Feeds:
Entrades
Comentaris

    

               dafnis-y-cloe.jpg

  “ El llibreter de vell sap què te a la botiga, què circula pel mercat, com buscar quelcom. És més bon cercador que el cercador del seu ordinador. Si mireu els catàlegs dels gremis de llibreters de vell i de col.lecció, si fullegeu els butlletins diversos que en aquest camp circulen, us adonareu del magnífic servei que fan, no només als col.leccionistes més enderiats o als buscadors d’especialitats, sinó a tots nosaltres. Si no som col.leccionistes, si no comprem per la raresa o la bellesa o el valor monetari del volum, també trobarem tot d’una aquell llibre que pot interessar-nos. I és en aquestes llibreries que hem adquirit un volum que ens cridava no sabíem per què, i que ha resultat una troballa, ens ha descobert un autor que desconeixíem, una forma de creació reveladora. Sí: el gran atlas dels llibres de vell ens convida a recórrer els seus camins i viaranys, perquè en aquest atlas hi ha més d’un món, hi ha universos i més universos”.

              Josep Vallverdú, al.locució el 19 de setembre de 2008 en motiu de la Fira del Llibre Vell a Barcelona.                                                          

virtuts-del-cagar.jpg

“Libros y “bouquins”: “ Libros, libros antiguos y modernos, viejos y nuevos, en ediciones de lujo y en ediciones corrientes… No será que no se haya hablado suficientemente de ellos. Existen millares de libros destinados a hablar del Libro, así, con mayúscula.

             Sin embargo, la naturaleza del libro como objeto de colección, la esencia de la pasión de la bibliofilia no es exactamente comprendida por todo el mundo. Incluso un moralista como Jean de La Bruyère, tan justo por lo gteneral en sus sarcasmos, erró el tiro al trazar el carácter del bibliófilo, definiéndole como un individuo que jamás leía.

            Henri Beraldi, bibliófilo y escritor, le replicó con e

stas palabras:’ No tenéis la menor idea de lo que son los bellos libros. Lo que os hace falta son gruesos infolios, recubiertos de papel azul, puestos en desorden sobre una mesa, y que llenáis de borrones de tinta, mientras señaláis las páginas que os interesan acodillando las hojas… Pero , tranquilizaos, todos conocemos esta clase de libros: se llaman “bouquins”. Se trata de una biblioteca de trabajo, como la poseemos todos. ¡ Pero jamás será una biblioteca de bibliófilo¡.”.

              Bibliopola. Libros, libros y… más libros de Sempronio, S.A.D.A.G., Barcelona, 1959, pp. 7-8.

                                           dibuixexbloguis1.jpg

Anuncis

Read Full Post »

 aldo-manuzio-hypnerotomachia-poliphili-venise-2.jpg

“ Ens dirigim als amants dels llibres. Però n’hi ha de moltes menes. A quins? A tots. Uns amen els llibres fins en llur part més exterior i material: la relligadura, el paper, la tipografia. D’altres tenen uns autors preferits i els agrada de posseir-ne fins diverses edicions, obres que els estudiin, que hi facin referència. D’altres amen tots els llibres recents sense dintingir gaire, amb una mena de passió tumultuosa, inquieta. Convé que els llibres tinguin totes aquestes menes d’amadors, i de totes aquestes menes ens seria fàcil fer llistes de noms il.lustres.

                El gust per les bones edicions, per la part externa d’un llibre, afegeix un nou i noble plaer a cada lectura. En Josep Maria Junoy, en una conferència, clamant per dignificar el públic, no oblidava que ‘ cada llibre, cada revista, cada periòdic ben editats’ feien donar un pas endavant. Ben sovint, i no és gens estrany, els bons lectors amen i cerquen edicions que siguin belles”.

  

              Editorial del nº 1 de La Revista dels Llibres, de maig de 1925, p. 3.

 

 

   

  “ El francés Levesque ‘afirmó que se es connaisseur por el estudio, amateur por el gusto y curieux por la vanidad’, tres términos que corresponderían aproximadamente en castellano a entendido, aficionado y curioso, distinción que tiene que ver con lo que aquí tratamos. Cuando mi cardiólogo supo que yo estaba escribiendo un ensayo sobre la bibliofilia, demostró entenderlo:’ Ah, sí: sobre la manía de coleccionar libros’. Y no le faltaba razón: sólo comprendemos y disculpamos las aficiones que compartimos, lo demás son manías. Teóricamente, la diferencia de sufijo entre bibliofilia y bibliomanía debe bastar para distinguir con nitidez ambos términos, pero la gente no suele reparar en tales minucias: hay quien confunde bibliofilia con hemofilia, por ejemplo, y no hace mucho un médico inglés fue agredido por quienes pensaron que era lo mismo un pediatra que un pederasta

                El DRAE define la bibliofilia como la ‘ pasión por los libros, y especialmente por los raros y curiosos’. Según el Diccionario de Bibliología ( en adelante DB), es ‘ afición por el libro en razón de su valor histórico o estético, especialmente por los raros y curiosos’, y para Checa equivale a ‘ amor, pasión y estudio de los libros, especialmente de los antiguos, raros, de las ediciones difíciles de encontrar y de las bellas encuadernaciones’. Eco hace una certera puntualización: ‘ La bibliofilia es ciertamente el amor por los libros, pero no necesariamente por su contenido’. Parece que la palabra se utilizó por primera vez en un librito impreso en 1681, y el término bibliófilo, usual desde principios del siglo XIX, fue precedido por el de filobiblo”.

                  Mendoza Díaz-Maroto, Fco: La Psión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia, Espasa Calpe. Madrid, 2002, pp. 39-40.

imatge: L’Hypnerotomachia Poliphili, a e-venise.com

Read Full Post »

CARRETERO CARRETERO ¡¡¡

SENSE COMENTARIS

 El Punt, 8 de juliol de 2010

Carretero no anirà a la manifestació: “no té gaire sentit ser-hi”

El líder de Reagrupament, Joan Carretero, assenyala avui en declaracions al diari El Punt que no anirà a la manifestació d’aquest dissabte i afirma que “no té gaire sentit ser-hi”. Carretero recorda que no acostuma a anar a manifestacions: “No vaig anar a la del 77 i dissabte tampoc no hi aniré.” Ho justifica assegurant que “les manifestacions són un dels pocs arguments del poble per protestar contra els governs i en aquesta de dissabte hi anirà el govern”. “No té gaire sentit ser-hi», conclou.  

Dia 10 de juliol de 2010                        reagrupament1.jpg 

El poble s’ha apoderat de la manifestació i ha expressat el seu desig d’independència, autèntic lema de la manifestació. Un milió i mig de persones, amb crits d’independència, han col·lapsat Barcelona i han creat la seva pròpia capçalera. Després d’una setmana que els partits polítics han estat discutint sobre com s’havia d’encapçalar aquesta manifestació, el poble, els ciutadans han pres la iniciativa. Reagrupament ha tingut una presència molt important, amb el seu president, Joan Carretero, al capdavant. L’autonomisme ha acabat, conquerirem  la independència ben aviat. (a Reagrupament.cat)

Read Full Post »

                              biblio3.jpg 

 “ Els homes anaren creixent. I canviaren, amb la creixença, les seves aficions diguem-ne literàries. A les barraques de llibres vells cercàvem altres coses que no tenien res a veure amb el moviment tempestuós dels antics herois de fulletó. De vegades hi cercàvem, i hi trobàvem, una altra mena de lectures que teníem bona cura que ningú de casa no ens les trobés. Unes lectures que ens anaven descobrint perversament on món de relacions i d’emocions que fins aleshores no havíem passat de pressentir.

Les novel.les picaresques, adquirides a l’arsenal de les Drassanes, passaven després de mà en mà, mentre el senyor catedràtic recitava unes quantes vulgaritats sobre “ las funciones del cuerpo humano”, o la vida “ del manco de Lepanto…”.

