Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘bibliòfils’

llibre-libreters-vell2

P- “ Al costat d’aquestes figures, senyorívoles, que actuaren dins el comerç del llibre vell d’una manera silenciosa, gairebé reservada, se’n desenvoluparen d’altres, com és ara Pau Rosés, del qual es pot dir que treballà a la vista del públic i fent molt de soroll.

En Rosés fou un dels quatre o cinc – no n’hi havia pas gaires més – que es feren dir sí senyor a les darreries del segle passat. I no afegim els comerços d’aquest perquè, en entrar-hi, la seva estrella ja va començar a decandir-se.

Fou un home que havia fet molts negocis durant la seva vida de llibreter. La majoris d’ells, bons. Havia comprat biblioteques magnífiques. De passada, havia tingut sort. Aquesta no se li mostrà esquerpa del tot, ni, àdhuc, a les seves darreries. A més, era molt actiu.

colporteur11

Tenia, però, una falla; la següent: que li agradava la bona vida. Menjar bé, fumar millor, i li feia gràcia, de tant en tant, d’estirar l’orella del pobre Jordi. A la balança, en el moment de fer el  nivell, pesaven més aquestes darreres particularitats que no pas les seves tasques de llibreter. I la balança va desnivellar-se, justament, contra ell mateix.

Encara, una altra particularitat seva. Simpàtica d’una banda, i de l’altra, contraproduent. Era generós, o esplèndid, i en desmesura.

El tot va donar, més ben dit, havia de donar com a resultat fatal que com més diners guanyava més n’eixugava el vent de les seves generositats i prodigalitats, degudament combinades.., I per tant, més pobre era.

Quan, després d’haver tingut unes quantes botigues i d’haver-li passat per les mans una infinitat de llibres de molta vàlua, va anar a parar a les barraques de Santa Madrona, ja era pobre del tot. I la seva pobresa ja no tenia remei.

Ell havia anat a les fires, com tots els llibreters del seu temps. Però tenia establiment propi. Un d’ells, el del carrer de Pelai, cantonada gairebé a la Plaça de la Universitat, en una entrada, enfront la llibreria Penella i Bosch, la qual estava situada a la Ronda de la Universitat.

penella-y-bosch2

Mentre la va tenir comptava una parròquia copiosa composta d’estudiants, a més d’una altra clientela formada per gent que cercava llibres bons, que són aquells que poden ésser adinerats i, per tant, susceptibles de fer-hi negoci.

Bé: amb la parròquia d’estudiants més aviat perdia diners que no pas en guanyava. Car a més de vendre’ls llibres, la majoria de vegades sense cobrar-los, encara afegia diners al damunt. Els estudiants li’n demanaven, i ell, empès per la seva generositat, els en deixava. Com que els estudiants són d’una manera que sabem tots de sobres, s’oblidaven de tornar-los-hi, i ell, per la seva banda, tampoc no els hi feia pensar més. Els que feien negoci, doncs eren els estudiants; no pas en Rosés.”

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 32-33.

colporteur6

“Todo libro tiene un valor subjetivo ( desde el punto de vista del comprador), acompañado de su correspondiente precio objetivo ( desde el punto de vista del vendedor). Lo segundo, que los libros antiguos ‘hay los que hay’; su oferta es limitada, y la demanda creciente, por la gran cantidad de nuevas bibliotecas, universidades, etc., que se han creado. Téngase muy en cuenta que algunos libros tan solo aparecen en el mercado cuando un coleccionista se deshace de su biblioteca, y si tienes la suerte de encontrarte con el ejemplar deseado, no debes desaprovechar ‘el lance’. Axioma del bibliófilo: el libro que  o adquieras cuando se te presente, no volverás a verlo jamás. Y si lo vuelve a ver, será mucho más caro”.

          Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60.

ccolporteur-13

 

exvlokis-color

Read Full Post »

josé montero alonso1

 

“Reconeixement de la importància que aquest comerç té és la seva universalitat. D’una a una altra llibreria de països diferents, s’estableixen correspondències i es comuniquen troballes i sol·licituds. Van, d’una a una altra part, notícies de tal edició, desitjos d’aquest o aquell llibre. Així, la bibliografia compta amb un excel·lent suport en la labor de les llibreries d’ocasió, moltes de les quals publiquen butlletins d’informació bibliogràfica, àvidament seguits i buscats per tots aquells, a tot el món, que estimen el llibre i vénen a formar com una noble i romàntica Internacional d’ell. Sense l’existència d’aquestes llibreries, moltes obres i edicions valuoses s’haguessin perdut, en passar del temps, en desfer-se llars i biblioteques. Són aquests llibreters els que estan gelosament a l ‘aguait de les possibles adquisicions, de les obres que poden tenir un interès en la valoració universal del llibre. Cultural i bibliogràficament, el comerç de les publicacions antigues té una gran importància. Gràcies a ell no han desaparegut moltes obres i edicions valuoses. I sabut és, que amb freqüència els Estats adquireixen, d’els qui a aquest comerç es dediquen, volums d’interès històric o literari”.

          Art. “Elogi i ànima del libre vell” de José Montero Alonso, a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 32.

 

pepys library1

Pepys Library

“ La Bibliofilia, en el sentido específico que hoy se atribuye a la palabra, de amor al libro como objeto de colección, surge propiamente del Renacimiento, en los siglos XIV y XV, época en que los humanistas, reyes, príncipes y grandes señores se dedicaron directamente o por medio de agentes especiales, a recorrer países de Europa en busca de manuscritos, cartas, autógrafos, incunables y otros tipos de libros raros.

El bibliófilo clásico, ejemplificado por Samuel Pepys, es un individuo que ama la lectura, así como el admirar y coleccionar libros, que frecuentemente crea una gran y especializada colección. Sabe, además, distinguirlas e identificarlas ya sea por la pureza de su texto, su tipografía, la calidad del papel y la encuadernación. Los bibliófilos no necesariamente buscan el poseer el libro que aman; como alternativa tiene el admirarlos en antiguas bibliotecas. Sin embargo el bibliófilo es frecuentemente un ávido coleccionista de libros, algunas veces buscando erudición académica sobre la colección, y otras veces poniendo la forma por sobre el contenido con un énfasis en libros caros, antiguos o raros, primeras ediciones, libros con encuadernación inusual o especial y copias autografiadas”.

Del vlok ‘Letraherido’ quan parla de la Bibliofilia. Http://www.letraherido.com/210401concepto.htm

pepys library2

Pepys Library

 

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

llibreria winter jackson

 

          “ Si parlem de menes de lectors cal referir-nos també a la gama variadíssima de llibreters. D’aquests n’hi ha que són en la més alta jerarquia intel·lectual, eminents bibliògrafs, homes d’una gran cultura, però n’hi ha que no saben llegir ! Sí, senyors, nosaltres coneixem llibreters, marxants de llibres, que no saben llegir.

          Totes aquestes característiques prenen grans proporcions en aquest mercat del Paral·lel, per on desfilen milers d’assadegats de cultura, al cap i a la fi.Ací, igual com és un sacrilegi parlar de la crisi de lectors, ho és fer esment de la crisi del llibre.

paral·lel 1

Imatge trobada en el vlok La gran novel·la de Barcelona ( http://www.barcelonallibres.cat/2014/07/un-crim-al-paralelo.html  )

          A cinc i a deu cèntims, llibres ! No existeix la crisi del llibre, perquè el llibre no és car. Heu-vos ací el secret, la nota sensacional: Hom pot comprar per deu i per cinc cèntims, a lesParades del Paral·lel, un llibre. No ho creieu? Les vistes adjuntes en són una prova contundent. Nosaltres, a aquests preus hi hem vist obres de l’Ibsen i el ‘Discurs del Mètode’ de Descartes !

          Cultura popular? Dieu-me si no fan goig aquestes piles de volums amb el rètol que els presideix. ‘A 25 ctms. el tomo ( sic) ‘A 5 ctmc’. ‘Ganga, novel·les a 0,15, ‘A 0,005’ i ‘A 0,10’.

           Al costat d’aquests, que simplement donen el valor material dels millors amics de l’home, hi ha aquells altres que us assessoren respecte diversos detalls de la compra i venda de llibres. ‘Se compra y vende en firme’, ‘Aventuras a mitad de precio’, ‘Todas las obras de texto llevan un precio marcada en lápiz’ i, també – fixeu-vos bé amb aquest reny –‘Esto no es un Salón de Lectura’ que es dreça com una amenaça per tal de recordar al que s’embaladeix en la lectura dels llibres estona i més estona sense comprar-los, la responsabilitat en què incorre.

