Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category

Homilies d’Organya, s. XII-XIII.

“La Biblioteca de Catalunya va ser la més beneficiada per les donacions del mecenes, que van   seu fill Felip —una peça que la Biblioteca valorava, ja que l’exhibia al costat de tresors com les Homilies d’Organyà; el Cançoner Gil; el primer esborrany de L’Atlàntida de Verdaguer; els Rudimenta grammatices de Perotus (Tortosa 1477), que era el primer llibre estampat a Catalunya; els únics fulls que resten del Tirant publicat a Barcelona el 1497 (per Pere Miquel i Diego Gumiel), etc. (Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, vol. 1, núm. 2, 1914, p. 127–128, 131). Residint ja a Escornalbou, a inici dels anys vint, envia molts més donatius a la Biblioteca: a més de la Col·lecció Elzeviriana, aquells anys hi ingressen fins a uns 14.000 volums més. El Butlletí de la Biblioteca de Catalunya (vol. 6, 1920–1922, p.

Rudimenta grammatices de Perotus

401–403) dedica força espai a les col·leccions del mecenes i a resumir-ne els donatius. Hi destaquen els títols emblemàtics de revistes angleses, franceses i holandeses, els llibres de biografia, de memòries i de relats personals, que van obligar a construir “més de 80 metres lineals de prestatgeria metàl·lica”, la literatura anglesa i la italiana en edicions precioses, les obres de bibliografia, les històriques i sobre fets militars, els tractats de jocs i d’esports, els llibres sobre teologia protestant, etc. En el mateix volum 6 del Butlletí (p. 402–403) també es mencionen les donacions destinades a la biblioteca benedictina de Montserrat i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La primera va rebre uns 9.000 volums, entre els quals hi havia biografies eclesiàstiques, llibres de teologia, d’història de les missions, del protestantisme…, i la biblioteca de la cartoixa d’Escaladei, que Toda havia recuperat.

L’Arxiu, per la seva banda, va acollir inicialment els papers d’Alí Bei i les edicions de les seves obres, així com una “envejable col·lecció de llibres i relacions estrangeres de viatges per Espanya”. Bon amic d’Agustí Duran i Sanpere, que n’era l’arxiver, Toda va anar traspassant caixes de material a l’Arxiu des de 1922 fins als anys trenta i completava la col·lecció d’Alí Bei a mesura que n’adquiria noves edicions —la correspondència publicada de Toda a Duran deixa constància del degoteig de materials (Gonzalvo, 2001).

Les xifres del llegat, que també incloïa una col·lecció de llibres anglesos i francesos sobre Espanya i una quantitat important d’estampes i gravats, varien segons l’autor que en parla, però probablement estaven pel voltant dels 7.000 llibres, uns 6.000 gravats amb retrats de personatges il·lustres i una bona col·lecció de retrats fotogràfics de personatges del món de la cultura, la noblesa, i de tipus populars.

Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers”, article d’Assumpció Estivill Rius a “BiD Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, nº 37. http://bid.ub.edu/37/estivill.htm

 

Cançoner Gil

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ La Bibliología primeramente se designó con el nombre de Bibliografía, confundiendo la parte con el todo; puesto que esta palabra significa, según su etimología griega, descripción de los libros y la Historia Literaria es la base fundamental de ella. La voz Bibliología dimana de dos griegas, Biblion, libro, y logos, razón o tratado, de donde se deduce que todo lo que se refiere a la entidad del libro constituye la Bibliología.

Los fines de esta ciencia son facilitar el Bibliotecario los libros, por medio de una constante aplicación, a quienes van a consultarlos, o también investigar en sus aficiones múltiples que no se conocen; además enseña a la persona que estudia esos documentos ( los libros) el método científico con que de una manera más rápida llenará los justos deseos del investigador.

No siempre es fácil describir un libro ni, por tanto, fijar los límites de la Bibliología, porque a veces no basta al objeto la portada de la obra, no dándola bien a conocer; y en este caso, es necesario acudir al interior del libro, y así diremos que todo lo que no llega a circunstancias de detalle corresponde a la Bibliología, y lo accesorio para describir pertenece a la Bibliografía.

Abarca la Bibliología partes que parecen diferentes, y sin embargo están unidas por diferentes vínculos. Los llamados Estudios de erudición ( colecciones monumentales), la Historia de las Bibliotecas, la Tipografía, la Biblioteconomía y la Bibliografía serán objeto de nuestro estudio.

Los Estudios de erudición son los que tienen caràcter reflejo, que no son creadores; así, por ejemplo,las notas de Clemencin, Ríos, etc., en Don Quijote de la Mancha, son estudios de erudición, sucediendo lo propio en trabajos científicos. La palabra erudición es de uso es de uso antiquísimo en los idiomas europeos. Con ella se da a entender una gran extensión de conocimientos en literatura antigua, en filología y en asuntos históricos.

Article: “ Bibliología. Su concepto y fin”, de Baldomero Diez y Lozano, a la revista El Bibliófilo, nº 2, de desembre de 1945, pp. 5.

 

Anuncis

Read Full Post »

 

BiblioALAD: biblioteca virtual académica ALAD ( Asociación Latinoamericana de Diabetes).

Biblioteca virtual a:http://www.alad-americalatina.org/wp-content/uploads/2018/01/

BiblioALAD: http://biblioalad.com/cuenta/login?ref=http://biblioalad.com

 

Bibliobicicleta (2), La: A Rioacha ( Colombia). “La fundación la Bibliobicicleta “Tejiendo y hablando con los  libros” fue creada con el deseo de acercar y compartir la sabiduría del mundo de los libros, las letras, la escritura y los números a las comunidades Wayuu de La Guajira, en un intercambio cotidiano de saberes ,viajando con relatos escritos en los libros, y escuchando los relatos orales de los Wayuu, en medio de las aventuras , de la informalidad de la vida cotidiana, que nos permite llevar libros y sueños donde no existía, teniendo como principal medio de transporte la bicicleta”.

 

BiblioCap: iniciativa de CoordiCanarias ( Coordinadora de Personas con Discapacidad Física de Canarias) amb vocació de canvi social, dissenyada per a normalitzar la discapacitat, apropant a la ciutadania a les diferents històries de vida.BiblioCap es desenvoluparà en quatre trobades en les que es crearà un entorn positiu en el que sis persones amb discapacitats físiques, sensorials o intel·lectuals en transformen en llibres, transmetent de primera mà les seves vivències, logros, dificultats diàries, capacitats i motius que dificulten la seva inclusió. Lloc on ho fan: Biblioteca Municipal Central de Santa Cruz de Tenerife.

Més informació a: http://www.elcorazondetenerife.com/agenda/

 

BiblioCasa: a la Biblioteca Municipal de Vinaròs: Servei que pretén apropar el fons bibliogràfic municipal a les persones majors de 65 anys i als usuaris amb discapacitat.

 

Bibliocombi: un professor altruista promou la lectura en una “Bibliocombi”. A San Luis Acatlán (México).

Més informació a: http://www.agenciairza.com/profesor-altruista-promueve-la-lectura-en-una-bibliocombi

 

Bibliodiversidad (4): llibre de Susan HawthorneBibliodiversidad: un manifiesto para las editoriales independientes. Trad., Alejandro Caviedes, Juan Carlos Sáez. Bogotá: Red de Editoriales Independientes Colombianas: Taller de Edición Roca, 2018. 159 p. ISBN 978-958-56545-0-1. Ressenya a: https://fbd.ub.edu/edl/ca/bibliodiversidad-un-manifiesto-para-las-editoriales-independientes

 

Biblioestación: Transmilenio   abre dos biblioestaciones dotadas con más de 400 libros para los usuarios del portal Eldorado y en la estación San Diego ( a Bogotá). http://goguiadelocio.com.co/biblio-estacion/

 

BiblioEstudi: La Biblioteca Municipal de Vinarós amplia l’horari d’apertura de les seues dependències per a afavorir a la comunitat estudiantil.

http://www.biblioteca.vinaros.es/index.php/ca/contenido/biblioestudi-biblioinsti

 

BiblioExtremadura: categoria del vlok del CEIP “Nueva Extremadura”, dedicat a Extremadura de l’A a la Z.

http://bibliobatan2016.blogspot.com/search/label/BIBLIOEXTREMADURA

 

 

Bibliogold: Plataforma online on pots llegir, escoltar i obtenir els millors llibres que et serviran per al teu desenvolupament personal i professional.   http://studiobibliogold.com/

 

Bibliohemeroteca del INCAN ( Instituto Nacional de Cancerología) a México. http://www.incan-mexico.org/revistas/revista.htm .

