Feeds:
Entrades
Comentaris

” El bibliòman fantàstic només adora els llibres durant poc temps; els col·lecciona amb curiositat, els vesteix generosament, els instal·la amb decència, els cuida amorosament. De sobte, l’amor es cansa, es refreda, s’apaga; el fastigueig ha començat. Adéu boniques dames!. El gran senyor reforma el seu harem; a les circumstàncies circassianes succeeixen les espanyoles, a les blanques angleses, les negres del Congo. El gran senyor ven les seves dones als encants, però demà en comprarà altres, menys maques, però que tindran per ell l’encant del caprici i de la novetat.
El bibliòman especialitzat no col·lecciona més que certa classe de llibres i no es preocupa de què siguin els més rars i singulars. Forma una col·lecció que arriba a ser el seu Déu i la seva ànima. Allò que caigui fora de la seva col·lecció no l’interessa, però no estalvia cap gestió, cap despesa, per ampliar aquesta col·lecció semblant als immensos i informes monuments orientals aixecats a la vora dels camins amb les pedres que cada viatger dipositava en ells quan passava. El bibliòman especialitzat consagrarà el seu temps, el seu diner i la seva salut a apilar una biblioteca, sens dubte interessant, però també sens dubte monòtona. En una es multiplica Petrarca en 1200 volums; en una altra estarà Voltaire en déu mil peces reunides una per una; per una altra, el teatre subministrarà milers d’opuscles, o la Revolució Francesa regnarà pacíficament sobre cementiris de paperot.
En una paraula, la bibliomania més elevada i la més il·lustre no està exempta de mania, i en cada mania es percep fàcilment un tint de bogeria; per tot això, Paris és, sense cap dubte, el paradís dels bojos i els bibliòmans”.

LACROIX, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 75-76.

 

“ Son aun raros los libros que no se buscan sino porque es difícil encontrarlos, y cuyo precio es muy subido á causa de esta misma dificultad, sin que ninguna otra razón motive el afán con que se desean adquirir. Entre estos libros deben contarse la mayor parte de las sátiras y críticas mordaces de los tiempos pasados, las antiguas piezas de teatro y los escritos polémicos que han perdido el interés de actualidad; obras todas que no deben su valor comercial sino á la manía de los aficionados, para los cuales el principal mérito de una cosa consiste en la dificultad de conseguirla, el deseo de poseerla esclusivamente, y en la cantidad que la han sacrificado.

Hay obras antiguas cuya rareza no debe estrañarse si se considera que son de aquellas que se gastan y destruyen por el uso habitual que se hace de ellas. Tales son los libros que han salido de imprentas célebres y sirven para la instrucción de la juventud, los libros de devocion, los diccionarios, etc. Un ejemplo entre mil de este género de rarezas es el ‘Pastissier-françois’, en 12º pequeño. Amsterdam, L. Y D. Elzevier, 1655, un volumen delgado de 258 páginas, cuyos ejemplares, escapados de las grasientas manos de los diestros cocineros, son de tal manera raros, que han llegado á pagarse hasta 1000 rs.

Otra clase de libros raros, y por lo general muy interesantes, es la de las obras que los mismos autores imprimen por su cuenta en pequeño número de ejemplares, y que destinan á regalar á sus amigos, y no llegan á entrar nunca en el comercio. Los ejemplares impresos en vitela; en papel de color ó en papel de gran marca, son igualmente muy buscados por los aficionados, quienes alguna vez sacrifican dos ó cuatro de estos ejemplares escasos por adquirir uno solo con tal que tenga las márgenes un doble mayores que los otros; para hacerlos más curiosos é interesantes, los ilustran con grabados y dibujos convenientes, autógrafos, etc.”.

Extret de  CONSTANTIN, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas”; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, p.11.

 

Anuncis

Fabricació de paper a la Xina

“La Xina es distingeix per posseir una civilització antiga i una tradició d’escriptura mil·lenària. Durant molts anys es van conservar llibres que van ser transmesos d’una generació a una altra. Les estimacions ens porten a calcular que a la Xina hi ha més de 2,2 milions de volums publicats abans de 1794, sense parlar dels nombrosos diaris, revistes, manuscrits i altres documents preciosos antics i més recents. Com han aconseguit els bibliotecaris xinesos preservar aquest patrimoni ?

