Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília i Lletres’ Category

 

Biblioarte: projecte, per ensenyar l’art de l’Edat Mitjana, de la Biblioteca& Dpto. de Geografía e Historia del IES Augusto González de Linares.

 

Bibliobat: a la Biblioteka Berritzaildea ( Biblioteca innovadora), nom del hipotètic grup d’alumnes que realitza les pràctiques sol·licitades en els diferents mòduls d’aquest curs de Formación de Usuarios a la Biblioteca Universitària del País Basc. BAT ( Balenciaga Argitzen  Taldea).

 

Bibliochoque: “ Desde el momento en que se reconoce que las enfermedades mentales son una acumulación graduada de reacciones inadecuadas de ponerse en contacto el enfermo con los problemas de la vida, resulta obvio que la prescripción de ciertas lecturas bien seleccionadas jugarà un papel importante en el tratamiento del paciente… ,”Charles I. Glickberg nos habla en un interesante artículo de biblio-shoch therapy y nos cuenta los procedimientos que utiliza para provocarlo.

No falta quien, abundando en esta idea, nos habla del bibliochoque como formando pareja con el electrochoque. La producción de risa por medio de la literatura de humor es, a veces, para los que padecen monomanía depresiva, un procedimiento terapéutico eficaz”.

En el llibre Tratado de Biblioteconomía. Organización Técnica y Científica de Bibliotecas. de J. Lasso de la Vega, Editorial MAYFE, Madrid, 1956 ( 2a edició), 637p., en el capítol 7, Bibliotecas Especiales, ens parla de Bibliotecas de hospital, Biblioterapia i Biotipología, des de la pàgina 548 fina a la pàgina 582.

 

Biblioconsejos: tot el que necessites saber per treballar des de casa. Organitzat per la Biblioteca Nicolás Salmerón de la Universidad de Almería.

 

Bibliocontes: a casa, contes en directe de les Biblioteques Municipals de València.

 

Biblio-Cra (2): centre de recursos pedagògics al servei de tota la comunitat educativa, essent els principals beneficiaris els nens i nenes de la Escuela Esperanza a Talca ( Chile).
Més informació a: http://www.bibliotecas-cra.cl/

 

 

Bibliolulu: vlok de la Biblioteca del C.E.I.P. López Ferreiro de Santiago de Compostela.

 

Bibliomalveiras: vlok de la Biblioteca de l’IES Miguel A. González Estévez a O CarrilVilagarcía de Arousa. Imagino que el nom ve per unes illes, Malveiras , que tenen a la costa de davant.

 

Biblionario: joc gratis en castellà i anglès a per avaluar els coneixements sobre la Bíblia. Més informació a:

https://www.androidlista.com/item/android-apps/613819/biblionario/#descripcion_provider_li

 

Biblionet: interessant guia interactiva de literatura catalana amb fragments, textos de suport i exercicis.

 

Bibliopregón: pregons que fan a la Biblioteca “Toño Azanza” del C.E.I.P. Santiago Apóstol de Grañén ( Huesca).

 

BiblioRap OLD School: lloc a Youtube creat des d’El Baúl de los Recuerdos Éxitos del Rap.

 

Bibliorefi: projecte per promoure i activar la lectura. Organitzat per la Fundación Hojas Vivas Ac.

Més informació a: https://blog.sedic.es/2020/03/08/bibliorefri-lectura-fresca/

 

Biblioset: proposta per a utilitzar el vlok en els cursos de Formació d’Usuaris que ofereix la Biblioteca Universitària; es basa en una hipotètica búsqueda bibliogràfica i documental per al treball i exposició “Balenciaga Argitzen” realitzat pels alumnes de la Escuela de Arquitectura .

 

Biblioteca-CRAI: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, a la Universidad Cardenal Herrera ( Alfara del PatriarcaValència).

També a Sevilla: Biblioteca-CRAI

 

Bibliotequer-Archiver (sic): nom donat al Bibliotecari-Arxiver de la Falla Plaça Verge de Lepanto de Castellar ( València).

 

Bibliotequera (2): petita cartera per posar el carnet de la biblioteca.Vist en el “Taller Infantil. Diseña tu cartera bibliotequera”, a la Biblioteca Pública del Estado “Isabel Pérez Valera”a Ciudad Real .

 

Bibliotequera (3): en el C.E.I.P. Santiago Apóstol de Grañén, utilitzen aquesta paraula de la següent manera: “nos hemos reunido en el porche todas las clases y Booki nuestra mascota bibliotequera nos ha leído el pregón” .

