Feeds:
Entrades
Comentaris

 

Biblio-Bison (2): estàtua de bronze a l’entrada de la Biblioteca Pública d’Indianàpolis ( IndianaUSA).

 

 

Biblio.box : dispositiu que crea una xarxa WLAN per poder conectar-te i navegar per un lloc estàtic que conté una biblioteca digital. S’utilitza un codi de Biblioteca-guerrilla ‘Raspberri pi’ i una cel·la de carga. També surt com Bibliobox.

Vist en el vlok Librenauta: https://bibliobox.copiona.com/posts/biblio-box.html

 

 

Bibliobús (3)( joc). Així ho expliquen des de l’Instituto Leonés de Cultura: El Juego del Bibliobús (2017). Acabamos de poner en marcha el Juego del Bibliobús, un juego de mesa en el que se simula una ruta del bibliobús por los parajes y monumentos más conocidos de la provincia de León, y donde cada concursante puede experimentar múltiples peripericias desde que el Bibliobús abandona su central cada mañana hasta que llega a los pueblos donde presta servicio.

 

 

Biblio-Carnaval: a la Biblioteca «María Teresa León» fan el contacontes interactiu Biblio-Carnaval, dirigit al públic familiar, dins del programa mensual “Sábados en la biblioteca”.

 

 

Bibliocarro (3): servei de prèstec de llibres en el IES Ana María Matute, mitjançant un Bibliocarro ofert per la Biblioteca  Pública Municipal María Moliner a Velilla de San Antonio ( Madrid ).

 

 

BiblioCiencias: portal de formació de la Biblioteca de Ciencias, Universidad Complutense de Madrid.

 

 

Bibliocromos (2):a l’Escola Collbaix  de Sant Joan de Vilatorrada, organitzen una mena de joc relacionat amb els llibres per aconseguir uns àlbums de cromos, anomenats Bibliocromos. Més informació a: https://projectes.xtec.cat/bescat/portada/els-bibliocromos/  . (L’Amadeu, de la FIMA, m’ha fet arribar aquest joc. Gràcies.)

 

Biblio-hemerografía (2): llibre de Xiomarita PérezBiblio-hemerografía de la cultura tradicional y popular de la Republica Dominicana (temática y por autores), Santo Domingo, República Dominicana : Secretaríade Estado de Cultura, 2009.

 

 

Biblioinformación (1): vlok   d’una estudiant guatemalteca de Biblioteca General a la Escuela de Bibliotecología de la Facultad de Humanidades .

 

 

Biblioinformación (2): vlok de la Facultad de Economía y Negocios a Viña del Mar. És un espai d’informació del Sistema de Bibliotecas de la Universidad Andrés Bello.

 

 

Biblioinformación (3): vlok  del bibliotecari Oscar Irala a Puebla ( México).

 

 

Bibliojocs 2.0: “ és un espai on compartir recursos educatius d’infantil i primària seqüenciats per cursos i matèries”.

Més informació a: https://bibliojocs.edutictac.es/php/

 

 

Biblioraltic: estableix una simbiosi curricular entre el llibre ‘de paper’ i les tecnologies de la informació i la comunicació, per a desenvolupar la Competència Lingüística en la societat de la comunicació. Més informació i aclariments a: https://documents.tips/documents/sociedad-en-constante-cambio-nuevos-planteamientos-y-modelos-reflexion-sobre-la-practica-docente-proyectos-de-innovacion-biblioraltic.html

 

 

Biblioselvas: una iniciativa que instal·la biblioteques en escoles rurals de l’Amazònia equatoriana. Vist en el vlok Soy bibliotecario, on donen molta informació: https://soybibliotecario.blogspot.com/2020/02/biblioselvas-amazonia-ecuador.html?spref=t

 

 

Biblio-sessió : Classes de post-part del CAP de Sarrià de Ter  amb la llevadora Mercè Lladó fetes a la Biblioteca Emilia Xargay, per conèixer l’espai i les lectures que s’ofereixen a mares i nadons relacionades amb l’alletament, l’educació sexual, etc. Més informació a:

http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter/agenda/84477-biblio-sessio-post-part-amb-la-llevadora-merce-llado

 

 

Biblio-Sonnets: llibre: Biblio-Sonnets-poèmes inédits, de Paul Verlaine, Ed. H. Fleury, Paris, 1913; amb il·lustracions de Richard Ranft. La primera publicació d’una suite de 13 poemes de Verlaine, desenfadada,sardònica i reflexiva, sobre la passió dels llibres i la col·lecció de llibres.

