.

 

No vull estendre’m i només voldria dir, escriure, que ‘ algú ho havia de dir ’: les biblioteques, els dissabtes de l’estiu, haurien d’obrir, al menys pels matins i a l’hivern matins i tardes.

 

Estic segur que molta gent ho agrairia, doncs dissabte és un dia en el que molta gent que de dilluns a divendres no hi pot anar l’aprofitaria per gaudir de les biblioteques.

 

Read Full Post »