Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

psalmorum-codex-de-fust-i-schoffer-mainz-1457

Primera errata coneguda en un llibre imprès. Psalmorum Codex , de Fust i Schöffer, Mainz, 1457. A la primera línia posa Spalmorum en comptes de Psalmorum.

He vist al Twitter un article de Jordi Serrano amb una carta oberta parlant de la “Asociación Contra el Préstamo de Pago en Bibliotecas” i he recordat dos articles sobre errates que vaig escriure l’any 2012.

Quan es va a comprar : Un disc ratllat es torna. Una cassola esquerdada es torna. Una bicicleta amb algun radi trencat es torna. Una camisa amb alguna taca es torna. Un cotxe amb els vidres ratllats es torna. Una estilogràfica si no escriu bé es torna. Una televisió que no agafa bé els canals es torna. Un ou trencat es torna.

Un munt de coses, si no estan bé, si tenen algun defecte, es tornen, o més ben dit, no es compren o es canvien per una que estigui en les condicions adequades.

Molts llibres, quasi tots, tenen errates, no estan ben fets, no els hauríem de comprar, i si els hem comprat i quan comencem a llegir veiem que tenen errates hauríem de poder tornar-los i canviar-los per un sense errates o pel retorn dels diners.

Un tant per cent molt alt de llibres té errates, alguns moltes. Anys enrere molts llibres posaven davant o darrere una Fe d’errates, avui no en posen gaires.

Potser, tal com estan les coses, llegiríem poc, però no per culpa nostra, no perquè no tinguem ganes de llegir, sinó perquè el negoci editorial està fet així i ningú fa res per canviar-lo.

I algú hauria de fer alguna cosa, és vergonyós que alguns llibres d’ unes 190 pàgines tinguin més de 40 errates.

En els articles de l’any 2012 : “ Aureá Vivliographicá (1998-2006)”    i “Fe d’errates” , parlava d’ aquest tema i una mica de la història de les errates, molt interessant.

En el llibre de les més de 40 errates, un llibre que parla d’ altres llibres, sobretot de llibres que parlen de llibres, escrit per un catedràtic,  a la solapa anterior del llibre, parlant de la vida i de l’ obra de l’ autor posa: “… de la historia del libro y de la lecatura”, i així fins a més de 40 cagades.

Malgrat tot, i encara que a mi em costa molt desfer-me d’un llibre, si pogués faria com amb una camisa o amb un aparell defectuós , el tornaria a la tenda o el canviaria per un altre llibre.

Les biblioteques haurien de fer el mateix, el problema seria que gairebé no tindrien  llibres per pagar el Préstec de Pagament de l’article RD 624/2014.

Cal un RD per  a lectors, ens ho mereixem, cal un Cànon per canviar o tornar els llibres defectuosos i/o amb errates.

I disculpeu les errates.

errare-humanum-est

Read Full Post »

mercat-ronda-sant-antoni

P- “ En el comerç barceloní del llibre vell de les acaballes del segle passat i dels començos de l’actual destaca amb un gran relleu Salvador Babra. Sobresurt entre els de l’època – en Gual, en Llordachs, en Rosés, el mateix Andreu, etc. – perquè era el més entès en llibres.

Fou, com tants d’altres col·legues seus, un desviat o un desertor de la via que els seus pares li havien traçat. En el seu cas, amb plena consciència de la deserció. Car si de jove topà amb els llibres, en ésser pel mig s’hi aficionà i ja no va voler-los deixar.

babra-cicero-a-bc

Ciceró ( atribuït). Rhetorica ad Herennium. (Mitjans s. XVI. A BC(Top.: MS.333) adquirit al llibreter S. Babra.

Era fill de Manresa. D’aquest poble va venir a Barcelona a estudiar el batxillerat. Mentre l’estudiava, entrà  a la casa del bibliòfil Lambert Mata amb l’encàrrec d’ordenar la seva biblioteca. Sembla que aquell va descobris que posseïa unes condicions remarcables de bibliotecari. Li agafà confiança i l’envià a l’estranger per tal d’assistir a les subhastes i perquè li comprés llibres entre els principals llibreters d’Europa. La qual cosa li va permetre de posar-se en relació directe amb aquells i conèixer a fons, de passada, el mecanisme del negoci.

