Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘bibliophily’ Category

llibre llibreters de vell

“Anar a la caça o a la pesca sòn dos mots molt significatius en l’argot dels qui tracten amb llibres. Els usen – a més d’anar-hi – els llibreters i els compradors indistintament. Avui és l’un el que va a la caça o a la pesca, i demà és l’altre. Quan no, succeeix que hi van alora i que en trobar-se es miren de reüll.

L’un és l’enemic natural de l’altre. Es fan una traveta contínua. El comprador espia el llibreter, i aquest, el comprador. Si el segon bada, el primer arreplega allò que troba, amb una grapada amatent, per tal de fer-lo-hi gruar i amb la intenció d’adinerar-ho tant com pugui. El comprador, per la seva banda, fa el mateix per tal d’evitar-ho.

Entre ells hi ha una guerreta permanent. No és vistent, perquè és sorda. No hi ha esclats, però la passió hi és continguda. La processó de la picardia mútua va per dins.

Amb llurs rivalitats, llurs avinences i les traces i manyes de qué es valen per a tirar endavant llurs negocis els uns i per arreplegar els llibres bons els altres, fan una cadena ben travada amb la tradició cultural del nostre país.

Són un engranatge, no pas minso, sinó essencial, de la màquina que fa rutllar la vida espiritual nostra.

Les coses de l’esperit, si no totes les més fines, han passat i passen per llurs mans, i d’elles han anat i van a parar al lloc just que els pertocava i que els pertoca.

Mercès a ells ha estat possible de conservar i àdhuc d’enriquir els tresors de l’espiritualitat autòctona. En molts casos els han salvat de la crema…

Comptat i debatut, el com i el què del comerç barceloní del llibre vell és això que hem dit”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 11.

 

floró aldi 2

 

 

“… un librero de viejo de amplia tradición familiar, para que nos diga qué aspectos hay que cuidar para que prospere un negocio como este.

            ¿Cómo se empieza?

            El primer paso consiste en conseguir un local comercial muy cerca de una librería para no quedar aislado. Si son muchas en una zona es mejor, porque la gente va a donde tiene más alternativas.

            Hay que aprovechar que en las librerías de nuevo no encuentra todos los libros que solicita. Por eso viene a la librería de viejo buscando los que están agotados o ya no se editan. Si la tiene a un paso, qué mejor. Se empieza poniendo a la venta los libros de uno porque, como decía mi papá, un buen librero no debe tener biblioteca: él los leía o los hojeaba y luego los vendía. Yo chillé vendiendo muchos de mis libros. Eso sí, no hay que malbaratarlos. A estos primeros ejemplares hay que ponerles el precio que se quiera. Como se está empezando deben tomarse en cuenta los gastos fijos: renta, luz, teléfono y el dos por ciento de impuestos de todo lo que se venda.

Sin embargo, el precio tiene que ser atractivo: no tratar de exprimir a los clientes a la primera sino interesarlos; mostrarles los lotes que acabes de comprar para que no se aburran del negocio y regresen. Lo importante es que siempre encuentren algo nuevo. Muchos hasta te dicen qué les interesa para que los llames cuando te llegue algo.

 

librería el laberinto

Como se depende un poco de las novedades editoriales, hay que darlas más baratas que los que venden libros nuevos. Eso depende de uno: de 40 a 60 por ciento más abajo. Constantemente tienes que usar el método comparativo. Si tienes una edición parecida a algo que se encuentre en todos lados debes ponerla al mismo precio: su atractivo depende de que sea una edición especial, aunque sea usada.

Con los libros fuera de circulación se tiene más margen para ponerles precio, pero todo depende del interés que aún puedan despertar.

¿Cuándo hay ganancias?

Al principio hay que hacerse cargo de todo. No puedes contratar empleados porque te acabas tu biblioteca en sueldos. Hay que tomar en cuenta que hasta el año de trabajo se ven resultados. No es tanto tiempo pero sufre uno mucho. Por eso recomiendo a quien quiera poner su librería que haga tres apartados de su venta diaria: si vendí 450 pesos, 150 son para comprar libros, 150 para pagar mis gastos y 150 mi ganancia. Hacerlo diario porque si te vas quedando con todo, luego ya no tienes para comprar y se acabó el negocio. En el caso de que sobre dinero tampoco lo gastas: mejor lo metes para la compra porque si un día llega una biblioteca de 10 mil pesos y no los tienes…

Aunque lo común es ir comprando de 15 a 20 libros por vez, hay que estar preparados para poder pagar una biblioteca importante, pues eso acredita más rápido a tu librería: que vea la gente que tienes cosas interesanes. Por eso hay que aventurarse a comprar: porque si no se acaba lo que funciona, lo demás ahí se te quedó para toda la vida.

