Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibreries’ Category

 

“ Existeixen encara llibreters a França? Un dels nostres degans, gran llibreter, ens deia fa alguns anys: ‘No seran vostès més de deu’. Lluny de nosaltres idea tan severa. No obstant això, hem de confessar que cada dia es redueix més el nombre dels que practiquen amb competència i entusiasme aquesta professió difícil i complicada. No es veurà reduïda de centenes a algunes desenes? És possible si no es limita la invasió dels incompetents que posa en risc d’enfonsament a la llibreria francesa.

Aconsellar és el paper delicat, l’ingrat paper a què està condemnat el llibreter. Però per a això ha de conèixer els llibres que proposa. Li caldrà buscar una informació de les fonts principals que hem indicat amb anterioritat. Però la millor informació serà la pràctica constant de l’examen dels volums que contingui la seva llibreria.

Per què tants seudollibreters no saben ni aconsellar ni informar la seva clientela? Perquè des de fa trenta anys han ingressat a la nostra professió massa compradors de saldos de llibreria i sobretot instal·ladors de botigues sense prèvia preparació professional; perquè molts han descuidat, en excés, la seva cultura personal.

Posar els llibres en prestatgeries i posar el rètol de ‘Llibreria’ a la façana d’una botiga no pot ser suficient per merèixer el títol que només un llarg aprenentatge pot conferir “.

Je suis libraire” de Raymond Picquot, Editoins du Conquistador, Paris, 1955.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

Biblioteca Zubálburu

 

“Bibliótafo, palabra que procede del griego ‘Biblion’ libro y ‘Taphe’ sepultura, es el sepulturero de los libros. El bibliótafo no compra libros, pues si los comprase para que nadie los viese, sino solamente él sería, como antes he dicho, un bibliómano. El bibliótafo es el heredero del bibliófilo, que guarda la biblioteca de éste sin que jamás la vea nadie, y esto lo hace no por amor al libro: unas veces por cariño y respeto al bibliófilo que tanto se distinguió por su erudición; otras por el abolengo o tradición de la casa; otras porque no entendiendo nada de libros y estando en una buena situación económica prefiere guardarlos a venderlos sin saber lo que valen y así esta biblioteca es como si fuese sepultada, y el que lo guarda es un bibliótafo; este caso es muy corriente, y citaré el de una biblioteca de las mejores de España que está en estas circunstancias, la del Sr. Zabálburu.

Siendo exclusivamente el objeto de esta conferencia los bibliófilos y sus bibliotecas, y aunque estos han existido en todas las épocas, yo sólo citaré una pequeña parte de los que lo han sido desde la introducción de la imprenta hasta nuestros días, por ser ésta la que verdaderamente ha dado lugar que desde el siglo XIX se generalice la palabra bibliófilo y la que ha despertado desde su descubrimiento más principalmente el afán del coleccionista del libro.

Los bibliófilos han sido numerosísimos desde el siglo XV hasta hoy, y sería imposible citarlos ni aun en su mayoría en una conferencia como tampoco hacer una biografía de los mismos, … “.

Fco. Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas ,reedició no venal editada per LIBRIShttps://www.libris.es/sobre-la-asociacion  ) per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 14-15.

 

Anuncis

Read Full Post »

“Qui estima el llibre, pren a la mà, amb un sentiment de pacífica familiaritat, l’objecte que porta aquest nom, impressió sobre paper i enquadernat en tela, cuir o pergamí. El sent com si fos una criatura, que s’honra i es cuida, feliç de la seva concreció material. No només constitueix per a ell un mitjà per aconseguir un objectiu, encara que sigui el més espiritual, sinó una cosa plenament perfecte en si mateix, ple de múltiples significats i capaç de donar en abundància.

Al veritable amant del llibre se li reconeix des del moment en què l’agafa de la prestatgeria, l’obre, el fulleja i el torna a deixar al seu lloc.”

Romano Guardini: Elogio del libro, ed. Encuentro, Madrid. 1998.

 

“ He dejado para lo último lo que yo califico de superbibliófilo, o sea el que, enamorado en extremo por los libros raros e importantes, de tal forma los estudia y admira que llega a grabárselos en su imaginación y siempre puede recrearse mentalmente con ellos, y por eso le es fácil describirlos exactamente y aun recitar páginas enteras de los mismos, como ocurría con D. Marcelino Menéndez y Pelayo, don Jaime Ripoll y otro muy conocido, que no nombro por ser muy allegado familiar, a quien yo he visto semanas enteras sin separarse de un libro estudiándolo y leyéndolo, hasta que conseguía asimilárselo en forma que ya no le interesaba y la enajenaba, y esa era la razón porque en cualquier momento podía describirlo como si lo tuviera delante, lo mismo que el genial artista graba una imagen en su cerebro, que luego, si tenerla delante, la traspasa maravillosamente a un lienzo.

