Feeds:
Entrades
Comentaris

lesprit-de-lois-montesquieu-1

“ La major part dels afeccionats als llibres saben que quan entren a casa seva han de fer esforços per tal de dissimular sota l’abric o dins la cartera els exemplars que han comprat, per por a l’escàndol que organitza la seva muller cada cop que se n’adona.

-Un altre llibre? Però, és que no en tens prou? Si ja no caben a casa !

I el pitjor del cas és que tenen raó. Aquest vici impune, la lectura – que deia Valery Larbaud -, ocupa molt d’espai i acumula molta pols. Però, què voleu fer-hi? La set de llibres és inesgotable, cada dia es troben exemplars temptadors i cada dia es cau en la temptació, però més val tenir aquest vici que no pas d’altres.

Però no totes les dones són enemigues dels llibres. Recordo ara a l’emperedriu Caterina II de Rússia (1729-1796), gran aficionada als llibres i a la lectura. Deia que el seu llibre preferit era L’esprit des Loix, de Montesquieu, llibre que ara s’ha posat de moda citar en l’àmbit polític espanyol. Llegia també a Tàcit, Plutarc, Bayle, Voltaire i era anomenada la Semiramis del Nord. Va cridar a Rússia el filòsof Diderot, el qual va protegir comprant-li la biblioteca per 15.000 francs – francs-or, naturalment – , però amb la condició que ell la guardaria durant tota la seva vida, i el nomenà bibliotecari de la seva pròpia biblioteca amb el sou de mil francs anuals. Per acabar d’arrodonir el gest li abonà per endavant cinquanta anys de salari, és a dir 50.000francs. Això és generositat i amor a les lletres !

madame-pompadour1

Madame Pompadour

Altra lletraferida fou Mme. de Pompadour, més coneguda per altres activitats que no pas per la seva bibliofília. Va protegir els artistes, els escriptors, el savis, els investigadors i va ésser l’ànima de l’ Enciclopèdia. La seva biblioteca, molt valuosa, fou enquadernada per Biziaux i els exemplars que surten al mercat són molt, però molt, estimats. Per cert que alguns porten la inscripció Menus plaisirs du roi, la qual cosa fa somriure quan es pensa en una impremta al seu palau, on va fer imprimir el Càntic dels Càntics, comentat per Voltaire. Els germans Goncourt, en el seu llibre sobre la Marquesa, conten que va fer tirar uns pocs exemplars de Radegonde, princesse des Parthes. Porta el peu d’impremta Au Nord 1760, és un in quart del qual només conec l’exemplar de la Bibliothèque Nationale, de Paris”.

Article:”Els llibres i les dones”, de Carles Fisas, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº10 d’octubre de 1985; pp. 32-33.

encyclopedie1

“ Algunas veces se confunde al bibliófilo, con el bibliómano, con el bibliógrafo o con el bibliótafo, por los puntos de contacto de sus parecidas aficiones pero, de uno a otro hay grandes distancias que los separan y que deberíamos con precisión clasificar ya que cada uno tiene su bien determinado objetivo e importancia que como la del bibliógrafo presta su gran servicio al arte del libro”.

FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 27.

del-amor-y-cuidado-del-libro-2

 

exvlokis-color

bibbliodiccionari-xxlviiia

          Bibliodiccionari XLVIII

          Creia, quan vaig començar el Bibliodiccionari, que trobaria unes quantes paraules, unes 50 o 60 com a molt; després, a poc a poc, he anat trobant, una a una, més de 1000. Ha estat, és, una sorpresa, cada dia em costa més i quan poso un nou capítol del Bibliodiccionari penso que serà l’últim,  perquè crec que més paraules ja no en trobaré, però sempre m’ equivoco i aquí i allà apareixen noves paraules.

Ara estic igual, és molt difícil trobar paraules iniciades amb Biblio-, i els capítols del Bibliodiccionari potser són una mica curts, però la cosa no dona per més, i prefereixo anar posant les que trobo el más aviat possible, encara que siguin poques.

Si algú en sap alguna que jo no coneixi m’agradaria que m’ho fes saber per posar-la. Gràcies.