La premisa más importante es promoverse:’Compro libros’, y no ‘Vendo libros’: esto último no es tan importante. ‘Compro’ porque así renuevo mi material. Hay que hacerlo diario. El dinero que obtuviste de inmediato lo tienes que reinvertir. La otra es acomodar los libros porque si están revueltos la gente se aburre. Vas viendo cuáles no tienen movimiento y los cambias cada vez que compres: eliminas lo que no sirve y renuevas tus libreros”.

 Article-entrevista: “¿Cómo vender libros usados?”, a Fermín López Casillas, per Guillermo Cordero García, en el vlok:Librero de viejo: http://librerosmexicanosdeviejo.blogspot.com.es/2009/04/como-vender-libros-usados.html

 

 

colporteur 3

Anuncis

Read Full Post »

Museus del Llibre i la Impremta per tot arreu, menys a Barcelona.

museu da impensa 1 portugal

Museu Nacional da Imprensa

 

 

Museu Impremta Bordeaux 1

Museu de la impremta a Bordeaux

 

 

Imprenta Municipal Madrid 1

Imprenta Municipal Artes del Libro (Madrid)

 

 

JohnJarrodPrinting Museum Norwich 2

John Jarrold Printing Museum a Norwich  

 

 

melbourne museum of print 3
Melbourne Museum of Printing 

 

 

Mizuno Printing Museum a Tokyo 1 (Japó)
 Mizuno Printing Museum (Tokyo)

 

 

Museu del Llibre a Montolieu (FR)
Musée des Arts&Métiers du Livre

 

 

museo tipográfico cádiz 2
Museo Taller Tipográfico de Cádiz 

 

 

 

museu valencià del paper
Museu Valencià del Paper

 

Roy Chatters Print Musseum  a Colfax(USA)1
Roy Catters Print Museum a Colfax (USA)

 

 

leipzig1
Museum für Druckkunst Leipzig 

 

 

Meermanno Museun Der Haag1
Museum Meermanno a Den Haag (NL) 

 

 

Stichting lettergieten 1 Westzaand(Nederland)
Stichting Lettergieten Westzaand  

 

 

Grafish Museum Groningen 1
Grafish Museum Groningen 

 

Hand press used by De Zilverdistel the first private press in the Netherlands
Koninklijke Bibliotheek National Library (NL) 

 

 

Museo della Scuola e del libro per l'Infanzia
MUSLI :Museo della Scuola e del Libro per l’Infanzia

 

 

 

Historical Museum of the city of Krakow1

Muzeum Historyczne Miasta  Krakowa     

 

 

 

 

Queanbeyan Printing Museum New South Wales 2 (Aus)
Queanbeyan Printing Museum (Aus)

 

 

 

 

St. Bride Foundation 1

St. Bride Foundation (London)

 

 

 

 

Tennessee Newspaper and Printing Museum 1

Tennessee Newspaper and Printing Museum

 

 

 

 

The Exceelsior Press 1 a Frenchtown (USA)

The Excelsior Press (USA)

 

 

 

 

 

memory of paper1

The Memory of Paper (Vienna)

 

 

 

tyographie&Commication Reading Univ.

Typography&Graphic Communication  Reading Univ.

 

 

 

 

Typorama (CH)

Typorama a Bischofszell (CH)

 

 

 

 

St. Petersburg Museum of Printing1

St. Petersburg Museum of Printing

 

 

Museu della Stampa a Socino (I) 1
Museu della Stampa a Soncino    

 

 

Museo Didáctico Artes Gráficas - Arganda del Rey 2
Museo Didáctico Artes Gráficas en Arganda de Rey

 

 

 

 

museo do pobo galego 1

Museo do Pobo Galego  

 

 

Museo della Carta e della Filigranaa 2 Fabriano (I)
Museo della Carta e della Filigrana  a Fabriano  

 

 

 

Read Full Post »

llibre de llibreters

“ Com hem dit, en Cerdà, llibreter d’ocasió, es quedà la llibreria secular d’en Piferrer, a la Plaça de l’Àngel. Fou l’única, en el seu temps, que vengué la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, en la versió que es representava al Liceu.

Tenia també en Cerdà l’exclusiva de la revista La Moda Elegante, la qual, perquè repartia figurins i dibuixos, va fer forrolla entre les senyores barcelonines.

El 1894 la casa va liquidar. En Baldomer Gual, (à) el Mero, va comprar les existències que hi havia al magatzem que la casa Piferrer tenia a la mateixa Plaça de l’Àngel.

El trasllat dels llibres fou fet a carretades i va durar dos mesos.

L’estoc de llibres que hi havia amagatzemat allà era immens,  en sortiren un gran nombre que anaven molt buscats.

Segons en Joan Baptista Batlle, que arreplegà els que hi havia en una altra casa de la Travessera de Dalt, amb la quantitat enorme de llibres que van sortir de la casa Piferrer hi havia per a alimentar el mercat barceloní de llibres vells una pila d’anys. I en Gual, si no hagués tingut la dèria de girar de pressa, s’hi hauria fet molt ric”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 15.

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

llibreria en el Mercado El Volador

“ Para todos aquellos que sufrimos la desmesurada fiebre por la compra y el coleccionismo de libros, la vetusta ciudad de México ha sido un verdadero paraíso por la abundancia y variedad de negocios dedicados a la venta de libros usados, los cuales tienen en ocasiones una procedencia oscura e inenarrable; en ellos se entretejen historias que esconden pleitos de herencia, robos, angustias económicas y otras muchas anécdotas, que dan por resultado el que nuestros viejos amigos, los libros de segunda mano, aparezcan en el mercado una y otra vez.

Ya con anterioridad algunos estudiosos han hecho importantes publicaciones como la de libros y libreros en la ciudad de México que nos relata especialmente la empresa de editar y vender estos vehículos de cultura, especialmente en la época colonial; así también, hay quien nos describe a los libreros anticuarios, la categoría más alta y sofisticada de los comerciantes de libros de segunda mano, quienes por sus conocimientos y especialización se dedican al tráfico de ediciones raras y valiosas que alcanzan precios estratosféricos., diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Pero en esta ocasión centraremos nuestra atención en los sencillos vendedores de libros usados, de viejo o de segunda mano, los que con orgullo y dedicación, diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Llibreria en el Mercado del Volador

Llibreria en el Mercado El Volador

Nuestra experiencia personal se remonta a mediados de este siglo, cuando existían en la ciudad de México numerosos vendedores de libros usados que tenían su ubicación especialmente en el Centro Histórico; algunos de ellos nos relatan cómo sus antecesores ejercían su oficio en el desaparecido Mercado del exVolador, en el espacio que hoy ocupa el edificio de la Suprema Corte de Justicia, adonde los había trasladado el gobierno de la ciudad, después que desapareciera el terrible Parían que afeaba la Plaza mayor de la urbe.

Fue don fernando Rodríguez – presidente por años de la unión de libreros -, que tenía su negocio en una vivienda de la calle de Mesones núm. 129, en una extraordinaria vecindad del siglo XVIII, quien nos introdujo en el fascinante mundo del libro de segunda mano. Él nos fue guiando sobre el significado de las ‘primeras ediciones’, de las ‘ediciones numeradas’, de los empastados en cuero con dorados y repujados; fue también quien nos mostró aquellas joyas que tenían la dedicatoria del autor o los que conservaban los exlibris de algunos de sus dueños anteriores. Los diálogos conformaron un curso que duró varioa años, y durante él aprendimos las cosas básicas y más importantes que debe saber todo buen coleccionista de libros que, al final de cuentas, termina por ser un apasionado buscador de ediciones de todos los tiempos”.

 

Article:”Librerías de viejo”, de Felipe Solís, a México en el Tiempo, nº 11. Febrer-març, 1996.

Http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/5336-Librer%EDas-de-viejo

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Read Full Post »

el cira-botes

El cira-botes de la Col.lecció En Patufet

 

“ D’on han sortit els llibreters de vell ? De molts llocs. Els més normals i els altres. Els oficis manuals, per exemple, n’han donat qui-sap-los. Els que, sortits d’aquest estament, han anat a raure al dels llibreters, s’hi ha trobat arrossegats per diverses causes. Heus aquí alguna d’aquestes: empesos per l’esperança d’emancipar-se de llur ofici antic, o, més modestament, per fer-se un sobresou. Les parades dels encants els han servit de provatura. Val més ésser un petit amo que no pas un gros mosso. Un complement de jornal tampoc no és negligible. El més natural és que els homes tinguin aspiracions; oi?

L’enlluarnament d’uns guanys crescuts i, com qui diu, immediats, també n’hi ha fet caure alguns. Les sirenes temptadores, en parlar-los a cau d’orella, els han enlluernats.

D’altres els ha empès l’afició al llibre combinada amb una circumstància momentàniament revessa del viure. Ja posseïen, per a llur usdefruit exclusiu, una biblioteca apilada a força d’estalvis. D’aquests darrers, cal dir-ho, ha sortit algun bibliògraf i erudit notable.

396

El sector dels desaparellats dels oficis liberals també n’ha donat, de llibreters de vell. El dels torejadors i dels comediants, igualment. Àdhuc n’ha donat el dels cirabotes1. Tots ells, en un moment determinat del viure, s’han aferrat als llibres i, més tard o més d’hora, han esdevingut llibreters.

Mentrestant, els que no coneixien el llibre de prop hi ha anat fent amistat. D’aquesta en sol néixer l’afecte…

Finalment, hi ha els que ja en vénen de mena. Volem dir – no penseu mal – aquells els pares o els avis dels quals ja eren llibreters. I que de menuts ja ensumaren plors de llibre. D’aquests, al gremi, n’hi ha que han format i formen dinasties. Ho foren els avis i els pares. Doncs bé: també ho són o bé ho seran els fills i els néts. És la llei d’herència o la successió que fan de les seves entre els llibreters de vell.

Cal tenir en compte, a més, que el llibre és com un tòxic; una mena de morfina o de cocaïna. De dret a de revés. d’aquell qui l’ha ensumat o que l’ensuma, ja es pot dir que ha begut oli”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10.

 1)Cirabotes (m i f). Qui té per ofici enllustrar les botes i altre calçat de cuiro.

    §          §          §          §          §          §          §

 

“ para empezar, una advertencia, y es que, ante la imposibilidad de resumir por medio de tan escasas líneas lo singular de la bibliofilia desde el punto de vista histórico, recurro a un período concreto para caracterizar el fenómeno: la revolución francesa.

En este sentido, explica Alberto Manguel que aquel ciclo político ‘intentó abolir la idea de que el pasado era propiedad de una sola clase social’. ¿Consecuencias de ello? Después de haber escanciado las luces de la Razón y suprimido los privilegios de la alta nobleza, reunir antigüedades no fue ya un recreo de los aristócratas sino un esparcimiento burgués.

la biblioteca de noche

De ahí que, tanto en el período napoleónico como en el republicano, la bibliofilia fuera contagiándose a placer entre los distintos niveles sociales, gracias en parte a los saqueos efectuados en las bibliotecas del clero y de los patricios que habían subido al cadalso. ‘Para finales del siglo XIX – escribe Manguel – , la exhibición de baratijas añejas, cuadros de antiguos maestros y libros en ediciones príncipe se había convertido para los europeos en un pasatiempo de moda’.

Ese gran movimiento coleccionista se enlaza estrechamente con el triunfal apogeo de los bibliófilos del siglo XX, a quienes dedica Francisco Mendoza Días-Maroto líneas de mucha enjundia. A su entender, hay en el bibliófilo un sello vehemente, pues cuajan en su ánimo aspiraciones y búsquedas, aparte de un hábito muy costoso, que es tanto como decir ilimitado en su ambición.

‘Queda claro, pues – escribe Mendoza -, que para nosotros la bibliofilia no es una afición de tres al cuarto, sino una pasión desaforada, y el que no la sienta así no es merecedor del honroso título de bibliófilo. Si definiéramos la bibliofilia – que tiene mucho de religión -, simplemente como amor a los libros, resultaría que casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros’.

 Article de Guzmán Urrero: “ Bibliofilia”, 19 abril 2007.

la pasión por los libros

 

 

 

colporteur 2

Read Full Post »

mercat sant antoni1

“Casanova conclou que un pot tenir una gran afició i no tenir un duro, però tot i això, ser un gran bibliòfil. ’Cada vegada que m’he fet el propòsit, després de gastar-me un dineral, que mai més em compraré un llibre, doncs mira, als tres minuts ja els tens davant i si no el compres rebentes’, confessava el xicot al mercat de Sant Antoni, a canvi d’un tallat. Allà tambè reconeixia que la seva família s’enfada cada cop que li descobreixen una nova adquisició, perquè, ‘sempre tenen alguna idea per gastar els diners que comprar llibres’. I recordava que és freqüent que els marits no expliquin  a les ‘seves senyores’ quant ha costat el llibre.’Al final, aquestes aficions de vegades estan barallades  amb el sentit comú, i per què has de donar explicacions, si a última hora tampoc passa res?’.

mercat sant antoni2

Mercat de Sant Antoni

Finalment ens quedem amb el dubte de si tot plegat és una bona inversió. ‘Al marge del seu aspecte cultural, la bibliofília com tot col·leccionisme, es una inversió segura. El temps juga a favor del llibre’, explica Trias de Bes. La col·lecció es fa amb els anys i panys i no esper jugar-hi, ni per vendre-la.

‘Els llibres, com qualsevol objecte rar i preuat, són objectes d’inversió – indica Haro i, tot seguit, matisa-. Ara bé, el llibre no el podem comprar com un objecte d’inversió; l’hem de comprar perquè ens agrada, perquè el cor ens ho demana o perquè és una peça que ens fa companyia. Quan tenim una bona biblioteca, una bona col·lecció, al llarg dels anys nosaltres mateixos o la nostra família s’adona que és una bona inversió, però no és una inversió com ho pot ser la borsa’.

‘No conec cap bibliòfil, i en conec uns quants, que ho tingui ( la bibliofília) com una forma d’invertir. En termes estrictament econòmics, no crec que sigui cap inversió’, opina Ignasi de Delàs. Aleshores… Aleshores només queda la conclusió de Casanova: ‘Són una inversió de relax o de coneixement’. I el fetitxisme?”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

mercat sant antoni3

Mercat de Sant Antoni

florons 4

 

buenos aires3

 

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires

“ ‘Los libros son testimonios muy tangibles de todos los momentos de la cultura del hombre, que van dejando huellas en ellos’. Pero el contexto no es el mismo y ahí está la fascinación entranyable que pruducen los viejos ejemplares: ‘el libro es un objeto que está compuesto no solamente por el texto que reproduce sino por la forma en que está hecho. Interviene mucho cómo se diagramó, qué tipografía se usó, que imprenta lo hizo, si tiene ilustraciones o no las tiene, qué tipo de tapas posee. Hasta casi finales del siglo XIX no existían las ilustraciones de tapa. Son cosas que se van incorporando al libro un testimonio de las distintas épocas de la cultura del hombre’.

Esta IIª Exposición del Libro Antiguo fue un placer tanto para coleccionistas y especialistas, como para los simples neófitos impulsados por una bibliofilia incurable. Ese encuentro sagrado con el pasado que llega a nuestros días en estado de preciosa conservación, se destacó por la variedad de ejemplares y temáticas.

buenos aires1

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires

Se exhibieron para la venta y deleite de los visitantes libros de diversa antigüedad, impresiones añejas, manuscritos medievales, grabados, mapas, documentos y cartas. Desde el primer libro de anatomía de 1491, pasando por un Fascículo de Medicina del año 1493, hasta cartas de San Martín y J.M. de Rosas¡.

Los libreros son parte de una legión de honor que, como los coleccionistas, bibliotecarios, anticuarios, historiadores, restauradores, con su labor silenciosa y constante, muchas veces vienen a suplir de hecho la desidia estatal, custodiando nuestro material cultural e histórico”.

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, escrit per Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

buenos aires2

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires.

 

colporteur 2

Read Full Post »

librería ocasión maestro gozalbo vlc

 

Però la més característica de totes, tal volta també la més important, puix té tot el valor i la personalitat que li donen els hostes il·lustres que ocupen sos prestatges, és la llibreria d’ocasió.

En la nostra ciutat inquieta no en manquen, encara que no arribin a tenir la preponderància que té a l’Alemanya, per exemple, la del famós Herr  Karl Hiersemann, de Leipzig. No en manquen, certament; cal, però, saber cercar-les. Alguna, tal volta la més interessant, s’ha desplaçat, anant-se’n cap als barris nous, però no hi fa res: s’ha emportat alhora tot el seu caràcter.