Mentre comprava llibres per al bibliòfil Mata, en comprava també per a ell. Fou aleshores que va decidir de deixar la carrera d’arquitecte de banda per dedicar-se de ple als llibres.

manuscrit-fons-lambert-mata1

Manuscrit fons Lambert Mata

Va establir-se en un pis del carrer de Méndez Núñez, i allà fou on va començar a comprar pel seu compte, per bé que amb l’ajut d’en Mata.

Dels viatges per Europa passà als de la Península. On va descobrir moltes biblioteques ignorades. Expert com era, va saber-se’n aprofitar.

Viatjava d’una manera especial. Seguia uns itineraris inversemblants. Descobria llocs apartats, on encara no hi havia vies normals de comunicació. I per aquests llocs era on trobava biblioteques d’envergadura, desconegudes de tothom. Arreu es donava a conèixer com a comprador. Entre les que va descobrir hi ha la del papa Luna, la d’en Moner, etc.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 31. ( 2 imatges de llibreters del llibre).

mercat-diumenger-parallel

 

la-pasion-por-los-libros-per-darrere

“ Si definiéramos la bibliofilia simplemente como ‘amor a los libros’, casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros. La definición exacta sería ‘amor desenfrenado al libro’, ¿ y qué es esto, sino ‘’pasión’?. El propio DRAE da como definición de bibliofilia ‘ pasión o afición por el libro en razón de su valor histórico o estético, especialmente por los antiguos, raros y curiosos’. Los libros antiguos ( no confundir con los libros viejos) son los que tienen más de cien años. Los raros son aquellos de los que se imprimieron o se conservan pocos ejemplares ( o uno sólo, o ninguno, y sólo se conoce el libro por referencias), o de los que se hizo una tirada aparte con alguna característica especial… los curiosos son los más difíciles de acotar. Lo que es curioso para uno no lo será para otro; la curiosidad, realmente, está en el ojo del que mira. Es el factor más subjetivo de todos, el verdadero polo de atracción del bibliófilo. Dice Díaz Maroto en ‘La pasión por los libros’ que la Bibliofilia es ‘ la manía de coleccionar libros’, y añade que somos muy condescendientes con nosotros mismos llamándole biblio-filia, porque el sufijo latino –filia, que significa ‘hijo de’, parece que ennoblece la manía. Tendría que ser, quizá, ‘biblio-manía’, declarando con el sufijo ‘manía’ la pasión desaforada por el libro”.

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60.

valoracion-y-tasacion-libro-antiguo5

 

exvlokis-color

Read Full Post »

lesprit-de-lois-montesquieu-1

“ La major part dels afeccionats als llibres saben que quan entren a casa seva han de fer esforços per tal de dissimular sota l’abric o dins la cartera els exemplars que han comprat, per por a l’escàndol que organitza la seva muller cada cop que se n’adona.

-Un altre llibre? Però, és que no en tens prou? Si ja no caben a casa !

I el pitjor del cas és que tenen raó. Aquest vici impune, la lectura – que deia Valery Larbaud -, ocupa molt d’espai i acumula molta pols. Però, què voleu fer-hi? La set de llibres és inesgotable, cada dia es troben exemplars temptadors i cada dia es cau en la temptació, però més val tenir aquest vici que no pas d’altres.

Però no totes les dones són enemigues dels llibres. Recordo ara a l’emperedriu Caterina II de Rússia (1729-1796), gran aficionada als llibres i a la lectura. Deia que el seu llibre preferit era L’esprit des Loix, de Montesquieu, llibre que ara s’ha posat de moda citar en l’àmbit polític espanyol. Llegia també a Tàcit, Plutarc, Bayle, Voltaire i era anomenada la Semiramis del Nord. Va cridar a Rússia el filòsof Diderot, el qual va protegir comprant-li la biblioteca per 15.000 francs – francs-or, naturalment – , però amb la condició que ell la guardaria durant tota la seva vida, i el nomenà bibliotecari de la seva pròpia biblioteca amb el sou de mil francs anuals. Per acabar d’arrodonir el gest li abonà per endavant cinquanta anys de salari, és a dir 50.000francs. Això és generositat i amor a les lletres !

madame-pompadour1

Madame Pompadour

Altra lletraferida fou Mme. de Pompadour, més coneguda per altres activitats que no pas per la seva bibliofília. Va protegir els artistes, els escriptors, el savis, els investigadors i va ésser l’ànima de l’ Enciclopèdia. La seva biblioteca, molt valuosa, fou enquadernada per Biziaux i els exemplars que surten al mercat són molt, però molt, estimats. Per cert que alguns porten la inscripció Menus plaisirs du roi, la qual cosa fa somriure quan es pensa en una impremta al seu palau, on va fer imprimir el Càntic dels Càntics, comentat per Voltaire. Els germans Goncourt, en el seu llibre sobre la Marquesa, conten que va fer tirar uns pocs exemplars de Radegonde, princesse des Parthes. Porta el peu d’impremta Au Nord 1760, és un in quart del qual només conec l’exemplar de la Bibliothèque Nationale, de Paris”.