Pabelló Tianyi ( 1561), una de les biblioteques xines més antiga.

La investigació de les decisions adequades per a una biblioteca sembla molt important i s’ha de reflexionar sobre ella. Les precaucions i les opcions arquitectòniques es dedueixen de les relacions fonamentals entre els elements: paper, foc i aigua. Així les biblioteques xineses antigues generalment estan construïdes dins d’un jardí botànic, prop de l’aigua, però separades de la sala principal per un mur (a fi de protegir-les d’un incendi eventual).

Amb el temps, per protegir els llibres dels nombrosos insectes, com ara el cuc del paper i les formigues, s’utilitzava la tarongina i l’arsènic.

Els llibres rars es conservaven entre dues planxes de fusta, anomenades pels bibliotecaris antics ‘nanum’. Aquestes planxes protegien els llibres de la deformació i de la humitat, així com la pols.

S’utilitzava l’olor forta de les boletes de càmfora per caçar insectes i, de vegades, les caixes per ordenar els llibres eren construïdes en fusta de càmfora. A més s’utilitzava l’olor d’algunes herbes medicinals famoses, bé fora col·locant entre les pàgines dels llibres (tabac, lotus) o bé incorporant-les a la fabricació del paper, com en el cas del paper Wangnien Hong (amb arsènic) i el paper Jiao (amb pebre) “.

Article de Lin Zuzao: “Mètodes antics i moderns de conservació de llibres rars i altres materials preciosos a la Xina“, a la revista International Preservation News nº 19 de juliol de 1999, pàg. 11.

Del llibre Stultifera navis (1498) de Sebastian Brant1, digitalitzat a http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12817292126710495432435/index.htm

 

” El bibliòman envejós ambiciona tot allò que no té i si aconsegueix alguna cosa, el seu desig canvia d’objecte. Sap que un llibre està a la biblioteca d’un aficionat amb el qual rivalitza, i sobtadament la seva tranquil·litat desapareix, no menja, no dorm, no viu sinó per a la conquesta del benamat llibre que anhela. Utilitza tots els seus medis, inclús la seducció i la intriga per apoderar-se del que pertany a un altre. Les negatives, les dificultats augmenten, exciten la seva concupiscència. Arribaria a sacrificar la seva fortuna sencera per un sol instant de possessió; però una petitesa qualsevol, el descobriment d’un segon exemplar del mateix llibre, una crítica agafada al vol, una reimpressió, i aquella impaciència es paga, aquell ardor es gela, quan fa un instant l’envejós desitjava la mort de l’amo del desitjat llibre, per enriquir-se a costa del difunt.
Aquest bibliòman és malaurat, com ha de ser-ho tot envejós i la seva desgràcia reneix amb cada nou desig. És el Lovelace dels llibres: s’enamora d’ells, els persegueix aferrissadament fins que els té entre les seves mans i llavors els desdenya, els oblida i busca una altra víctima.
Fa poc temps un cèlebre maníac, havent sentit parlar d’un llibre imaginari, es va disposar a trobar-lo i va morir malgrat no haver-ho aconseguit, amb la creença de què algun competidor guardava el tresor a canvi de què ell li hagués entregat la pedra filosofal”.

LACROIX, Pablo: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 71-75.

1.-Xilografia gòtica coneguda per molts. Se la coneix més com “El boig bibliònic”, encara que el text que acompanya en l’edició príncep (Basilea, 1498), és “Inutilitas librorum”.

“ Haciendo abstracción de la bibliomanía, que no valora un libro más que por el capricho de la moda, la cual hace caer de repente en el desprecio clases enteras de volúmenes, dando estimación á otras despreciadas hasta entonces, las cuales pocos años después vuelven á ser miradas con indiferencia; hecha abstracción de esta manía, no puede negarse que hay libros que por su reconocida antigüedad, por su importancia para la historia literaria, su ejecución tipográfica ó por otras circunstancias especiales, reclaman la atención de los bibliófilos, y merecen que se conozcan y se estudien. La rareza ó el precio de estos libros les da cierta importancia, que lleva consigo el deseo de consultarlos ó poseerlos.

