Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliologia’ Category

 

“Hi ha molts oficis a l’aire lliure i ple carrer. Però el més penós i ingrat és, realment, el de les parades de llibres, que no tenen els beneficis dels venedors de melons, ni les gangues dels drapaires.
La parada de llibres, com altres petites indústries, pot establir el seu comerç sense fons de reserva, ja que no li cal tenda, dependent, catàlegs ni il·luminació. D’antuvi escull un espai vuit en el parapet d’un pont, d’un moll, en l’angle menys inodor d’un carrer: es proveeix d’una mena de llicència, d’uns quants calaixos de fusta, alguns lots de llibres que classifica pel seu pes i per la seva coberta; després exposa la seva mercaderia que cada transeünt ve a flairar , i com hi ha tants gustos com espècies de llibres, la venda diària és quasi la mateixa i suficient per mantenir un bevedor o a una família pobra, tot i que moltes vegades la pluja, el vent i el fred conspiren contra l’esperança d’una olla o d’una ampolla de vi.
Molt depèn aquest humil i roí negoci de la temprança i la calma atmosfèrica! L’amo de la parada, que viu en unes golfes o a la taverna, prediu les tempestes amb més antelació que un vell pilot, i el bon temps amb més seguretat que l’Observatori Astronòmic.
Com consulta la marxa dels núvols i els girs del gallet! Mou el cap i torna a port, amb la barca que guarda la seva fortuna, o bé es frega les mans i desplega cantussejant tota la seca càrrega, sense por per les avaries.
Sovint, el principiant, que no coneix els secrets oracles del baròmetre i que es fia d’un cel blau i un sol enganyador, veu com els elements destrossen el seu fràgil capital; l’huracà, esclatant de cop i volta, persegueix per l’aire els opuscles desfullats, la pluja amb amples gotes es cola entre els plecs d’una capçalera intonsa, rellisca de full en full i enfonsa a la mateixa Bíblia en aquest nou diluvi. Així el llaurador de VirgiliDelilleThopmson Saint-Lambert plora les seves collites, el treball d’un any perdut en un dia.
El llibreter de carrer és, en general, de Normandia, com el venedor d’hortalisses: coneix millor el preu de les pomes que el dels llibres, i valora la seva mercaderia segons l’aspecte del comprador que la demana.
Sorprèn en els vostres ulls l’emoció que us envaeix veient algun llibre i el taxa proporcionalment a aquella emoció, amb gest apressat o amb fingida indiferència”.

 

Lacroix, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 59-61.

 

Les saisons de Jean François de Saint-Lambert

 

“La biblio-manía, propiamente dicha, es, sin duda, una ridiculez que muchas personas cometen formando bibliotecas por vanidad, por lujo, ó por tono: pero estas personas ¿ son acreedoras á que se las critique con más razón que á aquellas que compran cuadros, antigüedades, relojes ó cualquiera otro objeto de fantasía? Los unos como los otros contribuyen con su fortuna á alimentar la industria intelectual y comercial, y sin estos aficionados á los hermosos volúmenes y á las lindas ediciones adornadas con todo el lujo imaginable, la librería, la papelería, la imprenta, la encuadernación, etc., est5arían reducidas á la fabricación, bien limitada, de las obras de mérito y utilidad reconocidas, que solo compran los sabios y las personas que leen los libros de sus bibliotecas.

Compárese, en fin, con relación a la moral, al Coleccionador de libros con el Coleccionador de onzas de oro: el avaro se encuentra incesantemente en una agitación febril, producida por su ruin y esteril pasion, está inquieto, es desgraciado, tiene la conciencia de su vicio y sabe la reprobación que le rodea: para ser dichoso necesita estar solo y ocultar sus tesoros. El biblio-filo al contrario, revosa de alegría, cuenta lo feliz que es á todo el que quiere oirle; sus libros son su orgullo, sus títulos de honor; goza con su posesión y con los elogios que le proporcionan.

Al amor del lujo, á la vanidad, alguna vez también a la falta de instrucción debe este género de industria su sostén y sus progresos, haciendo á los ricos sus tributarios.