 

Bibliotequera (4): en alguns llocs s’usa aquesta paraula com a sinònim de Bibliotecària. Un exemple: “… funcionamiento de bibliotecas escolares o eres pobre y lego en estas lides bibliotequeras. No sé si afrontas con alegría y fuerza la gestión de la biblioteca…”. http://bibliotecasescolares.educa.aragon.es/httpdocs/2016/09/19/va-de-bibliotecas-escolares-1/ .

,i un altre: “Hola bibliotequeros y bibliotequeras 🏝️ Ya sabéis que soy muy de @lauragallegooficial y aquí os traigo un libro que me fascinó”. https://imglore.com/mibibliotecamagica. Aquí més com a sinònims de bibliotecaris i bibliotecàries.

 

Bibliotequera(5): pulsera que donen en el bar-discoteca La Biblioteca a Málaga.

 

 

 

Bibliotequer@s: nom que donen als clients de la discoteca La Biblioteca de Málaga.https://www.facebook.com/LaBibliotecaMalaga/photos/a.787117268053654/2750039625094732/?type=3&theater

Bibliovirus: diuen: “ ¿eres creativo y te gustan los Cómics? Participa en el concurso “Bibliovirus” y gana fabulosos premios”. Organitzat per la Secretaría de Educación Pública de México.Més informació a: https://dgb.cultura.gob.mx/recursos/documentos/informacion_general/202003/convocatoria_comic.pdf

 

 

 

Read Full Post »

Facsímil de la primera pàgina del llibre Tirant lo blanch. València, 1490.

“ L’art popular és una de les expressions que més han confós i maltractat alguns pseudo-artistes catalans que mai no han sabut pair res de tot allò que té un sentit de vida pròpia i han barrejat la creació esporàdica amb la tradicional, que creuen haver-se identificat amb el poble interpretant la dansa o la cançó del moment, fent ús i abús de la clàssica barretina acoblada a un vestit més o menys real, fent il·lustracions agradables sense matís propi. Tot això no són res més que falsedats que muden a embrutir els gustos del poble, és la imitació barroera de l’art popular, és l’obra falsa de tots aquells que no tenen res a dir-se i s’enganyen ells mateixos trobant en l’èxit efímer el seu propi fracàs.

En les auques, que junt amb els rodolins començaren a popularitzar-se a principis del segle XVIIè és on trobem la verdadera expressió de l’ànima popular. En aquestes auques es percep sempre un subconscient ple de vida, ja sigui en el renec la vida dels sants, els costums religiosos, les festes tradicionals, l’exemple de la virtut, l’ofici sempre dignificat, la mofa i la ironia que per mitjà del gravat es converteixen en belles auques de combat i tantes altres manifestacions, sempre expressives inquietes i barroeres, en les quals batega un tros de la mateixa vida.

L’auca és un tros de paper que reflecteix sempre la cosa popular, a diferència del romanç, que recull l’episòdic, la vida quotidiana, narrat sempre amb un to de llegenda que, com els gravats que l’il·lustren entra en el camp de la fantasia. En canvi, en l’auca trobem els costums del poble i els seus gustos d’una manera més precisa, més palesa pels seus sentiments, sempre vius, noble pel seu esperit, més expressiva, amarada d’un subconcsient on es reconeix tothom.

Estampa de la  “Quaresma”.

La primera aparició de l’auca tingué la mateixa modalitat que ha conservat fins als nostres dies: són uns fulls de paper amb quaranta-vuit gravats impresos, tots ells de format petit. Els primitius anaven sense text, la qual coa els feia un xic confusos, però el gravador superà molt aviat aquest inconvenient afegint dintre del requadre del gravat un text petit que indicava l’objecte o personatge que representava. Aquest text, que gairebé mai no quedava complet degut al poc espai de què hom disposava i a les eines poc apropiades, fou una altra de les dificultats que es venceren a principis del segle XIXè afegint per mitjà de la tipografia una composició de dues o més ratlles sota el requadre del gravat.

L’auca és l’aspecte gràfic de la imatgeria més important quant a la seva divulgació entre el poble. Foren moltes les vegades que s’utilitzà aquest mitjà d’expressió per a l’ensenyament i educació dels infants. Els temes escolars i d’estudiants s’hi veieren sovint representats. L’auca és conegué a Mallorca, on gaudí de molta popularitat, amb el nom de “minyó”.

Els rodolins foren una derivació de l’auca, ja que en realitat gairebé sempre es tractava dels mateixos gravats, retallats i complementats amb curts versos, sempre molt escaients, impresos sota mateix del requadre del gravat. És molt interessant de constatar com l’auca, una expressió netament catalana, passà les fronteres de la nostra terra. A Espanya es conegueren amb el nom de “aleluyas”…

Gravat català al boix, amb seixanta reproduccions, quatre gravats originals i una auca d’arts i oficis, Pompeu Audivert, Biblioteca CatalanaMéxic, D.F./ B. Costa i Amic Editor, 1946; p.25-26.