 

Francisco Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas ,reedició no venal editada per LIBRIS    per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp.12-13.

 

Read Full Post »

“Els bibliòfils [1839; de biblio- i -fil] m i f Persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos.

Així és com es ho defineix el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, però per explicar què és un bibliòfil o qui són aquestes persones que viuen pel llibre i a través dels llibres, el millor són els exemples i els noms.

A França, terra de bibliòfils, encara que n’ hi ha arreu del món, un dels exemples més carismàtics, és el d’en Pierre Bergé que va estar company del conegut modista Yves-Saint Laurent.

Pierre Bergè és una persona sensible, culta, humana i enamorat de la bellesa, condicionant essencial per garantir una vida que mereixi la pena de ser viscuda. Potser el tret més important de la seva personalitat és aquest instint estètic que el lliga al món.

La col·lecció que Pierre Bergé ha confeccionat al llarg de la seva vida és del tot impressionant. La seva casa de subhastes Pierre Bergé & Associés juntament amb Sotheby’s posaran a la venda cap a mitjans  de desembre un conjunt de 1.600 llibres extrets de la seva col·lecció. D’aquest conjunt, 60 obres clau ja són objecte d’una exposició itinerant per diferents països (Mònaco, Nova York, Honk  Kong, Londres i París.

La col·lecció de 1.600 obres recull partitures musicals, manuscrits preciosos del segle XV al segle XX. Han calgut molts anys, els d‘una vida sencera per l’elaboració aplicada d’una col·lecció de tal importància que inclou des d‘obres com Les confessions de sant Agustí impresa a Estrasburg l’any 1470 fins al Scrap Book 3 de William Burroughs, editat l’any 1979.

La subhasta del proper mes de desembre a París no serà l‘única venda programada, se’n preveuen unes quantes més d’aquí a 2018. Sovint les col·leccions tornen a integrar la vida que segueix el seu  curs, tornen al món per tal de repartir noves  il·lusions.

A banda del futur comercial d‘una col·lecció sense precedents, el que és interessant és reflexionar sobre el paper del bibliòfil i sobre la seva tasca monumental  però alhora discreta. El bibliòfil és una persona que té amb els llibres una relació tant funcional que els cerca allà on faci falta i els cuida amb una passió inèdita. A més cap llibre se’ls escapa.

Aquest dinamisme i aquesta perseverança supera molt sovint la professionalitat d’algunes biblioteques oficials i fan d’aquests individus uns mestres del col·leccionisme sense cap equivalent en l’àmbit públic i sense els quals el patrimoni universal s’hagués  probablement deteriorat i dispersat perillosament.

Scrap Book 3

La biblioteca de Pierre Bergè, segons explica ell mateix a Martine Robert del diari  “Les Echos” és a la imatge del seu propietari «Une telle collection, c’est en quelque sorte une autobiographie ; elle reflète mes choix, mes gouts…”, (trad: “ aquesta col·lecció, és en certa manera com una autobiografia, reflecteix les meves tries, els meus gustos).

També explica que el primer llibre que el va seduir era David Copperfield de Charles Dickens, llegit a l’edat dels 9 anys, avui posseeix l’edició personal de l’autor, amb una dedicatòria.

Van ser els llibreters de la  “rue de Seine” a Paris que el van atrapar i li van encomanar el virus de la bibliofília, va ser en aquest carrer, al número 22 per ser més precisos que Bergè va descobrir el que era una edició original. Aquest concepte és un concepte molt francès, que no s’utilitza tant en altres països. La edició original fa referència a la primera vegada que surt un llibre al comerç. En el mercat anglosaxó es parla directament de primera edició.

De vegades el virus s’enganxa passejant i mirant l’aparador d’una llibreria i no es coneix cap vacuna.

Adjuntem una llista d’algunes obres amb els preus de sortida:

Augustinus (1476): 150.000 – 200.000 €

Don Quichotte, Cervantès (1605): 150.000 – 180.000 €

Works, Shakespeare (1664): 200.000 – 300.000 €

Maximes, Chamfort (1795), exemplaire de Stendhal: 200.000 – 300.000 €

Florbelle, Sade (1807), manuscrit: 300.000 – 400.000 €

Madame Bovary, Flaubert (1857), envoi à Victor Hugo: 400.000 – 600.000 €

Poètes maudits, Verlaine (1888) : 300.000 – 400.000 €

Deux rhythmes oubliés, Barbey d’Aurevilly, Jules (1857) : 6 000 – 8 000 €

Les Fenêtres, Apollinaire, Guillaume (1912) : 3 000 – 4 000 €

Petit manuel du parfait aventurier, Mac Orlan, Pierre (1920) : 3 000 – 4 000 €

Cendrars, Blaise, Frédéric Sauser Dix-neuf poèmes élastiques. Avec un portrait de l’auteur par Modigliani. (1919): 6 000 – 8 000 €

En el vlok WOW BOOK: https://www.wowbook.es/single-post/2015/11/25/Els-bibli%C3%B2fils . Títol: Els bibliòfils. ( 25 de novembre de 2015).

 

Cendrars pintat per Modigliani

“ El bibliólata lo define el diccionario como el que tiene muchos libros sin conocerlos; efectivamente, hay muchos casos de personas que creen necesario para que los juzguen eruditos o simplemente por estética de un despacho lujoso, que deben tener una biblioteca, y compran los libros por metros, y así le dicen al librero. ‘ mire usted, yo tengo una librería que tiene cuarenta metros de estantería, y desearía que usted la llenase, no importan los libros’, y añaden muchas veces: ‘ quiero que los haya encuadernados en pergamino, porque se trata de una casa o palacio antiguo que he comprado y tiene biblioteca’, es decir, estantería. Este es el bibliólata, que al fin y al cabo, sin interés y amor al libro, buenos o malos, los conserva por más o menos tiempo.

Una vez explicadas estas tres denominaciones de bibliófilo, bibliómano y bibliólata quiero dar a conocer otros aspectos de coleccionistas de libros que son completamente distintos a los tres que he citado.

Hay un coleccionista de libros, que es el más abundante, que adquiere los libros por necesidad, es decir, porque los precisa, bien por su profesión, por tener que hacer un estudio sobre algún punto científico, literario o como elemento de trabajo; así que los libros son para él lo que el instrumental al médico o los pinceles y pinturas al artista pintor: los cuida, los estima y conserva, porque son medios de su vida, y así éste no se interesa por los libros como el bibliófilo, bibliómano y el bibliólata; una de sus características es que no repara en el estado del libro, edición, ni que le falten hojas ni que las tenga manuscritas.

Otro aspecto del coleccionista del libro es el que tiene afán de leer y compra y compra libros, que lee, y una vez leídos no le importan y los va guardando sin cariño ni interés ninguno por el libro, pues sólo se interesaba por su lectura, y así, al cabo del tiempo, reúne una biblioteca sin querer, que hará creer a generaciones venideras que era un bibliófilo, cuando una vez leído el libro le era indiferente regalarlo o tirarle.”

Fco. Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas , reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 11-12.

 

 

 

 

Read Full Post »

“ S’han preguntat alguna vegada d’on surten tots els llibres que volten pel món? Jo, com a restauradora de llibres de professió, encara em meravello quan penso la facilitat amb què es creen volums i més volums avui dia, si es compara amb els mètodes de fabricació dels segles passats. Trobem edicions noves i de segona mà, de col·leccionista, llibres a un euro, llibres de préstec, d’altres que s’abandonen al carrer… Petits embolcalls de coneixements sense els quals les cases semblen buides d’algun element, com si fossin part de l’ànima dels seus habitants. Però d’on van sortir, els primers llibres? Anem enrere en el temps fins als orígens de la nostra cultura llatina per esbrinar-ho.

Durant l’Imperi Romà la majoria de textos s’escrivien en rotlles de papir i pergamí. A partir del segle I aC es va introduir el còdex, l’avantpassat del nostre llibre modern, fet de tauletes de fusta o làmines de pergamí unides per un dels seus costats. Ambdós sistemes coexistiren, però el còdex, associat a la tradició cristiana, s’anà imposant sobre el rotlle fins que acabà predominant cap el segle IV. A diferència del rotlle, en el còdex es podia escriure per ambdues bandes del pergamí, estalviant espai i material, fet que el feia més econòmic; també era més fàcil trobar passatges concrets en el text i, amés, com que tenia tapes que protegien l’interior, era més resistent i durador.

A l’antiga Grècia, tenir una biblioteca privada ja era un costum establert, i els patricis rics de Roma van incorporar el col·leccionisme a la seva vida quotidiana, van dedicar una de les estances de la casa exclusivament a la biblioteca. Posseir una col·lecció rica determinava un cert estatus social; encarregar llibres estava de moda, fossin quins fossin els continguts, fins al punt d’adquirir volums a pes. El filòsof Sèneca, disgustat per aquesta tendència, escrigué a De tranquilitate animi  que aquestes col·leccions només servien per ‘embellir les parets de la casa’. Una de les biblioteques privades més importants d’aquesta època va ser la Villa dei Papiri, a Herculà, amb 1800 rotlles, destruïda durant l’erupció del Mont Vesuvi l’any 79.

El Còdex. Bibliòfils a l’Imperi Romà, Carla Busquets, Blind Books, Barcelona, 2014. Desplegable ( 42×30 cms.).

 

Villa del Papiri a Herculà

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ El bibliómano se puede decir que es como un caso patológico del bibliófilo, que se manifiesta de varias formas; es un bibliómano el que forma una biblioteca y no consiente que nadie vea sus libros. Es bibliómano el que reúne muchos ejemplares de una misma edición de un libro. Es un caso de bibliomanía el que se cuenta de D. Bartolomé José Gallardo, que iba a la Biblioteca Nacional acompañado de un criado, que dejaba en un patio, y luego, so pretexto de que no veía, se hacía sacar los libros junto a una ventana, por la que distraídamente echaba al criado algún libro que le interesaba y se lo llevaba a su casa. Otro caso de bibliomanía es el de un bibliófilo, ya fallecido, que estando en una librería en que se acababa de hacer una compra de libros, en que se encontraba un ejemplar de la corta tirada de la Historia de San Vicente de la Barquera por Leguina, y al ver entrar a otro bibliófilo que le podía disputar la adquisición del libro, no dudó un momento en guardárselo en el bolsillo. El libro fué activamente buscado por el que había entrado, y al no encontrarle y reclamarlo tuvo un dependiente que manifestar donde se hallaba el libro, pues había visto al que se lo guardó, y entonces éste confesó que lo había hecho para que el otro no lo viera y adquirirlo él después. Otro bibliófilo vió en casa de un encuadernador dos ejemplares de un mismo libro raro, pero de escaso valor, y dijo al encuadernador que viera si conseguía del propietario de los ejemplares le cediese uno, y la contestación de éste fué: ‘ Dígale a don Fulano que si a él le sobra un millón de pesetas a mí también me sobran, pero en cambio yo tengo dos ejemplares de un libro que él no tiene ninguno’.

Fco. Vindel: “Los Bibliófilos y sus Bibliotecas” , reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 9-10.

 

Read Full Post »

“Si preguntem quins llibres demana el públic al llibreter antiquari, la resposta ens deixaria perplexos. Porter, per exemple, al llarg de gairebé quaranta anys de vida professional, ha servit ni més ni menys que 2.500 especialitats. Repassar la llista de les coses demanades pels col·leccionistes, pels erudits i els bibliòfils és tremenda.

-Tots els llibres interessen a una o altra persona, fins i tot els més rars, extraordinaris i d’insòlita temàtica – ens diu el senyor Sala Badal.

Es tracta d’un conegut llibreter d’ocasió, d’un altre llibreter antiquari. En l’establiment no es troba cap novel·la, cosa que ocorre en diversos del ram. Els seus clients s’interessen per llibres de la Guerra Carlista, ‘dels Segadors‘, monografies catalanes, història medieval, època de Carles III, Renaixença

Sala, que és fill de Granollers, però va viure durant la seva infància a Vic, va començar de molt nen a guardar llibres. Avui té una col·lecció particular molt nodrida de monografies de pobles i comarques catalanes. De la mà de la seva col·lecció, va entrar en la venda de llibres de vell. El seu coneixement de la mercaderia que ven; la satisfacció de veure a cada moment els lloms de les obres estimades, li fa estimar el seu negoci, que com ell diu, i altres també ho afirmen, proporciona més plaer que diners. ‘Hi ha obres – ens confessa un altre llibreter – que quan les venc em tiraria a plorar de tant que he arribat a voler-les “.

La botiga del senyor Sala no és notable, només pel que en ella es ven i exhibeix, sinó també per una tertúlia, una de les poquíssimes que encara hi ha al racó amable d’un establiment barceloní, tertúlia que ostenta el nom de Joan Baptista Solervicens que la va animar amb la seva presència fins a pocs dies abans de la seva mort. Avui la reunió docta i gratíssima, la presideix el notari, bibliòfil i historiador, doctor Gramunt. Els membres de la penya són bibliòfils, historiadors i erudits: Joan, Panyella, Manyosas, Cendrós, Pujol, Escofet, Duran i Santpere, Iglésies, metge Sanabre i l’artífex de l’enquadernació Emilio Brugalla.

Davant un cúmul tal de demanda de coses rares i curioses – cada vegada es troben menys llibres d’aquest tipus – els llibreters com els metges, s’especialitzen. Hi ha qui es dedica al gravat, a la música, a les edicions d’art. Els Batlle s’especialitzen en ‘auques’, ‘romanços’, folklore català i llibre d’art i història.

En una botiga petita, molt petita, es venen els llibres més grans: antifonies, còdexs miniats i grans mapes antics.

Un es lamenta que el llibre d’ocasió, el que té qualitat, resulti car.

-No som culpables d’això – ens explica un dels molts llibreters consultats -. El particular, el que no els ven, marca ja el preu, i aquest preu mai és baix. S’ha acabat aquella època, i aquell negoci, que segons Batlle, consistia a comprar a ximples i vendre a savis.

Abandonem la ruta dels llibres, el món màgic de l’obra escrita per l’home. Ens falten recórrer altres camins, però cap tan ple de suggeriments, tan viu i gloriós com aquest, en el qual regna, com a amo i senyor, el nostre entranyable, el nostre estimat llibre “.

Article: “Libreros anticuarios”(Vendedores de sabiduría), d’Arturo Llopis, a La Vanguardia del  17 de març de 1963.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ Indiscutiblemente el buen bibliófilo, el que verdaderamente ha sentido el libro, es el que ha gozado de un placer superior a todos; yo he visto en muchísimos casos la alegría que han experimentado varios de éstos al conseguir el libro que buscaban hace años, a veces de escaso valor comercial, pero de gran interés para el bibliófilo, al que seguramente una pérdida o ganancia de una gran suma de dinero no preocuparía, y este modesto libro, para él un tesoro, hace que durante muchas horas y días no piense más que es el feliz poseedor de esta joya bibliogràfica. El buen bibliófilo, por muchas que sean sus ocupaciones, siempre tiene preferencia por el libro: con un libro se conseguía paso libre hasta D. Antonio Cánovas, cuando era presidente del Consejo de Ministros; en una palabra, el bibliófilo es el que busca su recreo espiritual con el libro que dentro de sus aficiones llena un hueco en su biblioteca y le sirve para leerlo, admirarlo y conservarlo”.

 Fco. Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas, reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 8-9.

 

Read Full Post »

Dia 9 d’abril. A les 11:30 deixo la maleta a l’hostal, al carrer Montera, entre Metro Gran Vía ( tancat per obres) i Metro Sol.

Surto i vaig a parar a Sol, hi ha gent de tota mena, classe i color, un munt de gent. Rodalia de Sol i Plaza Mayor, bars i restaurants a milers.

Vaig pel carrer Fuentes, trobo el taller  on enquadernava en Palomino, al mateix lloc hi ha una tenda de materials per enquadernació, Amillo  , i un taller d’enquadernació  de llibres. En ambdós llocs m’atenen molt bé, faig fotos. En el taller una noia em diu que sap d’un altre lloc on fan i ensenyen enquadernació, em diu l’adreça i demà hi aniré a donar una ullada.

Passo per la Librería Bardón, molt maca. Continuo cap al carrer Juan de Herrera, on està la Libreria Berceo, pare i fill, molt amables i el pare no para de parlar, més d’una hora xerrant de llibres, tipografia, llibreries de vell,… una bona estona.

Segueixo cap a la llibreria Jiménez ( Mayor, 66), em diuen que, potser l’any que ve, tanquen. A prop han tancat més llibreries i també l’editorial Ollero&Ramos, al menys físicament, ‘online’ encara fan alguna cosa, crec, com unes quantes de les que deixen els locals on han estat uns quants anys i es passen a la venda per internet, com, en aquesta zona, la Librería Contreras.

 

Camino fins al carrer Cava Alta, entro en un petit restaurant, La Perejila , molt petit, som uns 30, però amb dues senyores molt amables, bones tapes i preu raonable.

Segueixo cap a la Pl. Mayor i busco un lloc amb ‘wi-fi’, trobo el bar-restaurant, Los Galayos, em prenc un sorbet i planejo pròximes visites a llibreries.

Librería San Ginés

Vaig al Pasadizo San Ginés on hi ha una llibreria del mateix nom, amb un noi amable, faig unes fotos; continuo cap a la Librería Gulliver , uns carrers més amunt, tinc sort i està oberta, ho dic perquè totes o la majoria de llibreries (39) que estan a la XLIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión  organitzada per LIBRIS , són de Madrid i tenen la tenda tancada, però alguns llibreters i passen a buscar o

Librería Gulliver

arreglar coses d’última hora, m’atén amablement la senyora llibretera i continuo cap al carrer Lope de Vega, entro a la Librería Miranda , preciosa, xerro una estona amb un noi molt amable, em posa al dia de més llibreries dels voltants que han tancat, com Renacimiento i Berrocal.

Librería Miranda

Vaig anotant en un bloc les llibreries que em vaig assabentant que han tancat, per fer uns quants canvis en el Mapa de Librerías de Viejo de Madrid  y alrededores que tinc en el meu vlok.

Continuo cap a la Libreria Del Prado , en el carrer del mateix nom, oberta també malgrat està a la Feria, parlo amb el noi que porta la llibreria amb la seva germana, però ja són les vuit i escaig i marxo buscant un lloc per sopar, però vaig primer a l’hostal a deixar algunes coses.

Hi estic una estona, consultant l’ordinador i surto a donar una volta i sopar. El carrer és ple a vessar, no vaig gaire lluny, entro en un local amb wifi, no puc deixar de costat l’ordinador. Es diu La cueva de 1900, menjo bé i amb un bon servei, surto satisfet, dono una volta fins no gaire lluny i torno a dormir. Demà estaré a la Feria tot el dia i sé que s’hi ha d’anar descansat.

Café Gijón

Dia 10 d’abril. A les 9 surto i vaig a buscar el bus que és gratis, perquè fa un servei que hauria de fer el Metro en obres. Arribo a la Cibeles i pujo per Recoletos, on està la Feria, fins al Café Gijón, entro i demano un croissant i un tallat i més tard un altre tallat. Vaig quedar-me una estona fent els mots encreuats de La Vanguardia que havia comprat abans, perquè la Feria no l’obrien fins més tard.

A les 11 vaig iniciar el passeig per la Feria, començant per l’última parada, la 39, de Madrid Libros , on tenien llibres del meu gust i a preus barats i alguns no gaire cars, hi vaig estar una estona i vaig passar a la següent, la 38, on exposava els seus llibres la Llibreria Sánchez , de Barcelona, ens vam saludar i xerrar una mica i vaig continuar per les següents parades, mirant a totes menys, crec, a dos on tenien tebeos i coses que no eren del meu gust.

Encuadernación Calero

No hi havia molta gent i es podia passejar i mirar sense cap problema. Després de la parada 1 vaig tornar enrere i vaig entrar a dinar a la part interior, perquè tenien ‘wi-fi’, de la terrassa del Café Gijón. Vaig menjar bé, el preu no era car i no vaig sortir fins a les 5 i escaig, per anar al taller del qual em van informar ahir al matí i que quedava molt a la vora, al carrer Bárbara de Braganza. El lloc és el Taller de Encuadernación Calero , em va atendre una senyora, la Chon, molt amablement i em va explicar algunes coses del local i del que feien; vaig fer unes fotos, però he vist ara que a Internet n’hi ha unes que em serveixen per posar-les aquí. Davant d’aquest taller hi havia una tenda d’antiguitats, Florin Antiques, i com no tenia pressa hi vaig entrar, hi havia coses molt maques, vaig fer unes fotos.

Com tenia temps vaig anar amb Metro a una llibreria, però la vaig trobar tancada. Eren les 6 i de tornada amb Metro, el vaig agafar fins a una parada a prop de la Cuesta de Moyano , vaig veure a un

amic llibreter( via Twitter), de la Librería Antonio (@moyanotres , Caseta núm. 3), em va explicar algunes coses i em va donar un facsímil d’una petició que l’any 1925 van fer uns quants escriptors i intel·lectuals de l’època demanant un bon lloc per posar-hi la Fira de llibres. De les 30 parades, només eren obertes unes 5 i una d’elles feia de floristeria.

De tornada, amb autobús, a la Feria, i com la parada era davant la Biblioteca Nacional d’España, vaig decidir entrar a veure el Museu del Llibre que allà tenen. És gratis, vaig veure i gaudir d’unes quantes coses, algunes catalanes, vaig fer unes fotos de màquines, eines i llibres.

En sortir tenia la Feria a 100 metres, vaig tornar a passar per la 39 i la 38, i baixant vaig conversar una mica amb la presidenta del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya , que també era allà amb la seva Llibreria Litoral , de Barcelona, vam parlar de què la pàgina web del Gremi s’hauria de millorar i posar al dia i em va dir que la Fonsi, de Llibres de Companyia , està fent i treballant en diverses coses per millorar-la.

La tarda anava passant i a les vuit i escaig vaig estar a la llibreria Gulliver i vaig tornar a l’hostal, les cames em feien una mica de figa i una dutxa i un refresc em van anar molt bé.

