Feeds:
Entrades
Comentaris

L’altre dia vaig veure una llista dels últims premis Nobel de Literatura, uns 17. Només en conec 4 o 5, dels quals només he llegit 1 llibre.

Llegeixo bastant, i com més ho faig més m’adono que no he llegit res o molt poc, poquíssim, i el pitjor és que molts bons llibres no els llegiré mai, la llista és molt molt llarga, es podria dir que infinita perquè amb la quantitat de llibres que s’editen cada any és impossible llegir-ho tot, encara que fóssim immortals.

Un problema són els llibres que m’han semblat una merda i que els he llegit fins al final, me’ls he tragat, sortosament uns quants els he deixat ben aviat, alguns  a la pàgina 50 i alguns, fent un esforç, a la pàgina 100.

He mirat a la Viquipèdia això dels Nobels de Literatura1, crec que en portem, des de l’any 1901 uns 118, dels quals en conec uns 48-50, però del segle XXI només en conec a 5. Dels del XX només he llegit a 16 o 17 i dels del XXI, només he llegit a 1. Molt poca lectura ‘Nobelera’, i alguna un rotllo de collons. Amb els premis Planeta em passa una cosa semblant, he llegit pocs, només 6 o 7, i algun me’l podria haver estalviat.

Feia temps que volia llegir al McLuhan, ho vaig intentar una vegada, però de la pàgina 50 no vaig passar i així i tot van ser moltes. L’altre dia el vaig tornar a començar, a la pàgina 50 el volia tornar a deixar, però vaig continuar fins a la 100 i escaig, i semblava que la cosa s’animava, però vaig veure a la biblioteca un altre llibre on surt el McLuhan, l’’aldea global’ i moltes coses més, es diu: DE GUTENBERG A INTERNET2, d’Asa Briggs i Peter Burke de l’editorial Taurus, Madrid, 2002, amb el subtítol: “ UNA HISTORIA SOCIAL DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN”, el vaig agafar i he deixat aparcat al McLuhan ( crec que per sempre); començo a mirar-me el llibre i crec que la cosa anirà bé, encara que de moment he vist una cosa que no m’ha agradat gens, hi ha un Índex bibliogràfic de Lectures recomanades ( 22 pàgines), que en comptes d’estar posat com una llista, està escrit com la resta del llibre, en paràgrafs, per temes, sí, però amb autors i llibres uns al costat dels altres, tots seguits, cosa que incomoda bastant la lectura. Una cosa així:

“ Sobre imágenes, R. Barthes, Image, Text, Nueva York, 1977 [ Textos sobre la imagen, Paidós, 2011]; D. Freedberg, The power of images, Chicago, 1989 [ El poder de las imágenes, Cátedra, 1992]; P. Wagner, Reading Iconotexts, from Swift to the French Revolution, Londres, 1995. Sobre imágenes impresas, el famoso y discutido ensayo de W. Benjamin “ The Work of Art in the Age of Mechanical Reproduction”, 1936; W. M. Ivins, Prints and Visual Communication, 1953 [ Imagen impresa y conocimiento, 1975, Gustavo Gili]; M.D. George, English political Caricature: a Study of Opinion and Propaganda, 2 vols., Oxford, 1959; A. H. Major, Prints and People: a Social History of Printed Pictures, Princeton, 1971; A.H. Major, Prints and Comic Strip, Berkeley, 1973, más acerca de tiras que sobre revistas de cómics; R.W. Scribner, For the Sake of Simple Folk, 1981, 2ª ed., Oxford, 1994, sobre la polémica en la Reforma alemana; D. Landau y P. Parshall, The Renaissance Print 1470-1550, New Haven, 1994”.

No em sembla la millor manera de posar una bibliografia en un llibre, imagino que una bibliografia estàndard en comptes de 22 pàgines en tindria 50 o més, cosa que en un llibre de 4323 pàgines, amb 3 fulls de cortesia inclosos i 1 per posar on i quan es va imprimir, no hauria de ser gaire problema. Sort que les 14 pàgines de Cronologia, les 3 amb la Procedència de les il·lustracions (29)  i les 13 d’Índex analític( a doble columna)  no les han posat igual.

Bé, ja ni ha prou de divagar, em poso a llegir i a gaudir, la cua és molt llarga.

1.-  Llistat premis Nobel de Literatura: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_guardonats_amb_el_Premi_Nobel_de_Literatura .Hi ha molta gent que llegeixi  aquests senyors? José Echegaray, Jacinto Benavente, Juan Ramón Jiménez, Vicente Aleixandre, Camilo José Cela . Els recomanen molt a les escoles?
2.- Curiosament el títol original és just a l’inrevés: A Social History of the Media. From Gutenberg to the Internet. I ho escric en majúscules per posar-ho com està en el llibre que jo tinc.
3.- Encara que en el registre de la Biblioteca de Catalunya posa: “Descripció: 425 p. : il. ; 24 cm”, i curiosament, també posa que no es presta. I a l’exemplar que jo tinc d’una biblioteca próxima posa com a signatura topogràfica: 301.15 Bri i a la Biblioteca de Catalunya posa: CDU 301.153 (091) i 316.77 i com a Signatura topogràfica SL 317.77 Bri. I a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals posa com a Signatura topogràfica: 316.77(091) Bri.
Anuncis

“ Inspeccionant la meva compra mentre me’n vaig, hi trobo un bitllet de tren a dins: de Cambridge a Norwich, primera classe. Què és això? Un acadèmic viatjant entre universitats? Algun Benjamin Armstrong actual sortint d’excursió entre ciutats catedralícies? Un futbolista ambiciós que confia en un transbord favorable? Rocambolesc, ja ho sé. Però tal és el poder d’encantament que té un llibre de segona mà.

Virginia Woolf va escriure:’Els llibres de segona mà són llibres salvatges, llibres sense llar; s’han ajuntat en extenses bandades de plomatge multicolor, i tenen un encant del qual estan mancats els volums domesticats de la biblioteca’. Com més extenses són les bandades, més multicolors, i, tal com Michael Dirda comenta en el seu assaig inclòs aquí, ‘en l’abundància aclaparadora hi rau la possibilitat d’un tresor passat per alt’. Però sigui quina sigui la seva grandària, una colònia de llibres de segona mà sempre té una aroma evocadora. A risc de semblar un enòfil sense alè, afirmaria que entre les seves fragàncies habituals hi ha l’ametlla i la vainilla, una dolçor herbosa, fusta humida i fins i tot un toc com de bolet; incitat per aquestes aromes, em trobo a mi mateix en un bosc, capaç de relliscar entre mons o entre temps diversos, amb l’esperança que darrere d’alguna de les fulles fosques n’hi hagi de daurades.

Cada llibreria de segona mà ofereix una oportunitat per a la cerca del tresor i és plena a vessar d’històries, perquè cada article que hi ha a les seves prestatgeries ve amb capes extres d’història: els rastres dels propietaris anteriors, les seves notes al marge i post-its esborrallats… I els seus bitllets de tren. Una vegada vaig comprar un exemplar de Poemes escollits d’Elisabeth Barret Browning que contenia, com a marcador de llibre improvisat, l’embolcall d’un condó. ‘Deixa’m comptar les formes d’estimar-te2.

En el seu assaig ‘Temps de llibreries’, Ali Smith escriu sobre la manera com ‘ens deixem a nosaltres mateixos en els nostres llibres per mitjà d’aquestes deixalles aparents’. Els llibres descartats són ‘ dipòsits inesperats de les vides a les quals han estat tan pròxims’, i una llibreria de segona mà és un museu de moments especials d’aquestes vides. Molts es reconeixen en forma de dedicatòries; notes malenconioses, perquè van ser afectuosament escrites i rebudes per persones que ara probablement són mortes.

De la Introducció del llibre Tafanejar. Llibreries del món, escrita per l’editor Henry Hitchings, p.16-18.

 

“ Cuando actualmente se está hablando, ante la proliferación de los e-books y la amenaza de la edición digital, de la muerte del libro, sería acertado recordar que en la historia de nuestra cultura se han padecido muchas muertes, la muerte de Dios, la muerte del arte, la muerte del sujeto… De hecho cada muerte, aunque no sea física, representa una transformación respecto de lo anterior, una nueva propuesta y general, aunque no necesariamente, una propuesta que no acaba con la vida de nada, ni de nadie. Creemos en la convivencia de diferentes soportes, contenidos, diseños… para el libro.

Cuando  Deleuze y Guattari afirmaban, en 1976, cuando se publicó Rhizome, que el libro no estaba muerto es porque en las segundas vanguardias artísticas se habló en los escenarios de muchos movimientos de la muerte del libro aprovechando ese “objeto de deseo, contenedor de ideas y conocimiento” para transformarlo, precisamente, en arte. Eso no representaba una renuncia radical del libro sino más bien la constatación de que algo estaba cambiando, por ejemplo – y siguiendo la cita de Deleuze que encabeza este artículo – tal vez la manera de leer. Y es más, nos atreveríamos a añadir,  y la manera de mirar, la manera de tocar, la manera de sentir el mundo. Entrábamos en la época de la crisis de la crisis, es decir, en la imposibilidad de elaborar un discurso único que dotara al mundo de sentido y se reposara en la fragmentación del discurso, en la continuidad histórica y dialéctica, en la posmodernidad.

Es en este contexto, que podríamos describir como del ocaso del libro “tradicional”, cuando amanecen dos nuevos conceptos del libro: el “libro de artista” y más tarde el “libro objeto”. Dado que la frontera entre uno y otro es muy difícil, a veces, de dibujar, preferiremos referirnos al libro como obra de arte, en general, para no caer en los errores de definir un libro de artista cuando en el fondo es un libro objeto o al revés”.

Article:”El libro como obra de arte y como documento especial” de Magda Polo Pujadas,a Anales de Documentación, 2011, vol.14, nº 1.

 

“ Tinc vint-i-nou anys, i soc en una llibreria de Charing Cross, a Londres. És un d’aquells búnquers on el temps es deforma i tot és fusta vella i mal geni. Hi he entrat perquè a l’aparador i ha un exemplar del Diccionari de la llengua anglesa de Samuel Johnson que data del segle XVIII. Vaig escriure la meva tesi doctoral sobre Johnson, i m’encantaria posseir el seu diccionari. Pregunto quina edició és. L’home que vigila la caixa enregistradora em mira de dalt a baix.

-La sisena.

Sé que la sisena edició va ser publicada el 1785, l’any després de la mort de Johnson. En demano el preu, i ell em diu que no el podria pagar, i jo dic que de tota manera no m’importaria saber-lo, i ell explica que alguns llibres vells són difícils de trobar i que com a conseqüència són valuosos, i jo dic que ja ho sé, i aleshores ell diu que el meu abric gran em fa semblar un lladre i que val més que foti el camp o avisarà a la policia.

Què hauria fet la policia? En aquell temps (l’any 2004) encara no era normal ser arrestat pel fet de portar un abric gros. Potser el delicte era caure en una d’aquelles llibreries – menys freqüents ara que no pas abans – on els volums no estan en realitat a la venda i la raison d’être de l’establiment és proporcionar feina a persones no preparades per a cap forma de treball que requereixi competència social.

Hi ha una altra manera de veure-ho, jo ho sé. En “ Records d’una llibreria”, un assaig de to ressentit, George Orwell recorda els clients que l’assetjaven mentre ell s’escarrassava a la Booklovers’ Corner, a Hampstead, on va treballar alhora que escrivia la seva novel·la Que no mori l’aspidistra. No era ‘una mena de paradís on vells cavallers encantadors tafanegen eternament entre llibres de gran format enquadernats amb pell de vedell’, i la seva presència era ben rebuda no perquè sabés de literatura, sinó perquè era alt i podia abastar els

prestatges més alts de la llibreria sense escala. Havia d’atendre els estudiants que intentaven trobar exemplars barats de llibres de text i les ‘dones que buscaven, sense gaire idea, regals d’aniversari per als seus nebots’. ‘Moltes de les persones que venien’, escriu, ‘eren la mena de gent que resultaria molesta a tot arreu, però especialment en una llibreria’.

Sens dubte, hi ha hagut moments en què he estat una d’aquelles persones. De vegades, irritantment pedant. De vegades irritantment imprecís: ‘He vist aquest llibre. Recordo que té una coberta blanca. Crec que tracta sobre el cervell…’.

De la Introducció del llibre Tafanejar. Llibreries del món, escrita per l’editor Henry Hitchings, p.13-16.

 

“ La Bibliofilia es el amor por los libros; y el  bibliófilo es el amante o aficionado a las ediciones originales de ciertos libros, a los empastes especiales, al aroma de las páginas, y en general a todo lo que se relacione con mantener una nutrida colección de libros. La bibliofilia, como concepto, surge durante el Renacimiento, época en que los humanistas, reyes, príncipes y grandes señores se dedicaron directamente o por medio de agentes especiales a recorrer países de Europa en busca de manuscritos, cartas, autógrafos, incunables, y otros  tipos de libros raros.

El bibliófilo ama la lectura, así como el admirar y coleccionar libros, y frecuentemente crea una gran y especializada colección. Sabe, además, distinguirlas e identificarlas ya sea por la pureza de su texto, su tipografía, ilustración, la calidad del papel y la encuadernación. Los bibliófilos no necesariamente quieren tener el libro que añoran; como alternativa tienen el admirarlos en antiguas bibliotecas. Sin embargo el bibliófilo es frecuentemente un ávido coleccionista de libros, algunas veces buscando erudición académica sobre la colección, y otras veces poniendo la forma por sobre el contenido con un énfasis en libros caros, antiguos o raros, primeras ediciones, libros con encuadernación inusual o especial, ilustres procedencias y copias autografiadas”.

 Article:” ¿Bibliofilia?¿Bibliomanía?, per Claudia Gilardoni ( 16-06-2012), a http://www.leamosmas.com/2012/06/que-hace-bibliofilo.

 

“A part de vehicles de comunicació, cultura i entreteniment, alguns llibres superen la finalitat de la seva lectura i esdevenen, per molt variades raons, en objectes amb apassionats seguidors i admiradors: els bibliòfils, o amants dels llibres. Independentment de l’acte de la lectura, un llibre pot proporcionar noves i diverses satisfaccions, com pot ser contemplar una enquadernació artística, l’exquisidesa de la il·lustració, el que contingui un text o dedicatòria original de l’autor o d’un altre artista relacionat amb el llibre, una edició limitada numerada i irrepetible (com poden ser els facsímils d’incunables o obres clàssiques), imprès amb paper fabricat a l’antiga i amb reproduccions xilogràfiques, una edició príncep de difícil localització, potser un incunable mateix.

L’afició a col·leccionar (del llatí Collectio, recol·lecció, reunió) llibres d’especial valor ha estat sempre en mans de persones amb notables recursos o, sobretot, lligada a llibreters i gent relacionada amb el comerç del llibre, ja que són els que tenen més oportunitats de descobrir, apreciar, conèixer i seleccionar les obres. Els llibreters, per exemple, ja en segles passats, adquirien les biblioteques completes d’escriptors, erudits, col·leccionistes o herències amb la intenció d’assegurar-se les obres de valor i rebutjar o revendre la resta. Són llibres que han estat ocults molt de temps, que es restauren si cal i que veuen la llum algun dia en les subhastes a les llibreries especialitzades.

També hi ha bibliòfils de menor poder adquisitiu i que centren la seva passió en obres aparentment menors, però que en formar col·lecció augmenten el seu valor i afició. És el cas de les especialitzacions: reunir un nombre considerable d’edicions d’un títol concret, d’un autor determinat, d’un il·lustrador, d’una tendència, d’un any, d’un idioma, d’una sèrie completa (novel·les de l’oest, negra, ciència-ficció, còmic), d’una temàtica (tauromàquia, gastronomia, eròtica, medicina, arquitectura, etc.), o fins i tot d’un format, d’un tipus d’enquadernació, del material emprat …

El bibliòfil que pot invertir menys té l’oportunitat de gaudir recorrent a diverses fonts, sempre atent a les petites (o grans) oportunitats que el mercat, el moment o la sort li puguin oferir. La satisfacció, en bibliofília, és molt personal. Sovint, la petita frustració per no poder obtenir una peça determinada ve compensada pel fet de seguir buscant i afegint altres elements que potser no perseguíem, però que encaixen en la nostra col·lecció.

Per al bibliòfil, el llibre ideal per la seva col·lecció ha de tenir interès literari, ser bell i ser únic (o, almenys, que hi hagi molt pocs exemplars com aquest) o formar un conjunt que per si mateix constitueixi una singularitat”.

Extret de la Part I, cap. 06, p.245,  del llibre: “El libro y la edición” , Lluís Borràs Perelló, Ediciones Trea, Gijón, 2015.

Maese Nicolás leyó pronto las intenciones de aquellos que se consideraban garantes. Supo anticipar que el recelo a toda diferente propuesta exponía a la desaparición escrituras nacidas por afán de conocer o deseo de expresión, por urgencia de crítica o vocación de soñadores. No tardó en condenarse la lectura de libros considerados inconvenientes por decisión unánime del Santo Oficio. El libro condenado carecía ya de valor. Su existencia no hallaba razón y sin ésta  se justificaba destruirlo.

En el acoso al oficio, algunas ciudades obligaron a sus maestros fabricantes de libros a vestir con ropas identificables, para que se conociera por dónde y con quién despachaban, y en otras se impidió cerrar la puerta de la industria de escritura en tanto se trajinara en ella, con lo que un registro inoportuno no daría tiempo a ocultar las hojas tendidas en la prensa. Las bibliotecas padecieron registros frecuentes y en los pasos de frontera se examinó el caràcter de la obra que portaban los viajeros. El empeño por ceñir la escritura y la lectura a los motivos tolerados fue tal, que no tardó en aparecer la idea de listar los libros en índices de títulos prohibidos. Sólo las obras consentidas ganaban licencia para hacerse públicas. Con la vigilancia sobre los fabricantes de libros se evitaba que estos quebrantaran la ley y que de sus prensas salieran obras inconvenientes en grande número”.

La Letra de Plomo: Décimo Diálogo y Final, pp. 316-317. ( autor anònim). Editat per Lavandera Blanca Editores, Madrid, 2004.

Exposició

 

Inaugurada el 20 de setembre. Sí, inaugurada fa uns dies ( de veritat).

Vaig passar pel costat de la parada 12 on hi ha una petita exposició sobre ‘Les publicacions del folklore a Catalunya‘, era l’hora de la inauguració de la Fira, parlava algú i més tard ho va fer la Care Santos, d’ella només he llegit un llibre: “L’aire que respires”, però ja vaig dir l’any 2013, en l’article “Estic de sort” en aquest vlok: “… El quart, el millor, el més llarg i el que se m’ha fet més curt, de Care Santos: L’aire que respires…” ( llibre que parla de llibres ).

Les parades de 35 llibreries, una menys que l’any passat, encara eren tancades, van anar obrint una vegada acabada la inauguració.

De l’any passat en faltaven poques i aquest any s’han afegit tres  llibreries, 1 de Madrid, 1 de Barcelona i 1 de Premià de Mar (crec).

Al llarg del matí i la tarda vaig veure, almenys mirant, molta més gent de la que m’esperava, crec que és un bon senyal.

Propaganda als mitjans de comunicació, quasi zero. Per exemple, en el Programa Oficial de les Festes de la Mercè ni mencionar-ho, de la Fira ni piu i com diuen els que en saben, ni ase ni bèstia..

Cartells de la Fira per clients i visitants crec que no n’hi ha gaires. En venen de Fires d’altres anys.

Crec que quatre coses són més que suficients per parlar de la 68a Fira, val la pena donar-hi, almenys, una volta, i pels que no quedeu contents sempre teniu, cada diumenge, tots els de l’any, el Mercat Dominical de Llibres de Sant Antoni, on no us els acabareu.

I també podeu mirar el Mapa de Llibreries de Vell a Catalunya, on en veureu unes 400, físiques i ‘online’, de tot una mica, unes quantes tancades  i segur que unes quantes no posades, si algú no hi és i vol ser-hi m’ho pot fer saber i el posaré, gràcies.

Les dades del gràfic es poden consultar a: https://biblioaprenent.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=8530&action=edit

Mercat de Sant Antoni ( vell i nou)

 

Bibliodiccionari LXXIV

 

 

Bibliobarrio: col·lectiu que gestiona una Biblioteca Popular, el Centre Cultural i Editorial Artesanal de Montevideo (Uruguay), funciona des de l’any 2012 i edita a escriptores i escriptors del seu país. http://bibliobarrio.blogspot.com/

 

Bibliobooks: Bibliobooks® Bibliografía Recomendada posa a disposició dels alumnes de la Universitat de Cádiz la posibilitat de descubrir i trobar els llibres recomanats pel professorat ‘d’una manera amigable i interactiva”. https://bibliobooks.es/

 

Bibliocifras: un dels serveis oferts per la Biblioteca de la Universitat de Cundinamarca ( Colombia). https://www.ucundinamarca.edu.co/biblioteca/index.php/la-biblioteca/bibliocifras

 

Biblio-concertados: en centres escolars privats, ajudes per a un laboratori de ràdio, vinculat a la biblioteca escolar en centres ja integrats en el “Plan de mejora de bibliotecas escolares” ( Xunta de Galicia) .https://www.xunta.gal/dog/Publicados/2019/20190902/AnuncioG0534-090819-0004_es.html

 

Bibliodifusión: una de les seccions que tenen a Bibliohertz. https://www.anahuac.mx/mexico/biblioteca/bibliohertz

 

BiblioFonda: activitat al Centro Bibliotecario de Puente Alto: “Este próximo viernes 13 de septiembre a las 16:00 ven a disfrutar en familia de esta gran fiesta dieciochera en tu biblioteca infantil favorita #Biblioniños. Tendremos juegos típicos como carrera en saco, gymkana, tirar la cuerda y muchos más, además premiaremos a los mejores bailarines de cueca y a los mejores trajes típicos”.  https://www.centrobibliotecario.cl/?s=bibliofonda

 

Bibliographica (2): revista del Instituto de Investigaciones Bibliográficas de la UNAM ( México). https://bibliographica.iib.unam.mx/index.php/RB

 

Bibliohertz : Programa de la Biblioteca de la Universidad Anáhuac de México. https://www.anahuac.mx/mexico/biblioteca/bibliohertz

 

Bibliohilo: hashtag ( #bibliohilo i crec que també #bibliofil ) vist a Twitter que ve a ser com un Fil dels que es fan servir per parlar d’alguna cosa i calen varis ‘tuits’ per la seva llargària. En aquest cas seria un fil dedicat a temes bibliotecaris. Vist en el vlok de Yordi Biblioteca: https://yordibiblioteca.blogspot.com/search?q=bibliohilo

 

Bibliokids: un altre secció a Bibliohertz. https://www.anahuac.mx/mexico/biblioteca/bibliohertz

 

BiblioMaps: és un geolocalitzador que ofereix als usuaris de la Biblioteca la ubicació en les prestatgeries de qualsevol document mitjançant l’ús de mapes interactius integrats en el catàleg. Universitat de Cádiz. https://www.uca.es/noticia/la-uca-dispone-de-dos-nuevas-aplicaciones-bibliobooks-y-bibliomaps-para-facilitar-el-acceso-a-su-biblioteca/

 

BiblioMIO: dues biblioteques públiques, denominades BiblioMIO, a l’estació Unidad Deportiva i la Terminal Andrés Sanín, a Cali. Més informació a: http://www.cali.gov.co/movilidad/publicaciones/139673/bibliomio-amplia-su-horario-de-atencion/    i a : https://www.youtube.com/watch?v=VPHIzzab6LA

 

Biblionovedades (2): un dels serveis oferts per la Institución Milá y Fontanals. https://www.imf.csic.es/index.php/servicios/biblioteca/biblioteca-presentacion

 

BIBLIORed (6) 3.0: vlok multimèdia sobre informació-comunicació en biblioteques-serveis universitaris: cap a una xarxa social iberoamericana en accés obert. http://www.bibliored30.com/p/que-esquienes-somos.html

 

Biblioscópio: Club de Lectura Científica. Planetario de Playa del Carmen ,SAYAB
Solidaridad, Quintana Roo ( México). Taller d’introducció a la lectura científica, dirigida a nens i joves que s’inicien en el fantàstic món de les lletres. https://www.cultura.gob.mx/estados/actividades_detalle.php?id=220920#.XXvGxi4zbIU

 

BiblioUBU: Tu punto de encuentro, a la biblioteca de la Universitat de Burgos. https://www.ubu.es/biblioteca

 

Hotel Drouot

“El llibreter de vell avar, vaga dia i nit com l’ombra d’un autor privat de sepultura o d’impremta, entre els vacil·lants i polsosos edificis dels seus volums acumulats en desordre, de peu o tombats, mostrant el llom o els corts, humits, arnats o podrits; aquest llibreter no fa recomptes mai; els mira, els somriu, els hi llança sospirs, els toca i els apila igual que un nen que, fent castells, de naips, els té i gaudeix amb ells.
-Tinc, per descomptat, l’obra que vostè desitja – respon sorneguerament a la majoria de les peticions que li fan; sí, certament tinc això: dos o tres exemplars, però no els venc, els guardo per mi. Mai té un prou llibres bons.
– Ah! No li sembla bé el preu? – diu enrabiat, per poc que algú es permeti una observació sobre la carestia extraordinària d’un llibre que es digna vendre – Bah! No m’interessa trobar comprador. Molt bé, no se l’emportarà si no paga el doble. Vaig tenir la condescendència de cedir-li a vostè un autor que tinc en gran estima; creia que m’ho agrairia, i regateja vostè com en una tenda d’ultramarins! No, no; no em desprenc d’ell per cap preu. Busqui un altre llibreter.

El rei Astiages mana a Harpagò matar el seu net Ciro. Vist a la Wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Harpago_(general)#/media/File:Jean_Charles_Nicaise_Perrin_-_Cyrus_and_Astyages_-_WGA17209.jpg

Després el botxí us fot al carrer, espiant amb mirada neguitosa per si us emporteu alguna cosa, i després torna a la seva lloriguera i passa revista al seu exèrcit de llibres vells. S’adorm pensant en ells i no es desperta sinó per verificar que els lladres no s’han emportat les seves estimades joies. I no odia menys als aficionats que van per envejar-li i tal vegada a robar- li ( a pes d’or) un in-foli que d’altra banda pot adquirir-se al pes en qualsevol lloc de venda de paper per cremar. Així comencen les seves tortures i temors, no hi ha lleona que defensi millor als seus cadells, ni Harpagó que trobi tant a faltar el seu petit cofre: o menysprea massa els diners o concedeix excessiu valor als llibres. Es podria dir que cada volum que algú aconsegueix arrancar-li, estava adherit a les més sensibles fibres del seu cor.
Aquesta avarícia de llibres no és desinterès de borsa, lluny d’això, el llibreter de vell avar, l’esperit del qual no s’il·lumina amb el gas de les subhastes de l’Hotel Drouot, especula ell sol sobre el valor dels llibres que porta a subhasta in-petto i que puja fins a les exageracions més capritxoses, segons les presumibles necessitats del comprador, segons l’estació, segons l’hora. Un llibre no té cap preu quan aquest bon pastor tanca les seves ovelles a la pleta; un llibre està molt a prop d’abandonar el seu cau quan se li basteix un pont d’or o d’adulacions, perquè aquest avar adora un elogi procedent de boca sàvia. El prudent Enees no va baixar als inferns sense proveir-se abans de pasta de farina i mel per ensopir a Cerbero“.

Lacroix, Pablo: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 55-57.

 

 

“ Podríamos afirmar, en principio, que una edición de bibliofilia es aquella codiciada y objeto de deseo del bibliófilo. Entonces, tendríamos que dar cabida a un amplio abanico de opciones porque podemos decir, con un margen de error muy pequeño, que cualquier libro puede ser del interés de esta rara avis que se ha venido en llamar bibliófilo: desde ese volumen antiguo salvado de la destrucción, la desidia o el olvido a aquél que contiene la errata del poeta favorito pasando por las primeras ediciones de clásicos, o por los bien o magníficamente encuadernados, o por los dedicados por el autor… las elecciones son de una variedad infinita.

En lo que sí estaremos de acuerdo casi todos es que el sueño de cualquier bibliófilo es tener lo que nadie más posee, el ejemplar raro o, mejor aún, el único. Esto puede ser desde las galeradas de la primera edición de la obra de más o menos renombre que nos hizo vibrar en el momento de su lectura, papeles manuscritos de puño y letra salidos de la mano del autor, un único ejemplar salvado del desastre… y lo que a la imaginación se le ocurra para que un volumen se convierta en único.

Article: “ ¿Qué es una edición de bibliofilia?, de Candela Vizcaíno en el seu vlok. Abril 2011.  (  https://www.candelavizcaino.es/  )