 

BiblioInsti: La concejalía de Cultura ha puesto en marcha la nueva iniciativa llamada Biblioinsti, a la Biblioteca Municipal de Vinarós, para facilitar a los alumnos un espacio óptimo y relajado para poder estudiar.

https://www.elperiodic.com/vinaros/noticias/606182_cultura-pone-marcha-nuevo-programa-biblioinsti.html

 

 

Bibliolibro: una de les categories de la pàgina web del CEIP “Nueva Extremadura” ( El Batán).

http://bibliobatan2016.blogspot.com/2017/04/bibliolibro.html

 

 

Bibliomujer: una altra categoria de la pàgina (Bibliobatán) del CEIP “Nueva Extremadura”.

http://bibliobatan2016.blogspot.com/search/label/BIBLIOMUJER

 

 

BiblioNavidad: una de les categories del vlok del CEIP “Nueva Extremadura”.

http://bibliobatan2016.blogspot.com/search/label/Biblionavidad

 

 

Biblio-Oca: en el Col·legi Trafalgar a València. Joc de l’Oca relacionat amb preguntes relatives al funcionament de la Biblioteca i als clàssics de la Literatura Infantil i Juvenil.

 

BiblioPaz: una altra categoria de la pàgina del CEIP “Nueva Extremadura”.

http://bibliobatan2016.blogspot.com/search/label/BIBLIOPAZ

 

 

BiblioRueda: a facebook: https://www.facebook.com/BiblioRueda-239742566392774/

Informació a: Avenida 1 #12-35 B. La playa Cúcuta, Norte de Santander ( Colombia).

 

Bibliotoño: projecte de lectura per la tardor, per a nens d’educació infantil i primària, en el CEIP “Nueva Extremadura” ( El Batán). https://cpnextremadura.educarex.es/index.php

Imatge a: https://www.yumpu.com/es/document/view/56350977/bibliotono1

 

 

 

 

Read Full Post »

“Des del naixement de la impremta, les fires van ser un lloc important en el procés de comercialització del llibre. Aquestes tenien uns privilegis que agilitaven la compravenda dels diferents productes. En concret, en el cas del llibre, suposaven els següents avantatges:

. El transport s’abaratia per que es podia aprofitar l’enorme afluència de carros amb mercaderies.

. Les transaccions eren més còmodes, a l’existir en elles els canvistes que feien factibles els canvis de moneda de diferents països.

. L’afluència de gent a aquestes fires augmentava les possibilitats de compra.

. Els llibreters i impressors es reunien en elles a intervals regulars, el que facilitava que poguessin saldar els seus deutes. També possibilitava que adquirissin nou material tipogràfic necessari per fondre i gravar els caràcters i anunciar la propera publicació d’un llibre assegurant que no anava a ser publicat per un altre col·lega.

Les fires més importants de l’Europa dels segles XVI i XVII van ser la francesa de Lió (Lugduni), les de Frankfurt i Leipzig a Alemanya i l’espanyola de Medina del Campo.

La fira de Lió va ser, en principi la més important, per trobar-se en un nucli comercial molt actiu que posava en contacte les mercaderies procedents de França, Itàlia, Alemanya i Suïssa. Sedes, espècies, arròs, ametlles i plantes medicinals passaven per aquesta ciutat per a ser distribuïdes a tot Europa.

Entre els privilegis que es concedien a aquesta fira destaquen:

. Es respectava escrupolosament el secret professional dels comerciants per part de les autoritats.

. No s’exigia que mostressin els llibres de comptes.

. Estava autoritzat el préstec amb interès (usura).

. Es permetia que els estrangers entressin i sortissin lliurement del regne i estaven exempts de represàlies. Els seus mercaderies no estaven subjectes a cap tipus d’impost.

La fira se celebrava dues vegades a l’any per un període de 15 dies cada vegada. Els comerciants acudien a les seves carromatos i s’instal·laven als carrers i places més cèntriques de la ciutat.

La fira de Frankfurt va adquirir importància en el transcurs del segle XVI. Es caracteritzava pel comerç de draps procedents d’Anglaterra i els Països Baixos, el vi del sud d’Europa i els productes manufacturats alemanys.

Donada la importància de la impremta alemanya, per ser el bressol d’aquest invent, la venda de llibres va acudir aviat a aquesta fira. La major part dels llibreters procedien de Leipzig, Wüttenberg i Heildelberg.

A Frankfurt es reunien en un carrer anomenada “dels llibreters”, on es podien adquirir, com a Lió, tant els últims llibres impresos, com els materials necessaris per a la fosa de caràcters i matrius.

En aquesta fira es donaven dos tipus de comerciants del llibre:

. Els que des de les portes i finestres de les seves botigues cridaven els nous títols als transeünts.

. Els quincallers, venedors ambulants, que venien almanacs, plecs solts, i imatges per tota la ciutat.

Al costat d’aquests van aparèixer també:

. Fonedors i gravadors de caràcters que venien els seus materials.

. Gravadors de fusta i coure que buscaven feina.

. Autors, que venien a veure si les seves obres tenien èxit o a trobar un editor que els publiqués la propera obra. També acudien a la recerca de treball com a traductors o correctors de proves.

Fonedor de tipus. Xilografia de Jost Amman. A: Schopper, Hartmann. Panoplia omnium artium. Frankfurt, 1568.

Però la principal novetat i aportació d’aquesta fira va ser la publicació dels primers catàlegs de llibres. El primer pas va consistir en la publicació d’un catàleg de les obres de cada editor, que ell mateix imprimia per difondre-les. Molt aviat van aparèixer també els catàlegs col·lectius. Des 1564, un llibreter d’Augsburg va començar a editar un catàleg amb els llibres posats a la venda en cada fira.

A partir de 1598 va ser el consell de la pròpia ciutat de Frankfurt qui va començar a editar aquest catàleg de forma oficial. Es publicarà sense interrupció fins al segle XVIII, convertint-se en una font fonamental per a la història del llibre i de les bibliografies.

Extret de: “El comerç del llibre“, del web http://www.hiperlibro.net, i no posa autors. La web citada actualmente no apareix a Infinet. Però avui ho he vist en castellà a: http://mural.uv.es/pacerto/trabajofinal.html , un treball de final de carrera de la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de València, fet per Patricia Cervera Torrijo l’any 2006 i titulat:  “El libro moderno y el nacimiento de la documentacion”.

 

Read Full Post »

El món egipci – Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

“ Des del primer destí diplomàtic, Toda manifesta una singular dèria col·leccionista que consisteix a adquirir una gran diversitat de peces museístiques per cedir-les, tot seguit, a institucions públiques. En l’estada a l’Extrem Orient aplega una col·lecció de monedes i medalles de més de 15.000 unitats que s’integren al Museo Arqueológico Nacional; de les excavacions a Egipte procedeixen nombrosos objectes —incloses vuit mòmies— que passen a formar part del Museo Arqueológico i de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova; de les estades a Sardenya, a més d’una bona col·lecció de llibres, també porta vestits típics de l’illa que dóna al Museu de Vilanova, els papers de l’explorador català Domènec Badia —conegut com Alí Bei—, que cedeix a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i les actes dels parlaments sards, que diposita en el Congrés dels Diputats, que li havia fet l’encàrrec de localitzar la documentació. No es pot negar que

Imatge de l’Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.

Toda tenia un sisè sentit per trobar aquesta mena de materials i, sobretot, tenia mà esquerra per aconseguir-los —per aquelles dates encara era habitual omplir les sales dels grans museus amb peces d’una procedència que avui seria qüestionable. A part d’una mòmia i altres artefactes, la Biblioteca Museu de Vilanova va ser segurament la primera institució que va rebre una important donació de llibres i documents del diplomàtic. Inaugurada l’octubre de 1884, l’entitat havia estat creada per Víctor Balaguer per posar a disposició del públic les seves col·leccions d’art, arqueologia, etnologia, de llibres, etc., i fer realitat les idees de regeneració i de progrés en què es fonamentava el seu pensament. Toda, bon amic de Balaguer des dels anys d’estudiant a Madrid, fa aportacions importants al projecte del mecenes: hi ha constància que el 1888 dóna una quantitat important de llibres i documents —inclosos manuscrits propis— i que, ja instal·lat a Londres, en la dècada següent continua amb les deixes de llibres i d’objectes a l’entitat. Fort i Cogul anota que el donatiu de Toda és el més important després de l’aportació de Víctor Balaguer; tanmateix, com en altres casos, el volum de llegat és molt imprecís.

Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura de Reus també es va veure afavorit pels donatius de Toda que, des de 1870, estava molt lligat a la institució, primer com a redactor d’El Eco del Centro de Lectura i després com a col·laborador de la Revista del Centre de Lectura. Quan el 1916 Evarist Fàbregas compra l’actual edifici de l’entitat, Toda regala 10.000 pessetes per a les obres de restauració i 2.000 llibres de literatura estrangera per a la biblioteca (Anguera, 1977, p. 131). En els anys vint i trenta va ser vocal de la Junta de Museus de l’entitat i va continuar col·laborant a la Revista del Centre de Lectura. En la part material també va cedir moltes peces per al Museu del Centre i va ajudar al sosteniment de la biblioteca fent-se càrrec, a inici dels anys vint, del sou de Plàcid Vidal, auxiliar de la biblioteca que estava casat amb Amèlia Güell, cosina de Toda”.

Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers”, article d’Assumpció Estivill Rius a “BiD Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, nº 37. http://bid.ub.edu/37/estivill.htm

Excursió d’alumnes bibliotecàries al Castell d’Escornalbou l’any 1927( Imatge de l’article)

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

“ Compra y venta de libros.

Es indudable que entre los bibliófilos cunde el deseo más o menos declarado de verificar transacciones entre ellos, pero a veces, aunque se conozcan o cuanto más amigos sean, no se atreven a hacerse mutuas ofertas por consideraciones de precios o de diferente índole, lo cual se traduce en paralización de una actividad que podría alcanzar auge en beneficio de todos.

De ahí nuestra idea de organizar la ‘ Bolsa del Bibliófilo’, que empezó modestamente y cada día alcanza mayor desarrollo.

En efecto, muchos lectores se han dado cuenta de la ventaja que supone comprar o vender de manera tan cómoda y anónima, y cada día recibimos más libros que añadir a la lista, lo cual es la mejor demostración de cuanto exponemos.

Además, no hay que olvidar lo propicio del momento, con un ambiente que se presta a numerosas operaciones, siendo a nuestro parecer prudente aprovechar la coyuntura”.

Oferta-anunci a la revista El Bibliófilo, nº 1 de setembre de 1945 ( 2ª època), a l’última pàgina.

 

Read Full Post »

“Quina ànima de bibliòfil no es commou amb el vostre afecte, a vegades grotesc i repulsiu, honrats Jueus Errants dels llibres vells?
Arbres retorçats, d’escorça salvatge i dura, de saba bullent i poderosa, immobles dels vostres passejos; vosaltres, amb l’ombra que refresca les baranes abrasades per la canícula, vosaltres que sembleu participar a l’hivern de la congelació del riu, podríeu suportar durant cent estacions les injúries de l’aire i les intempèries, com els llibres vells.
Sí; cal haver assaborit el plaer de recercar per conèixer-lo i rendir-li gràcies com a un geni benèfic i consolador. Si aquest plaer no fos més dolç i més durable que tots els altres, més intens en les seves diverses intencions, més favorable a constitucions tendres i meditatives, més real, més autèntic, més material, ¿veuríem als joves entregar-se a ell amb entusiasme, a homes de talent i enginy complaure’s en ell, als rics i poderosos delectar-se amb ell, preferint-lo a tots els jocs del poder i a tots els afalacs de la riquesa?
¿Veuríem mans blanques i perfumades, resplendents de joies i acostumades a vibrar sobre la tanca d’or d’una cartera de ministre, palpar aquests miserables llibres, bruts de pols i podrits d’humitat, que cobreixen els ponts, com captaires reunits sobre guardacantons a les cantonades i als quals la caritat cristiana renta les seves crostes?
¿Veuríem als sibarites, esclaus dels seus sentits i de les seves impressions externes, abandonar a l’hivern el racó del foc i la fresca ombra dels til·lers a l’estiu, per ambular la calor i el fred, entre el cerç o la boira, aspirant olors nauseabunds de paper vell i parant la seva mirada en pàgines llardoses, alimares, infectes de tabac i pestilències?
I és que existeix una incomparable felicitat en cercar, en trobar; és que l’home menys supersticiós, el més positiu, necessita creences vagues i plaers ideals; és que l’alquímia reemplaçava una mica el gran buit que s’obre en el fons de les imaginacions més fecundes, i en faltar-nos l’alquímia, va caldre canviar la ruta i buscar en un altre lloc els tresors que ja no haurem d’esperar en un terreny excavat en va durant segles i sempre estèril”.

LACROIX, Pablo: “Los aficionados a los libros viejos” ( Cap. VI: Los rebuscadores). Ed. Castalia, València, 1948; p. 77-79.

Biblioteca Hispanic Society

“ Sabido es que Huntington pagó un millón de pesetas por la biblioteca de Jerez de los Caballeros, aquella magnífica biblioteca en que tanto estudió Rodríguez Marín; y que dió treinta mil duros por la completísima de libros de toros de Carmena y Millán; y que adquirió en España otras muchas y valiosísimas colecciones de libros, y cuadros, y objetos de arte de toda clase…

Salieron de España aquellos objetos y aquellos cuadros y aquellos libros; pero, a los amantes de nuestras riquezas, nos queda el consuelo, consuelo al fin, de que todo ello está guardado y conservado, rica y sabiamente coleccionado, dedicando a su custodia y a su cuido constantemente esfuerzo y dinero.

Puede servirnos esto de relativo consuelo, porque sabido es lo que suele ocurrir en España con lo que, durante su vida, guardan amorosamente los hombres, cuando estos mueren. Los libros son, en muchos casos, odiados por la mujer, porque estorban, porque crían polvo, porque ocupan un sitio en que podría haber un muñequito de moda. Y, muerto el dueño de los libros, éstos, en el mejor de los casos, se desperdigan y van de unas manos a otras, vendidas por el chamarilero que los adquirió. Aunque la mujer no sea bibliófoba, ya llegará su hijo, o un sobrino o un allegado cualquiera que malbarate los libros de aquel que los reunió con tanto cariño.

Article: “La Biblioteca de Don Emilio Castelar la conserva el ‘Jockey Club’ de Buenos Aires”,  a la revista El Bibliófilo, nº1, setembre  1945 (2ª època), pp. 10.

 

Read Full Post »

“Els catàlegs de les fires aviat van resultar insuficients per recollir l’enorme quantitat de novetats editorials que s’anaven produint. A més tenien l’inconvenient de recollir preferentment la producció del país en què es desenvolupava la fira. Per això, en la segona meitat del segle XVII noves idees pretenien millorar el sistema:

. Apareixen les primeres bibliografies de caràcter anual. Destaquen la Bibliographia parisenca i la Bibliographia gálica, creades per Jacob en 1648, entre les dues, recollien tots els llibres editats a França. També amb aquest caràcter nacional van començar a editar-se a Anglaterra. Aquestes obres anaven més destinades a proporcionar informació als llibreters que als erudits i científics.

 

. Apareixen, també, les primeres revistes mensuals, dedicades a divulgar els coneixements i descobriments científics, així com a revisar críticament les obres recentment publicades amb el propòsit d’orientar els erudits. Aquest va ser l’origen del Journal des savants, editat a partir de 1665, aquesta revista va arribar a tenir tal importància que es va traduir a l’italià i l’alemany, i es va crear una edició llatina reduint la seva mida per poder enviar-la per correu amb més facilitat. En 1668 aquest exemple serà seguit per la Reial Societat de Londres que va començar a editar-Philosophical transactions.

. Una altra de les novetats serà el comerç del llibre usat o d’ocasió, a partir del segle XVII. Els llibres impresos, especialment els d’estudi, es conservaven acuradament i amb freqüència es revenien. Aquest comerç del llibre usat tenia dues modalitats: la venda des de les llibreries de llibres usats, i les parades a l’aire lliure propis de totes les grans ciutats.

Els comerciants especialitzats adquirien les biblioteques dels estudiosos i savis en bloc quan aquests morien.

 

 

Apareix també en aquesta època la venda en subhasta d’aquests llibres usats, primer a Holanda, i durant la segona meitat del segle XVII, per la resta d’Europa.

A les ciutats petites, als pobles, i també entre la població disseminada pel camp, eren els quincallers qui s’encarregaven de la distribució de llibres. Com aquesta clientela estava poc instruïda, la seva mercaderia consistia principalment en llibres senzills, almanacs, pronòstics, calendaris per a pastors i abecedaris.

 

 

A partir de la reforma de Luter van ser aquests venedors ambulants dels més actius propagadors de les idees protestants. A aquests venedors de llibres i fullets es van unir molts oficials impressors que no tenien feina, la relació amb el món de la impremta els va facilitar l’accés als llibres i fullets clandestins.

També les dones i els nois sense ofici es van dedicar a la venda ambulant. Les corporacions gremials de llibreters i impressors van posar innombrables plets per perseguir-los.