Los Galayos

Havia de sopar i recordava que en el bar-restaurant Los Galayos   em van atendre molt bé el dia anterior i vaig decidir anar-hi a sopar. Em va costar arribar-hi perquè és al costat de la Pl. Mayor i allà sempre hi ha molta gent, però resulta que s’iniciava la Fiesta Mayor de San Isidro i estava, la plaça, plena de gom a gom. Però ho vaig aconseguir i una vegada dins, vaig seure a l’interior, em van recomanar costelles de garrí, però creia que no tenia gaire gana per aquest plat i vaig demanar mitja ració de croquetes de pernil i formatge i un plat d’encenalls de foie amb seva caramel·litzada i pera confitada amb un molt fi pa torradet que em va saber a glòria.

Sortia a quarts de dotze, a la Plaza Mayor no hi cabia una agulla, hi havia un escenari i algú que cridava molt hi estava actuant i la gent semblava molt contenta amb els crits i soroll que escoltava, a mi l’escenari em quedava una mica lluny i no tenia clar qui eren ni que deien. Vaig seguir com vaig poder i a poc a poc vaig tornar cap a l’hostal.

Imprenta Municipal Artes del Libeo

Dia 11 d’abril. A quarts de 10 he anat una altra vegada a la Librería Berceo i després, passejant, a un altre dels museus del Llibre i les arts gràfiques que aquí sí que tenen, la Imprenta Municipal Artes del Libro, d’entrada gratuïta, amb unes quantes màquines, eines i llibres per passar una bona estona; també hi fan tallers per a adults i joves, exposicions diverses i més coses.
En sortir vaig buscar la llibreria Blázquez, que està a la Carrera de San Jerónimo, en un pis, però no hi havia ningú i on si que hi havia molta gent era davant, fent cua per entrar al Congreso.

Imprenta Municipal Artes del Libro

Vaig continuar buscant llibreries, no gaire lluny hi havia la llibreria Dedalus, al carrer Los Madrazo, però ja no existeix. I un senyor que era allà em va dir que en el carrer Libreros hi havia llibreries, em va estranyar perquè en el meu Mapa de llibreries de vell de Madrid no surt aquest carrer, i després, una vegada ja era allà, després d’agafar el Metro, vaig recordar el perquè de la seva absència, hi ha 4 llibreries, però no són de vell, encara que alguna té algunes coses, però estan dedicades als llibres de text i coses per a estudiants i a més a més no es pot entrar a dins a veure els prestatges, només t’atenen a l’entrada i no pots veure gaires coses.

           El cas és que ja era l’hora de dinar i com era a prop del carrer Montera, el de l’hostal, vaig anar-hi per deixar alguna cosa i vaig tornar al restaurant on havia sopat el dijous, m’hi vaig estar una estona, amb l’ordinador al costat, clar.
A quarts de cinc vaig anar a buscar la maleta i vaig fer camí cap a l’aeroport, hi vaig arribar aviat, vaig berenar i cap a casa.
Com a títol he posat “3 dies a Madrid “, i per acabar, i malgrat el mal de peus i el cansament després de caminar molt i molt per tot Madrid, hauria de posar “3 grans dies a Madrid “.

Vista des de l’hostal

 

Read Full Post »

Josep Porter és una figura senyera del llibre. El mateix és un bibliòfil sensible, culte, inquiet i assabentat. Publica innombrables catàlegs – cosa que també fan alguns altres llibreters del ram -. ‘Tracta’ el llibre nou, sense deixar, però, les ràncies edicions i els llibres que per antonomàsia anomenem ‘vells’. Porter s’allotja a la planta baixa, i al primer pis, del palau Solterra, Barberà i de la Manresana, llinatges importants, plens de poderosos i molt nobles ressons històrics.

El nostre llibreter antiquari es prepara per anar a Puerto Rico a pronunciar unes conferències sobre bibliofília. Des d’allà anirà, segurament, a Nova York i Washington, on està convidat.

Porter, que és fill de la vila ducal de Montblanc, a la Conca de Barberà, va venir a Barcelona per treballar a la ciutat.

-Com a casa nostra no existien escoles de llibreria, em vaig envoltar d’uns quants tractats de bibliografia i de literatura, em vaig acostar, a la recerca del seu magisteri, als vells llibreters Batlle, Palau, Babra i, sobretot, a Alfons Bonay, carregats d’experiència. Després d’uns quants anys d’exercitar en el difícil art de comprar i vendre, vaig fundar, el primer d’octubre de l’any 1923, la meva llibreria.

En realitat, els homes als quals es va acostar Porter eren excepcionals. Adoraven el llibre. Eren bibliòfils. A ells se’ls pot aplicar aquella frase d’un autor francès que al propi Porter li agrada citar: ‘On ne devient pas Bibliophile, on nait Bibliophile’.