A les barraques de llibres vells fèiem, encara, a començament i a final de curs, el consabut mercadeig amb els llibres de text. Hom venia els del curs passat, i adquiria, de segona mà, aquells volums carregats de mandra i de pedanteria que havien d’acompanyar-nos en la nostra odisea per aquell nou graó del que la monarquia en deia, amb massa pompositat, la “ enseñanza superior”…


 

Ara he tornat novament al mercat de llibres vells. L’estudiant agitador i campanaire d’aquells temps ha estat deixat ja una mica enrera. Ara hi ha anat el repòrter, que ha ensumat un tema aprofitable per als seus lectors en aquestes barraques meravelloses on “ El Caballero Audaz” es cotitza per damunt de Pio Baroja, i on una obra del Pare Miquel d’Esplugues es passa la vida en companyia d’Alvaro Retana, i altres virtuosos de la pornografia”.

  

Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.

   

“ El primer sentido externo que dedicamos al libro es, por supuesto, el de la vista, y lo primero que percibimos del libro es su aspecto exterior. Contemplar su continente es, pues, el primer paso. Luego cuando abrimos el ejemplar  que tenemos entre las manos y descogemos lenta y voluptuosamente sus páginas, nuestra vista sigue repasando su interior con ojos siempre ávidos de nuevas sensaciones visuales: el tipo de letra, los caracteres tipográficos, las orlas, las láminas y grabados, etc.


 

      Estas impresiones se mezclan enseguida con las procedentes de los otros sentidos, que suponen otros tantos escalones. El tacto nos revela la textura y calidad del papel, del pergamino, de la piel o de la tela, gozando de la suavidad del cordobán, del vigoroso graneado del marroquín o de la incomparable sedosidad de la piel de Rusia. El olfato no le va a la zaga en la apreciación y los aromas desprendidos por los diversos componentes del libro, cueros, papel y tinta, o los rancios olores exhalados por los antiguos y añejos ejemplares, son captados por nuestras pituitarias cuando nos los acercamos a la nariz para olisquearlos delicadamente. Y en cuanto al oído. ¿ acaso no es un placer sentir, por ejemplo, el débil arrullo murmureante de las hojas deslizándose rápida o lentamente entre las yemas de los dedos o el opaco sonido con que responden las tapas cuando cerramos un libro o lo golpeamos ligeramente?…


 

      Todos estos goces nos preparan y facultan para el goce del último, pero no menos importante, de los cinco sentidos: el reconocimiento palatal, la degustación y el saboreo sutil de todos y cada uno de los distintos elementos del libro. Es sin duda éste el más inaccesible e iniciático de todos los escalones, como ya se ha dicho, y representa en cierto modo, para quien logra acceder a él, la summa o síntesis de todas las excelencias y el punto culminante de la escala ascendente a la máxima delectación o éxtasis librario; la comunión total con el objeto deseado”.

  

“Las confesiones de un bibliófago” de Jorge Ordaz, Espasa Calpe, M, 1989, pp. 77-78.

Read Full Post »

                                   cucut53.jpg   

    

Avui tocava una Frase sobre Bibliofília, però de tant en tant és bo anar canviant,

he trobat aquest acudit a ¡ Cu-Cut ¡ , en el n. 1, del 2 de janer [sic] de l’any 1902.

Les paraules potser no es veuen gaire bé, les escric aquí: 

 “Quan els pares de la patria

Han partit el gall a trossos, 

Ells se queden ab els talls

Y’l país rosega’ls ossos. 

El títol sembla “Plat del dia”, i crec que si en contes de 1902 posem 2009  la cosa no canvia gaire.  

 

Read Full Post »

117368802_5bcebdd943_mjimmoore.jpg

“ L’especialitzada i estreta relació entre producte i venedor que caracteritzava les botigues de llibreters es trencava en altres centres comercials on confluïen diversos objectes amb la necessitat pecuniaria de vendre’ls. Els intents corporativistes dels llibreters per controlar la venda de llibres xocaven amb la realitat de mercats paral.lels d’ocasió, les fonts d’aprovisionament dels quals no eren tan sols els robatoris a particulars o els béns inventariats de difunts, de processats o d’endeutats. El preu elevat dels llibres i els salaris exigus dels aprenents motivaven que aquests circuits es nodrissin també de robatoris a les llibreries.