En alguns casos, els venedors ambulants van ser cremats en la foguera o condemnats a presó per difondre obres herètiques. Però en general van contribuir a la instrucció i alfabetització de la població rural i camperola.

Als segles XIX i XX, serien els encarregats de la difusió de la premsa local i regional.

 

Extret de: “El comerç del llibre“, del web http://www.hiperlibro.net, i no posa autors. La web citada, actualmente no apareix a Infinet. Però avui ho he vist en castellà a: http://mural.uv.es/pacerto/trabajofinal.html  , un treball per la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de València, fet per Patricia Cervera Torrijo l’any 2006 i titulat:  El libro moderno y el nacimiento de la documentacion.

 

 

 

 

Read Full Post »

” El bibliòman fantàstic només adora els llibres durant poc temps; els col·lecciona amb curiositat, els vesteix generosament, els instal·la amb decència, els cuida amorosament. De sobte, l’amor es cansa, es refreda, s’apaga; el fastigueig ha començat. Adéu boniques dames!. El gran senyor reforma el seu harem; a les circumstàncies circassianes succeeixen les espanyoles, a les blanques angleses, les negres del Congo. El gran senyor ven les seves dones als encants, però demà en comprarà altres, menys maques, però que tindran per ell l’encant del caprici i de la novetat.
El bibliòman especialitzat no col·lecciona més que certa classe de llibres i no es preocupa de què siguin els més rars i singulars. Forma una col·lecció que arriba a ser el seu Déu i la seva ànima. Allò que caigui fora de la seva col·lecció no l’interessa, però no estalvia cap gestió, cap despesa, per ampliar aquesta col·lecció semblant als immensos i informes monuments orientals aixecats a la vora dels camins amb les pedres que cada viatger dipositava en ells quan passava. El bibliòman especialitzat consagrarà el seu temps, el seu diner i la seva salut a apilar una biblioteca, sens dubte interessant, però també sens dubte monòtona. En una es multiplica Petrarca en 1200 volums; en una altra estarà Voltaire en déu mil peces reunides una per una; per una altra, el teatre subministrarà milers d’opuscles, o la Revolució Francesa regnarà pacíficament sobre cementiris de paperot.
En una paraula, la bibliomania més elevada i la més il·lustre no està exempta de mania, i en cada mania es percep fàcilment un tint de bogeria; per tot això, Paris és, sense cap dubte, el paradís dels bojos i els bibliòmans”.

LACROIX, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 75-76.

 

“ Son aun raros los libros que no se buscan sino porque es difícil encontrarlos, y cuyo precio es muy subido á causa de esta misma dificultad, sin que ninguna otra razón motive el afán con que se desean adquirir. Entre estos libros deben contarse la mayor parte de las sátiras y críticas mordaces de los tiempos pasados, las antiguas piezas de teatro y los escritos polémicos que han perdido el interés de actualidad; obras todas que no deben su valor comercial sino á la manía de los aficionados, para los cuales el principal mérito de una cosa consiste en la dificultad de conseguirla, el deseo de poseerla esclusivamente, y en la cantidad que la han sacrificado.

Hay obras antiguas cuya rareza no debe estrañarse si se considera que son de aquellas que se gastan y destruyen por el uso habitual que se hace de ellas. Tales son los libros que han salido de imprentas célebres y sirven para la instrucción de la juventud, los libros de devocion, los diccionarios, etc. Un ejemplo entre mil de este género de rarezas es el ‘Pastissier-françois’, en 12º pequeño. Amsterdam, L. Y D. Elzevier, 1655, un volumen delgado de 258 páginas, cuyos ejemplares, escapados de las grasientas manos de los diestros cocineros, son de tal manera raros, que han llegado á pagarse hasta 1000 rs.

Otra clase de libros raros, y por lo general muy interesantes, es la de las obras que los mismos autores imprimen por su cuenta en pequeño número de ejemplares, y que destinan á regalar á sus amigos, y no llegan á entrar nunca en el comercio. Los ejemplares impresos en vitela; en papel de color ó en papel de gran marca, son igualmente muy buscados por los aficionados, quienes alguna vez sacrifican dos ó cuatro de estos ejemplares escasos por adquirir uno solo con tal que tenga las márgenes un doble mayores que los otros; para hacerlos más curiosos é interesantes, los ilustran con grabados y dibujos convenientes, autógrafos, etc.”.

Extret de  CONSTANTIN, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas”; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, p.11.

 

Read Full Post »

Older Posts »