Aureá Vivliograficá (1998-2006)
El llibre Aurea Bibliographica ( 1998-2006) està bé, en tres dies l’he llegit. L’autor és Víctor Infantes, Catedràtic de Literatura a la Universidad Complutense de Madrid.
Rondant per internet, no sé on, vaig trobar que parlaven d’aquest llibre i de seguida em va interessar.
És un recull d’articles que Víctor Infantes va publicar a la revista Noticias Bibliográficas, revista que crec és una llàstima que no continuï.
En aquest llibre parla d’altres llibres, sobre tot de llibres que parlen de llibres, i en surten molts, per no dir quasi tots, que semblen interessants.
Uns pocs els tinc i els he llegit: La Pasión por los libros. Un acercamiento a la bibliofilia, de Mendoza Díaz-Maroto, llibre que vaig llegir i encara repasso de tant en tant, es quasi de capçalera i és el llibre que em va introduir en el món de la bibliofília i la bibliologia; Comercio y Tasación del libro antiguo… de Pedraza et al, resum de les ensenyances que vaig adquirir en el seminari que fan quasi cada any a Jaca i que recamano a tothom que vulgui aprendre una mica més sobre llibres; Manual de conocimientos técnicos y culturales para profesionales del libro, de Francisco Vindel, interessant manual; El libro antiguo, de Pedraza, Clemente i de los Reyes, també molt bo per anar aprenent; Los libros impresos antiguos, de Martín Abad, més per aprendre; La biblia de los bibliófilos de Víctor Infantes, interessant punt de vista sobre el manaments a tenir en conte amb els llibres; i un que seria millor no nombrar perquè és d’aquets llibres que són, crec , per catedràtics i similars cap a munt, doncs no hi ha per on agafar-los, encara que el senyor Infantes diu d’ell que es :” prodigioso y fascinante, que es una de las llaves ocultas para estudiar todos los libros”, està clar que cadascú veu les coses d’una manera, jo quan el vaig llegir vaig tenir de fer un gran esforç per acabar-lo perquè no hi havia per on agafar-lo i em va semblar un rotllo molt molt gran; un expert en bibliofilia, parlant d’aquest llibre em va dir: “ Cierto, es bastante coñazo el libro de R. de la Flor…”.
Bé, però jo el que vull és parlar de la poca gràcia que m’ha fet aquest llibre en quant a les errates, d’aquí ve el títol d’aquest apunt, i del fet que un llibre així, dedicat a la bibliografia, a la bibliofília i a llibres que parlen de llibres, escrit per un catedràtic i ,crec , per un senyor que li dona importància a les errates, doncs en parla d’elles en al menys tres o quatre ocasions, no hauria de tenir-ne tantes, jo n’he trobat més de 40.
No sé de qui és la culpa d’aquest desgavell, suposo que l’autor en té bastanta, però ara això ja més igual, , segurament els senyors de TurpinEditores hi tenen molt a veure.
A la solapa anterior del llibre, parlant de la seva vida i de la seva obra, i de cop, ja trobes: “… de la historia del libro y de la lecatura.” , encara que a la primera línia, no m’hi havia fixat, diu: “Nacido en Madrid es Catedrático de Literatura…”, no sóc expert, però una cometa entre ‘Madrid’ i ‘es’ crec que quedaria una mica millor.
Però això no és res, a dins hi ha moltes errates, a al menys a mi m’ho semblen, en alguna potser erro, però algunes no tenen volta:
“ Alexo de Venegas para para la grey bibliópola” ( p. 13).
“ … lo que es el Medioevo, osea, que sabe…” (p. 13).
“… los que todavía lo la conozcan.” (p. 23).
“… a los hay que sumar,…” (p. 39), crec que entre ‘los’ y ‘hay’ hi hauria d’anar un ‘que’.
“ … y dentro de en un ejemplar…” (p. 85), i així unes quantes pàgines més, algunes amb dues errates, per acabar a la página 188 de 189 amb un : “ … contestación escrita, oral o electr enario han editado…”.
Els articles estan molt bé, ensenyen moltes coses, posen al dia de molts llibres que jo no coneixia, d’autors que tampoc sabia d’ells i de tant en tant posa “ jugosos comentarios críticos…, escritas con un desenfadado estilo, donde la ironía, la agudeza y la reticencia constituyen una invitación constante y agradecida para su lectura”, com algú escriu a la part de darrera del llibre , a la “plana posterior”, però malgrat tot i encara que a mi em costa molt desfer-me d’un llibre, si pogués faria com amb una camisa o amb un aparell defectuós i el tornaria a la tenda o el canviaria per un altre llibre. ( No ho faria, però).
També hi trobat un parell de “laísmos”, però això li passa a qualsevol, jo mateix intento no fer faltes i escriure el millor possible, però mai ho faig bé del tot, és molt difícil.
De totes maneres, i malgrat que el llibre està bé, ho de les errates em sembla vergonyós en un llibre d’aquestes característiques i temàtica. Si hi ha més edicions espero que ho corregiran o hi posaran una de les “antigues” fe d’errates, que quant les trobes et fan ràbia, però que tan útils i aclaridores són, a més d’ensenyar al comprador la bona voluntat amb que s’ha fet l’edició del llibre, però això de les errates sembla que no queda bé.
