Feeds:
Entrades
Comentaris

biblioteca-bany1

“ I no una d’aquestes biblioteques de bibliòfil amb llibres tan valuosos que el propietari no els obre mai per temor a espatllar-los, sinó una biblioteca de treball els exemplars de la qual no dubtàvem a anotar, a llegir en la banyera i en la qual conservàvem tot el que havíem llegit – inclosos llibres de butxaca i múltiples edicions d’una mateixa obra – o tot el que teníem la intenció de llegir més endavant. Una biblioteca no especialitzada, o millor dit especialitzada en tants camps que va acabar sent generalista. Vam dissertar durant tot el menjar sobre la felicitat i la maledicció de la nostra sort: els llibres són cars quan es compren, no valen gens quan es revenen, aconsegueixen preus astronòmics quan cal trobar-los una vegada que s’han esgotat, són pesats, s’empolsen, són víctimes de la humitat i dels ratolins, són, a partir de cert nombre, pràcticament impossibles de traslladar, necessiten ser ordenats d’una manera específica per poder ser utilitzats i, sobretot, devorant l’espai. ( He arribat a tenir un bany amb parets entapissades de prestatgeries, la qual cosa impossibilitava l’ús de la dutxa i obligava a banyar-se amb la finestra oberta per evitar la condensació; i també lleixes a la cuina, per la qual cosa certs aliments d’olor particularment penetrant estaven prohibits. Com a molts dels meus confrares, no vaig tenir sinó fins tard una situació immobiliària que em permetés satisfer les meves ambicions bibliòfagues). Només la paret del meu dormitori en la qual es troba la capçalera del llit ha quedat sempre lliure a causa d’un vell trauma: em vaig assabentar, fa molts anys, de les circumstàncies en les quals va morir el compositor Charles-Valentin Alkan, sobrenomenat el ‘Berlioz del piano’; el van trobar mort el 30 de març de 1888, aixafat per la seva biblioteca. Cada germanor té el seu sant màrtir i el major dels Alkan, pianista virtuós admirat per Liszt i que va heretar els alumnes de Chopin a la seva mort, és sens dubte el dels bojos per les biblioteques. Com de les llegendes gregues, existeixen diverses versions del seu tràgic final; hi ha qui diu que va ser un pesat paraigüer el que li va caure damunt, però davant el dubte…”.

          BONNET, Jacques: Bibliotecas llenas de fantasmas, Ed.Anagrama, B, 2010, pp. 16-17.

bibliotecas-llenas-de-fantasmas2

“ Hay homicidios conscientes, voluntarios, ejecutados con plena conciencia. Crímenes que pueden resultar, tal vez, explicables o discutibles en un momento de pasión, de ignorancia, de ira, de patriotismo, de odio, de celos, de utopía. Pero rara vez la muerte de un libro, la destrucción de una biblioteca, puede beneficiarse de atenuante o explicación alguna. Por el contrario, éste suele ser un acto voluntario, consciente y cruel, cargado de simbolismo y maldad. Ningún asesinato de libros es casual. Ningún asesino de libros es inocente”.

“Asesinos de libros” de Arturo Pérez-Reverte  dins Patente de corso (1993-1998), Ed. Suma de letras, M, 2001, pp. 50-53.

patente-de-corso

 

65a-fira-del-llibre-docaasio-antic-i-modern-barcelona-2016a

65ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

          Des de fa uns quants anys escric quatre coses sobre la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, normalment la critico i la comparo amb altres, quedant la de la Ciutat Literària de la Unesco en quarta posició l’any passat i en tercer lloc aquest 2016, si tenim en compte el número de llibreries presents a cada fira. Però un llibreter ‘viatger’ de Barcelona em diu que per qualitat es pot considerar la segona i jo m’alegro.

He estat avui a Barcelona, a la fira, unes 7 hores. He parlat amb uns i altres, he passat una molt bona estona malgrat no haver comprat cap llibre, queden més dies per fer-ho i, sortosament, aquest any  hi ha 35 llibreries, 2 més que l’any passat.

I , com ja els he dit a uns coneguts, llibreters del Mercat de Sant Antoni , no vull criticar gaire la fira, però el Gremi de Llibreters de Vell hauria d’esforçar-se una miqueta més, segur que tant els llibreters com els que comprem llibres els hi agrairíem.

Per no allargar-me, només vull deixar escrit que el millor que he vist a la fira d’avui han estat el 5 punts de llibre que el llibreter Carlos, de Badalona, ens ofereix amablement.

 

punts-llibre-llibreria-carlos1

(De la vergonya de no tenir a Barcelona, Ciutat Literària de la Unesco,un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques com cal, ja en parlarem un altre dia.)

 

exbloguisquadrat2

el-poeta-pobre

“El poeta pobre”, de Carl Spitzweg (1839)

“ Del sublim al ridícul, no hi ha més que un pas. Del bibliòfil al bibliòman, no hi ha més que una crisi. Sovint el bibliòfil es converteix en bibliòman, quan la seva raó decreix o la seva fortuna augmenta, dos greus inconvenients als quals la gent més honesta es troba exposada; encara que el primer és molt més comú que el segon.

          Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 197-198.

 

la-jirafa-de-zapotlan

“ La bibliofilia, añade, ‘es una cosa que crece en forma casi geométrica. Uno no se da cuenta hasta que ya está abrumado por los libros, los intereses y la curiosidad casi insaciable para conocer muchos temas al mismo tiempo’.

Para Trabulse, el bibliófilo ‘se acerca a los libros, antiguos y modernos, con el interés no sólo de leerlos y conocerlos, sino también de conservarlos, rescatarlos y releerlos una y otra vez’. El valor, afirma, lo da la persona: ‘Un libro antiguo puede ser un trasto sin interés para algunos, y para otros puede ser una fuente importantísima de conocimiento. El bibliófilo ama los libros por sí mismos y cada quien ama de una forma distinta. La bibliofilia es un arte eminentemente subjetivo.”

En el vlok La Jirafa de Zapotlan de México, parlant de l’autor Elías Trabulse, guardonat amb el desé Homenatge al Bibliófil i amb el títol de ‘La bibliofilia es un arte subjetivo’.  http://lajirafazapotlan.blogspot.com.es/search?q=trabulse

la-bibliofilia-una-pasion

 

exbloguisquadrat2

delfin luis de francia

“ Hi ha col·leccions de valor incalculable, entre elles són famoses vàries que posseeixen totes o gran nombre de les infinites edicions de la Bíblia; les que estan formades per edicions d’un sol clàssic, com, per exemple, les de Ciceró i Horaci, que posseeix la biblioteca de Leipzig; la de les edicions ad usum Delphini; les col·leccions dels volums impresos pels Aldos, Comino, Bodoni, i els ja citats Elzevirios i, últimament, els Didot; les dels clàssics de Maittaire, Foulis, Barbón, etc. Són així mateix molt buscats els llibres que pertanyen a la infància de la tipografia, anomenats incunables, principalment, les primeres edicions dels clàssics antics, aquestes edicions prínceps. També es dóna gran valor a les edicions adornades amb miniatures o lletres inicials miniades, o impreses en pergamí o un altre de matèria poc usual, com la Història de l’amiant”.

FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 26-27.

aldos1

bodoni1

elzevir1

 

 

 

la escalinata2

Libreria La Escalinata (Madrid)

“  ‘Habría que precisar en primer lugar’, nos señala el editor Manuel Arroyo, ‘ qué es la bibliofilia; yo creo que podríamos diferenciar entre la bibliofilia clásica; es decir, la encuadrada en el ámbito estricto del libro antiguo, bien hecho, primorosamente elaborado, y la llamada bibliofilia de ediciones facsímiles, ahora muy en boga’. Existe, no obstante, en los círculos bibliófilos de Madrid, cuyo eje central son las llamadas ‘ librerías anticuarias o bibliófilas’, un marcado sentimiento de recelo, cuando no de desprecio, hacia las ediciones facsímiles. ‘Eso no es bibliofilia, es un mercado para nuevos ricos. Un mercado con una lista de clientes fabricada de antemano, a los que se convence de que esto es muy bonito y dentro de diez años se triplicará su valor actual’, nos manifiesta el dueño de la librería Escalinata, de Madrid…

 

librería Bardón 1

En materia de precios, el mutismo es general, ‘ porque se ha exagerado una barbaridad en la prensa’. Sin embargo, grosso modo, se puede afirmar que no es ni mucho menos imposible hallar buenas ediciones a precios asequibles a casi todos los bolsillos.

librería del prado 1

 

Actualmente, y pese a que el interés por la bibliofilia registre un auge continuo, el problema estriba en que cada vez es más difícil hallar un material verdaderamente interesante. Y para colmo no estamos en Francia, en donde todos los días hay subastas, como la del hotel Drouot, en París’, se lamenta Luis Bardón. Por el contrario, el propietario de la librería del Prado, especializada fundamentalmente en folklore y literatura de principios de siglo, no se muestra muy amigo de las subastas, ‘porque los precios se disparan; recuerdo que por un libro que yo estaba vendiendo a seiscientas pesetas se estaba pujando cerca de las 5.000’.

 

Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/bibliofilia/mundo/joyas/papel/elpepicul/19810212elpepicul_10/Tes

la escalinata Madrid

 

exbloguisquadrat2

manuaal bibliofilia gaalantaris1

“…, ja que el terme genèric de ‘bibliomania’ es refereix a realitats molt diverses. Els podem agrupar en dues categories principals: els col·leccionistes i els lectors empedreïts.
Els propis col·leccionistes es divideixen en especialistes i en ‘amuntegadors’. Els primers es dediquen a un autor; a una època o a un gènere; a un tema, a un tipus d’enquadernació, etc. Christian Galantaris, en el seu Manuel de bibliophilie (Paris, Éditions des Cendres, 1997) cita els exemples d’ Henry C. Folger (1857-1930), un soci de John D. Rockefeller que comprava qualsevol edició antiga de Shakespeare ( fins a arribar a posseir divuit exemplars de la mateixa) i va acabar per reunir una col·lecció tan important com la del Museu Britànic. O el de James Douglas (1675-1742), un metge anglès l’admiració del qual per Horaci el va portar a posseir 450 edicions de la seva obra que anaven de la de Milà(1493) a una altra de 1739, data en què es va publicar el catàleg que ell mateix va establir. Alguns trien objectes més estranys, com aquest col·leccionista que es limitava als autors el cognom dels quals començava per la lletra B o que, com ell, es diguessin Jules”.

BONNET, Jacques: Bibliotecas llenas de fantasmas, Ed.Anagrama, B, 2010, pp. 26-27.

biblioteca llena de fantasmas

“ De los diversos instrumentos del hombre el más asombroso es sin duda el libro. Lo demás son extensiones de su cuerpo. El microscopio, el telescopio son extensiones de su vista; el teléfono es extensión de su voz; luego tenemos el arado y la espada, extensiones del brazo. Pero el libro es otra cosa: el libro es una extensión de la memoria y de la imaginación”.

Jorge Luis Borges.

jorge luis borges1

Rogelio Cuéllar va fotografiar Borges en els “suntuosos baños del Antiguo Colegio de San Ildefonso”, a México, l’any 1973. Història de la foto a: http://nalgasylibros.com/la-verdadera-historia-de-la-foto-de-jorge-luis-borges-meando/?platform=hootsuite

 

exbloguisquadrat2

 

65a fira del llibre d'ocaasió antic i modern barcelona 2016a

Per finals de setembre està prevista la 65a. Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona, també anomenada Fira de Llibres Usats, d’Ocasió , Tebeos i Restes de Sèrie, també de Llibres Vells, potser sí, d’Antics no gaires.

Fa uns dies, ho anuncien ensenyant en diversos llocs el cartell de la Fireta, i de moment, la fireta comença el dia 16 de setembre, no sabem res més (21/08/2016).

28 feria madrid

A Madrid fan la 28ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo , del 29 de setembre al 16 d’octubre, però ja tenen cartell, llistat de llibreries participants (39) i altres informacions, com el llistat dels llibres que cada any editen per la Fira i que aquest any és el llibre: “El ideal de los cocineros” de T. Waps ( edició facsímil).

el ideal de los cocineros

Edició original de 1950

A Barcelona , en el Gremi de Llibreters de Vell s’ho pensen una mica. Quantes llibreries hi hauran aquest any? ( l’any passat 33), potser ho sabrem el dia de la inauguració, però segur que seran menys que a les dues fires de Madrid  i a la de València; de moment, perquè al pas que va, segurament en pocs anys hi haurà més ciutats amb fires millors i amb més llibreries, sort que Barcelona és Ciutat UNESCO de la Literatura.

Els organitzadors de la Fireta de Barcelona, com en els últims anys van una mica endarrerits i la informació és escassa, i d’edicions res, ni la conferència que alguna personalitat fa el dia de la inauguració. Anys enrere, molts anys enrere, editaven petits llibrets o opuscles, avui no hi ha ni programa ni informació sobre les llibreries, i sort que un diari s’anuncia regalant bosses per portar els llibres.

40 feria libro ocasión madrid 2016

A Madrid a la 40ª Feria del Libro Antiguo y de Ocasión que van fer a la primavera ( 29 d’abril- 16 de maig) hi havia 39 llibreries. I com en anys anteriors van publicar una obra amb tema madrileny, el llibre: “ Madrid-Moscou. De la Dictadura a la Guerra Civil en España” d’Armando Boaventura.

madrid-moscou fira madrid 2016

A València a la  39ª Feria del Libro antiguo y de ocasión , feta a l’hivern ( 25 de febrer a 28 març) hi havia 34 llibreries.

39 feria libro viejo valència 2016

De la vergonya que uns quants sentim per la falta d’un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques, com cal a Barcelona, ja en parlaré un altre dia.

exvlokis blau

el cor de les tenebres Conrad

“L’autor només escriu la meitat del llibre. De l’altra meitat ha d’ocupar-se el lector”.

Joseph Conrad.

nostromo Conrad

 

filograf1

“ Ya véis, no más entrar, cómo está esto de libros. No encontráis recibimiento ni sala de estar. Os reciben los libros, estáis con los libros. Subamos a la planta noble: aquí tengo más todavía. Estos son mis tesoros, estos son mis poderes.

Preguntaréis: ¿ Cómo me veo a mí mismo, en función de coleccionista?. Os lo diré: En todos los pueblos existen unos hombres abnegados, eruditos, destinados irremisiblemente a quedarse en la semi-oscuridad. Hombres que dedican sus ocios, las horas que otros destinarán al descenso, los días festivos y las vacaciones, a escudriñar en la historia de su pueblo, en su geografía, en su flora, en sus costumbres. Son los eruditos locales que, de vez en cuando, publican un artículo muy documentado, o, como compendio de toda una vida dedicada a tales trabajos, un pequeño libro repleto de citas, con abundantes referencias a documentos que han sacado del polvo, que les iba cubriendo en archivos parroquiales, notariales y judiciales. Tales eruditos no son muy bien vistos por la mayoría de sus conciudadanos, sólo estimados por una ínfima minoría, y a veces citados en una línea compuesto en tipos pequeños de una obea escrita por un historiador o científico de renombre más vasto. Yo he querido comprender a tales héroes anónimos, coleccionar todo lo que publicaban, guardar incluso el papel al parecer más nimio que afecta a mi pueblo. ¿Qué os diré?, un programa de fiesta mayor, el catálogo de una exposición, lo que sea, que pueda ser válido un día para la pequeña historia. Esta es, pues, la labor que me he impuesto en función de coleccionista. Gracias a mis carpetas, a mis estanterías, procuro que sea perdurable la obra con tanto afán labrada”.

ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

Editat l’any 1965, imprés a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos de Emilio Ferrer.

filograf2

 

exbloguis33