 

Contenténemos, pues, con sonreirnos de la satisfacción de aquellos que no poseen los libros sino como muebles de pura curiosidad. Si el propietario de una bonita biblioteca no la tiene máas que por ostentacion, ó no puede hacer de ella ningun uso personal, el ridículo será para él solo: mas la industria habrá prosperado con aquella adquisición, y el sabio ó el aficionado instruido, pero pobre, sabrá aprovecharse de ella y hallará lo que él no posee.

Extret de  Constantin, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas“; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, pp.9.

 

 

Anuncis

Read Full Post »

 

“La Bibliofília .-

A part de vehicles de comunicació, cultura i entreteniment, alguns llibres superen la finalitat de la seva lectura i esdevenen, per moltes i variades raons, en objectes amb apassionats seguidors i admiradors: els bibliòfils, o amants dels llibres. Independentment de l’acte de la lectura, un llibre pot proporcionar noves i diverses satisfaccions, com pot ser contemplar una enquadernació artística, l’exquisidesa de la il·lustració, el que contingui un text o dedicatòria original de l’autor o d’un altre artista relacionat amb el llibre, una edició limitada numerada i irrepetible (com poden ser els facsímils d’incunables o obres clàssiques), imprès amb paper fabricat a l’antiga i amb reproduccions xilogràfiques, una edició príncep de difícil localització, potser un incunable mateix.

L’afició a col·leccionar (del llatí collectio, recol·lecció, reunió) llibres d’especial valor ha estat sempre en mans de persones amb notables recursos o, sobretot, lligada a llibreters i gent relacionada amb el comerç del llibre, ja que són els que tenen més oportunitats de descobrir, apreciar, conèixer i seleccionar les obres. Els llibreters, per exemple, ja en segles passats, adquirien les biblioteques completes d’escriptors, erudits, col·leccionistes o herències amb la intenció d’assegurar-se les obres de valor i rebutjar o revendre la resta. Són llibres que han estat ocults molt de temps, que es restauren si cal i que veuen la llum algun dia en les subhastes o a les llibreries especialitzades.

També hi ha bibliòfils de menor poder adquisitiu i que centren la seva passió en obres aparentment menors, però que en formar col·lecció augmenten el seu valor i afició. És el cas de les especialitzacions: reunir un nombre considerable d’edicions d’un títol concret, d’un autor determinat, d’un il·lustrador, d’una tendència, d’un any, d’un idioma, d’una sèrie completa (novel·les de l’oest, negra, ciència-ficció, còmic), d’una temàtica (tauromàquia, gastronomia, eròtica, medicina, arquitectura, etc.), o fins i tot d’un format, d’un tipus d’enquadernació, del material emprat …

El bibliòfil que pot invertir menys té l’oportunitat de gaudir recorrent a diverses fonts, sempre atent a les petites (o grans) oportunitats que el mercat, el moment o la sort li puguin oferir. La satisfacció, en bibliofília, és molt personal. Sovint, la petita frustració per no poder obtenir una peça determinada ve compensada pel fet de seguir buscant i afegint altres elements que potser no perseguíem, però que encaixen en la nostra col·lecció.

Per al bibliòfil, el llibre ideal per la seva col·lecció ha de tenir interès literari, ser bell i ser únic (o, almenys, que hi hagi molt pocs exemplars com aquest) o formar un conjunt que per si mateix constitueixi una singularitat”.

 

Extret de la Part I, cap. 06 ( p. 245),  del llibre:

El libro y la edición” , Lluís Borràs Perelló, Ediciones Trea, Gijón, 2015.

 

Read Full Post »

 

 

Bibliodiccionari LXV

 

He començat tres nous capítols, si se’ls hi pot dir així, del Bibliodiccionari, però dues coses estranyes m’han passat i el que havia de ser el capítol LXV es va convertir en el LXVI perquè per poder-lo publicar em cal la resposta ( estic esperant) amb el permís d’una vlokaire d’on he tret unes quantes paraules pel Bibliodiccionari.
Així doncs vaig decidir que les paraules del LXV passessin al LXVI, i ja en tenia una pel nou LXV, però he llegit un llibre i d’aquest llibre m’han sortit 15 paraules que comencen amb Biblio-, i he decidit que aquestes paraules formin el Bibliodiccionari LXV, la paraula que tenia la deixo pel Bibliodicionari LXVI i les que tenia, inicialment, pel LXV les passo al LXVII.
Ja he escrit unes quantes vegades, que creia, quan vaig començar, que trobaria unes quantes paraules i que la cosa acabaria aviat, però amb el temps he trobat un munt de paraules i a cada capítol penso que serà l’últim, però no hi ha manera, ja van més de 1000 paraules, un dia d’aquests les comptaré per posar-me al dia, però em fa mandra.
Així que d’un sol llibre, d’en Lluís-Anton Baulenas, aquí estan les paraules inventades per ell que hi he trobat, i podria ser que em deixi alguna. Les imatges també són del llibre ( llegit en un tres i no res ).

 

 

Biblioabocadors: en el conte citat més avall surt aquesta paraula, en el capítol 9: “Poesia clandestina prohibida”, a la pàgina 202, forma part de la poesia “La lectora cega” de Joan Guirigall, on diu:

” Ses companyes, amagades pels cingles,

pel silenci dels prats i pels biblioabocadors,

es llepen els dits per passar pàgina

mentre llegeixen literatura prohibida a l’atzar…”

 

 

Biblioadicció: “ Dependècia que es dóna quan un individu no pot prescindir d’un llibre. També s’anomena bibliodependència. La bibliodependència psíquica, en què el subjecte ( bibliodependent)se sent psicològicament reclamat per la lectura de llibres, es diferencia de la bibliodependència física, que indica que l’organisme del malalt necessita tocar i ensumar material bibliògrafic perquè el seu funcionament vital continuï sent normal”.

Del llibre “L’últim neandertal”, Lluís-Anton Baulenas, RBA La Magrana, Barcelona, 2014; Col. Orígens, 210; p. 178. Bé. Més que del llibre, és del ‘Bonus Track1’ inclòs: “ Retrats de l’alegre Gotolània” (Els documents perduts de Gotolània, el país on la lectura i els llibres estan prohibits), on paraules noves surten en el capítol 2 , titulat: “Neodiccionari (Mostra)” ( a partir d’ara Neodic) i més paraules en altres capítols.

 1) Bonus Track ve a seu una mena de ‘conte de regal’ inclòs en el llibre.

 

 

Biblioaddicte-a: Lector, també inllibrat-ada. A Neodic (p.179).

 

Bibliocaçador: paraula en el capítol 11: “Redacció escolar: El lector assilvestrat”, p.214. Diu. “ … el millor seria formar determinades persones del col·lectiu bibliocaçador i distribuir-les estratègicament per tot el territori per tal de poder elaborar censos més fiables de lectors assilvestrats”.

 

Bibliocanibalisme i Biblionecrofàgia: paraules en el capítol 11: “Redacció escolar: El lector assilvestrat”, p.210. Diu: “ Hom distingeix el bibliocanibalisme practicat en membres de la pròpia tribu ( lectors assilvestrats sacrificats per tal de poder alimentar literàriament el grup amb el seu sacrifici) i la biblionecrofàgia, practicada en difunts normals i corrents, als quals els roben els llibres dipositats al costat del cadàver perquè se’ls emporti al paradís llibresc”.

 

Bibliodestructors: Teatre Cooperativa dels Bibliodestructors a mà, a Gotolània, on fan l’obra: “Llegíem a les fosques”. Paraula en el capítol 7: “Mostra de la cartellera teatral de Gotolània” del  ‘Bonus Track’  citat abans:  Retrats de l’alegre Gotolània .Pàgina 190.

 

Bibliomaterials: paraula que apareix en el capítol 4 : “El braçllarg de la brigada antillibre” del ‘Bonus Track’ citat abans,en la p. 186: “Decomissats 3.000 kilos de bibliomaterials a Maracaibo”, on la paraula s’usa com a sinònim de llibre .

 

Bibliopenals: paraula en el capítol 11: “Redacció escolar: El lector assilvestrat”, p.212. Diu:” Per als lectors primerencs, hi ha les granges de reeducació. Per als lectors reincidents, hi ha els bibliopenals disciplinaris”.

 

 

Bibliotecar: “ Cremar llibres comissats per la policia. En el mateix conte que el de la paraula Biblioaddicció de més amunt. També parla d’ una paraula, Bibliotecari-ària, però donant-li un sentit i significat diferent a l’habitual: “ Funcionari que controla la cremació de llibres comissats de la biblioteca al seu càrrec”. A Neodic (p. 178).