Esta clase de libros puede dividirse en dos categorías: la una comprende las obras raras y curiosas, la otra aquellas que sin ser raras, son sin embargo curiosas.

Los libros raros, y por este solo hecho, curiosos también, son principalmente aquellos que se imprimieron en el siglo XV; el largo trascurso de 400 años los ha destruido casi en su totalidad, á lo que debe agregarse que en aquellos tiempos era corto el número de ejemplares que se imprimía, porque era asimismo muy limitada su venta. Muchos de estos libros ni aun son conocidos sino por el testimonio de los sabios contemporáneos, ó solo por algunos fragmentos que han llegado hasta nuestros tiempos.

Después de aquella época, habiéndose aumentado considerablemente el número de los impresores y también el de aficionados al estudio, y las bibliotecas, se hicieron las ediciones más numerosas. Sin embargo, todavía pueden considerarse raros los libros impresos hasta mediados del siglo XVI, los cuales por otra parte presentan un gran interés para la filología, así como para la historia literaria”.

Extret de  CONSTANTIN, L.A.: “ Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas” ; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, pp.11.

Pàgines 108-109 del llibre de Constantin.

 

 

Detall de l’escut d’armes del duc d’Roxburghe, estampat amb daurat a l’interior de la portada del Valdarfer Boccaccio, 1471.

” El bibliòman vanitós posseeix belles edicions, enquadernacions esplèndides, una biblioteca selecta i ben organitzada. Gasta grans sumes en completar-les i aquest és una cura que es dona per complet a un llibreter antiquari intel·ligent, a un docte bibliògraf; d’altra banda, no llegeix mai i sovint és dels que no han llegit mai; col·lecciona llibres com podria col·leccionar quadres, closques, minerals o formaria un herbari.
La seva biblioteca és una curiositat que ensenya a tothom, al primer que arriba, a les dones, als banquers, als nens, sense tenir en compte si saben el que és un llibre, i encara més, un llibre bell. Margaritas ante porcos !
Diu a tot aquell que el vol escoltar: Tinc cent mil escuts en llibres! I se’n vana, s’infla i somriu, repetint: Cent mil escuts! I això és tot: aquella prestatgeria conté cent mil escuts en llibres. Uns es dediquen a la pintura, altres als jardins anglesos, aquest a cavalls, aquell a gossos; el bibliòman vanitós ha col·locat el seu capital en Elzevirs, en facècies en gran paper, en vitel·la i en marroquí. És l’ostentació quasi literària; el luxe quasi respectable”.

LACROIX, Pablo: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 70-71.

 

Marca d’impressor d’Elzevir

“ Los ingleses, que siempre han sido aficionados á coleccionar curiosidades literarias, llevan muchas veces esta afición hasta la locura, que ya no conoce límites. La palabra bibliomanía, que en otro tiempo se interpretaba en sentido poco favorable, se considera hoy entre ellos como una calificación noble y honrosa por el gusto de los libros, y se tiene por dichoso y bien considerado el bibliófilo á quien públicamente se le da el título de bibliómano.

Solo en Inglaterra sucede el caso de que la venta de un libro haya podido ser causa de formar una asociación: el 17 de junio de 1812, en la venta de la biblioteca del duque S. de Roxburgh, el Decameron di Boccacio, un tomo en folio ( Venecia) Valdarfer, 1471, se pujó por el marqués de Blandfort hasta 2.260 libras esterlinas ( 214.700 rs) Este precio sin ejemplo, por un solo volumen, pareció, aun á los bibliómanos de Lóndres, un acontecimiento tan notable, que fundaron en memoria suya una sociedad bajo el título de Roxburgh club, en la cual los miembros que la componen no hablan más que de bibliografía, y celebran anualmente el 17 de junio, con un espléndido banquete. Cada socio tiene la obligación, cuando le toca su turno, de hacer imprimir alguna rareza antigua, en número solamente de 31 ejemplares, cifra igual á los individuos que forman la sociedad”.

Extret de  CONSTANTIN, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas”; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, pp-10.

