Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘old books’ Category

 

Biblio-Bison (2): estàtua de bronze a l’entrada de la Biblioteca Pública d’Indianàpolis ( IndianaUSA).

 

 

Biblio.box : dispositiu que crea una xarxa WLAN per poder conectar-te i navegar per un lloc estàtic que conté una biblioteca digital. S’utilitza un codi de Biblioteca-guerrilla ‘Raspberri pi’ i una cel·la de carga. També surt com Bibliobox.

Vist en el vlok Librenauta: https://bibliobox.copiona.com/posts/biblio-box.html

 

 

Bibliobús (3)( joc). Així ho expliquen des de l’Instituto Leonés de Cultura: El Juego del Bibliobús (2017). Acabamos de poner en marcha el Juego del Bibliobús, un juego de mesa en el que se simula una ruta del bibliobús por los parajes y monumentos más conocidos de la provincia de León, y donde cada concursante puede experimentar múltiples peripericias desde que el Bibliobús abandona su central cada mañana hasta que llega a los pueblos donde presta servicio.

 

 

Biblio-Carnaval: a la Biblioteca «María Teresa León» fan el contacontes interactiu Biblio-Carnaval, dirigit al públic familiar, dins del programa mensual “Sábados en la biblioteca”.

 

 

Bibliocarro (3): servei de prèstec de llibres en el IES Ana María Matute, mitjançant un Bibliocarro ofert per la Biblioteca  Pública Municipal María Moliner a Velilla de San Antonio ( Madrid ).

 

 

BiblioCiencias: portal de formació de la Biblioteca de Ciencias, Universidad Complutense de Madrid.

 

 

Bibliocromos (2):a l’Escola Collbaix  de Sant Joan de Vilatorrada, organitzen una mena de joc relacionat amb els llibres per aconseguir uns àlbums de cromos, anomenats Bibliocromos. Més informació a: https://projectes.xtec.cat/bescat/portada/els-bibliocromos/  . (L’Amadeu, de la FIMA, m’ha fet arribar aquest joc. Gràcies.)

 

Biblio-hemerografía (2): llibre de Xiomarita PérezBiblio-hemerografía de la cultura tradicional y popular de la Republica Dominicana (temática y por autores), Santo Domingo, República Dominicana : Secretaríade Estado de Cultura, 2009.

 

 

Biblioinformación (1): vlok   d’una estudiant guatemalteca de Biblioteca General a la Escuela de Bibliotecología de la Facultad de Humanidades .

 

 

Biblioinformación (2): vlok de la Facultad de Economía y Negocios a Viña del Mar. És un espai d’informació del Sistema de Bibliotecas de la Universidad Andrés Bello.

 

 

Biblioinformación (3): vlok  del bibliotecari Oscar Irala a Puebla ( México).

 

 

Bibliojocs 2.0: “ és un espai on compartir recursos educatius d’infantil i primària seqüenciats per cursos i matèries”.

Més informació a: https://bibliojocs.edutictac.es/php/

 

 

Biblioraltic: estableix una simbiosi curricular entre el llibre ‘de paper’ i les tecnologies de la informació i la comunicació, per a desenvolupar la Competència Lingüística en la societat de la comunicació. Més informació i aclariments a: https://documents.tips/documents/sociedad-en-constante-cambio-nuevos-planteamientos-y-modelos-reflexion-sobre-la-practica-docente-proyectos-de-innovacion-biblioraltic.html

 

 

Biblioselvas: una iniciativa que instal·la biblioteques en escoles rurals de l’Amazònia equatoriana. Vist en el vlok Soy bibliotecario, on donen molta informació: https://soybibliotecario.blogspot.com/2020/02/biblioselvas-amazonia-ecuador.html?spref=t

 

 

Biblio-sessió : Classes de post-part del CAP de Sarrià de Ter  amb la llevadora Mercè Lladó fetes a la Biblioteca Emilia Xargay, per conèixer l’espai i les lectures que s’ofereixen a mares i nadons relacionades amb l’alletament, l’educació sexual, etc. Més informació a:

http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter/agenda/84477-biblio-sessio-post-part-amb-la-llevadora-merce-llado

 

 

Biblio-Sonnets: llibre: Biblio-Sonnets-poèmes inédits, de Paul Verlaine, Ed. H. Fleury, Paris, 1913; amb il·lustracions de Richard Ranft. La primera publicació d’una suite de 13 poemes de Verlaine, desenfadada,sardònica i reflexiva, sobre la passió dels llibres i la col·lecció de llibres.

 

 

Biblioteca-guerrilla: és una aplicació per generar un catàleg web de llibres i embolicar-ho en un ‘router’ ( qualsevol dispositiu:D). Més informació a: https://github.com/elKaZe/biblioteca-guerrilla/issues/5 , i a Librenauta.

 

 

Bibliotecando: butlletí de la Biblioteca de la Universidad de Córdoba ( Colombia).

 

 

Bibliotertúlia: en el Museu de Prehistòria de València, organitzen Bibliotertúlies. Més informació  a: http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/actividades/827/es?q=va

 

 

Bibliothoven: vlok de la Biblioteca de l’Escola Beethoven de Santa Coloma de Gramenet. Diuen: “ és un espai per gaudir de la lectura i per ajudar a l’hàbit lector dels nostres nens. Compartim enigmes i recursos per a petits i grans”.També són a Instagram i a Twitter.

 

Bibliotruck: en el Camping&Bungalow Park de Cambrils ofereixen: “El lloc ideal per al lector, on els nostres clients podran trobar llibres, revistes, contes infantils per als petits, en tots els idiomes.Podran agafar prestats els llibres sense cap cost o bé canviar-los per un altre llibre que no hagin llegit i deixar el seu”.

 

Read Full Post »

“Les  clàssiques parades de llibres de vell són ben conegudes per tots. Tenim les de Drassanes, fixes, com les del Sena, a París, i no gaudeixen d’inferior popularitat les setmanals, instal·lades al Mercat de Sant Antoni i al Paral·lel, que estan obertes al públic els diumenges. Un passeig o visita d’inspecció per elles resulta sempre interessant i instructiu. Com en totes les llibreries – siguin d’ocasió o no – cal declarar que són molts els “borinots” que per allí pul·lulen, i molt pocs els que recorren al bitlleter i compren alguna cosa. Però l’art del llibreter sempre brilla en les típiques “parades”.

El diàleg entre el presumpte comprador i el venedor – que a mi em sembla que és un “intel·lectual” vingut a menys – sol ser el següent:

-Quant val “això”

-Sis pessetes.

-Eh?

-Sí, senyor. Sis pessetes. Li demano “l’últim”.

Llavors el presumpte comprador, silenciosament, torna a deixar el volum on estava, i s’allunya amb gest malenconiós i el llibreter reprenent la seva conversa – ¿no heu notat que els llibreters de vell, sempre xerren amb algú? – remata el conat de compra amb aquestes o semblants paraules:

“¿Creurà aquest senyor que jo robo els llibres? ¿Vinga, home! “.

I no és que robin els llibres, sinó que – i a proves em remeto – les seves mercaderies són de complicada procedència, especialment després de la dominació roja.

Per exemple, no fa molt de temps que vaig poder adquirir en una “parada” un exemplar de “Visions i Cants“, de Maragall. Això no tindria cap interès si l’exemplar – que és de 1900 – no portés la dedicatòria autògrafa de l’autor, que diu així. “A Don Miguel de Unamuno, el seu amic afectíssim. J. Maragall “-

Per quantes mans i per quantes aventures, no hi haurà passat tal llibre? El llibreter – molt bon coneixedor del seu ofici – em va fer reflexionar-hi, em va suggestionar i em va fer pagar per l’exemplar 8 pessetes.

I és que els nostres llibreters coneixen molt bé el valor d’aquests exemplars “rars” i els aparten – segons diuen – per al públic que sap apreciar-los.

El primer és tenir clients de “qualitat” – em deia un conegut venedor -. Vostè, per exemple, és un d’ells.

Jo em vaig ruboritzar  una mica i vaig decidir explicar el fet a un parent que sol menysprear-me.

-¿Vostè creu, senyor “Pepet”?

-¡I tant que ho és! Per això es durà avui un exemplar que li tinc reservat i que procedeix de la biblioteca de Cánovas del Castillo, segons el “ex-libris”. Són vint-i-cinc pessetes. L’hi embolico?

I em va fer el paquet. Quan m’ho van entregar, em va explicar, una mica adolorit:

No cregui vostè que sempre troba un persones cultes que em comprenguin. Ahir, per exemple, un individu em va demanar ni més ni menys que el “Inguenioso” Hidalgo El “Jijoyte” de la Mancha “, i al respondre-li que jo no tenia semblant obra em va replicar:

Doncs, és estrany. Una obra escrita pel Príncep dels “Enginyers” espanyols!

Llavors jo em vaig atrevir a insinuar:

-Però realment, no tenia vostè cap “Quixot” …?

-¡Més de deu!

-Doncs com …

-¡Senyor meu! – va respondre amb altivesa el llibreter -. Els meus client són gent culta o no són clients meus.

M’afalagà amb el relat i la frase i vaig adquirir tres llibres més; i uns senyors que m’acompanyaven em van imitar, amb gran satisfacció del llibreter … o del novel·lista fracassat. Com vostès prefereixin. ”

Article: “Llibres de lance“, al llibre Estampas barcelonesas, de Ricardo Suñé Alvarez, editat per Llibreria Dalmau, Barcelona, ​​1943. La il·lustració és del llibre i realitzada per Manuel del Arco.

 

 

“ Tan pronto como se ha efectuado la adquisición, debe el librero proceder a la fijación del precio de venta de cada libro mediante la utilización de una marca convencional escrita a lápiz en el lugar a este fin elegido.

Las marcas deben adoptarse utilizando un procedimiento análogo al fijado para igual operación en las librerías de nuevo. Esta operación es fácil para aquellas obras que se han tasado una a una, conforme a lo que queda expuesto, pero no resulta igual respecto de aquellas otras cuyo precio se ha fijado en conjunto. Para estas últimas, será necesario buscar una fórmula arbitraria quizá, pero útil en todo caso.

La fórmula más aconsejada consiste en que si se han adquirido cinco (6)obras que deben ser revendidas cada una al precio de pesetas 10, 12’50, 16, 7’50, 8, 20 = 74 pesetas; si el precio de compra ha sido de 30 pesetas, se tendrá 30/74= 0,40; multiplicando el precio de reventa por 0,40 se obtendrá el precio exacto de compra, esto es, 4, 5, 5’40, 2’80, 3’20, 8 pesetas, cifras que deberán marcarse también debajo de la señalada como precio de venta, al objeto de poder conocer el límite inferior a que puede rebajarse de precio un libro, cuando las circunstancias lo hicieran necesario o aconsejable.

Para la fijación del precio de venta el librero de ocasión no sólo ha de tener presente el precio que ha pagado por el libro, sino que debe tener en cuenta un conjunto muy rico en variantes y matices que ha de tomar de su biblioteca técnica. Los catálogos de ventas públicas o subastas, los de los otros anticuarios, su mayor o menor rareza, su estado de conservación, encuadernación, ilustraciones, apostillas y notas marginales de autores conocidos, etc., etc., la existencia de coleccionistas especiales, el que haya o no ejemplares en las grandes Bibliotecas Nacionales, especialmente en el British Museum, Biblioteca Nacional de París y del Congreso de Washington; el que tenga o no ejemplares el coleccionista o coleccionistas más afamados, etcétera”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946.  pp. 41.42 .

Sala de lectura del British Museum

 

 

 

Read Full Post »

Els llibres no ( desapareixeran ) mai, però crec que s’hauria de fer alguna cosa més.
A Catalunya hi ha més de 400 llibreries de vell, de segona mà, antiquàries, d’ocasió, etc. És cert que la majoria venen ‘on line’ ( IberlibroUniliberTodocolección, Wallapop, Webs, etc.), però, sortosament, encara en queden unes quantes físiques, que no se sap quant duraran perquè la cosa crec que no pinta gaire bé. La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona és una mostra de com van les coses.

M’agrada molt la Bibliologia, miro de fer postgraus, cursets, seminaris, assistir a conferències, etc., per posar-me al dia i aprendre més coses, però no ho posen gaire fàcil. Algun curset a la seu del COBDC, algun curset a l’estiu ( Els Juliols…), algun curset a la Universitat, i poca cosa més, ah sí, i també pocs, però interessants cursets al monestir Sant Pere de les Puel·les, com per exemple el de Restauració de llibres i documents .
Es poden fer coses a diferents escoles d’Art i Disseny, però no gaires. I del que fan, normalment, poques coses tenen a veure amb el llibre antic, la impremta, la tipografia, l’enquadernació, el paper, etc.
A la FACINMIAU ( FACultat d’INformació i MItjans AUdiovisuals), anaven a fer des del dia 5 d’aquest més un postgrau: “El Llibre Antic: Història i Anàlisi del patrimoni bibliogràfic“, però m’avisen que per manca d’inscripcions no es podrà realitzar. La notícia m’ha deixat fotut, però ja sortirà alguna altra cosa.

Abans Escola de Bibliotecàries ( 1915-1973),

La planta baixa de la Biblioteca de Catalunya, seu de l’Escola de Bibliotecàries de 1937 a 1991; ss’hi entrava per la porta de sota l’escalinata. ( Viquipèdia).

 abans Escola de Bibliologia ( 1974-1981),

abans Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1982-2019),

des del 2019 FIMA (Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals),

i en el futur, ?. Ja ho veurem. I en el vídeo podeu veure alguna cosa més.

https://www.enter.co/cultura-digital/entretenimiento/la-sociedad-de-consumo-satirizada-en-un-cortometraje-llamado-idiots/

Sembla que hi ha poc interès a aprendre coses sobre el llibre, i si és antic, encara menys. A la FIMA fan un curs, Escola de Llibreria, que sembla que funciona bé, però és una altra cosa.
Una altra mostra de com va això del llibre vell la tenim en la desaparició dels “Pabellones de libros Antoni Palau”.

“Pabellones de libros Antoni Palau”, carrer Diputació ( 1967-2014) (Foto: Ermesto Vilà. Arxiu El Periódico)

Dues imatges del mateix lloc, vistes a  Barcelofilia:  (Foto: Joan Puig. Arxiu El Periódico)

En altres llocs d’España fan més cursos, postgraus, màsters, seminaris, etc., aquí, a la dita “Ciutat de la Literatura” i a la resta de Catalunya no es fan gaires coses.
Abans teníem un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, ara ni això. Porto mes de dos anys queixant-me i demanant cada dia, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat, via Twitter, un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, però ni puto cas. I molta gent em diu que sóc un pesat, però malgrat tot, seguiré.

Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques a Montjuïc ( 1974-1995?)

El tema dels vergonyosos llibres amb errates, dels quals també em queixo cada dia al Gremi d’Editors de Catalunya i a la Federación de Gremios de Editores de España, des de fa també uns dos anys, el deixo per un altre dia, de moment el Gremi d’aquí em té blocat.

Només volia parlar d’una cosa, del correu enviat per la FIMA:

“Des de Secretaria de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, comunicar-te que finalment el postgrau El Llibre Antic: Història i Anàlisi del patrimoni bibliogràfic d’aquest curs 2019-2020 no es podrà realitzar atesa la manca d’inscripcions”, però no puc evitar escriure d’aquestes coses que passen a la dita , per la UNESCO, “Ciutat de la Literatura”.

I per acabar igual com he començat, com vaig llegir en un llibre, els llibres no desapareixeran mai, però crec que s’hauria de fer alguna cosa més.

Robot-lector.

 

Read Full Post »

XCI

D’un llibre tronat i vell,

si saps manejâ el pinzell

i fê anar bé les pastetes,

encara en faràs pessetes.

XCII

Si una compra et surt un dia

no li ho xerris ni a ta tia,

que sovint es dóna el cas

de quedâ amb un pam de nas.

XCIII

Als bibliòfils refinats

no els vagis amb gran formats.

Que en pots petits, s’assegura,

hi ha la bona confitura.

XCIV

Si un remena amb gabardina

vigila’l que algo barrina,

que entre els pispes és corrent

el portar tal instrument.

XCV

El que no és metge i llegeix

obres mèdiques, pateix

tots els mals que el llibre diu

i amb gran neguit sempre viu.

XCVI

Llibreter que no té dèries

classifica per matèries,

i solament els talossos

ho fan per petits i grossos.

XCVII

El que es ven la biblioteca

perquè als fills els manca teca,

mereix, sens dubte, perdó…

Si no és per tal cosa, no.

XCVIII

Amb Tebeos i Patufets

molts xicots guanyen ralets.

I alguns que així han començat

llibreters han acabat.

IC

És una gran ruqueria

llegir anant en tramvia,

que al qui té aquesta fal·lera

li pot costar la cartera.

C

Tothom s’alegra i revifa

somniant, quan dorm, amb la rifa,

pel llibreter l’agradable

és somniar amb l’incunable.

I ara llegidor…

Escolta el consell cent u:

Si trobes que va per tu

quelcom del que es diu aquí

fes el distret, creu-me a mi!

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“Importante es también conocer los diferentes procedimientos de imprimir, distinguir lo impreso a mano de la impresión mecánica, y por lo que a la ilustración respecta, sus diferentes procedimientos de reproducción; grabados en madera, biselados, en metal, buril, agua fuerte, punta seca, en litografía, etc., así como también los más modernos procedimientos fotomecánicos y los artísticos, nuevamente empleados, como el pochoir, etc.
La historia de la ilustración del libro, las obras más representativas de cada artista y las más destacadas de cada nación, son también conocimientos que no deben faltar al librero anticuario. Por último, la encuadernación del libro impreso, desde el tránsito de las tablas al cartón, de las encuadernaciones de planchas y hierros fríos a las de mosaico y hierros dorados, las de tipo camafeo, las mudéjares, de Grolier, Maioli, Koberger, encaje, abanico, derôme, fanfarre, cortina, jacobinas, puritanas, etc, etc., que tantos amantes y coleccionistas tienen en ambos mundos.

Enquadernació estil Maioli

Ninguno de estos conocimientos son difíciles de lograr si se pone en ellos algo de perseverancia y mucho de afición, y, sobre todo si se dispone de un guía que lo haya recorrido todo antes y muestre el camino que se ha de seguir. La profesión no es sencilla de alcanzar, pero compensa sobradamente lo que tiene de dificultades con lo que tiene de interesante. El éxito económico no puede fallar a los que la practican con amor y estudian sin cesar; a los buenos expertos, no les faltará nunca la clientela ni el apoyo del capital necesario para desenvolverse”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguoGráficas González, Madrid, 1946.  pp. 27.

Enquadernació ‘a la fanfare’

 

Read Full Post »

LXXXI

Edició molt il·lustrada

sempre es veu sol·licitada,

que els llibres amb força sants

agraden als xics i als grans.

LXXXII

Pel qui ven és irritant

aquell que, dissimulant,

s’empassa una obra completa

sens gastar-se una pesseta.

LXXXIII

No compris un receptari

pensant fer-te milionari,

que en anar a la botiga

la recepta sol fer figa.

LXXXIV

Fa llibreter molt sabata

no entendre en romà una data.

I més encar, dir: quint-pis

quan es tracta del Kempis.

LXXXV

Hi ha pallús que res li raca

per ‘La Creu de Caravaca’.

És molt bo aquest llibre vell…

pel qui duu llana al clatell.

LXXXVI

El comprador de música

llegeix la peça i somica,

i un cop tot ho ha ‘somicat’…

ho deixa desarreglat.

LXXXVII

És un crim de bibliofília

que amb el bon gust no concilia,

dels llibres treure els gravats

i deixa-los mutilats.

LXXXVIII

Els llibres de comptes fets

són per als analfabets.

I els tenen per preferits

els que compten amb els dits.

LXXXIX

Si ets llibreter d’ocasió

no et faci pô el carretó.

Mes si la compra s’ho val

llogaràs la gent que cal.

XC

Els llibres dels corredors

paga’ls a preus superiors,

puix ningú de franc treballa

per portar-te una troballa.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

Gòtica de forma ( Gotisch)

 

“ Ha de conocer bien los papeles, su historia, y para ello las materias más comúnmente empleadas en su fabricación en los diferentes siglos; sus tamaños, en los diferentes países; sus pesos más corrientes y procedimientos de encolajes, carteo, etc. Sin este conocimiento del papel, difícilmente puede distinguirse una página restaurada en el conjunto de un texto; un libro incólume de un libro restaurado por un experto.

Gòtica de summa (Rundgotisch)

Se han de conocer, también, los tipos de imprenta, de manera suficiente para no confundir un gótico de forma con un gótico de Summa o con un gótico de fractura, un Aldino con un Elzeviriano, un Tory con un Garamond, un Plantino con un Ibarra, un Chetelham con un Cochin, un Didot con un Bodoni, y en todo caso pueda distinguir por sus páginas impresas, y sin mirar la portada ni consultar el colofón, el siglo, al menos, a que pertenece un libro, como el arqueólogo clasifica un edificio y determina la época en que fue construido sin siquiera entrar en él ni consultar la guía o los documentos de su archivo.

Ha de conocer también los innovadores y creadores de tipos, al menos los más notables, porque sólo conociéndolos podrá lograr ejemplares en que por vez primera se hayan empleado, explicar su mérito, ponderar su valor y hacer surgir en el cliente bibliófilo el afán de adquirirlos y de pagarlos a buen precio”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo,  Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 26-27.

Gòtica de fractuta ( Fraktur)

 

Read Full Post »

LXXI

Tallâ els marges dels gravats

 i donar-los nous formats

perquè tinguin millor vista,

rebenta el col·leccionista.

LXXII

Desconfia si algú et diu

que és un llibre molt festiu,

puis que resulta, al final,

molt més trist que un funeral.

LXIII

Els llibres que durant anys

has recollit amb afanys,

estaràs de cos present

que ja els aniran venent.

LXXIV

Els que venen llibres bruts,

fan negoci sense embuts.

Però aquesta xirinola

sovint porta a la garjola.

LXXV

Pintar als llibres ninot

ho fan els tarits-tarots.

I el vici de doblâ el full

el té qui li falta un bull.

LXXVI

Llibreter que té comèdies

li fan passar mil tragèdies;

per a vendre un exemplar

les llaunes que ha d’aguantar!

LXXVII

No judiquis pel daurat

d’un llibre la qualitat.

Ni creguis que té interès

sols perquè en fil està imprès.

LXXVIII

Hi ha alguns llibreters de vell

que porten llana al clatell.

Però molts d’altres n’hi ha

que saben prou d’esquilâ.

LXXIX

No és cosa que passi gaire

gangues trobâ a cal drapaire:

avui fins l’home del sac

sap qui era un tal Balzac.

LXXX

Hi ha qui diu que és llibreter

i el que fa és vendre paper.

Com també qui es creu bibliòfil

només perquè es diu Teòfil.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

The Petersborough School

 

“ El librero anticuario precisa tener una vasta cultura, de carácter general. Si el librero de nuevo ha de conocer la producción librística contemporánea, el anticuario ha de sumar a ésta el conocimiento de la salida a luz en todos los tiempos y en cualquier país. Si cara puede venderse una edición princeps de Cervantes, más cara aun puede venderse la de un Chaucer, un Shakespeare, un Goethe, y nadie sería capaz de asegurar que algún ejemplar de este orden no pudiera surgir en el mercado español o hispanoamericano.

