Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘bibliophily, bibliophilie,’ Category

 

“Ell sol, per distreure’s, s’entrega a manipulacions de ciència culinària; prepara els seus guisats per si…
Potser no són anteriors les goles a la invenció de la impremta? Aquest insaciable llibreter ( el fet a l’antiga) no té, d’altra banda, ni muller, ni fills, ni gossos, ni gats per l’encantament de la seva soledat; només té un bon estómac i una cuineta i, encara que pertany al públic de deu a quatre, la resta del temps el consagra al seu estómac i a la seva cuineta; quan sonen les quatre deixa de ser venedor de llibres, sopa, ressopa, sobressopa i s’adorm somiant en què han de consistir els vint menjars de l’endemà.
Si un llibreter de vell fet a l’antiga no està sempre menjant, està contínuament llegint i tampoc hi ha manera de trobar el seu esperit en dejuni, Si en lloc de golafre és lector, té una majestat doctoral que tant depèn de la seva coeta i el seu empolvorat cap com del llibre que devora, sense parar, amb insaciable apetit. Li parlem: no ens sent. Alcem la veu: contesta sense aixecar els ulls de la pàgina en la qual estan embadalits i torna a enfonsar-se en la seva lectura, en el seu mutisme i quietud. Pregunteu-li si el món gira: us contestà: ‘ És l’últim preu’, o bé: ‘No és car’.
Malgrat aquests i altres defectes, el llibreter de vell fet a l’antiga és un comerciant segur i avantatjós. Els seus preus són tan inalterables com la seva tenda i no segueixen la variació progressiva en el curs de la llibreria antiquària. No se’l podria fer canviar usos i costums respecte a la seva mercaderia, que no s’ha ressentit de les commocions polítiques, perquè ell ignora tot el que ha passat al seu voltant, excepte en literatura, que li arriba flamant per prendre lloc entre els seus llibracs, abans inclús de veure la llum.
Si estimeu els llibres antics pel que contenen, freqüenteu les llibreries de vell a l’antiga, desafieu valerosament els miasmes de la cuina, la pols, les taques, la rebuda brusca o poc cordial i, sobretot, el prejudici, més estricte que una ordenança policial, que prohibeix el pas pels carrers de mala nota. ¡ No us ruboritzeu si algú us pregunta d’on sortiu !”

Lacroix, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 5052.

 

“ De la pasión bibliófila ( el obsesivo amor al libro que ataca nuestro sosiego quebrantando dineros y aun amistades, a cambio de incomparables satisfacciones, cierto), insensiblemente se suele pasar a la pasión bibliográfica: del goce del libro bello o raro, a la búsqueda de su pareja, a papelear y fichar cuanto tenga algo que ver – autor, tema, presentación, época – con el anterior; a copiar y publicar esos cedularios, siempre crecientes, en continua revisión y enmienda, rara vez concluidos.  Ocupándose así la vida entera de hombres diligentes y de amplio fuelle: esos eruditos curiosos y benignos, esos monstruos de naturaleza a los que denominamos bibliógrafos”.

Article “ Los grandes bibliófilos españoles”, en el vlok  dbibliofilia. Gener 2012.

http://www.dbibliofilia.com.es/p/bibliofilos.html

 

Anuncis

Read Full Post »

 

Biblio-caravana: en el Camping Platja Cambrils tenen una caravana convertida en biblioteca , on els clients poden trobar llibres, revistes, contes pels més petits, en tots els idiomes. Poden agafar llibres en préstec sense pagar res o bé canviar-los per un altre llibre deixant el seu. Amb anglès li diuen Biblio Truck.  https://www.playacambrils.com/servicios/ .

 

Bibliocarrito R4: “Una familia bogotana, que se mudó a la zona rural, vio las dificultades educativas y convirtieron su Renault 4 blanco en una biblioteca ambulante. Ahí dictan talleres, comparten libros y actividades culturales con los niños.”  https://www.elespectador.com/noticias/bogota/una-biblioteca-sobre-ruedas-en-bogota-articulo-752563  . També li diuen Bibliocarro.

 

Bibliocasilla: La Bibliocasilla es un vehicle típic de la zona adaptat per a  transportar llibres, revistes, vídeos, CDs., titelles i tot aquell material que es troba a la Biblioteca i que es pot traslladar  a diferents llocs i ofert a diferents públics.  Més informació a: http://carlostejedor.gob.ar/la-bibliocasilla-por-las-escuelas-rurales/

 

Bibliogamificación: és la técnica de la Gamificació aplicada en biblioteques. L’augment dels videojocs ha despertat l’interès per desxifrar les claus que fan que els jocs aconsegueixin aquest nivell d’implicació. Per un costat, es pot usar el joc com eina per redescobrir els espais de la biblioteca, per fomentar la lectura entre els més joves i per establir una nova forma de comunicació amb els usuaris. Per l’altre, es pot estudiar què aconsegueix que els jocs motivin a les persones a participar i comprometre’s, a canviar el comportament, que es la base de la gamificació.

http://www.cobdc.net/document/formacio/curs-presencial-cobdc-introduccio-joc-gamificacio-biblioteques/

Gamificació:l’aprenentatge divertit. “La Gamificación es una técnica de aprendizaje que traslada la mecánica de los juegos al ámbito educativo-profesional con el fin de conseguir mejores resultados, ya sea para absorber mejor algunos conocimientos, mejorar alguna habilidad, o bien recompensar acciones concretas, entre otros muchos objetivos”. https://www.educativa.com/blog-articulos/gamificacion-el-aprendizaje-divertido/

Ordás, Ana. “Gamificación en bibliotecas. El juego como inspiración”Barcelona: Ed. UOC, 2018, Colección El profesional de la información, n. 45.

 

Bibliogamificación (2): vlok sobre gamificació i biblioteques. (IEBS, Innovation&Entrepreneurship Business School).  https://comunidad.iebschool.com/bibliogamificacion/2016/05/17/bienvenidos-a-bibliogamificacion-blog-sobre-gamificacion-y-bibliotecas/

 

 

Biblio-Leyes: una de les Categories en el vlok DeLegal&Más.  https://delegalymas.com/category/biblio-leyes/

 

BIblio-Necrophiliac Quest 2018: en el vlok “Un libro al día” organitzen per Tots Sants un test: “…sobre las últimas moradas de algunos/as muy insignes literatos/as!”.

Més informació a: http://unlibroaldia.blogspot.com/2018/11/biblio-necrophiliac-quest-2018.html

 

Bibliomotxilla (La): de l’Ins-Esc Daniel Mangrané ( https://agora.xtec.cat/ins-esc-danielmangrane/ )  a Jesús. “Un blog de suport a l’alumnat i el professorat per cercar, investigar, organitzar, planificar…”

 

Bibliomúsculo: activitat organitzada per  Biblioteca Popular Delta del Paraná, a San Fernando (Buenos Aires).

“Una o dos veces por semana la biblioteca convoca a las mujeres de la zona a hacer actividad física. La actividad se llama “bibliomúsculo”. Esta iniciativa surgió ante la necesidad de incorporar otro tipo de actividades en una zona que -por sus características geográficas- no tiene gimnasios ni prácticamente actividades culturales de encuentro cara a cara entre las personas de la comunidad.

Consiste en encontrarse entre las mujeres, que en muchos casos llevan a sus niños, a realizar actividad física y actividades de recreación, como mateadas y charlas sobre temas específicos.” http://www.conabip.gob.ar/sites/default/files/BIOGRAFIA_3659.pdf

 

Biblio-sitografia: és una sitografia sobre el món del llibre. La sitografia és el repertori sistemàtic dels llocs d’Internet, que contenen informació referent a un tema en particular, que generalment acompanya bibliografies tradicionals relacionades exclusivament amb fonts de paper . https://it.wikipedia.org/wiki/Sitografia .

 

 

BiblioSound: Cicle de concerts a la Biblioteca Pública de Ripollet, a càrrec de grups locals. 30 minuts de música per tancar la biblioteca, un projecte que ofereix un espai alternatiu als grups locals, amb la col·laboració de l’Associació Musical Kanyapollet. http://ripollet.cat/asp/content.asp?id=29004

 

 

Bibliotardes: “Las Bibliotardes de La Garena: maratón de cuentacuentos por el Día de laBiblioteca.(  https://www.dream-alcala.com/las-bibliotardes-de-la-garena-maraton-de-cuentacuentos-por-el-dia-de-la-biblioteca/ )

A la Biblioteca CEIP La Garena http://bibliogarena.blogspot.com/ (Alcalá de Henares) .

 

Bibliotec@: Biblioteca de l’Escola Ferreries a Tortosa. https://agora.xtec.cat/ceipferreries/?s=biblioteca. En aquesta pàgina surt aquesta imatge, però no he trobat res mes.  https://agora.xtec.cat/ceipferreries/copy-copy-copy-copy-copy-copy-logobiblioprova2351-png/

 

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

“Busquem ara a la nostra formosa capital algun carrer ple de fang, que no en falten, i en ell la casa més esgavellada i negre. Allí, el llibreter de vell fet a l’antiga, viu amb els seus llibres fa deu, vint anys; no se sap des de quan, perquè el temps, que no perdona a ningú, ni als llibres, sembla haver-lo oblidat, de tal manera s’han amagat del món exterior, retirat amb la muda companyia dels llibres. Durant anys no ha tocat ni respirat altra cosa que llibres, ‘més i no millor olorosos que el bàlsam’, diu Rabelais. ¡ Ah!, si la metempsicosi és alguna cosa més que una quimera inventada per a consol d’ànimes dèbils, el llibreter de vell fet a l’antiga passarà, en morir, al cos d’un dels seus llibracs, encara que s’hagi d’encarnar en un cuc rosegador que es cava una tomba en els fulls solitaris d’un Sant Tomàs o un Cujas.
Teniu l’adreça exacta d’aquest llibreter? No és suficient; cal interrogar a la verdulaire veïna, trobar la porta, d’aspecte semblant a un respirador de l’infern, penetra en les tenebres humides i putrefactes d’aquest fangós laberint, anant a les palpentes pel camí, amb peus i mans, a risc de caure al fons d’un celler; descobrís, per fi, a través d’aquesta nit, freda i opaca, una dèbil claredat, després una escala desigual, seguida d’una rampa mig derruïda; pujar un pis a les palpentes i colpejar, pujar a un segon pis i trucar, un tercer i cridar, tornar a baixar, a cridar i a escridassar, fins que una veu que sembla sortir d’un subterrani anuncia la fi de la vostra desesperada recerca.
Això no és tot; el Minotaure no apareix; la veu s’aproxima i se’n va amb l’esperança; se sent un soroll de vaixella que dringa o de llibres que cauen, se sent una horrible olor de cols, alls i ceba… ¡ Alabat sigui el Senyor!, la clau penetra en el pany i es descorren els forrellats; pensaríem que es tracta d’una presó, entreu i tingueu cuita amb les taques greixoses: ¡ vet aquí l’amo de la casa, gran sacerdot de l’antre de Trofoni!

 

Trofoni

Aquest vell no s’assembla als altres; aguanta perfectament la seva edat i el seu vi. S’enfila per l’escala com un gat, remou muntanyes de llibres, sense por a ensorraments; té els ulls vius i penetrants, encara que llagrimosos i inflats. A part d’això, no ha canviat en cinquanta anys el que un cromlec druídic en dinou segles, i encara que ja no és jove, tampoc ha començat a ser ancià. Segueix sent el llibreter de vell anterior a la revolució, amb les mateixes idees, la mateixa existència, el mateix ofici i igual abillament”.

Lacroix, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 46-48.

 

Ramon Miquel y Planas

 

“ El libro – escribió Ramón Miquel y Planas – es la obra más perfecta que ha salido de las manos del hombre. Es un todo completo donde se reúnen un elemento espiritual, que es la obra literaria fruto del pensamiento, y un elemento material, que es el libro como obra tangible. Libro perfecto es aquel en el que ambos elementos – cosa y alma – se corresponden dignamente, aquel donde la belleza de la obra literaria tiene una exacta correspondencia con la belleza y perfección de sus componentes materiales. Esta es la concepción del libro que tienen los bibliófilos”. Objeto material, opus mechanicum, y a la vez discurso dirigido al público.

¿ De qué libros nos está hablando Miquel? Sin duda de ejemplares de tirada limitada donde colaboraron un escritor y un artista grabador, de libros raros con signos visibles de su historia, con defectos de impresión, con marcas de personajes ilustres, de los que tenían anotaciones de antiguos poseedores, del autor, de comentaristas, de los que estaban cubiertos con encuadernaciones de arte. Pero esta idea hace pisar subrepticiamente a la bibliofilia el terreno cenagoso de una vacua artificiosidad que se desentiende de la ‘raison d’être’ de la invención del libro impreso, un artilugio orientado desde el siglo XV hacia la difusión de ideas y por ello con vocación natural hacia la tirada ilimitada.

Article: “¿Qué es un libro de bibliofilia?”, en el  vlok de José Luis Checa Cremades.Desembre 2011.

http://checacremades.blogspot.com/2011/12/que-es-un-libro-de-bibliofilo.html

 

Read Full Post »

“L’enquadernació és cosa indispensable pel llibreter antiquari a la moderna, però no ho és tot: li cal, a més a més, un lot d’exemplars únics o raríssims, peces desglossades, de poques pàgines d’impressió, sense data, sortides clandestinament d’una impremta de províncies, com les cançons polítiques o obscenes que avui pul·lulen entre el poble. Aquestes ximpleries, que sovint no tenen més valor que el que se’ls hi vulgui donar, es venen amb més facilitat que els bons llibres.
Aquests només figuren, dins de les llibreries antiquàries a la moderna, en la pitjor edició, que habitualment és la més estimada a causa d’una línia de més o de menys. El censor real, sense proposar-s’ho, va marcar un preu fabulós pels volums mancats de frares.
Hi ha diferents classes de llibres que el llibreter antiquari a la moderna busca, d’acord amb les fantasies conegudes dels seus clients; un recull tant les arcaiques novel·les de cavalleria com despulles d’un navili naufragat; un altre es dedica a llibres antics en rústica, per l’únic motiu de ser pocs els que han escapat a l’enquadernació; aquest és apassionat dels exemplars en gran paper, en paper vitel·la, en vitel·la; aquell va a la recerca d’ex-libris d’homes cèlebres, com si quedés alguna cosa del difunt en el llibre que va tocar. Un llibre, efectivament, equival perfectament a una ploma, un bastó, un tinter o qualsevol altra relíquia d’un savi: les decepcions amb els llibres són menys freqüents que amb altres objectes, doncs encara que són ben coneguts uns quants poetes llatins anotats per RacineBoileau, si hi ha un bon nombre de volums amb la firma de Grosley Baluze, s’hauria de crear un magatzem d’objectes d’escriptori amb totes les plomes que asseguren van pertànyer a Voltaire.

Lacroix, Pablo: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 43-45.

 

Llibreria Guillermo Blázquez (Madrid)

“ En ese pequeño universo de librerías de lance, encantes, rastros, ferias, salones, conviene comenzar distinguiendo el mercado del libro de ocasión – libros usados, de segunda mano, baratos o saldados – de lo que es estrictamente el mercado del libro antiguo: ejemplares escasos en comercio, y que alcanzan gran valor. ‘Cuando se habla del libro antiguo, nos referimos al que abarca desde el siglo XV hasta finales del XVIII’, señala Guillermo Blázquez, propietario de la librería del mismo nombre en Madrid. ‘Lo que no significa que todo el libro antiguo sea bueno y caro, ni que el libro de los siglos XIX y XX no tenga interés. De hecho, no es excepcional encontrarse con que los libros de la generación del 27 alcanzan mayor cotización que libros del XVI’. En este mercado de librería anticuaria se incluyen también libros de alta bibliofilia – ediciones de corta tirada, numeradas, con obra de cotizados artistas -, primeras ediciones y libros dedicados. También, hay géneros que se ponen de moda durante un tiempo, y que incrementan su cotización hasta que la demanda se estanca. Es el caso de los libros de cocina, en su momento, o de esgrima, y más recientemente los libros de caza, que tuvieron gran demanda hace unos años, y que ahora no se venden tan bien. ‘Hay libros, sin embargo, que siempre mantienen su interés’, asegura Guillermo Blázquez. ‘Primeras ediciones del Siglo de Oro, libros de historia, viajes, genealogía y álbumes de grabados a los que últimamente se ha sumado el libro científico: una primera edición de Galileo puede costar en torno a 100.000 euros, y una primera de Einstein ronda los 30.000’. El valor de un libro lo determina, en primer lugar, su rareza. Pero también influye el tipo de encuadernación; que el libro haya sido o no restaurado; que conserve amplios márgenes ( en cada nueva encuadernación se pierden unos milímetros de papel), y su estado: la ausencia de humedad, hongos, polilla, manchas de óxido, todo ello influye en el precio.”