 

” Els llibreters de vell a la moderna estan en certa manera recolzats en els bibliòmans, que seria un error confondre amb els bibliòfils i els recercadors. Poden distingir-se diferents espècies de bibliòmans: els especialitzats, els fantàstics, els envejosos, els vanitosos i els ‘tresorejadors’. El bibliòman ‘tresorejador’ viu feliç posseint els seus llibres, perquè els estima gelosament. La seva biblioteca és un serrall on no hi entren ni els eunucs; els seus plaers són discrets, silenciosos i ignorats; no permet a un amic la contemplació de cap de les seves favorites, freqüentment poc dignes d’excitar l’enveja i que ell, embadalit, recorre amb els ulls i la mà. S’assegura que cap rival li disputi els encants d’edició i enquadernació dels que està cor-robat: gaudeix en la soledat. Nega les seves riqueses com si tingués por dels lladres i es ruboritza per elles com si les hagués adquirit de mala manera. S’enfada si li fan preguntes al respecte i abans mentirà que confessar-se propietari d’un volum que ha comprat legítimament.
Els seus llibres jauen tancats amb una clau triple, ocults darrere d’un opac cortinatge, com si fos el vel de l’Arca de l’Aliança. Aquestes precaucions, no obstant això, en pocs casos estan justificades per la naturalesa de les obres que no franquegen en absolut la rigorosa censura moral i religiosa. Hi ha en aquests bibliòmans una passió reconcentrada, purament egoista, que s’alimenta de si mateixa, passió que creurien profanada si el seu objecte no fos un misteri pel món”.

LACROIX, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 69-70.

 

Grolier i Aldo Manuzio, pintats per François Flameng

“ Un libro viejo en perfecto estado de conservación, que reúne la rareza á su mérito literario, es un hallazgo feliz para un aficionado; pero en esto como en todo puede haber exageración; hay quien manifiesta con grande énfasis un libro cuyas hojas no se han abierto aun, sin pensar que esta especie de inútil virginidad, si algo prueba, es que el tal libro no ha merecido los honores de ser leído, ó que el poseedor de él no era sino únicamente guardián. Con todo, de esta clase de rarezas, más curiosas que útiles, hay algunas que se adquieren á gran precio, se conservan con gusto, se muestran con vanidad y no se leen casi nunca, ya á causa de su contenido, que no tiene interés, ya porque su riqueza exterior las pone fuera de uso. Pero estas joyas son el adorno de los días de fiesta y contribuyen á hacer una biblioteca más hermosa y más completa. Uno de los bibliógrafos mas instruidos dice con mucha verdad, respecto á este asunto: ? Los libros, así como los hombres, tiene sus títulos de nobleza, y los D’Hozier, bibliográficos, suplen los cuarteles de un volumen con las celebridades de toda especie á quienes ha pertenecido, desde las favoritas de los reyes hasta los prelados ó modestos literatos. Armaduras, divisas, cifras, firmas y aun tradiciones, todo sirve de prueba en esta justificación, y ya se sabe lo que aumenta el valor de los libros, y á qué elevados precios llegan los volúmenes condecorados con la divisa de Grolier, la cifra de Enrique II ó de Diana de Poitiers; las armas de De Thou, o de Colbert, d’Hoyen, de Soubise, ó de la firma de Racine, de Bossuet ó de otros personajes célebres.

Lo mismo puede decirse de los antiguos manuscritos y de los libros pertenecientes á los primeros tiempos de la imprenta: sus caracteres y sus adornos, que hacen las delicias de los bibliófilos y de los bibliómanos de nuestros días, serían, de seguro, en su mayor parte, por su mal gusto y mediana ejecución, reprobados y despreciados con desdén, sino los rodeara la aureola de la antigüedad. Pero es preciso ser indulgentes con los que tienen el inocente placer de conservarlos con esmero, describirlos con minuciosa exactitud, sacar de ellos facsímiles, y aun reimprimirlos en número de 50 á 80 ejemplares. Esta es una de las debilidades de los aficionados, la cual, sin embargo, tiene la ventaja de fomentar el estudio de la historia y del arte”.

Extret de  Constantin, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas” ; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, pp.9-10.

 

“L’únic Manual del Llibreter que consulta és la fisonomia del comprador: un somriu, un altre sospira, aquest arrufa l’entrecella, aquell es mossega els llavis; el cinquè, més experimentat, tocarà vint volums abans de posar la mà sobre el llibre que sotja: tots, a la fi, es traeixen d’una manera especial que no s’escapa al venedor de carrer, tan subtil, tan astut com un diplomàtic del gabinet de Saint-James.
L’aspecte del llibreter de carrer és molt semblant al dels seus llibres, sotmesos a les vicissituds atmosfèriques, arrelats i endurits per l’aire, tacats i groguencs per la pluja, colpejats i ressecs pel vent.
A vegades és la vella semblant a les bruixes de Macbeth, contemporània dels llibres de la seva ‘paradeta’: la lectura de novel·les en la seva joventut, potser la va conduir a vendre-les o a fer-se la drapaire de la moderna llibreria.
Altres, és un jove que xerra i riu amb la florista o amb la quincallaire veïna, contemplant els toca-sons, mirant a les dones i irritant als gossos; dins d’un mes revendrà localitats a la porta del teatre.
Aquí, és un matrimoni que es torna per fer guaita, com a les portes del Louvre, al costat dels pitjors literats. Una destitució, una reforma administrativa no deixa algunes vegades altre recurs a empleats que vivien més calents en una oficina que a la vorera d’un moll. No els hi queda més d’un pas per convertir-se en enllustradors.
Allí, un exllibreter, un antic escriptor es consolen de la seva decadència rodejats encara de llibres, malgrat del bany que els llibres els hi ha donat. No veiem militars retirats convertits en cotxers?

Per alguns, la parada és el pedestal de la llibreria; per altres és l’últim esglaó. Molts llibreters han sortit d’aquí; molts han rodat fins allí. Els llibres que pateixen la picota de la ‘paradeta’ a l’aire lliure, són de dues classes: joves i vells; aquests, llençats ignominiosament de les biblioteques públiques, deteriorades totes les seves costures, molt usades les seves pàgines, són tota la literatura mediocre del segle XVIII, poesies de l’Almanac de les Muses, repertori del Teatre Italià i de l’Òpera Còmica, històries filosòfiques i novel·les eròtiques; aquells, tirats al mercat fora de les llibreries pels cracs o les rebaixes, immundícies del nostre mal gust literari o desgraciats nàufrags a la recerca de port, obres mestres de l’Imperi i tristes despulles de glòries acadèmiques”.

LACROIX, Paul: “Els aficionats als llibres vells”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 61-63.

 

 

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

 

“ Esta pasión ( la bibliofília), que tanto se vitupera y que se la mira casi como un objeto de desprecio, alcanza sin embargo, mas ó menos, á los aficionados instruidos y racionales, les proporciona puros goces y hace su completa dicha. Si poseen colecciones ó series de ediciones de una obra ó de un impresor célebre, un volumen que les falte para el completo, les contraría mucho mas que si se tratase de una cosa seria. Aparece por fin en la tienda de un librero ó en una almoneda un hermoso ejemplar de aquel libro, objeto de sus deseos y de sus infatigables diligencias, ¿ se admirarà nadie de que le paguen á un precio que parece exhorbitante, aunque en realidad sea menor del que verdaderamente vale? Personas hay que tienen por una insigne locura pagar á peso de oro tal ó cual volúmen que no comprarian por un precio ínfimo, sino tuviera tres ó cuatro líneas mas anchas las márgenes que tal otro. Sin duda que esto debe parecer un poco tonto, pero siempre será mas escusable que otras muchas pasiones humanas: esta por lo menos es de aquellas que á nadie perjudican”.

Extret de  Constantin, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas”; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, pp.9.

El podeu llegir a : https://books.google.es/books/about/Biblioteconom%C3%ADa_%C3%B3_Nuevo_manual_complet.html?id=9EsXoMqG0aUC&redir_esc=y

 

Bibliodiccionari LXVI

 

Bibliocine: a la Biblioteca de Jesús (Eivissa) fan Bibliocine. https://bibliotecadejesus.wordpress.com/

 

 

Bibliolàtrica: art de restaurar llibres. Vist a Biblio-Léxico de Conchita M. de Torres H.

 

Biblio-léxico: lèxic bibliològic ( Conchita M. de Torres H.)    http://www.posgrado.unam.mx/sites/default/files/2016/05/2807.pdf

 

Bibliolot: a la Biblioteca Popular d’Ulldecona organitzen un sorteig entre els seus usuaris. https://ulldecona.cat/biblioteca/2018/04/11/sant-jordi-2018/

 

Biblio-Lots: Per Nadal, a la Biblioteca de Can Milans de Caldes d’Estrac:  “Vine a descobrir si t´ha tocat un dels tres biblio-lots que sortegem. Recorda que el sorteig és presencial i que si no pots venir hauràs de demanar a algú que vingui amb els teus números a recollir el biblio-lot en cas que et toqui.

El sorteig tindrà a lloc a la biblioteca a les 19h (no facis tard!) i seguidament farem un pica-pica per celebrar el Nadal tots plegats”.

http://www.caldetes.cat/document.php?id=6862

 

 

Biblioluces (2): vlok: “ sobre autores, lecturas y libros… clarito y al grano”.Editat per “puroumo”.

https://biblioluces.wordpress.com/

 

 

BiblioMercat: a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparraguera organitzen un BiblioMercat perquè els escolars puguin anar a la Biblioteca a triar i remenar llibres del BiblioMercat. És una altra manera de fomentar la lectura, dotant a les escoles amb més llibres per al seu fons.

És fan més Bibliomercats en diferents llocs i poblacions: BiblioMercat en el Mercat del Carmel: https://ca-es.facebook.com/bibelcarmel/photos/si-avui-%C3%A9s-dimecres-el-bibliomercat-%C3%A9s-obertfins-a-les-1330h-els-nostres-company/10156667092109557/

A Can Carrencà, a Martorelles. En el següent lloc i trobareu bibliomercats de molts llocs:   https://twitter.com/hashtag/bibliomercat

A Parets:

 

A Vilanova i la Geltrúhttps://www.eixdiari.cat/cultura/doc/73454/el-bibliomercat-de-mar-a-vilanova-sobre-al-barri.html

I a molts altres llocs. ( Escriuen la paraula BiblioMercat de diferents: BiblioMercat, Bibliomercat, BIBLIOMERCAT, Biblio-mercat, etc.)

 

 

Bibliopea (2): vlok d’un bibliotecari dedicat a les biblioteques, el cine i més coses. Però que crec que no va durar gaire, només va funcionar el 2013.
https://bibliopea.wordpress.com/

 

 

Bibliopea (3): llibre digital que parla d’una biblioteca, de May-Dream, es pot llegir mitjançant la web Wattpad: ”Siguin quines siguin les teves preferències, a Wattpad tot és de franc: la comunitat de lectors i escriptors més nombrosa del món.

 

 

Bibliosmart: empresa creada per modernitzar i agilitzar els processos dins d’una biblioteca. És a facebook: https://www.facebook.com/bibliosmart/ ( Colombia).

 

 

Biblio-Smart: és un projecte d’investigació consistent en un sistema inteligent de reserva de llocs en edificis universitaris. Seleccionat en el I Plan Propio de Smart Campus de la  Universidad de Málaga (UMA).

https://www.linkedin.com/pulse/proyecto-biblio-smart-seleccionado-en-el-i-plan-de-la-garcia-granja/

 

 

Bibliotoday!: vlok dedicat a les biblioteques i els bibliotecaris. Com a lema tenen: “La biblioteca informa, nosotros desinformamos”  https://www.bibliotoday.com/sobre-btd/

 

 

Bibliotorneo: a la Biblioteca Pública Municipal “Salvador Rueda” de Nerja organitzen un Bibliotorneo. És una activitat d’animació a la lectura dirigida a escolars de 9 i 10 anys. Ja es poden inscriure per participar i el llibre escollit per l’any 2019 és “Apestoso Tío Muffin” de Pedro Mañas ( XV Premi Anaya de Literatura Infantil i Juvenil 2018). https://www.axarquiaplus.es/abierto-el-plazo-de-inscripcion-para-el-bibliotorneo-de-nerja-2019/

 

 

Bibliotrueque: organitzat en el Masters College Valdivia ( Chile).

http://www.masterscollegevaldivia.cl/node/158