Nosaltres hem conegut alguns dels mestres citats per José Porter. Joan Batlle era un sorprenent coneixedor del llibre; home baixet, ple d’experiència i de memòria. Tenia un aire monacal. Els íntims en dèiem ‘Mossèn Batlle’. Havia estudiat una porció d’anys per sacerdot, però per culpa dels llibres va penjar els hàbits i va renunciar a la seva carrera, però mai a la seva fe. Va tenir dos grans amistats: Jacint Verdaguer i Marcelino Menéndez y Pelayo. Del primer, fins i tot va ser escolà.

Batlle era contertulià d’una curiosa penya que tenia lloc en una de les capelles – sense culte – del claustre de la nostra Catedral, destinada al guia de la seu. Aquest guia – bellíssima persona – era un periodista de ‘Les Notícies‘, molt erudit en arqueologia. Preguntava, i feia parlar a Batlle que explicava coses de la seva vida de llibreter. Batlle per poquíssim capital es va fer amb gairebé tot el fons de la Llibreria Piferrer, fundada l’any 1698. Va adquirir un veritable tresor; llibres dignes dels millors museus del món.

Un dels seus clients era el bibliòfil i escriptor Elías de Molins. Aquest cavaller, home cultíssim – crec que eren dos germans – atresorar una riquesa en llibres de qualitat. Batlle va comprar als seus familiars tota la biblioteca en condicions molt avantatjoses, pel que sembla, fins a l’extrem que comentava sense malicia.’Elías de Molins va treballar tota la seva vida per a mi ‘.

Salvador Babra, va ser un altre dels grans llibreters antiquaris de finals del passat segle i començaments del present. Va deixar l’estudi de l’arquitectura per llançar-se a la venda d’allò que tant coneixia. Es tractava d’una persona molt curiosa, que envoltava el seu comerç de misteri i ‘suspens’. De vegades es negava a vendre. Rebia als seus clients en el llindar de casa seva, temorós que descobrissin els seus tresors bibliogràfics.

Alfons Bonay era un ‘milord’, un veritable aristòcrata que es va dedicar per la seva passió, per amor, a la compra i venda de llibres, que segons ell, només li va proporcionar rals. Quan va canviar el negoci de llibreter pel d’antiquari, aquest li va produir pessetes; les que segons ell no havia guanyat amb els llibres. Aquesta persona elegant, noble i bona com el pa, tenia un caràcter singular …

En parlar dels llibreters d’ahir, hem d’escriure amb respecte, amb profunda admiració, el nom d’Antoni Palau Dulcet, l’home que sabent més de llibres, confessava humil: ‘En bibliofília, sempre som aprenents’. El seu ‘Manual del Llibreter Hispanoamericano’ constitueix un monument viu al llibre i una guia inapreciable per a tot aquell que estimi el llibre i visqui d’ell i amb ell. En morir Palau, va deixar alguns volums en via d’edició. Els seus fills – arxivers, escriptors, comerciants i llibreters – continuen la publicació, com just i emotiu homenatge a l’home que va estimar entranyablement l’ofici “.

Article: “Libreros anticuarios”(Vendedores de sabiduría), d’Arturo Llopis, a La Vanguardia del  17 de març de 1963.

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ El bibliófilo tiene múltiples aspectos e infinidad de aficiones distintas. Así los hay que reúnen una biblioteca de carácter general: otros sobre materia, ciencia o ramo determinado; otros sobre un autor; otros admiradores del libro por su belleza tipogràfica, reúnen libros magníficamente impresos y con grandes márgenes; otros tienen por requisito esencial el que esté bien encuadernado y en perfecto estado de conservación; otros reúnen colecciones de libros en tiradas especiales, como papel japón, papel de hilo; otros de libros

Paper de fil ( Museu-MolíPaperer de Capellades)

de que se hayan hecho tiradas limitadas en ejemplares numerados; muchos reúnen los libros que se refieren al lugar, provincia o región de donde son naturales; algunos bibliófilos, aunque pocos, han adquirido un libro de gran rareza, con el fin de reimprimirlo esmeradamente, y así dar a conocer o difundir el mismo; otros han reunido bibliotecas importantes con el objeto de hacer catálogo de la misma que constituyen verdaderas bibliografías; otros con el fin de reunir una biblioteca que les haya servido de recreo espiritual durante su vida y luego donarla a algún centro y así perpetuar su memoria y que sirva para ejemplo y estudio de las futuras generaciones, y otros muchos cuya finalidad siempre ha sido admirar y proteger el libro”.

 Fco. Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas,reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 8.

Paper japó (vist a Eskulan)

 

 

Read Full Post »

Older Posts »