Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

“ Avui els llibreters de vell i llurs botigues són una cosa molt diferent del que eren abans. Tenen un altre aire. En general, el llibreter coneix millor el llibre, i les seves botigues fan més goig, àdhuc n’hi ha de luxoses. Per altra banda, en funcionen un nombre molt superior al del segle passat i començos del present.

En l’actualitat els llibreters poden ésser dividits en tres grups. Cada grup té una manera peculiar de moure’s dintre el negoci. Hi ha aquella als quals, per damunt de tot, domina l’esperit comercial, que es palesa en la pruïja de voler vendre de totes passades i com més millor. Són els que no arriben mai a ésser llibreters en el sentit noble del mot. En canvi, es situen fàcilment i no triguen gaire a fer moneda. Més que no pas llibreters, són venedors de llibres. De la mateixa manera que practiquen aquest negoci, podrien haver-ne conreat un altre i reeixirien igualment. L’amor al llibre, per a ells, no compta gaire.

Al seu costat hi ha els que, tot i estimar-los molt – i qui sap si és per això ­-, esdevenen uns somiatruites absolutament ineptes per a negociejar-hi. Són la contrapartida dels anteriors. La cara de la pesseta els uns, i la creu els altres. Breguen tota llur vida amb els llibres amb amor i dignitat, que els tracten amb tots els miraments i no pas com a una mercaderia qualsevulla; però que, tot i això, toquen de peus a terra.

Aquests darrers són els autèntics llibreters de vell. Val a dir una cosa: són, naturalment, els que van més escassos.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 67.

 

§          §          §          §          §          §          §

 

Ex-libris fet per Picasso

 

¿ Un libro firmado, o con el exlibris, o con sellos de un propietario anterior, o con una dedicatoria del autor es más valioso?.

La relación de un libro con sus propietarios anteriores puede aumentar su valor, dependiendo de la importancia de las personas o instituciones, y de la relación concreta del libro con ellas. La indicación de la propiedad anterior puede estar bajo la forma de ex libris, firma, inscripción, sello, u otra marca distintiva. Es necesario autentificar la ‘asociación’ con la persona o institución de que se trate antes de atribuir al libro algún valor monetario superior. Encontrar un libro del siglo veinte firmado por su autor es muy común. Los autores hacen rutinariamente publicidad firmando sus libros, y por tanto estas firmas solamente no tienen mucha importancia. No obstante, los ejemplares con dedicatoria tienen más valor para los coleccionistas que las copias sin firmar. Al intentar determinar el valor de la dedicatoria de un autor, recuérdese que los libros están firmados por diversas razones: Libros que se firmaron como parte de un acontecimiento publicitario; ejemplares firmados a petición del dueño; ejemplares de un libro firmado y presentado por el autor. Las dedicatorias de ciertos autores son siempre más deseables que otras, y los caprichos y las modas cambian, de modo que solamente alguien al corriente del mercado puede dar una idea exacta del valor de un ejemplar firmado a dedicado.

 

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS, traducció adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Fingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »

Venda de  llibres al Paral·lel. Imatge de Frederic Ballell (AFB)

 

“ Cap el 1930 es va començar de parlar de trasllat del Mercat de llibres vells del Paral·lel a l’entorn del de queviures de Sant Antoni.

Hi fou traslladat l’any 1936. Les causes que el motivaren foren que al Paral·lel no hi cabia, car havia crescut massa, i el tros de vorera que ocupava, tot i ésser bastant espaiós, li venia estret; que amb l’animació i el moviment que hi regnaven els matins dels diumenges hi anava enganxada una cua, inevitable, de xivarri, i que hi havia hagut queixes, per part del veïnat, com ja havia succeït abans a la Ronda.

Cal comptar-hi també, car hi féu el seu pes, la conveniència dels venedors de poder romandre sota la marquesina del Mercat de Sant Antoni. Una cosa és haver de parar el sol o la pluja amb l’esquena, i una altra molt diferent estar sota cobert. Fou aquest seguit de circunstàncies, degudament acoblades, allò que motivà el trasllat.

El Paral·lel va perdre un dels seus atractius diumengers. Quan els llibres varen desaparèixer de prop seu, es va enyorar una mica. Després va revifar- se. Ja s’hi havia avesat. En canvi, els voltants de Sant Antoni, que s’avorrien molt, varen alegrar-se qui-sap-lo. I l’una cosa va per l’altra. El món és un pèndol…”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 66.

Mercat de Sant Antoni. Imatge de Joan Vega.

 

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

 

Llibre per restaurar

¿ Qué tiene que ver el estado de conservación?.

El estado de conservación es un factor importantísimo para determinar el valor económico, junto a la importancia intrínseca de la obra, y la oferta y demanda que exista sobre ella. El estado de conservación se refiere tanto al aspecto físico externo del libro, como a la totalidad de su contenido. Un libro en muy buenas condiciones está completo en todos los aspectos, no tiene ninguna rasgadura, mancha, óxido, polilla u otros defectos, y conserva su encuadernación original, o al menos una que le es apropiada. Un libro que ha sido restaurado tiene menos valor, y debe tener una alta demanda para que pueda alcanzar valores substanciales. Las páginas flojas son un defecto, y las hojas o ilustraciones que faltan, sobre todo la hoja de portada, son defectos muy graves, que hará casi imposible obtener dinero por los libros que los sufra.

¿ Hay posibilidades de que alguien completes su colección incompleta con un volumen suelto que yo tengo?.

Los volúmenes sueltos de cualquier fecha interesan poco o nada a los bibliófilos, comerciantes y bibliotecarios, por razones obvias, y por ello valen poco, o nada. La posibilidad de encontrar un comprador para un tomo suelto es muy pequeña.

 

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Fingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

El mateix llibre d’abans restaurat

 

 

 

Read Full Post »

66a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern  III

 

 

Nombre de llibreries a la Fira des de l’any 1952.

Dates extretes de:

Fins a l’any 1991 el nombre de llibreries és exacte, de dades extretes d’un gran llibre a més a més de la grandària, 38 x 27 cm.) de Josep Maria Cadena: Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, Edició del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991, amb l’afegitó de l’any 1992.

A partir de 1993 les dades ja no són tan exactes. Estan extretes, la majoria, d’articles de La Vanguardia i algunes, del blog del Gremi de Llibreters de Vell.

Des de 1993 els participants vénen donats amb dades com: X estands, X expositors, X parades.

Alguns anys els estands són d’un a dos més que les llibreries, són estands ocupats pel Gremi, l’Ajuntament, o altres entitats. Quan posen, en els articles, parades i expositors, pot passar el mateix.

O sigui, el nombre de llibreries, podria ser inferior o superior als aquí exposats. No gaire, però uns pocs anys poden tenir entre 1 i 2 llibreries més, o potser menys.

L’última columna correspon a aquest any, 2017.
(És possible que alguna dada no sigui correcte, si algú sap alguna cosa més exacta, li agrairé que m’ho faci saber per corregir-la.Gràcies.)

 

 

 

Read Full Post »

 

“ El Mercat de llibres vells del Paral·lel fou de to popular en doble. Això és, quant al llibre i la gent que hi acudia.

Hi compareixia, xano-xano, tots els diumenges, a més dels assidus de la Ronda, un nombre imposant de barcelonins. Anar-hi constituïa, per a molts d’ells, un espectacle més. Succeïa, però, que si una vegada tan solament un d’ells s’engrescava amb un llibre, atret pel títol o pel seu argument, que era explicat per mitjà del dibuix suggestiu de la coberta, i el comprava, ja havia rebut del carpó. El diumenge següent hi tornava. A poc a poc s’aficionava a llegir i acabava essent un parroquià més del Mercat.

La barator dels preus era també un esquer que contribuïa a pescar llegidors i aficionats al llibre. Ja hem dit en altres llocs d’aquestes pàgines, i ara ho repetim, que dins els llibres, ben amagat en un recó pregon d’aquests, hi ha un tòxic, que és la mena dels incontrolats. Aquell qui l’ensuma només unes quantes vegades, no pas gaires, ja no fa res més de bo en tota la seva vida. El tòxic esmentat té cops amagats. Salta damunt la seva víctima, des dels llibres, com els gats en veure les rates. És a dir: quan menys t’ho penses,  i a traïció, per torna.

 

En complicitat amb els llibres funcionaven els cacauets i les avellanes, torrades o no; els vermuts amb olives, amb patates o amb almejas; les orxates, les gasoses fresques, els carajillos carregats, els mítings radicals i les sessions-vermut matinals de l’opereta.

A l’hivern hi feia, de més a més, un sol tebi, talment un bany maria, que ressuscitava els morts i que revifava els vius. Tots aquests ingredients, que actuaven amb una sincronització perfecta, falcaven aquell Mercat de llibres vells.

 

El llibre barat, la revista il·lustrada – Blanco y Negro, Nuevo Mundo, Vida Galante, Mundo Gráfico, etc. -, l’opuscle explosiu, la literatura fulletonesca, els llibres de can Sempere de València, els de can Maucci i els de can Sopena s’emportaven les preferències dels compradors.

El fet que s’hi vengués una gran quantitat de literatura redemptora s’explica per la raó que la dolça Barcelona d’aleshores es va sentir trasbalsada per les teories més avançades. Era la moda del moment. La patírem, de prop o de lluny, tots els barcelonins.

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 65-66.

 

 

 

 

 

“ El Diccionario de la Real Academia ( 2004) define la bibliofilia de forma etimológica como amor por los libros, especialmente por los raros y curiosos. Quizás este factor de búsqueda de lo más escaso es lo que llama más la atención de la bibliofilia. A este arte se le suele despreciar con cierta ligereza, ya que se entiende que es esta una afición, un capricho de gentes adineradas, en lugar de lo que realmente es, un arte, el de reunir y estudiar una colección de libros y, en ocasiones, documentos relativos a un tema, o a un lugar, o por las características especiales de los ejemplares, no necesariamente antiguos, ni raros ni curiosos. Existen excelentes colecciones de libros modernos, primeras ediciones de autores de la generación del 27, de poesía contemporánea o de temáticas curiosas…

Se trata de una de las disciplinas del libro que primero fueron tratadas. La palabra bibliofilia se encuentra ya en Estrabón y puede considerarse la obra de Richard Bury escrita en 1344-1345, Philobiblon, como el primer estudio de la misma. En la Edad Moderna, Christ Liberus Saldenus publica en Utrecht en 1681 un tratado denominado Bibliophilia sive De scribendis, legendis et aestimandis libris exercitatio.

 

Con la bibliofilia ocurre algo similar que con la historia del libro, de la imprenta y de las bibliotecas. El bibliófilo, que precisa de conocimientos bibliográficos, bibliológicos y de historia del libro y de la imprenta, efectúa sus selecciones de documentos entre los ofertados, todo lo contrario de la disposición de numerario suficiente para abonar aquello que se pide por un capricho, preserva y estudia sus libros, busca y reconoce las características de sus ejemplares… La legislación patrimonial elimina el componente de uso exclusivamente personal de ejemplares extremadamente raros abriendo su utilización al conjunto de la población.

La bibliofilia, por esta causa, tiene un componente bibliográfico importantísimo, tanto en su faceta de selección como en la de estudio. Tampoco cabe duda de que la bibliofilia es estructuralmente un arte integrante de la bibliología”.

Manuel José Pedraza Gracia: “ Bibliología( ciencia del libro) y ciencias de la documentación”, Scire, 11:1 / en.-jun. 2005), pp.34-35.

 

Read Full Post »

Cartells de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, des de 1952 fins avui, en falten 4, dels anys 1946, 1947, 1949 i 1951. Si algú els té i me’ls pot facilitar li estaré molt agraït.

Els quaranta primers es veuen millor perquè són del llibre: .: “Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, CADENA, Josep Ma. Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991. La resta no estan tant bé, però no he trobat res millor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

Joan Balaguer

 

“ Tornem als venedors de llibres? (els de llibres vells del Paral·lel). Fet. I diguem que el pare Dubà, amb els seus fills, també hi parava. Al costat, justament, d’en Leandre. Era un dels venedors més antics. Venia de les fires, de la Ronda, de les barraques… Va morir l’any 1923, al peu del canó dels llibres.

      

                                                                                        Rogeli Dubà                                                                         Jaume Dubà

 

En Rodés, (à) el Vidrier, començà, aleshores, a vendre llibres al costat dels hereus Dubà. L’Uson, o Joanonus, també hi féu cap. Al darrera d’en Joan Balaguer, l’home de les grans parades, car estava d’encarregat seu a la llibreria del carrer de Muntaner.

En Josep Torres, que pervenia dels Encants de la Creu Coberta, també hi anava. Va arrecerar-se després a l’entrada de l’escenari del Liceu, que està situada a la Rambla del Mig, prop el carrer de la Unió. D’aquella va saltar al carrer d’Aribau, allí on està establert avui.

Rodés, el Vidrier

 

Hi acudia el pare Folch, amb la seva dona i el noi. Hi parà una temporada en Buisan, (à) el Mestre. D’aquí va traslladar-se a les barraques. Havia tingut botiga a la Baixada de la Presó i al carrer de Sant Honorat.

El pare i fills Badia també paraven al Paral·lel. Havien tingut una barraca al carrer de Mendizábal i després es van establir en una entrada del carrer de Sant Pau, davant l’Hotel d’Espanya. Darrerament tingueren botiga al carrer de Boters.

El Nandu hi parava igualment. Venia de la Creu Coberta. Ara posa parada als Encants dels dies feiners a Sant Antoni i als del diumenge. Va començar de remenar paperassa al costat del pare Dubà, car l’ajudava quan aquest anava a vendre llibres a la Ronda. El Nandu fou l’inventor d’un nou sistema de compra i venda. Posava retolets als llibres, fent constar el preu a què els venia i el que en pagava un cop llegits. El sistema, bo teòricament, fou catastròfic per al Nandu, car a l’hora dels reintegraments esclatava el drama.

Hi paraven molts d’altres venedors, que avui ho fan sota les marquesines de Sant Antoni, i motíssims més, esporàdics, que hi van passar com meteors.”

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 64-65. ( imatges del llibre citat aquí).

Josep Torres

 

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

 

“Muchos de los asistentes a este curso serán investigadores, profesores y bibliotecarios de instituciones, y tendrán que adquirir, conservar y mostrar el patrimonio bibliográfico que esté a su cargo. Será importante que sepan localizar, buscar y comprar ( y por cuánto dinero deben hacerlo). Pero también me gustaría que aprendieran a colaborar y contar con los bibliófilos que tengan a mano, que no los vean como  intrusos. Con frecuencia, los bibliófilos aportan sus conocimeintos y experiencia, principalmente sobre el tema que hayan elegido para su colección, y pueden proporcionar datos y ejemplares muy útiles. Y, además, proporcionan el tejido social necesario para que el sector del libro antiguo prospere: bibliotecas, librerías, exposiciones… los bibliófilos serán los primeros que las fomenten y disfruten. Para gran parte de los ciudadanos, los libros antiguos son un mundo sentimental, estético ( no solamente científico, como para los investigadores); ante esos mismos ciudadanos, nosotros los bibliófilos somos como bichos raros, una raza en extinción”.

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”. Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60 .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

 

“ De venedors de llibres vells, al Paral·lel, n’hi anaven més. D’alguns, com en Loza, en parlarem en altre lloc. Mentrestant, farem una petita pausa i l’aprofitarem per referir-nos a un personatge, el record del qual, com que en ha vingut a la memòria ara, no volem deixar refredar.

Els venedors d’aquest Mercat l’anomenaven el Compta Pedres. Era empleat de l’Ajuntament i tenia al seu càrrec el repartiment equitatiu de l’espai de terreny que pertocava a cadascú per tal que pogués instal·lar-hi la seva parada.

Comptava, no pas per pams, ni a metres, sinó per pedres. Tantes pedres, tant de lloc. Ara bé: una pedra no és un atuell massa exacte. Comptava, doncs, l’home l’espai de terreny per pedres a consciència… i l’escurçava o l’allargava a gust o a disgust del consumidor – en aquest cas el llibreter -. Segons si aquest li donava o no propina.

Mentre i tant el Mercat de llibres va celebrar-se al Paral·lel, ell fou l’àrbitre, si no dels destins dels llibreters – això, evidentment, hauria resultat excessiu -, al menys dels de llurs parades, les quals feia anar allà on li passava pel magí, d’acord amb el volum de les propines probables.

Com hem dit, el Compta Pedres fou un personatge de categoria al Mercat del Paral·lel. N’hi hagué, però, dos més que l’estalonaren. Tot i no ésser de carn i ossos, també s’hi feren populars. Tant, que encara avui, entre els llibreters de vell, se’n parla sovint.

 

Ens referim al carro d’en Bahí i al carretó de can López. El llibreter i alhora inventor de la pasta meravellosa per a tapar estrips de la roba que fou aquell, tenia dos gendres: en Juli i l’Eroles. En morir el sogre, en Juli  va heretar una part dels seus béns, que consistien en llibres i pergamins. Heretar-los i sentir frisança de negociejar-hi va ésser tot u. La qual frisança el va empènyer al Paral·lel, dos o tres diumenges, amb un carro ple de gènere. El carregament d’un d’ells li va comprar per cent duros, clavats, en Leandre. Avui valdrien, al menys, dues fortunes. Ah¡, i com la pressa, els pergamins i el profit són uns subjectes que no es compaginen¡

El carretó de can López, per la seva banda, hi va acudir tots els diumenges durant un any llarg. Hi portava munts d’obres d’en Rusiñol, d’Apel·les Mestres, d’en C. Gumà, els Singlots Poètics d’en Pitarra, Lo tros de Paper, El Noi de la Mare, El Carnaval en Barcelona, d’en Clavé, etc. Els fons d’aquella editorial varen anar arrossegats pel Paral·lel. La major part d’aquesta literatura avui val bastant de moneda.

Un cop trets els llibres del carretó, que eren engrapats a l’aranya-estira cabells pels compradors, els munts es convertien en piles, i creixien. Semblava que les inflessin. Els llibres eren venuts a ull, segons l’alçada que tenia la pila. Es pot calcular que foren valorats, si fa no fa, a duro el pam, com els terrenys per a edificar, quan aquests eren venuts a preus enraonats.

Els llibreters s’hi aprofitaven de valent. A aquests, en el moment de les empentes, els manca l’estratègia i l’art del professional d’engrapar  al vol el llibre interessant que cau a les parades. Per als primers, allò fou una festa major del llibre com una casa, i de durada a més. Si hi anés ara¡…”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 64.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

 

 

¿ Escasez significa rareza?.

Un libro solamente tendrá valor comercial si tiene importancia intrínseca y si además tiene demanda, en cuyo caso su valor aumenta en función del número de ejemplares disponibles en el mercado. Un libro sin importancia ni demanda tiene poco valor, sin importar cuántos ejemplares sobrevivan. El Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español puede dar idea de cuántos ejemplares existen en las bibliotecas públicas, aunque es imposible determinar cuántos pueda haber en manos privadas.

¿ El número de las copias impresas determina un valor comercial?.

Aunque el número de ejemplares que fueron impresos de una obra se sabe algunas veces, esta información proporciona raramente una idea del valor actual. Las excepciones se dan en el caso de obras de autores muy conocidos que publicaron sus primeros trabajos en ediciones muy cortas. También, algunos libros impresos a partir del siglo XIX se imprimieron en ediciones limitadas, muchas veces numeradas, aunque este hecho no determina que el libro deba tener necesariamente un valor alto.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Fingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

Librería anticuaria El Camino de Santiago ( León)

 

Read Full Post »

Older Posts »