Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Biblioteques’ Category

(en el primers temps) “Hi parava l’Amiguito, llibreter encantista, assidu a les fires. Havia tingut parada a Sant Sebastià.Hi anava, també traslladat de Sant Sebastià, l’avi Melcior Millà. En els seus darrers temps el secundava en les mecàniques de la instal·lació i en la venda el seu nét Àngel, que aleshores era un marrec. Es situava al carrer d’Urgell.

Hi posaven parades de certa importància en Ciganda, (à) el Navarro i l’Adan. També hi tenia parada, el Barretina.

Hi començà de vendre llibres en Carbonell, (à) el Paleta.

Esquella de la Torratxa, La. Núm 0735 (10 febr. 1893)

 

L’Uson, més conegut per Joanonus, també va començar a vendre llibres en aquells Encants. Era tot un tipus. Treballava en un establiment de compra i venda de mobles i de deixalles d’obres que hi havia al carrer d’Urgell, al tros que va del Mercat de Sant Antoni al carrer de Corts. Va treure, doncs, el nas als Encants a través de la finestra d’un drapaire.

Barrejats amb les desferres i els mobles vells queien a vegades pilots de llibres. L’Uson era el qui els administrava. Fou degut a aquesta circumstància que va  començar a negociajar-hi. Per altra banda, ja estava tarat de literatisme.

Escrivia versos i altres treballs literaris, en castellà i en català. Havia col·laborat assíduament a L’Esquella de la Torratxa. Signava els seus treballs amb els pseudònim de Joanonus. Fou el fundador i director del periòdic El Titella.

Es féu llibreter professional després de la setmana tràgica, això és, a les darreries del 1909. L’any 1914 va instal·lar-se al Mercat de Santa Madrona.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 54-55.

 

Biblioteca British Museum

 

“ En la Biblioteca del British Museum he esbozado una genuflexión ante el lugar habitual de un exiliado barbudo al que su madre le reprochaba que hubiera arruinado su vida escribiendo El Capital en lugar de acumular un capital. He saludado a la cúpula, vasta como la frente de un genio universal, de la Biblioteca del Congreso de Washington. He respirado el olor a ciencia antigua y a cebolla

Biblioteca del Congrés a Washington

 

amistosa de la Biblioteca Lenin de Moscú. He escuchado el ruido de frotamiento característico de las páginas de papel de arroz pasadas en el silencio de la Biblioteca de la Universidad Peida de Pequín. Sí, venero las grandes bibliotecas, lugares de descanso de toda la memoria del mundo, que celebró Alain Resnais. Pero es bien sabido que la veneración no es el amor y que el respeto puede no estar desprovisto de frialdad. Me inclino ante las bibliotecas cardinales. A menudo recurro a ellas. Pero me inclino con un poco de espanto. Las utilizo cuando no puedo hacer otra cosa en absoluto. Lo confieso, no soy hombre de esos inmensos conservatorios de lo impreso. Amo demasiado los libros para soportar visitarlos tan solo y poder

Biblioteca Lenin a MOCKBA.

 

abandonar los volúmenes, a la hora de cerrar, a los guardianes de sus gloriosas Bastillas. Me gusta que los libros compartan mi vida, me acompañen, callejeen, trabajen y duerman en mi compañía, se rocen con las venturas del día y los caprichos del tiempo, acepten citas conmigo a hora ‘imposibles’, ronroneen con la gata al pie de mi cama, o se arrastren con ella en la hierba, doblen un poco la punta de sus páginas en la hamaca de verano, se pierdan y se encuentren de nuevo. Los libros son para mí más unos amigos que unos servidores o unos maestros. Por eso prefiero a las bibliotecas las tiendas de las que uno sale con su amigo bajo el brazo, las grandes o pequeñas librerías, y los miembros de su familia, librerías de viejo, librerías especializadas, bouquinistas de los muelles, ferias de libros de ocasión ( en Lausana cerca del Palacio de Justicia, o en Moscú en las aceras del Teatro de Arte, y los silos de libros de segunda mano de la parte baja de la Tercera Avenida en Nueva York, y las ocho millas de estanterías que se hunden bajo decenas de miles de libros en los dos niveles,  planta baja y sótano, de la librería Strand, en la esquina de 828 Broadway y la calle 12 “.

ROY, Claude: El amante de las librerías, Olañeta Editor, B, 2011, pp.14-17.

Strand Bookstore a NY.

 

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »

psalmorum-codex-de-fust-i-schoffer-mainz-1457

Primera errata coneguda en un llibre imprès. Psalmorum Codex , de Fust i Schöffer, Mainz, 1457. A la primera línia posa Spalmorum en comptes de Psalmorum.

He vist al Twitter un article de Jordi Serrano amb una carta oberta parlant de la “Asociación Contra el Préstamo de Pago en Bibliotecas” i he recordat dos articles sobre errates que vaig escriure l’any 2012.

Quan es va a comprar : Un disc ratllat es torna. Una cassola esquerdada es torna. Una bicicleta amb algun radi trencat es torna. Una camisa amb alguna taca es torna. Un cotxe amb els vidres ratllats es torna. Una estilogràfica si no escriu bé es torna. Una televisió que no agafa bé els canals es torna. Un ou trencat es torna.

Un munt de coses, si no estan bé, si tenen algun defecte, es tornen, o més ben dit, no es compren o es canvien per una que estigui en les condicions adequades.

Molts llibres, quasi tots, tenen errates, no estan ben fets, no els hauríem de comprar, i si els hem comprat i quan comencem a llegir veiem que tenen errates hauríem de poder tornar-los i canviar-los per un sense errates o pel retorn dels diners.

Un tant per cent molt alt de llibres té errates, alguns moltes. Anys enrere molts llibres posaven davant o darrere una Fe d’errates, avui no en posen gaires.

Potser, tal com estan les coses, llegiríem poc, però no per culpa nostra, no perquè no tinguem ganes de llegir, sinó perquè el negoci editorial està fet així i ningú fa res per canviar-lo.

I algú hauria de fer alguna cosa, és vergonyós que alguns llibres d’ unes 190 pàgines tinguin més de 40 errates.

En els articles de l’any 2012 : “ Aureá Vivliographicá (1998-2006)”    i “Fe d’errates” , parlava d’ aquest tema i una mica de la història de les errates, molt interessant.

En el llibre de les més de 40 errates, un llibre que parla d’ altres llibres, sobretot de llibres que parlen de llibres, escrit per un catedràtic,  a la solapa anterior del llibre, parlant de la vida i de l’ obra de l’ autor posa: “… de la historia del libro y de la lecatura”, i així fins a més de 40 cagades.

Malgrat tot, i encara que a mi em costa molt desfer-me d’un llibre, si pogués faria com amb una camisa o amb un aparell defectuós , el tornaria a la tenda o el canviaria per un altre llibre.

Les biblioteques haurien de fer el mateix, el problema seria que gairebé no tindrien  llibres per pagar el Préstec de Pagament de l’article RD 624/2014.

Cal un RD per  a lectors, ens ho mereixem, cal un Cànon per canviar o tornar els llibres defectuosos i/o amb errates.

I disculpeu les errates.

errare-humanum-est

Read Full Post »

guglielmo-libri-carucci-dalla-sommaja-conde-libri-florencia-1803-fiesole1869

Guglielmo Libri

“Els manuscrits tenen aquesta aura d’objecte únic a la qual anomenem  art, però també posseeixen un aura humana: la solemnitat de la seva cal·ligrafia ens parla de la persona que el va escriure, i per banal que sigui el text, la personalitat del copista es manifesta en la forma de les seves lletres, com si les paraules, signifiquin el que signifiquin, tinguessin per si mateixes l’habilitat per pensar en blanc i negre. Sostenir un manuscrit és alguna cosa més que tenir un tros d’història entre les mans, és com sostenir el cor latent d’un ésser humà desaparegut fa molt temps”.

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.  Vist a: http://worrying74.rssing.com/chan-6246158/all_p1.html

biblioteca-turriana1

“ … el desvelo por el cuidado material de los libros, ha llevado a querer normatizar su uso a través – a veces – de preceptos y severas advertencias. Así, a fines del siglo XVIII, en los Catálogos de la Biblioteca Turriana  de la Catedral de México, se encuentran, manuscritas, estas indicaciones para el manejo de los libros:

I.No lo tengas por esclavo, pues es libre. Por lo tanto, no lo señales con inguna marca.

II.No lo hieras ni de corte ni de punta. No es un enemigo.

III. Abstente de trazar rayas en cualquier dirección. Ni por dentro ni por fuera.

IV. No pliegues ni dobles las hojas. Ni dejes que se arruguen.

V. Guárdate de garabatear en las márgenes.

VI. Retira la tinta a más de una milla. Prefiere morir a mancharse.

biblioteca-turriana2

VII. No intercales sino hojas de limpio papiro.

VIII. No se lo prestes a otros…

IX. Aleja de él los ratones, la polilla, las moscas y los ladronzuelos.

X. Apártalo del agua, del aceite, del fuego, del moho y de toda suciedad.

XI.Usa, no abuses de él.

XII. Te es lícito leerlo y hacer los extractos que quieras…

XIII. Una vez leído no lo retengas indefinidamente.

XIV. Devuélvelo como lo recibiste, sin maltratarlo ni menoscabo alguno.

XV. Quien obrare así, aunque sea desconocido, estará en el álbum de los amigos.

Quien obrare de otra manera, será borrado.

 Article d’Álvarez , parlant del llibre: Libricidas y bibliomaníacos. Menosprecio y culto del libro, de Diego N. González, vist en el vlok  Letraherido.

letraherido3

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

el cor de les tenebres Conrad

“L’autor només escriu la meitat del llibre. De l’altra meitat ha d’ocupar-se el lector”.

Joseph Conrad.

nostromo Conrad

 

filograf1

“ Ya véis, no más entrar, cómo está esto de libros. No encontráis recibimiento ni sala de estar. Os reciben los libros, estáis con los libros. Subamos a la planta noble: aquí tengo más todavía. Estos son mis tesoros, estos son mis poderes.

Preguntaréis: ¿ Cómo me veo a mí mismo, en función de coleccionista?. Os lo diré: En todos los pueblos existen unos hombres abnegados, eruditos, destinados irremisiblemente a quedarse en la semi-oscuridad. Hombres que dedican sus ocios, las horas que otros destinarán al descenso, los días festivos y las vacaciones, a escudriñar en la historia de su pueblo, en su geografía, en su flora, en sus costumbres. Son los eruditos locales que, de vez en cuando, publican un artículo muy documentado, o, como compendio de toda una vida dedicada a tales trabajos, un pequeño libro repleto de citas, con abundantes referencias a documentos que han sacado del polvo, que les iba cubriendo en archivos parroquiales, notariales y judiciales. Tales eruditos no son muy bien vistos por la mayoría de sus conciudadanos, sólo estimados por una ínfima minoría, y a veces citados en una línea compuesto en tipos pequeños de una obea escrita por un historiador o científico de renombre más vasto. Yo he querido comprender a tales héroes anónimos, coleccionar todo lo que publicaban, guardar incluso el papel al parecer más nimio que afecta a mi pueblo. ¿Qué os diré?, un programa de fiesta mayor, el catálogo de una exposición, lo que sea, que pueda ser válido un día para la pequeña historia. Esta es, pues, la labor que me he impuesto en función de coleccionista. Gracias a mis carpetas, a mis estanterías, procuro que sea perdurable la obra con tanto afán labrada”.

ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

Editat l’any 1965, imprés a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos de Emilio Ferrer.

filograf2

 

exbloguis33

Read Full Post »

el bibliofilo 2

El bibliófilo, de José Gutiérrez Solana

“ A la fi dels anys quaranta i a la dècada del cinquanta, s’edita a Barcelona un gran nombre de llibres de bibliòfil, per als quals s’estableix un mercat força viu. Diverses circumstàncies del moment ho expliquen. Per una banda la penúria de la producció industrial impulsa una renaixença d’algunes activitats artesanes. Es fan col·leccions de llibres i d’obres d’art de les quals són titulars persones amb possibilitats econòmiques, unes perquè realment volen protegir les activitats culturals i els seus artífexs que es troben en dificultats, i d’altres que, havent-se incorporat ràpidament a un nivell econòmic, volen ser presents al món de la cultura. Funcionen diverses xarxes de distribució de llibres a domicili. A més de les editorials consolidades com les esmantades, petits grups editors o promotors privats amb un nom editorial més o menys estable, actuant en la clandestinitat o quasi, fan edicions de llibres de tiratges limitats, al voltant de cent exemplars. Surten al mercat dotzenes de títols fets a Barcelona, amb text en castellà o en català, dels quals no sempre està identificada clarament la procedència. La qualitat no acompanya pas en tots els casos la pretensió de l’edició.

encuadernación y bibliofilia 2

Exposició a Madrid

 Aquesta pot ser una activitat modesta que permet subsistir persones introduïdes al món dels llibres, ja sigui artistes, impressors o intermediaris comercials. Com que es tracta d’edicions de tiratge curt, de difusió limitada, resulta una escletxa per poder publicar algunes obres en català, obviant-hi els tràmits administratius i de censura, que per altra banda se sol mostrar més tolerant en les edicions considerades de luxe que no en les corrents. Les edicions selectes fetes entre el 1940 i el 1950 són dignes d’estudi com una activitat pròpia d’un moment històric de penúria econòmica i de repressió cultural.

D’aquests anys, en mereix un esment la tasca d’un grup d’intel·lectuals i artistes catalans exiliats a Paris, on, sota la marca d’editorial Albor, editen diversos títols en llengua catalana il·lustrats per gravadors catalans que són mostres d’autèntica bibliofília.

 

F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.85-86.

la edición de bibliófilo en españa

 

 

“ En su biblioteca, M.E. tiene lomos de libros, uno de los cuales ostenta en el título el nombre de este autor, pero que son lomos puestos expresamente para llenar un vacío, o para engañar a quienes los sacan pensando que se trata de verdaderos libros. En la actualidad hay muchos impostores semejantes, que no hacen honor a los autores, de los que carecen, sino que satisfacen el estúpido orgullo de parecer aficionados a los libros, gente docta, eruditos. Llamo a esta enfermedad bibliomanía, y por mi parte quisiera que no se permitiera poseer libros más que a los que están en condiciones de leerlos y beneficiarse de ellos. El mundo está de cabeza. Conozco a gente de armas y de finanzas que poseen hermosas bibliotecas, y a magistrados que no poseen un solo libro: ¿ cómo conciliar una cosa con la otra?.

Guy Patin: L’Esprit de Guy Patin, Henry Schelten, Amsterdam, 1709. Citat a Jaime Moreno Villarreal: De bibliomanía. Un expediente, Univ. Veracruzana, México, 2006.

 

guy patin

Frontispice des Lettres choisies de feu M. Guy Patin (La Haye, Henri van Bulderen, 1715)
(Imatge presa de École Nationale de Chartes)

Read Full Post »

cancionero petrarca

Il Canzoniere de Petrarca, dedicat a Laura (1470).

“ Un dels símptomes més greus de la bibliofília és precisament l’afany per la rigorosa descripció bibliogràfica. Quan Petrarca va escriure els seus sonets més embriagants a llaor de Madonna Laura mai no hauria imaginat l’èxtasi d’un bibliòfil en preparar la descripció d’un exemplar únic acabat d’adquirir. El gaudi sensual de tocar, olorar i veure una bella relligadura envaeixen tot el seu ser.

