Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

” Els llibreters de vell a la moderna estan en certa manera recolzats en els bibliòmans, que seria un error confondre amb els bibliòfils i els recercadors. Poden distingir-se diferents espècies de bibliòmans: els especialitzats, els fantàstics, els envejosos, els vanitosos i els ‘tresorejadors’. El bibliòman ‘tresorejador’ viu feliç posseint els seus llibres, perquè els estima gelosament. La seva biblioteca és un serrall on no hi entren ni els eunucs; els seus plaers són discrets, silenciosos i ignorats; no permet a un amic la contemplació de cap de les seves favorites, freqüentment poc dignes d’excitar l’enveja i que ell, embadalit, recorre amb els ulls i la mà. S’assegura que cap rival li disputi els encants d’edició i enquadernació dels que està cor-robat: gaudeix en la soledat. Nega les seves riqueses com si tingués por dels lladres i es ruboritza per elles com si les hagués adquirit de mala manera. S’enfada si li fan preguntes al respecte i abans mentirà que confessar-se propietari d’un volum que ha comprat legítimament.
Els seus llibres jauen tancats amb una clau triple, ocults darrere d’un opac cortinatge, com si fos el vel de l’Arca de l’Aliança. Aquestes precaucions, no obstant això, en pocs casos estan justificades per la naturalesa de les obres que no franquegen en absolut la rigorosa censura moral i religiosa. Hi ha en aquests bibliòmans una passió reconcentrada, purament egoista, que s’alimenta de si mateixa, passió que creurien profanada si el seu objecte no fos un misteri pel món”.

LACROIX, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 69-70.

 

Grolier i Aldo Manuzio, pintats per François Flameng

“ Un libro viejo en perfecto estado de conservación, que reúne la rareza á su mérito literario, es un hallazgo feliz para un aficionado; pero en esto como en todo puede haber exageración; hay quien manifiesta con grande énfasis un libro cuyas hojas no se han abierto aun, sin pensar que esta especie de inútil virginidad, si algo prueba, es que el tal libro no ha merecido los honores de ser leído, ó que el poseedor de él no era sino únicamente guardián. Con todo, de esta clase de rarezas, más curiosas que útiles, hay algunas que se adquieren á gran precio, se conservan con gusto, se muestran con vanidad y no se leen casi nunca, ya á causa de su contenido, que no tiene interés, ya porque su riqueza exterior las pone fuera de uso. Pero estas joyas son el adorno de los días de fiesta y contribuyen á hacer una biblioteca más hermosa y más completa. Uno de los bibliógrafos mas instruidos dice con mucha verdad, respecto á este asunto: ? Los libros, así como los hombres, tiene sus títulos de nobleza, y los D’Hozier, bibliográficos, suplen los cuarteles de un volumen con las celebridades de toda especie á quienes ha pertenecido, desde las favoritas de los reyes hasta los prelados ó modestos literatos. Armaduras, divisas, cifras, firmas y aun tradiciones, todo sirve de prueba en esta justificación, y ya se sabe lo que aumenta el valor de los libros, y á qué elevados precios llegan los volúmenes condecorados con la divisa de Grolier, la cifra de Enrique II ó de Diana de Poitiers; las armas de De Thou, o de Colbert, d’Hoyen, de Soubise, ó de la firma de Racine, de Bossuet ó de otros personajes célebres.

Lo mismo puede decirse de los antiguos manuscritos y de los libros pertenecientes á los primeros tiempos de la imprenta: sus caracteres y sus adornos, que hacen las delicias de los bibliófilos y de los bibliómanos de nuestros días, serían, de seguro, en su mayor parte, por su mal gusto y mediana ejecución, reprobados y despreciados con desdén, sino los rodeara la aureola de la antigüedad. Pero es preciso ser indulgentes con los que tienen el inocente placer de conservarlos con esmero, describirlos con minuciosa exactitud, sacar de ellos facsímiles, y aun reimprimirlos en número de 50 á 80 ejemplares. Esta es una de las debilidades de los aficionados, la cual, sin embargo, tiene la ventaja de fomentar el estudio de la historia y del arte”.

Extret de  Constantin, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas” ; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, pp.9-10.