Article:”Els llibres i les dones”, de Carles Fisas, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº10 d’octubre de 1985; pp. 32-33.

encyclopedie1

“ Algunas veces se confunde al bibliófilo, con el bibliómano, con el bibliógrafo o con el bibliótafo, por los puntos de contacto de sus parecidas aficiones pero, de uno a otro hay grandes distancias que los separan y que deberíamos con precisión clasificar ya que cada uno tiene su bien determinado objetivo e importancia que como la del bibliógrafo presta su gran servicio al arte del libro”.

FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 27.

del-amor-y-cuidado-del-libro-2

 

exvlokis-color

Read Full Post »

unio-exlibristes-iberics          “ El 1905, Ramon Miquel y Planas va publicar un petit opuscle titulat Los exlibris y su actual florecimiento en España.

El 1907, el dibuixant Ramon Casals i Vernís va publicar els seus Cent primers Exlibris, que a part de donar coneixement de l’artista fou un motiu més de propaganda per a l’exlibrisme.

exlibris-ramon-casals1

El mateix any 1907, el banquer de Figueres i dintingit col·leccionista d’exlibris Josep Montsalvatge, va patrocinar la publicació del llibre Els exlibris Renart, editat bellament per la casa Oliva de Vilanova. Aquesta publicació conté un pròleg del conegut col·leccionista d’exlibris suís Frederic Raisin.

exlibris-renart

Totes aquestes publicacions crearen un clima de simpatia entre els artistes del nostre país i foren molts els qui se sumaren a aquest moviment exlibrístic i es dedicaren a produir mostres del seu art.

quatre-gats

El moviment artístic de la nostra Ciutat envoltava l’atmosfera del ‘Quatre Gats’ amb el Modernisme, i si examinem els exlibris d’aquella època observarem com domina aquell sentiment. Pablo Ruiz Picasso, el 1901, respirava també aquella atmosfera, i quan el genial artista es traslladà a Madrid suggerí als nous companys que hi formà de promoure la publicació d’una revista similar a la barcelonina Pèl i Ploma, a fi d’exterioritzar les seves inquietuds artístiques.

arte-joven-revista-picasso

Posada a la pràctica aquesta idea, va sorgir-ne la revista Arte Joven. A la penya que encerclava Picasso hi figurava un poeta i literat gallec, diplomàtic, anomenat Camilo Bargiela, a qui Picasso féu un retrat que, amb el títol d’Exlibris, es publicà a l’esmentada revista… Aquest exlibris és l’únic que coneixem de Picasso”.

Article: “Exlibrisme.Inici del col·leccionisme a Catalunya”, d’ Antoni Pach a Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981, p 28-29.

exlibris-fet-per-picasso-unic

Exlibris fet per Picasso (únic?)

 

furs-valencia-1482a

Primer llibre amb data (1482) imprès a España. Per Lambert Palmart a València.

          ¿ Son raros todos los libros viejos?.

La edad de un libro tiene poco que ver con su valor. Los comerciantes bibliófilos, y bibliotecarios, sin embargo, utilizan algunas estimaciones para establecer fechas de importancia probable, por ej.: todos los libros que fueron impresos antes de 1501 en Europa, los españoles anteriores a 1520, los libros ingleses impresos antes de 1641, o los impresos en la Américas antes de 1801. Estas fechas son pautas generales en el mejor de los casos, y se supeditan siempre a otros factores más relacionados con la importancia intrínseca de las obras, aparte de las excepciones en un sentido u otro.

codice-voynich1

Llibre molt rar- Còdex Voynich

          ¿ Cuál es la diferencia entre un libro raro y un libro de segunda mano?.

El libro de segunda mano se encuentra mucho más frecuentemente que el libro raro. Un área gris existe entre estas dos categorías, pero se puede entender, hablando en general, que un libro de segunda mano es un libro usado que no es reseñable en particular por su edición, procedencia, encuadernación, estado de conservación, etc. Su precio al por menor es generalmente modesto.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

exvlokis-color

Read Full Post »

bayer-revista-anticuaria1

Pierrot i Colombina en un anunci d’aspirina Bayer

“Potser semblarà fora de lloc que una revista dedicada a bibliofília parli d’una cosa tan efímera com són els fulls i impresos de propaganda mèdica. Però el cert és que aquests papers ofereixen una sèrie de peculiaritats d’un gran interès per al col·leccionista i per a l’estudiós, ja que paper, impressió, gravat i text donen una idea molt clara de la manera de fer i de pensar en temps reculats. Ens ho diuen d’una manera tan expressiva que no és superada per les millors novel·les de costums.

Una col·lecció d’aquests fulls volants ens pot proporcionar unes belles estones de gaudi i ens depararà vertaderes sorpreses. En trobarem de molt agradables a la vista, per ésser obre de bons dibuixants o per l’acurada impressió, i uns altres curiosos pel seu contingut i la literatura usada. És clar que els més interessants són els que van començar a veure la llum en la segona meitat del segle XIX, moment en què aparegueren els primers preparats medicinals en forma d’específic, però també en trobarem que criden l’atenció entre els més recents. Una col·lecció ha de comprendre no solament els anuncis farmacèutics i mèdics, sinó també els que fan referència a ‘curanderos o sanadors’, i els bàndols de Sanitat publicats en diversos moments.

botica-central1

Alguns d’aquests fulls fan riure, com el d’un herbolari de la Rambla que l’any 1860 s’anunciava dient que venia herbes, sangoneres i ‘mechas de seguridad para barrenos’, cosa que no lligava massa. Un també de divertit és el del Dr. Font i Farrés, que tenia la Botica Central de la plaça del Pi, en el qual damunt d’un malalt allitat apareix, enmig d’un nuvolet, el Pare Etern amb un cartell a la mà, que diu:’Tomad las medicinas del Dr. Font’.

Cap als anys vint, una casa tan seriosa com la Bayer anunciava l’aspirina amb un imprès en què veiem Pierrot i Colombina en una nit de lluna plena. Al revers, un escrit ens explica que tot això de la lluna, l’amor i la nit és molt poètic però també molt propici per agafar un refredat… que podrem evitar amb aquell medicament.

Però en sembla que millor que les meves paraules il·lustrarà el lector la reproducció d’algun d’aquests fulls, avui una mica difícils de trobar.

Article: “Fulls volants que fan història”, de David Griñó i Garriga, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981; pp. 20-21.

saludador

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

biblia-de-avila2

Biblia de Ávila, manuscrit escrit entre 1001 i 1200.

“ Actualmente, la bibliofilia en España está cambiando, prácticamente  ya han desaparecido aquellas sociedades de bibliofilia del siglo pasado, generalmente formadas por aristócratas que se reunían para hacer ediciones numeradas. En el siglo XIX, gracias a la desamortización, que facilitó a una burguesía en ascenso la adquisición del tesoro bibliográfico de la Iglesia subastado, se consolida el fenómeno bibliofílico en España, formándose así las grandes colecciones privadas.

La labor del actual director del Tesoro Bibliográfico tiene un claro exponente en las cuatro colecciones bibliofílicas que ha dirigido: Joyas bibliográficas, Torcurum, Reimpresiones bibliográficas y Bibliofilia social. La última de las cuales, nos cuenta, ‘ me ha valido más de una discusión, ya que para algunos bibliófilos mi intento de componer una bibliofilia popular, es decir, crear cuidadas ediciones, a un precio asequible, era traicionar el espíritu de la bibliofilia’.

 Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

 

biblia-de-avila-manuscrit-entre-1001-i-1200

Biblia de Ávila, manuscrit escrit entre 1001 i 1200.

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

una-historia-de-la-lectura

“ L’amor per la lectura és alguna cosa que s’aprèn però no s’ensenya. De la mateixa forma que ningú pot obligar-nos a enamorar-nos, ningú pot obligar-nos a estimar un llibre. Són coses que ocorren per raons misterioses, però del que si estic convençut és que a cadascun de nosaltres hi ha un llibre que ens espera. En algun lloc de la biblioteca hi ha una pàgina que ha estat escrita per a nosaltres”.

