Feeds:
Entrades
Comentaris

Biblioactivacovid: una solució per a cada problema.“La crisi de la COVID19 ha fet que els centres educatius hagin de buscar noves maneres de connectar amb els alumnes per promoure els aprenentatges”. Organitzat per Biblioteques escolars de Catalunya.

Més informació a: https://projectes.xtec.cat/bescat/biblioactivacovid-2/

Bibliochat: servei de referència en línia de la biblioteca, a través del qual es poden realitzar consultes d’informació especialitzades. Biblioteca de la Universidad de Lima. Més informació a: https://libguides.ulima.edu.pe/Bibliochat

Biblio-Flix: plataforma de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Santa Pola ( Alacant ) per a que els seus usuaris puguin veure programes i sèries de televisió com si estiguessin veient la programació de NETFLIX , però sense pagar.  Més informació a : https://biblioteques.wordpress.com/2017/04/18/biblio-flix-santa-pola/

Biblio-Gamers:és una iniciativa d’alguns promotors del Parque Biblioteca León de Greiff de La Ladera, que pertany al Sistema de Bibliotecas Públicas de Medellín, que, des de principis de l’any 2018 fomenta la lectura mitjançant videojocs per a nens, joves i adults. https://www.mascomunicacion.org/post/2019/07/16/biblio-gamers-reescribiendo-los-videojuegos-para-crear-nuevos-h%C3%ADbridos-narrativos

Bibliografema: paraula vista en el vlok de l’editorial xilena anomenat Intemperie.cl . Més informació a:   https://www.yumpu.com/es/document/view/37401918/bibliografemas-intemperie , però sense definició clara. Podrien ser llibres o revistes dedicades als Grafemes.

Grafema: https://ca.wikipedia.org/wiki/Grafema

Bibliogràfic (2) : Document bibliogràfic: document escrit en suport bibliogràfic, com els llibres, tesis,informes, publicacions periòdiques, etc. També es diu Peça bibliogràfica. Definició en el llibre Diccionario de bibliología y ciencias afines, José Martínez de Sousa, Eds. Trea, Gijón, 2004.

Bibliològic (2): Document bibliològic: suport de qualsevol naturalesa que amaga un missatge mitjançant signes d’escriptura o icònics, dirigit a un receptor, susceptible de ser reproduït en un determinat nombre d’exemplars gràcies a la intervenció d’un sistema d’edició i de ser publicat i distribuït gràcies a les diverses tecnologies de la distribució. Definició en el llibre Diccionario de bibliología y ciencias afines, José Martínez de Sousa, Eds. Trea, Gijón, 2004.

Biblionave: en el vlok del Centro Social y Cultural La Nave ( Málaga), tenen una part dedicada als llibres i la lectura..

Bibliotca: nom de la Bibliotca Muncipal d’Aldaia País Valencià) https://www.bibliotecaspublicas.es/aldaia  )

BibliotecaUca: vlok de la Biblioteca de Cádiz.

https://biblioteca.uca.es/?s=bibliotecauca&search_context=local&items_per_page=10

[b]iblioteques: nom del vlok de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Santa Pola ( Alacant).

Biblio-Trivia # 4: per promoure la lectura, la cultura, la recreació i la difusió de la informació. Organitzat per la Biblioteca Pública de Cartago ( Costa Rica ).

Bibliotuya (La): una manera d’implicar els alumnes en la gestió de la biblioteca escolar. També usa la paraula Biblioteva. Vist en el vlok La invitació a la lectura de Jaume Centelles .

L’article de Centelles en el número 4 de la revista Mi Biblioteca de la Fundación Alonso Quijano de Málaga.  revista molt interessant.

Article digitalitzat a: https://gredos.usal.es/bitstream/handle/10366/120026/MB2_N4_P43-48.pdf?sequence=1&isAllowed=y

BIBLIO/WEB-GRAFÍA:  del llibre Guerreras, coordinat i dissenyat per Mónica Revenga ( Estudio Omapora ), creadora de la paraula Biblio/web-grafía. Més informació en el vlok: www.guerreras.es , i a El libro: http://guerreras.es/producto/el-libro/ Sobre el libro: http://guerreras.es/sobre-el-libro/.

Les Guerreras estan a diferents llocs d’España, amb la seu principal a Pamplona.