Digitalitzat a: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/gravat-catala-al-boix-amb-seixanta-reproduccions-quatre-gravats-originals-i-una-auca-darts-i-oficis–0/html/ff90cdbe-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html

Estampa de la «Quaresma»

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ Pensemos en lo que es una biblioteca. Cualquiera otra exhibición de la inteligencia humana, por ejemplo, el más extraordinario Museo de Arte, es sólo lo que son los cuadros o los objetos preciosos y lo que sugieren al erudito y al poeta. Pero, en los estantes, donde inmóviles y como momificados se aprietan los libros, hay un mundo vivo e infinito, que no se cansa de esperar y que se nos da generosamente, sin más que alargar la mano y abrir sus páginas. El pasado, el presente, el porvenir, todo lo que fué y todo lo que supo su autor; y su vida y la de su tiempo; todo está allí. Y muchas cosas más que el autor va poniendo sin darse cuenta, en el papel, cuando escribe. Porque a través del hilillo de tinta, corre un flujo de humanidad palpitante, cuya fuente está en la misma divinidad. Y así, en los libros revive, lleno de fervor, el ímpetu de los héroes y el ingenio de los descubridores; y la duda y la cautela, la gracia y el amor; y hasta el trémulo e imperceptible vuelo de las almas que ascienden a Dios, ahí está, como si acabara de brotar de un tránsito de Santa Teresa o de un sueño inefable de San Juan de la Cruz”.

 

Part del Discurs de Gregorio Marañón, Fiesta del Libro a Madrid, el 1952. MARAÑON (Gregorio), trobable a El libro y el Librero (En la Fiesta de los Libreros de Madrid, 12 Diciembre 1952).- Espasa-Calpe. S.A., Madrid, 1953. 30 págs. (18 X 13).

 

Read Full Post »

P. Audivert. «Renec», boix (imprès amb el gravat original)

“ Quant a l’estampació sobre paper, Catalunya, com veurem més endavant, fou un dels primers països europeus on s’usaren quests mitjans d’estampació.

Segons dades trobades per l’il·lustre arqueòleg i incansable recercador mossèn Josep Gudiol, en unes notes inventarials de l’any 1403 es parla “ d’un tros de paper on és pintat lo Crucifix de Jesu Christ”, i en una de l’any 1441 s’esmenten “ dos fulls de paper en què són pintades les imatges de la Verge Maria quan fou coronada i de Sant Miquel”. El mateix investigador ens parla també, referint-se a un altre inventari del 1428, procedent de Granollers de la Plana, de “ cèdules de contracte estampades”.

Els dos gravats estrangers més antics que es coneixen estampats sobre paper són els de  “La Verge i l’infant Jesús enmig de quatre santes” que porta la data de l’any 1406 i es conserva en el Museu de Brusel·les, i un gravat alemany titulat “ Sant Cristòfol”, de l’any 1423, ambdós gravats al boix.

El gravat més antic de Catalunya es troba en l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, i representa el príncep de Viana; segons l’erudit Valentí Cardenera degué ésser gravat entre els anys 1461-1462, poc després de la mort d’aquell príncep tan estimat dels catalans. Aquest gravat no és fet amb fusta, sinó amb coure i tallat amb burí, – estil anomenat talla dolça – i tirat amb tòrcul. No hem d’oblidar que la primera expressió del gravat estampat sobre paper fou en fusta, procediment que, segons els documents trobats i esmentats per mossèn Gudiol, consta que a la Catalunya era conegut l’any 1403. És més que probable que hi haguessin alguns altres gravats contemporanis dels dos esmentats que per negligència es perderen, o que encara no han estat localitzats, ja que una cosa semblant passà amb alguns exemplars italians i alemanys anteriors al gravat de “ Sant Cristòfol” que es conserva al Museu de Brusel·les. És lògic de suposar que no foren les primeres manifestacions d’imatges estampades sobre paper que es varen fer.

P. Audivert. «Ex-libris», gravat sobre metall

L’esmentat gravat que representa el príncep de Viana, tirat al tòrcul, és una altra demostració que coincideix absolutament amb les dades i mitjans d’impressió i expressió gràfica dels països més avançats d’Europa, ja que el florentí Finiguerra, l’any 1452, donà a conèixer les seves primeres estampes impreses sobre paper, amb gravats fets a la talla dolça sobre coure, com l’abans esmentat gravat català del  príncep de Viana, fet, segons sembla, entre els anys 1461 i 1462, es porten deu anys de diferència amb els del mestre florentí.

En parlar del florentí Finiguerra hem fet ús per primera vegada de la paraula impressió perquè considerem que els mitjans que ell emprà per a la impressió de les seves estampes tirades al tòrcul, expressió aquesta també usada quan hem esmentat el gravat del prícep de Viana, són un procediment que entra en el camp de la impremta en allò que aquesta té de multiexempla.

Gravat català al boix, amb seixanta reproduccions, quatre gravats originals i una auca d’arts i oficis, Pompeu Audivert, Biblioteca CatalanaMéxic, D.F./ B. Costa i Amic Editor, 1946; p.13-15.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ENVIDIA Y ALABANZA DEL LIBRERO.

Y, particularmente, el librero. ¿Quién no ha sentido alguna vez la más noble y profunda envidia, en la tienda de un librero? Hablo sobre todo del librero por vocación, el que ha hecho de su tienda una biblioteca, o la tienda de su biblioteca y vive entre los estantes, valorando amorosamente cada volumen y cuidándolo como a los hijos de sus entrañas. ¿Cómo, queriéndolos así, no va a pedir por sus libros todo el dinero que pueda? Aquí hay muchos libreros que han tenido trato conmigo, que conocen mis aficiones y las excitan con sus capciosas ofertas; y me han visto entrar en su tienda y serenar mis afanes con sólo acariciar los libros codiciados. Estoy seguro de que ni uno solo podrá decir que he discutido jamás el precio del volumen que deseaba, porque siempre, ese precio, me parecía poco, pensando en la tristeza que tendría su dueño al desprenderse del ejemplar y en la alegría con que yo lo tomaba entre mis manos trémulas.

El librero, piensa uno, es el prototipo de la felicidad. Pertenece a una de las raras categorías de mortales en los que la divina maldición de ganar el pan con esfuerzo y sudor, se ha convertido en fruición. Hasta la emigración de sus amados libros está compensada con el consuelo de saber que su futuro destino será, probablemente, egregio, instruyendo o deleitando a gentes desconocidas y reposando, acaso, en los Palacios más insignes. Escrito está en un periódico de los Estados Unidos, en un interviú que tuvieron la ocurrencia de hacerme, que, al preguntarme el periodista lo que yo hubiera querido ser, de no haber sido médico, contesté sin vacilar: librero, librero de libros raros. Oficio que tiene todas las delicadezas de una elevada artesanía y todas las complicaciones de una finísima ciencia. Sin contar con otras ventajas de orden material, como el pasaporte para entrar donde los demás no entran, pues el librero es recibido en los palacios con dignidad de excepción; sin contar con la ausencia de afanes angustiosos del librero, porque el ímpetu de la vida pasa ante su tienda y la respeta; sin contar, en fin, con el disfrute permanente de ese misterioso influjo que emana de los libros y constituye una de las más eficaces salvaguardias para la salud. Las estadísticas de las grandes Compañías de Seguros, en América, colocan al gremio de los libreros a la cabeza de las listas de longevidad. Eso del polvo de los siglos no es una figura retórica; existe y se sospecha hoy que ese polvo sagrado que el tiempo deposita sobre los volúmenes, al contacto de otros efluvios que emanan de sus hojas, da lugar, por reacciones ignoradas, a una como penicilina, de sutilísima acción, que defiende al organismo del librero de los peligros, de la vida sedentaria, de la falta de luz, del humo del tabaco; y le permite una milagrosa pervivencia.

Pero aunque el librero no fuera tan excelente como es, aunque, en verdad, algunas veces no sea como yo le he pintado, todo se le perdonaría por el hecho de poner su ingenio y su esfuerzo, y si es preciso sus mañas, en la difusión de la obra maestra del genio humano, es decir, del libro.

Part del Discurs de Gregorio Marañón, Fiesta del Libro a Madrid, el 1952. Marañón, Gregorio, en  El libro y el librero (En la Fiesta de los Libreros de Madrid, 12 Diciembre 1952).- Espasa-Calpe. S.A., Madrid, 1953. 30 págs. (18 X 13).

Read Full Post »

 

Biblio-Bison (2): estàtua de bronze a l’entrada de la Biblioteca Pública d’Indianàpolis ( IndianaUSA).

 

 

Biblio.box : dispositiu que crea una xarxa WLAN per poder conectar-te i navegar per un lloc estàtic que conté una biblioteca digital. S’utilitza un codi de Biblioteca-guerrilla ‘Raspberri pi’ i una cel·la de carga. També surt com Bibliobox.

Vist en el vlok Librenauta: https://bibliobox.copiona.com/posts/biblio-box.html

 

 

Bibliobús (3)( joc). Així ho expliquen des de l’Instituto Leonés de Cultura: El Juego del Bibliobús (2017). Acabamos de poner en marcha el Juego del Bibliobús, un juego de mesa en el que se simula una ruta del bibliobús por los parajes y monumentos más conocidos de la provincia de León, y donde cada concursante puede experimentar múltiples peripericias desde que el Bibliobús abandona su central cada mañana hasta que llega a los pueblos donde presta servicio.

 

 

Biblio-Carnaval: a la Biblioteca «María Teresa León» fan el contacontes interactiu Biblio-Carnaval, dirigit al públic familiar, dins del programa mensual “Sábados en la biblioteca”.

 

 

Bibliocarro (3): servei de prèstec de llibres en el IES Ana María Matute, mitjançant un Bibliocarro ofert per la Biblioteca  Pública Municipal María Moliner a Velilla de San Antonio ( Madrid ).

 

 

BiblioCiencias: portal de formació de la Biblioteca de Ciencias, Universidad Complutense de Madrid.

 

 

Bibliocromos (2):a l’Escola Collbaix  de Sant Joan de Vilatorrada, organitzen una mena de joc relacionat amb els llibres per aconseguir uns àlbums de cromos, anomenats Bibliocromos. Més informació a: https://projectes.xtec.cat/bescat/portada/els-bibliocromos/  . (L’Amadeu, de la FIMA, m’ha fet arribar aquest joc. Gràcies.)

 

Biblio-hemerografía (2): llibre de Xiomarita PérezBiblio-hemerografía de la cultura tradicional y popular de la Republica Dominicana (temática y por autores), Santo Domingo, República Dominicana : Secretaríade Estado de Cultura, 2009.

 

 

Biblioinformación (1): vlok   d’una estudiant guatemalteca de Biblioteca General a la Escuela de Bibliotecología de la Facultad de Humanidades .

 

 

Biblioinformación (2): vlok de la Facultad de Economía y Negocios a Viña del Mar. És un espai d’informació del Sistema de Bibliotecas de la Universidad Andrés Bello.

 

 

Biblioinformación (3): vlok  del bibliotecari Oscar Irala a Puebla ( México).

 

 

Bibliojocs 2.0: “ és un espai on compartir recursos educatius d’infantil i primària seqüenciats per cursos i matèries”.

Més informació a: https://bibliojocs.edutictac.es/php/

 

 

Biblioraltic: estableix una simbiosi curricular entre el llibre ‘de paper’ i les tecnologies de la informació i la comunicació, per a desenvolupar la Competència Lingüística en la societat de la comunicació. Més informació i aclariments a: https://documents.tips/documents/sociedad-en-constante-cambio-nuevos-planteamientos-y-modelos-reflexion-sobre-la-practica-docente-proyectos-de-innovacion-biblioraltic.html

 

 

Biblioselvas: una iniciativa que instal·la biblioteques en escoles rurals de l’Amazònia equatoriana. Vist en el vlok Soy bibliotecario, on donen molta informació: https://soybibliotecario.blogspot.com/2020/02/biblioselvas-amazonia-ecuador.html?spref=t

 

 

Biblio-sessió : Classes de post-part del CAP de Sarrià de Ter  amb la llevadora Mercè Lladó fetes a la Biblioteca Emilia Xargay, per conèixer l’espai i les lectures que s’ofereixen a mares i nadons relacionades amb l’alletament, l’educació sexual, etc. Més informació a:

http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter/agenda/84477-biblio-sessio-post-part-amb-la-llevadora-merce-llado

 

 

Biblio-Sonnets: llibre: Biblio-Sonnets-poèmes inédits, de Paul Verlaine, Ed. H. Fleury, Paris, 1913; amb il·lustracions de Richard Ranft. La primera publicació d’una suite de 13 poemes de Verlaine, desenfadada,sardònica i reflexiva, sobre la passió dels llibres i la col·lecció de llibres.

 

 

Biblioteca-guerrilla: és una aplicació per generar un catàleg web de llibres i embolicar-ho en un ‘router’ ( qualsevol dispositiu:D). Més informació a: https://github.com/elKaZe/biblioteca-guerrilla/issues/5 , i a Librenauta.

 

 

Bibliotecando: butlletí de la Biblioteca de la Universidad de Córdoba ( Colombia).

 

 

Bibliotertúlia: en el Museu de Prehistòria de València, organitzen Bibliotertúlies. Més informació  a: http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/actividades/827/es?q=va

 

 

Bibliothoven: vlok de la Biblioteca de l’Escola Beethoven de Santa Coloma de Gramenet. Diuen: “ és un espai per gaudir de la lectura i per ajudar a l’hàbit lector dels nostres nens. Compartim enigmes i recursos per a petits i grans”.També són a Instagram i a Twitter.