 

 

Biblioteca-guerrilla: és una aplicació per generar un catàleg web de llibres i embolicar-ho en un ‘router’ ( qualsevol dispositiu:D). Més informació a: https://github.com/elKaZe/biblioteca-guerrilla/issues/5 , i a Librenauta.

 

 

Bibliotecando: butlletí de la Biblioteca de la Universidad de Córdoba ( Colombia).

 

 

Bibliotertúlia: en el Museu de Prehistòria de València, organitzen Bibliotertúlies. Més informació  a: http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/actividades/827/es?q=va

 

 

Bibliothoven: vlok de la Biblioteca de l’Escola Beethoven de Santa Coloma de Gramenet. Diuen: “ és un espai per gaudir de la lectura i per ajudar a l’hàbit lector dels nostres nens. Compartim enigmes i recursos per a petits i grans”.També són a Instagram i a Twitter.

 

Bibliotruck: en el Camping&Bungalow Park de Cambrils ofereixen: “El lloc ideal per al lector, on els nostres clients podran trobar llibres, revistes, contes infantils per als petits, en tots els idiomes.Podran agafar prestats els llibres sense cap cost o bé canviar-los per un altre llibre que no hagin llegit i deixar el seu”.

 

“ Malgrat que en el camp de la bibliofília se la coneix  preferentment per les edicions de caràcter artístic, l’Editorial Gustavo Gili ha conreat en la seva llarga vida tots els vessants del gènere: bibliofília erudita, bibliofília científica, bibliofília artística o alta bibliofília ( segons la denominació que el mateix Gili va adoptar de l’àmbit franès), coedicions, edicions finançades per autors o bibliòfils, edicions facsímils i llibres d’artista.

El seu historial en l’edició de bibliòfil no comença, en contra del que pugui semblar, amb “Ediciones de la Cometa”, sinó que s’inicia durant els anys immediatament següents a la creació de l’editorial, i es prolonga d’una manera constant al llarg del segle XX. En la seva dilatada activitat es poden reconèixer diverses etapes: la primera comprèn, aproximadament, les dues primeres dècades que segueixen la fundació de l’editorial. Així, des del 1906, com a mínim, Gustau Gili Roig va encetar una sèrie d’edicions limitades que van ser el germen de les edicions de bibliòfil que l’editorial va llançar un parell de dècades després. Entre aquestes publicacions es poden esmentar Poesies ( 1906), de Miquel Costa i Llobera; Llibre de doctrina pueril ( 1907), de Ramon Llull; Cap al tard ( 1909), de

Joan Alcover, i les edicions especials de l’obra de Joan Maragall o de Narcís Oller. Es tracta d’un conjunt de publicacions influït pels models barcelonins que promovien la Societat Catalana de Bibliòfils, L’Avenç, Oliva de Vilanova, Els XII, Ramon Miquel y Planas i molts d’altres; és a dir, d’un tipus de bibliofília erudita circumscrita a l’àmbit català ( cultura catalana, idioma català i estil editorial català).

El segon període, que se solapa amb “Ediciones de la Cometa”, inclou una sèrie de coedicions amb Pantheon ( FlorènciaBarcelona). Tot i que no portaven la denominació explícita de “bibliòfil”, no hi ha dubte que aquest conjunt de publicacions representava una variant més del gènere, i no seria inexacte qualificar-la de “bibliofília científica”. Es tractava de textos de primeres figures de la història de ‘art, publicats entre el 1930 i el 1933: La escultura del Renacimiento en España ( 1931), de Manuel Gómez-Moreno; La miniatura inglesa (1933), d’Elfrida Saunders, i alguns altres. La majoria de títols, impresos en paper setinat de qualitat, tenien un tiratge de 165 exemplars i s’acompanyaven d’il·lustracions en fototípia.

La tercera fase correspon a les ·Edicions de la Cometa”, que representen el model genuí de bibliofília artística inspirada en les edicions franceses del període d’entreguerres. Comença el 1930 i s’acaba el 1948 amb la publicació de Platero y yo, de la qual ja s’encarrega Gustau Gili Esteve. Les “Edicions de la Cometa”, que constitueixen una autèntica edat d’or de la bibliofília espanyola, van culminar amb dos epílegs: La Tauromàquia (1959) i El entierrro del conde de Orgaz (1969), obres il·lustrades per Picasso que se situen al capdamunt de les grans produccions de bibliòfil de la casa. Creada amb la intenció d’implantar a Espanya la bibliofília d’orientació francesa, aquesta col·lecció no sempre va rebre la resposta adequada a l’alt cost que requeria l’empresa, que va topar des del principi amb la dificultat de l’escassetat de subscriptors.

Del llibre: Pablo Picasso i els editors.Gustavo Gili. Treball i amistat, Claustre Rafart i Planas et al., Ed. Fundació Museu Picasso, Barcelona, 2018; p.55-56.

 

“ Como queda demostrado, el comercio del libro antiguo se mantiene por el amor al libro; lo provocan y sustentan los coleccionistas y bibliófilos; lo realizan los libreros, al buscar para sus clientes el libro que necesitan. Muchas veces el librero anticuario, repetimos, ha sido coleccionista, y los quebrantos de fortuna le han obligado a hacer de una afición que les arruinaba una profesión que les da de comer; y, en no pocas, el bibliófilo es al mismo tiempo librero de ocasión; aunque sin darse de alta en la contribución: que compra dos o tres libros por un precio, vende después dos o uno de ellos por lo que le costaron los tres y cristaliza su ganancia en los libros que gratuitamente y por este procedimiento enriquece o forma su colección”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946. p. 52 ( 25 en el llibre).

 

 

“Les  clàssiques parades de llibres de vell són ben conegudes per tots. Tenim les de Drassanes, fixes, com les del Sena, a París, i no gaudeixen d’inferior popularitat les setmanals, instal·lades al Mercat de Sant Antoni i al Paral·lel, que estan obertes al públic els diumenges. Un passeig o visita d’inspecció per elles resulta sempre interessant i instructiu. Com en totes les llibreries – siguin d’ocasió o no – cal declarar que són molts els “borinots” que per allí pul·lulen, i molt pocs els que recorren al bitlleter i compren alguna cosa. Però l’art del llibreter sempre brilla en les típiques “parades”.

El diàleg entre el presumpte comprador i el venedor – que a mi em sembla que és un “intel·lectual” vingut a menys – sol ser el següent:

-Quant val “això”

-Sis pessetes.

-Eh?

-Sí, senyor. Sis pessetes. Li demano “l’últim”.

Llavors el presumpte comprador, silenciosament, torna a deixar el volum on estava, i s’allunya amb gest malenconiós i el llibreter reprenent la seva conversa – ¿no heu notat que els llibreters de vell, sempre xerren amb algú? – remata el conat de compra amb aquestes o semblants paraules:

“¿Creurà aquest senyor que jo robo els llibres? ¿Vinga, home! “.

I no és que robin els llibres, sinó que – i a proves em remeto – les seves mercaderies són de complicada procedència, especialment després de la dominació roja.

Per exemple, no fa molt de temps que vaig poder adquirir en una “parada” un exemplar de “Visions i Cants“, de Maragall. Això no tindria cap interès si l’exemplar – que és de 1900 – no portés la dedicatòria autògrafa de l’autor, que diu així. “A Don Miguel de Unamuno, el seu amic afectíssim. J. Maragall “-

Per quantes mans i per quantes aventures, no hi haurà passat tal llibre? El llibreter – molt bon coneixedor del seu ofici – em va fer reflexionar-hi, em va suggestionar i em va fer pagar per l’exemplar 8 pessetes.

I és que els nostres llibreters coneixen molt bé el valor d’aquests exemplars “rars” i els aparten – segons diuen – per al públic que sap apreciar-los.

El primer és tenir clients de “qualitat” – em deia un conegut venedor -. Vostè, per exemple, és un d’ells.

Jo em vaig ruboritzar  una mica i vaig decidir explicar el fet a un parent que sol menysprear-me.

-¿Vostè creu, senyor “Pepet”?

-¡I tant que ho és! Per això es durà avui un exemplar que li tinc reservat i que procedeix de la biblioteca de Cánovas del Castillo, segons el “ex-libris”. Són vint-i-cinc pessetes. L’hi embolico?

I em va fer el paquet. Quan m’ho van entregar, em va explicar, una mica adolorit:

No cregui vostè que sempre troba un persones cultes que em comprenguin. Ahir, per exemple, un individu em va demanar ni més ni menys que el “Inguenioso” Hidalgo El “Jijoyte” de la Mancha “, i al respondre-li que jo no tenia semblant obra em va replicar:

Doncs, és estrany. Una obra escrita pel Príncep dels “Enginyers” espanyols!

Llavors jo em vaig atrevir a insinuar:

-Però realment, no tenia vostè cap “Quixot” …?

-¡Més de deu!

-Doncs com …

-¡Senyor meu! – va respondre amb altivesa el llibreter -. Els meus client són gent culta o no són clients meus.

M’afalagà amb el relat i la frase i vaig adquirir tres llibres més; i uns senyors que m’acompanyaven em van imitar, amb gran satisfacció del llibreter … o del novel·lista fracassat. Com vostès prefereixin. ”

Article: “Llibres de lance“, al llibre Estampas barcelonesas, de Ricardo Suñé Alvarez, editat per Llibreria Dalmau, Barcelona, ​​1943. La il·lustració és del llibre i realitzada per Manuel del Arco.

 

 

“ Tan pronto como se ha efectuado la adquisición, debe el librero proceder a la fijación del precio de venta de cada libro mediante la utilización de una marca convencional escrita a lápiz en el lugar a este fin elegido.

Las marcas deben adoptarse utilizando un procedimiento análogo al fijado para igual operación en las librerías de nuevo. Esta operación es fácil para aquellas obras que se han tasado una a una, conforme a lo que queda expuesto, pero no resulta igual respecto de aquellas otras cuyo precio se ha fijado en conjunto. Para estas últimas, será necesario buscar una fórmula arbitraria quizá, pero útil en todo caso.

La fórmula más aconsejada consiste en que si se han adquirido cinco (6)obras que deben ser revendidas cada una al precio de pesetas 10, 12’50, 16, 7’50, 8, 20 = 74 pesetas; si el precio de compra ha sido de 30 pesetas, se tendrá 30/74= 0,40; multiplicando el precio de reventa por 0,40 se obtendrá el precio exacto de compra, esto es, 4, 5, 5’40, 2’80, 3’20, 8 pesetas, cifras que deberán marcarse también debajo de la señalada como precio de venta, al objeto de poder conocer el límite inferior a que puede rebajarse de precio un libro, cuando las circunstancias lo hicieran necesario o aconsejable.

Para la fijación del precio de venta el librero de ocasión no sólo ha de tener presente el precio que ha pagado por el libro, sino que debe tener en cuenta un conjunto muy rico en variantes y matices que ha de tomar de su biblioteca técnica. Los catálogos de ventas públicas o subastas, los de los otros anticuarios, su mayor o menor rareza, su estado de conservación, encuadernación, ilustraciones, apostillas y notas marginales de autores conocidos, etc., etc., la existencia de coleccionistas especiales, el que haya o no ejemplares en las grandes Bibliotecas Nacionales, especialmente en el British Museum, Biblioteca Nacional de París y del Congreso de Washington; el que tenga o no ejemplares el coleccionista o coleccionistas más afamados, etcétera”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946.  pp. 41.42 .

Sala de lectura del British Museum

 

 

 

Els llibres no ( desapareixeran ) mai, però crec que s’hauria de fer alguna cosa més.
A Catalunya hi ha més de 400 llibreries de vell, de segona mà, antiquàries, d’ocasió, etc. És cert que la majoria venen ‘on line’ ( IberlibroUniliberTodocolección, Wallapop, Webs, etc.), però, sortosament, encara en queden unes quantes físiques, que no se sap quant duraran perquè la cosa crec que no pinta gaire bé. La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona és una mostra de com van les coses.

M’agrada molt la Bibliologia, miro de fer postgraus, cursets, seminaris, assistir a conferències, etc., per posar-me al dia i aprendre més coses, però no ho posen gaire fàcil. Algun curset a la seu del COBDC, algun curset a l’estiu ( Els Juliols…), algun curset a la Universitat, i poca cosa més, ah sí, i també pocs, però interessants cursets al monestir Sant Pere de les Puel·les, com per exemple el de Restauració de llibres i documents .
Es poden fer coses a diferents escoles d’Art i Disseny, però no gaires. I del que fan, normalment, poques coses tenen a veure amb el llibre antic, la impremta, la tipografia, l’enquadernació, el paper, etc.
A la FACINMIAU ( FACultat d’INformació i MItjans AUdiovisuals), anaven a fer des del dia 5 d’aquest més un postgrau: “El Llibre Antic: Història i Anàlisi del patrimoni bibliogràfic“, però m’avisen que per manca d’inscripcions no es podrà realitzar. La notícia m’ha deixat fotut, però ja sortirà alguna altra cosa.

Abans Escola de Bibliotecàries ( 1915-1973),

La planta baixa de la Biblioteca de Catalunya, seu de l’Escola de Bibliotecàries de 1937 a 1991; ss’hi entrava per la porta de sota l’escalinata. ( Viquipèdia).

 abans Escola de Bibliologia ( 1974-1981),

abans Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1982-2019),

des del 2019 FIMA (Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals),

i en el futur, ?. Ja ho veurem. I en el vídeo podeu veure alguna cosa més.

https://www.enter.co/cultura-digital/entretenimiento/la-sociedad-de-consumo-satirizada-en-un-cortometraje-llamado-idiots/

Sembla que hi ha poc interès a aprendre coses sobre el llibre, i si és antic, encara menys. A la FIMA fan un curs, Escola de Llibreria, que sembla que funciona bé, però és una altra cosa.
Una altra mostra de com va això del llibre vell la tenim en la desaparició dels “Pabellones de libros Antoni Palau”.

“Pabellones de libros Antoni Palau”, carrer Diputació ( 1967-2014) (Foto: Ermesto Vilà. Arxiu El Periódico)

Dues imatges del mateix lloc, vistes a  Barcelofilia:  (Foto: Joan Puig. Arxiu El Periódico)

En altres llocs d’España fan més cursos, postgraus, màsters, seminaris, etc., aquí, a la dita “Ciutat de la Literatura” i a la resta de Catalunya no es fan gaires coses.
Abans teníem un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, ara ni això. Porto mes de dos anys queixant-me i demanant cada dia, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat, via Twitter, un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, però ni puto cas. I molta gent em diu que sóc un pesat, però malgrat tot, seguiré.

Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques a Montjuïc ( 1974-1995?)

El tema dels vergonyosos llibres amb errates, dels quals també em queixo cada dia al Gremi d’Editors de Catalunya i a la Federación de Gremios de Editores de España, des de fa també uns dos anys, el deixo per un altre dia, de moment el Gremi d’aquí em té blocat.

Només volia parlar d’una cosa, del correu enviat per la FIMA:

“Des de Secretaria de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, comunicar-te que finalment el postgrau El Llibre Antic: Història i Anàlisi del patrimoni bibliogràfic d’aquest curs 2019-2020 no es podrà realitzar atesa la manca d’inscripcions”, però no puc evitar escriure d’aquestes coses que passen a la dita , per la UNESCO, “Ciutat de la Literatura”.

I per acabar igual com he començat, com vaig llegir en un llibre, els llibres no desapareixeran mai, però crec que s’hauria de fer alguna cosa més.

Robot-lector.

 

“ Tanmateix la via normal devia ser cada vegada més la publicació a través d’editors que es feien càrrec dels costos de producció. Quan es tractava d’una presentació especialment elegant, tal vegada algun cop l’autor col·laborava a cobris les despeses. Sens dubte les lectures públiques complien també la funció d’interessar un editor a publicar el text que es presentava. Si el públic el rebia amb entusiasme, es podia pensar que l’edició sortiria a compte.

Els errors naturalment ja eren prou habituals quan es copiava sense dictat. Per això era necessari el treball del corrector, que ja hem vist que era denominat anagnosta. La feina de correcció es pot expressar en llatí com librariorum menda tollere, ‘elimina els errors dels escrivents’. El control era lògicament necessari, exactament com avui, amb l’única diferència que a l’antiguitat s’havia de corregir un per un cada exemplar.

Titivillus en miniatura del XIV

Els escrivents de l’editor eren probablement en general esclaus amb una formació especial. Però també podien ser ciutadans lliures: durant l’època imperial es redueix de fet el nombre d’esclaus, i el seu lloc l’ocupen treballadors lliures. El treballador lliure havia de rebre un sou, també quan era escrivent. Pel que sembla es treballava a preu fet i es pagava segons el nombre de línies estàndard, almenys després de l’època de Neró ( cap a la meitat del segle I dC). Es prenia com a norma la mesura variable de l’hexàmetre, el rei de tots els metres. Es va constatar que de mitjana l’hexàmetre constava de quinze síl·labes i trenta-cinc lletres. Precisament els millors resultats des del punt de vista de la qualitat. A això es refereix Marcial quan diu:

Si trobes, lector, un passatge que et sembla estrany,

Alguna relliscada aquí o allà, contra la gramàtica i la norma,

No és pas culpa meva, sinó de l’escrivent, que de pressa i corrents

Ha comès els errors per poder cobrar una paga més alta.

Quan el llibre havia estat copiat en un nombre determinat d’exemplars, i s’hi havia fet les revisions i esmenes, calia preparar cada exemplar per a la venda.

Article “Liber Liberis. Escriptors i editors a la Roma antiga”, de Tönnes Kleberg, a la revista El Món d’Ahir 09, 2018, p.76-77. ( Trad. de Ramon Farrés).

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“Responsabilidad del librero de ocasión: Antes de pasar al estudio de la formación del fondo de librería del librero anticuario, consideramos indispensable tratar este punto por su importancia y trascendencia.

El comprador de libros antiguos o de ocasión debe proceder con prudencia máxima, toda vez que pueden recaer sobre él responsabilidades civiles y penales de carácter grave, así en la compra como en la venta.

En primer lugar, ha de tener presente los casos en que la ley limita el ejercicio de derecho de vender a las personas: los menores, los incapacitados, las mujeres casadas, etc. El estudiante menor de edad no puede vender libros sin la autorización de su padre o tutor. La autorización para llevar a término la venta debe, en estos casos, retenerla en su poder el librero comprador una vez hecha la operación. En segundo lugar, el librero debe afinar mucho sus dotes de observador, para evitar la adquisición de libros procedentes de robo, hurto o cualquier otra forma delictiva. Es evidente que el poseedor de un libro es considerado por la ley como su propietario, pero sólo mientras no se demuestre lo contrario, y para evitar las consecuencias que acarrearía esta demostración, es de todo punto conveniente la desconfianza en la mayoría de los casos. La fisonomía alterada del ladrón no habitual, su nerviosismo, su carencia de conocimientos o de preparación en la materia propia del libro de que se trate, deben ser otros tantos motivos suficientes para levantar la sospecha en el ánimo del librero comprador. Es evidente que cierto tipo de libros no pueden ser propiedad sino de personas que pertenecen a determinadas clases sociales o a las que ejercen tales o cuales profesiones. Por ello, es muy recomendable tener una clientela bien conocida, y adquirir todas las posibilidades necesarias para completar los datos conducentes a lograr cierto grado de identificación del vendedor”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946.  pp. 37.

 

 

Vaig començar el Bibliodiccionari pensant que trobaria 50 o 60 paraules que comencessin per Biblio, però en porto , de moment, unes 1700. Qui m’ho havia de dir! I en segueixo trobant quasi cada dia, malgrat que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació es diu ara Facultat d’Informació i MItjans AUdiovisuals (FIMIAU). El progrés té aquestes coses. Els hi direm a les bibliotecàries, informadores, o com els hi direm? Però això és un altre tema, una altra qüestió, o no? Potser en aquest Bibliodiccionari hauré d’afegir la paraula Biblioinformador, que tampoc queda malament.

Biblio-Ágora TV: “la tele de la biblioteca del cole”, així descriuen un mitjà que fan servir per explicar contes i fer ressenyes de llibres. A la Biblioteca   del CEIP Ágora de Palomares del Río ( Sevilla).

I en aquest vídeo podeu veure de que va: https://www.youtube.com/watch?v=a5EftIeFUFw&feature=youtu.be

 

 

BiblioAldric: vlok de la Biblioteca de l’Escola ALDRIC de Cassà de la Selva.

 

 

Biblioamant: aquell que estima els llibres. Podria ser sinònim de bibliofília, però.

 

 

Biblioclick: és la Biblioteca digital de la Corporación Cultural de Lo Barnechea ( Chile). Més informació a:

https://www.lobarnechea.cl/cultura/lanzamiento-biblioclick/?from=agenda

 

 

Biblioescacs: “Aprèn a jugar a escacs amb la Societat Coral Colon! Farem sessions teòriques i pràctiques els dissabtes al matí!”, ala Biblioteca de Ponent de Sabadell.

 

 

Biblioescape: la Biblioteca Universitària de León (ULE) ha realitzat ‘Biblioescapes’ – similars a les conegudes “escape room” – per a que els futurs alumnes universitaris es posin al dia sobre la temàtica bibliotecària. Més informació a: https://biblioteca.unileon.es/content/acticidad-del-campus-cient%C3%ADfico-en-la-biblioteca

 

 

Biblio-Femo: a la Biblioteca Pública Miguel de Cervantes de Mota del Cuervo organitzen una sèrie d’activitats que anomenen Biblio-femo.

 

 

BiblioFichas: paraula del vlok “lab_zebra , on diuen: “ Espacio para describir acciones bibliotecarias, que pueden desarrollarse individualmente o incluirse en una propuesta o plan de acción bibliotecario”.

 

Bibliojuego: vlok Bibliojuego . Treball educatiu realitzat per estudiants universitaris de la Facultad de arquitectura, diseño y urbanismo de Buenos Aires. Més informació a: https://bibliojuego.wixsite.com/bibliojuego1/bio

 

 

Biblio-Portal: Biblioteca del Portal La Dehesa ( Santiago de Chile), per intercanviar llibres.

 

 

Bibliorelax: espai de lectura relaxada a l’escola Aldric de Cassà de la Selva.

 

 

BiblioRevolución: la Biblioteca Rego da Balsa  a Carballo,  organitza BiblioRevolución, una revolta de les lletres gallegues. Així ho van anunciar: “Después de la multitudinaria y revolucionaria Semana del Libro y la Lectura, en la que participaron casi 2.000 personas y hubo que colgar el cartel de “no hay billetes” en todas las actividades, la Biblioteca Rego da Balsa quiere que te sumes a la BiblioRevolución, una auténtica revuelta de las letras gallegas alrededor de la figura de Antón Fraguas y de las diferentes propuestas lúdico-culturales que llenarán el mes de mayo”.

Més informació a: https://nhdiario.es/mayo-traera-la-bibliorevolucion-a-carballo/

 

 

Biblios: és un joc de cartes ( 87 en total) amb dues fases ben diferenciades: una selecció per ‘draft’ i una subhasta. El tema enganxa, però per si sou dels que us voleu ambientar… representa que els jugadors són abats que intenten tenir la millor biblioteca possible.

Més informació en el vlok No feu soroll...!

 

 

BibliotecadelesCoses : hashtag de la BibliotecadelesCoses: un servei de préstec d’objectes obert a tothom. Impulsada per les entitats Rezero    i Nusos Cooperativa  amb la col·laboració de la Cooperativa Etcèteres  i eReuse, es troba en el Casal de Ca l’Isidret  del barri del Poblenou, amb l’objectiu de fomentar l’economia circular i reduir l’impacte ambiental de la producció de deixalles. També estan en el barri de La Verneda i La Pau. Més informació a: http://nusos.coop/biblioteca-de-les-coses/ .

 

 

Bibliotecariassshh: compte de Twitter: @Bibliotecariash. Diuen: “ Secretos bibliotecarios sin levantar la voz… ssshh”.

Imatge seva a Twitter

 

Biblióvara i biblióvaro: paraules en el jerseis, indicant, potser,  “devoradors” de llibres? En venda a filolocomanía.

 

 

 

 

XCI

D’un llibre tronat i vell,

si saps manejâ el pinzell

i fê anar bé les pastetes,

encara en faràs pessetes.

XCII

Si una compra et surt un dia

no li ho xerris ni a ta tia,

que sovint es dóna el cas

de quedâ amb un pam de nas.

XCIII

Als bibliòfils refinats

no els vagis amb gran formats.

Que en pots petits, s’assegura,

hi ha la bona confitura.

XCIV

Si un remena amb gabardina

vigila’l que algo barrina,

que entre els pispes és corrent

el portar tal instrument.

XCV

El que no és metge i llegeix

obres mèdiques, pateix

tots els mals que el llibre diu

i amb gran neguit sempre viu.

XCVI

Llibreter que no té dèries

classifica per matèries,

i solament els talossos

ho fan per petits i grossos.

XCVII

El que es ven la biblioteca

perquè als fills els manca teca,

mereix, sens dubte, perdó…

Si no és per tal cosa, no.

XCVIII

Amb Tebeos i Patufets

molts xicots guanyen ralets.

I alguns que així han començat

llibreters han acabat.

IC

És una gran ruqueria

llegir anant en tramvia,

que al qui té aquesta fal·lera

li pot costar la cartera.

C

Tothom s’alegra i revifa

somniant, quan dorm, amb la rifa,

pel llibreter l’agradable

és somniar amb l’incunable.

I ara llegidor…

Escolta el consell cent u:

Si trobes que va per tu

quelcom del que es diu aquí

fes el distret, creu-me a mi!

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“Importante es también conocer los diferentes procedimientos de imprimir, distinguir lo impreso a mano de la impresión mecánica, y por lo que a la ilustración respecta, sus diferentes procedimientos de reproducción; grabados en madera, biselados, en metal, buril, agua fuerte, punta seca, en litografía, etc., así como también los más modernos procedimientos fotomecánicos y los artísticos, nuevamente empleados, como el pochoir, etc.
La historia de la ilustración del libro, las obras más representativas de cada artista y las más destacadas de cada nación, son también conocimientos que no deben faltar al librero anticuario. Por último, la encuadernación del libro impreso, desde el tránsito de las tablas al cartón, de las encuadernaciones de planchas y hierros fríos a las de mosaico y hierros dorados, las de tipo camafeo, las mudéjares, de Grolier, Maioli, Koberger, encaje, abanico, derôme, fanfarre, cortina, jacobinas, puritanas, etc, etc., que tantos amantes y coleccionistas tienen en ambos mundos.

Enquadernació estil Maioli

Ninguno de estos conocimientos son difíciles de lograr si se pone en ellos algo de perseverancia y mucho de afición, y, sobre todo si se dispone de un guía que lo haya recorrido todo antes y muestre el camino que se ha de seguir. La profesión no es sencilla de alcanzar, pero compensa sobradamente lo que tiene de dificultades con lo que tiene de interesante. El éxito económico no puede fallar a los que la practican con amor y estudian sin cesar; a los buenos expertos, no les faltará nunca la clientela ni el apoyo del capital necesario para desenvolverse”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguoGráficas González, Madrid, 1946.  pp. 27.

Enquadernació ‘a la fanfare’