BiblioXiquets: contes i un taller per infants de 0 a3 anys, a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar.

Llibreria Acqua Alta a Venezia.

“ “I de llibres com estem?”

Sobre aquesta qüestió també hi ha parers per a tots els gustos. El mateix Xavier Lloveras en parla: “ La falta de material interessant, una queixa de molts col·legues, a mi em sembla ridícula: la producción de llibres, de Gutenberg ençà, sempre ha anat en augment i això vol dir que, amb el pas del temps, cada vegada es poden trobar més llibres vells interessants”. Lloveras, però, matissa. “ Això sí, cada vegada es fa més difícil trovar incunables, o llibres del s. XVII, o llibres romàntics, o fins i tot, ara, dels primers decennis del s. XX, però en canvi s’hi incorporen els llibres dels anys cinquanta als noranta, fins i tot. De material, la veritat, no en falta, només que és diferent del que volen alguns llibreters”.

Llibreria Ateneo a Buenos Aires

Si el ritme de producció editorial continua com fins ara, doncs, hi haurà material garantit per a anys. En aquest punt, sobre l’oferta actual que hi ha de llibre antic i de vell, hi ha qui puntualitza. Josep Costa, per exemple, considera que de llibres de vell ( es pot entendre com a tal fins i tot un llibre que és de només 10, 15 o 20 anys enrere) n’hi ha pilots: “ Fins i tot hem de ser molt selectius, perquè no sabem ni com encabir-los a les llibreries”. Ara bé, els llibres antics ( com a mínim de 1936 cap enrere, però que generalment tenen almenys un segle), sí que s’acaben.

Atlantis Books a Santorini

Subhastes, contactes i coneixences fetes a còpia d’anys, i avisos directes de particulars que es venen la biblioteca dels avis o els pares són els recursos que utilitzen els llibreters per proveir-se de material. De compres, se’n fan de manera regular, “ es crea una roda que has d’anar mantenint per alimentar gradualment la llibreria”, comenta Josep Costa, que actualmente disposa d’un fons de 30.000 llibres. Predir què es comprarà en una subasta i quan sortirà una peça de més valor és impossible. “ L’encant d’això és que mai saps què et sortirà”. D’altra banda, els llibreters també són conscients que sovint per tenir un llibre important s’han de quedar tot un lot d’altres volums de menys qualitat. I si passen els anys i ningú s’interessa per determinats llibres, què se’n fa? Primer es porten a vendre a mercats a més baix preu i, si així tampoc troven sortida, o bé es porten a altres compradors que ho acaben de triar o, si no, es porten a reciclar”.

Article: “ Llibreters passats de moda?” d’Anna Aguilar en el suplement Presència del diari El Punt/Avui del 18-24 de noviembre del 2005, p.14-15.

Últim pavelló Antoni Palau a Diputació.

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ Contemplar un libro encuadernado con finura, tenerlo en las manos, hojearlo con curiosidad, es pura delectación y recreo de la vista. Los ojos recorren los detalles que perfilan la estructura de la encuadernación cuyos valores, igual que la portada tipográfica, sigue normas arquitectónicas: la justa proporción de sus partes con el todo; el grueso de las tapas, sin defecto ni exageración; la suavidad de la superficie de piel o pergamino y sus contornos perfectamente escuadrados que el tacto percibe, con sus salientes alrededor que se denominan ‘cejas’; la lisa convexidad del lomo, neta, bajo sus nervios prominentes y su título dorado. La gracia del modelado sobre las trencillas de finas hebras de seda que encabezan los extremos de sus cortes y, tantos otros detalles, en fin, que nada parecen y lo son todo en las artes y en los oficios. La mano adiestrada y sensible del hombre aplicado ha obrado el milagro, ha producido belleza sin ostentación. El libro, así concebido, así terminado, posee suntuosidad aunque no lleve adornos su talle. Abre sus puertas sin crujir, revela su misterio y las cierra pomposamente, sellando su mutismo con sonoridad.

No en vano se ha proclamado que la encuadernación es un arte. Arte de excelsitud venerable, pero también arte humano, familiar. Arte de todos los días”.

 Brugalla Turmo, Emilio: “La orfebrería, el libro y la encuadernación”, a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª época, num. 714; Vol. XXXVII, núm. 7;  pp. 26, Barcelona, marzo de 1966.