            Alberto Manguel. Llegit a: http://elpais.com/diario/2007/01/13/cultura/1168642803_850215.html

 

llibreria-lello-a-oporto

Llibreria Lello (Porto)

“ Creo que amar los libros, amar la literatura es, ante todo, amar las palabras, amar los textos, lo que los libros nos cuentan y cómo nos lo cuenta.

Sin embargo, no son infrecuentes, entre los amantes de la literatura, la aparición de otros amores secundarios, de una especie de efectos colaterales.

Uno de ellos, sería el amor por las librerías y por lo que de placer tiene la experiencia de búsqueda y compra de libros: pasearse por el interior de librerías con encanto, bucear entre estantes sin un destino fijo esperando descubrir joyas ocultas, recibir el consejo de un buen librero, ojear volúmenes, examinar contraportadas, leer párrafos al azar…”.

Article: “Efectos colaterales del amor a la literatura”, per Ignacio G.R. Gavilan  (  http://bluechip.ignaciogavilan.com/2016/08/doce-sectores-donde-blockchain-se.html#.V6d9e_mLTIU  )  , en el vlok  http://elcielodelgavilan.ignaciogavilan.com/2009_06_01_archive.html

 

exbloguisquadrat2

 

Read Full Post »

biblioteca-bany1

“ I no una d’aquestes biblioteques de bibliòfil amb llibres tan valuosos que el propietari no els obre mai per temor a espatllar-los, sinó una biblioteca de treball els exemplars de la qual no dubtàvem a anotar, a llegir en la banyera i en la qual conservàvem tot el que havíem llegit – inclosos llibres de butxaca i múltiples edicions d’una mateixa obra – o tot el que teníem la intenció de llegir més endavant. Una biblioteca no especialitzada, o millor dit especialitzada en tants camps que va acabar sent generalista. Vam dissertar durant tot el menjar sobre la felicitat i la maledicció de la nostra sort: els llibres són cars quan es compren, no valen gens quan es revenen, aconsegueixen preus astronòmics quan cal trobar-los una vegada que s’han esgotat, són pesats, s’empolsen, són víctimes de la humitat i dels ratolins, són, a partir de cert nombre, pràcticament impossibles de traslladar, necessiten ser ordenats d’una manera específica per poder ser utilitzats i, sobretot, devorant l’espai. ( He arribat a tenir un bany amb parets entapissades de prestatgeries, la qual cosa impossibilitava l’ús de la dutxa i obligava a banyar-se amb la finestra oberta per evitar la condensació; i també lleixes a la cuina, per la qual cosa certs aliments d’olor particularment penetrant estaven prohibits. Com a molts dels meus confrares, no vaig tenir sinó fins tard una situació immobiliària que em permetés satisfer les meves ambicions bibliòfagues). Només la paret del meu dormitori en la qual es troba la capçalera del llit ha quedat sempre lliure a causa d’un vell trauma: em vaig assabentar, fa molts anys, de les circumstàncies en les quals va morir el compositor Charles-Valentin Alkan, sobrenomenat el ‘Berlioz del piano’; el van trobar mort el 30 de març de 1888, aixafat per la seva biblioteca. Cada germanor té el seu sant màrtir i el major dels Alkan, pianista virtuós admirat per Liszt i que va heretar els alumnes de Chopin a la seva mort, és sens dubte el dels bojos per les biblioteques. Com de les llegendes gregues, existeixen diverses versions del seu tràgic final; hi ha qui diu que va ser un pesat paraigüer el que li va caure damunt, però davant el dubte…”.

          BONNET, Jacques: Bibliotecas llenas de fantasmas, Ed.Anagrama, B, 2010, pp. 16-17.

bibliotecas-llenas-de-fantasmas2

“ Hay homicidios conscientes, voluntarios, ejecutados con plena conciencia. Crímenes que pueden resultar, tal vez, explicables o discutibles en un momento de pasión, de ignorancia, de ira, de patriotismo, de odio, de celos, de utopía. Pero rara vez la muerte de un libro, la destrucción de una biblioteca, puede beneficiarse de atenuante o explicación alguna. Por el contrario, éste suele ser un acto voluntario, consciente y cruel, cargado de simbolismo y maldad. Ningún asesinato de libros es casual. Ningún asesino de libros es inocente”.

“Asesinos de libros” de Arturo Pérez-Reverte  dins Patente de corso (1993-1998), Ed. Suma de letras, M, 2001, pp. 50-53.

patente-de-corso

 

Read Full Post »

Older Posts »