 

Anuncis

Read Full Post »

“L’únic Manual del Llibreter que consulta és la fisonomia del comprador: un somriu, un altre sospira, aquest arrufa l’entrecella, aquell es mossega els llavis; el cinquè, més experimentat, tocarà vint volums abans de posar la mà sobre el llibre que sotja: tots, a la fi, es traeixen d’una manera especial que no s’escapa al venedor de carrer, tan subtil, tan astut com un diplomàtic del gabinet de Saint-James.
L’aspecte del llibreter de carrer és molt semblant al dels seus llibres, sotmesos a les vicissituds atmosfèriques, arrelats i endurits per l’aire, tacats i groguencs per la pluja, colpejats i ressecs pel vent.
A vegades és la vella semblant a les bruixes de Macbeth, contemporània dels llibres de la seva ‘paradeta’: la lectura de novel·les en la seva joventut, potser la va conduir a vendre-les o a fer-se la drapaire de la moderna llibreria.
Altres, és un jove que xerra i riu amb la florista o amb la quincallaire veïna, contemplant els toca-sons, mirant a les dones i irritant als gossos; dins d’un mes revendrà localitats a la porta del teatre.
Aquí, és un matrimoni que es torna per fer guaita, com a les portes del Louvre, al costat dels pitjors literats. Una destitució, una reforma administrativa no deixa algunes vegades altre recurs a empleats que vivien més calents en una oficina que a la vorera d’un moll. No els hi queda més d’un pas per convertir-se en enllustradors.
Allí, un exllibreter, un antic escriptor es consolen de la seva decadència rodejats encara de llibres, malgrat del bany que els llibres els hi ha donat. No veiem militars retirats convertits en cotxers?

Per alguns, la parada és el pedestal de la llibreria; per altres és l’últim esglaó. Molts llibreters han sortit d’aquí; molts han rodat fins allí. Els llibres que pateixen la picota de la ‘paradeta’ a l’aire lliure, són de dues classes: joves i vells; aquests, llençats ignominiosament de les biblioteques públiques, deteriorades totes les seves costures, molt usades les seves pàgines, són tota la literatura mediocre del segle XVIII, poesies de l’Almanac de les Muses, repertori del Teatre Italià i de l’Òpera Còmica, històries filosòfiques i novel·les eròtiques; aquells, tirats al mercat fora de les llibreries pels cracs o les rebaixes, immundícies del nostre mal gust literari o desgraciats nàufrags a la recerca de port, obres mestres de l’Imperi i tristes despulles de glòries acadèmiques”.

LACROIX, Paul: “Els aficionats als llibres vells”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 61-63.

 

 

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

 

“ Esta pasión ( la bibliofília), que tanto se vitupera y que se la mira casi como un objeto de desprecio, alcanza sin embargo, mas ó menos, á los aficionados instruidos y racionales, les proporciona puros goces y hace su completa dicha. Si poseen colecciones ó series de ediciones de una obra ó de un impresor célebre, un volumen que les falte para el completo, les contraría mucho mas que si se tratase de una cosa seria. Aparece por fin en la tienda de un librero ó en una almoneda un hermoso ejemplar de aquel libro, objeto de sus deseos y de sus infatigables diligencias, ¿ se admirarà nadie de que le paguen á un precio que parece exhorbitante, aunque en realidad sea menor del que verdaderamente vale? Personas hay que tienen por una insigne locura pagar á peso de oro tal ó cual volúmen que no comprarian por un precio ínfimo, sino tuviera tres ó cuatro líneas mas anchas las márgenes que tal otro. Sin duda que esto debe parecer un poco tonto, pero siempre será mas escusable que otras muchas pasiones humanas: esta por lo menos es de aquellas que á nadie perjudican”.

Extret de  Constantin, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas”; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, pp.9.

El podeu llegir a : https://books.google.es/books/about/Biblioteconom%C3%ADa_%C3%B3_Nuevo_manual_complet.html?id=9EsXoMqG0aUC&redir_esc=y

 

Read Full Post »

 

Bibliocine: a la Biblioteca de Jesús (Eivissa) fan Bibliocine. https://bibliotecadejesus.wordpress.com/

 

 

Bibliolàtrica: art de restaurar llibres. Vist a Biblio-Léxico de Conchita M. de Torres H.

 

Biblio-léxico: lèxic bibliològic ( Conchita M. de Torres H.)    http://www.posgrado.unam.mx/sites/default/files/2016/05/2807.pdf

 

Bibliolot: a la Biblioteca Popular d’Ulldecona organitzen un sorteig entre els seus usuaris. https://ulldecona.cat/biblioteca/2018/04/11/sant-jordi-2018/

 

Biblio-Lots: Per Nadal, a la Biblioteca de Can Milans de Caldes d’Estrac:  “Vine a descobrir si t´ha tocat un dels tres biblio-lots que sortegem. Recorda que el sorteig és presencial i que si no pots venir hauràs de demanar a algú que vingui amb els teus números a recollir el biblio-lot en cas que et toqui.

El sorteig tindrà a lloc a la biblioteca a les 19h (no facis tard!) i seguidament farem un pica-pica per celebrar el Nadal tots plegats”.

http://www.caldetes.cat/document.php?id=6862

 

 

Biblioluces (2): vlok: “ sobre autores, lecturas y libros… clarito y al grano”.Editat per “puroumo”.

https://biblioluces.wordpress.com/

 

 

BiblioMercat: a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparraguera organitzen un BiblioMercat perquè els escolars puguin anar a la Biblioteca a triar i remenar llibres del BiblioMercat. És una altra manera de fomentar la lectura, dotant a les escoles amb més llibres per al seu fons.

És fan més Bibliomercats en diferents llocs i poblacions: BiblioMercat en el Mercat del Carmel: https://ca-es.facebook.com/bibelcarmel/photos/si-avui-%C3%A9s-dimecres-el-bibliomercat-%C3%A9s-obertfins-a-les-1330h-els-nostres-company/10156667092109557/

A Can Carrencà, a Martorelles. En el següent lloc i trobareu bibliomercats de molts llocs:   https://twitter.com/hashtag/bibliomercat

A Parets:

 

A Vilanova i la Geltrúhttps://www.eixdiari.cat/cultura/doc/73454/el-bibliomercat-de-mar-a-vilanova-sobre-al-barri.html

I a molts altres llocs. ( Escriuen la paraula BiblioMercat de diferents: BiblioMercat, Bibliomercat, BIBLIOMERCAT, Biblio-mercat, etc.)

 

 

Bibliopea (2): vlok d’un bibliotecari dedicat a les biblioteques, el cine i més coses. Però que crec que no va durar gaire, només va funcionar el 2013.
https://bibliopea.wordpress.com/

 

 

Bibliopea (3): llibre digital que parla d’una biblioteca, de May-Dream, es pot llegir mitjançant la web Wattpad: ”Siguin quines siguin les teves preferències, a Wattpad tot és de franc: la comunitat de lectors i escriptors més nombrosa del món.

 

 

Bibliosmart: empresa creada per modernitzar i agilitzar els processos dins d’una biblioteca. És a facebook: https://www.facebook.com/bibliosmart/ ( Colombia).

 

 

Biblio-Smart: és un projecte d’investigació consistent en un sistema inteligent de reserva de llocs en edificis universitaris. Seleccionat en el I Plan Propio de Smart Campus de la  Universidad de Málaga (UMA).

https://www.linkedin.com/pulse/proyecto-biblio-smart-seleccionado-en-el-i-plan-de-la-garcia-granja/

 

 

Bibliotoday!: vlok dedicat a les biblioteques i els bibliotecaris. Com a lema tenen: “La biblioteca informa, nosotros desinformamos”  https://www.bibliotoday.com/sobre-btd/

 

 

Bibliotorneo: a la Biblioteca Pública Municipal “Salvador Rueda” de Nerja organitzen un Bibliotorneo. És una activitat d’animació a la lectura dirigida a escolars de 9 i 10 anys. Ja es poden inscriure per participar i el llibre escollit per l’any 2019 és “Apestoso Tío Muffin” de Pedro Mañas ( XV Premi Anaya de Literatura Infantil i Juvenil 2018). https://www.axarquiaplus.es/abierto-el-plazo-de-inscripcion-para-el-bibliotorneo-de-nerja-2019/