Hi ha en la llibreria d’ocasió, com en gairebé tot l’antic, molt de la confusa norma dels segles passats ( males façanes i salons regis; reixes d’argent cobertes de pintura negra). Així la tenda és pobra, esquifida; el llibreter té l’aspecte insignificant, però en les prestatgeries hi ha un veritable festí d’incalculable valor per al bibliòman i l’amo porta en ell mateix un tresor de coneixements, d’erudició i… de lletra menuda, car el llibreter vell en la llibreria de vell és el volum més interessant.

spanien

L’homenet petit i gris – així mateix la botiga és petita i grisa – és psicòlec expert.

Ell coneix bé el cor humà i sap que no hi ha fiblada per al desig com la curiositat ni la glòria comparable a la de l’explorador afortunat. Per aquest motiu mai no s’aventura a ofrenar-nos els seus llibres, sinó que ens dóna la espatlla i ens deixa fer. Podem aleshores nosaltres, al nostre gust, fer tertúlia amb els demés parroquians, escalfarnos vora el braser, acaronar el gat negre que dorm en una cadira baixa, o llençarnos a l’aventura de l’exploració i el descobriment.

I quan això arriba – que arriba sempre – ell es limita a elogiar la nostra intel·ligència que ha sabut trobar un incunable sota quatre capes de pols i set generacions de teranyines… i a posar preu a la incunable, a la curiositat satisfeta, a l’orgull afalagat a la intel·ligència reconeguda, a la tertùlia, al braser, al gat i àdhuc a la pols i a les teranyines.

 Oh, sí ¡ Un tomb cap al tard per les llibreries de la ciutat inquieta, enriqueix l’esperit com un viatge. I resten encara altres llibres vells i nous, que als Encants, per Santa Madrona, per les fires populars ens barren el pas al mig del carrer.Mes aquests reclamen capítol apart. S’han de veure a ple sol, en la gràcia clara i fresca i lliure del matí.

 Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

santa madrona1

 

 

 

 

 

florons FSB 392

“ La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern está organizada por el Gremi de Llibreters de Vell y este año celebra el cincuenta aniversario con una exposición de libros modernistas en el paseo de Gràcia. En un principio esta feria se instaló en la plaza de la Universitat, más tarde pasó a la Gran Via para terminar en el paseo de Gràcia. De aquellos libreros que empezaron en la plaza de la Universitat aún quedan siete, uno de ellos la Llibreria Millá.’Esto es una feria popular. Queremos acercar el libro viejo a la gente, hacerle perder el miedo a comprar libros de segunda mano’. Millá reconoce que hace cincuenta años había más bibliófilos que ahora. También es cierto que hay muchos más en Madrid y el resto de España que no en Barcelona. Editores, profesores de universidad y escritores son los más próximos al libro de coleccionista. Las primeras ediciones de Foix, Papasseit, Carner o Espriu son las más buscadas en catalán, mientras que Lorca y Alberti siguen creando culto en castellano.

fira llibre antic 50ª barcelona 2001

Rafa Sánchez me muestra una de sus prendas: un libro de Igor Stravinsky, Le Sacre du printemps, dedicado el cuatro de abril de 1925 a Farran Mayoral, un traductor catalán. Pero el público llano busca ese libro de oferta que hace cuatro días se vendía cien veces más caro. ‘También compran monografías locales, libros de caza o libros de texto que creen más baratos y resultan más caros que en las librerías normales. Viene gente expresamente desde cualquier punto de España’.

le sacre du printemps 1

El perfil del coleccionista es un hombre culto, ya mayor, aunque cada vez hay más jóvenes que se interesan por ese tipo de libros. Muchos de ellos ni llegan a leerlos porque, normalmente, ya los han leído hace mucho tiempo; son, sencillamente, libros para coleccionar, como quien colecciona muñecas, banderines o llaveros. Hay autores fetiche, como Gil de Biedma, Lorca o García Márquez, aunque la astronómica cifra de noventa y cinco millones de pesetas no alentó ni al más loco para comprar unas galeradas con unas cuantas correcciones a mano. ¿ Y las mujeres?, me pregunto yo, ¿ tienen algún interés por coleccionar primeras ediciones? Pues la verdad es que no mucho. O más bien casi nada. Es éste un mundo masculino, como tantos mundos. La mujer, más pràctica, compra el libro y se lo lee. Su gran contribución es venderse la biblioteca de su marido al enviudar”.

 Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.

ex vlokis 2

Read Full Post »

imatges llibre2 030

Imatge del llibre La Gran Història del Llibre, de GATEPAILLE, Maryline, Ed. Cruïlla, B, 1996, recomanat a grans i petits. Llibre interactiu, amb fulls desplegables i adhesius multiús.

“ Hi ha dues menes majors de col·lectors de llibres. Una es forma per aquells que per infecció secundària i fons primaris es dediquen a cercar ‘llibres bons’ de tota mena sense arribar mai a reunir una col·lecció coherent. Dins aquesta mena s’inclouen el bibliòfil amateur i el perspicaç home de negocis. De vegades en aquesta categoria la malaltia es guareix amb un altre virus fort, de la mena que sigui, o per canvis o tempestes en el clima econòmic. El veritable bibliòfil per excel·lència sembla ser aquell que s’ha contaminat per la lectura segons la ja esmentada explicació cervantina.

El remei també ve indicat en el Quijote, remei per altra banda que és quasi tan antic com la impremta mateixa. Els amics i familiars de l’Ingenioso Hidalgo fan escrutini de la seva biblioteca per tal de cremar determinats volums. Sempre és possible que aquestes persones, com tantes d’altres en la història, hagin comprès per intuïció que els microbis de la bibliofília resideixen efectivament en els llibres i que encara avui, l’única manera coneguda de matar-los és per mitjà del foc aplicat tant als llibres com al bibliòfil.

berlin 1

Berlin, 10-05-1933

Ara bé, quan el malalt arriba a un estat en el qual li sobrevenen forts atacs d’adquisició de llibres, el guariment ja no és possible. En la primera etapa d’aquestes convulsions, el pacient s’inquieta normalment per tenir textos correctes i complets, sobretot moderns, d’un tema determinat. Però aviat s’adona de la imperfecció de les millors edicions modernes i s’agita per les primeres edicions i tot seguit pels manuscrits originals. Fins a aquest moment, en el desenvolupament de la malaltia, els símptomes i les conseqüències són intel·lectuals, socials i econòmics. Però l’interès per la història física dels textos també provoca en el pacient símptomes  físics; si abans el seu pensament, les seves accions i els seus diners es concentraven en el món del llibre, ara, fins els seus sentits estan dedicats al llibre. Es el moment en què comença l’aberració anomenada ‘l’apreciació estètica del llibre com a obra d’art’. Aquest nou afany produeix la necessitat de nous coneixements: la fabricació del paper, les filigranes, la tipografia, història de l’ortografia i de la cal·ligrafia, dels gravats de fusta i de metall, de l’ex-libris, i d’enquadernacions, i molts d’altres. I es llança amb entusiasme inusitat a l’art i la ciència de la descripció bibliogràfica.”

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 11-12.

Mercantic Sant Cugat-2014-Foto de Laura Grau

Mercantic

❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

“ ¿Leen los bibliófilos o simplemente poseen?. Es creencia frecuente que los bibliófilos no leen. Que se limitan a poseer y guardar celosamente sus tesoros, sin casi tocarlos, por temor a que sufran daños. Yo creo que es errónea. Supongo que habrá de todo en esta viña de personas y personajes, pero en general los bibliófilos que conozco gozan y disfrutan con su biblioteca. Amor compartido y repartido: La Bibliofilia es un placer, no un sufrimiento. Cada persona tiene sus preferidos – humanum est – pero dedica un saludito a los demás, como hace quien sabe cómo se debe visitar una proyectando hacia los libros que posee una neurosis, que estaba larvada en su mente. Mal asunto ees cuando una pasión deja de ser placentera y se convierte en ‘incontenible, inconmensurable e irrefrenable’. Rechazo comprensible: lo único que puede provocar un sentimiento de enfado y a veces furia es, precisamente, el mal libro, o dicho exactamente el libro mal hecho”.

Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.

 

el loco bibliómano

 

Inutilitas librorun, però més conegut com El bibliòman boix a La Nau dels boixos (Stultifera navis) de Sebastian Brandt.

 

 

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »