Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘bibliophily’ Category

biblioordinador

“ Internet és la major biblioteca que existeix. Google, el seu major bibliotecari, el que troba totes les pàgines i totes les referències; però Google pertany a un Internet antic; el d’ara és més mòbil, més social, on la gent no només llegeix, sinó que parla, escriu, fotografia o filma. És una altra forma d’usar Internet. Internet ha passat de ser la gran biblioteca a ser la gran conversa”.
David Sifry, fundador de Technorati.

 

technorati1

 

 

“ El Bibliófago es como un arcón que nunca se ha abierto para no perder nada. Teme hablar de sus siete doctorados y sólo cita tres; muy fácil le resultaría sacar cada año uno nuevo. Es amable y le gusta hablar; para poder hablar también cede a otros la palabra. Cuando dice: ‘No lo sé’, cabe esperar una conferencia detallada y erudita. Es rápido, porque siempre busca gente nueva que lo escuche. No olvida a nadie que lo haya escuchado, el mundo se compone, para él, de libros y de oyentes. Sabe apreciar debidamente el silencio ajeno, él mismo sólo calla unos instantes antes de iniciar un discurso. En realidad, nadie quiere aprender nada de él, pues sabe muchas otras cosas. Propaga incredulidad, no porque nunca llegue a repetirse, sino porque jamás se repite ante el mismo oyente. Sería entretenido si no abordara siempre algo distinto. Es justo con sus conocimientos, todo cuenta, ¡ qué no daríamos por descubrir algo que le importe más que el resto¡ Pide excusas por el tiempo que, como la gente normal, dedica al sueño.

Con gran expectación y deseando pillarle al fin una patraña vuelve uno a verlo después de varios años. Inútil esperanza: aunque aborde temas totalmente distintos, sigue siendo el mismo hasta la última sílaba. Entretanto, a veces se ha casado o ha vuelto a divorciarse. Sus mujeres desaparecen, siempre han sido un error. Admira a quienes lo animan a superarlos, y en cuanto los supera, da con ellos al traste. Nunca ha ido a una ciudad sin antes leerlo todo sobre ella.

Las ciudades se adaptan a sus conocimientos, corroboran lo que ha leído, no parece haber ciudades ilegibles.

Se ríe de lejos cuando se le acerca algún necio. La mujer que quiera ser su esposa deberá escribirle cartas pidiéndole información. Si le escribe con la suficiente frecuencia, él sucumbirá y querrá tener siempre a mano sus preguntas”.

 Elias Canetti: 50 caracteres ( el testigo oidor), Guadarrama/Labor, B, 1977, pp. 141-142.

elías canetti

 

exvlokis blau2

Anuncis

Read Full Post »

 

psalmorum Codex

Psalmorum Codex (1457), de Fust i Schoffer, primera errata en un llibre imprés, a la primera línea Spalmorum per Psalmorum.

Una vegada em vaig prometre no comprar llibres de l’editorial Turpin Editores, la raó era que en un llibre: Aurea Bibbliographica , de Víctor Infantes, Catedràtic de Literatura a la Universidad Complutense de Madrid, dedicat a la bibliografia, a la bibliofília i a llibres que parlen de llibres,  escrit per un catedràtic i ,crec , per un senyor que li dona importància a les errates, doncs en parla d’elles en al menys tres o quatre ocasions, no hauria de tenir-ne tantes, jo en vaig trobar més de 40.

Bé, vaig veure un llibre que en semblava molt interessant, Contra la bibliofilia [1] de Turpin Editores i no volia comprar-lo, però pel tema i l’autor creia que valia la pena.

I val la pena, l’he llegit amb molt de gust, en poca estona i, com pensava, l’he trobat molt interessant, PERÒ:

37 línies en llatí, 59 en francès, 4 en alemany, 270 en anglès i 63 en italià, unes 434 línies o més, en idiomes diferents del idioma usat per escriure el llibre. Molts llibres en català o castellà tenen paraules en altres idiomes, de vegades traduïdes i d’altres no, però son quatre paraules que es poden entendre amb més o menys facilitat o es poden consultar, però quasi el 10% del llibre en paraules d’altres idiomes em semblen massa paraules.

En el llibre no hi tantes errates com en el de Víctor Infantes, però jo n’he vist, almenys, deu. També en les pàgines 23-24 en 11 línies repeteix ( més o menys) en 5 el que diu a continuació en les altres 6.

Però una cosa que em sembla molt greu, en un llibre dedicat a la bibliofília, als llibres vells, als llibreters de vell, als bibliòfils, als incunables, etc., és que en la pàgina 34, parlant d’un llibre que alguns volen fer passar per incunable[2], quan indica la data, que és on fan la falsificació, posi: “ MDDDDDI”, en comptes de MDI, i a la pàgina següent torni a posar. “ MDDDDD” en comptes de MD. ( ‘Un llibre de l’any 3501 d.C. el volen fer passar per un incunable de l’any 3500 d.C., difícil’)

I tampoc trobo normal que el nom d’un senyor, Aldo Manuzio,  en uns llocs escriu Manuzio i en altres Manucio, i en la pàgina 33 surt aquest senyor dues vegades i posa Manuzio i Manucio.

Posa en el llibre que es va imprimir a cura de José Manuel Martín i de Víctor Infantes, crec que no es van esforçar gaire.

Però el llibre, malgrat aquestes petites, o no tan petites coses, m’ha agradat, el senyor Clavería no s’està per conyes i escriu el que pensa, no deixant-se a ningú, els llibreters de vell, els bibliòfils, els subhastadors, els enquadernadors, sense la seva corresponent martellada [3].

 

          [1]  Contra la bibliofilia. No amaràs los libros sobre todas las cosas. CLAVERÍA LAGUARDA, Carlos, Turpin Editores, Madrid, 2015; 141 p.
          [2] Crec que en el DIEC2  haurien de revisar la definició d’incunable, doncs posen : “Imprès abans de l’any 1500”, quan els incunables són els       llibres impresos fins el 31 de desembre de l’any 1500.
          [3]Martellada: paraula  inspirada en el capítol 5: A martillazos, (sobre los subastadores), on juga amb el martell usat pels subhastadors.

 

contra la bibliofilia

 

Read Full Post »

carrer Tapineria ampliació via Laietana 1905

Carrer Tapineria abans ampliació Via Laietana, 1905

“ (El Mero) Tot prosperant, va traslladar-se al número 48 del carrer de la Tapineria. Com s’ho féu? D’aquesta manera. Passant a la llibreria que ja hi tenia instal·lada el Matalasser, feia anys – aquest hi era des del 1862 – , i on havia anat a establir-se venint del carrer de la Portaferrissa.

El Matalasser s’anomenava Bartomeu Berenguer, i el sobrenom amb el qual era conegut li pervenia de l’ofici que exercia.

La botiga del carrer de la Tapineria havia estat ocupada pels escultors germans Vallmitjana. El Matalasser va traspassar el 1875, i d’ell passà al Mero.

En aquest lloc amplià el negoci. Va continuar comprant lots de llibres i biblioteques. Al preu que volia. Aleshores va suprimir el destraleig.

Es dedicà a seleccionar els llibres. ¿ Diguem que ho feia a la seva manera? El terme no és ben exacte. En realitat els seleccionava d’acord amb els gustos o les preferències dels seus clients.

Separava els llibres catalans i castellans més sol·licitats. I tot allò que no entenia, fossin incunables, fossin llatins, en lletra romana o gòtica, tant li feia; els antics italians i altres, estampats en llengües desconegudes per a ell, els tornava a vendre als seus companys a duro el sac.

Tot allò que ell en deia morralla, ho destinava al molí paperer.

En el moment d’acarar-se amb un parroquià per col·locar-li un llibre, gitanejava tant com podia. Àdhuc s’empescava trucs que, tot i llur malícia inicial, resultaven enginyosos. Un d’ells, i dels més coneguts, consistia a deixar un sabatot damunt la taula de la botiga. Hi acudia en Serra i Pinyana, com tenia costum de fer diàriament pels volts del migdia, i el veia. Immediatament l’engrapava i es posava a fullejar-lo.

Carrer Tapineria Arxiu Fotogràfic Barcelona 1929 Brangulí

Carrer Tapineria (Brangulí, Arxiu Fotogràfic Barcelona, 1929)

Al cap d’un moment preguntava al Mero:

-Què és això?

Aquell feia el pagès, o com aquell que cau del niu, que és igual.

-Ah ! Me n’havia oblidat. Està venut.

-Com s’entén? – exclamava en Pinyana -. El vull. Que no pago amb bona moneda?

-No pot ésser. Tindria un disgust. No en tinc cap més exemplar.

-El vull. Ja us apanyareu.

El Mero guaitava el sostre i es lamentava:

-Pobre de mi ! Com ho faré? El tinc compromés per dotze duros. Què li diré al client?

En Serra i Pinyana contestava:

-Prou. El gust que té el vostre client també el vull tenir jo. El vull, i heus aquí els dotze duros.

El Mero, fent com aquell que li reca, se’ls embutxacava. Mentrestant, devia riure per sota el nas.

I com aquesta, diguem-ne facècia, moltes d’altres. Explicar-les totes seria un mai acabar.

El Mero, realment, era més viu que la tinya.

A en Llordachs li havia jugat unes quantes passades. Algunes de les quals ja hem explicat. I que, per tant, no cal repetir ara.

En arribar l’any 1894 la seva llibreria fruïa d’un gran prestigi en el comerç barceloní del llibre vell. En Llordachs, en canvi, anava cap avall.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 26.

ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ         ℜ          ℜ    

 

“ ¿!Qué comprar?.

Con la práctica vas sabiendo qué se va a vender rápido. Los autores clásicos, todos los contemporáneos, los ganadores del Premio Nobel y las novedades que uno ve en las librerías: la gente los lee y los vende. Y el cliente mismo te dice cuáles son cuando te pregunta si los tienes. Lo que más se vende es novela. Le sigue superación personal y esoterismo. Son los caballitos de batalla. La novela porque es lo que se ha publicado más.

Si me llega un lote de Derecho lo tomo, también se vende mucho. La diferencia es que hay muy poco: los vas a vender pronto. Lo mismo con los libros de Matemáticas o Física a nivel superior. Los pones entre 100 y 200 pesos y se te venden rápido. Pero para que te llegue una biblioteca de un físico o un matemático que se murió es muy difícil porque no abundan.

Las enciclopedias ya no las compro porque no le interesan a nadie. El Internet ha afectado en esto y en los diccionarios principalmente. En lo demás no. Aunque sí ha afectado porque la gente cree que todo está en internet, en las computadoras, en Encarta, y no compra libros. Pero no: la lectura es un satisfactor personal, un recreo, más que un asunto de consulta. Cualquier novela te lleva por otros caminos: no está digerida como la televisión. Te empiezas a imaginar un montón de cosas cuando estás en contacto con el autor”.

 

Article-entrevista: “¿Cómo vender libros usados?”, a Fermín López Casillas, per Guillermo Cordero García, en el vlok:

http://librerosmexicanosdeviejo.blogspot.com.es/2009/04/como-vender-libros-usados.html

 

396

Read Full Post »

Volen que Barcelona sigui considerada una de les Ciutats de la Literatura, però primer hauria de tenir un Museu del Llibre com cal. La fama literària de Barcelona ja fa anys que va de mal borràs, no és el que era ni de lluny. S’hauria de fer alguna cosa.

 

papier artisanal

Papier Artisanal a Pérouges (F)            http://www.papier-artisanal.com/

 

 

TypoArt

TypoArt a Fresnes-sur-Escaut (F)          http://www.typoart.fr/

 

 

Absteinlung Schriftguss, Satz und Druckverfahren

Abteislung Schriftguss, Satz und Druckverfharen a Darmstadt (D)

 

Druckreimuseum

Druckereimmuseum a Sandkrug (D)
 http://www.druckereimuseum-sandkrug.de/dasmuseum.php    

 

Historische Buchdruckerei

Historische Buchdruckerei a Krakow am See (D)   http://www.druck-buchkultur.de/

 

 

Museumsgesellschaft

Museumsgesellschaft a Schopfheim (D) http://www.museumsgesellschaft-schopfheim.de/

 

 

Museum of Typography a Ioannina Univ. Grècia

Museum of Typography a Ioannina Univ. (Grècia)    http://mtt.unit.uoi.gr/index.php?lang=el

 

 

Museu della Stampa e della Stampa d¡arte a Lodi (I)

Museo della Stampa e Stampa d’arte a Lodi (I) http://www.museostampa.org/joomla3/index.php?lang=it

 

 

Museo della Stampa Remondini

Museo della Stampa Remondini a Bassano del Grappa (I)
http://www.museibassano.it/Palazzo-Sturm/Museo-della-Stampa-Remondini/Le-carte-decorate

 

Drukkerijmuseum Meppel

Drukkerijmuseum Meppel (NL)     http://www.drukkerijmuseum-meppel.nl/

 

 

Drukkunstmuseum a Maastricht 2

Drukkunstmuseum a Maastricht (NL)https://drukkunstmuseum.wordpress.com/

 

 

Grafisch Museum in den Groenenzonk

Grafisch Museum a Noord-Brabant (NL) http://www.grafischmuseumindengroenenzonck.nl/index.htm

 

 

Nederlands Drukkerij Museum a

Nederlands Drukkerij Museum a Etten-Leur (NL) http://www.nederlandsdrukkerijmuseum.eu/

 

 

Izba Drukarstwa w Lublinie

Izba Drukarstwa w Lublinie (Polònia) http://teatrnn.pl/domslow/wystawa/

 

 

Muzeum Pismiennictwa i Drukarstwa

Muzeum Pismiennictwa i Drukarstwa w Grebocinie (P)http://www.muzeum.grebocin.pl/?ekspozycja,4

 

 

Poster Museum

Poster Museum a Warszava (Poland)     http://www.postermuseum.pl/en/

 

 

muzeum drukarska poland

Muzeum Drukarstwa a Cieszyn (Poland) http://muzeumdrukarstwa.pl/?md=gallery&gal=Muzeum_Drukarstwa

 

 

The Museum of the Printing and Odl Romanian Books

Museum of Printing and Old Romanian Books a Targoviste (Romania) http://www.muzee-dambovitene.ro/arhiva_web/en/muzeu_tipar_prezentare.php

 

 

paraparaumu NZ

The Printing Museum, Paraparaumu, New Zealand: http://www.theprintingmuseum.org.nz/

 

 

Museo del Papiro

Museo del Papiro a Siracusa (I)                 http://museodelpapiro.it/

 

 

museu castell peralada 2

Museu i Biblioteca del Castell de Peraladahttp://www.museucastellperalada.com/biblioteca/bibliografia-investigadors/

 

 

Encre&Plomb

Atelier-Musée Encre&Plomb a Chavanes-prèes-Renens (CH) http://www.encretplomb.ch/portfolio.html

 

 

Graphos museum (C)

Graphos Museum a Uster (CH)               http://www.graphosuster.ch/content/kontakt.html      

 

 

lecadratin CH

Le Cadratin- Atelier Typographique a Vevey (CH)   http://www.lecadratin.ch/boutique/en/

 

 

Musseum Stamparia

Museum Stamparia a Strada (CH)      http://www.stamparia.ch/ms/kontakt.html

 

 

Offizin Parnassia CH

Offizin Parnassia a Vättis (CH)         http://www.parnassia.org/        

 
Treasures of the British Library

Treasures of the British Library a London   http://www.bl.uk/events/treasures-of-the-british-library

 

 

Cheongju Early Printing Museum (Korea S)

Cheongju Early Printing Museum (S. Korea) http://jikjiworld.cheongju.go.kr/app3/jikjiworld/content/eng_main/index.html

 

 

Hamilton wood Type& Printing Museum  a Two Rivers

Hamilton Wood Type & Printng Museum a Two Rivers (USA)   http://woodtype.org/about

 

 

musee de l'imprimerie du quebec

Musée de l’Imprimerie du Quebec    http://www.museeimpression.org/a-propos-du-musee/

 

 

Robert C. Williams Paper Museum

Robert C. Willams Museum of Papermaking a Atlanta (USA)  http://www.ipst.gatech.edu/amp/index.html

 

 

ex vlokis 2

 

 

Read Full Post »

lletra xlletra q2
lletra El llibre decorat i il·lustrat des de l’òptica de l’obra bella és propi de qualsevol època. A l’edat mitjana, quan el llibre era considerat un objecte preciós i valuós, destinat a les classes més altes de la societat, i també a les èpoques moderna i contemporània, quan el llibre és considerat un objecte bell, una obra d’art en el seu conjunt i en el qual s’assagen i s’apliquen les diverses tècniques de reproducció gràfica, gravats en fusta i en metall, litografia, etc., que apareixen successivament. El procés culmina en les edicions de bibliòfil, pròpies principalment dels segles XIX i XX, en les quals s’edita un text que es decora i s’il·lustra senzillament per crear una obra bella.

 

lletra paral·lelament, a mesura que avança el coneixement científic i tècnic i les tècniques de reproducció d’imatges i de l’edició de textos es fan més fàcils, i augmenten els llibres il·lustrats amb una finalitat descriptiva i pedagògica. Cal no oblidar les edicions de llibres decorats i il·lustrats, sobretot de temes literaris, adreçats a un públic culte i pròpies dels segles XIX i XX, que sense ser edicions de bibliòfil mantenen un ben fer important, amb uns resultats alhora bells i assequibles.

lletra Des d’una perspectiva formal, la decoració i la il·lustració d’un llibre és molt          diversa. Consisteix en: il·lustracions a tota pàgina, il·lustracions i vinyetes contingudes a les pàgines del text, portades, orles o sanefes, caplletres que   als manuscrits poden arribar a tenir gran importància fins a ocupar una pàgina sencera, frisos, colofons i culsdellàntia. Encara podríem afegir-hi les marques d’impressor i d’editor.”

lletra maria Porter ( de l’ABB), a Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions, 5; p. 39-40.

 

 

 

sanefa 412

 

 

lletra para mi, todo coleccionista sea de cuadros, de cerámica, de libros, de sellos, si no lleva un propósito mercantil, es una persona muy juiciosa, muy razonable, muy ilustrada y muy culta, pero más agujereado cerebralmente que la alcachofa de una regadera.

lletra La bibliomanía es una anormalidad muy corriente. Yo he conocido a personas que coleccionaban catecismos; otra buscaba y adquiría aritméticas de primera enseñanza; otra guías de teléfonos y hace poco conocí a un coleccionista afanoso de guías de ferrocarriles”.

 


lletra Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp.23.

culldellantia1

Joannis Joffre, 1528

Read Full Post »

Uns quants Museus del Llibre i la Impremta per tot arreu, menys a Barcelona.

 

musée imprimerie Bruxeles

Musée de l’Imprimerie (Bruxelles) http://www.kbr.be/informations/organisationsl/printmus/printmus_fr.htm

 

 

Patrick Goosens Collection (Antwerpen)

Patrick Goosens Collection (Antwerpen) http://edj.net/mc2012/Belgium2008.html

 

 

 

 

moulin du got

Moulin du Got a St. Leonard-de-Noblat (F)     http://www.moulindugot.com/

 

 

 

 

Norwegian Printing Museum

The Norwegian Printing Museum ( Stavanger-Noruega) http://www.museumstavanger.no/museums/the-norwegian-printing-museum/

 

 

 

 

Deutsches Zeitungmuseum

Deutsches Zeintingmuseum (Wadgassen) http://www.kulturbesitz.de/museen/deutsches-zeitungsmuseum.html

 

 

 

 

Helsingborg printing museum 1 Sweden

 Helsingborg Printing Museum  http://www.grafiskamuseet.se/historia/historia_en.html

 

 

 

 

 

 

Rosenlöfs Tryckerimuseum a Kungsgarden (Sweden)

Rosenlöfs Tryckerimuseum a Kungsgarden (Sweden) http://www.rosenlofsvanner.se/default.asp?PageId=67

 

 

 

 

Osterreichisches Papiermachermuseum

Österreichisches papiermachermuseum  (Steyrermühl)  http://www.papiermuseum.at/

 

 

 

ateelier du livre a mariemont

Atelier du livre-Musée Royale de Mariemont   (B)  http://www.musee-mariemont.be/index.php?id=6844

 

 

 

 

Biblioteca Wittockiana-els almanacs de Gotha

Biblioteca Wittockiana      http://wittockiana.org/

 

 

 

 

Musée des Imprimés a Rendu2

Musée des Imprimés a Redu (B)    
http://www.redu-villagedulivre.be/fr/commerces/artisants/71-musee-des-imprimes

 

 

 

Ntional Museum van de Speelkaart

Nationaal Museum van de Speelkaart (B)    http://www.speelkaartenmuseum.be/

 

museum of Paper a Poliny

Museum of Paper a Losiny (Czech Republic)     http://www.rucnipapirna.cz/en/

 

 

 

Atelier Typographique a Saran

Atelier Typographique a Saran (F)           
http://www.ville-saran.fr/atelier-typographique 

 

 

 

 

 

atelier du livre a voltaire2

Atelier du livre a Ferney-Voltaire   http://c18.net/atelier/

 

 

 

 

Bibliothèque Humaniste de Sélestat

Bibliothèque Humaniste de Sélestat       http://pmod.olympe.in/

 

 

 

Chalcographie du Louvre

Chalcographie du Louvre   http://www.chalcographiedulouvre.com

 

 

 

 

Colophon1

Colophon  a Grignan (F)              http://colophon.pagesperso-orange.fr/musee_022.htm

 

 

 

 

musée le livre et la lettre Le Bourg

Museu Le Livre et la Lettre a Montcabrier(F)        http://www.lelivreetlalettre.com/

 

 

 

lespapiersdumolin

Maison de l’Imprimerie et du Papier  a Les Bordes (F)      http://lespapiersdumoulin.com/

 

 

 

Le moulin de la tourne

Le Moulin a papier de la Tourne a Les Marches (F)      http://www.moulin-a-papier.com/

 

 

 

 

Moulin à papier de Brousses (F)

Musée Aristide Bergès a  Lorp-Sentaraille      http://www.aab.asso.fr/

 

 

 

 

musée de l'imprimerie de nantes

Musée de l’Imprimerie de Nantes          http://musee-imprimerie.com/

 

 

 

 

Musée des papeteries Canson et Montglofier

Musée des papeteries Canson et Montgolfier (F)http://musee-papeteries-canson-montgolfier.fr/

 

 

 

 

 

Musée du Papier a Angouleme

Musée du Papier a Angoulême (F)          http://www.musee-du-papier.fr/

 

 

 

La Papeterie de Vaux a Payzac

La papeterie de Vaux a Payzac (F)          http://www.ecomuseesdelauvezere.fr/accueil.html

 

Read Full Post »

digesto

“ Abans d’aparèixer la impremta, arreu del món civilitzat ja es venien llibres; llibres manuscrits, naturalment. Vivien del llibre els copistes, els xilògrafs, els miniaturistes i il·luminadors, i els relligadors. A Catalunya, el comerç del llibre l’exercien principalment els jueus. El 1379, segons un document del notari Antoni Bellver consta que: ‘Jafundanus Vinaq, Stationarius sive curritur libres, judees barcna’, ven a Berenguer Fontanals un Digesto per  8 lb. i 10 s. En altre document del notari F. Pedcole, datat el 1406, es fan constar els noms de Joan Pont (à) Scales, ‘conversus civis barcna’, i en Francesc Baertran, ‘libaterius, conversus civis barcna’. Podríem citar molts altres documents que proven que el comerç del llibre era una activitat tradicional dels jueus moradors del nostre Call, els quals, després dels fets del 1391, catalanitzaren llur nom i es feren jueus conversos per tal de seguir practicant llur comerç habitual. Per això, en fer-se el 1434 la valoració de la important biblioteca del jurisconsult vigatà Jaume Calliç, foren nomenats perits els llibreters conversos Guillem Ça Coma i Francesc Bertran”.

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed.        Millà,   Barcelona, 1949; p.13.

 

§          §          §          §          §          §          §

 

“ Para mi, todo coleccionista sea de cuadros, de cerámica, de libros, de sellos, si no lleva un propósito mercantil, es una persona muy juiciosa, muy razonable, muy ilustrada y muy culta, pero más agujereado cerebralmente que la alcachofa de una regadera.

La bibliomanía es una anormalidad muy corriente. Yo he conocido a personas que coleccionaban catecismos; otra buscaba y adquiría aritméticas de primera enseñanza; otra guías de teléfonos y hace poco conocí a un coleccionista afanoso de guías de ferrocarriles”.

 

          Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp.23.

libros de viaje

Read Full Post »

Older Posts »