 

 

Bibliotrueque: organitzat en el Masters College Valdivia ( Chile).

http://www.masterscollegevaldivia.cl/node/158

 

 

 

 

Read Full Post »

 

“Hi ha molts oficis a l’aire lliure i ple carrer. Però el més penós i ingrat és, realment, el de les parades de llibres, que no tenen els beneficis dels venedors de melons, ni les gangues dels drapaires.
La parada de llibres, com altres petites indústries, pot establir el seu comerç sense fons de reserva, ja que no li cal tenda, dependent, catàlegs ni il·luminació. D’antuvi escull un espai vuit en el parapet d’un pont, d’un moll, en l’angle menys inodor d’un carrer: es proveeix d’una mena de llicència, d’uns quants calaixos de fusta, alguns lots de llibres que classifica pel seu pes i per la seva coberta; després exposa la seva mercaderia que cada transeünt ve a flairar , i com hi ha tants gustos com espècies de llibres, la venda diària és quasi la mateixa i suficient per mantenir un bevedor o a una família pobra, tot i que moltes vegades la pluja, el vent i el fred conspiren contra l’esperança d’una olla o d’una ampolla de vi.
Molt depèn aquest humil i roí negoci de la temprança i la calma atmosfèrica! L’amo de la parada, que viu en unes golfes o a la taverna, prediu les tempestes amb més antelació que un vell pilot, i el bon temps amb més seguretat que l’Observatori Astronòmic.
Com consulta la marxa dels núvols i els girs del gallet! Mou el cap i torna a port, amb la barca que guarda la seva fortuna, o bé es frega les mans i desplega cantussejant tota la seca càrrega, sense por per les avaries.
Sovint, el principiant, que no coneix els secrets oracles del baròmetre i que es fia d’un cel blau i un sol enganyador, veu com els elements destrossen el seu fràgil capital; l’huracà, esclatant de cop i volta, persegueix per l’aire els opuscles desfullats, la pluja amb amples gotes es cola entre els plecs d’una capçalera intonsa, rellisca de full en full i enfonsa a la mateixa Bíblia en aquest nou diluvi. Així el llaurador de VirgiliDelilleThopmson Saint-Lambert plora les seves collites, el treball d’un any perdut en un dia.
El llibreter de carrer és, en general, de Normandia, com el venedor d’hortalisses: coneix millor el preu de les pomes que el dels llibres, i valora la seva mercaderia segons l’aspecte del comprador que la demana.
Sorprèn en els vostres ulls l’emoció que us envaeix veient algun llibre i el taxa proporcionalment a aquella emoció, amb gest apressat o amb fingida indiferència”.

 

Lacroix, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 59-61.

 

Les saisons de Jean François de Saint-Lambert

 

“La biblio-manía, propiamente dicha, es, sin duda, una ridiculez que muchas personas cometen formando bibliotecas por vanidad, por lujo, ó por tono: pero estas personas ¿ son acreedoras á que se las critique con más razón que á aquellas que compran cuadros, antigüedades, relojes ó cualquiera otro objeto de fantasía? Los unos como los otros contribuyen con su fortuna á alimentar la industria intelectual y comercial, y sin estos aficionados á los hermosos volúmenes y á las lindas ediciones adornadas con todo el lujo imaginable, la librería, la papelería, la imprenta, la encuadernación, etc., est5arían reducidas á la fabricación, bien limitada, de las obras de mérito y utilidad reconocidas, que solo compran los sabios y las personas que leen los libros de sus bibliotecas.

Compárese, en fin, con relación a la moral, al Coleccionador de libros con el Coleccionador de onzas de oro: el avaro se encuentra incesantemente en una agitación febril, producida por su ruin y esteril pasion, está inquieto, es desgraciado, tiene la conciencia de su vicio y sabe la reprobación que le rodea: para ser dichoso necesita estar solo y ocultar sus tesoros. El biblio-filo al contrario, revosa de alegría, cuenta lo feliz que es á todo el que quiere oirle; sus libros son su orgullo, sus títulos de honor; goza con su posesión y con los elogios que le proporcionan.

Al amor del lujo, á la vanidad, alguna vez también a la falta de instrucción debe este género de industria su sostén y sus progresos, haciendo á los ricos sus tributarios.

 

Contenténemos, pues, con sonreirnos de la satisfacción de aquellos que no poseen los libros sino como muebles de pura curiosidad. Si el propietario de una bonita biblioteca no la tiene máas que por ostentacion, ó no puede hacer de ella ningun uso personal, el ridículo será para él solo: mas la industria habrá prosperado con aquella adquisición, y el sabio ó el aficionado instruido, pero pobre, sabrá aprovecharse de ella y hallará lo que él no posee.

Extret de  Constantin, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas“; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, pp.9.

 

 

Read Full Post »

 

“La Bibliofília .-

A part de vehicles de comunicació, cultura i entreteniment, alguns llibres superen la finalitat de la seva lectura i esdevenen, per moltes i variades raons, en objectes amb apassionats seguidors i admiradors: els bibliòfils, o amants dels llibres. Independentment de l’acte de la lectura, un llibre pot proporcionar noves i diverses satisfaccions, com pot ser contemplar una enquadernació artística, l’exquisidesa de la il·lustració, el que contingui un text o dedicatòria original de l’autor o d’un altre artista relacionat amb el llibre, una edició limitada numerada i irrepetible (com poden ser els facsímils d’incunables o obres clàssiques), imprès amb paper fabricat a l’antiga i amb reproduccions xilogràfiques, una edició príncep de difícil localització, potser un incunable mateix.

L’afició a col·leccionar (del llatí collectio, recol·lecció, reunió) llibres d’especial valor ha estat sempre en mans de persones amb notables recursos o, sobretot, lligada a llibreters i gent relacionada amb el comerç del llibre, ja que són els que tenen més oportunitats de descobrir, apreciar, conèixer i seleccionar les obres. Els llibreters, per exemple, ja en segles passats, adquirien les biblioteques completes d’escriptors, erudits, col·leccionistes o herències amb la intenció d’assegurar-se les obres de valor i rebutjar o revendre la resta. Són llibres que han estat ocults molt de temps, que es restauren si cal i que veuen la llum algun dia en les subhastes o a les llibreries especialitzades.

També hi ha bibliòfils de menor poder adquisitiu i que centren la seva passió en obres aparentment menors, però que en formar col·lecció augmenten el seu valor i afició. És el cas de les especialitzacions: reunir un nombre considerable d’edicions d’un títol concret, d’un autor determinat, d’un il·lustrador, d’una tendència, d’un any, d’un idioma, d’una sèrie completa (novel·les de l’oest, negra, ciència-ficció, còmic), d’una temàtica (tauromàquia, gastronomia, eròtica, medicina, arquitectura, etc.), o fins i tot d’un format, d’un tipus d’enquadernació, del material emprat …

El bibliòfil que pot invertir menys té l’oportunitat de gaudir recorrent a diverses fonts, sempre atent a les petites (o grans) oportunitats que el mercat, el moment o la sort li puguin oferir. La satisfacció, en bibliofília, és molt personal. Sovint, la petita frustració per no poder obtenir una peça determinada ve compensada pel fet de seguir buscant i afegint altres elements que potser no perseguíem, però que encaixen en la nostra col·lecció.

Per al bibliòfil, el llibre ideal per la seva col·lecció ha de tenir interès literari, ser bell i ser únic (o, almenys, que hi hagi molt pocs exemplars com aquest) o formar un conjunt que per si mateix constitueixi una singularitat”.

 

Extret de la Part I, cap. 06 ( p. 245),  del llibre:

El libro y la edición” , Lluís Borràs Perelló, Ediciones Trea, Gijón, 2015.

 

Read Full Post »

 

 

Bibliodiccionari LXV

 

He començat tres nous capítols, si se’ls hi pot dir així, del Bibliodiccionari, però dues coses estranyes m’han passat i el que havia de ser el capítol LXV es va convertir en el LXVI perquè per poder-lo publicar em cal la resposta ( estic esperant) amb el permís d’una vlokaire d’on he tret unes quantes paraules pel Bibliodiccionari.
Així doncs vaig decidir que les paraules del LXV passessin al LXVI, i ja en tenia una pel nou LXV, però he llegit un llibre i d’aquest llibre m’han sortit 15 paraules que comencen amb Biblio-, i he decidit que aquestes paraules formin el Bibliodiccionari LXV, la paraula que tenia la deixo pel Bibliodicionari LXVI i les que tenia, inicialment, pel LXV les passo al LXVII.
Ja he escrit unes quantes vegades, que creia, quan vaig començar, que trobaria unes quantes paraules i que la cosa acabaria aviat, però amb el temps he trobat un munt de paraules i a cada capítol penso que serà l’últim, però no hi ha manera, ja van més de 1000 paraules, un dia d’aquests les comptaré per posar-me al dia, però em fa mandra.
Així que d’un sol llibre, d’en Lluís-Anton Baulenas, aquí estan les paraules inventades per ell que hi he trobat, i podria ser que em deixi alguna. Les imatges també són del llibre ( llegit en un tres i no res ).

 

 

Biblioabocadors: en el conte citat més avall surt aquesta paraula, en el capítol 9: “Poesia clandestina prohibida”, a la pàgina 202, forma part de la poesia “La lectora cega” de Joan Guirigall, on diu:

” Ses companyes, amagades pels cingles,

pel silenci dels prats i pels biblioabocadors,

es llepen els dits per passar pàgina

mentre llegeixen literatura prohibida a l’atzar…”

 

 

Biblioadicció: “ Dependècia que es dóna quan un individu no pot prescindir d’un llibre. També s’anomena bibliodependència. La bibliodependència psíquica, en què el subjecte ( bibliodependent)se sent psicològicament reclamat per la lectura de llibres, es diferencia de la bibliodependència física, que indica que l’organisme del malalt necessita tocar i ensumar material bibliògrafic perquè el seu funcionament vital continuï sent normal”.

Del llibre “L’últim neandertal”, Lluís-Anton Baulenas, RBA La Magrana, Barcelona, 2014; Col. Orígens, 210; p. 178. Bé. Més que del llibre, és del ‘Bonus Track1’ inclòs: “ Retrats de l’alegre Gotolània” (Els documents perduts de Gotolània, el país on la lectura i els llibres estan prohibits), on paraules noves surten en el capítol 2 , titulat: “Neodiccionari (Mostra)” ( a partir d’ara Neodic) i més paraules en altres capítols.

 1) Bonus Track ve a seu una mena de ‘conte de regal’ inclòs en el llibre.

 

 

Biblioaddicte-a: Lector, també inllibrat-ada. A Neodic (p.179).

 

Bibliocaçador: paraula en el capítol 11: “Redacció escolar: El lector assilvestrat”, p.214. Diu. “ … el millor seria formar determinades persones del col·lectiu bibliocaçador i distribuir-les estratègicament per tot el territori per tal de poder elaborar censos més fiables de lectors assilvestrats”.

 

Bibliocanibalisme i Biblionecrofàgia: paraules en el capítol 11: “Redacció escolar: El lector assilvestrat”, p.210. Diu: “ Hom distingeix el bibliocanibalisme practicat en membres de la pròpia tribu ( lectors assilvestrats sacrificats per tal de poder alimentar literàriament el grup amb el seu sacrifici) i la biblionecrofàgia, practicada en difunts normals i corrents, als quals els roben els llibres dipositats al costat del cadàver perquè se’ls emporti al paradís llibresc”.

 

Bibliodestructors: Teatre Cooperativa dels Bibliodestructors a mà, a Gotolània, on fan l’obra: “Llegíem a les fosques”. Paraula en el capítol 7: “Mostra de la cartellera teatral de Gotolània” del  ‘Bonus Track’  citat abans:  Retrats de l’alegre Gotolània .Pàgina 190.

 

Bibliomaterials: paraula que apareix en el capítol 4 : “El braçllarg de la brigada antillibre” del ‘Bonus Track’ citat abans,en la p. 186: “Decomissats 3.000 kilos de bibliomaterials a Maracaibo”, on la paraula s’usa com a sinònim de llibre .

 

Bibliopenals: paraula en el capítol 11: “Redacció escolar: El lector assilvestrat”, p.212. Diu:” Per als lectors primerencs, hi ha les granges de reeducació. Per als lectors reincidents, hi ha els bibliopenals disciplinaris”.

 

 

Bibliotecar: “ Cremar llibres comissats per la policia. En el mateix conte que el de la paraula Biblioaddicció de més amunt. També parla d’ una paraula, Bibliotecari-ària, però donant-li un sentit i significat diferent a l’habitual: “ Funcionari que controla la cremació de llibres comissats de la biblioteca al seu càrrec”. A Neodic (p. 178).

 

Bibliotràfic: paraula per indicar el tràfic de llibres que està prohibit, apareix en el capítol 5 : “Mostra de notícies de l’actualitat Gotolana“, a la pàgina 186 del conte citat. Diu. ”Els opositors, uns dos-cents, van arribar a agredir físicament el comanador de la República al crit de ‘Lector, cabró, prou rehabilitació’ i ‘Venut al bibliotràfic’.

 

Bibliotraficant: “Camell. Traficant de llibres. A Neodic (p.179).

 

 

Read Full Post »

Museu Condé: Gabinet de llibres en el castell de Chantilly del duc d’Aumale, cedit a l’Institut de França.

“Per contra el llibreter de vell avar és un dimoni, enemic de la raça bibliòfila i maleït temptador de tot el que llegeix al món. Tant de bo, si mai és intimidat en les seves iniquitats, s’enquaderni amb la seva pell el Catàleg de la Biblioteca Nacional, perquè el seu suplici es dupliqui amb cada llibre prestat i perdut, fins que no hi hagi de la Biblioteca més que el Catàleg per admiració dels nostres descendents.

El llibreter de vell avar té el seu caràcter imprès en el apergaminat rostre i per desxifrar-ho no cal assistir a l’Escola de Diplomàtica: l’avarícia, aquesta passió sorda i vergonyosa que sobreviurà a la ruïna de totes les civilitzacions, aquest egoisme de bronze sense orelles i sense cor, es converteix en el flagell de les lletres quan ataca al llibreter de vell, que ha de considerar-se a si mateix com el dipositari del saber de tots els segles, com la deu generosa de les pures aigües de l’erudició que emanen en el lliure corrent, arrossegant or i pedres precioses.

Escut de Carles el Temerari, vist a Wikimedia Commons

Pot comparar-se un tresor de monedes, amagat i soterrat, al tresor imprès, l’ús repartiria tant goig i riquesa entre els amics de la ciència, i que es consumeix lentament en l’oblit. La Montjoie de Carles el Temerari, oculta un altre temps a les rodalies d’Monthléry, tornaria a trobar-se tan pesada i rica com era el dia en què va ser amagada sota terra; però el volum més preciós difereix prou feines del més miserable després de diversos anys a la mercè de la sèrie d’enemics devoradors que no perdonen als llibres: el Canceller d’Orgemont i el Cavaller d’Aumale van ser devorats per les rates; l’un mort, viu l’altre, un llibre mancat d’aire i de llum, molt aviat és un cadàver, del qual s’apoderen els cucs per despatxar-se al seu gust “.

Lacroix, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 54-55.

 

Imatge de l’article

“ Creo que la Bibliofilia es una pasión ( más que una afición) que está viviendo un momento de auge gracias a Internet. Ahora es posible conocer, buscar y comprar libros en cualquier parte del mundo y disfrutarlos en pocos días en casa. En cuanto al libro antiguo y el facsímil yo diría que son dos mundos diferentes. Hay coleccionistas de libros antiguos de una temàtica particular, pero también hay coleccionistas de facsímiles de obras tan importantes y cotizadas, bien porque solo existe un original custodiado en una Biblioteca importante ( códices medievales) o bien porque la tirada fue muy escasa y su precio es desorbitado ( incunables, ediciones princeps, etc.). El comprador de libro antiguo ( en general) le interesa más la cantidad ( comprar muchos libros) y la temàtica ( medicina, geografía, etc.). El comprador de facsímil más bien busca el placer de poseer un ejemplar idéntico a un original que jamás podría poseer ( por la mencionada imposibilidad física o económica).”.

Article.” Daniel Díez, editor: “Hay editoriales que desaparecerán por no saber adaptarse”, en el vlok dbibliofila.

 

 

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »