Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bibliofília’

“Si preguntem quins llibres demana el públic al llibreter antiquari, la resposta ens deixaria perplexos. Porter, per exemple, al llarg de gairebé quaranta anys de vida professional, ha servit ni més ni menys que 2.500 especialitats. Repassar la llista de les coses demanades pels col·leccionistes, pels erudits i els bibliòfils és tremenda.

-Tots els llibres interessen a una o altra persona, fins i tot els més rars, extraordinaris i d’insòlita temàtica – ens diu el senyor Sala Badal.

Es tracta d’un conegut llibreter d’ocasió, d’un altre llibreter antiquari. En l’establiment no es troba cap novel·la, cosa que ocorre en diversos del ram. Els seus clients s’interessen per llibres de la Guerra Carlista, ‘dels Segadors‘, monografies catalanes, història medieval, època de Carles III, Renaixença

Sala, que és fill de Granollers, però va viure durant la seva infància a Vic, va començar de molt nen a guardar llibres. Avui té una col·lecció particular molt nodrida de monografies de pobles i comarques catalanes. De la mà de la seva col·lecció, va entrar en la venda de llibres de vell. El seu coneixement de la mercaderia que ven; la satisfacció de veure a cada moment els lloms de les obres estimades, li fa estimar el seu negoci, que com ell diu, i altres també ho afirmen, proporciona més plaer que diners. ‘Hi ha obres – ens confessa un altre llibreter – que quan les venc em tiraria a plorar de tant que he arribat a voler-les “.

La botiga del senyor Sala no és notable, només pel que en ella es ven i exhibeix, sinó també per una tertúlia, una de les poquíssimes que encara hi ha al racó amable d’un establiment barceloní, tertúlia que ostenta el nom de Joan Baptista Solervicens que la va animar amb la seva presència fins a pocs dies abans de la seva mort. Avui la reunió docta i gratíssima, la presideix el notari, bibliòfil i historiador, doctor Gramunt. Els membres de la penya són bibliòfils, historiadors i erudits: Joan, Panyella, Manyosas, Cendrós, Pujol, Escofet, Duran i Santpere, Iglésies, metge Sanabre i l’artífex de l’enquadernació Emilio Brugalla.

Davant un cúmul tal de demanda de coses rares i curioses – cada vegada es troben menys llibres d’aquest tipus – els llibreters com els metges, s’especialitzen. Hi ha qui es dedica al gravat, a la música, a les edicions d’art. Els Batlle s’especialitzen en ‘auques’, ‘romanços’, folklore català i llibre d’art i història.

En una botiga petita, molt petita, es venen els llibres més grans: antifonies, còdexs miniats i grans mapes antics.

Un es lamenta que el llibre d’ocasió, el que té qualitat, resulti car.

-No som culpables d’això – ens explica un dels molts llibreters consultats -. El particular, el que no els ven, marca ja el preu, i aquest preu mai és baix. S’ha acabat aquella època, i aquell negoci, que segons Batlle, consistia a comprar a ximples i vendre a savis.

Abandonem la ruta dels llibres, el món màgic de l’obra escrita per l’home. Ens falten recórrer altres camins, però cap tan ple de suggeriments, tan viu i gloriós com aquest, en el qual regna, com a amo i senyor, el nostre entranyable, el nostre estimat llibre “.

Article: “Libreros anticuarios”(Vendedores de sabiduría), d’Arturo Llopis, a La Vanguardia del  17 de març de 1963.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ Indiscutiblemente el buen bibliófilo, el que verdaderamente ha sentido el libro, es el que ha gozado de un placer superior a todos; yo he visto en muchísimos casos la alegría que han experimentado varios de éstos al conseguir el libro que buscaban hace años, a veces de escaso valor comercial, pero de gran interés para el bibliófilo, al que seguramente una pérdida o ganancia de una gran suma de dinero no preocuparía, y este modesto libro, para él un tesoro, hace que durante muchas horas y días no piense más que es el feliz poseedor de esta joya bibliogràfica. El buen bibliófilo, por muchas que sean sus ocupaciones, siempre tiene preferencia por el libro: con un libro se conseguía paso libre hasta D. Antonio Cánovas, cuando era presidente del Consejo de Ministros; en una palabra, el bibliófilo es el que busca su recreo espiritual con el libro que dentro de sus aficiones llena un hueco en su biblioteca y le sirve para leerlo, admirarlo y conservarlo”.

 Fco. Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas, reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 8-9.

 

Anuncis

Read Full Post »

Dia 9 d’abril. A les 11:30 deixo la maleta a l’hostal, al carrer Montera, entre Metro Gran Vía ( tancat per obres) i Metro Sol.

Surto i vaig a parar a Sol, hi ha gent de tota mena, classe i color, un munt de gent. Rodalia de Sol i Plaza Mayor, bars i restaurants a milers.

Vaig pel carrer Fuentes, trobo el taller  on enquadernava en Palomino, al mateix lloc hi ha una tenda de materials per enquadernació, Amillo  , i un taller d’enquadernació  de llibres. En ambdós llocs m’atenen molt bé, faig fotos. En el taller una noia em diu que sap d’un altre lloc on fan i ensenyen enquadernació, em diu l’adreça i demà hi aniré a donar una ullada.

Passo per la Librería Bardón, molt maca. Continuo cap al carrer Juan de Herrera, on està la Libreria Berceo, pare i fill, molt amables i el pare no para de parlar, més d’una hora xerrant de llibres, tipografia, llibreries de vell,… una bona estona.

Segueixo cap a la llibreria Jiménez ( Mayor, 66), em diuen que, potser l’any que ve, tanquen. A prop han tancat més llibreries i també l’editorial Ollero&Ramos, al menys físicament, ‘online’ encara fan alguna cosa, crec, com unes quantes de les que deixen els locals on han estat uns quants anys i es passen a la venda per internet, com, en aquesta zona, la Librería Contreras.

 

Camino fins al carrer Cava Alta, entro en un petit restaurant, La Perejila , molt petit, som uns 30, però amb dues senyores molt amables, bones tapes i preu raonable.

Segueixo cap a la Pl. Mayor i busco un lloc amb ‘wi-fi’, trobo el bar-restaurant, Los Galayos, em prenc un sorbet i planejo pròximes visites a llibreries.

Librería San Ginés

Vaig al Pasadizo San Ginés on hi ha una llibreria del mateix nom, amb un noi amable, faig unes fotos; continuo cap a la Librería Gulliver , uns carrers més amunt, tinc sort i està oberta, ho dic perquè totes o la majoria de llibreries (39) que estan a la XLIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión  organitzada per LIBRIS , són de Madrid i tenen la tenda tancada, però alguns llibreters i passen a buscar o

Librería Gulliver

arreglar coses d’última hora, m’atén amablement la senyora llibretera i continuo cap al carrer Lope de Vega, entro a la Librería Miranda , preciosa, xerro una estona amb un noi molt amable, em posa al dia de més llibreries dels voltants que han tancat, com Renacimiento i Berrocal.

Librería Miranda

Vaig anotant en un bloc les llibreries que em vaig assabentant que han tancat, per fer uns quants canvis en el Mapa de Librerías de Viejo de Madrid  y alrededores que tinc en el meu vlok.

Continuo cap a la Libreria Del Prado , en el carrer del mateix nom, oberta també malgrat està a la Feria, parlo amb el noi que porta la llibreria amb la seva germana, però ja són les vuit i escaig i marxo buscant un lloc per sopar, però vaig primer a l’hostal a deixar algunes coses.

Hi estic una estona, consultant l’ordinador i surto a donar una volta i sopar. El carrer és ple a vessar, no vaig gaire lluny, entro en un local amb wifi, no puc deixar de costat l’ordinador. Es diu La cueva de 1900, menjo bé i amb un bon servei, surto satisfet, dono una volta fins no gaire lluny i torno a dormir. Demà estaré a la Feria tot el dia i sé que s’hi ha d’anar descansat.

Café Gijón

Dia 10 d’abril. A les 9 surto i vaig a buscar el bus que és gratis, perquè fa un servei que hauria de fer el Metro en obres. Arribo a la Cibeles i pujo per Recoletos, on està la Feria, fins al Café Gijón, entro i demano un croissant i un tallat i més tard un altre tallat. Vaig quedar-me una estona fent els mots encreuats de La Vanguardia que havia comprat abans, perquè la Feria no l’obrien fins més tard.

A les 11 vaig iniciar el passeig per la Feria, començant per l’última parada, la 39, de Madrid Libros , on tenien llibres del meu gust i a preus barats i alguns no gaire cars, hi vaig estar una estona i vaig passar a la següent, la 38, on exposava els seus llibres la Llibreria Sánchez , de Barcelona, ens vam saludar i xerrar una mica i vaig continuar per les següents parades, mirant a totes menys, crec, a dos on tenien tebeos i coses que no eren del meu gust.

Encuadernación Calero

No hi havia molta gent i es podia passejar i mirar sense cap problema. Després de la parada 1 vaig tornar enrere i vaig entrar a dinar a la part interior, perquè tenien ‘wi-fi’, de la terrassa del Café Gijón. Vaig menjar bé, el preu no era car i no vaig sortir fins a les 5 i escaig, per anar al taller del qual em van informar ahir al matí i que quedava molt a la vora, al carrer Bárbara de Braganza. El lloc és el Taller de Encuadernación Calero , em va atendre una senyora, la Chon, molt amablement i em va explicar algunes coses del local i del que feien; vaig fer unes fotos, però he vist ara que a Internet n’hi ha unes que em serveixen per posar-les aquí. Davant d’aquest taller hi havia una tenda d’antiguitats, Florin Antiques, i com no tenia pressa hi vaig entrar, hi havia coses molt maques, vaig fer unes fotos.

