Feeds:
Entrades
Comentaris

“ A l’entorn d’en Codolosa i el seu pintoresc, els altres llibreters. Anònims, subanònims, més o menys coneguts, i amb categoria o sense.

Un d’ells el Matalasser primer. Instal·lava la seva parada d’esquena a Llotja, a l’angle que formaven els Arcs dels Pintors. Preferia vendre llibres que no pas treballar de l’ofici. Això no és cap mal. Potser, ben mirat, és un bé. A les seves velleses va deixar d’anar-hi.

També hi acudia el Gravat. Un home grassó, amb la veu arnada, que tenia llibreria al carrer de Sadurní, davant la Fonda de Tarragona. Venia comèdies castellanes i catalanes. Els volums millors els anunciava a tres rals.

Hi parava l’Enric. Ell i el Gravat ho feien a les rengleres centrals dels Encants. Col·locaven els llibres damunt de taules i els protegien per mitjà de veles.

L’Amiguito, que era andalús, també hi parava. Els darrers anys de la seva vida es va tornar molt sord. Anava a les fires i als Encants de Sant Antoni. Es va establir, després, en una escaleta del carrer de Sant Pau, al número 19, prop de la llibreria Millà. Fou sempre home de poques ambicions

En Melcior Millà – l’avi Millà de debò – hi va començar de vendre llibres. Ex-prestidigitador i gran amic d’en Canonge, havia arreconat els jocs de mans i negociejava amb el paper imprès. Era un home primmirat, i instal·lava la seva parada amb cura. Hi tenia una secció de cinc cèntims i una altra de deu ! Ves si les trobaríeu ara, al Mercat de Sant Antoni i a les barraques de Santa Madrona. Incunables a vuit i a dotze rals, llibres i comèdies a cinc i a deu cèntims. Quins temps aquells…”

Més tard, quan l’avi Millà parava als Encants del carrer d’Urgell, el substituïa el seu nét Àngel en la comesa de les mecàniques més pesades de l’ofici, com són muntar la parada, distribuir els llibres, arrossegar el carretó, etc., car aquell ja era massa vell per a realitzar-les”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 48-49.

Llibreria Millà – Fotografia de Carmen Secanella

 

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

“ El bibliófilo es una persona que colecciona libros, no que sólo compra sino que tiene en su casa una biblioteca de libros de un tema o autor específico.

No podemos confundir al coleccionista de libros con el comprador enloquecido de ellos, ya que el comprador compulsivo adquiere cualquier libro y llena su biblioteca de muchos que no tienen una relación alguna, en cambio el coleccionista trata de relacionar la temática o autor de uno con la del otro.

Este hobbie se hizo popular en el siglo XV por el duque de Borboña, quien amaba coleccionar libros populares de aquella época, tuvo en su biblioteca más de 600 volúmenes; por  ello se le considera como el hombre que más libros tuvo en ese entonces. En la actualidad para ser coleccionista de libros no hay que ser de la realeza ni ser adinerado, existen muchos métodos para obtenerlos ya sea de manera gratis o económica. Si deseas adquirirlos gratuitamente existen páginas web en los que puedes descargarlos, en ellas son permitidos sin que tengas que violar el derecho de autor. Pero si en lugar de ello lo que deseas es comprar tus libros y llenar tu biblioteca pues fácil, decide si quieres que sean usados o nuevos, recuerda que muchos de los libros de colección son antiguos y por ende no se han vuelto a editar.

Cuando desees comenzar tu colección debes pensar en el tema que escogerás, por ejemplo puedes decidirte por armar una biblioteca de libros del mismo autor, sobre algún género o campo, libros artes, libros de cómics, primeras ediciones, libros miniaturas, seriados, libros en proceso de producción, ganadores de premio, ilustrado entre otros.

Sin importar el tema que escojas para tu colección lo interesante es que no debes salirte de él, tal vez puedes combinar temas, pero lo  ideal es que tenga un tema central.

Vist en aquesta pàgina, però avui no trobat: Http://mundohobbies.portalmundos.com/bibliofilia-amor-por-los-libros/

 

“ El més pintoresc de tots els llibreters que hi van tenir parada (als Encants de Llotja o de Sant Sebastià) fou en Josep Codolosa, el qual era més poeta que no pas llibreter.

Hi parava, però, només quan li passava pel magí de fer-ho.I li passava poc. L’obligació no resava per a ell. Era un ocell, no pas de gàbia, sinó de bosc. Li agradava de cantar a la branca que li venia més de gust, i no pas en una de fixa. Haver de romandre estacat en un lloc determinat més de deu minuts- això comptant llarg – l’anguniejava. Els seus nervis, refractaris al lligament, sacsejats per l’espera, l’empenyien, com un vent traïdor  per l’esquena, a fugir-ne. Com a contrapartida d’això, s’havia passat els dies, les setmanes i els mesos, per no dir la vida, ensumant pols de llibre vell o remenant pàgines arnades per les parades dels llibreters. O si no, xerrant…

Així ho havia fet sempre. Així ho feia arreu. Als portals de les diverses escales del carrer de l’Hospital en els quals havia tingut instal·lades les seves parades, i als Encants de Sant Sebastià. Hom és com Déu l’ha fet, i aquestes coses no tenen adob.

Acudia, doncs, als Encants una vegada, i en passava tres o quatre que no. Mentre hi era matava més hores manipulant literatures verbals i llançant acudits coents entremig, que no pas negociejant.

Fer negoci ell? I ara ! De l’ofici, l’aspecte que entenia menys era aquell. Tant, que era d’una incapacitat absoluta per a fer-ne. En ell, fer negoci era la creu, mentre que la literatura era la cara de la seva pesseta psicològica.

Era escriptor, poeta i llibreter. Com a poeta i escriptor, generalment bo. Circulen pel petit món de la nostra literatura pairal belles mostres de la seva vena de literat i de poeta que ho palesen prou. Recordarem, per exemple, el seu aplec de versos titòlat La imatge de Déu a trossos com una prova clara, entre moltes, del que diem”.

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 46.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

 

 

“ Vamos, que adquiero muchos más libros de los que puedo llegar a leer, aunque no hiciera otra cosa que leer durante lo que me resta de vida. Lo cual se traduce en que, para desesperación de mi santa, tengo la casa atestada de libros. Una inmensa librería en el salón, dos grandes librerías en mi despacho, cuatro librerías medianas repartidas por los dormitorios de mis hijos y una pequeña librería en mi dormitorio. Todos los libros está,, ay, distribuidos en dos filas por estante. Además, cuento con varias cajas atiborradas de libros en el trastero. ¿ No es ésta una acumulación absurda? ¿ A qué se debe esta estúpida manía?.

Pues a tres motivos, amigos míos. En primer lugar, a que los nuevos títulos duran muy poco en las librerías. Al cabo de unos meses de ser editados, la mayor parte de los libros desaparece de los puntos de venta y no volverás a verlos jamás. Por eso, cada lanzamiento es una oportunidad única y, además, a tiempo limitado; así que en caso de duda, me lo compro. En segundo lugar, disfruto comprando libros; me encanta adquirir un  nuevo ejemplar, leer la contraportada, hojearlo, olerlo, tocarlo… cada nuevo libro es un torbellino de sensaciones. Por últmo, y es triste confesar esto, en algún momento de mi infancia me torcí y acabé convirtiéndome en una urraca bibliómana”.

Article: “ Bibliomanía” de l’escriptor César Mallorquí, en el seu vlok: La Fraternidad de Babel. 31-03-2007.

 

“ Els Encants de Llotja o de Sant Sebastià.

Es celebraven a la plaça d’aquell nom i pels voltants de Llotja. El 1392, els encants de robes i trastos vells foren traslladats ‘en lo costat de Llotja a sol ponent’, segons consta en alguns documents antics. En les ordinacions dels llibreters, del 1553, es llegeix que hi havia el costum, aleshores, de vendre llibres a la Plaça de Sant Jaume i a la de l’Encant de Mar.

En un llibre de Lluís Pont d’Icart, historiador de Tarragona, datat el 1573, consta que a la casa d’un sastre, o ‘remendó’, de les voltes de Sant Sebastià, va trobar un ‘llibre en pergamí, escrit a mà, que és una història de Sosomeno presbíter, com la de Titus Livi o del Saballico’.

En un altre de Jacint Polo de Medina, el Museo de las Musas, es llegeix que és de la casa de la senyora Anna Maria Desplà, abans Ollastres, ‘sastressa a Barcelona, davant de la font de l’Àngel’. Aquesta font estava a la Plaça de Sant Sebastià. El 1725, sota les voltes un home venia ‘colecciones selectas y moral y elocuencia’. Vendre llibres en aquests Encants, doncs, era cosa que venia de lluny.

Funcionaren en aquell lloc fins el 1886, que varen ésser traslladats al passeig de la Creu Coberta, al tros que venint de Sants entrava a Barcelona pel Portal de Sant Antoni. El 3 de setembre del 1896 tornaren a la Plaça de Sant Sebastià, però no varen reeixir. Hi posaren parada de llibres la majoria dels venedors antics.

De tot temps foren uns encants molt animats. Els llibres hi abundaven. No solament hi havia parades arrambades a les parets de l’edifici que havia estat convent de Sant Sebastià i sota les voltes, sinó que també n’hi hagueren al pati del cafè-restaurant ‘El Nuevo Noé’.

La revifalla del 1896 no fou altra cosa, al capdavall, que l’estiuet de Sant Martí d’aquells Encants, molt populars anys abans.”

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 45.

 

 

“ Entre la bibliofilia y la bibliomanía existe la misma diferencia que entre el apetito y la glotonería. Según la RAE, la bibliofilia es la pasión por los libros, y especialmente por los raros y curiosos, mientras que bibliomanía es la pasión de tener muchos libros raros o los pertenecientes a tal o cual ramo, más por manía que para instruirse. Me temo que yo estoy a caballo entre ambos términos, pero más tirando hacia el lado bibliómano.

Me encantan los libros, me chiflan, me ponen, me fascinan e, incluso ocasionalmente me obsesionan. Toda clase de libros, ficción y no ficción, y sin manías: me da igual bolsillo que cartoné, primeras ediciones o undécimas, encuadernación de lujo o tapas blandas cual septuagenario sin Viagra. No es que desdeñe los libros bonitos, y, puesto a elegir, prefiero una primera edición que la decimocuarta; pero lo que de verdad me importa es el contenido del libro. Esto suena bien, pero ahora empiezan los problemas.

Adquiero muchos más libros de los que puedo leer. Olvidémonos por el momento de la literatura y centrémonos en la no ficción. Soy adicto a los libros ‘peculiares’, cuando no abiertamente raros. Por ejemplo, y recurriendo sólo a los que tengo cerca mientras escribo esto, ahí veo el voluminoso tratado sobre los espejos de Jurgis Baltrusaitis, y más abajo Juego y artificio, de Alfredo Aracil, un ensayo sobre los

autómatas del Renacimiento y la Ilustración, y un poco más allá, cerca de un tomo acerca de la medicina en la época romana, veo la deliciosa Guía de lugares imaginarios, y junto a ella Los jardines del sueño, de Kretzulesco-Quaranta… Bueno, supongo que os vais haciendo una idea. He leído completos muy pocos de esos libros peculiares, pero sí fragmentariamente y, desde luego, todos los he hojeado con deleite”.

 

Article: “ Bibliomanía” de l’escriptor César Mallorquí, en el seu vlok: La Fraternidad de Babel. 31-03-2007.

“ Als darrers temps d’aquelles fires hi acudia l’Altés,(à) Roques amb boles, un dels venedors de llibres més absurds de l’època. El seu record s’ha perpetuat entre els llibreters de vell a través de les seves dites, amb una punta de grotesc. De les obres d’Alarcón en deia Arcons; del Rocambole, Roques amb boles – d’això li pervenia el sobrenom – ; estava convençut que les opera omnia eren òperes del Liceu, i del Kempis en deia, tranquilament, el Quint pis.

Tractava els llibres com si fossin una mercaderia qualsevulla. No mirava si hi mancaven fulls o no, ni menys si els volums eren desaparellats. Per a ell tot era bo. Si hi mancaven fulls, els hi afegia, tot i que l’afegitó fos d’un altre llibre. Si el comprador alguna        vegada se li queixava, s’encastellava en la numeració, que era seguida – ell ja havia fet per manera d’acoblar-la bé -, i no hi havia qui fos capaç de fer – lo caure del ruc.Va tenir una barraca de llibres al carrer de Còrsega, darrera mateix de la llibreria  ‘L’Arxiu’, d’en Joan Baptista Batlle. Era de Reus, i en aquest poble, com diu la dita, manxen…

Aquestes fires foren suprimides per l’Ajuntament al·legant l’existència del Mercat de llibres de Santa Madrona i el Mercat diumenger de la Ronda. Després ja no n’hi ha hagut cap més.”

  Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passsarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 44.

 

“ Muchos son los editores actuales que se comprometen a no renunciar a estos placeres, y sinceramente, no creo que el libro digital vaya a remplazar al libro analógico, sino todo lo contrario, va a convivir con la bibliofilia más renovadora. Desde aquí, quiero romper una lanza por aquellos editores que se esfuerzan por mantener los parámetros clásicos de la bibliofilia tradicional, como la editorial catalana Tabelaria del editor Antonio Agra, que mantiene el concepto original estampado con planchas de madera o cobre y siguiendo métodos absolutamente artesanales en la impresión o el artista alemán Emilio Sdun que traslada su editorial Prensa Cicuta desde Francfurt a Los Guiraos, Almería, conservando la tradición tipográfica centroeuropea o El Gato Gris Ediciones de Poesía del editor

vallisoletano José Noriega donde destacan sus trabajos serigrafiados, o Ahora Ediciones de Bibliofilia creada en Murcia en el año 2000 por Ángel Pina retomando los grandes formatos, los escritores de renombre y las grandes serigrafías realizada junto al editor parisino Yves Rivière, editando desde 1994 primero en París y ahora desde hace cuatro años en Barcelona, centrándose en la edición de libros ilustrados con obra gráfica original. Desde hace tres años ha comenzado una nueva línea editorial “ protagonizada por la fotografía” y otros muchos que no he nombrado pero que apuestan por la fusión entre las tecnologías más avanzadas y el empleo de los métodos artesanales, donde sobresale la aplicación correcta de la técnica, la calidad de los materiales y el amor al libro”.

Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, pp.4, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista,

http://www.redlibrodeartista.org/

 

Bibliodiccionari LI

 

Bibliocarrera:   les biblioteques de Vilobí, Calonge i Sant Antoni organitzan ( 2014)la bibliocarrera, activitat dirigida als nens d’ entre 6 i 12 anys, on no cal córrer, sinó llegir durant un determinat temps.

 

        

 

 

Bibliocavall: Kuda pustaka en indonesi, traduït: cavall biblioteca,  és un intent d’estendre les bones lectures i l’espectacle usant cavalls o vagó per a les persones necessitades, especialment els nens.A Cikarang-Bekasi (Indonèsia). Més informació i fotografies a:  https://www.facebook.com/pg/Kudapustaka-4-Cikarang-Bekasi-1836714973276224/photos/?ref=page_internal .

 

 

Bibliodolly: hi ha un vlok de nom Bibliodolly Lectoterapeuta Itinerante  (  http://bibliodolly.blogspot.com.es/  ), és un dels 4 que té ( o tenia) en Carlos Escobedo (Mx) .

 

 

 

Biblio-ecus: Els dies 10 i 11 de març, se celebra a Bigues i Riells, la 1a Fira del Cavall Activa. L’objectiu d’aquesta fira és acostar el món del cavall al públic a través d’experiències actives amb l’animal, que permetran al visitant percebre els beneficis de treballar i interactuar amb ell.

Bigues i Riells aposta per una fira que es diferenciï de les tradicionals fires de cavalls on el visitant té un paper passiu. En aquesta primera edició, l’Ajuntament ha estat modest i ha organitzat una mostra d’activitats del que vol ser la Fira en pròximes edicions. El visitant trobarà activitats que li permetran acostar-se al cavall de manera activa: sessions d’educació emocional assistida amb cavalls per a famílies, tallers de doma natural, poni-games, Taxi carro, taller de màscares eqüestres i Biblio-ecus.

Divendres, van fer  l’obertura de la fira a la Biblioteca, aprofitant la presentació d’una conferència sobre educació emocional assistida amb cavalls a càrrec d’Anna Álvarez, i la presentació dels llibres Viviendo con mis Caballos Los Caballos no lloran de l’autora Alicia Monter Algueró.

http://www.granollersnoticies.com/bigues-i-riells-celebra-la-1a-fira-del-cavall-activa-del-valles

 

 

Bibliomondo: tecnologies del coneixement.Equip informàtic que fa que el seu negoci sigui més accesible . Amb solucions per biblioteques  (  https://www.bibliomondofr.com/pour-bibliothques  ).De Montréal (Canada).

 

 

Biblio-Expresso: la biblioteca que llama a tu puerta. A São Brás de Alportel (Portugal), la biblioteca pública porta els llibres a les llars de la gent.

http://www.tsf.pt/sociedade/interior/biblio-expresso-ou-quando-a-biblioteca-bate-a-porta-5739346.html

 

 

BibliOrdre: totes les publicacions gratuïtes del CSOEC  (Conseil Supérieur de l’Ordre des Experts Comptables)( http://www.ifa-asso.com/a-propos-de-l-ifa/membres/membres-associes-et-partenaires/csoec-conseil-superieur-de-l-ordre-des-experts-comptables.html ) en format numèric aplegades en un únic lloc. ( http://www.bibliordre.fr/)

 

 

Biblio-piruetes: en un article a Núvol: Tres problemes de l’Honorable Conseller Santi Vila ( http://www.nuvol.com/opinio/tres-problemes-de-lhonorable-conseller-santi-vila/ ),de Bernat Ruiz Domènech , sobre la plaça de Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya  , en un comentari,  Silvia Martí inclou, un article d’ Oriol Ponsatí-Murlà : L’art de moure amunt i avall la bóta (i no gaire res més)( https://www.facebook.com/oriol.ponsatimurla/posts/10212084753381975  ) , on surt la frase: “Encara que no es passés el dia fent biblio-piruetes a les xarxes socials”, on crec que ve a dir, entre  moltes altres coses,  que es fan moltes o poques coses i s’anuncien a les xarxes socials tan aviat és possible o abans.

 

 

Biblioplayas: El ‘Proyecto Biblioplayas’  (  http://www.biblioplayas.com  ) ha nascut amb la voluntat d’impulsar, defensar, afavorir i fomentar la il·lusió per la lectura i posar-la a l’abast de tots de forma fàcil, còmoda i gratuïta, aprofitant la temporada estival que afavoreix aquestes activitats d’oci i temps lliure, tant per als habitants del municipi com per als molts turistes que acudeixen a les seves platges.

Aquest Projecte neix l’any 2005, a la ciutat de Torrevella (Alacant) i avui s’ha estès per altres ciutats.

 

 

Biblioramo: vlok del CEIP Plurilingüe O Ramo a Barallobre – Fene ( A Coruña)(   http://www.edu.xunta.gal/centros/ceiporamo/  ).

 

 

Biblioreseñas: una de les Categories del vlok TiraBUZón ( http://blog.biblioteca.unizar.es/biblioresenas/ ), de la Biblioteca de la Universidad de Zaragoza.

Des del vlok ens ho expliquen: “Biblioreseñas : No leas mañana lo que puedes leer hoy”.
Nuestra compañera Laura Bordonaba realiza un viaje a los fondos literarios de la BUZ para atraernos a su lectura; si puede ser hoy, antes que mañana. Si te gusta su propuesta, te indicamos cómo localizar la obra en nuestro catálogo”.

 

 

Biblioteca-Rockoteca: secció-espai cultural, dins d’una biblioteca pública a Peralta/Azkoien (Navarra),  (  http://www.navarra.es/home_es/Actualidad/Sala+de+prensa/Noticias/2012/01/18/Biblioteca+Publica+de+Peralta+Rockoteca.htm  ) destinada a recollir, organitzar i difondre documents relacionats amb el rock – discos i CD’s, vídeos, fotografies, llibres, revistes de rock, etc – i també per funcionar com espai obert per la realització de promocions, presentacions de discos o llibres, trobades amb músics, tertúlies de rock i fins i tot concerts.( des de 2012).És a facebook com a @bibliotecarocko. https://www.facebook.com/bibliotecarockoteca.deperaltanavarra .

 

A Peralta/Azkoien: https://www.navarra.es/home_es/Temas/Turismo+ocio+y+cultura/Bibliotecas/Bibliotecas+publicas/Indice+bibliotecas/Peralta/

 

 

 

Biblio-Yoga (2): Vist a  Iberlibro(  https://www.iberlibro.com/blog/index.php/2015/07/21/el-biblio-yoga/  )i en el ZVABlog :” Se dice que la “adicción” a la lectura y el deporte mezclan tan bien como el agua y el aceite. Los “libro-adictos” somos retratados normalmente como pálidos obsesivos a los que nos gusta evadirnos del mundo exterior y de cualquier actividad que no esté relacionada con la lectura.

…A decir verdad, esa descripción no dista mucho de algunos de nosotros. Pero eso no significa que no intentemos de vez en cuando acercarnos al mundo del deporte.

Siendo el yoga una de las actividades físicas más de moda estos días, Charlotte Lacroix, de Abebooks.de  ha encontrado la manera de hacer un poco de ejercicio y estirar las extremidades mientras se toma el sol, todo sin sacar la nariz del libro.

Hemos traducido su experiencia aparecida en ZVABlog  (  http://blog.zvab.com/2015/07/14/yoga-reading/  ) para vosotros”.

 

 

 

 

 

 

 

“ La parada de l’Antoni Castells, molt ben endegada, era abundant de llibres escollits. Administrava, mentre anava a les fires, la llibreria Batlle, del carrer de la Palla, car el seu propietari es va tornar orb. S’havia casat amb la filla d’en Mas, el llibreter ex-lampista, també d’aquell carrer. El 1903 va establir-se a la Ronda de la Universitat, a la llibreria que havia estat propietat de Pere Marés, i que subsisteix encara regentada per la vídua i fill d’en Castells.

En Feliu Montpart, que va tenir llibreria al carrer de Sant Pau, número 41, on, justament, fou l’antecessor de l’Antoni Palau, era, després d’en Rosés, un dels firaires que giraven més. Pel tipus semblava un francès del midi. Tenia una dona molt vistosa que intervenia en totes les transaccions que feia el marit. En quedar vídua volgué continuar el negoci del marit, però no va reeixir.

En Granada hi acudia amb una parada pròpia i regentant la d’en Penella i Bosch. Quan va deixar de fer de dependent, es convertí en campió indiscutible de tenir llibreries.

A vegades hi parava l’Antoni Palau, representat per la seva muller i per algun dels nois. Estava establert al carrer del Bonsuccés, en una escala que fou un fogar de tertúlies literàries, per les quals passaren molts joves que després es feren un nom destacat al món de les nostres lletres.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 44.

 

ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ

 

 

“ Bibliofilia recoge los textos escritos por José Luis Martínez para su discurso de recepción del Homenaje al Bibliófilo en el marco de la Feria del Libro de Guadalajara 2002. Recuerdos del primer libro, de las primeras lecturas, los tesoros de la Pléiade, los libros regalados, los gustos adquiridos, las manías reflejadas, las búsquedas incansables, los libros perdidos, los encuentros fortuitos y, en todo, un inmenso amor al libro:

‘… rememoro las múltiples maneras de amar los libros, de amarlos para siempre o por un rato, de procurarlos con amor, devoción, afecto, morbosidad o curiosidad, de desearlos como amores imposibles, o de enorgullecernos por las pequeñas joyas que sólo existen para un grupo de maniáticos.

¿ A quién le importa que zutano o mengano o yo mismo tenga tal libraco o lo considere una joya? ¿ Por qué el bibliómano o el bibliófilo no se contenta con los libros que ya tiene o con los que puede leer o con las ediciones comunes o con los que le caben en su casa y hace maromas con sus recursos o se priva de cosas esenciales pata tener el librito raro que ha descubierto con un entusiasmo que raras veces es perdurable y con más frecuencia es pasajero? ¿ Y por qué se empeña en tener todos los libros de un autor favorito o de moda o de una materia especial? ¿ Por qué existen y tienen éxito estas creaciones, que no dejan de ser diabólicas para los amantes de los libros, como son las ferias de libros (… que atraen) a viejos como éste que les habla y que les da las gracias a quienes le ofrecen el sustento de su pasión por los libros y lo premian por su vicio?.

 Eduardo de la Garma de la Rosa: parlant del llibre“ Bibliofilia”, de José Luis Martínez, FCE, México, 2004, a la revista Sada y el Bombón ( México).

“ A les fires de la Plaça de la Universitat acudien, si no tots, la majoria dels llibreters de botiga i encantistes d’aquell període. En recordarem, ara, alguns: l’Olivella, en Fargas, l’Aiguacuit, el Cremallots; en Quelus, amb la dona; en Peicasat, amb la seva barba blanca i el seu posat patriarcal; el Matalasser segon, antecessor d’en Rubio; en Royo, l’Antoni Castells, en Rosés, el pare Dubà; en Juli, gendre d’en Peicasat; Penella i Bosch ; en Granada, el noi Vinyals, en Feliu, en Palau, en Medina, els Millà, en Duran, l’Altés, en Solé, (à) el Manelet dels ferros, i l’Adan.

Gairebé tots estaven establerts com a llibreters. En Rosés feia moltes vendes a la Fira. Era, potser, el que en feia més. Les seves parades eren un formiguer. Dels llibres que hi portava, pocs tornaven a casa seva. Si a darrera hora li’n quedaven alguns, se’ls venia a un company per pocs diners. En Ricard Duran hi anava a vendre obres de teatre. A més de firaire feia de corredor de farines. En Domènec Medina hi venia, amb preferència, obres franceses. Va posar botiga al carrer Montsió. Després va tenir una barraca a Santa Madrona.

En Solé,(à) el Manelet dels ferros, només acudia a aquestes fires grosses. Fou a començaments de segle. Venia ferros, més o menys antics, i, de tant en tant, llibres. La seva parada era diferent de les de tots els altres firaires. La disposava en forma de botiga, amb prestatges al fons i el taulell al mig. Parava als Encants de Sant Antoni, on era molt conegut dels antiquaris. Es dedicava a treballs de restauració. Feia llumeneres noves, les quals feia passar per velles.

Per les seves mans havien passat antigalles i llibres de valor que comprava a fora. El seu magatzem havia estat visitat per gent de tot el món, aficionada al llibre, tot i que ell no sabia idiomes. En els últims anys de la seva llarga vida es va entaforar al carrer de Viladomat, tocant a Floridablanca, en un local fosc i rònec”.

 

 Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 43-44.

“ Como comprador y poseedor contumaz de libros usados, cazador de ojo adiestrado y dedos polvorientos en librerías de viejo y anticuarios, nunca puedo evitar que, junto al placer feroz de dar con el libro que busco o con la sorpresa inesperada, al goce de pasar las páginas de un viejo libro recién adquirido, lo acompañe una singular melancolía cuando reconozco las huellas, evidentes a veces, leves otras, de manos y vidas por las que ese libro pasó antes de entregarse a las mías. Como un hombre que, incluso contra su voluntad, detecte en la mujer a la que ama el eco de antiguos amantes, nunca puedo evitar – aunque me gustaría evitarlo – que el rastro de esas vidas anteriores llegue hasta mí en forma de huella en un margen, de mancha de tinta o de café, de esquina de página doblada, anotada o intonsa, de objeto que, abandonado a modo de marcador entre las hojas, señala una lectura interrumpida, quizá para siempre.

Y en efecto, ‘tristeza’ es la palabra. Melancolía absorta en las vidas anteriores a las que el libro que ahora tengo en las manos dio compañía, conocimiento, diversión, lucidez, felicidad, y de las que ya no queda más que ese rastro, unas veces obvio y otras apenas perceptible: un nombre escrito con tinta o la huella de una lágrima. Vidas lejanas a cuyos fantasmas me uniré cuando mis libros, si tienen la suerte de sobrevivir al azar y a los peligros de su frágil naturaleza, salgan de mis manos o de las de mis seres queridos para volver de nuevo a librerías de viejo y anticuarios, para viajar a otras inteligencias y proseguir, de ese modo, su dilatado, mágico, extraordinario vagar.

 Arturo Pérez-Reverte: “ Fantasmas entre las páginas”, article a El Semanal del 11 de novembre del 2007.