Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘bibliòfils’

Obra de Focio (820-893), un dels bibliòfils més antics

 

“Bibliofília, vet aquí un mot recent i antic alhora. L’ús d’aquest terme en realitat és força nou, però el fet bibliofílic prové d’ una llarga tradició. Ja a les antigues cultures de l’Eufrates i a GrèciaRoma existeixen testimonis que evidencien un tracte especial envers allò que aleshores complia la missió del llibre actual – les tauletes d’ argila o els rotlles de papir.

L’afecció especial envers els llibres, tal com indica el mot d’arrels gregues, ha menat a col·leccionar-los més d’un bibliòfil o amant dels llibres, que en ocasions han arribat fins i tot a esdevenir perillosos bibliòmans. Ja sia per llur antiguitat, llur raresa, llur temàtica, per la seva relligadura o per qualsevol altra raó, el bibliòfil s’interessa especialment pels llibres.

Durant l’edat mitjana alguns bibliòfils ja reuneixen col·leccions de llibres manuscrits. Amb l’ aparició de la impremta continuarà creixent el mateix afany i el mateix gust pel llibre i augmentarà cada cop més, tot i que les grans col·leccions es concentren a les mans del monarques i la noblesa. En el transcurs dels segles, s’ imposa el gust pel llibre il·lustrat,mentre llibreters especialitzats i experts col·leccionistes fan que la bibliofília sigui cada vegada més una ciència.

Segell de Richard de Bury (1287-1345)

 

Al segle XIX la bibliofília s’institucionalitza en el sentit que es funden arreu diverses entitats que la fomenten i alhora esdevenen editores o, més ben dit, reeditores d’obres clàssiques i/o raríssimes, d’acord amb els gustos dels seus membres. Aquest és el gran canvi des de les cultures neolítiques: els bibliòfils creen llurs propis llibres de bibliòfil, mentre continuen perseguint amb fruïció els exemplars antics, incunables, peces úniques, etc.

Alhora, la revolució industrial, que fa entrada també en el món de la reproducció gràfica i que facilita una gran difusió de l’obra impresa, provoca una reacció contrària que impulsa la revifalla del llibre artesà, el llibre fet a mà: des del paper fins a la composició tipogràfica, l’ornamentació, etc. Aquest fet, generalitzat a tota Europa, potencia la creació expressa d’edicions de bibliòfil. A Catalunya aquest moviment s’estrena al darrer terç del segle XIX i d’aleshores ençà es pot parlar d’allò que anomenem bibliofilia erudita, ja veurem perquè”.

D’Ivori. Bibliofília i exlibrisme”, de Pilar Vélez en el llibre: D’Ivori. La màgia de la il·lustració, de Josep M. Cadena, M. Castillo i Pilar Vélez. Editat per l’Ajuntament de Barcelona, dins la col·lecció El traç que alliçona (nº 2), pàg. 148.

Arbre dels oficis, cartell de Joan Vila D’Ivori

 

&    &    &    &    &    &    &

 

 

“ En asuntos editoriales, sobre todo, la teoría de la virtud de los altor precios está tan aceptada, que cuando quieren los libreros ganar mucho dinero con poca literatura, se consagran a la industria del libro de lujo, o, mejor dicho, del libro raro. Hay, según parece, un millar de coleccionistas repartidos por el mundo, que compran todos los libros anunciados como singulares, ya sea por el papel, ya sea por los tipos de imprenta, ya sea por la forma tipográfica, ya sea por el número de los ejemplares. Estos mil, más heroicos que los de Garibaldi, tienen sus bibliotecas llenas de poetas cubistas, de eruditos medievales, de latinistas provincianos, de historiadores de menudencias. Lo más importante para ellos son las márgenes, las portadas, los números romanos, los colofones, las marcas de la Manufactura Imperial de China o la filigrana de las viejas papelerías holandesas. En cuanto al texto, puesto que nadie ha de leerlo, lo mismo da que sea un canto de Homero comentado por un profesor de danza, que una monografía del chal de Manila.