Article: “ Lecturas de anticuario”, de Jesús Marchamalo, a la revista Mercurio, nº 136, de desembre de 2011, pp. 16-17. http://www.revistamercurio.es/images/pdf/mercurio_136.pdf

Imatge de l’article

 

Read Full Post »

 

Biblio (4): antiga revista : “Biblio Bibliographie – Litterature” de bibliografia i literatura. Editorial Hachette, anys 50.

 

 

BiblioAgenda: una de les Categoríes que tenen en el vlok de la Biblioteca de la Universidad Autónoma de Madrid.  https://biblioagenda.uam.es/

 

 

BIBLIOAgenda: agenda de la Biblioteca de Martorell  https://noticies.martorell.cat/0-biblioagenda-octubre-2018-aprenem_/

http://www.bibliotecaspublicas.es/generico/agenda.jsp?&sedeweb=473&pw=0

 

 

Bibliocarreras: Facultad de Estudios Globales ( Universidad Anáhuac – México). Espai amb informació, recursos i serveis que recolzen l’estudi i la investigació.

https://www.anahuac.mx/mexico/EscuelasyFacultades/estudiosglobales/

 

 

Bibliocreativas: “Vacaciones Bibliocreativas organitzades per l’ Alcaldía de Anopaima a Cundinamarca (Colombia).També en fan a diverses localitats de Cundinamarca

http://www.anapoima-cundinamarca.gov.co/NuestraAlcaldia/SaladePrensa/Paginas/VACACIONES-BIBLIORECREATIVAS-.aspx

Mes informació a: https://www.fusagasugadigital.gov.co/siteNoticia.php?id=MzE1MA==&idArea=Mg==

 

 

Bibliocultura: activitats per a infants que realitzen a la Biblioteca Pública de Palma “ Can Sales” (Mallorca)  , dedicades a la família.  https://www.bibliotecapalma.com/index.php/es/

 

 

Biblioguía de Turismo: Todas nuestra guías turísticas en nuestra Biblioguía de Turismo. Més informació a:  https://canalbiblos.blogspot.com/2017/06/todas-nuestra-guias-turisticas-en.html i a:

https://biblioguias.uam.es/economicas/colecciones/guias_de_turismo/inicio

 

 

BIBLIO-INFO: apartat informatiu de la Biblioteca Maribel Pardavila del Colexio Maria Assumpta a Noia ( A Coruña).  http://www.colexiomariaassumpta.com/?cat=28

 

 

BiblioMusicBolivia: vlok i primera tenda de música nacional on-line ( Bolivia). http://bibliomusicblog.blogspot.com/

 

 

Biblioparadero: petites i improsidades llibreries , iniciades per la Biblioteca Comunitaria El Amaranto a La Florida (Chile) . ”https://www.civico.com/lugar/biblioteca-comunitaria-el-amaranto-santiago

“La inédita red de bibliotecas comunitarias que nace del primer Biblioparadero

Més informació a: https://www.civico.com/santiago/noticias/la-inedita-red-de-bibliotecas-comunitarias-que-nace-del-primer-biblioparadero

 

 

BiblioQR: activitat  didàctica realitzada amb alumnes de diferents nivells educatius del col·legi Jesuitas de Burgos, que permetrà magatzemar información referent als  llibres de la biblioteca utilitzant codis QR. Més informació a:  http://jesuitasburgos.es/biblioteca/?page_id=2356

 

 

Bibliorepte: concurs de lectura organitzat per la Biblioteca Ramon Fernández Jurado de Castelldefels. http://www.bibliotecarfjcastelldefels.org/

#Biblioreptecast és el hashtag utlitzat per ells mateixos.

Més informació a: https://www.bibliotecarfjcastelldefels.org/download/butlleta-del-bibliorepte-2018/?wpdmdl=12935

 

 

Bibliosems: “Bibliosems te da la más cordial bienvenida. Nuestro objetivo primordial es proporcionarte recursos de información digital, como libros, revistas científicas y de divulgación, y otros documentos, organizados de forma que facilite tu labor investigativa, los cuales pertenecen a la Red de bibliotecas de la Universidad de Guadalajara”. Més informació a: http://biblio.sems.udg.mx/

 

 

BiblioTaxi: Para el día Internacional del Libro Easy Taxi presenta el BiblioTaxi donde cada taxi se convierte en una gran biblioteca en movimiento con el principal propósito de incentivar el placer por lectura. Easy Taxi y la Fundación El Libro realizan el lanzamiento del “BiblioTaxi Lectura en Movimiento” en la ciudad de Buenos Aires.

https://www.elcontact.com/2017/04/easy-presenta-bibliotaxi-lectura-en.html

 

 

BIBLIO’WC: trobat a: http://opalyne.centerblog.net/1626-diplome-du-biblio-wc.

Sobre Fido Dido: https://graffica.info/quien-creo-a-fido-dido/

 

 

BiblioXplora: eina per trobar informació de manera fàcil i ràpida amb una única busca de forma simultània en la majoria de bases de dades, en tota la col·lecció física de les Bibliotecas TEC https://biblioteca.tec.mx/c.php?g=577589&p=3984686 ( catàleg) y el Repositorio Institucional. A la Red de Bibliotecas (TEC)

https://biblioteca.tec.mx/c.php?g=577589&p=3984670

 

 

 

 

Read Full Post »

Nicholas Flamel

” Els llibreters de vell. Podem classificar-los així: Llibreters de vell a la moderna; llibreters de vell xapats a l’antiga, i llibreters de vells, avars.
El llibreter de vell a la moderna és al de l’antiga el que el perruquer actual és a l’antiquat barber, o la taverna al restaurant: no difereix del llibreter corrent sinó pel producte considerable i quasi sempre segur del seu negoci; en la seva tenda no hi ha res sense valor; res de piles de paper imprès; res de vendes imprevistes, però tampoc res d’estancaments totals. Obté sempre un benefici net del cent per cent sobre els llibres que compra,i les seves entrades són, com les sortides, al comptat. Oh, fortunato minium!; al llibreter de vell a la moderna no el preocupen els vals de llibreria, els protests, les fallides, ni els convenis amb els creditors.

Esfera d’Elzevir

Ha tingut la bona cura d’establir-se en un barri decent i de molt trànsit; no escull una ensenya pintada, com Nicolas Flamel tenia la seva flor de lis, Robert Etiènne el seu roure druídic, Elzevir la seva esfera i Didot la seva bíblia d’or. Tampoc deixa els seus llibres als curiosos dits dels transeünts: només en els aparadors de la seva tenda, brillen els talls daurades i els lloms quallats d’una filera d’esplèndids volums; algunes edicions antigues, ben conservades, estan exposades, i alguns gravats en fusta, d’Albert Durero, atrauen les mirades i els desitjos dels bibliòfobs. No hauria d’impedir la policia aquestes immortals temptacions que, a cada pas, renoven el suplici de Tàntal en els carrers de Paris?

Roure d’Etiènne

L’interior de l’establiment, agradablement decorat com una residència de solter, és una gran biblioteca on cadascú pot escollir la seva. Són llibres de qualitat, garantida la seva condició de complets, intactes, sense defectes apreciables; segurament, no llegits mai per ningú; DesseuilPasdeloupDerome, van posar sobre ells la seva mà i el seu signe per admiració, joia i delit dels aficionats”.

Lacroix, Pablo: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 41-42.

 

ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ

 

Office de la Semaine Sainte (Paris, 1728)
Aux armes de Marie Leszczynska, enquadernat per Pasdeloup.

“ El bibliófilo – yo lo he llamado “ coleccionista de papel” parea acercarlo al común de los mortales – está siempre en tensión cinegética, como dicen que lo está el tigre en las selvas del Indostán, y es tan cruel y sanguinario como el tigre cuando se trata de defender la pieza cobrada del asedio de otros bibliófilos o de ocultar un dato a sus rivales. Pero le pierde el exhibicionismo. Todavía recuerdo lo que el poeta X me contó un día acerca de cómo había ido perdiendo una serie de libros muy cotizados de poesía española contemporánea en una época en que su amigo el poeta Z visitaba su biblioteca con frecuencia. Él no establecía una relación causa-efecto entre esas visitas y esas pérdidas, pero yo la vi clara desde el principio. Entre bibliófilos, no hay lealtad que logre resistirse a la pulsión del coleccionismo.”

Article:  “El coleccionista de papel”, de Luis Alberto de Cuenca, a la revista Mercurio, nº 136,  de desembre de 2011, pp.13

http://www.revistamercurio.es/images/pdf/mercurio_136.pdf

 

 

 

 

 

Read Full Post »

“¡ Llibres vells!, sou l’última passió de l’ésser intel·ligent: el cor que ha cessat de bategar per tots els amors, encara troba un batec que consagrar-vos i el foc sagrat de la bibliofília només s’apaga amb el bibliòman. L’edat manca del gel capaç de refredar aquesta passió que té, com les altres, els seus excessos i que, no obstant això, no incorre en cap censura, ni civil ni eclesiàstica; àdhuc un sacerdot es pot encapritxar pels llibres vells fins al llibertinatge.
Igual que les passions sensuals, aquesta gaudeix sobretot amb la vista: llibre rar, bona edició, formós exemplar, rica enquadernació, són altres qualitats materials que busca l’amant del llibre vell, per qui la joia està en la contemplació i la possessió.
Es podria dir que és un veritable enamorat que enumera els encants de la seva estimada amb orgullosa complaença: ‘ morena de vint anys, bona família, intel·ligència gens vulgar, formós tipus, elegant’. Però l’apassionat no en té prou amb mirar.
¡ Voldria tenir totes les veus de les premses que gemeguen a Paris, per cantar l’epopeia dels llibres vells, brillants de daurats i tancats en el seu estoig, blancs de pols i errants per les parades de fira, venuts al pes i, per fi, convertits en cucurutxos!
¡ Quants diversos destins, il·lustres o obscurs, en els vells llibres, igual que en els homes! ¡ Quanta injustícia i quanta neciesa!

Lacroix, Pablo: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 39-40.

 

 

“ El coleccionista de papel no limita sus búsquedas al incunable o al gótico, al pliego de cordel rarísimo o al libro de caballerías inencontrable, sino que amplía sus pesquisaas a todo aquello que se ha escrito de forma manuscrita sobre papel – o papiro, o pergamino- y, de manera muy especial, a los impresos. Antes de la Biblia de 42 líneas de Gutenberg existían, por supuesto, bibliófilos. Un ilustre monarca del reino de Aragón del Cuatrocientos, Alfonso V el Magnánimo, no dudaba en asaltar, en plan pirático, las naves que venían de Oriente cargadas de códices griegos. El rey asirio Asurbanipal reunió en su capital, Nínive, una asombrosa biblioteca en la que figuraba, en doce tablillas de escritura cuneïforme, ni más ni menos que la Epopeya de Gilgamesh, la primera obra maestra, sin paliativos, de las letras universales.

Desde hace más de cincuenta años vengo ejerciendo de coleccionista de papel. Primero fueron los tebeos, que iba reuniendo poco a poco, cuaderno tras cuaderno, con la intención de que las colecciones que emprendía se completasen desde la primera entrega hasta el número final. Luego, a partir de los diez o doce años, los libros ( sin que por ello dejase de perseguir tebeos: aún lo sigo haciendo). Tal vez esté barriendo para casa, pero pienso que uno de los placeres más intensos, más hondos, con menos contraindicaciones, que se puede experimentar es encontrar el libro – o el tebeo, o el cromo- que se anda buscando. Puede uno buscar un libro individual, desvinculado por completo de la serie en que se inscribió o de la firma editorial que auspició su salida, pero también puede uno buscar los libros que le faltan para completar una colección, o puede uno coleccionar Quijotes, o atlas geográficos e históricos, o fotografías decimonónicas: todo eso tiene que ver con la bibliofilia, que es una enfermedad que afecta a nuestro tiempo libre y empobrece nuestra ya de por sí maltrecha economía, pero que es un mal del que puede decirse que acaba convirtiéndose en bien y enriqueciendo nuestro espíritus”.

Article:  “El coleccionista de papel”, de Luis Alberto de Cuenca, a la revista Mercurio, nº 136,  de desembre de 2011, pp.13. http://www.revistamercurio.es/images/pdf/mercurio_136.pdf

 

 

Read Full Post »

Older Posts »