Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Tipografia’ Category

Revista Gráfica 1900

 

“ Ja fa alguns anys que tot quan se refereix á las arts anomenadas de una manera general Arts del llibre, es obgecte de particular atenció, y res d’estranyar es que aixís sía; ans al contrari, inesplicable resulta que per tant temps lo trascendental invent de l’Imprempta hagués devallat tant al desota de las demés produccions del home en totas las brancas de l’Industria. Aqueixa s’ha vist sempre, en més ó en menys, á través dels capritxos incoherents de la moda, abellida per les aplicacions decorativas de las arts plásticas. Mentres se pretenía exornar lo més vulgar y prosaich obgecte, necessari en las prácticas de la vida, lo llibre, lo vehicul de la idea, de totas las doctrinas, fconcretament, no solsont de las evolucions que tot ho capgiran, impuls de tots los avensos, doll inacabable de sanitós plaher que enlayra á l’inteligencia, ferm consol del que sofreix, sanitosa distracció dels felissos pobres d’esperit, y en mitj de tot, nombrosa reunió d’industrias, de travalls en que s’afanyan milers de criaturas fent trasbalsar milions, fonament de moltas fortunas; lo llibre, originat y nascut de un procediment artístich; lo llibre, que en son comens era un joyell, había acabat per esser un producte industrial groller y xavacá, fora de raríssimas excepcions ab que distingidas personalitats mantenían la tradició dels bons temps de l’Imprempta, fentne esperar una salutable regeneració, que, si no es arribada á realisarse en tot, se iniciá no fa molts anys, y s’exten, creix y se desenrotlla, comensant a posar lo llibre al nivell de las demés obras del home, no sols concretament com travall d’impressió, sino també en tots los procediments y materials que intervenen en los elements que d’ell se’n derivan.

Revista Gráfica 1900, anunci.

Lo despertament ha sigut ben general: lo meteix á l’América del Nort, á França que á Inglaterra, que á Austria, que á Alemania y que á Italia. Com succeheix en las demés aplicacions de las arts als productes industrials, que l’observació y l’estudi de las obras creadas en épocas ja llunyanas dona per resultat lo formar un comensament d’istil propi de la nostra, la devoció als exemplars de las primeras prempsas contribuheix á retornar al llibre d’avuy quelcom de las qualitats que aquells tenen, y de nou, tot quan s’hi relaciona, tendeix á esdevenir un travall artístich en lloch d’esser lo mer resultat de un ofici manual en que la inteligencia y lo sentiment de la forma, del color y de l’armonía poch ó res tenen que veure.

Dintre de la tradició establerta per las obras clásicas de l’Imprempta, ne deriva, lo meteix que de tots los caracters escrits, més ó menys exótichs, la imaginació d’avuy, tipos y formas que responen al afany de produhir alguna cosa nova; camí que á l’avenir conduhirá indubtablement á la creació de l’original que are tant admirém en lo de sigles enrera”.

J. Lluis Pellicer, en l’editorial de Revista Gráfica 1900, p.1-2; editada per l’Institut Catalá de les Arts del Llibre.

( curiosament, per les més de 40 pàgines dedicades a anuncis ja val la pena la revista)

Revista Gráfica 1900 ( revers)

 

χφ               χφ               χφ               χφ              χφ               χφ               χφ

 

Enquadernació de Vicente de Diego

 

“ Hay muchas clases de libros y  no todos necesitan ni merecen amor. Los hay de usar y tirar; no faltan los que se reducen a simples ajustes de cuentas con otros o con uno mismo; algunos no valen más que como mensajeros; otros no son más que cestos de noticias y los hay cuya existencia no está justificada más que para su autor. Pero los hay también de leer y guardar, para volver a descansar en ellos; de tener, para entrar y salir de ellos; de guardar, para convivir. Y, para ser libros de amar por sí mismos, todos ellos necesitan un lecho acogedor y suave para una tipografía discreta, variada y elegante; una distribución del texto armoniosa y ajardinada; acaso unos complementos gráficos que acompañen sin distraer ni aturdir; un formato que no les impida ser un objeto eventualmente a mano y una encuadernación ( industrial, artesana, fina, original) hermosa. Resultan todavía insustituibles en la vida del hombre de cultura, que hoy pudiera ser cualquiera. No hace falta pedir lo imposible. Sólo un pergamino rubio y blando, más bien sin arrugas, o blanco y duro, ‘ a la romana’, pero sin tensiones deformadoras; una pasta española, acaso jaspeada, con guardas de papel de ondas o de guijarros; un papel labrado o pintado sobre un folleto del XVIII; ojalá, quien pudiera, una pasta valenciana; o un tafilete azul, verde, con frecuencia rojo con un filete en recuadro y cuatro florones dorados en las esquinas. A partir de ahí, todos los sueños. Gracias a la encuadernación el libro es una fiesta. Y no sabría decir si el amor al libro – y en buena medida, la cultura- empieza o termina en la encuadernación”.

Encuadernación y destino del libro ( Loa y guía de pequeños y grandes coleccionistas)”, article de Manuel Carrión Gútiez, a Bibliofilias ( Exposición con motivo del 38º Congreso Internacional y 21ª Feria Internacional de ILAB, Madrid, 2008), pp. 65.

Estampació d’època en plena pell, tafilet vermell, amb estampacions en or en cobertes i llom.

 

Anuncis

Read Full Post »

Miquel y Planas, durant els anys del periple de Vila, inicia i elabora la seva revista intitulada BIBLIOFILIA. Diem ‘seva’ amb una doble intenció, car no només n’es l’editor, sinó també l’autor de tots i cadascun dels articles. És una mena de petita enciclopèdia sobre el llibre en general i, en particular, sobre qüestions de llengua i literatura catalanes, en què l’autor manifesta el seu coneixement del tema.

Iniciada al juny del 1911, el primer volum abraça tota la producció des del 1911 fins al 1914. Tot i que la il·lustració no hi és important, s´hi reprodueixen alguns gravats facsímils d’edicions antigues. Però allò per la qual cosa se la reconeix sobretot és la portada. L’autor n’és Joan Vila.

Una orla d’amorets enjogassats amb una colla de llibres i entortolligats amb cintes i amb garlandes de flors, presidia al capdamunt per un llibre i un llantió, símbols del saber, i a la part inferior per l’escut de Catalunya, emmarcat el títol i el logotip de l’editor, amb la seva cèlebre màxima ‘A bon seny no hi val engany’ Els amorets de Vila acabaran sent un element clarament identificador seu als llibres de bibliòfil de Miquel y Planas. Perquè no sols en dissenya l’obra, sinó que hi crea un alfabet de caplletres decorades on l’element ornamental és un amoret. Al primer volum de BIBLIOFILIA, la intervenció de Vila es limita a la portada esmentada, a la caplletra A del frontispici, impresa en vermell, i a la taula de noms final, on apareixen totes les caplletres dels amorets.

En canvi, el segon volum, del període 1915-1920, presenta una portada idèntica i una caplletra C al frontispici, però, a més, tots i cadascun dels articles s’enceten ja amb una caplletra. La decoració, doncs, en aquest cas és molt abundant. I no sols això, sinó que també sorgeix un nou element decoratiu que forma part de la mateixa sèrie: quatre capçaleres i tres vinyetes d’amorets jugant amb llibres, pintant-los, tirant-se’ls pel cap, etc., tot emmarcat per les mateixes cintes i garlandes esmentades abans, que es poden veure a les taules d’articles, d’il·lustracions i de noms. D’una gran agilitat i un moviment subtil, aquestes figures atorguen un caire molt peculiar a la revista de Miquel y Planas.

Ara bé, no sols és Vila qui contribueix a fer possible aquesta publicació. Les guardes són a càrrec del seu mestre, Josep Triadó, i les cobertes en relleu de color roig, són obra de Joaquim Figuerola. Quatre noms que, com comprovarem al llarg d’aquestes ratlles, mantindran sempre una relació”.

 

D’Ivori. Bibliofília i exlibrisme”, de Pilar Vélez en el llibre: D’Ivori. La màgia de la il·lustració, de Josep M. Cadena, M. Castillo i Pilar Vélez. Editat per l’ Ajuntament de Barcelona, dins la col·lecció El traç que alliçona (nº 2),p.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

 

 

La bibliofilia, desde luego, es un hecho de todos los tiempos. Los testimonios encarecen a los bibliófilos de Alejandría, las bibliotecas inestimables de los humanistas de los siglos XV y XVI – recuérdese, por ejemplo, la del Marqués de Santillana, catalogada por Schiff -. Los mecenas arruinados en su afán por acumular libros, los modernos coleccionistas que luchan tanto con el precio de los libros como con el espacio para guardarlos, nos hablan de esta pasión y de sus variantes. Y en los días actuales este amor, desgraciadamente, pareciera haber entrado en una faz de posible explotación comercial, con lo que ello tiene de anulador, porque ya no sólo se prefabrican ediciones para bibliófilos, sino además también se especula con la rareza. Por eso Valéry, en el ensayo Livres, confesaba que para él la pasión libresca no

 

residía en lo raro de los libros. ‘La rareza – escribía – no me afecta excesivamente. No es sino una noción abstracta e imaginaria, si por otra parte no está sólo en casa del rematador. Los ojos no saben que tal ejemplar es único. Tocarlo no alegra, no hace gozar de modo especial. Yo, en caqmbio, quiero los libros sólidos i ‘confortables’ como se los hacía en el siglo XVIII’ “.

CASTAGNINO, Raúl H.: Biografía del Libro. Editorial Nova, Buenos Aires, 1961. Colección Compendios Nova de iniciación cultural, nº 42, pp.123.

 

Read Full Post »

juvenal

“ Quan els nostres esclaus sàpiguen llegir, ja no seran els nostres esclaus. (Juvenal, 42-125).

 

“Estima el llibre pel llibre, mes procura que sigui bo”. ( San Jerónimo, 331-420).

 

“Los libros no oyen, pero hablan”. (Góngora, 1561-1627).

nicolas-antonio

“No hay placer mayor que el coleccionar libros… y leerlos”. (Nicolás Antonio, 1617-1684).

 

“La lectura ens aparta del món i, no obstant això, com més llegim més ens endinsem en ell”.(Victor Alfieri, 1749-1803).

 

“Una casa sense llibres és com un jardí sense flors”. (Proverbi àrab).

 

“La passió pels llibres és la més noble de les passions”.(Ling-Po, 1823-1901).

 

“Qui nomès llegeix un llibre, no sap més que una cançó”.(Popular català)

 

“Un bon lector fa un bon llibre”.( Emerson, 1803-1882).

apelles-mestres

 

“Llibre, amic el més fidel, sempre obert a qui et demana…”(Apel·les Mestres, 1854-1936).

 

“No digas que un libro es caro si el libro es antiguo y raro”. (Rodríguez Marín, 1854-1943).

 

“Compra llibres encara que no siguin els meus”. (Bernard Shaw, 1856-1950).

cau-ferrat

Cau Ferrat creat per Rusiñol

“Els llibres, per a mi, no són mai cars ni ‘baratos’, són bons o són dolents”.(Santiago Rusiñol, 1861-1931).

diccionari-aguilo

“He passat la vida entre llibres, i si una altra vida tingués faria el mateix”.(Marian Aguiló, 1835-1910).

 

“Un bon llibre no es paga en diners”.(Popular català).

bibliophrasis1

Frases de l’opuscle : “ Bibliophrasis. VII Feria anual del Libro de Ocasión. Antiguo y Moderno”, Barcelona, 1958. Obsequio a los favorecedores de la Feria. (Obsequi que ja fa anys que ni donen ni fan).

 

 

antologia-de-sitges1

“ Bueno, vamos a abrir las puertas de mis librerías. He insinuado ya que soy un bibliófilo modesto. Aquí no daréis con incunables ni con primeras ediciones. Aquí viene, sencillamente, el buen libro tanto de contenido como de presentación”.

ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

Editat l’any 1965, imprés a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos de Emilio Ferrer.

filograf2

 

exvlokis-color

Read Full Post »

rosa vera 1

“ A partir de 1948 neix a Barcelona una altra iniciativa en el camp de la bibliofília que deixarà una forta empremta. Em refereixo a les edicions de La Rosa Vera, que fan una labor extraordinària en la promoció de les edicions d’alta qualitat, tant de llibres de bibliòfil com de sèries de gravats. La iniciativa parteix del gravador i pintor Jaume Pla Pallejà (1914-1995), i tot se- guit compta amb la bona acollida i el patrocini econòmic del col·leccionista i mecenes Víctor M. d’Imbert. L’aportació a la bibliofília de les edicions de La Rosa Vera és una de les més notables per l’obra realitzada i la promoció que representa de l’expansió del gravat, al qual es van dedicar alguns artistes reconeguts que el practicaven per primera vegada.

rosa vera 2

Jaume Pla destaca no només com a gravador, que domina amb una gran perfecció totes les tècniques i tots els procediments, i com a promotor del gravat i de les edicions selectes, sinó alhora com a teòric d’aquestes matèries en diversos llibres i articles, en els quals es mostra amb uns criteris molt precisos i estrictes, de gran exigència. És un dels pocs que ha exercit en aquest camp una crítica responsable i documentada. En el seu llibre Técnicas del grabado calcográfico ( 1956   la primera edició) van aprendre a gravar moltes persones d’aquí i d’altres països. L’autor, en  un capítol del llibre, teoritza potser per primera vegada sobre el que és la bibliofília: aquest capítol  ha estat una font bàsica per a molts dels qui després hem tingut una predisposició especial per l’estudi i el col·leccionisme de llibres il·lustrats.”

F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5; p.86.

tecnicas grabado jaume pla

 

 

 

          “ Para otro experto, son otros los factores que inciden en el valor de los libros. En primer lugar, señala la historia del libro, ‘en la que se incluyen su buen ranking de ventas, su precio, y la opinión de los libreros sobre la seriedad de su contenido’. En segundo lugar, ubica la experiencia propia, y la intuición para reconocer un libro con mucho valor ‘ muchas veces esos libros están escondidos, a un bajo precio, y son muy pocos los que reparan en su alto valor’.

Existe un gran número de factores. El biógrafo John Carter dijo alguna vez ‘ Luego del interés por la belleza o importancia del libro, lo cual siempre fue un parámetro importante, las dos consideraciones más substanciales son probablemente la rareza de la edición y el estado de la copia’.

Para otros, por último, lo más importante en el valor del libro es la oferta y la demanda. ‘Hay muchos factores que inciden en estas variables, pero todo quedará resumido a una cuestión: el precio de tapa’. Entre los factores que afectan a esta cuestión, se encuentran ‘los años que tiene, las ediciones limitadas, el estado, y la firma del autor, pero nada de ello es garantía de su valor: Sólo se determina por cuantos hay en el mercado y cuantas personas desearían comprarlo’.

 

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.

 

rosa vera3

Read Full Post »

La Casa de Hojas en negre i blanc

casacasa

Read Full Post »

catálogo salvá1

               “ L’exquisidesa del suport, de la tipografia, del disseny, de les il.lustracions, de la relligadura, etc., son factors que poden influir en la bellesa del llibre motiu pel qual els bibliòfils ho tenen molt en compte a l’hora d’avaluar-lo.

               Salvà considerava que els llibres impresos sobre vitel.la i pergamí podien valdre entre 6 i 8 vegades més que els impresos sobre paper i els impresos en gran paper, el doble. Aquesta no és una regla que avui s’apliqui exactament però si que és indicativa de la importància que es dóna a la qualitat del suport emprat per a estampar un llibre o un document”.

mapa beato1

               “ De molt antic s’ha il.lustrat el llibre per fer-lo més atractiu i, com no, més amè. El llibre manuscrit s’il.lustrava amb mimiatures molt sovint il.luminades. Diversos exemplars del Beato de Liébana són un exemple paradigmàtic de la bellesa que pot assolir un manuscrit il.lustrat.

               Els primers gravats dels llibres impresos foren xilogràfics per passas desprès a utilitzar altres tècniques com la calcogràfica i la serigràfica. A finals del segle XVIII es començà a emprar la litografia ( l’any 1820 a Espanya) i més tard, les tècniques relacionades amb la fotografia.

              Sabem que la presència a un llibre d’il.lustracions d’artistes com Albert Durero, Hans Holbein, Vingles, Courbes, Palomino, Carmona, Doré, Picasso, Gris, Maillol, Miró, Dalí, etc., fan que el seu valor augmenti de forma considerable.

hypnerotomachia1

               Voldria mencionar aquí el llibre de Francesco Colonna, Hypnerotomachia Poliphili ( El  Somni de Polifilo), imprès a Venècia l’any 1499 per Aldo Manuzio que, en les escases ocasions que ha sortit al mercat, ha assolit altíssims valors per estar considerat com un dels més formosos i cèlebres llibres il.lustrats de la Renaixença”.

                Frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006.

biblioteca arsenal1

               “ La Biblioteca del Arsenal ( rue de Sully) nos propone, hasta el 29 de diciembre, una aventura a caballo entre la necrofilia, el fetichismo, la aventura solitaria y nocturna y el amor más apasionado y mortal: una historia de la bibliofilia, sus desvaríos, sus inconfesables secretos. La exposición parte de una vocación pedagógica muy simple: reconstruir una historia.

                 Concretamente la historia de los primeros ciento cincuenta años del ‘Boletín del bibliófilo’. Y, a través de esa aventura informativa, asistimos a un proceso mayor: la historia de ciento cincuenta años de una manía que, en el menor de los casos, desemboca en la locura de la posesión, y, en el peor, confina con el crimen.

                 Baroja reconstruye, en ‘las aventuras y mixtificaciones de Silvestre Paradox’, un caso límite que Buster Keaton o Groucho Marx hubiesen amado con locura: la biblioteca parece confinar con el más fastuoso de los desvanes y con la más fútil de las manías posesivas.

Paradox Baroja 2

               Flaubert nos habla de la fisonomía ‘taciturna y soñadora, triste y sombría’ de un pobre tipo que sólo tuvo un amor en su vida: los libros, Flaubert recuerda que ese melancólico personaje ‘apenas sabía leer’…

                 Se trata, sin duda, de casos límite. Pero… recorriendo esta exposición, el viajero podrá advertir que, en definitiva, no se trata de casos aislados. El mes de marzo pasado, un célebre librero, Pierre Beres, instalado en una dirección célebre, avenida de Friedlan, número 14, pagaba la suma de dinero más alta pagada, jamás, en Francia. Quizá en el mundo, por un libro: un millón doscientos mil francos 8 unos 23 millones de pesetas) por un ejemplar de la edición de los ‘Ensayos’, de Montaigne… La bibliofilia desemboca en la más turbulenta vida comercial.

Essais Montaigne2

               Sin embargo, sería totalmente insensato pensar que el bibliófilo paga para acumular capital. Error absoluto.”

              Article ( crònica des de Paris) de Juan Pedro Quiñonero en el diari ABC de Madrid, el 14 de desemjbre de 1984, a la pàgina 49, sobre una exposició que feien a Paris.

Read Full Post »

especulum 2 ok

Manuscrit A de l’Speculum al foder (BNM, ms. 3356, f. 35r)

               “ La filologia, tret de rares excepcions, acostuma a prestar poc interés a la bibliofilia. Potser perquè es considera que un text acurat i fiable està renyit amb un llibre imprès en bon paper japó o de fil, del amb una tipografia impecable, sovint il.lustrat i a un preu que sol ser alt, com correspon a un desplegament artesanal d’aquesta mena. Filologia i bibliofilia, en una paraula, tenen vies diferents de difusió. I, amb tot, l’univers de la bibliofilia custodia secrets molt ben guardats de la nostra historia lingüística i literaria, tan singular i plena de sotracs de diversa mena. Secrets que criden poderosament l’atenció del filòleg”.

                Article d’Anna Alberni: “L’edició en lletra gòtica de l’Speculum al folder (1917). Història d’un misterios exemplar d’infern”, a Llengua&Literatura, n. 17 (2006), pp. 257-282.

especulom 1 ok

                         Edició en lletra gòtica de l’Speculum al foder (1917).

               “ ¿ Quién no ha sentido alguna vez – escribió el último de los citados ( Marañón) – la más noble y profunda envidia en la tienda de un librero?”.

               Pero este espíritu va desapareciendo, por imposición del nuevo sentido comercial que trae consigo una vida rápida, mecanizada y múltiple. Y se refugia en esos baluartes muchas veces modestos en que el libro conserva toda su categoría sentimental y es conocido, valorado, acariciado, uno por uno, con exacta medida de su edad y su mérito, de su importancia y su rareza. Librerías de Lance. Librerías de Viejo, Librerías de Ocasión… Oscuras tiendas de entrañas con sabor y tentación de misterio, o tenderetes al aire libre: en unas y otros se alinean o se amontonan los libros que vivieron ya en otras manos, que despertaron sueños e inquietudes en otras fuentes.

               En esos comercios, comprador y vendedor ‘saborean’ el volumen, saben perfectamente cuál es su alma. Ese vendedor ama el libro, está al tanto de títulos y autores, sabe cuál es el mérito de una edición rara, conoce los caminos para encontrar un volumen agotado, consigue esa difícil obra que buscábamos desde hace tiempo. los dos, comprador y vendedor, pueden hablar como participantes de una misma fe, como alistados en un mismo amor. Desde Anatole France a nuestro ‘Azorín’ hay una larga lista de escritores que amaron este comercio del libro antiguo. Aquí no ha entrado aún el viento de la nueva organización comercial, y escritor y librero siguen hablando como amigos viejos, de cosas que les son comunes, entrañablemente comunes: este autor, aquella novela, la rara edición de otro tiempo”.

               Art. “Elogio y alma del libro viejo” de José Montero Alonso, a Revista de Lllibreria Antiquària, nº 1, pp. 31-32.

el libro y el librero 2

Read Full Post »

Older Posts »