 

Bibliotruck: en el Camping&Bungalow Park de Cambrils ofereixen: “El lloc ideal per al lector, on els nostres clients podran trobar llibres, revistes, contes infantils per als petits, en tots els idiomes.Podran agafar prestats els llibres sense cap cost o bé canviar-los per un altre llibre que no hagin llegit i deixar el seu”.

 

Read Full Post »

Les editorials , pel que fa als lloms dels llibres, són de tendència francesa o anglesa. Les primeres posen els títols i autors per ser llegits de baix cap amunt i les segones els posen just a l’inrevés, o sigui per ser llegits de dalt cap avall.

 

                                         

Això fa, entre altres coses, que quan mirem llibres en una prestatgeria hem d’anar girant el cap, cap a l’esquerra o cap a la dreta segons estigui escrit el llom i és bastant incòmode.
La majoria de països europeus escriuen els lloms a la francesa,i a Gran Bretanya i en els  Estats Units d’Amèrica ho fan al contrari.
Alguns diuen que és més fàcil de llegir els llibres, posats a les prestatgeries, a l’anglesa que a la francesa, jo ho he provat i més o menys ho llegeixo igual.
L’única avantatja, si es pot dir així, de la forma anglesa, és que si poses un llibre en horitzontal la part de davant del llibre queda cap amunt i el títol es veu del dret.

A l’anglesa es veuen del dret,  la coberta i el títol/autor del llom.

 

A la francesa, la coberta i el títol/autor del llom estan en sentit oposat.

 

Però per mi, el principal problema dels lloms dels llibres els tenen les biblioteques públiques. Per tenir-los ordenats fan servir les signatures, les quals no ocupen massa lloc si són per classificar novel·les per exemple: N QUE, però de vegades hi ha llibres que tenen unes signatures una mica més llargues, per exemple un llibre sobre Berlin ( 6è a l’esquerra en la imatge de sota), la signatura és: 91 (026) (43) Ber, i si busquem, encara hi ha signatures més llargues.
I en aquest cas no hi ha gaire problema perquè l’editor ho ha fet bé i ha deixat un bon espai, però en el tercer llibre a l’esquerra del citat, un altre sobre ‘Alemania’ només veiem ‘LEMANIA’, no és que sigui una cosa molt greu, però crec que es podria fer millor per a tothom, per a lectors i per a bibliotecaris.

Moltes vegades la signatura tapa el títol o l’autor i queda malament, lleig i incòmode pels que estan buscant. Hi ha editorials que ho fan deixant un bon tros de llom i en posar la signatura no hi ha cap problema, però això passa en pocs llibres.

 

 

I a sobre, hi ha biblioteques que a més a més de la signatura hi posen un petit adhesiu, com un revòlver, per indicar que el llibre és del gènere policíac o d’un altre. Encara tapen més el llom i algun títol o autor , quedant com a la imatge d’aquí dalt, bastant “patxanguer”.

Crec que els del  Gremi d’Editors podrien posar-se d’acord i fer-ho tots igual i amb espai suficient per facilitar les coses a tothom, però això, com la vergonyosa edició amb un munt d’errates, sembla que no interessi gaire a qui hauria d’interessar.

 

 

 

Read Full Post »

 

Biblio-Bébés: Nens de 6 a 17 mesos. Tallers per iniciar en el llibre i el despertar a la lectura.. Una activitat que unifica els pares amb el seu fill a través de l’imaginari. Límitat a un registre per a una única biblioteca. Es requereix la targeta d’accés de Longueuil. Confirmació de registre per telèfon. El nen ha d’anar acompanyat d’un adult. Cost: Gratuït  https://www.longueuil.quebec/fr/evenements/2017/biblio-bebes

 

 

Bibliocaos: article de Josep Maria Espinàs: “ Estic vivint en un absolut ‘bibliocaos’”,El Periódico, 17 de novembre de 2017. (   http://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20171117/estic-vivint-absolut-bibliocaos-article-josep-maria-espinas-6431625   ). És un article curt, però molt interessant, i diu:” Fins fa pocs dies no he descobert que Vicente Español, al segle XVI, ja feia saber: «Els llibres fan lliures a qui estima els llibres». He de dir que no sóc bibliòfil, en el sentit d’amant dels llibres. Espero que els lectors cultes no s’escandalitzin.  M’explicaré: no tracto els llibres amb el respecte que es mereixen. Si el lector d’aquest article veiés els llibres que tinc a casa s’escandalitzaria. El caos s’ha apoderat progressivament dels prestatges, i el desordre temàtic és lamentable”.

He vist la paraula #Bibliocaos com a hashtag de  Twitter en una tuitada de @LluisAgusti dirigida a @CarmeFenoll, parlant de l’article d’Espinàs.