          Un llibre que val 25.000 pessetes, i el bo del cas és que un dia podria molt bé trovar-se’n un d’igual, per atzar entre el grapat de llibres que hom tira per terra.

 

sant antoni 1

 

          Obrim l’ull, doncs. Nosaltres us podem assegurar que serien molt poques persones que es donarien compte, davant d’una d’aquestes joies, del seu valor. Un llibre com del que reproduïm la portada, no fa pas massa dies que es trobava en un prestatge d’una llibreria de vell de Barcelona, en un d’aquests establiments foscos, plens de pols i de paper, que estan estaborats pels carrerons de la vella ciutat. Fora valorat per un consell de tècnics amb 25.000 pessetes, i avui està disposat en un Banc. Ja hi ha qui pretén comprar-lo per una quantitat molt aproximada a la que es fixà.

          Podeu ben creure el que hem dit. Els Encants de Barcelona s’han comprat – igual com ha succeït en tots els mercats semblants d’arreu del món – llibres per tres i quatre rals que poc després eren venuts per uns quants centenars i, també alguna vegada, milers de pessetes.”

           Article “Llibres ! Llibres!” de A. i E. P.

ζ           ζ           ζ           ζ           ζ            ζ           ζ

blanco y negro 2

Blanco y Negro, p.19- 19 octubre 1898.

          “Los bibliófilos, ¿ nacen o se hacen?: ¿ Cómo y dónde se forman los Bibliófilos?. Normalmente son auto-didactas en cuanto a la Bibliofilia se refiere, si bien esta es una vivencia que se suele transmitir en el ámbito familiar. ¡Maravillosa tarea de los abuelos¡. Se amplía con la lectura y el conocimiento de otros libros sobre la materia.

el bibliófilo de Gutiérrez Solana (1886-1945)

 

El Bibliófilo, de Gutiérrez Solana.

          La observación, la charla con otros bibliófilos más documentados y/o veteranos. Naturalmente, ese conocimiento – no me atrevo a decir Sabiduría – puede enriquecerse por el paso por los estudios universitarios. A veces conocemos la extraordinaria condición de un Bibliófilo, luego de su muerte, cuando sus herederos descubren de forma casual las joyas que atesoró quien nunca presumió de sus posesiones bibliográficas. Otras veces no llegan a descubrirlo, sino que al librero anticuario a quien le ‘toca la Lotería’ de comprar la biblioteca del ‘tío sacerdote, solterón claro’ que llenó la casa del pueblo con sus libros, que no podemos trasladar al piso de la ciudad por falta de espacio. ( Y de ganas). Y hemos de venderlos… muy a nuestro pesar…

libros amontonados 1

 

          Allí se encuentran los tesoros de quien dedicó sus ahorros, sus tiempos libres a esos objetos tan discretos y poco exigentes. Que miraba, remiraba y casi veneraba con admiración y deleite. Don Julio Caro Baroja, otro solterón, nos dijo a los libreros españoles un año que le dimos un homenaje que ‘los libros son el único objeto que conozco, que merezca ser motivo de culto’ “.

           Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.

 

Read Full Post »

els XII

Els Dotze (Una agrupació de bibliòfils)

               S’ha constituït aquests dies a Barcelona una agrupació de bibliòfils. Es tracta d’una agrupació purament privada, amical, sense caràcter d’associació.

              Aquesta agrupació constarà només de dotze amics (Q) membres, bibliòfils, residents a la ciutat de Barcelona.

               Els dotze es faran altres tantes visites a l’any, mútuament, una a casa de cada individu, per mostrar als altres les seves col·leccions i conversar sobre l’especialitat bibliofílica corresponent.

               Aquestes visites seran purament per als dotze; només amb caràcter d’extraordinari d’altres podran assistir-hi, si són bibliòfils i residents fora de Barcelona.

               Cada any, un dels dotze serà designat per fer el catàleg dels seus llibres o col·lecció bibliogràfica, el qual catàleg haurà d’ésser ben complet i amb el màxim de detalls interessants de cada exemplar de la col·lecció.

 

carnet XII

 

               Heus ací els noms dels dotze: comtessa de Vilardaga, pel referent a la història del vestit i a modes;

comtessa vilardaga 1

 

(En el Museu del Disseny de Barcelona)

Ramon Miquel i Planas, per la història del llibre;

ramon miquel y planas

Lluís Escobet, per cançoners, romancers, llibres d’Hores i art oriental; Epifani de Fortuny, per Kempis (imitació de Jesucrist);

epifani de fortuny

 

Manuel Rocamora, per teatre i cartolines de visita; Gustau Gili, per edicions i relligadures modernes

guatavo gili

domenech carles toldra

; Domènec Carles-Tolrà, per Història de Catalunya; Josep Maria Carles-Tolrà, pel referent a rellotgeria; Oriol Martorell, per llibres del segle XVIII; doctor Roca y Bellver, per “goigs”; Eduard Zaragoza, per monografies, i Josep Rodergas, per varis.

              Article en el Setmanari Il·lustrat El Borinot, nº 164,13 gener 1927, pp.10.

rodergas

 

               “ El coleccionismo de libros incluye buscar, localizar, adquirir, organizar, catalogar, exhibir, almacenar y mantener cualquier libro que sea del interés de un coleccionista individual. El amor por los libros es llamado bibliofilia, y aquél que gusta de leer, admirar y coleccionar libros es llamado bibliófilo. La bibliofilia es también llamada en ocasiones bibliomanía, pero no debe ser confundida con el desorden obsesivo-compulsivo que recibe este nombre y que se caracteriza por la excesiva acumulación de libros.

el coleccionista de libros

               El verdadero coleccionismo de libros se diferencia de la posesión de libros al azar y de la acumulación de libros para leer. Podría decirse que comenzó con las colecciones de manuscritos ilustrados encargados por la élite de Borgoña y Francia en particular, que se popularizó en el siglo XV. Felipe el Bueno, duque de Borgoña, tuvo la mayor colección privada de su época, con cerca de 600 volúmenes. Con la llegada de los tipos móviles, el precio de los libros comenzó a bajar, y el coleccionismo de libros recibió un aliciente muy particular en Inglaterra y otros lugares durante la Reforma, cuando fueron desmanteladas muchas librerías monásticas y sus contenidos fueron destruidos.

biblio gutenberg

 

Bíblia de Gutenberg

               El coleccionismo de libros puede ser un hobby sencillo y económico. Existen millones de libros nuevos o usados y miles de librerías, entre las que también se cuentan librerías virtuales como Amazon. Sólo los coleccionistas adinerados poseen las grandes rarezas: la Biblia de Gutenberg y el First Folio de Shakespeare, por poner dos ejemplos, son famosos y extremadamente invaluables. Los coleccionistas promedio pueden recoger obras de un mismo autor, primeras ediciones de autores contemporáneos u obras de un tema específico. El precio de los libros puede variar según la demanda de dicho título, el número de copias disponibles y el estado en que se encuentran”.

               Article: “Tipos de Colecciones Parte 26… Libros”, de Francisco Soler, en el vlok Mis chupitos del mundo ( Blog de un coleccionista).

http://www.mischupitos.com/

 

first folio 1 ed 1623

First Folio (1623)

 

Read Full Post »

catálogo salvá1

               “ L’exquisidesa del suport, de la tipografia, del disseny, de les il.lustracions, de la relligadura, etc., son factors que poden influir en la bellesa del llibre motiu pel qual els bibliòfils ho tenen molt en compte a l’hora d’avaluar-lo.

               Salvà considerava que els llibres impresos sobre vitel.la i pergamí podien valdre entre 6 i 8 vegades més que els impresos sobre paper i els impresos en gran paper, el doble. Aquesta no és una regla que avui s’apliqui exactament però si que és indicativa de la importància que es dóna a la qualitat del suport emprat per a estampar un llibre o un document”.

mapa beato1

               “ De molt antic s’ha il.lustrat el llibre per fer-lo més atractiu i, com no, més amè. El llibre manuscrit s’il.lustrava amb mimiatures molt sovint il.luminades. Diversos exemplars del Beato de Liébana són un exemple paradigmàtic de la bellesa que pot assolir un manuscrit il.lustrat.

               Els primers gravats dels llibres impresos foren xilogràfics per passas desprès a utilitzar altres tècniques com la calcogràfica i la serigràfica. A finals del segle XVIII es començà a emprar la litografia ( l’any 1820 a Espanya) i més tard, les tècniques relacionades amb la fotografia.