 

Bibliotràfic: paraula per indicar el tràfic de llibres que està prohibit, apareix en el capítol 5 : “Mostra de notícies de l’actualitat Gotolana“, a la pàgina 186 del conte citat. Diu. ”Els opositors, uns dos-cents, van arribar a agredir físicament el comanador de la República al crit de ‘Lector, cabró, prou rehabilitació’ i ‘Venut al bibliotràfic’.

 

Bibliotraficant: “Camell. Traficant de llibres. A Neodic (p.179).

 

 

Read Full Post »

Museu Condé: Gabinet de llibres en el castell de Chantilly del duc d’Aumale, cedit a l’Institut de França.

“Per contra el llibreter de vell avar és un dimoni, enemic de la raça bibliòfila i maleït temptador de tot el que llegeix al món. Tant de bo, si mai és intimidat en les seves iniquitats, s’enquaderni amb la seva pell el Catàleg de la Biblioteca Nacional, perquè el seu suplici es dupliqui amb cada llibre prestat i perdut, fins que no hi hagi de la Biblioteca més que el Catàleg per admiració dels nostres descendents.

El llibreter de vell avar té el seu caràcter imprès en el apergaminat rostre i per desxifrar-ho no cal assistir a l’Escola de Diplomàtica: l’avarícia, aquesta passió sorda i vergonyosa que sobreviurà a la ruïna de totes les civilitzacions, aquest egoisme de bronze sense orelles i sense cor, es converteix en el flagell de les lletres quan ataca al llibreter de vell, que ha de considerar-se a si mateix com el dipositari del saber de tots els segles, com la deu generosa de les pures aigües de l’erudició que emanen en el lliure corrent, arrossegant or i pedres precioses.

Escut de Carles el Temerari, vist a Wikimedia Commons

Pot comparar-se un tresor de monedes, amagat i soterrat, al tresor imprès, l’ús repartiria tant goig i riquesa entre els amics de la ciència, i que es consumeix lentament en l’oblit. La Montjoie de Carles el Temerari, oculta un altre temps a les rodalies d’Monthléry, tornaria a trobar-se tan pesada i rica com era el dia en què va ser amagada sota terra; però el volum més preciós difereix prou feines del més miserable després de diversos anys a la mercè de la sèrie d’enemics devoradors que no perdonen als llibres: el Canceller d’Orgemont i el Cavaller d’Aumale van ser devorats per les rates; l’un mort, viu l’altre, un llibre mancat d’aire i de llum, molt aviat és un cadàver, del qual s’apoderen els cucs per despatxar-se al seu gust “.

Lacroix, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 54-55.

 

Imatge de l’article

“ Creo que la Bibliofilia es una pasión ( más que una afición) que está viviendo un momento de auge gracias a Internet. Ahora es posible conocer, buscar y comprar libros en cualquier parte del mundo y disfrutarlos en pocos días en casa. En cuanto al libro antiguo y el facsímil yo diría que son dos mundos diferentes. Hay coleccionistas de libros antiguos de una temàtica particular, pero también hay coleccionistas de facsímiles de obras tan importantes y cotizadas, bien porque solo existe un original custodiado en una Biblioteca importante ( códices medievales) o bien porque la tirada fue muy escasa y su precio es desorbitado ( incunables, ediciones princeps, etc.). El comprador de libro antiguo ( en general) le interesa más la cantidad ( comprar muchos libros) y la temàtica ( medicina, geografía, etc.). El comprador de facsímil más bien busca el placer de poseer un ejemplar idéntico a un original que jamás podría poseer ( por la mencionada imposibilidad física o económica).”.

Article.” Daniel Díez, editor: “Hay editoriales que desaparecerán por no saber adaptarse”, en el vlok dbibliofila.

 

 

 

Read Full Post »

Aloïdes

“Existeix un d’aquests llibreters de vell fet a l’antiga, que monopolitza els toms solts i apila, Pelion sobre Ossa (1), exemplars incomplets. Quasi amb reverència, reuneix en una pleta aquestes ovelles esgarriades que el llop, es a dir, el botiguer, hauria esquinçat infal·liblement, ¡ el molt bàrbar! Sembla un d’aquells intel·ligents gossos que a les neus de San Bernardo, vigilen per salvar del perill de mort a tot desgraciat, privat ja pel fred, d’algun dels seus membres, que és el cas del llibre, viudo o orfe, al que li falta un tom, extraviat, brut o destruït. ¡Feliç el col·leccionista que pot contemplar el seu exemplar i els seus plaers!

La virtut d’aquest llibreter de vell, únic en la seva espècie, és la paciència, una paciència depurada en seixanta anys d’activitat o, més ben dit, d’espera: no especula sinó amb els accidents que resulten del préstec de llibres;repara l’atordiment d’una noia, la inexperiència d’un nen, el deteriorament causat per l’aigua o el foc. Cal sotmetre’s als seus capricis, al seu mal humor, als seus retards, per obtenir d’ell la resurrecció d’un volum, una pàgina o una portada que farà pagar, per descomptat, com si fos l’exemplar etern. Però no importa; tornarà la salut a aquell pobre llibre, malalt o invàlid, que podrà de seguida corre de mà en mà fins que torni a caure en les del metge de llibres. És un àngel benefactor que estén bàlsam sobre les ferides i consola als afligits”.

Lacroix, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 52-53.

(1)No sabia el significat d’aquestes paraules i les he buscat, potser ja les coneixeu, però crec que, pels que es quedin com jo als llegir-les per primera vegada, resultarà interessant el significat.
Pelion sobre Ossa:  Les Aloades dos germanes bessones anomenades Oto i Efialtes ,filles de Poseidón i Ifimedea, que volienen enderrocar el cel amb les seves mans i derrocar a Zeus. Creixien cada any un colze d’amplària i una braça en altura. Quan tenien nou anys van decidir lluitar contra els déus , per la qual cosa van apilar en el Mont Ossa sobre l’Olimp i el Pelión sobre l’Ossa, amenaçant així en pujar fins el cel. També deien que omplin el mar amb les montanyes el convertirien en terra seca i farien mar la terra. Apol·lo els va matar.

 

“ las codiciadas ediciones de bibliofilia superan el formato libro para adentrarse en el concepto de arte. Con esta filosofía, la de crear libros que sean más que libros, que sean un regalo para todos los sentidos, se hacen cada uno de los ejemplares que salen de Ahora, Ediciones de Bibliofilia. Así, los poemas de La iluminada rosa negra de Francisco Brines, con una tirada de únicamente 295 ejemplares venales, se acompañan de 20 serigrafías originales, numeradas y firmadas de Antonio Martínez Mengual. La edición, para que llegue como un todo armónico a las manos de los bibliófilos más exigentes, ha sido preparada por Ángel Pina Ruiz.

¿ Qué es una edición de bibliofilia? Si todos los libros que cada día se lanzan al mundo están hechos para sobrevivir al tiempo, los libros de bibliofilia, en especial, anhelan con más ahínco, si cabe, este deseo de eternidad. Como el poeta sabía, no comemos más que luz y fuego ( y galletas para la ansiedad). Del mismo modo, estos libros – libros que sobrepasan el concepto de libro para convertirse en obras de arte – se hacen con luz y fuego; luz y fuego que apagan los estragos del tiempo; luz y fuego que enarbolan una exquisita y rara belleza con la fuerza suficiente para vencer cualquier destrucción perpetrada por la barbarie o la desidia; una desidia que, por cierto, es bastante amiga de los bárbaros”.

Article: “ Francisco Brines: La iluminada rosa negra”. De Candela Vizcaino, en el seu vlok.

Http://www.candelavizcaino.com/search/label/bibliofilia. Desembre 2011

( aquest vlok només admet lectors convidats)

Les serigrafies es poden veure a: https://www.um.es/campusdigital/expocampus/brinesmengual.htm

 

Imatge del llibre

 

Read Full Post »

 

“Ell sol, per distreure’s, s’entrega a manipulacions de ciència culinària; prepara els seus guisats per si…
Potser no són anteriors les goles a la invenció de la impremta? Aquest insaciable llibreter ( el fet a l’antiga) no té, d’altra banda, ni muller, ni fills, ni gossos, ni gats per l’encantament de la seva soledat; només té un bon estómac i una cuineta i, encara que pertany al públic de deu a quatre, la resta del temps el consagra al seu estómac i a la seva cuineta; quan sonen les quatre deixa de ser venedor de llibres, sopa, ressopa, sobressopa i s’adorm somiant en què han de consistir els vint menjars de l’endemà.
Si un llibreter de vell fet a l’antiga no està sempre menjant, està contínuament llegint i tampoc hi ha manera de trobar el seu esperit en dejuni, Si en lloc de golafre és lector, té una majestat doctoral que tant depèn de la seva coeta i el seu empolvorat cap com del llibre que devora, sense parar, amb insaciable apetit. Li parlem: no ens sent. Alcem la veu: contesta sense aixecar els ulls de la pàgina en la qual estan embadalits i torna a enfonsar-se en la seva lectura, en el seu mutisme i quietud. Pregunteu-li si el món gira: us contestà: ‘ És l’últim preu’, o bé: ‘No és car’.
Malgrat aquests i altres defectes, el llibreter de vell fet a l’antiga és un comerciant segur i avantatjós. Els seus preus són tan inalterables com la seva tenda i no segueixen la variació progressiva en el curs de la llibreria antiquària. No se’l podria fer canviar usos i costums respecte a la seva mercaderia, que no s’ha ressentit de les commocions polítiques, perquè ell ignora tot el que ha passat al seu voltant, excepte en literatura, que li arriba flamant per prendre lloc entre els seus llibracs, abans inclús de veure la llum.
Si estimeu els llibres antics pel que contenen, freqüenteu les llibreries de vell a l’antiga, desafieu valerosament els miasmes de la cuina, la pols, les taques, la rebuda brusca o poc cordial i, sobretot, el prejudici, més estricte que una ordenança policial, que prohibeix el pas pels carrers de mala nota. ¡ No us ruboritzeu si algú us pregunta d’on sortiu !”

Lacroix, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 5052.

 

“ De la pasión bibliófila ( el obsesivo amor al libro que ataca nuestro sosiego quebrantando dineros y aun amistades, a cambio de incomparables satisfacciones, cierto), insensiblemente se suele pasar a la pasión bibliográfica: del goce del libro bello o raro, a la búsqueda de su pareja, a papelear y fichar cuanto tenga algo que ver – autor, tema, presentación, época – con el anterior; a copiar y publicar esos cedularios, siempre crecientes, en continua revisión y enmienda, rara vez concluidos.  Ocupándose así la vida entera de hombres diligentes y de amplio fuelle: esos eruditos curiosos y benignos, esos monstruos de naturaleza a los que denominamos bibliógrafos”.

Article “ Los grandes bibliófilos españoles”, en el vlok  dbibliofilia. Gener 2012.

http://www.dbibliofilia.com.es/p/bibliofilos.html

 

Read Full Post »

 

Biblio-caravana: en el Camping Platja Cambrils tenen una caravana convertida en biblioteca , on els clients poden trobar llibres, revistes, contes pels més petits, en tots els idiomes. Poden agafar llibres en préstec sense pagar res o bé canviar-los per un altre llibre deixant el seu. Amb anglès li diuen Biblio Truck.  https://www.playacambrils.com/servicios/ .

 

Bibliocarrito R4: “Una familia bogotana, que se mudó a la zona rural, vio las dificultades educativas y convirtieron su Renault 4 blanco en una biblioteca ambulante. Ahí dictan talleres, comparten libros y actividades culturales con los niños.”  https://www.elespectador.com/noticias/bogota/una-biblioteca-sobre-ruedas-en-bogota-articulo-752563  . També li diuen Bibliocarro.

 

Bibliocasilla: La Bibliocasilla es un vehicle típic de la zona adaptat per a  transportar llibres, revistes, vídeos, CDs., titelles i tot aquell material que es troba a la Biblioteca i que es pot traslladar  a diferents llocs i ofert a diferents públics.  Més informació a: http://carlostejedor.gob.ar/la-bibliocasilla-por-las-escuelas-rurales/

 

Bibliogamificación: és la técnica de la Gamificació aplicada en biblioteques. L’augment dels videojocs ha despertat l’interès per desxifrar les claus que fan que els jocs aconsegueixin aquest nivell d’implicació. Per un costat, es pot usar el joc com eina per redescobrir els espais de la biblioteca, per fomentar la lectura entre els més joves i per establir una nova forma de comunicació amb els usuaris. Per l’altre, es pot estudiar què aconsegueix que els jocs motivin a les persones a participar i comprometre’s, a canviar el comportament, que es la base de la gamificació.