Estos bibliófilos, que no saben leer, son, según parece, un producto de nuestra época; pero no como algunos creen un resultado de las fortunas improvisadas durante la guerra. Desde hace cerca de un cuarto de siglo, en efecto, los verdaderos amateurs de libros interesantes se quejan de la invasión de sus dominios por los intrusos adinerados. ¿ los bibliófilos de antaño – dice Jacques Deville – ignoraban el valor mercantil de los libros: compraban según sus gustos, sin fijarse mucho en las condiciones materiales del volumen y sólo por el interés que la obra les inspiraba. Cuando aquellos señores decían ‘el comercio de los libros’, es como cuando se escribe ‘ el comercio de las musas’: comercio, en ese caso, es trato y frecuentación. Como no eran muy numerosos, encontraban siempre lugares para satisfacer sus nobles apetitos. Las tiendas de los libreros eran entonces salas de charla docta. ¡Feliz tiempo en que vendedores y compradores sabían hablar de literatura, acariciando un hermoso ejemplar de alguna obra clásica¡ Desde fines del Segundo Imperio, por desgracia, las palabras libro interesante fueron reemplazadas por libro de lujo o libro raro, y desde entonces, a medida que los precios suben, el gusto baja?.

E. Gómez Carrillo: “ El amor a los libros” en el llibre El libro y la imprenta de Francisco Beltrán, pp. 186-187.

 

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »

Ramon Miquel y Planas

 

“ Els llibres poden generar afecte, estima i col·leccionisme. De qui té aquesta mena d’afecció, més aviat orientada cap al continent que cap al contingut del llibre, se’n diu bibliòfil. Aquesta activitat consisteix  a publicar o a adquirir edicions especials, dites de bibliòfil, més curoses que les corrents, amb tipografies especials, o un nombre limitat i numerat d’exemplars, que es valoren per la raresa, l’antiguitat, la procedència, la il·lustració, la relligadura i en què el que menys importa és el text…

Ha hem trobat, des dels seus inicis professionals, Joan Vila treballant per a un editor íntimament lligat a la bibliofília, un dels artífexs de la seva recuperació a Catalunya: Ramon Miquel y Planas. També, més tard, participà a la revista Bibliofília i continuà enfeinat en altres activitats com a decorador del llibre.

Com a il·lustrador de llibres de bibliòfil, Joan Vila té una participació important, sobretot a partir del 1921, en què, per a l’editor esmentat, il·lustra i decora La librería de Tomás de Iriarte.

 

Les imatges recreen l’ambient romàntic a l’interior d’una llibreria, amb escenes que remeten a representacions teatrals. Hi són fidelment reproduïts tant els detalls propers com els llunyans, com per exemple a la il·llustració 57, en què veiem amb precisió el carrer a través dels vidres.

D’Ivori continuà il·lustrant llibres de bibliòfil durant tota la dècada.

Una participació important, pel que fa a la il·lustració, i original, pel que fa a la tècnica, és la del llibre editat el 1924 per l’Institut Català de les Arts del Llibre de Barcelona, un volum commemoratiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació. Es titula Contes de bibliòfil, i acull un conjunt de narracions breus a l’entorn de la bibliofília, recopilades i traduïdes per Ramon Miquel y Planas…

 

El nostre dibuixant il·lustrà dues històries: ‘El darrer llibre’ i ‘En Quicu dels llibres’. Per a aquesta féu tres il·lustracions, que situà en exteriors que li permeteren de representar espais de la Barcelona del segle anterior, on les imatges arquitectòniques i l’entorn en general adquireixen més importància que l’acció dels personatges. Les il·lustracions són impreses a quatre tintes i molt reeixides. Les dues composicions que va fer a l’altre conte tenen un desusat insòlit. Aquest efecte es deu a la talla xilogràfica, a càrrec  de l’artista, que no hi tenia experiència. Aquest aspecte rudimentari i dur no desdiu del conjunt del llibre, d’ambientació romantico-barroca, però d’estils molt variats, incloent-hi il·lustracions d’expressa rusticitat, executades en xilografia, com les realitzades per Apa i Ollé”.

“Joan Vila, ‘D’Ivori’, il·lustrador”, de Montserrat Castillo en el llibre: D’Ivori. La màgia de la il·lustració, de Josep M. Cadena, M. Castillo i Pilar Vélez. Editat per l’Ajuntament de Barcelona, dins la col·lecció El traç que alliçona (nº 2), pàgines 123-124.