              Sabem que la presència a un llibre d’il.lustracions d’artistes com Albert Durero, Hans Holbein, Vingles, Courbes, Palomino, Carmona, Doré, Picasso, Gris, Maillol, Miró, Dalí, etc., fan que el seu valor augmenti de forma considerable.

hypnerotomachia1

               Voldria mencionar aquí el llibre de Francesco Colonna, Hypnerotomachia Poliphili ( El  Somni de Polifilo), imprès a Venècia l’any 1499 per Aldo Manuzio que, en les escases ocasions que ha sortit al mercat, ha assolit altíssims valors per estar considerat com un dels més formosos i cèlebres llibres il.lustrats de la Renaixença”.

                Frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006.

biblioteca arsenal1

               “ La Biblioteca del Arsenal ( rue de Sully) nos propone, hasta el 29 de diciembre, una aventura a caballo entre la necrofilia, el fetichismo, la aventura solitaria y nocturna y el amor más apasionado y mortal: una historia de la bibliofilia, sus desvaríos, sus inconfesables secretos. La exposición parte de una vocación pedagógica muy simple: reconstruir una historia.

                 Concretamente la historia de los primeros ciento cincuenta años del ‘Boletín del bibliófilo’. Y, a través de esa aventura informativa, asistimos a un proceso mayor: la historia de ciento cincuenta años de una manía que, en el menor de los casos, desemboca en la locura de la posesión, y, en el peor, confina con el crimen.

                 Baroja reconstruye, en ‘las aventuras y mixtificaciones de Silvestre Paradox’, un caso límite que Buster Keaton o Groucho Marx hubiesen amado con locura: la biblioteca parece confinar con el más fastuoso de los desvanes y con la más fútil de las manías posesivas.

Paradox Baroja 2

               Flaubert nos habla de la fisonomía ‘taciturna y soñadora, triste y sombría’ de un pobre tipo que sólo tuvo un amor en su vida: los libros, Flaubert recuerda que ese melancólico personaje ‘apenas sabía leer’…

                 Se trata, sin duda, de casos límite. Pero… recorriendo esta exposición, el viajero podrá advertir que, en definitiva, no se trata de casos aislados. El mes de marzo pasado, un célebre librero, Pierre Beres, instalado en una dirección célebre, avenida de Friedlan, número 14, pagaba la suma de dinero más alta pagada, jamás, en Francia. Quizá en el mundo, por un libro: un millón doscientos mil francos 8 unos 23 millones de pesetas) por un ejemplar de la edición de los ‘Ensayos’, de Montaigne… La bibliofilia desemboca en la más turbulenta vida comercial.

Essais Montaigne2

               Sin embargo, sería totalmente insensato pensar que el bibliófilo paga para acumular capital. Error absoluto.”

              Article ( crònica des de Paris) de Juan Pedro Quiñonero en el diari ABC de Madrid, el 14 de desemjbre de 1984, a la pàgina 49, sobre una exposició que feien a Paris.

Read Full Post »

 

ABB 1

 

               “ Dins d’aquesta mateixa línea, la Societat Catalana de Bibliòfils, fundada a Barcelona el 1903, representà el darrer pas de la Renaixença coincidint i formant ja part del Modernisme, moviment, el tret més definitori del qual, a més de la voluntat de modernitat – d’on deriva el seu nom – , fou la integració de les arts i/o la recerca de l’obra d’art total. Amb aquest objectiu, els bibliòfils encarregaren un tipus gòtic a Eudald Canibell, el gran polígraf, el carácter més complet i de més qualitat que es fon a Catalunya en tot aquest período, el denominat avui ’Gòtic Incunable Canibell’,

 

exlibris RMP

 

Exlibris Ramon Miquel y Planas. Ex-libris dibuixat per Joaquim Figuerola, amb els motius decoratius tipogràfics del gòtic incunable Canibell