http://www.cobdc.net/document/formacio/curs-presencial-cobdc-introduccio-joc-gamificacio-biblioteques/

Gamificació:l’aprenentatge divertit. “La Gamificación es una técnica de aprendizaje que traslada la mecánica de los juegos al ámbito educativo-profesional con el fin de conseguir mejores resultados, ya sea para absorber mejor algunos conocimientos, mejorar alguna habilidad, o bien recompensar acciones concretas, entre otros muchos objetivos”. https://www.educativa.com/blog-articulos/gamificacion-el-aprendizaje-divertido/

Ordás, Ana. “Gamificación en bibliotecas. El juego como inspiración”Barcelona: Ed. UOC, 2018, Colección El profesional de la información, n. 45.

 

Bibliogamificación (2): vlok sobre gamificació i biblioteques. (IEBS, Innovation&Entrepreneurship Business School).  https://comunidad.iebschool.com/bibliogamificacion/2016/05/17/bienvenidos-a-bibliogamificacion-blog-sobre-gamificacion-y-bibliotecas/

 

 

Biblio-Leyes: una de les Categories en el vlok DeLegal&Más.  https://delegalymas.com/category/biblio-leyes/

 

BIblio-Necrophiliac Quest 2018: en el vlok “Un libro al día” organitzen per Tots Sants un test: “…sobre las últimas moradas de algunos/as muy insignes literatos/as!”.

Més informació a: http://unlibroaldia.blogspot.com/2018/11/biblio-necrophiliac-quest-2018.html

 

Bibliomotxilla (La): de l’Ins-Esc Daniel Mangrané ( https://agora.xtec.cat/ins-esc-danielmangrane/ )  a Jesús. “Un blog de suport a l’alumnat i el professorat per cercar, investigar, organitzar, planificar…”

 

Bibliomúsculo: activitat organitzada per  Biblioteca Popular Delta del Paraná, a San Fernando (Buenos Aires).

“Una o dos veces por semana la biblioteca convoca a las mujeres de la zona a hacer actividad física. La actividad se llama “bibliomúsculo”. Esta iniciativa surgió ante la necesidad de incorporar otro tipo de actividades en una zona que -por sus características geográficas- no tiene gimnasios ni prácticamente actividades culturales de encuentro cara a cara entre las personas de la comunidad.

Consiste en encontrarse entre las mujeres, que en muchos casos llevan a sus niños, a realizar actividad física y actividades de recreación, como mateadas y charlas sobre temas específicos.” http://www.conabip.gob.ar/sites/default/files/BIOGRAFIA_3659.pdf

 

Biblio-sitografia: és una sitografia sobre el món del llibre. La sitografia és el repertori sistemàtic dels llocs d’Internet, que contenen informació referent a un tema en particular, que generalment acompanya bibliografies tradicionals relacionades exclusivament amb fonts de paper . https://it.wikipedia.org/wiki/Sitografia .

 

 

BiblioSound: Cicle de concerts a la Biblioteca Pública de Ripollet, a càrrec de grups locals. 30 minuts de música per tancar la biblioteca, un projecte que ofereix un espai alternatiu als grups locals, amb la col·laboració de l’Associació Musical Kanyapollet. http://ripollet.cat/asp/content.asp?id=29004

 

 

Bibliotardes: “Las Bibliotardes de La Garena: maratón de cuentacuentos por el Día de laBiblioteca.(  https://www.dream-alcala.com/las-bibliotardes-de-la-garena-maraton-de-cuentacuentos-por-el-dia-de-la-biblioteca/ )

A la Biblioteca CEIP La Garena http://bibliogarena.blogspot.com/ (Alcalá de Henares) .

 

Bibliotec@: Biblioteca de l’Escola Ferreries a Tortosa. https://agora.xtec.cat/ceipferreries/?s=biblioteca. En aquesta pàgina surt aquesta imatge, però no he trobat res mes.  https://agora.xtec.cat/ceipferreries/copy-copy-copy-copy-copy-copy-logobiblioprova2351-png/

 

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

Older Posts »