Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bibliophily’

el bibliofilo 2

El bibliófilo, de José Gutiérrez Solana

“ A la fi dels anys quaranta i a la dècada del cinquanta, s’edita a Barcelona un gran nombre de llibres de bibliòfil, per als quals s’estableix un mercat força viu. Diverses circumstàncies del moment ho expliquen. Per una banda la penúria de la producció industrial impulsa una renaixença d’algunes activitats artesanes. Es fan col·leccions de llibres i d’obres d’art de les quals són titulars persones amb possibilitats econòmiques, unes perquè realment volen protegir les activitats culturals i els seus artífexs que es troben en dificultats, i d’altres que, havent-se incorporat ràpidament a un nivell econòmic, volen ser presents al món de la cultura. Funcionen diverses xarxes de distribució de llibres a domicili. A més de les editorials consolidades com les esmantades, petits grups editors o promotors privats amb un nom editorial més o menys estable, actuant en la clandestinitat o quasi, fan edicions de llibres de tiratges limitats, al voltant de cent exemplars. Surten al mercat dotzenes de títols fets a Barcelona, amb text en castellà o en català, dels quals no sempre està identificada clarament la procedència. La qualitat no acompanya pas en tots els casos la pretensió de l’edició.

encuadernación y bibliofilia 2

Exposició a Madrid

 Aquesta pot ser una activitat modesta que permet subsistir persones introduïdes al món dels llibres, ja sigui artistes, impressors o intermediaris comercials. Com que es tracta d’edicions de tiratge curt, de difusió limitada, resulta una escletxa per poder publicar algunes obres en català, obviant-hi els tràmits administratius i de censura, que per altra banda se sol mostrar més tolerant en les edicions considerades de luxe que no en les corrents. Les edicions selectes fetes entre el 1940 i el 1950 són dignes d’estudi com una activitat pròpia d’un moment històric de penúria econòmica i de repressió cultural.

D’aquests anys, en mereix un esment la tasca d’un grup d’intel·lectuals i artistes catalans exiliats a Paris, on, sota la marca d’editorial Albor, editen diversos títols en llengua catalana il·lustrats per gravadors catalans que són mostres d’autèntica bibliofília.

 

F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.85-86.

la edición de bibliófilo en españa

 

 

“ En su biblioteca, M.E. tiene lomos de libros, uno de los cuales ostenta en el título el nombre de este autor, pero que son lomos puestos expresamente para llenar un vacío, o para engañar a quienes los sacan pensando que se trata de verdaderos libros. En la actualidad hay muchos impostores semejantes, que no hacen honor a los autores, de los que carecen, sino que satisfacen el estúpido orgullo de parecer aficionados a los libros, gente docta, eruditos. Llamo a esta enfermedad bibliomanía, y por mi parte quisiera que no se permitiera poseer libros más que a los que están en condiciones de leerlos y beneficiarse de ellos. El mundo está de cabeza. Conozco a gente de armas y de finanzas que poseen hermosas bibliotecas, y a magistrados que no poseen un solo libro: ¿ cómo conciliar una cosa con la otra?.

Guy Patin: L’Esprit de Guy Patin, Henry Schelten, Amsterdam, 1709. Citat a Jaime Moreno Villarreal: De bibliomanía. Un expediente, Univ. Veracruzana, México, 2006.

 

guy patin

Frontispice des Lettres choisies de feu M. Guy Patin (La Haye, Henri van Bulderen, 1715)
(Imatge presa de École Nationale de Chartes)
Anuncis

Read Full Post »

gustau gili 2

“Apogeu de la bibliofília.

