Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bibliografia’

gustau gili 2

“Apogeu de la bibliofília.

Entre nosaltres, l’edició d’aquesta classe de llibres arriba amb cert retard. Es considera que n’és l’iniciador Gustau Gili Roig (1868-1945), propietari d’una de les principals indústries editorials del seu temps, fundada el 1902, que alhora era un bon amant dels llibres. Gili coneix a França les edicions de bibliòfil i vol implantar-les a casa nostra, seguint les característiques que s’havien imposat al país veí. Dins de la seva editorial projecta la col·lecció de ‘La Cometa’,mitjançant la qual converteix definitivament i des de l’origen el llibre en objected’art. Aquesta col·lecció obre una nova etapa i implanta un nou concepte en el camp de la bibliofília. El primer títol publicat és ‘Semana Santa’, de Gabriel Miró, amb gravats de l’esmentat Daragnès, que porta la data de 1930.

la vida es sueño la cometa gili

Imatge d’E.C.Ricart a La vida es sueño

El segon títol és ‘La vida es sueño’, de Calderón de la Barca, amb gravats en fusta, en color, sobre la base de dues o més planxes, original d’Enric C. Ricart; està datat al 1933. En aquest llibre, mostrat a l’exposició, tant la tipografia com els gravats ja són estampats aquí. Després publica pocs títols més, fins que la Guerra Civil de 1936-39 interromp les edicions. Segons Jaume Pla, ‘els llibres de ‘La Cometa’ han passat a ser clàssics de la bibliofília autòctona’.

Gustau Gili 1

Després del 1939, fins al cap d’uns anys no es reprèn l’acrtivitat editora de llibres de bibliòfil. L’editorial Gustau Gili continua la mateixa col·lecció ?La Cometa’, dins la qual publica algun llibre il·lustrat per Picasso, i inicia la nova col·lecció ‘Armiño’, de presentació més senzilla; els títols són tots en castellà. L’editorial Montaner i Simón, fundada el 1861, i que durant el segle XI havia publicat molts llibres il·lustrats d¡apreciable qualitat, incorpora a partir de 1942 bles edicions de bibliòfil al seu programa, dins de la col·lecció ‘Hora’ o per mitjà d’algunes firmes filials que publiquen diversos llibres, els primers amb text en castellà, ateses les circumstàncies; després en fa alguns en català. Dels llibres de bibliòfil d’aquesta última editorial n’és el responsable el pintor i gravador Ramon de Capmany i Montaner ( 1899-1992), emparentat amb els propietaris de l’empresa, el qual és quasi sempre l’artífex dels gravats en aiguafort de les il·lustracions, d’una traça molt personal, caracteritzats pel seu dibuix detallat i per la utilització i aplicació peculiars de l’acoloriment en  l’estampació.”

         F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.84-85.

montaner simon 1

“ Al elegir un objeto desperdigado, al arrancarlo de la indiferencia para darle un lugar significativo en otro orden, un orden personal y exclusivo, se le dignifica pero también – y aunque se esté pagando un fuerte precio- se le hurta al mundo. Si se trata de regatear con un vendedor para adquirirlo, es tentar doblemente a la fortuna: ganarlo con mando o con un golpe de suerte. El regateo carea la virtud elusiva de un juego que se juega en el aire, donde estira y afloja son las terminaciones nerviosas del deseo y la resistencia, porque el coleccionista resiste a su deseo en el momento mismo de colmarlo-sólo por unos instantes, pues en este negocio se puede pagar lo que sea-. El coleccionista lleva bajo el brazo su adquisición sabiendo que el dinero regresa, pero la oportunidad no. Colecciona pieza por pieza. Por lo general, no compra lotes, busca la pieza única y se acostumbra a decirle que no a sus ojos que suelen extraviarse apetitosamente entre objetos que podrían ser lo que desea, pero no lo son del todo.

de bibliomanía un expediente

Tentar la suerte es jugar a la constancia, y entretanto y como si nada, va adquiriendo piezas consustanciales, a veces sólo circunstanciales, cercanas todas en la medida en que van cercando la colección posible. Pronto la colección se revela como su propio rebasamiento, ha sido un aprendizaje de exceso. Cuántos pasos de más, qué familiaridad con lo desconocido, el coleccionista se pregunta si podría prescindir de su afición, se sabe atrapado, siente celos ¿ de qué?, piensa que un día podría venderlo todo acaso para comenzar de nuevo. Teme el robo, el golpe adverso, que alguien se haga de lo suyo en un vuelco de fortuna. Conoce la tentación, la controla pero no retira la mano. A veces la mano actúa por cuenta propia, como la del artista, porque la verdadera colección quiere ser una obra de arte. Y aquí tiene la pieza única entre sus manos. No importa lo que invierta en ella, puede ser todo o casi nada; lo que cuenta para él es ese objeto sólo para sus ojos, cómo se tiene entre sus manos, cómo corresponde en volumen y en peso a su caricia, a su avidez, al aplomo de su posesión. Aquí está el hurto, el recogimiento, porque el coleccionista es un recolector, un benefactor de lo desposeído.¡Cómo¡.¿Además es maniático?”.

Moreno Villarreal, Jaime: De bibliomanía. Un expediente , Ed. Universidad Veracruzana, Xalapa-México, 2006, pp.38-39.

 

lletra xlletra q2

Read Full Post »

llibreters de vell 1 passarell

 Parlem una mica, ara, de l’ofici de llibreter  vist per dins. Comencem dient que no és tan planer com sembla. Hom creu que, fet i fet, només es tracta de comprar i vendre. Comprar a un preu tan baix com sigui possible, i vendre a un preu tan alt con es pugui.

No és ben bé això, de bon tros. Entremig hi ha un seguit de matisos d’ordre tècnic i altres d’un ordre imponderable, que cal conèixer i àdhuc caçar al vol per tal de reeixir. Tant és així, que molts dels que es llancen a practicar-lo atrets per la seva facilitat aparent, o bé fracassen radicalment, o només arriben a fer una trista viu-viu…

Tant els llibres per ells mateixos com fer-hi negoci, té els seus misteris.

Per a triomfar, doncs, cal posseir un coneixement el més exacte possible del llibre i del seu comerç.

En arribar aquí ja som al país, vague, dels imponderables. Situat en aquest terreny delicat, el llibreter de vell ha de conèixer a fons el seu públic i el tarannà de cada comprador o venedor per tal de tenir-los en compte i jugar-los com a elements favorables en el moment crític de les transaccions. Entre ell i el comprador hi ha una sèrie extensa d’apreciacions subjectivistes. En saber-les moure a temps és allà on radica la superciència – perdó pel terme – del llibreter de vell. Es tracta d’una mena de do natural que pot ésser afinat amb la pràctica.

La preparació cultural és un avantatge per a qui vol dedicar-se al comerç del llibre vell. No n’hi ha prou, però. Amb tot i la preparació esmentada, hom ensopega amb molt trencacolls impensats, impossibles de superar o de vèncer si no és a força d’experiència”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10.

 

 

gabriel y galan 1

 

“ Las únicas ediciones objeto de culto de los bibliófilos – téngase en cuenta que la bibliofilia es un sentimiento que tiene principalmente el receptor de la obra – de las ediciones de Gabriel y Galán que conocemos son dos. La primera, las Obras completas de Gabriel y Galán de 1959 de Afrodisio Aguado que las publicó en tres tomitos ( 16º) dentro de su colección para bibliófilos ‘Más allá’.

La segunda conocida es también de Afrodisio Aguado, quien tenía los derechos de publicación. Para conmemorar la 25 edición preparó una no venal para sus amigos encuadernada en plena piel, con nervios y títulos en dorado – entre los que destaca el super-exlibris de la cubierta-, de Las obras completas de José María Gabriel y Galán.

Uno de estos ejemplares, hoy en mi poder, tiene un sello bibliotecario que indica su procedencia:’(José Mª) Gabriel y Galán’. Desconocemos el número de ejemplares de esta tirada no venal. Los bibliófilos extremeños solemos tener en el parnaso divino a los creadores extremeños sino ¿ qué nos motivaría a coleccionar sus creaciones, cómo íbamos a perder nuestro precioso tiempo y nuestros recursos en la búsqueda y localización de ejemplares raros o curiosos del autor?”.

 Article: “El poeta y la bibliofilia”, de Joaquín González Manzanares, en el diari Hoy, el 6 de gener del 2005.

 

colporteur japonès

Read Full Post »

càtedra Màrius Torres

 

“ I parlem del que és matèria bibliofílica per excel·lència, el llibre. Distingim primer el llibre antic i el llibre modern, perquè, encara que en l’art d’imprimir les innovacions no han afectat mai fonamentalment el llibre, els principis que inspiren el llibre vell i els que inspiren el llibre modern de bibliòfil són del tot diferents.

Potser l’impressor antic no es preocupava més que de fer obra ben feta. El modern, a més a més de voler fer obra ben feta, vol fer obra d’art, i, com tot l’art modern, ha volgut cercar solucions noves. Compareu els exemplars sortits de les velles premses amb els llibres il·lustrats moderns, fets amb gran suma de pretensions i veureu la diferència. La voga actual del llibre de luxe ha provocat una allau d’edicions per a tots els gustos. En les edicions il·lustrades és allà on s’ha vessat més fantasia. Sembla iniciar-se un retorn a la tipografia pura i, quant a les obres il·lustrades, una major exigència, fins a reputar antitipogràfics determinats procediments d’il·lustració”.

Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

 

margarita 1

Breviari de Margarita d’Angulema

“ Desde los tiempos rudos, ideológicamente semibárbaros, del siglo XVI nos muestra la Historia, especialmente en Francia, destacados ejemplos de mujeres bibliófilas, amigas de los libros, enamoradas de su bella presencia, aficionadas a su refinamiento y a su posesión. La palabra de ‘Gaziel’ las evoca con precisión y delicadeza de bellas miniaturas. Es Margarita de Angulema, hermana de Francisco I, la ‘ Margarita de las margaritas’, que puso en el ambiente hosco de su hora un anhelo de suavidad y de cultura; es Diana de Poitiers,

diana poitiers

que reunió en torno suyo una sociedad exquisita y floreciente; Catalina de Médicis,

catalina de medicis

en cuya biblioteca se contaban más de 4.000 volúmenes; María Estuardo, Reina de Escocia;

 

breviario maria estuardoBreviari Maria Estuardo

Delfina de Francia, mujer seductora de patético destino, precoz latinista y apasionada bibliófila. Y luego, en el XVII, Ana de Austria, la princesa española esposa de Luis XIII de francia, la Reina del Collar y de los herretes famosos,

ana de austria

en cuya biblioteca se reunían las joyas más maravillosas… Y otra española, María Teresa, fugaz esposa del Rey Sol,

maria teresa de austria

y Luisa Isabel de Orleans – mademoiselle de Montpensier- y la esposa de Luis XV,

luisa isabel de orleans

a quien la sociedad de Versalles parecía tan espantosa, que de no haber sido por sus libros no hubiera podido soportarla y que tenía instalada una pequeña imprenta en sus habitaciones. La noble madame de Irammont, la interesante princesa de Lamballe, figuran entre las más ilustres bibliófilas de Francia. Por sobre todas destaca madame de Pompadour,

madame pompadour

 cuya biblioteca incluía más de 4.000 títulos, entre los que se encontraban desde obras de teología a las de la más leve y banal literatura; madame de Pompadour, criatura de belleza y de amor, que no halló contradicción entre la feminidad más exquisita, sugestiva y… peligrosa y el cultivo de las artes y la pasión de las letras”.

 

Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

 

Read Full Post »

“Ho recordo ara quan la poesia ha estat la primera a desaparèixer de les prestatgeries i s’ha quedat com la mercaderia més preada dels   llibreters d’ocasió, una altra espècie per desgràcia en extinció”.

 “L’aliment de l’ànima”, Joan Barril a El Periódico, abril 2013.

llibreria canuda a

 

 

 

               “ En otra ocasión conocí a un hombre que regentaba una de las librerías con títulos más escogidos y difíciles de encontrar que yo jamás haya visto: primeras ediciones de Joyce, de Dickens y de Jane Austen, de Conrad, algunas firmadas o dedicadas por sus autores; también rarezas descomunales, como – recuerdo – los únicos cuatro libros que publicara el misterioso y estrafalario Conde Stenbock, que logró escandalizar a Oscar Wilde. Aquellas piezas debían de tener unos precios elevadísimos, y sin duda no habría ninguno que quedara a mi alcance. Aun así, en parte por curiosidad y en parte por probar suerte, pregunté cuánto pedía por uno. La respuesta fue, tras arrebatármelo él de las manos, mirarlo con cuidado y exponerme las características excepcionales de aquella edición:’Este volumen no está en venta’. Al cabo de un poco más de ojeo pregunté por otro libro, y el proceso se repitió: el hombre – un hombre atildado, casi elegante – me lo cogió, lo acarició, me cantó sus excelencias y concluyó: ‘ No está en venta’. Lo mismo sucedió con todos los tomos por los que me interesé, y aunque en Inglaterra cierto tipo de reacciones resultan groseras, a la quinta no pude contenerme y le pregunté malhumorado:’¿Por qué no me dice cuáles están a la venta y así terminamos antes?. El hombre se inmutó un poco: pareció levemente herido en su profesionalidad. Me arrebató el último libro que yo había sacado, sopló del canto un polvo inexistente ( en verdad no había polvo en aquella librería, algo insólito) y contestó altanero: ‘ Oh, la mayoría de ellos, la mayoría de ellos, ¿ qué le parece? No voy a ir en contra de mi propio negocio’. Ante esa contestación, aún indagué acerca de dos o tres títulos más, pero siempre con el mismo éxito. ‘Desde luego hoy no es su día de suerte’, decía, ‘ese tampoco está en venta.

literatura y fantasma

 

               Luego supe, por uno de mis  colegas de Oxford, que aquel hombre iba justamente en contra de su negocio, o, mejor dicho, no tenía negocio por mucho que su establecimiento diera a la calle y en su puerta hubiera un letrero que rezaba Open, o bien Closed, según las horas. El individuo era un coleccionista tan fanático y orgulloso de sus posesiones que, tras hacerse con una de las mejores bibliotecas del país, no soportaba que no la viera nadie ni se admirara de ella, o tan sólo sus escasos conocidos que lo visitaban. En consecuencia había decidido hacerse pasar por librero a fin de disfrutar con el asombro y la codicia que sus exquisitos tesoros suscitaban en los transeúntes incautos o aspirantes a clientes. No era de extrañar que nunca nada estuviera en venta”.

 

Del llibre d’articles: Literatura y fantasma, i del capítol anomenat: “ El mal imaginativo” , de Javier Marías, a Alfaguara, Madrid, 2001. Però he d’afegir que jo el llibre no el tinc ni l’he llegit, vaig trovar  tot això en el vlok Espai de llibres, i l’he posat a la cua perquè crec que valdrà la pena.

Read Full Post »

kama sutra persa 2                kama sutra persa 3

 

               “ El Kamasutra no és només un llibre de postures sexuals, és tot un acte social.

               I és així. Miguel Huguet, el creador d’aquesta empresa-concepte, tal com diu ell, és un bibliòfil. I resulta que a Espanya n’hi ha més, de bibliòfils. Uns 2.000. I els molt entremaliats formen un mercat ‘petit, selecte i elevat’. Huguet ho sap perquè ja elaborat un estudi de mercat i ha arribat a la conclusió que hi ha una gran concentració de llibres religiosos, simbòlics, amb il.lustracions molt boniques però… menys ‘artístiques’. La menció de la paraula artística en aquell moment em duu a la memòria, no sé perquè, quan en les pel.lícules a una noia la porten a un estudi de fotografía i li diuen que si vol ser actriu, ja que val, s’ha de fer unes fotos ‘artístiques’. I així acaba la protagonista, com en la página 15 del volum que tinc davant dels meus ulls.

kama sutra persa 4

 

               El llibre en qüestió és una edició facsímil del Kamasutra persa, acuradíssima, una edició d’uns quants exemplars, tal com ens explica Xavier Hernández, profesor de persa i especialista en Pròxim Orient a la Universitat de Barcelona. ‘Que no és un mer llibre de postures sexuals’, asegura. Parla de tantrisme, d’elements paisatgístics, de l’expressió de les cares, de la humitat… De la humitat? Ara va de bo, penso. Palau i cortinatges vermells, jo sabia que això no podía fallar. Que no, que la humitat és important per a la conservació dels manuscrits, que no s’han de banalitzar aquestes coses, i Hernández parla de la invasió mongola, del govern de l’Iran, de l’imperi persa i, sobretot, que no es tracta d’un llibre de meres postures sexuals.

               I què és, aleshores? Doncs un acte social. Sexual? No, no, social. Es tracta d’’un llibre que parla de la pietat religiosa, de l’art de viure, de com tractar una dona…’ . Doncs jo pensaba que sobretot anava de sexe. ‘… I del plaer sexual’. Per fi, ara sí que va de bo, pensó jo.

              Mínimn 5.000 euros.

              I és just llavors quan torna Miguel Huguet i ens explica que el tiratge de l’obra és de 300 exemplars per a l’estranger i 300 exemplars per a Espanya. Que hi ha una edició gravada en or pur i que costa molta pasta. Que els principals col.leccionistes de llibres antics s’hi gasten de 5.000 euros cap amunt. I llavors ens fa una explicació sobre el sistema de subvencions a les quals ha accedit per a la creació de l’empresa. I tot això a l’hora de l’aperitiu.

kama sutra persa 1

 

 

               Després torna a parlar de l’Apocalipsi de Sant Joan, de les cent unitats dels facsímil gravat  en or pur i de la demanda que necesita ser coberta. impressiona, i més entre les volutes cassetonades de l’amfiteatre del palau en el qual ens trobem.

                Llavors ens passen el llibre i ens sentim com Moisès amb les taules de la llei, en plena revelació. ‘Cada exemplar està signat davant acta notarial’, ens expliquen. ‘És la millor impressió i la millor termoestampació’, ens segueixen dient. El paper està envellit, la pell, tractada… és gairebé un acte de fetitxisme, penso.

               Però llavors el bibliòfil se’ns acosta i fa una confessió. ‘A mi, per la meva edat, la il.lustració que més m’agrada és l’última’. Es tracta d’un senyor gran, amb els cabells blancs, en una elegant i explícita postura amb una jove persa. Tots riem.

               Quan surto del palau és migdia. Feina i plaer. Coses que et passen quan fas cròniques”.

 

              “Llibres que són objecte de fetitxisme”, per Lucía Lijtmaer a Público.es del 24 de març de 2011.

 

——-

 

               “ La mística del libro, sobre todo del libro viejo, se revela como una de estas sutiles formas de estupidez militante y disfrazada, como no, de sabiduría. Ya la palabra ¡’bibliófilo’ es una palabra fea; es como decir perrófilo o gatófilo, son palabras monstruosas, deformes, mostrencas. Pero es lo que hay para designar al amante de los libros, es decir, al que mantiene con ellos una seria relación, más allá del uso y disfrute razonable; el que los ama y posee, y quiere más de eso mismo. Una vez inoculado el virus, la enfermedad se desarrolla como ‘bibliophilia perennis’. Es incurable. No hay exorcismo que pueda con este demonio. Realmente, el individuo no ha sido afectado más que de mitomanía pero, esta vez, relacionada con uno de los objetos para los que toda fabulación es poca: el libro”.

              Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

 

 

Read Full Post »

               “ Són bastants els bibliòfils que senten una especial preferència pels exemplars d’una primera edició, inclús en el cas de que la seva qualitat sigui inferior a la de les edicions posteriors.

porter1

 

               L’any 1943, Josep Porter assenyalava que, a Espanya, es podien trobar primeres edicions dels més importants autors romàntics valorades entre una i tres pessetes mentre que, als països més desenvolupats, les primeres edicions d’obres equivalents, costaven 100 vegades més. Actualment, el criteri d’assignar un major valor a les primeres edicions, també es va imposant al nostre país.

el món dels llibres

 

              Bernat Grasset, a la seva obra El món dels llibres, es preguntava perquè ‘s’ha decretat’ que els exemplars d’un primer tiratge han de tenir un preu elevat mentre que els exemplars de la 2ª, 3ª o 10ª edició, no se li sol atorgar cap valor bibliofílic. Ell pensava que era degut a una mena de conspiració tàcita procedent de l’atmosfera d’especulació que va existir els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.

               Algunes llibreries s’han especialitzat en la venda d’aquestes edicions originals que, segons el tema, l’autor i el país, poden presentar cotitzacions força elevades. Per no citar el cas sobradament conegut de la primera edició espanyola del Quixot, em referiré a l’edició classificada per Brun com a edició ‘A’ de Les liaisons dangereuses de Pierre Choderlos de Laclose ( 1741-1803) que, per ser la primera de les altres 20 editades el mateix any 1782, és mereixedora d’una especialíssima valoració per part del mercat. Aquesta primera edició en quatre fascicles, ens va ser mostrada l’any passat a Ginebra als assistents al Congrés Internacional de Bibliofília que va tenir lloc a Suïssa, com a peça de gran consideració ‘per tractar-se de la primera edició’.

les liaisons2

 

               Frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006.

 

 

               “ La afición a los libros, especialmente a los raros o curiosos, es un hobby realmente limitado por unos condicionantes económicos tales, que poco menos ha pasado a ser empresa de entidades u organizaciones estatales, municipales, universitarias, etc. Sin embargo existe una diferencia, que no sólo es semántica, entre bibliófilo, aquél que estima los libros por su contenido y bibliómano aquél que simplemente los colecciona. En nuestros días y a nivel individual, consideramos más atractiva la primera acepción a pesar de que la segunda también pueda resultar fascinante.

               El bibliófilo es un rebuscador natural y más que esconder en sus vitrinas con vistas a la especulación económica, goza enseñando sus conquistas y reuniendo cuanto aparece en el mercado sobre el tema de su especialidad, ( ejemplos claros son las colecciones de libros griegos reunidos por Diego Hurtado de Mendoza y que hoy en día están en la biblioteca de El Escorial). 

diego de mendoza1

 

          Pandectas de Justiniano, llibre de Diego Hurtado de Mendoza a El Escorial.

 

               Pero sin buscar incunables, que están catalogados en su práctica totalidad y forman parte del patrimonio artístico de los países, se puede iniciar la colección de libros teniendo en cuenta que ya llegará el momento de poder dedicarse a las ‘joyas’ por su belleza, su interés y su rareza, las tres notas que más podrían valorar el volumen”.

 

              Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

Read Full Post »

catálogo salvá1

               “ L’exquisidesa del suport, de la tipografia, del disseny, de les il.lustracions, de la relligadura, etc., son factors que poden influir en la bellesa del llibre motiu pel qual els bibliòfils ho tenen molt en compte a l’hora d’avaluar-lo.