 

 

BiblioARTE: categoria en el vlok BiblioFN, de la Biblioteca del Col·legi E.E.I. Barrionovo-Pastoriza ( ArteixoA Coruña) .

biblioarte1

 

 

Biblio’bébé : base interactiva amb 4 llibres parlants i un personatge màgic.

https://www.vtech-jouets.com/biblio-bebe.html

bibliobebe1

 

 

 

Bibliocabàs: https://blocs.xtec.cat/bibliotequesescolarsriberadebre/bibliocabas/

bibliocabas2

 

 

 

Bibliocampus: Conjunt d’activitats (conta contes, bibliogimcana, bibliodansa,…)que programem pensant en els diferents Campus, per ampliar la seva oferta d’activitats i apropar als xiquets i xiquetes a la biblioteca d’una forma lúdica i divertida . https://youtu.be/M8ik2_YUmbs

A la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa

bibliocampus2

 

 

 

Bibliodansa: MOU-TE AL TEU RITME! Descobreix  la llibertat que dóna el moviment natural del cos i amplia el repertori gestual. Música i dansa també a la biblioteca.

http://bibliotecamarcellidomingo.blogspot.com.es/2016/06/bibliocampus-biblioteca-tortosa-2016.html

bibliodansa1

 

 

 

BiblioDay: Festival de lectures i tallers organitzat per Bibliomo ( Polo Bibliotecario Modenese SBN . Ho fan de dia i de nit. Tots els dissabtes al matí : 1 d’octubre al 17 de desembre a les 10:30

lectures per a nens i laboratoris. Per a la inscripció (màxim 25 places).

26 de Novembre – LECTURA Will (5-8 anys) – pels lectors del Grup Voluntari

(3 i 10 de desembre – programa separat)

Desembre 17 – Frosty, laboratori per construir un ninot de neu tasses de plàstic Reciclant

(6-8 anys)

http://www.bibliomo.it/SebinaOpac/.do?idNews=1620#0

bibliomo1

 

 

 

BiblioEtno: hashtag del Museu Valencià d’Etnologia  #BiblioEtno. A Twitter com @valenciaetno.

biblioetno1

 

 

 

Bibliogimcana (2): Aquest any us oferim una Bibliogimcana per als Campus! Un itinerari al voltant dels llibres infantils i juvenils , ple de sorpreses, proves, obstacles… que haurem de superar amb les nostres habilitats lectores! http://bibliotecamarcellidomingo.blogspot.com.es/2016/06/bibliocampus-biblioteca-tortosa-2016.html

bibliogimcana1

 

 

 

Biblioingeologiaunmsm: Vlok de la Biblioteca de la Escuela de Ingeniería Geológica).Universidad Nacional Mayor de San Marcos a Lima (Perú).

biblioingeo

 

 

 

Bibliolots: lot de llibres seleccionats de diferents temàtiques: jocs,manualitats, llibres de coneixements… per a que totes les Entitats, Llars d’infants, Associacions i Centres recreatius pugueu gaudir de la lectura.

http://bibliotecamarcellidomingo.blogspot.com.es/2016/06/bibliocampus-biblioteca-tortosa-2016.html

bibliolots

 

 

 

 

Biblio-Maleta: La Biblio-Maleta   es una maleta física que hace circular hasta cincuenta ejemplares. La Biblioteca CAI Mariano de Pano   pone en marcha un servicio gratuito de préstamo de libros en el Hospital Nuestra Señora de Gracia.

Las personas ingresadas y sus acompañantes podrán solicitar libros y disponer de ellos el mismo día sin necesidad de ir a buscarlos al centro.

biblio-maleta1

 

 

 

 

BiblioNight:  Festival de lectures i tallers organitzat per Bibliomo ( Polo Bibliotecario Modenese SBN).

Del 30 de setembre al 17 de de desembre de 2016 dos tipus de reunions:

-BIBLIONIGHT: 2 divendres a la nit bibioteca “V. Lugli” s’obrirà a les 20.45 hores.

Lectura per a nens en pijama, amb un deliciós aperitiu a base de llet i galetes

(Amb la col·laboració del Projecte de Txernòbil). Per al registre (màxim 25 places)

Novembre 25 – Kamishibai, PAPER DE TEATRE (6-10 anys)

http://www.bibliomo.it/SebinaOpac/.do?idNews=1620#0

bibliomo1

 

 

 

Biblioones: Programa de radio de la biblioteca, iniciat amb l’objectiu d’apropar la literatura i la cultura, especialment d’àmbit local als ciutadans, alhora que fomentem l’hàbit lector i incentivem la participació dels usuaris a les activitats culturals que es programen a la biblioteca. Programa realitzat des de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, amb la seva directora Irene Prades.Radio Tortosa 103.3 FM.

http://bibliotecamarcellidomingo.blogspot.com.es/2016/06/bibliocampus-biblioteca-tortosa-2016.html

http://www.radiotortosa.cat/ca/podcasts/biblioones/1

biblioones1

 

 

didot1

Firmin Didot

“ Estem assistint a un canvi radical en els mitjans tècnics que serveixen per a la confecció del llibre. En la història del llibre hi va haver el canvi enorme que va ser el pas del manuscrit a la impressió per mitjà de tipus mòbils. Va ser un invent, el de la impremta, que ha condicionat, de llavors ençà, tota l’evolució de la cultura de l’home Després de Gutenberg i fins ara, al llarg de cinc segles, l’evolució de l’impremta ha estat sorprenentment limitada. A part de les màquines d’imprimir, naturalment – minerves, màquines planes, rotatives -, que permetien fer el treball més ben fet i més ràpid, i que eren el resultat natural de l’avenç tecnològic. Per`la lletra en relleu de Gutenberg perdurava. De la caixa i la composició a mà es passà a la linotip, que componia mitjançant un teclat i que fonia ratlles senceres. Es passà després a la monotip, a darrers del segle passat, que també usava teclat, però no fonia ratlles d’una sola peça, sinó ratlles en les quals les lletres quedaven separades. Per a la correcció, doncs, no calia refondre una ratlla, amb la consegüent font de nous errors, sinó que es corregien només les lletres errades. En la impressió, el canvi més notable fou l’invent de l’offset – derivat de la litografia – que evitava el greu problema derivat del relleu del tipus, que podia produir un relleu en el paper.

elzevir1

Elzevir

L’art de la impremta, al llarg de la seva evolució, va perseguir sempre dos objectius: feina més ben feta i més ràpida, i per tant més econòmica. O sigui, un objectiu de cara a la qualitat, i un altre de cara a l’economia. Segons allò que es tractava de fer, la dominant era una o l’altra. Els grans impressors que han existit, els grans llibres que només buscaven la qualitat – la bibliofília – són una mostra d’un art refinat que va superar la pura artesania, i que a mi em resulta especialment interessant per allò que té d’obra en equip. Avui dia un llibre amb el peu d’impremta de Didot, d’ Elzevir, de Plantin, d’ Ibarra, de tants noms il·lustres, es per si mateix una garantia de qualitat i d’obra ben feta.

plantin-emblema1

Plantin

De cop i volta tot això s’ha acabat. Ha sortit una nova tècnica, la fotocomposició, que no té com a base el tipus en relleu sinó la fotografia, i només es persegueix un objectiu, l’econòmic. De qualitat ningú no en parla. Els nous professionals saben tocar un teclat i no saben res relacionat amb el llibre. Els problemes no es resolen sinó que s’eviten: si és difícil justificar una ratlla, no es justifica, no s’alinea una columna per la dreta, i en paus. Al mateix temps, a algú se li ha acudit de suprimir el sangrat del començament dels paràgrafs, la qual cosa, ajuntada a l’anterior, significa la desaparició dels punts i a part, amb el que representa de pobresa expressiva. Potser d’això en sortirà algun dia una nova estètica, una nova concepció del llibre com a objecte bell. De moment, però, em sembla que ningú no pensa en aquest aspecte del problema.”

Article:” Sobre la impremta i uns impressors”, de Jaume Pla, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 8 d’octubre de 1984; pp. 15-16.

ibarra-1781

Ibarra

jaume-pla-1

JaumePla

¿ Las cartas antiguas, los libros de recuerdos y otros documentos son del interés de los coleccionistas, o los bibliotecarios, o los libreros?.

Generalmente las cartas, tarjetas, documentos, y manuscritos escritos acerca de, o firmados por personalidades que han hecho contribuciones significativas en su campo, son de interés particular para los coleccionistas y bibliófilos. Las cartas y los diarios de escritores desconocidos solamente pueden ser de interés si dan información desconocida sobre acontecimientos, lugares, o tendencias históricas importantes. El valor de los manuscritos, documentos, fotografías, como el de los libros impresos, depende del interés que tenga el contenido, y del estado de conservación.

edicio-princeps-tirant1

¿ Cuál es la primera edición?.