La noblesa no va utilitzar massa el mitjà de la subasta pública per solucionar problemes econòmics; la majoria dels béns i, concretament, els llibres van haver de seguir el camí de l’herència. El clergat va exercir de vèrtex difusor de la cultura religiosa a través del llibre; els eclesiàstics destacaven notablement quant a la circulació interna del llibre en el seu estament privilegiat. Omnipresent als encants, adquirien la majoria de llibres que havien pertangut a companys o a membres del grup en general; breviaris, missals i diürnals van constituir el gruix fonamental dels llibres adquirits, tot i que no van ser els únics. Els compradors d’aquests llibres religiosos no tenien, al marge del clergat, un perfil sociocultural definit, no existien clienteles especifiques per a aquest tipus de lectures. Així mateix, la circulació d’obres de la literatura catalana medieval ( Llibre dels Àngels, Tirant lo Blanch…) entre els sectors populars alfabetitzats de la ciutat es produí – en bona mesura – per la venda d’aquests llibres als encants del clergat”.

  Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.

Read Full Post »

134587776_b6a01c8fc5_msoozika.jpg

Venedors. “ El negoci dels llibres vells – m’ha dit – , si us digués el contrari us enganyaria, està avui més arrencat que mai. La crici, lluny d’entorpir-lo, l’ha afavorit considerablement. Avui la gent llegeix igual que fa uns anys. Però avui la gent vol llegir amb el mínim de despeses. Si un volum el pot trobar ací amb un preu rebaixat, serà molt estrany que l’adquireixi en una llibreria. En tot cas, seran aquests establiments els que es ressentiran de la crisi. Nosaltres no ens en sentim gens ni mica, sinó ben al contrari. Avui fem més operacions que mai. Quan les coses van mal dades, una de les primeres solucions que s’acudeixen als barcelonins és la d’esporgar la seva biblioteca. Les ofertes que ens vénen no les podem pas acceptar totes, perquè el mercat no dóna per a tant. Ara mateix, mireu aquesta “ Història Nacional de Catalunya”, d’En Rovira i Virgili. Cinc volums gairebé nous, que he comprat a dos i que vendré a cinc, perquè ja tinc un encàrrec d’un client que fa temps que va al darrera d’aquesta obra. Digueu, doncs, que per a nosaltres, com més crisi hi hagi millor…”.

   Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.   

“ El Cremallot  y  En Mero compraban saldos y fondos de librerías cuyos dueños morían sin dejar sucesión que quisiese proseguir el negocio. Así vaciaron en 1895 la librería de Piferrer de la plaza del Ángel, que contaba más de dos siglos de existencia. Los fondos de las bibliotecas monacales y los procedentes de colegiatas y abadías suprimidas, no aparecían ya en aquella época en el mercado librario, pues hacía mucho que, o el Estado formó con ellas las bibliotecas provinciales y universitarias, o los particulares que los habían adquirido, por derecho de rapiña, los habían ya malvendido al extranjero o destruido inconscientemente. Con todo, en las librerías de viejo de Llordachs y del Mero, todavía aparecía de vez en cuando algún incunable precioso, algún manuscrito de valor y hasta alguna edición rara. Ejecutorias de nobleza, primeras ediciones de clásicos griegos y latinos, todo aparecía revuelto en las pirámides de volúmenes que tenían el suelo por base y ante las cuales el perfil semítico y perspicaz de don Mariano Aguiló se revolvía buscando la edición codiciada. Su paisano don miguel Victoriano Amer solía acompañarle algunas veces, y más tarde, don Manuel Milà y Fontanals acompañaba a estas tiendas a un joven estudiante santanderino, que cursaba en la Universidad de Barcelona. Llamábase don Marcelino Menéndez y Pelayo. El doctor Luanco, su paisano y maestro, formaba a veces parte de la tertulia bibliográfica que en casa Mero se organizaba,sólo para hablar de libros, y para comprar por un real o dos, las riquezas y rarezas bibliográficas que hoy valen miles de pesetas. Así los Fustagueras, los Valls, los Serra y Pinyana, los Brunet y Bellet, los Leopoldo Rius, Isidro Bonsoms, Faraudo, Mayors, y cien otros, nutrieron los fondos de sus ricas y especializadas bibliotecas y colecciones de grabados y manuscritos”.

  Article d’Arturo Masriera a La Vanguardia, en la secció Artículos y Comentarios i parlant “ De la Barcelona Ochocentista” amb el títol “Los compradorers de libros”, a la pàgina 12 del dia 26 de juny de 1923.

Read Full Post »

Older Posts »