 

per dur a cap les seves edicions al més acuradament posible. Perquè els bibliòfils vuitcentistes i els primers noucentistes produeixen i editen allò que troben a faltar o consideren necessary per a la cultura del país, tot i que el ressò de la seva labor és reduït car resta cenyit, pràcticament, a llurs biblioteques.
               És important recordar com els bibliòfils, portats pel desig d’editar obres antigues catalanes, medievals o renaixentistes, és a dir, portats pel seu caprici, van arribar a encarregar a Canibell el disseny i posterior fosa d’un tipus per tal que les seves publicacions s’adiguessin plenament amb el to del seu contingut. El primer article dels estatuts de l’esmentada societat remarcava el seu propòsit de ‘publicar o reproduir obres catalanes inèdites o rares que tingan interés a Catalunya y als demés reyalmes y territoris de la llengua catalana’.
               Continent i contingut, doncs, van de bracet i arriben a constituir una obra d’art total. És realment un cas força excepcional, fins i tot, o primer que tot potser, per l’esforç econòmic que això va representar, tot i que el mateix Canibell ja havia dissenyat un Gòtic Tortis. Però pot afirmar-se que el Gòtic Incunable Canibell amb els cossos 8, 12 i 24, més unes inicials monocals de cos 24 és l’únic carácter tipogràfic autòcton del Modernisme. La tipografia neogòtica és, doncs, decisiva i contribueix a donar el to d’obra total a aquest llibre de bibliòfil, molt poc il.lustrat”.

               VÉLEZ, Pilar: “ El llibre a la darreria del Vuitcents: eina de cultura i progres i obra d’art total”, dins L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, industria i consum a Barcelona, BC-Ajunt.Barcelona, B, 2008, pp. 298.

exaltacio llibre vuitcents

 

 

               “ Esta literatura modalizada, redefinida, suscita su propia literatura: discurso aplicado ( dónde colocar la Bibliothèque curieuse de Gabriel Peignot o la Theorie des éditions elzéviriennes de Nodier) o literatura secundaria ( llamamos así a todo lo que se ha podido escribir sobre las bibliotecas: catálogos que han adquirido una existencia propia y son importantes por sí mismos, como The Rowfant Library de Frederic Locker-Lampson, autor, célebre en su época, de los London Lyrics, pero que más tarde sólo ha sobrevivido, siguiendo un ejemplo clásico, gracias al inventario de su biblioteca, convertido en un clásico de la investigación en este campo).

 

rowfant library3

 

               Los miembros de esta hermandad secreta se relacionan entre sí, por otra parte, a través del correo de los catálogos de venta que los libreros publican a intervalos regulares. Resulta fácil aislar en ellos, cuando se los examina, uno de esos signos discretos – una característica suplementaria- por medio de los cuales un grupo nunca deja de reconocerse a sí mismo. Se trata de la notable importancia que esos boletines otorgan a una literatura generalmente poco leída – desde el momento en que esta cultura tranquila ya no refleja la jerarquía de valores del hombre de bien, ya no respeta las proporciones -: la literatura medieval y renacentista.
Un gusto de esta clase – que lleva a multiplicar las ediciones ilustradas ( por mencionar sólo a los más considerables) de Rabelais y de Villon – no se contenta con expresarse de esta guisa, en un ( muy relativo) desbordamiento de pasión; por el contrario, parece que se extiende por mimetismo; y la cultura bibliófila se constela, de muy buen grado, de goticismo. El librito para principiantes de Jean Marchand – bibliotecario y bibliófilo célebre de los años cincuenta – se titula, por ejemplo, Epîtres a un ami bibliophile;

epitres

 

y en él el autor se da a sí mismo el nombre de Johannès Mercator; los capítulos van precedidos de argumentos escritos en una lengua ( y una tipografía) arcaica; el estilo se mantiene siempre igual de ‘sabroso’ (‘ y si un día hubieras de separarte de él ( lo que no te deseo) – escribe Marchand a propósito de un libro raro-, que sea al menos a cambio de tus buenos luises contantes y sonantes, de tus doblones y carolus de lealtad probada’); por último, se dedica todo un capítulo a la necesidad de restablecer la ciencia prestigiosa y en desuso de la heráldica, emblema perfecto de lo medieval.
               Así pues, el bibliófilo se parapeta tras un lenguaje ostensible y supremamente arcaico ( y castizo), tras un barniz de pureza, un vocabulario exasperado y altanero que expresa al mismo tiempo una arrogancia aristocràtica ( bien es verdad que demasiado ostentosa para ser vàlida) y el deseo de refugiarse en unpaís sin historia, anclado en unos orígenes gloriosos. Todo ello dentro del marco de una economía de la apropiación nunca lo bastante rígida y, si lo pensamos bien, de naturaleza eminentemente ficticia: ‘Una vez que se ha efectuado el descubrimiento – constata Marchand -, que el libro ha sido ya catalogado, estudiado como es debido y colocado en su anaquel, la historia ha concluido’. Hay que construirse otra, sacarle todo el jugo, y así hasta el infinito”.