El bibliòfil-investigador també pateix fortes convulsions de notes de peu de pàgina. Es demana perdó per la interrupció d’aquesta narrativa, ja que acaba d’arribar el nostre correu que sempre porta molts catàlegs de llibreter…

biblioteca monastir Poblet

Biblioteca Monestir de Poblet

Diverses circumstàncies en el segle XX han contribuït a l’escassetat creixent de la medicina del bibliòfil: el llibre rar. A Espanya, fora de les grans biblioteques reials com les d’Alfons el Savi, Joan II o la Reina Isabel de Castella; Pere III, Joan I, Martí I, Alfons IV de Catalunya, i, en general, la tradició de reunir biblioteques privades importants ha estat notable característica aristocràtica, des del Marqués de Santillana i Miquel May, fins als Ducs d’Alba, Osuna ( T’Serclaes) o el Marqués de Jerez de los Caballeros, Dalmases, Torras Amat, Salvà, Aguiló, Font de Rubinat, Toda, Miquel y Planas, Mateu, Bonsons, Santiago Espona, Sedó, etc.

biblioteca hispanic society 2

Biblioteca de la Hispanic Society (NY)

  També algun estranger s’interessà especialment pel llibre espanyol: Thomas Bodley, Samuel Pepys, Heredia i fins els nordamericans Ticknor, Rennert, i Archer Huntington. Amb el descobriment i la difusió de la filologia romànica pels erudits alemanys del segle XIX, els bibliotecaris públics i universitaris sofriren un greu contagi amb la concupiscència del llibre espanyol que en arribar el segle XX, l’època daurada de les brillants col·leccions privades, va sofrir un col·lapse. Encara avui, els bibliotecaris d’aquestes entitats son més que mai els grans adversaris del bibliòfil.

 Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 13-15.

 

 

 

floró aldi 2

 

 

“ Personas he conocido que no pueden describir, no pueden poner palabras a aquello que les sucede ( y por tanto, no saben). Por supuesto, no se han parado a encontrar sus dudas entre las preguntas escondidas en los libros. Por el contrario, he tenido la suerte de toparme con esos pocos que, gracias a toda esa información inútil concentrada en la literatura milenaria, no sólo saben lo que está sintiendo en cada momento ( con lo que me atrevería a decir que está sintiendo doblemente) sino que además tienen en sus manos, aunque no lo parezca, el destino de sus vidas porque para ser dueño de algo, lo primero es reconocer la naturaleza de aquello que se tiene delante y se intenta poseer. Esta larga digresión que algunos pueden considerar un tanto forzada viene a propósito de lo mismo: buscamos en los libros no sólo conocimientos sino también sensaciones. Ambas cosas las ofrecen con creces los libros de bibliofilia.

1850 Carl Spitzweg El ratón de biblioteca

 

 “El ratolí de biblioteca”, de Carl Spitzweg (1850)

El debate, como los más veteranos de mis lectores saben, viene de largo porque, hoy en día, flota como una idea en el ambiente, esa que susurra que anhelar esas magníficas ediciones que se hacen en parte del mundo civilizado ( en España, también,) es poco más o menos que un síntoma de decadencia, cuando no, de debilidad. Hay un mensaje subliminal en el aire, ese que nos quiere convencer de que el conocimiento sólo viene de páginas descuidadas cuando no inserto en otros formatos ( desde la pantalla del ordenador o la tan manida Universidad de la Vida como si a la calle se pudiera salir así, sin más, a pecho descubierto, sin haber leído un buen puñado de libros)”.

          Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

hibris1

 

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

500 años sin aldo manuzio

Crec que val la pena veure aquest vídeo de la Biblioteca Nacional de España, sobre Aldo Manuzio, que és part de la exposició que allà fan: “500 años sin Aldo Manuzio”.

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

Older Posts »