Entre nosaltres, l’edició d’aquesta classe de llibres arriba amb cert retard. Es considera que n’és l’iniciador Gustau Gili Roig (1868-1945), propietari d’una de les principals indústries editorials del seu temps, fundada el 1902, que alhora era un bon amant dels llibres. Gili coneix a França les edicions de bibliòfil i vol implantar-les a casa nostra, seguint les característiques que s’havien imposat al país veí. Dins de la seva editorial projecta la col·lecció de ‘La Cometa’,mitjançant la qual converteix definitivament i des de l’origen el llibre en objected’art. Aquesta col·lecció obre una nova etapa i implanta un nou concepte en el camp de la bibliofília. El primer títol publicat és ‘Semana Santa’, de Gabriel Miró, amb gravats de l’esmentat Daragnès, que porta la data de 1930.

la vida es sueño la cometa gili

Imatge d’E.C.Ricart a La vida es sueño

El segon títol és ‘La vida es sueño’, de Calderón de la Barca, amb gravats en fusta, en color, sobre la base de dues o més planxes, original d’Enric C. Ricart; està datat al 1933. En aquest llibre, mostrat a l’exposició, tant la tipografia com els gravats ja són estampats aquí. Després publica pocs títols més, fins que la Guerra Civil de 1936-39 interromp les edicions. Segons Jaume Pla, ‘els llibres de ‘La Cometa’ han passat a ser clàssics de la bibliofília autòctona’.

Gustau Gili 1

Després del 1939, fins al cap d’uns anys no es reprèn l’acrtivitat editora de llibres de bibliòfil. L’editorial Gustau Gili continua la mateixa col·lecció ?La Cometa’, dins la qual publica algun llibre il·lustrat per Picasso, i inicia la nova col·lecció ‘Armiño’, de presentació més senzilla; els títols són tots en castellà. L’editorial Montaner i Simón, fundada el 1861, i que durant el segle XI havia publicat molts llibres il·lustrats d¡apreciable qualitat, incorpora a partir de 1942 bles edicions de bibliòfil al seu programa, dins de la col·lecció ‘Hora’ o per mitjà d’algunes firmes filials que publiquen diversos llibres, els primers amb text en castellà, ateses les circumstàncies; després en fa alguns en català. Dels llibres de bibliòfil d’aquesta última editorial n’és el responsable el pintor i gravador Ramon de Capmany i Montaner ( 1899-1992), emparentat amb els propietaris de l’empresa, el qual és quasi sempre l’artífex dels gravats en aiguafort de les il·lustracions, d’una traça molt personal, caracteritzats pel seu dibuix detallat i per la utilització i aplicació peculiars de l’acoloriment en  l’estampació.”

         F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.84-85.

montaner simon 1

“ Al elegir un objeto desperdigado, al arrancarlo de la indiferencia para darle un lugar significativo en otro orden, un orden personal y exclusivo, se le dignifica pero también – y aunque se esté pagando un fuerte precio- se le hurta al mundo. Si se trata de regatear con un vendedor para adquirirlo, es tentar doblemente a la fortuna: ganarlo con mando o con un golpe de suerte. El regateo carea la virtud elusiva de un juego que se juega en el aire, donde estira y afloja son las terminaciones nerviosas del deseo y la resistencia, porque el coleccionista resiste a su deseo en el momento mismo de colmarlo-sólo por unos instantes, pues en este negocio se puede pagar lo que sea-. El coleccionista lleva bajo el brazo su adquisición sabiendo que el dinero regresa, pero la oportunidad no. Colecciona pieza por pieza. Por lo general, no compra lotes, busca la pieza única y se acostumbra a decirle que no a sus ojos que suelen extraviarse apetitosamente entre objetos que podrían ser lo que desea, pero no lo son del todo.

de bibliomanía un expediente

Tentar la suerte es jugar a la constancia, y entretanto y como si nada, va adquiriendo piezas consustanciales, a veces sólo circunstanciales, cercanas todas en la medida en que van cercando la colección posible. Pronto la colección se revela como su propio rebasamiento, ha sido un aprendizaje de exceso. Cuántos pasos de más, qué familiaridad con lo desconocido, el coleccionista se pregunta si podría prescindir de su afición, se sabe atrapado, siente celos ¿ de qué?, piensa que un día podría venderlo todo acaso para comenzar de nuevo. Teme el robo, el golpe adverso, que alguien se haga de lo suyo en un vuelco de fortuna. Conoce la tentación, la controla pero no retira la mano. A veces la mano actúa por cuenta propia, como la del artista, porque la verdadera colección quiere ser una obra de arte. Y aquí tiene la pieza única entre sus manos. No importa lo que invierta en ella, puede ser todo o casi nada; lo que cuenta para él es ese objeto sólo para sus ojos, cómo se tiene entre sus manos, cómo corresponde en volumen y en peso a su caricia, a su avidez, al aplomo de su posesión. Aquí está el hurto, el recogimiento, porque el coleccionista es un recolector, un benefactor de lo desposeído.¡Cómo¡.¿Además es maniático?”.

Moreno Villarreal, Jaime: De bibliomanía. Un expediente , Ed. Universidad Veracruzana, Xalapa-México, 2006, pp.38-39.

 

lletra xlletra q2

Read Full Post »

carrer Tapineria ampliació via Laietana 1905

Carrer Tapineria abans ampliació Via Laietana, 1905

“ (El Mero) Tot prosperant, va traslladar-se al número 48 del carrer de la Tapineria. Com s’ho féu? D’aquesta manera. Passant a la llibreria que ja hi tenia instal·lada el Matalasser, feia anys – aquest hi era des del 1862 – , i on havia anat a establir-se venint del carrer de la Portaferrissa.

El Matalasser s’anomenava Bartomeu Berenguer, i el sobrenom amb el qual era conegut li pervenia de l’ofici que exercia.

La botiga del carrer de la Tapineria havia estat ocupada pels escultors germans Vallmitjana. El Matalasser va traspassar el 1875, i d’ell passà al Mero.

En aquest lloc amplià el negoci. Va continuar comprant lots de llibres i biblioteques. Al preu que volia. Aleshores va suprimir el destraleig.

Es dedicà a seleccionar els llibres. ¿ Diguem que ho feia a la seva manera? El terme no és ben exacte. En realitat els seleccionava d’acord amb els gustos o les preferències dels seus clients.

Separava els llibres catalans i castellans més sol·licitats. I tot allò que no entenia, fossin incunables, fossin llatins, en lletra romana o gòtica, tant li feia; els antics italians i altres, estampats en llengües desconegudes per a ell, els tornava a vendre als seus companys a duro el sac.

Tot allò que ell en deia morralla, ho destinava al molí paperer.

En el moment d’acarar-se amb un parroquià per col·locar-li un llibre, gitanejava tant com podia. Àdhuc s’empescava trucs que, tot i llur malícia inicial, resultaven enginyosos. Un d’ells, i dels més coneguts, consistia a deixar un sabatot damunt la taula de la botiga. Hi acudia en Serra i Pinyana, com tenia costum de fer diàriament pels volts del migdia, i el veia. Immediatament l’engrapava i es posava a fullejar-lo.

Carrer Tapineria Arxiu Fotogràfic Barcelona 1929 Brangulí

Carrer Tapineria (Brangulí, Arxiu Fotogràfic Barcelona, 1929)

Al cap d’un moment preguntava al Mero:

-Què és això?

Aquell feia el pagès, o com aquell que cau del niu, que és igual.

-Ah ! Me n’havia oblidat. Està venut.

-Com s’entén? – exclamava en Pinyana -. El vull. Que no pago amb bona moneda?

-No pot ésser. Tindria un disgust. No en tinc cap més exemplar.

-El vull. Ja us apanyareu.

El Mero guaitava el sostre i es lamentava:

-Pobre de mi ! Com ho faré? El tinc compromés per dotze duros. Què li diré al client?

En Serra i Pinyana contestava:

-Prou. El gust que té el vostre client també el vull tenir jo. El vull, i heus aquí els dotze duros.

El Mero, fent com aquell que li reca, se’ls embutxacava. Mentrestant, devia riure per sota el nas.

I com aquesta, diguem-ne facècia, moltes d’altres. Explicar-les totes seria un mai acabar.

El Mero, realment, era més viu que la tinya.

A en Llordachs li havia jugat unes quantes passades. Algunes de les quals ja hem explicat. I que, per tant, no cal repetir ara.

En arribar l’any 1894 la seva llibreria fruïa d’un gran prestigi en el comerç barceloní del llibre vell. En Llordachs, en canvi, anava cap avall.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 26.

ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ         ℜ          ℜ    

 

“ ¿!Qué comprar?.

Con la práctica vas sabiendo qué se va a vender rápido. Los autores clásicos, todos los contemporáneos, los ganadores del Premio Nobel y las novedades que uno ve en las librerías: la gente los lee y los vende. Y el cliente mismo te dice cuáles son cuando te pregunta si los tienes. Lo que más se vende es novela. Le sigue superación personal y esoterismo. Son los caballitos de batalla. La novela porque es lo que se ha publicado más.

Si me llega un lote de Derecho lo tomo, también se vende mucho. La diferencia es que hay muy poco: los vas a vender pronto. Lo mismo con los libros de Matemáticas o Física a nivel superior. Los pones entre 100 y 200 pesos y se te venden rápido. Pero para que te llegue una biblioteca de un físico o un matemático que se murió es muy difícil porque no abundan.

Las enciclopedias ya no las compro porque no le interesan a nadie. El Internet ha afectado en esto y en los diccionarios principalmente. En lo demás no. Aunque sí ha afectado porque la gente cree que todo está en internet, en las computadoras, en Encarta, y no compra libros. Pero no: la lectura es un satisfactor personal, un recreo, más que un asunto de consulta. Cualquier novela te lleva por otros caminos: no está digerida como la televisión. Te empiezas a imaginar un montón de cosas cuando estás en contacto con el autor”.

 

Article-entrevista: “¿Cómo vender libros usados?”, a Fermín López Casillas, per Guillermo Cordero García, en el vlok:

http://librerosmexicanosdeviejo.blogspot.com.es/2009/04/como-vender-libros-usados.html

 

396

Read Full Post »

lletra xlletra q2
lletra El llibre decorat i il·lustrat des de l’òptica de l’obra bella és propi de qualsevol època. A l’edat mitjana, quan el llibre era considerat un objecte preciós i valuós, destinat a les classes més altes de la societat, i també a les èpoques moderna i contemporània, quan el llibre és considerat un objecte bell, una obra d’art en el seu conjunt i en el qual s’assagen i s’apliquen les diverses tècniques de reproducció gràfica, gravats en fusta i en metall, litografia, etc., que apareixen successivament. El procés culmina en les edicions de bibliòfil, pròpies principalment dels segles XIX i XX, en les quals s’edita un text que es decora i s’il·lustra senzillament per crear una obra bella.

 

lletra paral·lelament, a mesura que avança el coneixement científic i tècnic i les tècniques de reproducció d’imatges i de l’edició de textos es fan més fàcils, i augmenten els llibres il·lustrats amb una finalitat descriptiva i pedagògica. Cal no oblidar les edicions de llibres decorats i il·lustrats, sobretot de temes literaris, adreçats a un públic culte i pròpies dels segles XIX i XX, que sense ser edicions de bibliòfil mantenen un ben fer important, amb uns resultats alhora bells i assequibles.

lletra Des d’una perspectiva formal, la decoració i la il·lustració d’un llibre és molt          diversa. Consisteix en: il·lustracions a tota pàgina, il·lustracions i vinyetes contingudes a les pàgines del text, portades, orles o sanefes, caplletres que   als manuscrits poden arribar a tenir gran importància fins a ocupar una pàgina sencera, frisos, colofons i culsdellàntia. Encara podríem afegir-hi les marques d’impressor i d’editor.”

lletra maria Porter ( de l’ABB), a Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions, 5; p. 39-40.

 

 

 

sanefa 412

 

 

lletra para mi, todo coleccionista sea de cuadros, de cerámica, de libros, de sellos, si no lleva un propósito mercantil, es una persona muy juiciosa, muy razonable, muy ilustrada y muy culta, pero más agujereado cerebralmente que la alcachofa de una regadera.

lletra La bibliomanía es una anormalidad muy corriente. Yo he conocido a personas que coleccionaban catecismos; otra buscaba y adquiría aritméticas de primera enseñanza; otra guías de teléfonos y hace poco conocí a un coleccionista afanoso de guías de ferrocarriles”.

 


lletra Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp.23.

culldellantia1

Joannis Joffre, 1528

Read Full Post »