 

ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ

 

Sociedad de Bibliófilos Españoles
ne majorum scripta pereant

 

“ Nosotros los bibliófilos no tenemos registro, asociación, club o como queramos llamarlo donde poder inscribirnos. Nadie nos da el marchamo de bibliófilos. La bibliofilia es un sentimiento, y se la diagnostica uno a sí mismo. Los síntomas son: estar a gusto entre libros, o en bibliotecas y librerías. Charlar con los amigos de nuestro mundo libresco. Acudir a congresos y cursos y conferencias sobre estos asuntos… ¡ y no aburrirse¡. Perfeccionismo con la bibliografía y conlas citas. ¡ Preferir este mundillo a otros, más populares¡. Orientar tu tiempo hacia los libros. Esto, créanlo o no, llena una vida. El bibliófilo suele encontrarse solo: nadie sabe tanto de su especialidad como él. Para paliar la soledad del bibliófilo, a partir del siglo XIX existieron en España sociedades corporativas, a imitación de las francesas. Destacamos la Sociedad de Bibliófilos Españoles, fundamentalmente dedicada a imprimir libros valiosos para la literatura y la historia española, en tiradas muy limitadas.

 

También existieron sociedades de tipo regional o local, como la de bibliófilos andaluces, con objetivos parecidos. Guardo en mi colección algunos folletos de estas sociedades, casi a modo de anuncios publicitarios en los que se trata de conseguir clientes/compradores. Existen hoy algunas sociedades de bibliófilos cuyo único fin es la venta de facsímiles entre sus socios. No son, desde luego, nuestro modelo. También podemos encontrarnos con los que yo llamo ‘bibliófilos a la violeta’, que tienen una colección ostentosa, de lucimiento, llena de estas caras ediciones facsímiles de adorno que fabrican algunas editoriales. Con más interés, existen asociaciones temáticas, como la de bibliófilos taurinos, o regionales, como la de bibliófilos catalanes, o la UBEx, creada en 1992”.

 Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.

 

 

 

 

Read Full Post »

“ A l’entorn d’en Codolosa i el seu pintoresc, els altres llibreters. Anònims, subanònims, més o menys coneguts, i amb categoria o sense.

Un d’ells el Matalasser primer. Instal·lava la seva parada d’esquena a Llotja, a l’angle que formaven els Arcs dels Pintors. Preferia vendre llibres que no pas treballar de l’ofici. Això no és cap mal. Potser, ben mirat, és un bé. A les seves velleses va deixar d’anar-hi.

També hi acudia el Gravat. Un home grassó, amb la veu arnada, que tenia llibreria al carrer de Sadurní, davant la Fonda de Tarragona. Venia comèdies castellanes i catalanes. Els volums millors els anunciava a tres rals.

Hi parava l’Enric. Ell i el Gravat ho feien a les rengleres centrals dels Encants. Col·locaven els llibres damunt de taules i els protegien per mitjà de veles.

L’Amiguito, que era andalús, també hi parava. Els darrers anys de la seva vida es va tornar molt sord. Anava a les fires i als Encants de Sant Antoni. Es va establir, després, en una escaleta del carrer de Sant Pau, al número 19, prop de la llibreria Millà. Fou sempre home de poques ambicions

En Melcior Millà – l’avi Millà de debò – hi va començar de vendre llibres. Ex-prestidigitador i gran amic d’en Canonge, havia arreconat els jocs de mans i negociejava amb el paper imprès. Era un home primmirat, i instal·lava la seva parada amb cura. Hi tenia una secció de cinc cèntims i una altra de deu ! Ves si les trobaríeu ara, al Mercat de Sant Antoni i a les barraques de Santa Madrona. Incunables a vuit i a dotze rals, llibres i comèdies a cinc i a deu cèntims. Quins temps aquells…”

Més tard, quan l’avi Millà parava als Encants del carrer d’Urgell, el substituïa el seu nét Àngel en la comesa de les mecàniques més pesades de l’ofici, com són muntar la parada, distribuir els llibres, arrossegar el carretó, etc., car aquell ja era massa vell per a realitzar-les”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 48-49.

Llibreria Millà – Fotografia de Carmen Secanella

 

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

“ El bibliófilo es una persona que colecciona libros, no que sólo compra sino que tiene en su casa una biblioteca de libros de un tema o autor específico.

No podemos confundir al coleccionista de libros con el comprador enloquecido de ellos, ya que el comprador compulsivo adquiere cualquier libro y llena su biblioteca de muchos que no tienen una relación alguna, en cambio el coleccionista trata de relacionar la temática o autor de uno con la del otro.

Este hobbie se hizo popular en el siglo XV por el duque de Borboña, quien amaba coleccionar libros populares de aquella época, tuvo en su biblioteca más de 600 volúmenes; por  ello se le considera como el hombre que más libros tuvo en ese entonces. En la actualidad para ser coleccionista de libros no hay que ser de la realeza ni ser adinerado, existen muchos métodos para obtenerlos ya sea de manera gratis o económica. Si deseas adquirirlos gratuitamente existen páginas web en los que puedes descargarlos, en ellas son permitidos sin que tengas que violar el derecho de autor. Pero si en lugar de ello lo que deseas es comprar tus libros y llenar tu biblioteca pues fácil, decide si quieres que sean usados o nuevos, recuerda que muchos de los libros de colección son antiguos y por ende no se han vuelto a editar.

Cuando desees comenzar tu colección debes pensar en el tema que escogerás, por ejemplo puedes decidirte por armar una biblioteca de libros del mismo autor, sobre algún género o campo, libros artes, libros de cómics, primeras ediciones, libros miniaturas, seriados, libros en proceso de producción, ganadores de premio, ilustrado entre otros.

Sin importar el tema que escojas para tu colección lo interesante es que no debes salirte de él, tal vez puedes combinar temas, pero lo  ideal es que tenga un tema central.

Vist en aquesta pàgina, però avui no trobat: Http://mundohobbies.portalmundos.com/bibliofilia-amor-por-los-libros/

 

Read Full Post »

llibre-libreters-vell2

P- “ Al costat d’aquestes figures, senyorívoles, que actuaren dins el comerç del llibre vell d’una manera silenciosa, gairebé reservada, se’n desenvoluparen d’altres, com és ara Pau Rosés, del qual es pot dir que treballà a la vista del públic i fent molt de soroll.

En Rosés fou un dels quatre o cinc – no n’hi havia pas gaires més – que es feren dir sí senyor a les darreries del segle passat. I no afegim els comerços d’aquest perquè, en entrar-hi, la seva estrella ja va començar a decandir-se.

Fou un home que havia fet molts negocis durant la seva vida de llibreter. La majoris d’ells, bons. Havia comprat biblioteques magnífiques. De passada, havia tingut sort. Aquesta no se li mostrà esquerpa del tot, ni, àdhuc, a les seves darreries. A més, era molt actiu.

colporteur11

Tenia, però, una falla; la següent: que li agradava la bona vida. Menjar bé, fumar millor, i li feia gràcia, de tant en tant, d’estirar l’orella del pobre Jordi. A la balança, en el moment de fer el  nivell, pesaven més aquestes darreres particularitats que no pas les seves tasques de llibreter. I la balança va desnivellar-se, justament, contra ell mateix.

Encara, una altra particularitat seva. Simpàtica d’una banda, i de l’altra, contraproduent. Era generós, o esplèndid, i en desmesura.

El tot va donar, més ben dit, havia de donar com a resultat fatal que com més diners guanyava més n’eixugava el vent de les seves generositats i prodigalitats, degudament combinades.., I per tant, més pobre era.

Quan, després d’haver tingut unes quantes botigues i d’haver-li passat per les mans una infinitat de llibres de molta vàlua, va anar a parar a les barraques de Santa Madrona, ja era pobre del tot. I la seva pobresa ja no tenia remei.

Ell havia anat a les fires, com tots els llibreters del seu temps. Però tenia establiment propi. Un d’ells, el del carrer de Pelai, cantonada gairebé a la Plaça de la Universitat, en una entrada, enfront la llibreria Penella i Bosch, la qual estava situada a la Ronda de la Universitat.

penella-y-bosch2

Mentre la va tenir comptava una parròquia copiosa composta d’estudiants, a més d’una altra clientela formada per gent que cercava llibres bons, que són aquells que poden ésser adinerats i, per tant, susceptibles de fer-hi negoci.

Bé: amb la parròquia d’estudiants més aviat perdia diners que no pas en guanyava. Car a més de vendre’ls llibres, la majoria de vegades sense cobrar-los, encara afegia diners al damunt. Els estudiants li’n demanaven, i ell, empès per la seva generositat, els en deixava. Com que els estudiants són d’una manera que sabem tots de sobres, s’oblidaven de tornar-los-hi, i ell, per la seva banda, tampoc no els hi feia pensar més. Els que feien negoci, doncs eren els estudiants; no pas en Rosés.”

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 32-33.

colporteur6

“Todo libro tiene un valor subjetivo ( desde el punto de vista del comprador), acompañado de su correspondiente precio objetivo ( desde el punto de vista del vendedor). Lo segundo, que los libros antiguos ‘hay los que hay’; su oferta es limitada, y la demanda creciente, por la gran cantidad de nuevas bibliotecas, universidades, etc., que se han creado. Téngase muy en cuenta que algunos libros tan solo aparecen en el mercado cuando un coleccionista se deshace de su biblioteca, y si tienes la suerte de encontrarte con el ejemplar deseado, no debes desaprovechar ‘el lance’. Axioma del bibliófilo: el libro que  o adquieras cuando se te presente, no volverás a verlo jamás. Y si lo vuelve a ver, será mucho más caro”.

          Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60.

ccolporteur-13

 

exvlokis-color

Read Full Post »

josé montero alonso1

 

“Reconeixement de la importància que aquest comerç té és la seva universalitat. D’una a una altra llibreria de països diferents, s’estableixen correspondències i es comuniquen troballes i sol·licituds. Van, d’una a una altra part, notícies de tal edició, desitjos d’aquest o aquell llibre. Així, la bibliografia compta amb un excel·lent suport en la labor de les llibreries d’ocasió, moltes de les quals publiquen butlletins d’informació bibliogràfica, àvidament seguits i buscats per tots aquells, a tot el món, que estimen el llibre i vénen a formar com una noble i romàntica Internacional d’ell. Sense l’existència d’aquestes llibreries, moltes obres i edicions valuoses s’haguessin perdut, en passar del temps, en desfer-se llars i biblioteques. Són aquests llibreters els que estan gelosament a l ‘aguait de les possibles adquisicions, de les obres que poden tenir un interès en la valoració universal del llibre. Cultural i bibliogràficament, el comerç de les publicacions antigues té una gran importància. Gràcies a ell no han desaparegut moltes obres i edicions valuoses. I sabut és, que amb freqüència els Estats adquireixen, d’els qui a aquest comerç es dediquen, volums d’interès històric o literari”.

          Art. “Elogi i ànima del libre vell” de José Montero Alonso, a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 32.

 

pepys library1

Pepys Library

“ La Bibliofilia, en el sentido específico que hoy se atribuye a la palabra, de amor al libro como objeto de colección, surge propiamente del Renacimiento, en los siglos XIV y XV, época en que los humanistas, reyes, príncipes y grandes señores se dedicaron directamente o por medio de agentes especiales, a recorrer países de Europa en busca de manuscritos, cartas, autógrafos, incunables y otros tipos de libros raros.

El bibliófilo clásico, ejemplificado por Samuel Pepys, es un individuo que ama la lectura, así como el admirar y coleccionar libros, que frecuentemente crea una gran y especializada colección. Sabe, además, distinguirlas e identificarlas ya sea por la pureza de su texto, su tipografía, la calidad del papel y la encuadernación. Los bibliófilos no necesariamente buscan el poseer el libro que aman; como alternativa tiene el admirarlos en antiguas bibliotecas. Sin embargo el bibliófilo es frecuentemente un ávido coleccionista de libros, algunas veces buscando erudición académica sobre la colección, y otras veces poniendo la forma por sobre el contenido con un énfasis en libros caros, antiguos o raros, primeras ediciones, libros con encuadernación inusual o especial y copias autografiadas”.

Del vlok ‘Letraherido’ quan parla de la Bibliofilia. Http://www.letraherido.com/210401concepto.htm

pepys library2

Pepys Library

 

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

llibreria winter jackson

 

          “ Si parlem de menes de lectors cal referir-nos també a la gama variadíssima de llibreters. D’aquests n’hi ha que són en la més alta jerarquia intel·lectual, eminents bibliògrafs, homes d’una gran cultura, però n’hi ha que no saben llegir ! Sí, senyors, nosaltres coneixem llibreters, marxants de llibres, que no saben llegir.

          Totes aquestes característiques prenen grans proporcions en aquest mercat del Paral·lel, per on desfilen milers d’assadegats de cultura, al cap i a la fi.Ací, igual com és un sacrilegi parlar de la crisi de lectors, ho és fer esment de la crisi del llibre.

paral·lel 1

Imatge trobada en el vlok La gran novel·la de Barcelona ( http://www.barcelonallibres.cat/2014/07/un-crim-al-paralelo.html  )

          A cinc i a deu cèntims, llibres ! No existeix la crisi del llibre, perquè el llibre no és car. Heu-vos ací el secret, la nota sensacional: Hom pot comprar per deu i per cinc cèntims, a lesParades del Paral·lel, un llibre. No ho creieu? Les vistes adjuntes en són una prova contundent. Nosaltres, a aquests preus hi hem vist obres de l’Ibsen i el ‘Discurs del Mètode’ de Descartes !

          Cultura popular? Dieu-me si no fan goig aquestes piles de volums amb el rètol que els presideix. ‘A 25 ctms. el tomo ( sic) ‘A 5 ctmc’. ‘Ganga, novel·les a 0,15, ‘A 0,005’ i ‘A 0,10’.

           Al costat d’aquests, que simplement donen el valor material dels millors amics de l’home, hi ha aquells altres que us assessoren respecte diversos detalls de la compra i venda de llibres. ‘Se compra y vende en firme’, ‘Aventuras a mitad de precio’, ‘Todas las obras de texto llevan un precio marcada en lápiz’ i, també – fixeu-vos bé amb aquest reny –‘Esto no es un Salón de Lectura’ que es dreça com una amenaça per tal de recordar al que s’embaladeix en la lectura dels llibres estona i més estona sense comprar-los, la responsabilitat en què incorre.

          Un llibre que val 25.000 pessetes, i el bo del cas és que un dia podria molt bé trovar-se’n un d’igual, per atzar entre el grapat de llibres que hom tira per terra.

 

sant antoni 1

 

          Obrim l’ull, doncs. Nosaltres us podem assegurar que serien molt poques persones que es donarien compte, davant d’una d’aquestes joies, del seu valor. Un llibre com del que reproduïm la portada, no fa pas massa dies que es trobava en un prestatge d’una llibreria de vell de Barcelona, en un d’aquests establiments foscos, plens de pols i de paper, que estan estaborats pels carrerons de la vella ciutat. Fora valorat per un consell de tècnics amb 25.000 pessetes, i avui està disposat en un Banc. Ja hi ha qui pretén comprar-lo per una quantitat molt aproximada a la que es fixà.

          Podeu ben creure el que hem dit. Els Encants de Barcelona s’han comprat – igual com ha succeït en tots els mercats semblants d’arreu del món – llibres per tres i quatre rals que poc després eren venuts per uns quants centenars i, també alguna vegada, milers de pessetes.”

           Article “Llibres ! Llibres!” de A. i E. P.

ζ           ζ           ζ           ζ           ζ            ζ           ζ

blanco y negro 2

Blanco y Negro, p.19- 19 octubre 1898.

          “Los bibliófilos, ¿ nacen o se hacen?: ¿ Cómo y dónde se forman los Bibliófilos?. Normalmente son auto-didactas en cuanto a la Bibliofilia se refiere, si bien esta es una vivencia que se suele transmitir en el ámbito familiar. ¡Maravillosa tarea de los abuelos¡. Se amplía con la lectura y el conocimiento de otros libros sobre la materia.

el bibliófilo de Gutiérrez Solana (1886-1945)

 

El Bibliófilo, de Gutiérrez Solana.

          La observación, la charla con otros bibliófilos más documentados y/o veteranos. Naturalmente, ese conocimiento – no me atrevo a decir Sabiduría – puede enriquecerse por el paso por los estudios universitarios. A veces conocemos la extraordinaria condición de un Bibliófilo, luego de su muerte, cuando sus herederos descubren de forma casual las joyas que atesoró quien nunca presumió de sus posesiones bibliográficas. Otras veces no llegan a descubrirlo, sino que al librero anticuario a quien le ‘toca la Lotería’ de comprar la biblioteca del ‘tío sacerdote, solterón claro’ que llenó la casa del pueblo con sus libros, que no podemos trasladar al piso de la ciudad por falta de espacio. ( Y de ganas). Y hemos de venderlos… muy a nuestro pesar…

libros amontonados 1

 

          Allí se encuentran los tesoros de quien dedicó sus ahorros, sus tiempos libres a esos objetos tan discretos y poco exigentes. Que miraba, remiraba y casi veneraba con admiración y deleite. Don Julio Caro Baroja, otro solterón, nos dijo a los libreros españoles un año que le dimos un homenaje que ‘los libros son el único objeto que conozco, que merezca ser motivo de culto’ “.

           Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.

 

Read Full Post »

els XII

Els Dotze (Una agrupació de bibliòfils)

               S’ha constituït aquests dies a Barcelona una agrupació de bibliòfils. Es tracta d’una agrupació purament privada, amical, sense caràcter d’associació.

              Aquesta agrupació constarà només de dotze amics (Q) membres, bibliòfils, residents a la ciutat de Barcelona.

               Els dotze es faran altres tantes visites a l’any, mútuament, una a casa de cada individu, per mostrar als altres les seves col·leccions i conversar sobre l’especialitat bibliofílica corresponent.

               Aquestes visites seran purament per als dotze; només amb caràcter d’extraordinari d’altres podran assistir-hi, si són bibliòfils i residents fora de Barcelona.

               Cada any, un dels dotze serà designat per fer el catàleg dels seus llibres o col·lecció bibliogràfica, el qual catàleg haurà d’ésser ben complet i amb el màxim de detalls interessants de cada exemplar de la col·lecció.

 

carnet XII

 

               Heus ací els noms dels dotze: comtessa de Vilardaga, pel referent a la història del vestit i a modes;

comtessa vilardaga 1

 

(En el Museu del Disseny de Barcelona)

Ramon Miquel i Planas, per la història del llibre;

ramon miquel y planas

Lluís Escobet, per cançoners, romancers, llibres d’Hores i art oriental; Epifani de Fortuny, per Kempis (imitació de Jesucrist);

epifani de fortuny

 

Manuel Rocamora, per teatre i cartolines de visita; Gustau Gili, per edicions i relligadures modernes

guatavo gili

domenech carles toldra

; Domènec Carles-Tolrà, per Història de Catalunya; Josep Maria Carles-Tolrà, pel referent a rellotgeria; Oriol Martorell, per llibres del segle XVIII; doctor Roca y Bellver, per “goigs”; Eduard Zaragoza, per monografies, i Josep Rodergas, per varis.

              Article en el Setmanari Il·lustrat El Borinot, nº 164,13 gener 1927, pp.10.

rodergas

 

               “ El coleccionismo de libros incluye buscar, localizar, adquirir, organizar, catalogar, exhibir, almacenar y mantener cualquier libro que sea del interés de un coleccionista individual. El amor por los libros es llamado bibliofilia, y aquél que gusta de leer, admirar y coleccionar libros es llamado bibliófilo. La bibliofilia es también llamada en ocasiones bibliomanía, pero no debe ser confundida con el desorden obsesivo-compulsivo que recibe este nombre y que se caracteriza por la excesiva acumulación de libros.

el coleccionista de libros

               El verdadero coleccionismo de libros se diferencia de la posesión de libros al azar y de la acumulación de libros para leer. Podría decirse que comenzó con las colecciones de manuscritos ilustrados encargados por la élite de Borgoña y Francia en particular, que se popularizó en el siglo XV. Felipe el Bueno, duque de Borgoña, tuvo la mayor colección privada de su época, con cerca de 600 volúmenes. Con la llegada de los tipos móviles, el precio de los libros comenzó a bajar, y el coleccionismo de libros recibió un aliciente muy particular en Inglaterra y otros lugares durante la Reforma, cuando fueron desmanteladas muchas librerías monásticas y sus contenidos fueron destruidos.

biblio gutenberg

 

Bíblia de Gutenberg

               El coleccionismo de libros puede ser un hobby sencillo y económico. Existen millones de libros nuevos o usados y miles de librerías, entre las que también se cuentan librerías virtuales como Amazon. Sólo los coleccionistas adinerados poseen las grandes rarezas: la Biblia de Gutenberg y el First Folio de Shakespeare, por poner dos ejemplos, son famosos y extremadamente invaluables. Los coleccionistas promedio pueden recoger obras de un mismo autor, primeras ediciones de autores contemporáneos u obras de un tema específico. El precio de los libros puede variar según la demanda de dicho título, el número de copias disponibles y el estado en que se encuentran”.

               Article: “Tipos de Colecciones Parte 26… Libros”, de Francisco Soler, en el vlok Mis chupitos del mundo ( Blog de un coleccionista).

http://www.mischupitos.com/

 

first folio 1 ed 1623

First Folio (1623)

 

Read Full Post »

Older Posts »