 

 

Biblio-cosplay:  concurs on es qualificarà l’ús de disfressa, accessoris i jocs de rols que representin un personatge específic o una idea basada en llibres o còmics per fer connectar la literatura amb la ficció. Organitzat per la Municipalidad de Lima.  https://elcomercio.pe/lima/sucesos/halloween-personajes-comics-libros-biblio-cosplay-noticia-469923

(El cosplay és una subcultura japonesa basada a disfressar-se d’un personatges de manga, anime o videojoc.) Més informació a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cosplay .

 

 

Biblioesfera (2): I Encuentro Regional de Libreros y Editores de Castilla y León (MECYL). http://www.cultura.jcyl.es/web/jcyl/Cultura/es/Plantilla100Detalle/1284282053297/_/1284750363296/Comunicacion

 

 

Biblio-fans: paraula llegida en el llibre: La Felicidad No Está En Otra Parte, de Rafael Salin-Pascual, p. 10-11. Ed. Lulu,UK, 2010.

“Si hay ‘fans’de futbolistas, de actores, de cantantes ¿ por qué no podría haber también biblio-fans de autores de libros? Quizás no formamos clubes de admiradores, tampoco nos desmayamos al ver a nuestro escritor favorito, aunque si se siente el brinco y la vibración de las emociones que sacuen las entrañas.

Estamos atentos a sus libros, a las re-ediciones, revisamos, releemos, asistimos a sus conferencias, nos hacemos enemigos de sus críticos, adquirimos sus grabaciones, películas si las hay. Pero ahora se están yendo…

Escucharlos en radio UNAM, verlos en canal Once, en la calle, saberlos vivos, era percatarme de que una parte de mi conciencia, en el sentido clásico del término, estaba con ellos, tomaba café, viajaba en el metro, de juerga, en el insomnio de las mil y una tazas de café y cigarrillos directos a las venas. Quiero decir a fin de cuentas que saberlos vivos era percatarme de un Quantum de mi sensibilidad y saber que estaba deambulando de manera desfachatada y divertida por las calles de mi mundo, el cual termina por cierto en el Viaducto e Insurgente Centro.

 

 

Bibliofans: @Bibliofans42. Cuenta no oficial de la biblioteca de la calle Azcona 42 (Madrid).Biblioteca Manuel Alvar (Madrid). Més informació a: http://www.madrid.org/cs/Satellite?cid=1343065588822&pagename=PortalLector%2FPage%2FPLEC_contenidoFinal ,

 

 

 

Biblio-germanastres: són les Bibliotecàries de la Biblioteca d’Ever After High. Pertanyen al conte de la Ventafocs on són les Germanastres malèvoles. http://es.everafterhigh.wikia.com/wiki/Las_Biblio-hermanastras

Ever After High  és una sèrie web animada, creada per l’escriptora Shannon Hale i per l’ empresa Netflix, basada en la línia de nines creades prèviament per Mattel (inspirades per una altra franquícia Monster High). La sèrie tracta sobre les històries dels fills adolescents de personatges famosos de contes de fades clàssics, cançons de bressol i mites grecs, que estudien en una escola-internat, anomenat Ever After High. En alguns casos, els llibres són escrits per Suzanne Selfors, però la majoria d’ells els escriu Shannon Hale , ja que originalment és l’autora de la sèrie. Tècnicament no és una sèrie de televisió als Estats Units, ja que és una sèrie Web. Malgrat això la sèrie és transmesa per la televisió de França pel canal infantil francès, Gulli. Ever After High és considerada apta per a tots els públics, i transmesa per Netflix en format de Webisodis.

 

 

Biblio-Identidades: L’Escuela Lacaniana de Psicoanálisis (ELP) és una associació l’objectiu de la qual és la transmissió del psicoanàli, la seva difusió, i la formació del psicoanalista. Cada any organitzen unes Jornades d’estudi, per tractar problemes del psicoanàlisi contemporani.

La comissió bibliogràfica ha elaborat una recopilació de referències sobre el tema per les pròximes Jornades d’estudi, per animar i facilitar la feina de preparació de ponències i intervencions.

 

 

 

Bibliokupació: ocupació d’un espai estrany al recinte habitual d’una biblioteca per a serveis bibliotecaris.  “Dícese de la ocupación de un espacio extraño al recinto habitual de una biblioteca por servicios bibliotecarios”. Més explicacions a Programa de lavado cultural, de Vicente Funes a Infobibliotecas .

 

 

Biblio-racó:  El Biblio-racó de l’Hospital de Manacor   porta 4 anys fent llegir i jugar a 1.650, nens, nenes i joves ingressats a la planta de pediatria. La biblioteca municipal dirigeix el projecte que gestionen uns 20 voluntaris.  ( Vist a  http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2017/09/20/biblio-raco-cumple-4-anos/1249097.html  )

 

 

 

Biblio-reto: en el vlok Letras Voladoras   que pertany a la biblioteca   del C.P. San José de Calasanz a Posada de Llanera ( Asturias), que serveix, diuen per “expressar-se, crear i divertir-se”,  fan diverses activitats, una d’elles és Biblio-reto, que consisteix en: “ hace tiempo que ha llegado la primavera. La primavera es verde. ¿Los árboles?  Verdes, ¿ el campo?Verde, allá donde mires ves verde. Por eso en el blog de la Biblioteca nos han entrado muchas ganas de escribir y pensar sobre algo verde y nuestro siguiente reto va a ser precisamente eso: el calcetín verde de Aurora.  A partir de la siguiente frase de inicio,  debéis  inventar una historia: «Aurora ha perdido un calcetín verde…»

 

 

BIBLIO(r)EVOLUCIÓ: Ja hi ha data per a l’acte de presentació de la Crida BIBLIO(r)EVOLUCIÓ, una iniciativa promoguda per la Fundació Bofill i que busca centres educatius que desitgin crear col·lectivament nous usos i models per a la seva biblioteca escolar. Serà el proper 9 de novembre de 2017 a les 18:00 h al Recinte Modernista de Sant Pau / Sala Pau Gil. Si esteu interessats cal que us inscriviu. Ho podeu fer anant a l’enllaç següent: http://www.fbofill.cat/formularis/crida-biblioteques-presencial

Més informació a: https://jaumecentelles.cat/2017/10/26/crida-oberta-sobre-biblioteques-escolars/

Tota la informació de la presentació a l’enllaç: http://www.fbofill.cat/agenda/uneix-te-la-bibliorevolucio  ,és va fer el dia 9 de novembre , però ara ja deu funcionar com volien.

 

 

 

 

 

Read Full Post »

psalmorum-codex-de-fust-i-schoffer-mainz-1457

Primera errata coneguda en un llibre imprès. Psalmorum Codex , de Fust i Schöffer, Mainz, 1457. A la primera línia posa Spalmorum en comptes de Psalmorum.

He vist al Twitter un article de Jordi Serrano amb una carta oberta parlant de la “Asociación Contra el Préstamo de Pago en Bibliotecas” i he recordat dos articles sobre errates que vaig escriure l’any 2012.

Quan es va a comprar : Un disc ratllat es torna. Una cassola esquerdada es torna. Una bicicleta amb algun radi trencat es torna. Una camisa amb alguna taca es torna. Un cotxe amb els vidres ratllats es torna. Una estilogràfica si no escriu bé es torna. Una televisió que no agafa bé els canals es torna. Un ou trencat es torna.

Un munt de coses, si no estan bé, si tenen algun defecte, es tornen, o més ben dit, no es compren o es canvien per una que estigui en les condicions adequades.

Molts llibres, quasi tots, tenen errates, no estan ben fets, no els hauríem de comprar, i si els hem comprat i quan comencem a llegir veiem que tenen errates hauríem de poder tornar-los i canviar-los per un sense errates o pel retorn dels diners.

Un tant per cent molt alt de llibres té errates, alguns moltes. Anys enrere molts llibres posaven davant o darrere una Fe d’errates, avui no en posen gaires.

Potser, tal com estan les coses, llegiríem poc, però no per culpa nostra, no perquè no tinguem ganes de llegir, sinó perquè el negoci editorial està fet així i ningú fa res per canviar-lo.

I algú hauria de fer alguna cosa, és vergonyós que alguns llibres d’ unes 190 pàgines tinguin més de 40 errates.

En els articles de l’any 2012 : “ Aureá Vivliographicá (1998-2006)”    i “Fe d’errates” , parlava d’ aquest tema i una mica de la història de les errates, molt interessant.

En el llibre de les més de 40 errates, un llibre que parla d’ altres llibres, sobretot de llibres que parlen de llibres, escrit per un catedràtic,  a la solapa anterior del llibre, parlant de la vida i de l’ obra de l’ autor posa: “… de la historia del libro y de la lecatura”, i així fins a més de 40 cagades.

Malgrat tot, i encara que a mi em costa molt desfer-me d’un llibre, si pogués faria com amb una camisa o amb un aparell defectuós , el tornaria a la tenda o el canviaria per un altre llibre.

Les biblioteques haurien de fer el mateix, el problema seria que gairebé no tindrien  llibres per pagar el Préstec de Pagament de l’article RD 624/2014.

Cal un RD per  a lectors, ens ho mereixem, cal un Cànon per canviar o tornar els llibres defectuosos i/o amb errates.

I disculpeu les errates.

errare-humanum-est

Read Full Post »

Older Posts »