En el sentido más preciso, ‘primera edición’ se refiere a una obra impresa por primera vez. El uso liberal del término ‘primera edición’ ha hecho que parezca sinónimo de ‘escaso’ y de ‘objeto de valor’, lo cual no es correcto. La mayoría de los libros se imprimen solamente una vez. La determinación de si un ejemplar de una obra determinada corresponde o no a su primera edición verdadera, exige experiencia considerable y trabajar con repertorios de consulta. Los coleccionistas de trabajos literarios en especial, suelen estar interesados en las primeras ediciones, y hay un mercado animado y bien documentado para estos libros. Si un autor revisa el texto para una edición más perfecta, la impresión resultante puede ser también de interés, a veces mayor que la primera.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago. http://www.libroscaminodesantiago.com/ .

la-celestina1

Estampa per  l’edició princeps de La Celestina (Burgos 1499)

exvlokis-color

el-llibre-de-les-dones-deiximenis

“ El llibre a la humanitat

és com el sol a la terra,

que les tenebres desterra

i al seny dóna claredat”.

“El tracte amb els llibres dóna,

cert relleu a la persona”.

“La bella relligadura

és del llibre clau segura”.

“D’Eiximenis, Metge i Llull,

n’aprofitaràs tot full”.

“El llibre és capsa tancada

que’l mateix hi pots trobar

una història singular

que una ciència emmetzimada”.

          5 aforismes de Joan Bta. Batlle, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 4 d’octubre de 1982, p. 17.

 

lo-somni-de-bernat-metge-2

Lo somi de Bernat Metge (1396-99)

 

ars-magna-llull

Imatges de l’obra Ars Magna de Llull.

 

manuscrit-voynich3

Manuscrit Voynich

 

          “¿ Qué clases de libros generalmente no son raros?.

Biblias y otros religiosos. No se ha impreso ningún tipo de obras más a menudo que la Biblia y los libros religiosos en general: por lo tanto, solamente un porcentaje extremadamente pequeño de los mismos tienen valor comercial. Las biblias, devocionarios y libros de rezos en general, son atesorados por sus dueños y muchas veces tienen un valor sentimental considerable. El valor sentimental, sin embargo, no tiene nada que ver con el económico.

Sermones e instrucción religiosa. Los principios establecidos arriba para las biblias impresas se aplican a otros libros religiosos también. Mucho de este material fue pensado para la circulación masiva y se imprimieron grandes cantidades. Por otra parte, se guardaron muchos, con el resultado de que sobreviven multitud de ejemplares. Los textos religiosos se produjeron a menudo por los sistemas de impresión más baratos, lo cual, sumado a la restringida demanda actual de este tipo de obras, supone unas cotizaciones muy bajas. Las obras o sermones religiosos escritos por figuras importantes en la historia de la religión, o que se relacionen con acontecimientos históricos, o gente significativa, o que son las impresiones más tempranas para una ciudad o una región, son excepciones posibles.

codex-gigas-o-biblia-del-diable

Codex Gigas o Bíblia del Diable (ca. 1204-1230)

          Ediciones completas de las obras de un autor. Después de que los autores acreditan firmemente la calidad de su obra, los editores aprovechan a menudo su éxito editando las obras completas. Estas ediciones son a menudo de lujo y pueden, incluso, ser limitadas, pero normalmente no son raras. Estas ediciones de obras completas muchas veces se prepararon sin la atención inmediata del autor y por lo tanto tienen poca importancia textual. Si son ediciones limitadas, bien encuadernadas en piel, y en buenas condiciones de conservación, pueden alcanzar sumas considerables. Recientemente, las ediciones de obras completas incorporan los resultados de comparaciones textuales cuidadosas. En estos casos los textos son importantes, y el precio en novedad de la edición completa puede ser alto, pero los volúmenes son textos de estudio, más que libros raros.

Enciclopedias. Las enciclopedias se compran generalmente por su información actual. Las ediciones obsoletas de las enciclopedias contemporáneas tienen poco o ningún valor monetario. Enciclopedias antiguas como pueda ser la primera edición ( 1768-1771) de la Enciclopedia Britannica, o la Encyclopedie de Diderot son excepciones ( no la de la Espasa, para España, mucho más tardía).

Libros de texto. Un libro de texto viejo tiene normalmente un bajo valor monetario, aunque los anteriores a 1850 pueden alcanzar mejores precios, dependiendo mucho de su estado. Los libros de texto impresos antes de 1850 se buscan, en particular los ilustrados.

Reimpresiones y facsímiles. La reimpresión de los textos importantes en facsímil tipográfico o fotográfico es un medio barato de reproducir un texto previamente impreso, y una pràctica común. A excepción de algunas pocas reproducciones de alta calidad de los manuscritos medievales, del renacimiento y de los libros impresos tempranos, los facsímiles raramente alcanzan buenas cotizaciones en el mercado del libro viejo y antiguo, por más que muchas veces se venden con el argumento de que son ‘inversión’.

hypnerotomachia-poliphili5

Hypnerotomachia Poliphili, 1499

 

Periódicos, revistas, y libros cómicos. Mientras que ciertos títulos, años y ediciones especiales dentro de estas categorías son buscados por los bibliófilos y comerciantes, este material muchas veces tiene poco o ningún interés, con excepciones. En el caso de los periódicos, algunas ediciones tienen gran significación, pero se han reimpreso muy a menudo.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

Les 4 imatges de llibres rars són del vlok: http://www.todolibroantiguo.es/libros-raros/menu-libros-raros.html , on podeu trobar molta informació sobre llibres.

exvlokis-color

juvenal

“ Quan els nostres esclaus sàpiguen llegir, ja no seran els nostres esclaus. (Juvenal, 42-125).

 

“Estima el llibre pel llibre, mes procura que sigui bo”. ( San Jerónimo, 331-420).

 

“Los libros no oyen, pero hablan”. (Góngora, 1561-1627).

nicolas-antonio

“No hay placer mayor que el coleccionar libros… y leerlos”. (Nicolás Antonio, 1617-1684).

 

“La lectura ens aparta del món i, no obstant això, com més llegim més ens endinsem en ell”.(Victor Alfieri, 1749-1803).

 

“Una casa sense llibres és com un jardí sense flors”. (Proverbi àrab).

 

“La passió pels llibres és la més noble de les passions”.(Ling-Po, 1823-1901).

 

“Qui nomès llegeix un llibre, no sap més que una cançó”.(Popular català)

 

“Un bon lector fa un bon llibre”.( Emerson, 1803-1882).

apelles-mestres

 

“Llibre, amic el més fidel, sempre obert a qui et demana…”(Apel·les Mestres, 1854-1936).

 

“No digas que un libro es caro si el libro es antiguo y raro”. (Rodríguez Marín, 1854-1943).

 

“Compra llibres encara que no siguin els meus”. (Bernard Shaw, 1856-1950).

cau-ferrat

Cau Ferrat creat per Rusiñol

“Els llibres, per a mi, no són mai cars ni ‘baratos’, són bons o són dolents”.(Santiago Rusiñol, 1861-1931).

diccionari-aguilo

“He passat la vida entre llibres, i si una altra vida tingués faria el mateix”.(Marian Aguiló, 1835-1910).

 

“Un bon llibre no es paga en diners”.(Popular català).

bibliophrasis1

Frases de l’opuscle : “ Bibliophrasis. VII Feria anual del Libro de Ocasión. Antiguo y Moderno”, Barcelona, 1958. Obsequio a los favorecedores de la Feria. (Obsequi que ja fa anys que ni donen ni fan).

 

 

antologia-de-sitges1

“ Bueno, vamos a abrir las puertas de mis librerías. He insinuado ya que soy un bibliófilo modesto. Aquí no daréis con incunables ni con primeras ediciones. Aquí viene, sencillamente, el buen libro tanto de contenido como de presentación”.

ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

Editat l’any 1965, imprés a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos de Emilio Ferrer.

filograf2

 

exvlokis-color

exlibris-batlle2

 

“ És l’Ex-libris reflexe de l’amor,                 E

Xamós emblema, símbol d’una vida;            X

Los més hi gravan tots una florida               L

Immensa d’il·lusions, i de verdor.               I

Benhaja qui ha sentida eixa punyida             B

Redemptora que’l llibre porta en flor,          R

Iman que xucla i trau de la buidor              I

Sovint idees per la pensa ardida.                 S

Bella és la olor que en si lleva la rosa           B

Ab sa flaire embaumant tot quan l’envolta.  A

Tals belles flors en si lo llibre tanca…           T

Els pensaments guardant dels segles glosa…       L

L’Ex-libris és per mi la clau de volta.            L

És el símbol d’amor que al llibre manca.”     E

 Ex-Libris, poesia  ( acròstic) de Joan Bta. Batlle, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 4 d’octubre de 1982, p. 16.

batlle-larxiu1

 

“ Resulta un discurso muy manido aquel que vaticina que el libro está destinado a desaparecer. Las nuevas tecnologías parece que nos abocan a considerar que el progreso nos obliga a renunciar al placer que ofrece el tener un libro físico y tangible entre las manos. Es cierto que el libro se encuentra ante un nuevo campo de experimentación, que el mundo digital domina todo nuestro entorno, que el recrearse frente a una pantalla es algo muy habitual, pero considero que el libro, tal como lo conocemos, nunca podrá ser sustituido por la frialdad de un ordenador sino todo lo contrario, lo potencia y lo convierte en un objeto aún más sensual. Muestra de ello es la labor desarrollada por los editores actuales y su esfuerzo por dejar constancia que el libro es algo vivo, un objeto con alma, que, además, adquiere especial sentido cuando es acompañado con obra gráfica original.

Antes de continuar considero necesario hacer una aclaración referente a lo que se entiende por ediciones de bibliofilia, ya que, debido al gran número existente de términos relativos a los libros artísticos, como ‘volumen de lujo’, ‘ediciones de alta bibliofilia’, ‘edición limitada’, ‘edición de arte’. ‘edición de artista’, ‘libro ilustrado’, o muy comúnmente ‘libro de artista’, se produce cierta confusión.

Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, p.2, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista,http://www.redlibrodeartista.org/Situacion-actual-de-la-bibliofilia.( entrada, ara, difícil).

exvlokis-color

unio-exlibristes-iberics          “ El 1905, Ramon Miquel y Planas va publicar un petit opuscle titulat Los exlibris y su actual florecimiento en España.

El 1907, el dibuixant Ramon Casals i Vernís va publicar els seus Cent primers Exlibris, que a part de donar coneixement de l’artista fou un motiu més de propaganda per a l’exlibrisme.

exlibris-ramon-casals1

El mateix any 1907, el banquer de Figueres i dintingit col·leccionista d’exlibris Josep Montsalvatge, va patrocinar la publicació del llibre Els exlibris Renart, editat bellament per la casa Oliva de Vilanova. Aquesta publicació conté un pròleg del conegut col·leccionista d’exlibris suís Frederic Raisin.

exlibris-renart

Totes aquestes publicacions crearen un clima de simpatia entre els artistes del nostre país i foren molts els qui se sumaren a aquest moviment exlibrístic i es dedicaren a produir mostres del seu art.

quatre-gats

El moviment artístic de la nostra Ciutat envoltava l’atmosfera del ‘Quatre Gats’ amb el Modernisme, i si examinem els exlibris d’aquella època observarem com domina aquell sentiment. Pablo Ruiz Picasso, el 1901, respirava també aquella atmosfera, i quan el genial artista es traslladà a Madrid suggerí als nous companys que hi formà de promoure la publicació d’una revista similar a la barcelonina Pèl i Ploma, a fi d’exterioritzar les seves inquietuds artístiques.

arte-joven-revista-picasso

Posada a la pràctica aquesta idea, va sorgir-ne la revista Arte Joven. A la penya que encerclava Picasso hi figurava un poeta i literat gallec, diplomàtic, anomenat Camilo Bargiela, a qui Picasso féu un retrat que, amb el títol d’Exlibris, es publicà a l’esmentada revista… Aquest exlibris és l’únic que coneixem de Picasso”.

Article: “Exlibrisme.Inici del col·leccionisme a Catalunya”, d’ Antoni Pach a Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981, p 28-29.

exlibris-fet-per-picasso-unic

Exlibris fet per Picasso (únic?)

 

furs-valencia-1482a

Primer llibre amb data (1482) imprès a España. Per Lambert Palmart a València.

          ¿ Son raros todos los libros viejos?.

La edad de un libro tiene poco que ver con su valor. Los comerciantes bibliófilos, y bibliotecarios, sin embargo, utilizan algunas estimaciones para establecer fechas de importancia probable, por ej.: todos los libros que fueron impresos antes de 1501 en Europa, los españoles anteriores a 1520, los libros ingleses impresos antes de 1641, o los impresos en la Américas antes de 1801. Estas fechas son pautas generales en el mejor de los casos, y se supeditan siempre a otros factores más relacionados con la importancia intrínseca de las obras, aparte de las excepciones en un sentido u otro.

codice-voynich1

Llibre molt rar- Còdex Voynich

          ¿ Cuál es la diferencia entre un libro raro y un libro de segunda mano?.

El libro de segunda mano se encuentra mucho más frecuentemente que el libro raro. Un área gris existe entre estas dos categorías, pero se puede entender, hablando en general, que un libro de segunda mano es un libro usado que no es reseñable en particular por su edición, procedencia, encuadernación, estado de conservación, etc. Su precio al por menor es generalmente modesto.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

exvlokis-color