Com tenia temps vaig anar amb Metro a una llibreria, però la vaig trobar tancada. Eren les 6 i de tornada amb Metro, el vaig agafar fins a una parada a prop de la Cuesta de Moyano , vaig veure a un

amic llibreter( via Twitter), de la Librería Antonio (@moyanotres , Caseta núm. 3), em va explicar algunes coses i em va donar un facsímil d’una petició que l’any 1925 van fer uns quants escriptors i intel·lectuals de l’època demanant un bon lloc per posar-hi la Fira de llibres. De les 30 parades, només eren obertes unes 5 i una d’elles feia de floristeria.

De tornada, amb autobús, a la Feria, i com la parada era davant la Biblioteca Nacional d’España, vaig decidir entrar a veure el Museu del Llibre que allà tenen. És gratis, vaig veure i gaudir d’unes quantes coses, algunes catalanes, vaig fer unes fotos de màquines, eines i llibres.

En sortir tenia la Feria a 100 metres, vaig tornar a passar per la 39 i la 38, i baixant vaig conversar una mica amb la presidenta del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya , que també era allà amb la seva Llibreria Litoral , de Barcelona, vam parlar de què la pàgina web del Gremi s’hauria de millorar i posar al dia i em va dir que la Fonsi, de Llibres de Companyia , està fent i treballant en diverses coses per millorar-la.

La tarda anava passant i a les vuit i escaig vaig estar a la llibreria Gulliver i vaig tornar a l’hostal, les cames em feien una mica de figa i una dutxa i un refresc em van anar molt bé.

Los Galayos

Havia de sopar i recordava que en el bar-restaurant Los Galayos   em van atendre molt bé el dia anterior i vaig decidir anar-hi a sopar. Em va costar arribar-hi perquè és al costat de la Pl. Mayor i allà sempre hi ha molta gent, però resulta que s’iniciava la Fiesta Mayor de San Isidro i estava, la plaça, plena de gom a gom. Però ho vaig aconseguir i una vegada dins, vaig seure a l’interior, em van recomanar costelles de garrí, però creia que no tenia gaire gana per aquest plat i vaig demanar mitja ració de croquetes de pernil i formatge i un plat d’encenalls de foie amb seva caramel·litzada i pera confitada amb un molt fi pa torradet que em va saber a glòria.

Sortia a quarts de dotze, a la Plaza Mayor no hi cabia una agulla, hi havia un escenari i algú que cridava molt hi estava actuant i la gent semblava molt contenta amb els crits i soroll que escoltava, a mi l’escenari em quedava una mica lluny i no tenia clar qui eren ni que deien. Vaig seguir com vaig poder i a poc a poc vaig tornar cap a l’hostal.

Imprenta Municipal Artes del Libeo

Dia 11 d’abril. A quarts de 10 he anat una altra vegada a la Librería Berceo i després, passejant, a un altre dels museus del Llibre i les arts gràfiques que aquí sí que tenen, la Imprenta Municipal Artes del Libro, d’entrada gratuïta, amb unes quantes màquines, eines i llibres per passar una bona estona; també hi fan tallers per a adults i joves, exposicions diverses i més coses.
En sortir vaig buscar la llibreria Blázquez, que està a la Carrera de San Jerónimo, en un pis, però no hi havia ningú i on si que hi havia molta gent era davant, fent cua per entrar al Congreso.

Imprenta Municipal Artes del Libro

Vaig continuar buscant llibreries, no gaire lluny hi havia la llibreria Dedalus, al carrer Los Madrazo, però ja no existeix. I un senyor que era allà em va dir que en el carrer Libreros hi havia llibreries, em va estranyar perquè en el meu Mapa de llibreries de vell de Madrid no surt aquest carrer, i després, una vegada ja era allà, després d’agafar el Metro, vaig recordar el perquè de la seva absència, hi ha 4 llibreries, però no són de vell, encara que alguna té algunes coses, però estan dedicades als llibres de text i coses per a estudiants i a més a més no es pot entrar a dins a veure els prestatges, només t’atenen a l’entrada i no pots veure gaires coses.

           El cas és que ja era l’hora de dinar i com era a prop del carrer Montera, el de l’hostal, vaig anar-hi per deixar alguna cosa i vaig tornar al restaurant on havia sopat el dijous, m’hi vaig estar una estona, amb l’ordinador al costat, clar.
A quarts de cinc vaig anar a buscar la maleta i vaig fer camí cap a l’aeroport, hi vaig arribar aviat, vaig berenar i cap a casa.
Com a títol he posat “3 dies a Madrid “, i per acabar, i malgrat el mal de peus i el cansament després de caminar molt i molt per tot Madrid, hauria de posar “3 grans dies a Madrid “.

Vista des de l’hostal

 

Read Full Post »

Josep Porter és una figura senyera del llibre. El mateix és un bibliòfil sensible, culte, inquiet i assabentat. Publica innombrables catàlegs – cosa que també fan alguns altres llibreters del ram -. ‘Tracta’ el llibre nou, sense deixar, però, les ràncies edicions i els llibres que per antonomàsia anomenem ‘vells’. Porter s’allotja a la planta baixa, i al primer pis, del palau Solterra, Barberà i de la Manresana, llinatges importants, plens de poderosos i molt nobles ressons històrics.

El nostre llibreter antiquari es prepara per anar a Puerto Rico a pronunciar unes conferències sobre bibliofília. Des d’allà anirà, segurament, a Nova York i Washington, on està convidat.

Porter, que és fill de la vila ducal de Montblanc, a la Conca de Barberà, va venir a Barcelona per treballar a la ciutat.

-Com a casa nostra no existien escoles de llibreria, em vaig envoltar d’uns quants tractats de bibliografia i de literatura, em vaig acostar, a la recerca del seu magisteri, als vells llibreters Batlle, Palau, Babra i, sobretot, a Alfons Bonay, carregats d’experiència. Després d’uns quants anys d’exercitar en el difícil art de comprar i vendre, vaig fundar, el primer d’octubre de l’any 1923, la meva llibreria.

En realitat, els homes als quals es va acostar Porter eren excepcionals. Adoraven el llibre. Eren bibliòfils. A ells se’ls pot aplicar aquella frase d’un autor francès que al propi Porter li agrada citar: ‘On ne devient pas Bibliophile, on nait Bibliophile’.

Nosaltres hem conegut alguns dels mestres citats per José Porter. Joan Batlle era un sorprenent coneixedor del llibre; home baixet, ple d’experiència i de memòria. Tenia un aire monacal. Els íntims en dèiem ‘Mossèn Batlle’. Havia estudiat una porció d’anys per sacerdot, però per culpa dels llibres va penjar els hàbits i va renunciar a la seva carrera, però mai a la seva fe. Va tenir dos grans amistats: Jacint Verdaguer i Marcelino Menéndez y Pelayo. Del primer, fins i tot va ser escolà.

Batlle era contertulià d’una curiosa penya que tenia lloc en una de les capelles – sense culte – del claustre de la nostra Catedral, destinada al guia de la seu. Aquest guia – bellíssima persona – era un periodista de ‘Les Notícies‘, molt erudit en arqueologia. Preguntava, i feia parlar a Batlle que explicava coses de la seva vida de llibreter. Batlle per poquíssim capital es va fer amb gairebé tot el fons de la Llibreria Piferrer, fundada l’any 1698. Va adquirir un veritable tresor; llibres dignes dels millors museus del món.

Un dels seus clients era el bibliòfil i escriptor Elías de Molins. Aquest cavaller, home cultíssim – crec que eren dos germans – atresorar una riquesa en llibres de qualitat. Batlle va comprar als seus familiars tota la biblioteca en condicions molt avantatjoses, pel que sembla, fins a l’extrem que comentava sense malicia.’Elías de Molins va treballar tota la seva vida per a mi ‘.

Salvador Babra, va ser un altre dels grans llibreters antiquaris de finals del passat segle i començaments del present. Va deixar l’estudi de l’arquitectura per llançar-se a la venda d’allò que tant coneixia. Es tractava d’una persona molt curiosa, que envoltava el seu comerç de misteri i ‘suspens’. De vegades es negava a vendre. Rebia als seus clients en el llindar de casa seva, temorós que descobrissin els seus tresors bibliogràfics.

Alfons Bonay era un ‘milord’, un veritable aristòcrata que es va dedicar per la seva passió, per amor, a la compra i venda de llibres, que segons ell, només li va proporcionar rals. Quan va canviar el negoci de llibreter pel d’antiquari, aquest li va produir pessetes; les que segons ell no havia guanyat amb els llibres. Aquesta persona elegant, noble i bona com el pa, tenia un caràcter singular …

En parlar dels llibreters d’ahir, hem d’escriure amb respecte, amb profunda admiració, el nom d’Antoni Palau Dulcet, l’home que sabent més de llibres, confessava humil: ‘En bibliofília, sempre som aprenents’. El seu ‘Manual del Llibreter Hispanoamericano’ constitueix un monument viu al llibre i una guia inapreciable per a tot aquell que estimi el llibre i visqui d’ell i amb ell. En morir Palau, va deixar alguns volums en via d’edició. Els seus fills – arxivers, escriptors, comerciants i llibreters – continuen la publicació, com just i emotiu homenatge a l’home que va estimar entranyablement l’ofici “.

Article: “Libreros anticuarios”(Vendedores de sabiduría), d’Arturo Llopis, a La Vanguardia del  17 de març de 1963.

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ El bibliófilo tiene múltiples aspectos e infinidad de aficiones distintas. Así los hay que reúnen una biblioteca de carácter general: otros sobre materia, ciencia o ramo determinado; otros sobre un autor; otros admiradores del libro por su belleza tipogràfica, reúnen libros magníficamente impresos y con grandes márgenes; otros tienen por requisito esencial el que esté bien encuadernado y en perfecto estado de conservación; otros reúnen colecciones de libros en tiradas especiales, como papel japón, papel de hilo; otros de libros

Paper de fil ( Museu-MolíPaperer de Capellades)

de que se hayan hecho tiradas limitadas en ejemplares numerados; muchos reúnen los libros que se refieren al lugar, provincia o región de donde son naturales; algunos bibliófilos, aunque pocos, han adquirido un libro de gran rareza, con el fin de reimprimirlo esmeradamente, y así dar a conocer o difundir el mismo; otros han reunido bibliotecas importantes con el objeto de hacer catálogo de la misma que constituyen verdaderas bibliografías; otros con el fin de reunir una biblioteca que les haya servido de recreo espiritual durante su vida y luego donarla a algún centro y así perpetuar su memoria y que sirva para ejemplo y estudio de las futuras generaciones, y otros muchos cuya finalidad siempre ha sido admirar y proteger el libro”.

 Fco. Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas,reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 8.

Paper japó (vist a Eskulan)

 

 

Read Full Post »

“No s’ha trobat encara un nom apte, eufònic i precís per designar al comerciant, o comerç de llibres de segona mà, usats, vells, rars, antics i desapareguts de les llibreries de ‘nou’. D’altra banda, el nom de llibreter antiquari no els quadra a tots aquests venedors i només uns quants podria usufructuar-lo amb propietat. Els restants, venen de tot: vell i nou, un nou clar està, de segona mà, o bé que procedeix de fons editorials, de liquidacions, etc.

El Gremi de Llibreters és molt antic entre nosaltres. La ‘Comfraria dels Llibreters‘, que té per patró a Sant Jeroni, data de l’any 1553. En l’actualitat s’ha inaugurat l’Escola de Llibreria de Barcelona, dirigida pel llibreter i bibliòfil senyor José Porter. No obstant això, ja a mitjan segle XVI existia aquí, i patrocinada pels propis llibreters, una escola – antecessora de l’actual – en què l’alumne començava d’aprenent, passava a oficial, i si el deixeble era aplicat obtenia el ambicionat títol de mestre.

-Els llibreters del llibre de vell, amb botiga oberta, són al voltant d’un centenar – ens explica el senyor José Pi Caparrós, president del grup sindical de Llibreters de Vell-. A Espanya hem de ser uns set-cents.

La junta del gremi està en plena efervescència. ‘Els vells – ens diu Eroles, un altre llibreter enamorat del seu ofici – hem donat pas a cares noves en la direcció del gremi. Des de fa tres anys, la Junta Directiva està integrada per gent jove, i cregui que porten fetes ja una porció de coses.

José Balaguer, secretari del gremi i president nacional dels Llibrers d’Ocasió, ens confirma l’activitat de la junta.

-Intentem desenvolupar una tasca cultural pròpia d’aquells que comercien amb el llibre, i al mateix temps l’estimen. El gremi forma part de la comissió de festes de la Mercè. Entre altres coses organitzades pel gremi o en què aquest ha participat cal esmentar les exposicions sobre temes teatrals i nadalencs, i la representació de ‘Mar i cel‘, de don Àngel Guimerà.

Procurem, al seu torn, que cada any tingui un caràcter més digne l’exposició del llibre d’ocasió – rar i antic – que vam celebrar a la plaça de la Universitat durant les festes de la Mercè. Per a aquest any voldríem que participessin llibreters d’altres països. Ja veurem “.

Article: “Libreros anticuarios”(Vendedores de sabiduría)”, d’Arturo Llopis, a La Vanguardia del  17 de març de 1963.

 

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

El Bibliófilo de José Gutiérrez Solana (1933)

“ El bibliófilo lo define ( RAE), diciendo. “ Es el aficionado a las ediciones originales, más correctas o más raras, de los libros”. Esta definición no es la del bibliófilo en general: todo lo más, será la de un bibliófilo de exquisito gusto, a quien sus medios de fortuna le permiten ser bibliófilo de esta forma. Si para ser bibliófilo hubiere que ajustarse a esta definición, puede decirse que ha habido pocos o ninguno, pues siempre los bibliófilos han reunido los libros de una materia o ramo determinados, debido en la mayoría de los casos a su desenvolvimiento intelectual, afición o profesión, y que los medios de fortuna de que han dispuesto no les ha permitido comprar los libros en ediciones originales más raras o correctas de los libros, sino que han tenido que limitar su amor al libro y adquisición del mismo sobre una especialidad de la que han formado biblioteca en muchos casos modesta e incluso con sacrificios que revelan al estudioso, al admirador y, por tanto, al amigo del libro, que es el bibliófilo”.

Fco. Vindel: “Los Bibliófilos y sus Bibliotecas” ,reedició no venal editada per LIBRIS  per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 7-8.

 

Read Full Post »

“Referint-nos als llibres vells en qualsevol dels seus aspectes, l’evocació de Bartolomé José Gallardo seria punt menys que automàtica. Però amb més raó encara, si cap, es projecta l’ombra de Gallardo sobre el present article, tenint en compte que parlem de Paul Lacroix i dels seus ‘Aficionats als llibres vells’, perquè aquesta obra apareix en una sèrie posada sota el patrocini justament del gran bibliòfil espanyol, ‘Gallardo’ es titula la col·lecció de ‘opuscles’ en què s’insereix l’aquí glossat: publicació brindada a un públic que d’aquests generosos exercicis literaris fa anacrònic esport. Anacronisme a posta, es podria dir, perquè respon a una obstinació empenyo deliberada a animar aquestes formes – artístiques, literàries i històriques al mateix temps – que concorren en el llibre oblidat o desconegut: afició que cedeix el pas a la suscitada pel llibre luxós i decoratiu. Tot és bibliofília, però la que ara ens interessa no és la relativa a les edicions sumptuàries – un altre fenomen, una altra qüestió … -, sinó la que toca al tradicional concepte dels llibres rars i curiosos. Ho són, a no dubtar-ho, els que en nombre de deu formen la ‘Col·lecció Gallardo‘, dirigida per qui amb notòria autoritat de bibliòfil i bibliògraf pot fer-ho: Antonio Rodríguez-Moñino, escriptor ell mateix, aplicat amb els recursos de la seva

pròpia Minerva a personal erudició, que és prova molt recent el ‘Viatge a Espanya del rei don Sebastián de Portugal‘. Erudit cal ser, amb erudició doblegada per l’amor, per rebuscar en la més rara ‘literatura del llibre’ exemplars de tan variada índole i diversificada lectura com L’infern del bibliòfil, de Carles Asselineau,

Memorials tipogràfics, de Juan José Sigüenza y Vera; L’ase erudit’, de Joan Pau Forner o El llibre japonès, d’Eugenio Mouton, per citar només unes mostres de la varietat temàtica

de la ‘Col·lecció’, matisada per tons que van de l’artesania a la creació estètica i satírica. Però convé destacar un d’aquests opuscles a l’efecte del biaix que hem donat al present comentari. Ens referim a una divertida Relación de lo ocurrido a dos bibliófilos sevillanos per ‘Don Lorenzo de Miranda‘ pseudònim de don Luis Montoto, la memòria del qual està vinculada a feliços moments de la literatura regional i folklòrica de finals del segle XIX i començaments del XX. Entorn del duc de T’Serclaes i del marquès de Jerez de los Caballeros es reunien uns quants amants de les lletres que fins les seves bromes les impregnaven d’intel·ligència i cultura. Ho feien així perquè els era possible fer-ho. La gent vivien els anys que per alguna cosa Galdós va anomenar  ‘babaus’, al joiós sentit d’una bajanada social que ignorava les grans sacsejades per les que el món passa des que – justament en aquells dies – el ressentiment marxista va començar a enverinar l’atmosfera universal de la convivència. Ja sabem que aquest és un altre tema, el desenvolupament del qual ens portaria molt lluny. Però com no veure en la bibliofília una manifestació d’antic, desinteressat i serè estil de vida …? ”

Article: “Bibliofilia”, de M. Hernández Almagro, a La Vanguardia del 24 de desembre de 1948.

 

Col·lecció Gallardo ( imatge a https://www.zendalibros.com/libros-clasicos-libros-iii-coleccion-gallardo/ )

 

“  ‘Los bibliófilos y sus bibliotecas desde la inroducción de la imprenta en España hasta nuestros días’, es el tema que me propongo desarrollar en esta conferencia, confiando en que mis oyentes serán benévolos para quien sin preparación alguna se atreve a acometer una empresa de tan elevado nivel cultural, guiado únicamente por su amor al libro, no solamente por su profesión, sino porque, con motivo de estar muchos años especializado en la venta de libros los más a propósito para los bibliófilos, ha tenido ocasión de conocer a muchos de ellos, pudiendo reunir muchos datos que, unidos a una investigación sobre los de siglos anteriores, le permiten dar a conocer, aunque no sea más que en una pequeña parte, a los más ilustres bibliófilos, que en tiempos pasados y presentes consagraron y consagran parte de su vida en reunir bibliotecas que no sólo han servido y sirven para su recreo espìritual, sino que son base de la conservación del libro a través de los tiempos, que es el elemento máximo de la cultura nacional, razón por la cual todos los hombres debemos rendir un tributo, no sólo de admiración, sino de gratitud, a los bibliófilos, que nos enseñan, como la procedencia griega de la palabra lo indica, a ser ‘ amigos del libro’”.

 Fco. Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas ,reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 5-6.

 

 

Read Full Post »

Biblioapp: aplicació del Servicio de Bibliobuses y Bibliotecas provincials de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Segovia. Serveix per localitzar el bibliobús, veure les rutes, avisos, notícies, incidències, etc.

http://www.acueducto2.com/la-app-de-los-bibliobuses-y-las-bibliotecas-de-la-provincia-de-segovia/81331

 

Biblio-bosc: L’Imma Lizondo (terapeuta corporal) i en Pep Duran (traginer de contes) us acompanyarem en una experiència de sentir la natura, meditar en el moment present, escoltar el silenci i el so de les paraules dels contes, a sentir les estacions en el teu cos observant el bosc i la natura i descobrir els propis recursos per a connectar amb el teu cos, treure la teva veu, explicar històries. Més informació a: https://elteucaminatural.com/

 

Bibliocanitas: la comunitat universitària de la U.N. a Manizales avança en la campanya de donació de roba, utensilis de neteja i medicaments per a la Asociación Cívica Social Pro Desarrollo Integral del Viejo ( Asoviejo), en el barri El Nevado de Manizales ( Colombia).

https://www.eje21.com.co/2016/05/bibliocanitas-gestiona-donaciones-a-adultos-mayores/

 

Bibliocol: Biblioteca Municipal Digital. A Colombia.  https://bibliocol.com/

 

BiblioConte:en el Casal de Cultura de Castalla ( Alacant) organitzen BiblioContes, el mes passat van fer una sessió amb el conte “El valor de l’amistat” amb Mónica Palacios ‘Monipoppins’. http://www.castalla.org/2019/03/25/biblioconte-el-valor-de-lamistat-2/

 

 

BiblioEduCan: plataforma digital de les biblioteques públiques de les Illes Canàries. http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/transito/2019/02/28/https-biblioeducan-odilotk-es-opac-indice/

 

Biblio-enoteca: Simposio Biblio-Enoteca Culturale a Turin. Simposio és una botiga de vins i bar on podeu gaudir i tastar vins naturals de tot Itàlia.  https://www.facebook.com/simposioenoteca/

 

Biblioesplai: joc que fan a la Biblioteca de Rocafort ( València). http://www.rocafort.es/va/event/biblioesplai-3

 

Bibliogames: la BAE ( Biblioteca de Administración de Empresas ) a San Juan de Puerto Rico  organitza, dins de la Setmana de la Biblioteca, un dia de jocs. Es diu el Bibliogames2, perquè és la segona vegada que ho fan.

https://www.facebook.com/events/1183112141853925/

 

Bibliógrafo, El: un dels articles de la revista Educación y biblioteca, n. 157 de gener-febrer del 2007, Madrid, porta per títol: “El Bibliógrafo José Fernández Sànchez, bibliotecario en Rusia y España”, de Ramón Salaberría i Blanca Calvo.

 

Biblioguagua: La biblioteca mòbil fomentarà l’hàbit de la lectura a Miramar, Chamberí, El Tablero, Santa María del Mar y La Gallega ( Santa Cruz de Tenerife). https://www.santacruzdetenerife.es/web/index.php?id=1265&tx_ttnews%5Btt_news%5D=14632&cHash=20baa83bbea35280633a948354821879

 

Bibliohashtags: una de les categories del vlok “Què fem a les biblios”, on escriuen sobre el món dels llibres i les biblioteques amb l’etiqueta Bibliohashtags. https://quefemalesbiblios.com/category/bibliohashtags/

 

Bibliol (2): llibre “ El Bibliol aprèn a la biblioteca” conte d’Ester Callao Mestre, amb il·lustracions de Sebastià Serra, Ed. Ajuntament de Sant Pere de Ribes, 2007.

 

Bibliomakers: Taller de robòtica. Makers. Aprenent amb Arduino a la Biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí. http://www.agendatorroella.com/ca/programacio/c/2263-makers-aprenent-amb-arduino.html

 

Bibliometrix: eina  per a l’anàlisi exhaustiva de mapes científics. Una eina per a la investigació quantitativa en ciències mètriques i bibliomètriques. El paquet Bibliometrix proporciona diverses rutines per importar dades bibliogràfiques de SCOPUS, les bases de dades de ciències de Clarivate Analytics, bases de dades PubMed i Cochrane, realitzar anàlisis bibliomètriques i construir matrius de dades per a la co-citació, acoblament, anàlisi de col·laboració científica i co-paraula. http://www.bibliometrix.org/index.html#header2-3

Biblionauta, El (5): col·lecció de l’editorial Ediciones del Serval. https://www.boolino.es/es/libros/coleccion/el-biblionauta/

 

Bibliòpata: aquell que pateix Bibliopatia. Bibliòfil a qui  l’amor pels llibres s’ha convertit en una obsessió ( inclou llibretrs i col·leccionistes).

 

Bibliópata, El: vlok “El Bibliópata, obsesión desmesurada por los libros”. https://elbibliopata.wordpress.com/

Bibliorelats (2): el concurs literari que formava part del programa d’activitats en commemoració de l’Any de les Biblioteques organitzat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Reusenques de Lletres va donar lloc al llibre: Bibliorelats, amb 24 contes de diferents autors, editat per ArolaEditors, Tarragona, 2015.

 

 

BibliotecaETSAM: Biblioteca de la E.T.S. de Arquitectura de Madrid.  http://biblioteca.aq.upm.es/

 

BibliotecàriesXXI: hashtag creat en el vlok “Què fem a les biblios”, en un article dedicat a les bibliotecàries d’avui, on, parlant del Pla de Lectura 2017-2020, critica alguna de les imatges que l’acompanyen. https://quefemalesbiblios.com/category/bibliohashtags/

 

Bibliotequesinquietes: nou vlok del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana ( COBDCV). http://bibliotequesinquietescv.com/va/ Amb un lema:

Les biblioteques 
ja no són el que eren…

i les bibliotecàries i els bibliotecaris… 
tampoc.

 

Biblio-Voluntarios: “ programa que busca animar als joves a participar activament en la seva comunitat com a voluntaris culturals…” Organitzat per la Biblioteca Infantil y Juvenil República Dominicana a Santo Domingo.

https://bijrd.gob.do/conocenos/biblio-voluntarios/

 

Read Full Post »

“Quin mal vent corre pel món, tot perquè pugui subsistir, no diguem prosperar, la bibliofília, article de luxe que l’esperit paga només en temps de bonança. No ho van ser, segurament, aquells que li an tocar viure a Paul Lacroix, nat l’any 1806, mort el 1884; o sigui, el segle XIX quasi al complert, amb múltiples agitacions i dramàtics atzars, que a Paris, on Lacroix residia, no passaven de cap manera inadvertits. Paris tempestuós i llampegant, que va saber de glòries i revolucions, de trons caiguts i aixecats, de barricades en certa manera periòdiques; un París de litografia romàntica, amb l’ordre públic en constant dubte. Però el que no volia barrejar-se en les violentes alteracions sobrevingudes, potser pogués sostreure a elles, com ho va fer, pel que es veu i llegit, Paul Lacroix, amorosament esposat amb els seus llibres, acollit a la seva biblioteca, refugi insuperable, illa de calma, que en els anys actuals no podria obtenir-se sense enorme i potser inútil afany, perquè fins a l’últim racó de la casa ens persegueixen les preocupacions i angoixes de la vida quotidiana.

Aquest Paul Lacroix, essència i personificació de bibliòfils, ens fa pensar en un tipus d’aficions que no compten indubtablement amb ambient propici al món que ens és coetani, atribolat i urgent. La fina i precisa ploma de Maria Breynos traça l’animada silueta de Paul Lacroix, historiador i novel·lista; però sent eximi en aquestes activitats, ens interessa més, a l’efecte del present comentari, com a amant del llibre, i fins i tot dins d’aquesta característica de la seva personalitat, ens fixem preferentment en el llibre pel llibre mateix: el llibre atractiu per la seva raresa, antiguitat, tipografia, enquadernació o circumstàncies per l’estil, més que pel seu contingut o utilitat. Es tracte, a la fi, d’una forma extrema d’amor al llibre, que fins i tot des del punt de vista de qualitats materials, és instrument de cultura i exponent en qui així ho gaudeix de noble sensibilitat.

I precisament perquè d’aquesta sana arrel de la bibliofília arrenquen espècies més perilloses i discutibles de la bibliomania, és curiós el coneixement de les seves modalitats, segons ens ho procura el propi Paul Lacroix en l’obreta ‘Els aficionats als llibres vells’, que dóna ocasió al saborós pròleg de Maria Brey, abans al·ludit. Analitza el vell Paul Lacroix els tipus de llibreter de vell, del bibliòfil, del bibliòman, del rebuscador, amb un psicologisme superior al propi dels costumistes del segle passat. ja que l’autor coneixia molt per dins l’assumpte de la seva amable, irònica i comprensiva exploració. A aquesta llum es podria dir que els ampits del Sena, amb les seves paradetes de llibres vells, són ni més ni menys que un Mirador  sobre les passions humanes. Totes es desencadenen, les bones i les dolentes, quan bufa l’interès del col·leccionisme, i és clar que té abast universal la significació ja clàssica del ‘bibliopirata’  a la terra de Gallardo i Estébanez Calderón “.

Article: “Bibliofilia”, de M. Hernández Almagro, a La Vanguardia del 24 de desembre de 1948.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“El libro en todas las épocas ha tenido buenos amigos, pero sus enemigos los bibliolitas han sido numerosos, y se han encargado de destruirlo por toda clase de procedimientos, pues cuando el libro ha sido conservado en buenas condiciones, ha vencido al tiempo, y así podemos hoy admirar magníficas obras de bastantes siglos de antigüedad en perfecto estado de conservación; lo que no ha podido vencer el libro es el grado de incultura de una nación que ha permitido a una empresa sin fiscalización de ningún género que compren libros por kilos como si fueran simiente, y los conviertan en pasta con la que se fabrican otros. ¡ Cuántas riquezas, cuántas bibliotecas enteras han sido destruidas por este procedimiento¡.

Los pobres libros han servido para que sus hojas envuelvan toda clase de comestibles, y las chimeneas han consumido miles y miles de volúmenes, que han sido utilizados como procedimiento preliminar de su calefacción. Aun sus mismos buenos amigos los bibliófilos han tenido que luchar con sus parientes más cercanos, que en la mayoría de los casos han censurado su adquisición, y buena prueba de ello es que el 99 por 100 de las bibliotecas de los bibliófilos, cuando no han sido donadas por él mismo a algún centro oficial o privado, o vendidas por ellos mismos, en cuanto éste ha fallecido, sus herederos se han apresurado a venderlas, diciendo en casi todos los casos que les estorban los libros en casa.

Dejo de hablar de los enemigos del libro, porque son tantos y tan numerosos que haría falta un nuevo Diógenes que encontrara un protector que desde las altas esferas de la gobernación del Estado, no sólo con su amor al libro, sino con los conocimientos suficientes del mismo, tuviera una mano de hierro para que con su pluma pudiera legislar acerca de este pobre libro, tan traído y llevado, poco leído y al final siempre destruido”.

Fco. Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas , reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp.6-7.

 

Read Full Post »

Older Posts »