 

Costa Llibreters – Vich

“ Sota la llum groga i esmorteïda d’una bombeta, el llibreter de vell d’abans es mirava els llibres que tenia embolicats en paper de diari. Això passava fa anys. Avui les llibreries de vell tenen poc a veure amb aquesta imatge rància. Quan hi entres, tard o d’hora amb la vista acabes ensopegant amb un ordinador. És la prova fefaent que, per més que el llibre de vell i antic visqui a redós de la voràgine de les novetats editorials, això no vol dir que avanci d’esquena als nous temps. Avui, quasi tots aquests llibreters tenen bona part del seu fons penjat a Internet. Però quina és la situació actual del sector? Se’ns acaben els llibreters de vell?

Els mateixos professionals responen. Josep Costa, propietari de la botiga Costa Llibreters de Vic, opina: “ Aquest és un ofici d’autor. Abans sí que passava de pares a fills, però jo veig que ara, com en tots els oficis, hi ha hagut un trencament. hi ha moltes llibreries on la gent s’ha fet gran i els fills no han volgut continuar el negoci”. És una tendencia general, però un dels llocs on més s’ha notat és a les grans ciutats com Barcelona. “ Aquí on estem nosaltres – diu el llibreter Albert Obradors – des de la postguerra fins als anys seixanta al voltant de la plaça Universitat, entre els carrers Muntaner i Aribau, hi havia arribat a haver unes vint llibreries. Actualment som cinc”. Hi ha qui creu que la supervivència d’aquestes botigues rau en la seva situació. Ramón Gómez, de la llibreria Canuda de Barcelona [ que ja no existeix] és taxatiu: “ Si treus el llibre de vell i antic de plaça Catalunya i carrers pròxims, és mort”. No obstant això és conscient que els preus de lloguer han condicionat, i molt, la pervivència d’aquestes botigues. Per això s’han tancat i obrir-ne una de nova segons on, avui no és rendible. Ell creu que en l’actualitat hi ha menys llibreters, però també menys llibres, perquè tant les biblioteques importants com els bibliòfils es van acabant.

Potser només és qüestió de dinàmiques de mercat. De situacions canviants, com diu Xavier Lloveras, de la llibreria Llibres del Mirall: “Només fa deu anys que faig de llibreter de vell, però jo considero que el moment actual és prou bo. Hi ha molts llibreters que no pensen igual, però cadascú veu les coses des del seu punt de vista. Jo no diria pas que ara hi hagi menys llibreters que abans, sinó que ha canviat la manera de vendre: hi ha menys botigues, això sí, però en canvi hi ha més professionals que fan la feina des d’un magatzem o des de casa seva, com és el meu cas”.

Article: “ Llibreters passats de moda?” d’Anna Aguilar en el suplement Presència del diari El Punt/Avui del 18-24 de noviembre del 2005, p.14.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“El delirio de la bibliofilia es un arcano profundo que hay que respetar. No tiene dogma  preciso, o tiene muchos. Éstos residen en la mente o en el corazón. No es lícita  la reticencia. Los libros de una biblioteca no se leen quizás. ¡ Sólo se miran!… Pero tal vez se han leído, y se recuerdan… ¿No se han leído?… pero quizá se leerán. El propósito y la promesa es un voto. Leer un solo libro es empezarlo a cumplir. Los otros entre tanto esperan. El amante de los libros también. La esperanza es una virtud teologal.

Los libros se aman ante todo por su contenido. Ocioso es afirmarlo. Pero también por sus antecedentes. Por el escudo de armas que ostentan sus tapas, por su procedencia, por un autógrafo que luce en la portada, por una dedicatoria sentimental y también, qué duda cabe, simplemente por su vetustez o rareza.”

Brugalla Turmo, Emilio: “La orfebrería, el libro y la encuadernación”, a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª época, num. 714; Vol. XXXVII, núm. 7;  pp. 25, Barcelona, marzo de 1966.

 

“ Entre 1420 i 1550, l’ofensiva del Sant Ofici en matèria de llibres es va dirigir bàsicament contra el luteranisme i, en mesura menor, contra l’erasmisme a partir de la prohibició dels Col·loquis d’Erasme l’any 1536. En línies generals, la censura inquisitorial va ser encara força moderada i no sembla que obstaculitzés seriosament el lliure desenvolupament de l’espiritualitat, inclosa l’erasmista o ‘erasmitzant’, ni la literatura científica o de ficció.

El gran canvi de la Inquisició respecte de la censura es va produir entre 1551 i 1559. La por a l’expansió del luteranisme – sobretot després del descobriment dels focus de Valladolid i Sevilla ( 1557-1559) – va fer que el llibre esdevingués una preocupació de primer ordre en l’esquema repressiu inquisitorial. Arran de la publicació de l’Índex de 1551, es van suscitar els primers dubtes i protestes sobre la seva aplicació, perquè les universitats es veurien privades de textos bàsics per a l’estudi i el comerç del llibre patiria pèrdues greus. Els llibreters valencians van reclamar llavors una discriminació textual més subtil que, suprimint les anotacions, les epístoles i els noms dels heretges, els permetés de conservar les obres de gramàtica, medicina i lleis, “ porque[…] sería grandísimo danyo […] haber de quitarles tan gran número de libros”. La Censura general de biblias de 1554, va recollir en part aquestes peticions. La tasca expurgatòria va representar un esforç ingent de correcció, però va permetre de salvar molts exemplars de la foguera. El problema és que la lluita contra l’heretgia no sempre era conciliable amb els interessos dels llibreters o amb la necessitat d’evitar el buit intel·lectual que generaven les prohibicions.

El Cathalogus o Índice de Valdés (1559) va marcar, certament, una nova orientació, més radical i intolerant, en el desenvolupament de la censura inquisitorial. Descartant el mètode expurgatori, va situar fora de l’abast del lector hispà bona part de la producció intel·lectual de les dècades anteriors, incloent-hi per primera vegada obres específicament literàries. El seu totalitarisme prohibitiu es va projectar essencialment contra les traduccions de la Bíblia i els llibres aràbics o hebraics, però com que va condemnar totes les obres amb comentaris i anotacions d’heretges, van quedar prohibides també nombroses edicions de la patrística i textos clàssics. La producció estrictament científica encara no se’n va veure gaire afectada, encara que tampoc no en va sortir indemne.

Inquisició i Censura de llibres a l’Espanya del segle XVI, Antonio Fernández; Rvta. L’Avenç, núm. 210, p. 36-37.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ        χφ

 

“No nos es dado emitir juicios sobre la bibliografía de altos vuelos. La de la investigación y del saber, en cuyo centro nacen los verdaderos apóstoles del libro.

Entre sus múltiples gradaciones se encuentra al final el pacífico lector, para quien los libros se escriben, que no tiene a su alcance otros medios de ponerse en contacto con la intelectualidad de todos los tiempos. El bibliófilo romántico, el respetuoso, ávido de conocimientos, el coleccionista apasionado de ediciones diversas.

Por muy peregrino que se considere el espíritu del coleccionista y, por tanto del bibliófilo, no se sabe de ninguno de ellos, que interesándole solamente los libros por su aspecto exterior o como adorno, haya mandado encuadernar bloques de papel en blanco, si bien a menudo sale a relucir, sin variante alguna, la trasnochada anécdota de los libros comprados a metros, o los lomos de madera con sus nervios y sus títulos dorados imitando libros de piel para simular armarios de biblioteca. La cosa es vieja. Carece de novedad. Séneca dijo ya lo suyo. La Bruyère se solazó ya con este deslustrado chiste”.

Brugalla Turmo, Emilio: “La orfebrería, el libro y la encuadernación”, a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª época, num. 714; Vol. XXXVII, núm. 7;  pp. 24, Barcelona, marzo de 1966.

 

L’altre dia, en un diari parlaven de que els llibres donen la felicitat, la cosa anava de que per anar a les llibreries hauries de demanar hora.

I si, donen la felicitat, però no només llegint-los.

Les llibreries són llocs, en principi, per a comprar llibres, sí. Però són més coses, moltes més. Anar-hi a comprar equival a passar una molt bona estona.

Entrar en una llibreria és com entrar a la terra dels mil somnis, veure tants llibres junts ja et fa està bé, sents i tens molts sentiments, saps que trobaràs el llibre que vols llegir i, a vegades, trobes millors llibres que no sabies que volies llegir.

Una de les gràcies de les llibreries és que pots mirar, llegir, regirar, parlar, passejar, i escollir algun llibre, o no.

Mirar: els ulls van d’un costat a l’altre, tantes cobertes, algunes quasi ja et fan comprar el llibre. Però cal prendre-s’ho amb més tranquil·litat. Normalment es miren les novetats, que sempre tenen a primera fila, però cal endinsar-se una mica més. Si es pot fer a poc a poc molt millor. I sabent que no els podràs veure tots.

Llegir: sobre el llibre, sobre l’autor, la seva vida, la seva obra, que en diuen uns i altres. Si la llibreria té una cadira, o millor, un bon sofà pot passar que estiguis una bona estona llegint sense adonar-te’n. Et pot passar com quan estàs a la biblioteca i toquen el ‘xiulet’ perquè tanquen.

Regirar: aquí i allà, agafar els llibres, tocar-los, apartar-ne uns per veure’n altres mig amagats, fullejar-los, buscar les il·lustracions. Regirant trobes llibres interessants que no buscaves, que no sabies ni que existien.

Parlar: amb els llibreters o amb algun conegut, per descomptat sobre llibres ( amb alguna petita excepció), el llibreter et pot ajudar i aconsellar, és una estona en la que pots aprendre moltes coses, fins i tot en pots ensenyar alguna; el conegut tant del mateix, a vegades el boca a boca va molt bé per escollir llibres.

Passejar: no sembla la més adequada, però a vegades és l’únic que he fet i no m’ha semblat malament, ans al contrari, he passat una estona deliciosa. Encara que en sortir no ho fas gaire content, sortosament això passa poques vegades.

Escollir: moltes vegades anem a la llibreria sabent el que volem, però sempre donem una volta i sortim amb més llibres dels que pensàvem abans d’entrar. Si no teníem cap llibre pensat, segur que en trobarem més dels que podem comprar.

Espero que això de demanar hora duri poc i podem anar a la llibreria tantes vegades com vulguem i estar-hi el temps que faci falta i una mica més.

De les llibreries de vell no dic res, només que és el mateix que he dit, però multiplicat per cent o més. A vegades obrir, a poc a poc, plànols o imatges de fulls plegats proporciona noves sensacions, difícils a les llibreries de nou.

Quan dic llibreries de vell també em recordo de les fires de llibres que es fan a molts llocs de Catalunya tots els dissabtes i diumenges.

I sense oblidar algunes llibreries de vell que només per l’edifici ( Casa Calvet p.e.) on són, ja val la pena anar-hi.

I més coses, però demanar hora no, gràcies.

Vestíbul Casa Calvet de Gaudí a Casp, 48.
Les imatges on no posa nom són de 3 llibreries de Barcelona, 1 de Vilanova i la Geltrú, 1 de Vich i el Mercat Dominical de Sant Antoni. No he posat el nom, penso que representen a totes les llibreries i en aquest cas el nom no cal.
Per posar-se al dia les llibreries:
https://cultura21.cat/noticies/les-llibreries-sadapten-a-lexcepcionalitat-i-reben-els-primers-clients/
Per posar-se al dia a les biblioteques:
Butlletí del COBDC. Reflexions al voltant de la reobertura de les biblioteques
http://www.cobdc.net/document/editorials/reflexions-voltant-reobertura-biblioteques/?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+Document-ButlletDelCobdc+%28Document+-+Butllet%C3%AD+del+COBDC%29

 

BiblioBurbulla: vlok de la Biblioteca do CEIP Otero Pedrayo ( Vigo).

 

 

Bibliocápsulas: la Biblioteca Popular Perito Moreno de Trevelin ( Chubut) envia una selecció de llibres i recursos culturals en format digital: Bibliocápsulas. Mitjançant una llista de difusió de Whatsapp, amb arxius adjunts preparats per a ser utilitzats i que arriben a molts lectors.

Més informació a: http://www.conabip.gob.ar/content/biblioteca-popular-perito-moreno-%E2%80%93-trevelin-%E2%80%93-chubut-biblioc%C3%A1psulas

 

Bibliocausto (3): llibre El Bibliocausto en la España de Franco (1936-1939), de Francesc Tur, Editorial Piedra Papel Libros, Col. “ Fan de los Zines”, Jaén, 2018.

Descripció a https://lamalatesta.net/folletos-zines/60249-el-bibliocausto-en-la-espana-de-franco-1936-1939.html

 

Bibliocleta: una bibliotecària, la Miriam,  porta llibres amb la bicicleta a persones confinades, a Villanúa ( Pirineo aragonés). Vist en el vlok de Julián Marquina: https://www.julianmarquina.es/la-bibliocleta-una-bibliotecaria-lleva-libros-en-bicicleta-a-las-personas-confinadas/

 

Bibliodetectius: joc de pistes per a que pugueu descobrir els llibres que la biblioteca ha amagat. Biblioteca Municipal de Benissalem.

 

Biblioescaparate: organitzat per la Biblioteca Pública de Arroyo de la Luz ( Cáceres), Bibloescaparate Lector és una activitat que consisteix en gravar-se explicant un conte i enviar-lo a la Biblioteca, que el compartirà a Facebook.

 

Biblio’fil: per fer que aquests dies es portin millor, els bibliotecaris de la biblioteca de Nemours  ( France), s’ofereixen a llegir llibres de contes, poemes i clàssics de la literatura, mitjanççant el telèfon

Vist a: https://www.dosdoce.com/2020/04/13/la-biblioteca-de-nemours-lee-historias-y-poemas-por-telefono/

 

Biblioforma’t: programa de formació d’usuaris de les BIMS: Biblioteques Municipals de Sabadell. També utilitzen la paraula Biblioinforma’t : per visites escolars .

Més informació a: http://www.sabadell.cat/images/BIMS/PDF/biblioformat.pdf

 

Bibliohack: iniciativa ( a Sudamèrica) que treballa per a la transformació digital de biblioteques, arxius i museus amb la tecnologia adequada… Més informació a http://bibliohack.org/

 

BIBLIOinforma’t: projecte de la Biblioteca Josep Pla  de Sant Pere de Ribes, per formar els alumnes de cara els crèdits de síntesi i els treballs de recerca.Més informació a:     https://bibliotecajoseppla.blogspot.com/search?q=biblioinforma%27t

 

Biblio-Kiosko: l’ajuntament d’Huércal de Almería organitza un Biblio-Kiosko digital, servei per a totes les persones que ho desitgin per accedir tots els dijous i divendres, de manera gratuïta, a la premsa nacional, i també a llibres digitals, que podran descarregar. Més informació a: https://www.lavozdealmeria.com/noticia/280/covid-huercal-de-almeria/191262/el-ayuntamiento-de-huercal-de-almeria-y-guadalinfo-crean-un-un-biblio-kiosko

 

Biblio-muebles: blocs de mobles per a plànols arquitectònics en planta i alçada. Trobat el el Buscador de Arquitectura: https://documentos.arq.com.mx/Detalles/45921.html

 

Biblionetwork: xarxa de bibliotecaris per a connectar, aprendre i col·laborar. Organitzat per l’ABGRA ( Asociación de Bibliotecarios Graduados de la República Argentina) https://soybibliotecario.blogspot.com/2020/04/biblionetwork-red-bibliotecarios.html

 

BiblioRelatos. antologia de textos del món del llibre. Ed. Casa del Libro, 2008.

 

BiblioTeConecta: és un nou programa de continguts bibliotecaris en el que participen biblioteques de Cádiz, La Rioja, Montijo i Ourense. Apareix amb motiu del Día del Libro 2020, amb la idea de connectar als membres de la comunitat bibliotecària, profesionals, usuaris, escriptors, llibreters, editors i agents de la cultura. Aquest és el primer programa en el que parlen dels serveis fonamentals de les biblioteques: el préstec, tant físic com digital, mitjançant les plataformes eBiblio i Nubeteca. Analitzen alguns dels llibres més venuts en el que portem de 2020 i la seva repercussió en el préstec digital mentre dura el confinament pel Coronavirus. Per veure’l:

https://www.youtube.com/watch?v=KoL5QaY6uJc&feature=youtu.be

Vist en un ‘tuit’ de Yordi Biblioteca. En Yordi em comenta que l’organitzador és en José Antonio Teodoro de la Biblioteca de Montijo ( @BiblioMontijo ) que es comunica amb María Benítez de la Biblioteca Pública del Estado d’Ourense ( @bibourense ), Yolanda Vallejo de la Red de Bibliotecas Municipales de Cádiz ( @BMCadiz ) i Alberto Sal de la Biblioteca de La Rioja (@bibrioja ).

 

Bibliotrivial(2): organitzat per les Biblioteques de Tres Cantos (Madrid).Proposen tres qüestionaris sobre literatura, un per adults, un altre per nens menors de 13 anys i uns Àlbums il·lustrats amb moltes imatges. Més informació a:

http://dlvr.it/RV5WvS

 

 

“ L’ex-libris és una altra de les modalitats del gravat al boix més antigues que es coneixen. En realitat, no es pot precisar una data concreta sobre la seva aparició, ja que cal tenir en compte que els primitius signaven els seus documents amb petites marques tallades al boix, com a demostració de propietat. El mateix Leonardo da Vinci ja utilitzava per als documents de la seva escola un segell fet per ell que servia per a la identificació dels cartipassos, papers i objectes, en el qual segell no figurava la paraula ex-libris. És de creure que fou per aquella mateixa època, vers l’any 1489, quan es començà a fer ús d’aquesta paraula. El seu mateix sentit llatí sembla confirmar que fou aleshores quan prengué el seu vertader significat.

L’ex-libris, gravat d’un sentit superior i que cau fora dels límits de l’art popular, fou objecte, durant molts anys, d’un vertader culte, i a Catalunya prengué un gran impuls, comparable al que tingué a Itàlia.

És dintre el sentit d’imatge que més s’ha ressentit l’ex-libris, si bé durant mot de temps mantingué el seu vertader significat. Els encarregats de realitzar-ne anaren decarant el seu sentit gràfic fins a convertir-lo en un mer segell decoratiu.

A Catalunya és on precisament es servà més el veritable sentit de l’ex-libris. Llevat d’algunes excepcions, són la representació, mitjançant la imatge, dels ideals, gustos i costums de la persona amb qui s’identifica.

En l’ex-libris, la imatge, com expressió d’una idea, té més importància que en l’estampa, en la qual ha d’ésser la interpretació personal del gravador i no una adaptació dels gustos d’altri que ha de prevaler.

Gravat català al boix, amb seixanta reproduccions, quatre gravats originals i una auca d’arts i oficis, Pompeu Audivert, Biblioteca Catalana – Méxic, D.F./ B. Costa i Amic Editor, 1946; p.31-32.

Digitalitzat a: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/gravat-catala-al-boix-amb-seixanta-reproduccions-quatre-gravats-originals-i-una-auca-darts-i-oficis–0/html/ff90cdbe-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“Rememoremos el libro aquél, viejo, que se guarda con amor, ‘tesoro de gracias y donaires’… ¡ que hizo germinar miles de ideas en algún cerebro’… ‘ajado y roto, polvoriento y sucio’… ‘de mal papel e innúmeras erratas que con amor en mis estantes guardo’…, este triste y estimado ejemplar que magistralmente glosa Marcelino Menéndez y Pelayo en su Epístola a Horacio, no se halla solo en la sombría senda del infortunio.

Existe, también, aquel otro libro, más raro aún quizás, e igualmente valioso y querido, al que le falta la portada y la última hoja – que son las que más riesgo han sufrido – no siendo raro que carezca a veces de alguna hoja más. Dichoso ejemplar éste si cae en manos de quien lo restayure amorosamente y la facsímile, soture sus heridas incruentas y rellene su apolilladura, lave su rostro y de sonoridad viva a sus hojas.

 

Devolver a este libro la lozanía que el tiempo marchitó, produce al bibliófilo la inmensa satisfacción de un deseo cumplido. Sin especulación alguna ni solapados intentos se ha salvado un libro para la posteridad. Ante ella se presentará erguido, como invicto luchador de la inquietud de otras edades, ricamente vestido o vestido sin riqueza, pero sin roturas ni cicatrices, que le afeen, sin humillantes páginas torpemente imitadas y, quizás luciendo aún indelebles ‘cifras de incógnitos lectores’ a los que algún servicio prestó”.

Brugalla Turmo, Emilio: “La orfebrería, el libro y la encuadernación”, a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª época, num. 714; Vol. XXXVII, núm. 7;  pp. 23, Barcelona, marzo de 1966.

Llibre enquadernat per Brugalla