Ha de poseer un conocimiento bastante elevado de la Historia universal y de la de España, de la Geografía, de la Historia de los descubrimientos científicos y de los geográficos. Ha de conocer a fondo la Historia de la Literatura española y la universal, así como las obras que más directamente han contribuido a trazar las características de las distintas épocas del mundo.

Winchester School

Ha de estar bien informado de las materias ‘escritorias’ empleadas en la antigüedad, clases de pergamino y de vitela. Deberá poseer los bastantes conocimientos paleográficos para poder determinar el siglo a que pertenezca un códice y, en ciertos casos, el país donde fue producido. Completará estos conocimientos con otros relativos a la ilustración, las miniaturas, sus escuelas, sus mutuas influencias y mejores artistas, de manera que pueda identificar un códice bizantino y distinguirlo de otro flamenco, español, francés, alemán, etc., y aun dentro de los típicos de cada país, diferenciar sus escuelas, y así, si se trata de los ingleses, no confundir los de la escuela de Petersborough con los de Winchester o los Queens Mary, etc, etc. Por último, ha de tener un conocimiento práctico y bien claro de la historia de la encuadernación, sus clases, sus modelos y sus materiales en la Edad Media, como complemento del valor del códice, sin olvidar que no faltan entre los bibliófilos o, por mejor decir, bibliómanos, los que prefieren la encuadernación al libro mismo, y los que, como decía Rico y Sinobas, ‘un libro no es más que un pretexto para crear una bella encuadernación o unas ilustraciones de mérito’, y que, por tanto, el cultivo de esta rama por sí sola puede dar motivo suficiente para buenos negocios.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguoGráficas González, Madrid, 1946.  pp. 25-26.

Queens Mary

 

Read Full Post »

LXI

Un dia a l’any, per fê el caca,

compra el llibre que destaca:

el Dia del Llibre, i prou.

O això, encara, si no plou!

LXII

Si tobes una obra rara,

que no se’t vegi en la cara…

puix si bada el llibreter

la trauràs per cap diner.

LXIII

Per formar la biblioteca

no t’ho treguis de la teca;

que en nostre pais fa riure

qui per llegir perd l’escriure.

LXIV

No facis massa avalot

elogiant el ‘Don Quixot’,

que descobrî el descobert

no és d’home gaire despert.

LXV

La col·lecció Bernat Metge

de l’indocte ataca el fetge,

puis més d’un que l’ha llegida

encara no l’ha païda.

LXVI

En les piles de A peseta

s’hi pesca alguna gangueta…

Són les que el bon llibreter

sol posar-hi com esquer.

LXVII

Algú demana a l’Encant

si tenen obres de Kant,

i mai no falta algún mano

que en treu de cant… i piano.

LXVIII

Obra hi ha d’indumentària

certament extraordinària,

però en cap, diu un ximplet,

hi ha el vestit del rei Pepet.

LXIX

No seràs bon llibreter

si no saps vendre un muler,

deixant a l’home engrescat

per la ganga que ha comprat.

LXX

En aquest món de fatics

tothom té els seus enemics;

pel llibreter d’ocasió

el ganguero és el pitjô.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“Los bouquinistas, que tienen la habilidad y la afición a la caza del libro, disfrutan de tres clases de clientes: los bibliófilos, siempre en busca de libros raros; los eruditos, que necesitan completar sus bibliografías, y los etalagistas de los muelles, a los que ceden el menú barato de sus mercancías y que cubren, como hemos dicho, con sus cajas – qui sont des cimetieres d’imprimés a ciel ouvert – los parapetos laterales del Sena. En estas fosas comunes, que se alinean a continuación las unas de las otras – como dice un autor – , se encuentra de todo; libros de texto usados, piezas de música, tomos descabalados de esta y de la otra colección. Los flaneurs  que la visitan encuentran por casualidad bellos ejemplares o ejemplares curiosos, a veces el volumen vendido por un crítico, a quien el autor se lo había ofrecido acompañado de una cálida dedicatoria”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 22-23.

 

Read Full Post »

Older Posts »