               “Anatomía del bibliófilo”, de Patrick Mauriés, traduït per A. Taberna, a Revista de Occidente, nº 141, 1993, pp. 88-89. ( Original a Traverses, Paris, 1983).

Read Full Post »

          “ Diem en altres països perquè a casa nostra la bibliofilia no frueix encara del conreu que li caldria. Els bibliòfils que senten aquell amor gairebé físic dels llibres, que és la primera condició, són pocs. La segona condició és la d’entendre en la materia; i persones que la poseeixen encara n’hi ha menys. Però ja passaríem amb aquest redüit nombre de persones amb la segona condició. Si augmentés el de les de la primera. Serà un dels tans favors a treure de l’esnobisme, fer entrar el llibre de luxe entre els objectes la possessió dels quals dóna to, com els objectes d’art antic i modern. Però, tot i haver-se dit abans que mentre creixés l’afició als bells llibres passaríem per la poca preparació dels nous bibliòfils, cuitem a limitar l’abast d’una dita tan poc afinada. El gust va indissolublement lligat amb la técnica, encara que no tot el que és tècnicament perfecte hagi d’ésser per això necessàriament de bon gust. Si res no pot ésser estimat si abans no és conegut, per crear un públic amant dels bells llibres cal indispensablement proveir-lo dels coneixements més indispensables, i aquests, dirigint-se a no iniciats, no han pas d’estendre’s en deu volums, bastant grants com el dels Coneixements indispensables a un bibliòfil, de Rouveyre.

          Sabent que a Barcelona es prepara una campanya bibliofílica. Un editor, que és alhora un gran coleccionista de les produccions més reeixides del llibre, sobretot modern, llançarà aviat una sèrie de llibres que tot ens fa esperançar que respondran al gust més exigent. Podría també ocórrer – però això encara es trova en estat d’avantprojecte – que algú altre intentés una altra empresa per l’estil.

          No cal dir que tant l’una iniciativa com l’altra són mereixedores de la sol.licitut més extremada. No cal dir que s’ha de fer estendre la convicció que no pot haber-hi casa de senyors sense una biblioteca de senyors, i, més pragmàticament, que comprar bons llibres, com comprar bones obres d’art, és sempre un bon negoci. Ara que per comprar bons llibres, dels susceptibles de pujar de preu amb el temps, cal entendre-hi. ( Això a part que es posi de moda i es jutgi de bon to, com en realitat ho és, tenir bons llibres).

          Article: “Perquè surtin bibliòfils”, de J.C. a la revista Mirador, nº 63 del 10 d’abril de 1930, p.4.

 

          “ Sin embargo, el amor a los libros muchas veces sobrepasa el hábito de leerlos y se extiende a la contemplación y posesión de volúmenes. La bibliofilia, o el hábito de coleccionar libros, es un pasatiempo que tiene muchos ( y muy apasionados) adeptos. Estas personas disfrutan coleccionando libros más allá de su contenido, por el placer mismo que les produce el objeto. En tiempos como los actuales, donde el libro electrónico amenaza con terminar para siempre con el reinado del libro de papel, la pasión por coleccionar libros no ha menguado sino todo lo contrario: hoy se empieza a percibir el objeto libro como algo especial, tal vez porque se sospecha que dentro de no mucho tiempo se trate de un bien escaso, de una antigüedad inestimable más allá de su valor sentimental. Es más: muchos bibliófilos no necesariamente leen todos los libros de su colección. Existe cierto placer en lograr reunir primeras ediciones, las obras completas de un autor en lengua original o en juntar volúmenes inéditos que pueden llegar a tener un alto valor de mercado. Pero, probablemente, lo que lleva a tantas personas a amar los libros no sea otra cosa que el amor a la lectura.”

          Article de la Mariana a Blog de libros ( 23/09/2009).Http://www.blogdelibros.com/libros-de-colección/.

Read Full Post »

Older Posts »