               Salvà considerava que els llibres impresos sobre vitel.la i pergamí podien valdre entre 6 i 8 vegades més que els impresos sobre paper i els impresos en gran paper, el doble. Aquesta no és una regla que avui s’apliqui exactament però si que és indicativa de la importància que es dóna a la qualitat del suport emprat per a estampar un llibre o un document”.

mapa beato1

               “ De molt antic s’ha il.lustrat el llibre per fer-lo més atractiu i, com no, més amè. El llibre manuscrit s’il.lustrava amb mimiatures molt sovint il.luminades. Diversos exemplars del Beato de Liébana són un exemple paradigmàtic de la bellesa que pot assolir un manuscrit il.lustrat.

               Els primers gravats dels llibres impresos foren xilogràfics per passas desprès a utilitzar altres tècniques com la calcogràfica i la serigràfica. A finals del segle XVIII es començà a emprar la litografia ( l’any 1820 a Espanya) i més tard, les tècniques relacionades amb la fotografia.

              Sabem que la presència a un llibre d’il.lustracions d’artistes com Albert Durero, Hans Holbein, Vingles, Courbes, Palomino, Carmona, Doré, Picasso, Gris, Maillol, Miró, Dalí, etc., fan que el seu valor augmenti de forma considerable.

hypnerotomachia1

               Voldria mencionar aquí el llibre de Francesco Colonna, Hypnerotomachia Poliphili ( El  Somni de Polifilo), imprès a Venècia l’any 1499 per Aldo Manuzio que, en les escases ocasions que ha sortit al mercat, ha assolit altíssims valors per estar considerat com un dels més formosos i cèlebres llibres il.lustrats de la Renaixença”.

                Frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006.

biblioteca arsenal1

               “ La Biblioteca del Arsenal ( rue de Sully) nos propone, hasta el 29 de diciembre, una aventura a caballo entre la necrofilia, el fetichismo, la aventura solitaria y nocturna y el amor más apasionado y mortal: una historia de la bibliofilia, sus desvaríos, sus inconfesables secretos. La exposición parte de una vocación pedagógica muy simple: reconstruir una historia.

                 Concretamente la historia de los primeros ciento cincuenta años del ‘Boletín del bibliófilo’. Y, a través de esa aventura informativa, asistimos a un proceso mayor: la historia de ciento cincuenta años de una manía que, en el menor de los casos, desemboca en la locura de la posesión, y, en el peor, confina con el crimen.

                 Baroja reconstruye, en ‘las aventuras y mixtificaciones de Silvestre Paradox’, un caso límite que Buster Keaton o Groucho Marx hubiesen amado con locura: la biblioteca parece confinar con el más fastuoso de los desvanes y con la más fútil de las manías posesivas.

Paradox Baroja 2

               Flaubert nos habla de la fisonomía ‘taciturna y soñadora, triste y sombría’ de un pobre tipo que sólo tuvo un amor en su vida: los libros, Flaubert recuerda que ese melancólico personaje ‘apenas sabía leer’…

                 Se trata, sin duda, de casos límite. Pero… recorriendo esta exposición, el viajero podrá advertir que, en definitiva, no se trata de casos aislados. El mes de marzo pasado, un célebre librero, Pierre Beres, instalado en una dirección célebre, avenida de Friedlan, número 14, pagaba la suma de dinero más alta pagada, jamás, en Francia. Quizá en el mundo, por un libro: un millón doscientos mil francos 8 unos 23 millones de pesetas) por un ejemplar de la edición de los ‘Ensayos’, de Montaigne… La bibliofilia desemboca en la más turbulenta vida comercial.

Essais Montaigne2

               Sin embargo, sería totalmente insensato pensar que el bibliófilo paga para acumular capital. Error absoluto.”

              Article ( crònica des de Paris) de Juan Pedro Quiñonero en el diari ABC de Madrid, el 14 de desemjbre de 1984, a la pàgina 49, sobre una exposició que feien a Paris.

Read Full Post »

Older Posts »